En totes pero les huytaves de les festes en les quals la Esgleya huytaves fer es monstrada semblants paraments e vestiments sien tenguts los quals en les festes principals han tenguts exceptat que axi bons e excellents esser no merexen: axi ço es que si en la festa los paraments e vestiments blanchs o vermeyls o verts meylos seran tenguts que dins les huytaves de paraments e vestiments daquella matexa color ço es dels pus sotils sera usador: exceptat pero lo dia de la huytava en lo qual los mijancers manam esser tenguts. En les festes pero que segons nostra ordonacio dels mijancers es usador lo dia de la huytava dels pus sotils daquella mateixa color volem esser usat: declarants que si en la festa de paraments duna color e vestiments daltre sera usat aquesta matexa divisio de colors la huytava per la manera damunt dita manam esser servada. Quant pero a posar altres ornaments en les dites huytaves axi duem particularment estatuydor que en totes les huytaves de les festes de nostre Senyor en lo mig loch del reraltar una creu sia posada en lo peu de la qual en lo rerealtar un test junct es posador e en cascun cap del reraltar tests disjuncts sien posats e entrels dits tests conjuncts e separats los bacins daurats son posadors: e axi duem observador dins les huytaves de les festes damunt dites exceptat quels tests separadament en lo cap del reraltar no sien posats e los bacins blanchs hi sien tenguts en loch dels daurats car los dies dins huytaves de les festes no esser de tan grant sollennitat con los dies de les huytaves clarament se manifesta. En totes pero les huytaves de les festes de sancta Maria en lo mig loch del reraltar lo test de la pedra turquesa es posador e deça e della prop lo dit test altres tests juncts deuen esser posats et en cascun cap del rerealtar los bacins daurats sien posats. E aço mateix en les dites huytaves sia observat exceptat quel test de la turquesa ne sia detret e en mig los dos bacins blanchs a cada part del altar hi sien allogats. En totes pero les altres huytaves de sants e de sanctes martirs sia posat en mig del rerealtar una creu et en cascun cap del rerealtar tests conjuncts sien posats. Si pero sien huytaves de sants martirs o de sanctes verges martirs axi mateix volem esser observat: aço empero ajustat que lavors lo test de la turquesa sia posada e quels bacins blanchs en cascun cap del reraltar e en lo mig entrels dits bacins e lo dit test altres tests separats sien collogats. E axi mateix dins les huytaves de les festes damunt dites volem esser observat quant al test de la turquesa e creu demunt dites e que bacins los blanchs en cascu cap del reraltar son posadors e en lo mig entrels dits bacins e creu e test de turquesa posats en lo mig tests sien posats separats. Si pero seran huytaves de confessors un test junct en lo mig del reraltar es posador e en cascun cap tests separats son posadors. Axi mateix dins les huytaves volem esser observat: aço pero ajustat que en loch de tests quis posen en cascun cap del reraltar sien posats los bacins blanchs e no los tests damunt dits: declarants quen los dies quels bacins blanchs seran tenguts los tests sotils sien posats.
Aragón, Arago, Aragó, Aragona, Aragonum, corona Darago, aragonés, aragoneses, fueros, aragonesa, textos antiguos de la corona de Aragón
lunes, 13 de enero de 2020
De les huytaves de les festes de nostre Senyor e de la Verge Maria e de tots los altres sants.
En totes pero les huytaves de les festes en les quals la Esgleya huytaves fer es monstrada semblants paraments e vestiments sien tenguts los quals en les festes principals han tenguts exceptat que axi bons e excellents esser no merexen: axi ço es que si en la festa los paraments e vestiments blanchs o vermeyls o verts meylos seran tenguts que dins les huytaves de paraments e vestiments daquella matexa color ço es dels pus sotils sera usador: exceptat pero lo dia de la huytava en lo qual los mijancers manam esser tenguts. En les festes pero que segons nostra ordonacio dels mijancers es usador lo dia de la huytava dels pus sotils daquella mateixa color volem esser usat: declarants que si en la festa de paraments duna color e vestiments daltre sera usat aquesta matexa divisio de colors la huytava per la manera damunt dita manam esser servada. Quant pero a posar altres ornaments en les dites huytaves axi duem particularment estatuydor que en totes les huytaves de les festes de nostre Senyor en lo mig loch del reraltar una creu sia posada en lo peu de la qual en lo rerealtar un test junct es posador e en cascun cap del reraltar tests disjuncts sien posats e entrels dits tests conjuncts e separats los bacins daurats son posadors: e axi duem observador dins les huytaves de les festes damunt dites exceptat quels tests separadament en lo cap del reraltar no sien posats e los bacins blanchs hi sien tenguts en loch dels daurats car los dies dins huytaves de les festes no esser de tan grant sollennitat con los dies de les huytaves clarament se manifesta. En totes pero les huytaves de les festes de sancta Maria en lo mig loch del reraltar lo test de la pedra turquesa es posador e deça e della prop lo dit test altres tests juncts deuen esser posats et en cascun cap del rerealtar los bacins daurats sien posats. E aço mateix en les dites huytaves sia observat exceptat quel test de la turquesa ne sia detret e en mig los dos bacins blanchs a cada part del altar hi sien allogats. En totes pero les altres huytaves de sants e de sanctes martirs sia posat en mig del rerealtar una creu et en cascun cap del rerealtar tests conjuncts sien posats. Si pero sien huytaves de sants martirs o de sanctes verges martirs axi mateix volem esser observat: aço empero ajustat que lavors lo test de la turquesa sia posada e quels bacins blanchs en cascun cap del reraltar e en lo mig entrels dits bacins e lo dit test altres tests separats sien collogats. E axi mateix dins les huytaves de les festes damunt dites volem esser observat quant al test de la turquesa e creu demunt dites e que bacins los blanchs en cascu cap del reraltar son posadors e en lo mig entrels dits bacins e creu e test de turquesa posats en lo mig tests sien posats separats. Si pero seran huytaves de confessors un test junct en lo mig del reraltar es posador e en cascun cap tests separats son posadors. Axi mateix dins les huytaves volem esser observat: aço pero ajustat que en loch de tests quis posen en cascun cap del reraltar sien posats los bacins blanchs e no los tests damunt dits: declarants quen los dies quels bacins blanchs seran tenguts los tests sotils sien posats.
miércoles, 18 de noviembre de 2020
8 DE MARZO.
8 DE MARZO.
Fueron recibidas en
este día las siguientes cartas.
Als molt reverend magnifichs
e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya
residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis
mossenyors.
Aqui va En Pere Sorribes exhibidor de la
present lo qual yo he trames a Morella per saber e sentir lo
Senyor Primogenit com stava en lo castell de la dita
vila e del forniment de la dita vila e del dit castell axi de
persones com de armes e de totes altres coses fahents per lo dit
negoci segons per vostres reverencies me era stat scrit e manat lo
qual molt cautament e discreta e molt diligentment se es hagut en los
dits afers e ma avisat de totes les coses ques podien saber en
Ies quals ha haguda molta manera e bon enginy e dels seus avisos vos
he scrit per altres letres ja passades molt largament e loy
trames dues vegades. Eshi stat XIII jorns. No ha volgut
fer for ab mi sperant mes de vostres reverencies
remuneracio. Perque mossenyors vos supplich lo hajau
per recomanat el vullau fer ben remunerar car
certament ell ha ben treballat en los dits fets e ab mes
manera que altres no hagueren fet e mereix tota bona remuneracio e
satisfaccio de sos treballs. E mes no dich per la present sino
que vostres reverencies me manen tot lo que plasent los
sia. Les quals tenga la Sancta Trinitat continuament en
sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a sis de març del
any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui os prest a tota
ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat
local de Tortosa.
Als molt reverend magnifichs e honorables
senyors los diputats del General de Cathalunya residents en
Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. A
nit spatxi correu de Leyda per vostra reverencia e
honorables savieses de les noves occorrents. Vuy bon mati he
provehit en Leyda Alcarraç e Montagut lochs
circumvehints de aquesta vila en haver provisions bastants
de farina e forments palla civada e vi almenys per XV dies car
hon tot lo reves vingues ço que no es de
presumir pera venir a dar sobre Fraga o a tenirhi camp
forçadament hi ha mester pus de cinch milia persones e
no podent haver vitualles de Arago de Cathalunya nons poriem
sostenir ne crech may poguessem aturar aci
vuyt jorns e axi me par que la vila haja
forniment pera XV me par sia prou bastantment
provehit daqui avant. Son arribat aci ab
lo capita per veure sis volia servir de mi e per
veure com staven les coses de aci trop que ha donat
carrech a quatre de reguardar la vila e provehir en defenses de
aquella e jatsia ells sien homens savis hajen
per dificil la custodia de aquesta vila pero yom tinch
per dit que attes la gent que som en un camp per flach
que fonch volentnos metre sols en defensio seria
massa dur de rompre e sertament essent la Senyora Reyna
aqui en Cathalunya no crech si faça algun
moviment per gent del Senyor Rey e gent aragonesa e hon
se faça no crech james vinga en aquesta
vila per combatre. E crech yo com dit he que si aquesta
gent ha a fer cas o vendra sobre Leyda almenys per talar
la orta o mossen Rebolledo ab aquesta gent haura forma de
dampnejar la casa de don Johan Dixer e de don Felip de Castre e axi
satisfaria prou a la sua bandositat e encara iniquitat
ques ha contra aquells qui han mostrada cara
en aquest fet del Principat. Daqui avant senyors molt
reverends e magnifichs reste a vosaltres aqui a delliberar
sobre aço e veure en quina manera pora exir lo
capita provehir axi a la indempnitat axi de son
exercit com encara al haver als dits lochs e viles del
Principat de Cathalunya per la mia absencia. Mes senyors nous
he poguda trametre la nomina dels homens de cavall car
en Mayans no la ha acabada encara e la gent es tant feta a sa
guisa que per be sia manat ab crida escassament ne
han vengut la mitat per manifestar. Dema me ha promes lo dit
En Mayans de acabarla anant per cases cercantlos o com se
vulla. Trametvos ab la present la nomina dels capitans de les
cinquantenes e dels conestables que cada capita te e aqui poreu
veure los qui tenen ses dues conestablies e qui non
te sino una e qui non te neguna.
Supplichvos
prengau en paciencia encara que lo trellat sia mal net
e olios car mes abundancia tenim de ballesters que no
de scrivans. Feta en Fraga divendres a VI de març a
VIIII hores de nit any Mil CCCCLXI. - Quim recoman en gracia
de vostra reverencia e magnificencies Johan Ferrer.
Als
venerables magnifichs ben amats devots e leals nostres los
deputats del General de Cathalunya.
Lo Princep de
Viana primogenit Darago de Sicilia et cetera.
Venerables
magnifichs ben amats devots e leals amichs nostres. Novament
essent trames a nos lo ben amat e devot falconer major
nostre mossen Franci de Santmenat cavaller per lo
spectable magnifich ben amat devot e leal amich nostre lo
comte de Modica capita vostre sobre algunes coses concernents
honor e comoditat nostra e vostra. Per la qual causa havem deliberat
aquell retenir e portar ab nos e axi mateix lo devot nostre
falconer En Pasqual Sanç qui es vengut a nos ensemps ab
aquell lo qual Pasqual remetem de present a vosaltres ab la present
pregantvos tant afectuosament com podem que considerat que lo dit
mossen Franci e Pasqual han pres sou de vosaltres com a homens
darmes vullau haver aquells per scusats per contemplacio
nostra scrivintne al dit vostre capita que aximateix los
haja per scusats. Dada en la ciutat de Tortosa a cinch dies del mes
de març any Mil CCCCLXI. - Charles. - Bernat Marti P. -
Als
molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los
diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio
de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles
magnifichs e honorables senyors. Perseverant en la creença en que
avisats per letres mies vosaltres ereu axi de les barches
cremades com de les hosts convocades e altres coses fetes per
provisio del Senyor Rey y (y griega) dels Senyors del
regne Darago no havent alguna altra nova de la que scrita vos
havia de e sobre aquelles fins ahir vespre a sinch hores que rebi
vostra darrera letra no havia pus a fer sino pacificament e quieta e
en la forma per vosaltres a mi scrita starrne en la present vila e
castell de Fraga e de aquella no moura fins per vosaltres com
per moltes es dit fos ordonat e a mi scrit lo contrari e axi
afreturava poch provehir al noble e magnifich don Johan
Dixer de gent ne de altres coses en vostra darrera letra
a mi scrites majorment essent absent aquell de la present vila ni
encara de alguna altra provisio o deliberacio per mi fahedora apres
de aquella qui hir fonch feta a mig jorn.
Dada la requesta per part daquesta vila a mossen lo vaguer e a
mi segons veure haveu pogut ab lo correu e letra que dita hora vos
spatxi e trames pero per quant vuy demati a
quatre hores es attes a mi hun correu trames per los pahers
de la ciutat de Leyda e lo vostre En Johan Ferrer
que en aquella hora per provehir en algunes necessitats per aquest
exercit de e sobre les noves per les quals per ells mateix a vostres
grans reverencies nobleses e magnificencies es stat fet correu dients
en sa letra com havien nova certa que en lo comdat de
Ribagorça ab los vehins de aquell se son
ajustats pus de D pahons e que per dema qui sera
disapte se devien trobar en la Almolda que es
loch de Johan de Bardaxi en lo qual loch
lo dit jorn se trobara lo Senyor Rey
ab CCCC rocins ab molta altre gent a peu de Arago e de
les muntanyes et cetera segons veure poreu ab la letra de aquells de
la qual vos tramet translat interclus dins la present ha convengut a
mi e a mon consell entrar en nous pensaments deliberacions e
provisions fahedores. E axi haguda deliberacio e madur consell es
stat provehit que sien tramesos sploradors la via de la ciutat
de Çeragoça del dit loch de la Almolda e
altres parts occorrents dels quals haver avis sia provehir a la salut
be e honor de aquest exercit o del Principat e que en la nit
sia provehit que en la vila e castell se guarden be e
singularment lo pont e encara fora la vila los passos e
per guardia de aquells lançades scoltes per los
camins. Encara son stats tramesos vuy mati mossen Pere Feyna e
mossen Jonquers al noble don Matheu de Muntchada
(Montecateno, Montcada, Muntcada, Moncada, Muncada) ab vostres
letres les quals hir
rebi e ab letres que yo
li he fetes de crehença
per los dits cavallers per part mia splicadora. Per
semblant es stat trames Nanthoni de Paguera donzell la via de
Aytona ab doscents homens de peu instruhit per
mi e mon consell que per la vida per ara no attemptas
voler pendre lo castell de la dita vila de Aytona per força
ni en altra manera mas que treballas aleujar ell
e sa gent quant pus prop poria del dit castell a
fi que si gent venia alguna per fornir aquell ab lo menys
scandol pogues aquell no lexas entrar e que per ell sia
tengut sment que entrara e exira dins lo dit castell e
si graciosament lo dit castell podia haver aquell hagues a sa
ma sens scandol com es dit e no en altra manera e que daqui
avant tant com stigues aqui no permates fos fet anug
dan o injuria a algu de la dita vila. No resmenys es stat
provehit attes que Alcarras sta en lo
cami de aquesta vila a Leyda en lo qual ha una fort terra e bona que
en aquell sien tramesos sinquanta homens de peu qui be
e degudament ab quietut e sens insult algu guarden la dita torre e
loch. E com los inimichs familiars interiors e
domestichs no sien menys greus dels stranys havent per cert que
jatsia los de la present vila sien divisos huns guelfos
altres gibellins (güelfos, gibelinos: Italia) no
resmenys tots generalment sien tant cansats e annuats de
nosaltres que cregam tots aquells egualment essernos
enemichs. Ultra la presencia del jurat de Çeragoça
ab sa companyia los quals stant en
aquesta vila nols havem per prou segurs ni parcials es stat
deliberat en mon consell que lo dit jurat ab sa
companyia e encara justicia jurats e prohomens de aquesta vila
sien stats appellats e en aquells la dita nova de Leyda e letra dels
pahers los fos comunicada fet cert rahonament per mi e aço per les
rahons que lo dit jurat fetes havia sobre les convocacions dels hosts
de Arago e barchas cremades segons ab una letra mia en dies
passats largament sou stats avisats. Lo qual jurat hoyit lo
rahonament a ells per mi fet e resumida per mi la causa de sa
embaxada e encara dada raho a la nova de Leyda segons havia fet quant
vench la nova quo mossen Raboledo venia a Bellxit
e terres del noble don Johan Dixer e mes que axi era com se dehia
se fahia per la nova ques havia del conestable de Navarra
qui ere en Faro (Haro, Alfaro: La Rioja) ab DC
rocins e sperava CCCC homens darmes ha supplicat e request de peraula
molt cortesament axi per aquesta vila com per la ciutat de
Çeragoça e sos principals plagues a mi ab mon exercit
tornarmen la via de Cathalunya e desistir a la trunca e
occupacio de aquesta vila e castell com se hagues nova certa ab letra
del Senyor Primogenit aquell esser libert e en sa pura
libertat quatre jorns havia hi com hir
que fou dimecres era en Tortosa e por conseguent
dins lo Principat e axi cessant la fi e causa del proces del so
matent devia cessar aquell e los drets en virtut de aquell per lo
Principat pretesos significant e mostrant de nostra stada molta
congoixa e quasi dient com lo Principat de Cathalunya
se volia inimicar lo realme de Arago al qual
molt amplament fou respost per mi e micer Stopinya segons tots los
del consell hohints e significant en aquells ofici de rahons
com de hora en hora jo sperava resposta e avis de vostres
grans reverencies nobleses e magnificencies principals meus als quals
yo havia scrit e consultat sobre les dites coses per ell
instades e requestes e axi molts contents huns dels
altres nos partim restant yo ab mon consell ajustat e
en pensament sobre lo que dit es hi axi avisantvos de
aquelles e encara del stat e exercit al que jom troba
axi de peu com de cavall vos significh que entre tots los
homens de peu que fins vuy açi son attesos no
basten a II M e D homens e de cavall molt pocha gent e
poch en orde e menys sperts en armes e axi de aço avisats vos
plagues provehir de mes gent de peu e encara de cavall majorment sis
ha a seguir lo ques diu es preten per la ciutat e pahers
de Leyda que lo Senyor Rey ab la dita gent de que ells han
avis deu venir sobre aquesta vila o la dita ciutat de Leyda si be lo
dit jurat en lo dit castell volent donar raho sobre aço com
dit es ha dit com ells havien hagut correu hir de Çeragoça
com lo Senyor Rey era a casa dos jorns havia e que si res dels
ajusts en comdat de Ribagorça era en fet que no era
gent per venir en Fraga ni anar a Leyda mas que
fahie tant solament per provehirhi empatxar al conestable de
Navarre que era en Faro ab DC rocins
e sperava CCCC homens darmes segons dit es dessus
haureus a grat per vostra letra sia avisat com
voleu faça que per la nova aquesta de Leyda la ciutat sta
molt sparduda significant de aquella jo prengues carrech e
provehis segons so tengut per ma capitania. Jo he
elegits quatre homens ço es mossen Pere Luis de
Vilafrancha mossen Johan Torrelles de Sant Boy Andreu Bisbal
donzell senyor de Conit (Cunit) e Bernat de Marimon per
gordar e regordar lo castell e vila muralles
entrades e exides de aquells e troben molts forats molts
trenchs e moltes parts per spay de CC e CCC paces
(passes; pasos) en los quals no ha muralla e altres
parts que ni ha de tres o quatre palms dalt no pus
de que haurien mester muralles de pedre e de terra pus
alta e millor e axi feta la relacio a mi e a mon consell dien
los dessus dits sobreguaytes que per quiscuna
guayta han mester dessus CCCC homens. Daria
en parer que qualsevol homens de peu fossen a Tortosa
scrivisseu vinguessen a mi si axi deliberau e voleu que stiga en ste
vila e encara que si los dits castell e vila volen tenir façau
haja aquella e la gent que gordar lo hauran lo
mester com ni armes ni roba ni palla ni vitualles algunes le
dit castell ha e les muralles aquestes qui fan adobar e obrar com dit
es. Per un sastre appellat Paschal Bas he hagudes unes
letres les quals ab la present vos tramet perque aquelles vajau
em aviseu daquiavant si voleu ni com yo registre letres
de tots los quim vendran entre mans car del dit
Bas era mes en suspita lo Rey no fos avisat per mija
dell de alguna malvestat. Avisantvos que les dites
letres he trobades dins la cella de la bestia. E per tant
informats a ple de aquestes coses sobre aquelles e encara per les que
occorreran vostres grans reverencies nobleses e magnificencies vullau
degudament provebir e a mi scriure. E la Sancta Trinitat vos tinga en
sa proteccio e guarda. Scrita en la vila de Fraga a VI de març any
Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest lo comte de Modica.
Al
molt egregi senyor lo comte de Modica capita general del Principat de
Cathalunya.
Molt egregi senyor. La present es per significarvos
com havem avis sert que en lo comdat de Ribagorça los
vehins se son ajustats pus de D pahons.
Han se ajustar als Almolde que es de Johan de
Bardexi hon se trobara lo Senyor Rey ab
CCCC rocins e ab molta altre gent de peu de Arago e de les
muntanyes lo dissapte prop vinent. Han hun gran dupte segons lo que
hom sent que no vinguen la via de Fraga o de aquesta ciutat. Per ço
Senyor molt egregi vos ho intimam perque mills vostra senyoria
hi puscha provehir en lo occorrencia dels fets. E sia
molt egregi Senyor lo beneyt Jhesus vostra custodia. De Leyda
a V de març any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio e beniplacits
prests los pahers de la ciutat de Leyda.
Als molt reverends
egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e consell
dels diputats de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e
magnifichs senyors.
La causa de la present es per avisarvos com
per moltes vies havem noves com lo Rey fa molta gent axi a peu
com de cavall perque yo he dupta moltes coses e dich va
ell a la intencio bona e tots temps que farem son consell les
coses hiran be ab molta honor de aquest Principat em
tinch per dit sino fos stat son bon consell lesforç
no haguerem axi hagut aquest loch que nom hagues costat e axiu
deu esser per vosaltres molt comendat e loat. Del Compta vos
dich leixa anar moltes coses quen ramet a natura
e no segons lart en que es comendat e axi tostemps
haure a bo que si res haveu a exercitar sia en vostra companyia don
Johan Dixer. E ordonan de mi vostres reverencies e
magnificencies lo que plasent vos sia. De Fraga a V de
març. - Lo qui es prest a la ordinacio de vosaltres vezcomte
de Rochaberti.
Als molt reverents egregis nobles magnifichs
honorables e savis senyors los diputats del General de Cathalunya e
consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt
reverends egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Certificats
som com per part vostra seria feta certa embaxada a la Senyora Reyna
que li fos plasent que sa Senyoria no degues venir en aqueixa ciutat
ab lo lllustre Primogenit com sa Senyoria ho fahia nos mostraria en
la oppinio de les gents que lo dit Senyor Primogenit vingue libertat.
E aximateix fos supplicada sen tornas deves lo Senyor Rey majorment
com companyia ha ab sa Senyoria alguns contra los quals es fet lo
proces de mals consellers e per cessar tots inconvenients que
facilment se porien saguir si los dits consellers
entraven en la dita ciutat. Perqueus supplicam que prestament per lo
portador de la present nos vullats consellar e
certificar en cas que la dita Senyora Reyna acordave de tornasen
ab los consellers sens lo Senyor Primogenit e pasar per
aquesta vila en quina e manera la receptarem attes los conse-sellers
que venen ab ells contra los quals se diu esser fet proces car duptam
molt ella esser aci en aquesta vila e consultar lo Senyor
Rey per ventura lur venguda e stada
aquesta universitat encorrerie en algun perill e inconvenient e no
seria a nosaltres apres degudament provehirhi. Supplicamvos que
vostra deliberacio hajam prestament per lo dit portador en forma e
manera que siam provists per vostra deliberacio que sera de fer e
hajam de vosaltres clar consell com nos haurem en la entrada e
recepcio de la dita Senyora Reyna. E conserveus Deu en sa custodia.
De Cervera a XII de març any Mil CCCCLXI. - Molt reverent egregis
nobles magnifichs e honorables senyors a tota vostra ordinacio
apparellats los pahers de la vila de Cervera.
Als molt
reverend magnifichs e savis senyors mossenyors los deputats de
Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e
savis senyors. Hir divendres apres dinar la Senyora Reyna e Senyor
Primogenit partiren le Tortosa. Son venguts dormir a la font de
Perello aaompanyat lo dit Senyor de CXV homens de aquells qui
havien pres sou. Hi eren en Tortosa molt polida gent e be
armats e vuy dissapte a VII hores apres mig jorn son arribats
aci en la vila de Cambrils hon dormiran dema
diumenge tiraran a Tarragona e com de alli partiran fare avis a
vostres reverend magnificencies e per semblant de Vilafrancha e de
tots los altres lochs fins Sanboy de hon yo
mateix sere letra. Mossenyors perquem
recort lo avis de la entrada en Tortosa del dit Senyor
fou sumariament vos avise que entre la gent acordada e los de Tortosa
foren armats mil persones los quals ab ses armes hisqueren
rebre dit Senyor a dos cors com a frares molt spayats e
los acordats per lo General primers e lo dit
Senyor passa per mig del cor de la dita gent los
capitans e conestables besants les mans a la Senyora Reyna
primer apres al Senyor Primogenit enclinant les
banderes e per tant com lo carrech de arreglar dita gent fon
dat a mi fiu que aquests CXV homens que era
companyan lo dit Senyor hisqueren primers de
tots los altres passats tres trets de ballesta e com foren
molt del dit Senyor a ell li vench hun inflamament
axi fort en la cara que paria fos serafi
e en tot aquell dia may perde aquella color e com
mirave los cathalans tota la cara li sclaria perlant
ab ells en la cara molt alegra ab rialles que no era
de soler e com perlave ab altra gent no mostrave tanta
claror de cara com ab los cathalans. Dit jorn de la sua
entrada axi com sopave molta gent es carregaven damunt
la taula e com los digueren que fessen loch
respos mossen Franci Dezpla dixaulos que encara no
creuen que lo Senyor Primogenit sia fora de Morella. E
axi continuants en rahons e les gents carregants tots temps digueren
al dit Senyor Senyor gran amor vos han verament cathalans. E
ell exequant hun poch los ulls casi gent
tocatslos en les robes adorte cathala. Tot aço
mossenyors esta axi en veritat. Lo present correu
partira vuy dissapte a VIII hores apres mig jorn. Ha esser
aqui en setze hores dich en XVI hores. Deu haber
trenta solidos dich XXX sous. E per
la present no he mes a dir sino supplicar vostres savieses me
vullan manar al qui plasent vos sera. Supplicant la Sancta
Trinitat continuament vos tinga en sa proteccio e
guarda. De Cambrils a VIII de març any Mil CCCC sexanta hu a VII
hores apres mig jorn.- Mossen Cruylles diu tirara dreta
via aqui que no sperara ningu. Partira dema de Tarragona. -
Mossenyors a tota vostra ordinacio e manaments prest Guillem de la
Bruna.
Als molt magnifichs e savis senyors los
consellers e prohomens del castell de Caller.
Molt
magnifichs o savis senyors. Per altres nostres letres que per falta
de passatge son restades fins aci e ara van ab la
present vos scrivim larch de la detencio de la persona
del lllustrissimo Senyor don Charles Primogenit de
Arago e de Sicilia. Ara ab aquesta vos avisam com continuament
nostra empresa per la liberacio del dit lllustrissimo Primogenit
enviam gran nombre de gent de peu e de cavall ab molta artelleria per
fer la via de Morella on era encastellat. E essent ja lo
nostre exercit en cami e haut en sa ma e poder lo
castell e vila de Fraga que es en la intrada de Arago
ha plagut a nostre Senyor Deus que la Majestat del Senyor Rey
a XXV del mes passat dellibera tornar e metre en
libertat lo dit Senyor Primogenit per ma de la
Illustrissima Senyora Reyna la qual per aço envia
segons veureu en la copia de la letra que lo dit Senyor Primogenit
scrita tota de sa ma nos envia e va interclusa
ab la present e apres continuant son cami ab la Senyora
Reyna per venir en aquesta ciutat. Som certs esta nit dormira
en Terragona e prest lo haurem aci. E
perque siau participants en nostre goig e consolacio vos
avisam eus pregam ne façau laors e gracies a nostre
Senyor Deu en lo qual speram aço sera laor sua e
servici de la Majestat reyal e benifici e repos
no solament de aquest Principat mas encara de tots sos
regnes e terres. E sia senyors molt magnifichs e molt savis la
Sancta Trinitat en vostra guarda. Dada en Barchinona a VllI de
març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats
del General de Cathalunya e consell et cetera a vostra honor
promptes.
viernes, 5 de marzo de 2021
28 DE ENERO.
28 DE ENERO.
Hicieron una
proposición los señores Diputados para manifestar que la señora
Reina pedía las doscientas mil libras ofrecidas en la capitulación,
sobre lo qual era preciso deliberar, para dar la contestación
oportuna; y acordado que se pasase a votación, verificóse,
emitiendo cada cual su parecer, tanto sobre este negocio, como sobre
el de don Jofre de Castro, por el orden siguiente.
Voto
del reverendísimo Patriarca.
Que en lo fet de les CC
mil lliures (como para llamarles tacaños o agarrados a los
catalanes, con semejante pago al futuro rey de Aragón, Castilla,
León, etc etc. Si hubiesen sabido que gracias a él pueden comer “pa amb tomàquet”, le hubiesen dado más) asi com en altres coses
fossen elegides persones qui vegen la capitulacio e altres actes e
tot ho referesquen al present consell per poder se fer bona
deliberacio e ques faça prest per que lo temps es
breu. En lo fet de mestre Solçona dix queu
remet en quant sia en sa facultat.
Del conde
de Pallars.
Que li apar ques deuria tractar lo
fet de don Jofre e que lo present concell deuria fer
deliberacio que de res nos tractas fins aquell negoci hagues
conclusio e de present fos feta embaxada a la Senyora Reyna
que li plagues donar orde que lo compromes passas
per dret o per amigabla (típico occitano, a final, incluso
en adjetivos) composicio. E laltre fet de les CC mil
lliures dix esser de parer del senyor archabisbe ab
aço empero que fos significat a la ciutat de
Barchinona per que fassa eleccio de persones qui
ensemps ab aquestes vegen los dits actes els
refiren. E que lo que ha proposat mestre Solçona
fos remes tambe a esser vist per les dites persones.
Lo
dit senyor archabisbe en lo fet del compromes de don
Jofre dix esser de parer que deu passar juxta la oferta
feta per la Senyora Reyna e que sia vist e si altres
paraules noy ha deu passar axi e no altrament.
Del
honorable mosen Miguel Dezpla.
En lo fet de les CC mil
lliures es de parer del senyor archabisbe ab aço
encara que ha dit lo comte de Pallars que sia
significat a la ciutat de Barchinona. En lo fet de don
Jofre es del parer del dit comte de Pallars que la Senyora Reyna
fos suplicada axi com lo dit comte ha dit no empero que
en altres coses no procehescha mas se tracte de
tot.
Del vizconde de Illa.
En lo fet de don
Jofre li semblava lo compromes fos regonegut e
ques sia smenat juxta lo apuntament en lo
present consistori fet e se apuntas prestament.
En les
altres coses es de parer del senyor archabisbe.
De mosen Dalmau de Queralt.
Es
del parer del senyor archabisbe en tot.
Del abad de
Monserrat.
En lo fet de les CC mil lliures es del
parer del senyor archabisbe e que hi haja persones per la ciutat de
Barchinona que hi vegen. En lo fet del compromes seria
de parer que los diputats ab la novena ja deputada
haguessen notaris qui vegen la ordinacio del compromes si es juxta
la oferta feta per la Senyora Reyna e que hi sia entes
en lo dit negoci de continent ab los altres
ensemps. Del fet del frare del parer del senyor
archabisbe.
De micer Severters.
En lo fet de
les CC mil lliures noy diria son vot de present. En lo
fet del compromes seria de parer que sia vist e regonegut
e que li semblava que en les coses clares se degues dir
per via de justicia en les duptoses per via de amigabla
composicio. En lo fet del frare dix esser del
parer del senyor archabisbe.
De mosen Roger Alamany.
Dix
esser del parer del senyor archabisbe ab aço que hi
haja persones per la ciutat de Barchinona. En lo fet de
don Jofre del parer del vezcomte. En lo fet del frare
que remitatur.
Del arcediano Çariera.
En
lo fet de les CC mil lliures dix esser de parer del
senyor patriarcha ajustat lo que ha dit lo comte
de Pallars de les persones de la ciutat. En lo fet de don
Jofre dix que si entena e per semblant en lo fet
de les remençes e que totes coses se tractassen pero seria de
parer que res nos conclogues fins la faena de les
remençes prengues conclusio e encara en lo dit fet de don
Jofre seria de parer que anas axi com micer Severtes ha dit.
Del fet del frare que nol condamna nil
absol sino quel remet a la ley.
De mosen
Lor.
Dix en tot esser del parer del senyor patriarcha.
Del abad de San Benito.
Es del parer del comte de
Pallars en lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre de
Castro axi empero que en lo dit fet de don Jofre se
entena ab tota diligencia pero que no es de parer per axo
cessasen tots altres afers. En lo fet del frare quel
remet a la ley.
De En Juan Ros per mossen
Jaime Ros, su padre.
En lo fet de don Jofre dix
ques entena ab tota diligencia pero no que per
axo cessassen altres afers mas que may ces
aquell en lo fet de les CC mil lliures que vegen les nou
persones ensemps ab persones per la ciutat. En lo fet
del frare que ho remet en quant en ell es.
De mosen Juan
Bastida por sí y por el conde de Módica.
Es del parer del
senyor patriarcha en tot.
De Antonio Pujades.
En lo
fet del frare dix que ho remet en quant en ell es. En
lo fet de don Jofre seria de parer que lo compromes
deuria procehir per via de dret e de amigabla composicio axi
com als arbitres fos vist. En lo fet de les CC mil lliures que
sia vist per persones elegidores per lo present concell
e per la ciutat e aço diu per si mateix mas per Leyda
diu que no diria son vot per lo present.
De
mosen Sant Celoni.
En lo fet de les CC mil lliures es de
parer del senyor patriarcha ab ço que ha dit lo comte de
entreveniment de persones per la ciutat de Barchinona. En lo fet del
compromes de don Jofre del parer de mossen Miquel Dezpla. Lo fet del
frare que remitatur.
De mosen Francisco del Bosch.
Dix
que lo fet de les CC mil lliures sia vist per nou persones del
present concell e per quatre de la ciutat de Barchinona ab aço
empero que en lo dit fet may nos diga fins lo fet de
don Jofre e de les remençes hagen conclusio. Lo fet del frare sia absolt per qui ha poder.
Del arcediano de la Mar.
Es
del parer del senyor patriarcha en lo fet de les CC mil lliures e del
compromes de don Jofre e en tot.
Del comendador de la
Guardia.
En lo fet de les CC mil lliures es de parer del
senyor patriarcha ab ço que hi ha dit lo comte de Pallars. En lo fet
de don Jofre del vot del vezcomte. En lo fet del frare queu remet de
sa potestat.
De En Tallada de Cervera.
En lo fet de
les CC milia lliures e de don Jofre se atura deliberacio. En lo fet
del frare dix que remet lo que pot.
De Bernardo de Guimerá.
En lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre
dix es del vot del comte. En lo fet del frare ho remet a la ley per
si e per mossen Vilademany.
De micer Çaplana.
En lo
fet de les CC mil lliures e de don Jofre del parer del senyor
patriarcha. En lo fet del frare del mateix parer del patriarcha.
De Guillermo Colom.
En lo fet de les CC mil lliures
dix que sien elegides VIIII persones del present concell axi empero
que no fossen persones del concell de la Senyora Reyna ne Senyor
Primogenit e elegides persones per la ciutat. En lo fet del compromes
seria de parer que deuria procehir per via de dret de amigabla
composicio a tota conexença dels compromisaris. En lo fet del frare
dix que ho remet al capitol.
De micer Agosti.
En lo
fet de les CC milia lliures dix esser del parer del senyor
patriarcha. En lo fet del compromes del mateix parer ab ço que ha
dit lo comte de Pallars axi empero que per axo no cessen altres
afers. En lo fet del frare que remitatur al dit capitol.
De
Galceran Carbó.
Lo fet del frare remet a les penes de
purgatori. En la fet de don Jofre de la opinio de mossen
Pujades. En lo fet de les CC mil lliures dix que per
los deputats ne sien deposades X mil lliures
de any en any segons son strets en los quitaments que
han a fer. E per los restants corregues la pensio juxta lo
capitol.
De Pedro Spluges.
En lo fet de les CC
mil lliures dix que sia remes a persones. En lo fet del compromes que
sia ordonat e portat al present concell e sobre aquell votat e
suplicada la Senyora Reyna que ho degues passar axi. Lo fet del frare
remet a la ley.
De Bernardo Lobet, por mosen
Francisco, su padre.
Dix esser del parer de mossen
Pujades en tot.
De mosen Sant-Dionis.
En lo fet de
les CC mil lliures del parer del senyor patriarcha ab lo que lo
senyor comte de Pallars hi ha dit. Lo fet de don Jofre per que hi ha
varis parers noy vol res dir a present. Lo fet del frare remet a la
ley.
De En Bernardo de Marimon.
En lo fet de les CC
mil lliures del parer del patriarcha ab la addicio del comte. En lo
fet de don Jofre del parer de mossen Pujades e del frare per
semblant.
De mosen Juan Dalmau, por si y por el
vi... de Urgel.
Dix en lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre esser del parer del senyor patriarcha. En lo fet del frare es de parer que lo present consistori noy pot flixar e que li deu esser dit que nol absolgua.
De En Boscha.
Dix en tot esser del parer del patriarcha exceptat lo fet del frare que apar a ell no pertany al present consistori sino a la cort.
Micer Ramon Dusay.
En lo fet de les CC mil lliures dix
esser del parer del senyor patriarcha. Lo fet del frare creu ell no
pertany al present consistori. Lo fet de don Jofre aparria a ell que
degues axi anar que si plenament no constava mas hi havia algunes
presumpsions evidents que sobre aquelles los arbitres
haguessen potestat de liuar. (?)
Del baron de la Lacuna.
En lo fet de les CC mil lliures dix
esser del parer del patriarcha. En lo fet de don Jofre del parer del
vezcomte. Lo fet del frare remet a la cort.
De mosen Pedro de Sant-Climent en
nombre de mosen Burgues.
Dix esser del parer del senyor patriarcha en tot.
De Bernardo Juan Çacirera.
En lo fet de les CC mil lliures e
de don Jofre dix esser del parer del patriarcha. En lo fet del frare
dira son parer quant hi haura cort.
De fray Felizes.
En lo fet de les CC mil lliures es
del parer del patriarcha. En lo de don Jofre del vezcomte. Lo fet del
frare remet a la ley.
De Juan de Vilafranca.
Es del parer del senyor patriarcha
en tot.
De mosen Clemente Jofre.
Del parer del senyor patriarcha en tot.
De Romeu Lull.
En lo fet de les CC mil lliures de
la opinio den Guillem Colom. En lo fet del compromes de la opinio del
sindich de Tortosa. Lo fet del frare remet a qui haja poder.
De mosen Luis Xatanti.
En lo fet de les CC mil lliures del
parer del senyor patriarcha ab la addicio del comte de entreveniment
de persones per la ciutat de Barchinona. En lo fet de don Jofre del
parer del sindich de Tortosa. Lo fet del frare remet a la ley.
De mosen Regaç.
En lo fet de les CC mil lliures del
parer del patriarcha ab entreveniment de Barchinona. En lo fet de don
Jofre de la opinio del abat
de Monserrat. Del frare remet al capitol e a sa consiencia
si hi basta lo capitol alias remittit a la Seu apostolica.
De micer Torres.
En lo fet de les CC mil lliures del
parer del patriarcha ab la addicio del Comte de Pallars e de mossen
Guillem Colom que noy haja algu del concell reyal.
En lo fet de
don Jofre del parer del sindich de Tortosa. En lo fet del frare es de
parer que no han poder de fer tal remissio.
De micer Colom.
En la fahena de les CC mil
lliures del patriarcha ab intervencio de Barchinona. En la fahena
de don Jofre del parer del sindich de Tortosa. Del frare que ho remet
a la ordinacio del capitol.
De mosen Pedro
Torrent en nombre propio y
en el de Puigcerdá.
En lo fet de les CC mil lliures e de
don Jofre del parer del senyor patriarcha. Lo fet del frare remet a
quin haja potestat
Del abad de Mer.
En lo fet de les CC mil lliures de
parer del patriarcha ab les addicions del canonge Torres. En lo fet
de don Jofre del parer del comte. En lo fet del frare remet a qui
haja potestat.
De Bernardo Çapilla.
En lo fet de les CC mil lliures dix
se hatura deliberacio. En lo fet de don Jofre e del frare del
parer del sindich de Tortosa.
Del síndico del Arbos.
Lo fet del frare remet a la ley. Lo
fet de don Jofre es de parer del sindich de Tortosa. En lo fet de les
CC mil lliures se atura deliberacio.
De mosen Çaportella en nombre propio y en el de mosen Sampso.
Es en tot del parer del senyor
patriarcha exceptat lo fet del frare que remet a la cort.
domingo, 29 de diciembre de 2019
Del Apothecari.
Qualsque coses per manera de medicina o de menjar per nos prenedores o devant nos posadores sesdevendra presentar deguda cosa es no per no coneguda persona mas per feel et provada sien confites et contrastades per la qual ço es assaber mes nedeament et honesta sien confites per tal que alguna nos pusca aqui notar suspicio ne alguna occasio no sia donada a algun estrany de mesclar aqui alguna cosa nociva et no nedea. E axi ordenam que en la nostra cort sia tots temps un bo et feel apothecari principal lo qual qualsque quals confits per la persona nostra ell personalment confesca: e si per alcuna necessitat de nostra persona freturavem dalscuns letouaris et de axarops o de qualsque altres medicines lo dit apothecari aquelles personalment faça et secretament et tast daquelles faça si son coses tastables abans que a nos prenedores o per altra qualque manera sien presentades. Encara provehir deura lapothecari que ell confesca et faça o de alloure procur confits o especies per les altres persones e aquelles als nostres camarlenchs o als escuders de la cambra deja liurar e encara de illuminaris de cera tortes et tortices et de candeles serva ordenacio nostra la qual sobre aço havem feta et la qual ordinacio haja en escrit per tal que aquella mils sens violacio guart et observar haja et aquelles als rebosters do et liure. Guartse encara lo dit apothecari a la cura del qual specialment aço pertanyer sapia que de les damunt dites confeccions et luminaris algun defalliment en nostra cort no sia. En apres con caminan en alcun loch irem deura lapothecari lo coadjutor seu davant trametre per tal que en lo loch don partirem ne en lo loch destinat al qual irem de confits et illuminaris fretura et defalliment no sia trobat: ne encara volem que aquestes coses o altres les quals a son offici pertanyen cometa a altres sino a aquell qui sera reebut a ell coadjutor. En apres ordenam quel principal apothecari o son coadjutor tots temps en la casa nostra jague apparellats si alcun cas sesdevenia de son offici en totes coses exercir. En apres deura obehir lapothecari als meges en aquelles coses que per ell seran faedores concernents medecina mas sera sotsmes als camarlenchs: empero daquelles coses que aministrara compran o distribuen al mayordom o al escriva de racio de la nostra cort sia tengut de retre rahon e del tresorer con mester hi sera reebre moneda per les damunt dites coses necessaria. Sagrament empero e homenatge a nos faça axi com larmador: ajustat que si per raho de son offici enfermetat secreta en nostra persona sabia aquella a negun no revelara. En apres volem quel apothecari un coadjutor haja per nos elegidor en loffici de la sua apothecaria intelligent o en alcuna manera scient qui a ell en confegir si necessari sera o altres coses faen ajut al qual encara en la sua absencia cometa aquelles coses que a son offici son incumbents o comeses: lo qual coadjutor deja ajudar als altres officials con en son offici propri ell entendre no caldra: e aquest coadjutor jurara et homenatge fara als camarlenchs e a ells obeyra axi con lo dit apothecari fer e obeir es estret.
lunes, 27 de septiembre de 2021
Medicina de Peccat, segona part
De la segona part de aquest libre,
qui es de confessió.
I.
DE DEU.
Quant m' enamor
E comença l' amor,
Me confés al major Senyor
Quins ha creats,
De tots mos greus peccats;
E sia a sa volentats
O que 'm perdó
O 'm jutge per raysó,
Car tot ço que 'n fará es bò.
E est tractat,
Segons qu' es rubricat
Porats saber co 's ordenat
E tot complit
Per lo Sanct Esperit,
Digne es que molt sia servit,
E ab dolor,
Com home peccador,
Me confés per la sua amor.
II.
DE LA UNITAT DE DEU.
A la divina unitat
Me confés de tot lo peccat
Que ay fayt per manera d' ú
En amant mays que Deus alcú,
Car aquel fá un altre Deu
Si ama sí mateix o 'l seu
Aytant o mays qu' el Creador,
Perque eu acús mí e m' amor,
A vos unitat de mon Deu;
Car vas vos ay peccat molt greu,
Perqu' eu quant un a vos me acús,
Car mantes causas ay sajus
Mays amades que lo Senyor
Com hom fals e traydor;
E ab totas mes unitats
Ay fayts mants greus mortals peccats;
E es bò qu' en sia punit
A honor del Sanct Esperit,
O' n sia el peccat perdonat
A honor de sa pietat.
III.
DE TRINITAT.
M' ha lo Senyor creat,
Car d' ánima e cors m' ajustat,
E encare só
De lur conjuncció,
E ab tots tres fí falió
Vas lo senyor,
Perque n' ay gran dolor,
Tant, qu' en suspir, en planch, e 'n plòr,
E me 'n confés
Ab voler que ja mes
No faça per neguna res
Negun peccat
Contra la Trinitat
De lo Senyor, qui m' ha creat
A son semblant,
E 'n tot quant son trinant
M' acús penedent en plorant.
IV.
DE BONTAT.
Car Deus es bò, ha bé creat
E al naturalment pausat
En tots los homens qui son nats;
E car eu contra las bontats
Qui en mí estan naturals
Ay fayts molts de peccats tròp mals,
Suy esdevengut home mal,
E estay fals e desleyal
Contra la divina bontat,
E ‘l bé qu' en mí ha naturat;
Contra mant altre gran bé
Ay fayt molt de mal ben sové;
E de tot est mal me penet (11),
Encare que pogre haver fet
Molt bé, e cessat molt de mal,
Perque n' ay gran ira mortal;
D' hon me confés a la bontat
De Deu, en tot quant ay errat,
E de mon còr faray hostal
A Deu, e fineray a mal.
V.
DE GRANEA.
La granea
No posa poquea
En neguna vinentea
Contra virtud,
Si es empero de salut;
Mas granea d'hon son perdut
Lo peccador
Qui no han confessor
Ni del gran Señor han paor,
Ço té a mal (12)
Quant granea moral
Qui contra mortals peccats val,
Hom vòl amar,
Ni si al confessar
Se vòl de grans tòrts acusar;
Perqu' eu m' acús
De mos peccats sajus
A la granea mays dessus.
VI.
DE ETERNITAT.
Eternitat,
Contra vos ay errat
Mant temps en mant mortal peccat,
D' hon me penet
E mí adret sotsmet,
Per ço que n' aya meylor dret.
Confessió,
Pietat e perdó,
Si eu hay fayta falió
En mays amar
Ço que no pòt durar
Tant com lo vostre eternar,
Gran dolor n' ay,
E jamays no ho faray.
E vos, eternitat, sius play,
D' huy may mandats
Ço queus venga en grats,
Que 'n vos honrar ay volentats.
VII.
DE PODER.
Poder de Deu, confessió
A vos fás de ma falió
Qu' ay fayta contra lo poder
Que vos m' havets dat a bé fer;
E s' eu ay ne fayt mant greu mal,
Com hom fals e desleyal;
E si 'n vos no fós pietat,
Forau contra mí tan irat,
Que no 'm fera confessió,
Ni esperara de vos perdó;
Lo qual esper a mon poder,
Per ço queus en faça plaer;
E vos, poder, pus tant vos dats
A mercé e a pietats (13),
Tenits d' uy mays tant fòrt al fre (14)
Que no 'm lexets far nulla re
Que sia contra vostra amor,
Car en tot vos am e 'us aor,
E lo poder que m' havets dat
Sia de vostra potestat.
VIII,
DE SAVIEA.
Saviea,
Pus gran en bonea,
Vas vos ay fayta pegea,
Com hom sens sen
Qui fal a son scien,
Perqu' eu son trist e temen (15);
Car quant hom fá
Vos ó sabets, é ja
Per tot aço no 'm romanrá,
Que no m' acús
A vos de mon mal us,
Qu' aytant com hom gamus,
E no far bé
Fallent en mante re;
E si ‘m volets pendra mercé,
No faray mal,
E si no atretal
Me serets per tots temps coral,
IX.
DE VOLENTAT.
Vos, volentat, contra peccat
De vos vuyll esser confessat;
E car estats dona d' amor,
Amant oyats est peccador
De sos faliments e peccats
Que ha fets ab sa volentats;
Si empero 's vòl confessar,
Si es que no vuylla enganar
Lo vostre leyal confessor;
Car qui 's confessa ab fals amor
Moltiplica lo seu peccat,
E deune ser a mòrt jutjat;
Mas pus que 'm confés ab dolor
De cór, e suspirant, e 'n plòr,
Vejats de mí que devets far,
Pus qu' eu me vuyll a dret pausar;
E 'us clam mercé com peccador
Qui desira vostra honor:
Si ‘m volets mal ¿quin dret haurá
La raysó qui jutjar me fá?
X.
DE VIRTUT.
A vos, virtut
De Deu, rey de salut,
Me confés, car tant hay viscut
Hom viciós,
En bé far pererós,
E 'n far lo mal volenterós;
Hay greu fallit
E deune esser punit;
Empero lo Sanct Esperit
Qui es pietat,
Vòl que hom sia ajudat,
Si ab virtut diu son peccat.
E vos, virtut,
D' hon tot bé es vengut,
Ajats mercé d' home cahut
Ab gran dolor,
Suspirant e 'n plòr
Prometent per la vostra amor
Contra peccat
A vostra volentat
Far satisfacció de grat.
XI.
DE VERITAT.
A vos, divina veritat,
Me confés de tot mon peccat,
E míus present
Qu' em façats puniment,
Car molt ay viscut falsament
En cogitar e en parlar;
E puis que m' en vuyll confessar
E penedir,
No me vullats punir.
E si ho fayts ¿qué porán dir
De vos aquels qui verament
Dien de vos gran lansament?
Car pus qu' eu fas
Ço que pusch e dich: - Las
Per nulla res no mentirás. -
¡Ah veritat!
No hajats còr irat
Contra home bé confessat.
XII.
DE GLORIA.
A vos, gloria eternal,
M' acús com hom qui res no val;
Car peccats m' han tant abatut
Que tròp son vil esdevengut;
Perque nous tayn qu' eu sia ab vos
Que sots loch d' home virtuos;
Empero en vos es mercé,
Pietat, caritat e se,
Que si bé m' acús confessan
E que a vos perdó deman,
Que vos já no ‘m direts de no,
Pus que en vos está perdó;
Perqu' eu fás ma confessiò
Enfre jutjament e perdó;
E per justicia promet
Que faré ço queus tany per dret;
E per perdó mercé deman,
E vos faytsne vostre coman;
Car mi sotsmet a vos grair
En tot ço qui 'm volrets punir.
XIII.
DE JUSTICIA.
¡Ah justicia
De Deu! ¿cóm puria
Que no 'm fossets enemia
Per mon peccat,
Tan gran malvat?
¿Poriaus vençre ab pietat
Mercé claman,
Penedent, confessan?
Pus que pietat es tan gran
Per lo perdó,
Com es vostra raysó
Que havets contra ma falió,
Que vos enpar,
Car eu no ho say jutjar:
Car cascú damdós se pòt far (ya que cualquiera de ambos se puede hacer)
Qu' es que en sia
Lo perdó volria
Si 's pòt far sens injuria.
XIV.
DE MISERICORDIA.
A vos, misericordia
De Deu, al qual injuria
Ay fayta mantes vets peccan,
Me vuyll confessar en ploran.
Mantes vets suy desesperat
E estava a ser ho obstinat (16),
Que no ‘m podia penedir
Nius volia mercé querir,
Perqu' en son ara penedent,
E clamvos mercé humilment.
E si 's pòt far que 'm perdonets,
En mí gran eximpli darets
De perdó e de pietat;
Car home só de gran peccat,
E tal haurá ‘n vos esperança
Si 'm donats vostra perdonança;
Que si no 'm volets exoir,
Nous volrá mays mercé querir.
E vos, dona, no esquivets
Nuyll hom, pus perdonar volets.
XV.
DE LA HUMANITAT DE JHESU-CHRIST.
Humanitat
De Christ honrat,
Qui sots de molt gran sanctetat,
Darmets perdó
Sius fás confessió
Ab dolor e contricció
De mon peccat
Horrible e malvat,
Ab lo qual vos ay fals estat;
Si 'm perdonats
E gloria ‘m donats,
De mercé gran fama hauriats;
E de donar
Con que sia la far (17),
A vos, dona, ‘m vuyll acusar
E penedir,
E volriaus servir
Tant fort qu' en volria morir.
XVI.
DE LA PASSIÓ DE JHESU-CHRIST.
A l' angoxosa passió
Qui sobre totas major fó
En lo rey del cel e del tro,
Dich mos peccats,
Qui son molts e malvats;
E si tot só desvergonyats
Com los nomen,
Pus qu' els dich peneden,
La passió no m' en repren;
Car molt ama confessió,
Per ço que puscha dar perdó,
E de Jhesu-Christ un tal dó
Eviternal
Qui sobre tot dó val
En gloria celestial;
Perque fás ma confessió
A la pena qui 'n la cròts fó, (crotz, creu; cruz)
Per la nostra redempció.
XVII.
DE SENYORIA.
A vos, de tot lo món Senyor,
Se penet vostre servidor,
E confesses per vostra amor
Mays que per sí,
E si vas vos fallí
Quant de sos tòrts no 's penedí,
Are s' en penet tant forment,
Que per jamays a son scient
Vas vos no fará falliment;
E perdonats,
Pus qu' ens amats,
En la crots per vos fóm comprats; (crotz : cruz)
E en tres vets
Serem vostres per drets,
Si ' ns perdonats nostres nalets;
Las quals tres vets, segons que ‘m par,
Son per crear e recrear,
E car nos volets perdonar.
DE SANCTA MARIA.
XVIII.
A vos, dona de Sanctetat,
Me confés tement de bò grat;
Car qui 's confessa per pahor
E no per la vostr' amor,
No fá sancta confessió;
E no 's tayn que venga a perdó
Per temor qui 'n re tant no val,
Com fá amor ver e leyal.
Confesme, donchs, per vostra amor,
Com home sutz e peccador, (sucio)
Que de peccats ha ensutzat (ensuciado)
Lo còrs e ‘l còr, mas ay plorat (el cuerpo y el corazón, mas he llorado)
Ab contricció penedent,
Per ço que sia lavament (lavado, lavamiento de pecados)
La vostra pura sanctetat,
Ab perdó e ab pietat;
La qual munda hom peccador,
Quant se confessa ab dolor
De còr, gitant suspirs e plòrs,
E espera vostre secórs. (socors; y espera vuestro socorro)
XIX.
DE ALTETAT.
Com hom qui d' alt es bax cahut, (baix; bajo; “como hombre que de alto es bajo caído”)
E remembra l' alta virtut
De vos, dona de peccadors,
Qui estats alta en valors,
En pietat e en amor,
En menbrança de peccador,
Ab suspirs e cahut sajus
En peccat, del qual no m' escús,
Leu las mans e los uylls al cel (elevo las manos y los ojos al cielo)
Ab còr amar pus que feel,
Consirán que vos sots ahon
A tot home qui de pregon (18)
Suspira e plany son peccat,
Si bé estats en altetat
D' hon vos devalla peccador
Quant a vos puja sa amor,
En confessan e en ploran,
Dient soven; - Mercé deman,
A la regina de perdó,
Qui de mercé no diu de no. -
XX.
DE NOBILITAT.
Negú rey n' imperador,
Enfora Christ nostre Senyor,
No hac tanta nobilitat
Com la dona de pietat;
Car tant es noble en amor,
Que valer fá tot peccador,
Pus que a ella s' es confessat (19)
Conexent sa nobilitat;
Lo qual peccador no volch res
Ans qu' es confessás, e james
No pogra valer sens perdó
De la cosina Salamó;
E verament parenta es
De Deu qui 'n ella hom se fés;
Perque a sa nobilitat
M' acús com hom de gran viltat,
Home vil de nient vengut
Qui no es digne de salut;
Empero un pauch es sotspes,
Pus de la regina 's confés.
XXI.
DE VIRGINITAT.
Virginitat,
Dona de castetat,
Ha en vos tant gran pietat,
Qu' est peccador
Quius vòl per confessor,
Eus trament suspirant e 'n plòr (20)
Devoció
Ab contricció,
Deynets ausir e dar perdó,
Que vay errat
Contra virginitat
De mí o d' altre castigat
Sabiats qu' en só,
Pus qu' en deman perdó;
E las virginitats qui só
Per vos estan,
E prechvos en ploran
Que neguna ‘m sia 'n mon dan.
XXII.
DE CONSTANÇA.
A constança
Qu' está fermança
De tota bona esperança
En la meylor
Verge, dona d' amor,
De confessat e confessor,
E a confessar,
M' acús de mon peccar,
E l' acusament vuyl fermar
En son poder,
Qu' en faça son voler
E qu' ela no 'm puscha retrer
Al punt de mòrt,
Hon hom cáu en la sòrt
Qui es de bò o de mal pòrt;
E car suy ferm,
En quant el emferm,
Prech sa confessió o 'm conferm.
XXIII.
DE HUMILITAT.
L' humilitat,
Dona e caritat,
Prengaus de mí gran pietat;
Car humilment
Membre 'l responiment
Que fees al saludament
De Gabriel,
E car no havets fèl
Perqu' em dejats esser cruel,
Car tota sots humilitat,
Pasciencia e caritat,
Ajats d' est home pietat,
A vostro honor
Suspirant e 'n plòr,
E qui 's penet per vostr' amor,
E qui no ama erguyllós
E vas vos es tant temerós,
Con si tot fós suspirs e plòrs.
XXIV.
DE ESPERANÇA.
Quant par l' estela en l' albor,
E s' apareylon tuyt li flor,
Qu' el sòl montiplich lur color
De esperança,
Mi vest alegrança
D' una douçor confiança
Qu' ay en la dona d' amor;
E adonchs deman confessor,
A tuyt m' acús per peccador,
E qu' el me man
Que reta tot lo dan
Qu' ay donat gran en peccan
A cells qui estan servidors
De la regina de valors,
Per ço qu' en esper tal secórs,
Que a nuyll peccat
No sia obligat
Pus qu' en sia bé confessat.
XXV.
DE MATERNITAT.
Si com l' infant qui ha talent
E a sa mayre ploratment
Significa son faliment,
Suspir e plòr
A la mayre d' amor
Qui de sos infants ha dolor,
Adonchs com están en peccar,
Qu' ella me vuylla aydar
Al confessar,
Cridant: - "Mercé! mercé! mercé!
Ajats, mayre hon tot bé vé,
De vostro fill quius ame e 'us cre,
E qui es vençut
Per peccat e cahut
E no pòt haver qui l' ajut
Mas vos qui sots son compliment,
Son gaug e son restaurament,
E quius quer mercé penedent." -
XXVI.
DE PIETAT.
Si com cell qui vens son peccat
Quant de son prohisme ha pietat,
Me vuyll vençre quant hay errat,
E confessan,
Penedent e ploran,
E a la regina deman
Que ades m' ajut,
Ans qui sia vençut,
Ab pietat, qui es salut,
E majorment quant d' ela vé;
Car sa pietat home té
En sos afars tant fòrt al fre
Si 'l vòl amar,
Que no 'l lexa peccar,
E fá 'l tant piadós estar,
Que no ha gens de crueltat,
Ans es tant franch e ensenyat
Que de tot hom ha pietat.
XXVII.
DE ÁNGELS.
Una confessió fés céll
Fás a tots los ángels del cel,
E majorment a Gabriel
Qui les saluts
D' hon tuyt son remuts,
Dix a la dona de virtuts.
E vosaltres, ángels d' amor,
Dejats ausir est peccador,
Pus que s' ho tenra a honor (21)
La regina
Qui es medicina
De tuyt acell qui s' enclina
Per s' amor a confessió,
Demanant a ella perdó,
E sius ay fayta falió;
Car del consell
Qu' em donavets tan bell,
Nous ay creyut mí vos n' apell (22).
XXVIII.
DELS PROPHETES,
¡Oh, vos, Adam,
E Jacob, e Abraham,
E Isach! mercé vos clam
Qu' em confessets,
E tant fòrt m' ajudets
A delir los meus greus nalets,
E confessan,
Que d' aquí en avan
Jhesu-Christ mos tòrts no deman;
E 'l confessar
Si no lo say formar
Ab suspirar e en plorar
E penedir,
Ab tristor e languir,
E tots mos peccats descobrir,
Vuyllats forçar
E tant bé ordenar,
Que peccat no y puscha estar.
XXIX.
DE APOSTOLS.
A vos, sant Pere, sant Andreu,
Sant Johan, e sant Bartomeu,
E tuyt vostre companyó,
Fás en plorant confessió
De tots quants peccats ay obrats;
E prengaus de mí pietats
Qui estay en pòrt perillós.
E si vosaltres sots joyós
En paradis e no ‘m membrats,
Pus que per mí n' estats pregats,
Tendra ço nostra dona a mal,
Qui sens pregar tots jorns nos val,
E majorment quant la pregam;
Car ella es nostre reclam.
E li senyor qui gloria han,
Si 'ls servidors ván oblidan,
No son conexent ni cortes,
E de membrar no saben res;
E car sots say per nos membrats,
Siem per vosaltres aydats.
XXX.
DE MÁRTIRS.
A sant Laurens,
Esteven e Vicens
E tot mártirs examens
Me confés say;
E ells qui son delay
De mos peccats m' augen si ‘ls play;
E si ells fòrts
Estegren a la mòrts
On venseron colpes e tòrts,
Eu suy say nat
E tant fòrt carregat
De peccats envolopat,
Que si no ay
Secórs, já no veuray
Nostre Senyor per nuyl temps may;
Perque prech vosaltres senyors,
Pus fós tan bons combatedors,
Que haja say vostre secórs.
XXXI.
DE CONFESSORS.
Oh, vos, senyor sant Agustí,
Sant Gregori e Jeroní (Jeroni, Geroni, Geróni, el autor de este libro, Gerónimo Rosselló)
E als altres confésme clí (23),
E dich en plòr:
- Aujats est peccador,
E diats a nostre Senyor
Que li perdó,
Pus que ha gran raysó
Per la vostra confessió
Qu' él vos fá molt penedent;
E car vos fá confessament,
Metvos en tal obligament,
Que far cové
Que procurets son bé,
Tant, que no fall en nuyla re;
Car confessor
Está procurador
Del confessat per sa valor. -