sábado, 25 de septiembre de 2021

Cent noms Deu, XL-XLIX, 40-49

XL.

¡O SOSTENIDOR!


Car per la fí per la qual ha Deus hom creat

Está en granea de poder e bontat,

Es en aquella fí tot lo mon sustentat.

Aquella fí es Deus membrar,

Conexer, amar e honrar,

E per home deificar.

Per aytal fí ha home sosteniment

En virtut contra falliment,

E está en vía de salvament.

Cell qui vòl son amar sostenir

En bé far no vulla fallir,

Car falliment fá amar consumir.

Hom sosté son bon membrament

Per entendre e amament,

En qui no fá null falliment.

Ja no 's poria sostenir gran bontat,

Sens bonificant, bonificar, bonificat.

Que sian de sa essencialitat,

En egualtat de bon amich e de bon amat

Está amar mills sustentat,

Que no fá en lur desagualtat.

Fe, esperança e caritat,

Justicia, paciencia e pietat,

Sostenen hom en virtut contra peccat.

Aquell sosté son bon pensament

Qui está leyal a tota gent,

E qui 's jutje com fá falliment.

L' home qui es deificat

Está en Deus fill sustentat,

Per ço que en éll sia personat.



XLI.

¡O EXOIDOR!


¡O Deus, qui exoeis tots aquells qui' t preguen ab bontat!

Exoeix mí qui' t deman volentat

Com puscha procurar que tú sias honrat.

Tú, Deus, qui exoeis de bé especial,

Exoeix mí qui' t prech de bé general,

Lo qual en tota rè mays que éll val.

Jo prech Deus que 's faça servir

A las gens per saber e desir,

E non scé si me 'n volrá exoir.

Ab sospirs, lágremas e plors

Prech Deus que ‘m dó preycadors

Qui per tot lo mon preyquen sas valors.

Deus exoeix aquells qui 'l preguen ab veritat,

Amor, temor, paciencia e humilitat,

Penediment, contricció e pietát.

Exoeix Deus en perdonán,

E exoeix en donán,

Ab que hom lo prech sens engán.

Deus exoeix com es pregat

Per Christ home deificat,

Car de tot fá a sa volentat.

Exoeix Christ sa mayre volenter,

Qui per nos tots jorns li requer

Que ' ns guard de mal pus que ho pòt fer.

Cascú de nos haja son sanct

Que sia per cascú pregant,

Car molt fá Deus a lur talant.

Deus exoeix ans l' hom gentil

Si 'l prega ab cor humil,

Que no fá l' home qui es vil.


XLII.


¡O ORDENADOR!


¡O Deus! A tú pertany trinitat,

Per ço que 'n tú sias ordenat

Com a payre, fill e espirat.

Ja no fóre en bontat ordinació

Sens bonificant, bonificable, bonificació,

Car per tots tres está en operació.

Ordenada está bontat en bonificar,

Ab magnificar, entendre e amar,

E ab virtut concordar e differenciar.

Deus gloriós ha tot lo mon ordenat

A esser membrat, conegut e amat,

Car per aytal fi l'ha de no rè creat.

Ha Deus lo mon ordenat per ço que s' encarnás

E ‘n que la carn que pres en órde trobás,

Ab lo qual órde a gloria nos manás.

Qui vòl ordenar son pensament

Començ Deus amar primerament,

E guard son pensar de falliment.

Aquell ordena son amar,

Qui ‘l posa en verificar

Ab natura d' entendre e membrar.

Hom ordena son parlar

Ab volentat de gran bé far,

Pausant en bé gran concordar.

Mays val órde en religió

Per consciencia e devoció

Que per silenci ne per gran caperó.

Ah Deus! ¡E com seria gran bé ordenar

Que homens sancts anassen guardar

Las ovelles dels lops qui les volen menjar!


XLIII.

¡O VISITADOR!


¡O Deus, qui est bon Visitador!

Visitens ab amor e temor,

Per ço que no siam peccador.

Si Deus visitás tant los mals ab temor

Com visita los bons ab amor,

No fóren tants li peccador.

Deus visita los homens ab humilitat,

En quant fá esser sí mateix membrat

Que en la crotz fó per nos crucificat.

Visita Deus bon pensament

Ab prosperitat, honrament,

Per ço que hom sia conexent.

Deus visita hom ab turment,

Per ço que sia pacient,

E que sapia Deus omnipotent.

Visita Deus home rich

Ab home pobre son amich,

Per ço que ab éll lo castich.

Deus visita bon amar

Ab bon entendre e membrar,

Per ço que hom vulla bé far.

Visita Deus home leyal

Ab veritat qu' es son cabal,

Tan bò que negun aur no 'l val.

Deus visita hom ab jutjar,

E visita ab perdonar,

E ab sospirs e ab plorar.

Adonchs com hom bò es temptat,

Deus lo visita ab fermetat

De abstinencia e de caritat.


XLIV.

¡O CONSOLADOR!


Deus consola hom peccador

Quant li remembra la dolor

Que volch sofferir per nostre amor. (Qne)

Mays eu no pusch haver consolament,

Per ço car veig tant gran deshonrament

Far en lo mon a Deus per tanta gent.

¿Qui 's pòt abstenir de plorar

Quant veu Deus tant petit amar

Per aquells que éll vòl honrar?

Tots jorns estaig desconsolat,

Car veig tants homens en peccat

Qui van a foch perpetuat.

Qui 's consola de bon senyor

Quant pe' ls seus es en deshonor

No sab que es força d' amor.

Deus consola hom per amar,

Per esperar e perdonar,

E consola hom ab donar.

Paciencia e pietat,

Justicia e leyaltat

Consolan hom injuriat.

Cell qui 's pensa qu' es amat

Per Deus, si es desconsolat,

De sol Deus no 's té per pagat (9).

Cell qui ha Deus en son cor mes

¿Qué li cal si pert nulla res

Pus que Deus basta a quant es?

No 's tany que sia consolat

Cell qui está en son peccat,

E de Deus es desesperat.


XLV.

¡O CONSELLADOR!


Deus es bò Consellador

D' aquells qui de Deus han pahor

E qui fan bé per sa amor.

Deus consella ab leyaltat,

Ab saber, bona volentat,

E qui éll creu no es enganat.

Consella Deus al home bé far,

Per ço que li puscha donar

Multiplicar en gloriejar.

Deus consella ab libertat

A hom que no faça peccat,

Per ço que no s'en leix forçat.

No deu hom consell demanar

A altre com puscha mal far,

Mays com s' en puscha mills estar.

Demanar consell a qui no 'l sab

Fá contra sí molt gran peccat,

E ha consell injuriat.

Cell qui consell vòl atrobar

En hom savi lo vaja cercar,

Qui nos assaute de mal far (10).

Molt m' assaut de Consellador

Qui consella mes per amor

Que per diners ne per honor.

Qui bon consell volrá donar

En Deus lo cové començar,

E a éll lo consell ordenar.

Qui vòl esser bé consellat

Consell deman ab veritat,

Leyaltat e humilitat.



XLVI.

¡O CONFORTADOR!


Deus es confort del homens ab concordar

De bonea, granea, poder e durar,

Saber, virtut, veritat, gloria e amar,

Confort requer gran leyaltat,

Paciencia, justicia, humilitat,

Qui de Deus aportan bon grat.

Deus conforta los homens en la mort

Qui han molt gran contricció e fort,

Car han fayt a Deus algun tort.

Conforta Deus home com es en tribulació

En quant li fá membrar la greu passió

Que volch sofferir per nostra redempció.

Deus conforta en los homens bon amar

Ab natura de bon entendre e membrar,

En la gran volentat que éll ha en perdonar.

Conforta Deus los homens qui son peccadors,

Com los fá penedir e els fá estar en plors,

E proposen esser tostemps sos servidors,

Conforta Deus gran amar ab magnificar,

E conforta bon amar ab bonificar,

E conforta hom ardit ab esperar.

Qui pèrt petit e ha molt guanyat,

Contra 'l guasany fá tort e peccat,

Si per poch perdre está desconfortat,

Cell qui vòl esser molt coratjós

Membre soven li fayt cabalós

E no consir lo perill venturós.

Mays val confort en home forçat

Que sia forts contra malvestat,

Que no fá plaer en hom honrat.


XLVII.

¡O DEFENSOR!


Deus defen los homens de peccat

Ab poder, granea e bontat,

Quant li aportan bona volentat.

Cell qui ha bon proposament

En servir Deus, de mal se defent,

Car Deus lo guarda de falliment.

Deus ha bon eximpli donat

Com nos defenam de peccat,

En quant per home fó crucificat.

Hom se defen de mal pensar,

De mal oir, de mal parlar,

Com a Deus dona son amar.

Hom se defen de temptació.

Com a Deus fá oració,

E li quer de son peccat perdó.

Bon nodriment en bon castich

Defenen hom del inimich,

E fánli desirar bé publich.

Qui vòl esser de mal defes

Am Deus mays que nulla res

E sia humil e cortes,

Cell qui 's defen ab leyaltat,

Ab dretura e veritat,

Se defen mills que no hom armat.

Vanagloria ne honor

No fán home defensador,

De malvestat ne de fallor.

Mays val defenció per virtut,

Que per lança ne per escut,

Car mills s'en leva hom cahút.


XLVIII
¡O SANADOR!


Hom qui es malalt per peccat

Deus lo sana ab pietat,

Ab perdonar e caritat.

Cell qui vòl sí mateix sanar

Vulla Deus servir e amar,

E no vulla tròp sajornar.

Hom pòt sanar malalt amar

Ab bon entendre e membrar,

E que a Deus lo vulla dar.

Qui ha malalt enteniment,

Si vòl que haja sanament

Poslo en bon cogitament.

Cell qui vòl sanar malalt membrar,

Ab bon entendre e amar

Lo pòt leugerament sanar.

A malaltia intellectual

Se cové cura espiritual,

E a corporal sensual.

Hom sana ab major bontat

Dels majors mals, car potestat

Ha major bé sobre peccat.

Malalt estaig per amor

Com consir la gran deshonor

Que hom fá a nostre Senyor.

Jerusalem e son termenat

Es malalt, car oblidat

Es lo loch hon Jesus fó nat.

Hom sana de contrariar

Com sab las virtuts concordar,

E un bé ab altre mesclar.


XLIX.

¡O CASTIGADOR!


Deus castiga hom peccador

Quant li fá membrar la dolor

Que volch sofferir per nostre amor.

Castiga Deus home ab turment,

Per ço que sia penedent,

Car ha fayt ves Deus falliment.

Deus es tant bò Castigador

Que castiga hom ab amor,

E car li fá haver temor.

Null hom no sab bé castigar

Si no castiga ab donar,

Ab tolre e ab manegiar.

No castiga qui hom repren

Quant no fá negun fallimen,

Car a ira 'l mou e l' encen.

Cell qui altre vòl castigar.

Castich anans lo seu amar,

E'l seu cogitar e parlar.

Ab bonea e veritat,

Penediment e caritat

pòt hom esser ben castigat.

Hom pòt ans sí mateix castigar

Que altre qui bé vòl consirar

Lo mal que Deus a hom pòt dar.

Cell qui no 's castiga per gran amor,

E qui 's castiga per gran pahor

Tost retorna a fayre follor,

Hom deu algun temps assajar

En hom malvat a castigar,

Sino leixlo del tot anar.

Car Deus no leixa son jutjament

Qui d' éll no pren castigament, 

Leixel estar en puniment.