De les huytaves de les festes de nostre Senyor

De les huytaves de les festes de nostre Senyor e de la Verge Maria e de tots los altres sants.

En totes pero les huytaves de les festes en les quals la Esgleya huytaves fer es monstrada semblants paraments e vestiments sien tenguts los quals en les festes principals han tenguts exceptat que axi bons e excellents esser no merexen: axi ço es que si en la festa los paraments e vestiments blanchs o vermeyls o verts meylos seran tenguts que dins les huytaves de paraments e vestiments daquella matexa color ço es dels pus sotils sera usador: exceptat pero lo dia de la huytava en lo qual los mijancers manam esser tenguts. En les festes pero que segons nostra ordonacio dels mijancers es usador lo dia de la huytava dels pus sotils daquella mateixa color volem esser usat: declarants que si en la festa de paraments duna color e vestiments daltre sera usat aquesta matexa divisio de colors la huytava per la manera damunt dita manam esser servada. Quant pero a posar altres ornaments en les dites huytaves axi duem particularment estatuydor que en totes les huytaves de les festes de nostre Senyor en lo mig loch del reraltar una creu sia posada en lo peu de la qual en lo rerealtar un test junct es posador e en cascun cap del reraltar tests disjuncts sien posats e entrels dits tests conjuncts e separats los bacins daurats son posadors: e axi duem observador dins les huytaves de les festes damunt dites exceptat quels tests separadament en lo cap del reraltar no sien posats e los bacins blanchs hi sien tenguts en loch dels daurats car los dies dins huytaves de les festes no esser de tan grant sollennitat con los dies de les huytaves clarament se manifesta. En totes pero les huytaves de les festes de sancta Maria en lo mig loch del reraltar lo test de la pedra turquesa es posador e deça e della prop lo dit test altres tests juncts deuen esser posats et en cascun cap del rerealtar los bacins daurats sien posats. E aço mateix en les dites huytaves sia observat exceptat quel test de la turquesa ne sia detret e en mig los dos bacins blanchs a cada part del altar hi sien allogats. En totes pero les altres huytaves de sants e de sanctes martirs sia posat en mig del rerealtar una creu et en cascun cap del rerealtar tests conjuncts sien posats. Si pero sien huytaves de sants martirs o de sanctes verges martirs axi mateix volem esser observat: aço empero ajustat que lavors lo test de la turquesa sia posada e quels bacins blanchs en cascun cap del reraltar e en lo mig entrels dits bacins e lo dit test altres tests separats sien collogats. E axi mateix dins les huytaves de les festes damunt dites volem esser observat quant al test de la turquesa e creu demunt dites e que bacins los blanchs en cascu cap del reraltar son posadors e en lo mig entrels dits bacins e creu e test de turquesa posats en lo mig tests sien posats separats. Si pero seran huytaves de confessors un test junct en lo mig del reraltar es posador e en cascun cap tests separats son posadors. Axi mateix dins les huytaves volem esser observat: aço pero ajustat que en loch de tests quis posen en cascun cap del reraltar sien posats los bacins blanchs e no los tests damunt dits: declarants quen los dies quels bacins blanchs seran tenguts los tests sotils sien posats.

vigilies festes

26 DE FEBRERO.

26 DE FEBRERO.

Reunidos los diputados y todos sus consejeros se obligaron bajo juramento a lo siguiente:

Que observaran e tendran secret e no revellaran directament o indirecta lo vot o vots de qualsevol del consell.
Item que tindran e observaran secret totes les coses que per los dits diputats los seran injungides tenir secret.
Item que algu del dit consell no partira de la present ciutat de Barchinona terme o territori de aquella ab animo de no tornar en la dita ciutat dins XXIIIl hores apres que sera partit sino ab licencia dels dits diputats.

Dispúsose despues el pago de varias cantidades que se estaban adeudando, y se adoptaron en seguida los acuerdos y fueron leídas varias cartas del tenor que sigue:

Primo fuit deliberatum quod comittatur domino archidiacono de mari domino de Viladecans militi et Anthonio Pujades civi Barchinone quod ipsi cum dominis deputatis faciant et provideant de victualibus frumenti eo modo quo utilius et facilius videatur eis dictis tribus et dominis deputatis insimul.
Item quod acordentur tot homines armorum qui fuerit necessarius ad compIementum ducentorum hominum armorum computatis his qui jam sunt acordati et quod habeant armari secundum memoriale mittendo domino capitaneo.
Item etiam acordentur tot janetarii qui sunt necessarii ad complementum sexaginta janetariorum computatis hia qui jam sunt acordati. Et quod janetarii qui acordabuntur ab inde habeant armari de cuyrassa canyeres e guarde cuxots salada e mija bavera e darga si portar ne volra et quod detur solidum pro quatuor mensibus cum caucione quod si non serviverint pro dictis quotuor mensibus restituant id quod restaret ad serviendum prout in memoriali domino capitaneo mittendo continetur.

Als molt reverends spectables egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e consell elet per comissio de la cort de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverents spectables egregis nobles e magnifichs senyors. No sens gran displicencia e contristacio de nostres animos havem entesa la disconveniencia e novitat en la ciutat de Leyda a VIII dies del corrent mes de febrer seguida entre la Majestat del molt alt Senyor Rey e vosaltres e tots los habitadors dequeix insigne Principat no solament perqueus hi obliga la comuna e innata fidelitat singular entre totes altres nacions dels habitadors del regne de Arago de vosaltres del dit Principat e dels habitadors daquest regne de Valencia deguda a la reyal corona de Arago e a la reyal Majestat mas encara perque la unio indissoluble e fraternitat dels dits regnes e Principat fins aci tant excelsa e prosperada nos constituheix en gran dubte qualsevol inconvenient preparat seguir en aquest cors politich del qual la prefata Majestat es lo cap e vosaltres e los altres sotmesos de la dita reyal dignitat e nosaltres som los membres per la conservacio dels quals per natural instint e inclinacio cascuna part se deu exposar a tot perill e daquiavant la unitat axi com es disposta produhir augment e prosperitat del univers se done orde que lo inconvenient no obre diminucio e desolacio de be de potencia e de virtuts car segons la evangelica doctrina tot regne en si divis sera desolat e per ço no creguen vostres reverencies virtuts e noblees (noblea; valenciano) que nosaltres nos hajam oblidat en los proppassats dies venint a nostra noticia la detencio feta per la dita Majestat en la ciutat de Leyda de la persona del lllustrissimo Senyor don Karles princep de Viana primogenit del dit Senyor instantment supplicar la sua Serenitat per lo delliurament del dit Senyor Princep e per la bona concordia dels dits senyors pare y fill ans ab summa diligencia hi havem entes e obrat no gens divisos ans (sino en castellano) concordants ab vosaltres en aquest desig e afeccio. Empero no havem aquest comu desig proseguit ab demostracions extrinseques e senyaladament de embaxades perque es stat necessari a nosaltres axi fer e practicarho jatsia cregam que vosaltres senyors a bona fi e intencio hajau fetes per la dita raho moltes embaxades e nosaltres volents donar raho a vosaltres per una fraternal complacencia de la dita nostra pratica e per tolre a les vostres penses tota manera de admiracio vos significam que en aquest regne totes semblants demostracions per la malicia del temps foren e son stades vistes donar moviment per una erronea opinio causada en les gents del realme de Castella les fronteres del qual axi com a nosaltres son propinques e confinen ab aquest regne axi son molt distants del vostre Principat en tant que haviem nova que certa gent darmes era venguda a les dites fronteras (as; plural en as del occitano; fronteres) e devia entrar en aquest regne per fer guerra a aquell prenent concepte o audiencia jatsia falsa de divisio seguida entre la dita Majestat e los habitadors daquest regne per les quals coses succehia alguna rumor e murmuracio entre los nostres pobles les quals han cessat apres que han haut silenci les dites demostracions de embaxades. Encara havem considerat que aquest regne sens convocacio de cort feta per lo dit Senyor e sens comissio de la dita cort la qual vosaltres dieu haver de la cort del dit Principat no podia fer instancia en lo dit negoci mas solament aço podien fer com ja han fet les universitats e altres persones particularment als quals es permes segons los furs e privilegis del dit regne. E mes avant en lo dit cas tot lo dit regne o de present aquells a qui es permes solament poden supplicar del deliurament del dit Senyor Princep per via de una gracia justa humana e rahonable e no poden pretendre motiu de infriccio de libertats furs e privilegis daquesta ciutat o regne com vosaltres afermau de vostres constitucions libertats e usatges. E aquesta ciutat ha feta continuament aquella deguda instancia ab lo dit Senyor per humils supplicacions que fer devia juxta la exhigencia dels dits fets. A les quals supplicacions la dita Majestat ab bones peraules e ofertes tots temps se es dignada respondre en tal forma que aquesta ciutat crehia obtenir la fi desijada. E apres sobrevenint la disconveniencia e los actes que havem enteses de convocacio de hosts e de gents darmes fets per vosaltres ha paregut a nosaltres esser cosa pertinent e deguda ab tot nostre esforç interposarnos en aquest fet de tanta arduitat e importancia e tant necessari a la conservacio de la reyal corona de Arago e al be e repos de tots los regnes a aquella sotsmeses quant cascu pot veure e major del qual gran temps ha som certs no han vist nostres antecessors. E per ço procehint matura deliberacio trametrem al dit Senyor nostres embaxades e apres als molt reverents spectables egregis nobles magnifichs e savis senyors los embaxadors per lo dit Principat e aqueixa ciutat destinats. E creem lo semblant faran altres staments e universitats daquest regne per supplicar lo dit Senyor vulla deliurar lo dit Senyor Princep e tornar a degut orde tot çoque sia fet contra vostres libertats e constitucions e concordarse ab aquells instar pregar exortar de ço que es vostre desig ço es de obeyr lo dit Senyor virtuosissim nostre Rey e Senyor e de tota unitat e concordia los quals embaxadors pertran (partirán) indubitadament plaent a nostre Senyor Deu molt prest. E entretant vos pregam exortam ab la major afeccio que podem eus demanam de gracia per lo servici de nostre Senyor Deus e de la dita reyal corona e amor e contemplacio encara de nosaltres vullau provehir e donar orde e obra ab tot efecte que sia sobresehit en qualsevol enantaments fahedors per vosaltres e per los que de aço han carrech e senyaladament no vullan permetre passar avant les hosts e gents darmes vostres de aquell loch on seran quant la present a vostres mans pervendra car ab tota aquella major acceleracio que lo temps comportara seran ab los dits vostres embaxadors los nostres per medi dels quals obrant e disponentho la Potencia divina en la qual summament es nostra confiança e la qual en aço specialment invocam speram se fara tota bona concordia entre los dits Senyors pare e fill e vosaltres senyors e los habitadors daqueix Principat tant util e necessaria a la prosperitat e exaltacio de la reyal corona de Arago. E de aço multiplicades veus vos exortam pregam e instam. Supplicants la divina Majestat nos faça dignes de acabar e obtenir la fi que desijam.
E tingaus molt reverends egregis spectables nobles e magnifichs senyors la divina providencia en la sua direccio e custodia. Scrita en Valencia a XXI de febrer del any Mil CCCCLXI. - A tota honor e complacencia de vostres grans reverencies e magnificencies be apparellats los jurats de Valencia.

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell de aquells en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends nobles e magnifichs senyors. La present sera per donar repos als pensaments e desigs que degudament haver deveu de voler saber la nostra benaventurada partida de la ciutat de Leyda esser arribats en la ciutat de Fraga ço es mossen lo vaguer e jo ab nostre exercit avisantvos quant pus breu pore per cuyta del portador appellat Johan Comi correu qui de sort es stat trobat en la vila de Fraga ab letres de Valencia en que ni ha de vostres com quasi vers les deu hores ans de mig jorn esser arribats tots com dessus es dit davan (davant, devant; delante; dabán) la dita vila quasi tres trets de balesta luny de aquella. Jo he ajustat tot mon exercit e aquell ajustat men so apartat ab aquells qui hic son de mon consell e legida aquella letra ab la qual per part vostra es stat ordonat vista aquella partex de la dita ciutat de Leyda per venir a la dita vila ab deliberacio del dit consell jo he request mossen lo veguer devallas
e anas a la dita vila e als jurats de aquella fer e presentar la requesta per vosaltres a mi tramesa e de aquella als dits jurats translat liuras auctentich la qual requesta per mi feta segons dit es de continent lo dit mossen lo vaguer e en sa companyia En Johan Farrer e micer Stopinya assident (assistent) seu ab lo notari present es devallat e entrat en la dita vila ab so de viafos (viafora; vía fuera) pero ans entras ha presentada la dita requesta als jurats e prohomens de la dita vila qui son exits al portal fora aquella e de la dita requesta ha donat translat autentich e tabellionat als dits jurats feta per lo dit vaguer la requesta al dit notari segons en aquella es contengut e continuada carta publica per lo dit notari. Los quals actes axi fets los dits jurats e prohomens de paraula han respost que eren contents obtemperar les coses en la dita requesta contengudes protestant empero que si per jo entrar axi ab la dita host en la dita vila e regne de Arago en manera alguna prejudicaria o era vist fer prejudici algu als furs drets e libertats del dit regne de Arago que de la roptura de aquells protestaven volents que en lo sdevenidor que de qualsevol prejudici per la dita entrada per mi en la dita vila e regne fets en son cas e loch dret e raho se pogues haver. E mossen lo vaguer respos ab consell de son assident que ell stava e perseverava en ses requestes admeses si e en quant de dret fossen admetadores e no pus les protestacions e requestes per ells fetes. Los quals actes per lo dit mossen lo vaguer axi fets requeri e mana los dits jurats li obrissen e fessen obrir les portes de la dita vila axi com de fet fou fet e aquelles ubertes lo dit mossen lo vaguer es entrat en aquella ab so de viafos voguint e passejant aquella ab lo dit crit e apres yo son entrat ab tot mon exercit pacificament e quieta sens que anuig no es stat fet a persona del mon ni scandol algu segons per vosaltres molt reverends nobles magnifichs et honorables se creu es desijat e molt desijat. E no pus com apres per spay vos sera largament respost a una vostra letra que he rebuda aquesta nit passada a onze hores de nit.
E encara vos avisare del que occorrera. E lo Jhesus glorios vos tinga en sa proteccio e guarda. Dada en la vila de Fraga a XXV de febrer hora dessus dita del any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest lo comte de Modica.

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors. Vuy dada de la present vers quatre hores apres mig jorn per En Johan Gay correu he rebuda vostra letra dada en Barchinona a XXII del present e ab aquella una interclusa o injunta de certa requesta als jurats de Fraga per lo honorable veguer de Barchinona fahedora e certes instruccions. Les quals letra e instruccions vistes de continent ab alguna part de aquell consell que trop de present per vosaltres a mi donat he deliberat Deus volent e lo benaventurat sant Jordi dema que sera dimarts vers onze hores ans de la miga nit partir de la present ciutat a fi que fet nostre cami degudament o com se pot e deu per gent de peu la via de Fraga a punta de dia e sol hixent poch abans o apres tot mon exercit sia devant aquella seguint lo voler e deliberacio vostra e daqui avant fer e exequtar les coses en vostra letra contengudes en la forma e manera per vosaltres a mi scrit sens voler passar hun traves de cabell lo que per vostres reverencies noblesa e magnificencies es stat ordonat e de aquesta dilacio de XXIIII hores mes del temps per vosaltres deliberat al present admirar nous vullau com sia stat deliberat aquest temps pendre perque dins aquell complidament jo haja mes scales banchs pitjats perpals peus de porch mayers martells pavesos de barrera e altres artellaries e municions per exequtar les coses per vosaltres ordonades si lo cas ho aportava molt mils e necessaries. E per mils e ab mes potencia haver la dita vila de Fraga si aquella resistia es stat deliberat que de continent partis de la present ciutat axi com de fet ha lo noble e magniffich don Johan Dixer ab quinze o XVlll rosins e CCCC homens de peu los quals trobara ja al cami scampats per Alcarras Aytona Seros e Soses ab letra patent mia requisitoria lo qual fa la via de Fraga ab intencio e deliberacio de passar la aygua demunt o devall la vila de Fraga e en la vesprada dema que sera dimarts ques meta dins lo monestir de sant Agosti qui sta della laygua al cap del pont de la dita vila no solament perque essent rebelles e resistints los qui dins la vila se trobaran lo dit don Johan per la dita part ab una part del dit exercit e jo per laltra la dita vila puixem al mig mes encara perque si venen cent mores asoldedats per la Senyora Reyna en Çeragoça segons era stat ajustat per la senyora muller del dit don Johan aquells empatxar puixa e si pot aquells a ses mans haver los quals segons ara de present he sabut venen la via de Fraga per stablir aquella e an companyia de la Senyora Infanta de la qual ir rebut havia una letra ab la qual me pregava sobresegues fins ella hagues parlat ab mi matentme en sperança ab dita letra que vuy per tot lo jorn fora dins la ciutat de Leyda la qual letra vos trametria dins la present sino que lo vezcomte de Rochaberti la te qui es absent pero trametvos dins la present una letra de creença dels diputats de Arago explicadora per mossen Johan Torrelles la qual creença me ha explicada es stada no entre per ara en Arago ans entrar en aquell regne diferescha per ara com ells sien en tracte ab la Senyora Reyna e ab ferma sperança de prest haver lo Senyor Primogenit al qual jo he respost que stich ab altri e no li puch dir que fare perque siaus avis fins aci no oblidant dirvos per ara com lo dit home qui es vengut del dit don Johan me ha dit que lo fill del Justicia de Arago e Gusman qui tenen Fraga han tranchat lo cami reyal qui passava per la vila paredant aquell ab parets de terra el han mudat per una vall o barranch qui passa prop del castell de la dita vila. Del que sera daquiavant dels dits actes fahedors e dels qui de aquells succehiran de hora en hora sereu certificats quant pus prest fer se
pora segons en vostra dita letra demanau. E per quant vostres instruccions dessus dites e per vosaltres a mi derrerament trameses tiren a hun senyal que yo jatsia en lo present exercit jo haja nom de capita vostra intencio empero es que daquell es capita cap senyor e mestra mossen lo vaguer de Barchinona e que yo tant solament hi so per asistir en la exequucio per ell fahedora segons per mi sera request e aço per dar auctoritat nom e fet al proces de somatent per occasio del qual la dita host e exercit se diguen esser ajustats e per conseguent la creacio dels algotzirs per mi fahedora seria mal feta com en la dita host noy dega haver nom pus de oficial sino del dit mossen lo vaguer e ministres seus per ell creats jo mossenyors ab la present vos vull avisar que jatsia los dits oficials hajan nom de algotzirs perque son homens de stat pero en lo exercit de sos bastons ni res que façan gents aquells no referen a mi sino al dit vaguer ni ma intencio nunque fou crear aquells per derogar en manera alguna la preheminencia jurediccio e dignitat del dit mossen lo vaguer ans per refermar aquell e darli ministres que en nuls miseries aquell servissen e per ell executassen no mes ni menys que farien los seus capdegaytes (cap de guaites, guaytes; cabeza de observadores) ço es portar una bagassa delinquint o altre acordat delinquent simplement davant lo vaguer tots temps reservada al dit vaguer la execucio e bens e persona de aquells civil o criminal gran e pocha per ell fahedora. Perque placiaus vistes les dites rahons e causes per haver fets los dits ministres e creats aquells no voler sien remoguts a gran vituperi e menyspreu del dit mossen lo vaguer e meu e dels dits algotzirs qui son homens de honor com tots temps parlant ab aquella honor que de vosaltres se pertany star no puixa e menys pratichar lo fet dels conestables e creacio de saigs (saig; sayón, sayones) en vostres instruccions contengudes e mencionades. E ultra que donant loch en aquestes coses donareu una gran andreça favor e preheminencia al dit exercit a mossen lo vaguer a mi e als dits gentils homens encara yous ho haure a pler singular. E la Sancta Trinitat sia vostra guarda. Dada en Leyda a XXIII de febrer any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest En Johan de Cabrera.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Mossenyors. Suara que son deu hores de mati es vengut lo exercit en vista de Fraga e de aqui ses anantat mossen lo veguer son assessor e yo al portal de la vila lexant la host ab ses artelleries e forniment per combatre en cas de resistencia havem fetes per part de mossen lo vaguer aqui ell present nostres requestes a la vila e a la conclusio nosaltres entram dins ab molta bona voluntad. Feu compte senyors que tot nos va partir ab amor de aquesta vila que si aquest se lohen de nosaltres sis fara tot Arago abrassara nostra empresa. Los homens de Leyda e Cervera son ja soldejats los de Campmay los he vist. Vostres magnificiencies scriuenme sils pagare perque en una letra que rebi a nit mostrau haver desig de mes gent. En les altres coses respondre per spay. Feta al entrant de Fraga a la porta e tenint ja molta gent dins dimecres a X hores de mati a XXV de fabrer. - Quim recoman en gracia e merce de vostres senyories Johan Farrer.
(Esta carta es un mezcladillo:)
Als molt reverent e magnifichs senyors los diputats e consell de Cathalunya.
Senyores. Ya por otra carta vos he scrito dreçada als pahes (paheres; pahers) com haviem entrat vuy en Fraga pero que lo castell se tenia per mossen Martin de Lanuça lo qual esta nit al sol post ses donat e es exit salvo e segur persona e bens. Parme que la honor del Principat e de la savia empresa comença be. Manau ço que vos placia. Per altres sabreu altres noves. Altre castell de Penalba (Peña alba; Peñalba; Penyalba) que ve en cami jol he ja pres e lo poble sa llevat per mi e sta per lo Principat. De Fraga a la hora de sol post dimecres XXV de fabrer. - Prest aço que maneu Johan Senyor Dixer.

(Esta siguiente parece copia de una anterior):

Als molt reverents spectables egregis nobles e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya residents en la ciutat de Leyda.
Molt reverents spectables egregis nobles e magnifichs senyors. No sens displicencia e contristacio de nostres animos havem entesa la disconveniencia e novitat en la ciutat de Leyda a VIII dies del corrent mes de febrer seguida entre la Majestat del molt alt Senyor Rey e vosaltres e tots los habitadors daqueix insigne Principat no solament perquens hi obliga la comuna e innata fidelitat singular entre totes altres nacions dels habitadors del regne de Arago de vosaltres del dit Principal e dels habitadors daquest regne de Valencia deguda a la reyal corona de Arago e a la reyal Majestat mas encara perque la unio indisoluble e fraternitat dels dits regnes e Principat fins aci tant excelsa e prosperada nos constituheix en gran dubte qualsevol inconvenient preparat seguir en aquest cors politich del qual la prefata Majestat es lo cap e vosaltres e los altres sotsmesos de la reyal dignitat e nosaltres som los membres per la conservacio dels quals per natural instint e inclinacio cascuna part se deu exposar a tot perill e daquiavant la unitat axi com es disposta produhir augment e prosperitat del univers se done orde que lo inconvenient no obre diminucio e desolacio de be de potencia e de virtuts car segons la evangelica doctrina tot regne en si divis sera desolat. E per ço no cregueu vostres reverencies virtuts e noblees que nosaltres nos hajam oblidat en los proppassats dies venint a nostra noticia la detencio feta per la dita Majestat en la ciutat de Leyda de la persona del Illustrissimo Senyor don Karles princep de Viana primogenit del dit Senyor instantment supplicar la sua Serenitat per lo delliurament del dit Senyor Princep e per la bona concordia dels dits senyors pare y fill ans ab summa diligencia hi havem entes e obrat no gens divisos ans concordants ab vosaltres en aquest desig e afeccio. Empero no havem aquest comu desig proseguit ab demostracions extrinseques e senyaladament de embaxades perque es stat necessari a nosaltres axi fer e practicarho jatsia cregam que vosaltres senyors a bona fi e intencio hajau fetes per la dita raho moltes embaxades. E nosaltres volents donar raho a vosaltres per una fraternal complacencia de la dita nostra pratica e per tolre a les vostres penses tota manera de admiracio vos significam que en aquest regne totes semblants demostracions per la malicia del temps foren e son stades vistes donar moviment per una erronea opinio causada en les gents del realme de Castella les fronteres del qual axi com a nosaltres son propinques e confinen ab aquest regne axi son molt distants del vostre Principat en tant que haviem nova que certa gent darmes era venguda a les dites fronteras e devia entrar en aquest regne per fer guerra a aquell prenent concepte e audiencia jatsia falsa de divisio seguida entre la dita Majestat e los habitadors daquest regne per les quals coses succehia alguna rumor e murmuracio entre los nostres pobles les quals han cessat apres que han haut silenci les dites demostracions de embaxades. Encara havem considerat que aquest regne sens convocacio de cort feta per lo dit Senyor e sens comissio de la dita cort la qual vosaltres dieu haver de la cort del dit Principat no podia fer instancia en lo dit negoci mas solament aço podien fer com ja han fet les universitats e altres persones particularment als quals es permes segons los furs e privilegis del dit regne. E mes avant en lo dit cas tot lo dit regne o de present aquells a qui es permes solament poden supplicar del deliurament del dit Senyor Princep per via de una gracia justa humana e rahonable e no poden pretendre motiu de infriccio de libertats furs e privilegis daquesta ciutat o regne com vosaltres afermau de vostres constitucions libertats e usatges. E aquesta ciutat ha feta continuament aquella deguda instancia ab lo dit Senyor per humils supplicacions que fer devia juxta la exhigencia dels dits fets. A les quals supplicacions la dita Majestat ab bones peraules e ofertes tots temps se es dignada respondre en tal forma que aquesta ciutat crehia obtenir la fi desijada. E apres sobrevenint la disconveniencia e los actes que havem enteses de convocacio de hosts e de gents darmes fets per vosaltres ha paregut a nosaltres esser cosa pertinent e deguda ab tot nostre esforç interposarnos en aquest fet de tanta arduitat e importancia e tant necessari a la conservacio de la reyal corona de Arago e al be e repos de tots los regnes a aquella sotsmeses quant cascu pot veure e major del qual gran temps ha som certs no han vist nostres antecessors. E per ço procehint matura deliberacio trametrem al dit Senyor nostres embaxadors e apres a vosaltres e creem lo semblant faran altres staments e universitats daquest regne per supplicar lo dit Senyor vulla deliurar lo dit Senyor Princep e tornar a degut orde tot ço que sia fet contra vostres libertats e constitucions e concordarse ab vosaltres e vosaltres instar pregar exortar de ço que es vostre desig ço es de obeyr lo dit Senyor virtuosissim nostre Rey e Senyor e de tota unitat e concordia los quals embaxadors partran indubitadament plaent a nostre Senyor Deu molt prest. E entretant vos pregam exortam ab la major afeccio que podem eus demanam de gracia per lo servici de nostre Senyor Deus e de la dita reyal corona e amor e contemplacio encara de nosaltres vullau sobreseure en qualsevol enantaments fahedors per vosaltres e senyaladament no vullau permetre passar avant les hosts e gents darmes vostres de aquell loch on seran quant la present a vostres mans pervendra car ab tota aquella major acceleracio que lo temps comportara seran ab vosaltres los dits nostres embaxadors per medi dels quals obrant e disponentho la Potencia divina en la qual summament es nostra confiança e la qual en aço specialment invocam speram se fara tota bona concordia entre los dits Senyors pare e fill e vosaltres senyors e los habitadors daqueix Principat tant util e necessaria a la prosperitat e exaltacio de la reyal corona de Arago. E de aço multiplicades veus vos exortam pregam e instam. Supplicants la divina Majestat nos faça dignes de acabar e obtenir la fi que desijam. E tingaus molt reverends egregis spectables nobles e magnifichs senyors la divina Providencia en la sua direccio e custodia. Scrita en Valencia a XXI de febrer del any Mil CCCCLXI. - A tota honor e complacencia de vostres grans reverencies e magnificencies be apparellats los jurats de Valencia.

Al muyt magnifico et egregio senyor el comte de Modica capitan de la gent del Principado de Cathalunya.
Muyt magnifico et egregio senyor. Sobra algunes coses concernientes servicio de nuestro Senyor Dios e del Senyor Rey e beneficio e reposo desti regno e de aqueix Principado enviamos a vuestra magnificencia el honorable e magnifico mossen Johan de Torrelles cavallero exhibidor de la present informado de nuestra intencion. Rogamosvos quanto mas afectuosament podemos querades dar fe e creença al dito mossen Johan de Torrelles en todo aquello que de part nuestra vos explicara. Et en aquello vos placia havervos segund el caso lo requiere et de vos sespera e bien e reposo de todos los regnos e senyorias del Senyor Rey. Et sia nuestro Senyor Dios vuestro protector.
De Çeragoça a XXI dias del mes febrero anyo de Mil CCCC sexanta hu. - A todo vuestro honor prestos los diputados del regno de Aragon.

Als molt reverents magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors. Ab letra queus he tramesa per correu de XXII del present vos he scrit de les coses que occorien signantment com En Franci Mas alcayt del castell Damposta era vengut per haver lo dit castell per fornir aquell de gents e darmes per manament segons deya del Senyor Rey e com aquesta ciutat hi ha tramesa gent ab la que jay era per major custodia de aquell. Apres ses seguit que a requesta de la dita ciutat jo so anat al dit castell Damposta e en lo cami he trobat lo dit En Franci Mas qui sen anava del dit loch e ell request quem prestas sagrament e homenatge de inseguir totes requestes que li sien fetes per part del General lo qual apres alguns rahonaments presta lo dit sagrament e homenatge. E apres ell feu sa via
dient que anava al Senyor Rey e jo ani a Emposta e requeri al lochtinent dalcayt del dit Franci Mas que era en lo dit castell ab certes gents per virtut del sagrament e homenatge que ell jam havia prestat de exequutar totes requestes que li serien fetes per part del General que cancellas e hagues per cancellats los sagraments e homenatges que ell havia preses de les guardes del dit castell. Lo qual lochtinent de alcayt encontinent cancella e hague per cancellats los sagrament e homenatge a les dites guardes. E apres daço encontinent jo fiu requesta a hun capdeguayta de la dita ciutat qui ab mi era vengut que prengues sagrament e homenatge de certes persones que be e feelment guardarien lo dit castell e que excepta la persona sola del molt alt Senyor Rey no lixarien entrar alguna persona sino aquells que per la ciutat hi serien trameses e los del dit loch si era cas que fos mester per lur restauracio e axi ho feu lo dit capdeguayta eu insegui. E mes los honorables procuradors daquesta ciutat han provehit de fer venir la barcha del dit loch per manera que algu alli no puixa passar e tots hajen a pujar a la present ciutat axi com vostres reverencies los han scrit e axi lo dit castell vuy no es en poder del dit En Franci Mas ne del dit son loctinent axi com era de primer e aço ha request e fet fer la ciutat per ço com lo dit Franci Mas trebalava per haver lo dit castell lo qual de present sta ben provehit e ben segur. Certificamvos mes com certament lo Senyor Rey es partit de Morella e parti dissapte prop passat ab los missatges de Çerogoça qui alli eren e lo diumenge apres partiren de la dita vila lo mestre de Muntesa e lo visrey fahents la via de Çeragoça e ha lexat lo Senyor Primogenit en lo castell de la dita vila e guarda mossen Johan Ferrandis de Heredia. Mossenyors Thomas Benedit (como Thomas Benet) passant per aquesta ciutat me dix que anava trames per vostres reverencies e de Morella ham enviada una letra dreçada an Johan Feriça la qual vos tramet ab la present e ham scrit que pagas al portador de aquella XI solidos. Perque mossenyors placiaus scriurem si es vostra voluntad que yo pague lo dit salari e port e tots altres que lo dit Thomas me remetes a pagar car yo sere prest fer lo quem manareu. Mes certifich vostres reverencies com he trameses les letres quem trametes per al castella Damposta pera Ulldecona e altres.
E la vila de Ulldecona fa resposta per letra la qual vos tramet ab la present. E al comanador de la vila Dorta (Orta, Horta de Sant Joan) e als jurats de la dita vila foren donades les Ietres a ells directes diumenge prop passat per home qui jura en mon poder fer verdadera relacio los quals de paraula respongueren que haurien consell e farien lo degut e trametrien a mi la resposta. E lo diluns apres foren donades les letres als jurats de Bathea (Batea) e de Vilalba (Vilalba i els arcs) e de Gandesa los quals feren semblant resposta. E vuy que es dimarts es stada donada la letra al castella Damposta en lo loch de Benicave (La Cava?) e ha feia la matexa resposta. Mes encara mosssenyors yo he trames lo sotsveguer daçi a la nau den Prats per manar al patro sots pena de cors e daver que encontinent partis e anas dreta via aqui ab la dita nau axi com per vostres reverencies mes manat lo qual ha respost que per passar lo cap del riu per venir dels Alfachs al port de Lampolla ab lo temps quey es stat ha tranquat les antenes e de fet es pujat aci per fer antenes a la dita nau. Fetes aquelles diu que es prest. Jol tendre a prop el cuytare perque vage axi com per vostres reverencies es stat provehit. Fins ara no he cobrat lome que he trames a Valencia ne he sabudes altres coses necessaries descriure. A Morella he trames home per saber com nesta fornida la dita vila de gents e darmes e de totes les persones que son en lo castell de aquella e de altres coses que saber se poran per informarne vostres reverencies. E altres coses al present no occorren sino que rescriuen e manen vostres reverencies tot lo que plasent los sia. Les quals tinga la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio. Scrita en Tortosa a XXIIII de febrer del any Mil CCCCLXI.
- Mossenyors lo qui es prest a tots vostres manaments Pere Jorda deputat local de Tortosa.

28 DE ENERO.

28 DE ENERO.

Hicieron una proposición los señores Diputados para manifestar que la señora Reina pedía las doscientas mil libras ofrecidas en la capitulación, sobre lo qual era preciso deliberar, para dar la contestación oportuna; y acordado que se pasase a votación, verificóse, emitiendo cada cual su parecer, tanto sobre este negocio, como sobre el de don Jofre de Castro, por el orden siguiente.

Voto del reverendísimo Patriarca.

Que en lo fet de les CC mil lliures (como para llamarles tacaños o agarrados a los catalanes, con semejante pago al futuro rey de Aragón, Castilla, León, etc etc. Si hubiesen sabido que gracias a él pueden comer “pa amb tomàquet”, le hubiesen dado más) asi com en altres coses fossen elegides persones qui vegen la capitulacio e altres actes e tot ho referesquen al present consell per poder se fer bona deliberacio e ques faça prest per que lo temps es breu. En lo fet de mestre Solçona dix queu remet en quant sia en sa facultat.

Del conde de Pallars.

Que li apar ques deuria tractar lo fet de don Jofre e que lo present concell deuria fer deliberacio que de res nos tractas fins aquell negoci hagues conclusio e de present fos feta embaxada a la Senyora Reyna que li plagues donar orde que lo compromes passas per dret o per amigabla (típico occitano, a final, incluso en adjetivos) composicio. E laltre fet de les CC mil lliures dix esser de parer del senyor archabisbe ab aço empero que fos significat a la ciutat de Barchinona per que fassa eleccio de persones qui ensemps ab aquestes vegen los dits actes els refiren. E que lo que ha proposat mestre Solçona fos remes tambe a esser vist per les dites persones.
Lo dit senyor archabisbe en lo fet del compromes de don Jofre dix esser de parer que deu passar juxta la oferta feta per la Senyora Reyna e que sia vist e si altres paraules noy ha deu passar axi e no altrament.

Del honorable mosen Miguel Dezpla.

En lo fet de les CC mil lliures es de parer del senyor archabisbe ab aço encara que ha dit lo comte de Pallars que sia significat a la ciutat de Barchinona. En lo fet de don Jofre es del parer del dit comte de Pallars que la Senyora Reyna fos suplicada axi com lo dit comte ha dit no empero que en altres coses no procehescha mas se tracte de tot.

Del vizconde de Illa.

En lo fet de don Jofre li semblava lo compromes fos regonegut e ques sia smenat juxta lo apuntament en lo present consistori fet e se apuntas prestament.
En les altres coses es de parer del senyor archabisbe.

De mosen Dalmau de Queralt.

Es del parer del senyor archabisbe en tot.

Del abad de Monserrat.

En lo fet de les CC mil lliures es del parer del senyor archabisbe e que hi haja persones per la ciutat de Barchinona que hi vegen. En lo fet del compromes seria de parer que los diputats ab la novena ja deputada haguessen notaris qui vegen la ordinacio del compromes si es juxta la oferta feta per la Senyora Reyna e que hi sia entes en lo dit negoci de continent ab los altres ensemps. Del fet del frare del parer del senyor archabisbe.

De micer Severters.

En lo fet de les CC mil lliures noy diria son vot de present. En lo fet del compromes seria de parer que sia vist e regonegut e que li semblava que en les coses clares se degues dir per via de justicia en les duptoses per via de amigabla composicio. En lo fet del frare dix esser del parer del senyor archabisbe.

De mosen Roger Alamany.

Dix esser del parer del senyor archabisbe ab aço que hi haja persones per la ciutat de Barchinona. En lo fet de don Jofre del parer del vezcomte. En lo fet del frare que remitatur.

Del arcediano Çariera.

En lo fet de les CC mil lliures dix esser de parer del senyor patriarcha ajustat lo que ha dit lo comte de Pallars de les persones de la ciutat. En lo fet de don Jofre dix que si entena e per semblant en lo fet de les remençes e que totes coses se tractassen pero seria de parer que res nos conclogues fins la faena de les remençes prengues conclusio e encara en lo dit fet de don Jofre seria de parer que anas axi com micer Severtes ha dit. Del fet del frare que nol condamna nil absol sino quel remet a la ley.

De mosen Lor.

Dix en tot esser del parer del senyor patriarcha.

Del abad de San Benito.

Es del parer del comte de Pallars en lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre de Castro axi empero que en lo dit fet de don Jofre se entena ab tota diligencia pero que no es de parer per axo cessasen tots altres afers. En lo fet del frare quel remet a la ley.

De En Juan Ros per mossen Jaime Ros, su padre.

En lo fet de don Jofre dix ques entena ab tota diligencia pero no que per axo cessassen altres afers mas que may ces aquell en lo fet de les CC mil lliures que vegen les nou persones ensemps ab persones per la ciutat. En lo fet del frare que ho remet en quant en ell es.

De mosen Juan Bastida por sí y por el conde de Módica.

Es del parer del senyor patriarcha en tot.

De Antonio Pujades.

En lo fet del frare dix que ho remet en quant en ell es. En lo fet de don Jofre seria de parer que lo compromes deuria procehir per via de dret e de amigabla composicio axi com als arbitres fos vist. En lo fet de les CC mil lliures que sia vist per persones elegidores per lo present concell e per la ciutat e aço diu per si mateix mas per Leyda diu que no diria son vot per lo present.

De mosen Sant Celoni.

En lo fet de les CC mil lliures es de parer del senyor patriarcha ab ço que ha dit lo comte de entreveniment de persones per la ciutat de Barchinona. En lo fet del compromes de don Jofre del parer de mossen Miquel Dezpla. Lo fet del frare que remitatur.

De mosen Francisco del Bosch.

Dix que lo fet de les CC mil lliures sia vist per nou persones del present concell e per quatre de la ciutat de Barchinona ab aço empero que en lo dit fet may nos diga fins lo fet de don Jofre e de les remençes hagen conclusio. Lo fet del frare sia absolt per qui ha poder.

Del arcediano de la Mar.

Es del parer del senyor patriarcha en lo fet de les CC mil lliures e del compromes de don Jofre e en tot.

Del comendador de la Guardia.

En lo fet de les CC mil lliures es de parer del senyor patriarcha ab ço que hi ha dit lo comte de Pallars. En lo fet de don Jofre del vot del vezcomte. En lo fet del frare queu remet de sa potestat.

De En Tallada de Cervera.

En lo fet de les CC milia lliures e de don Jofre se atura deliberacio. En lo fet del frare dix que remet lo que pot.

De Bernardo de Guimerá.

En lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre dix es del vot del comte. En lo fet del frare ho remet a la ley per si e per mossen Vilademany.

De micer Çaplana.

En lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre del parer del senyor patriarcha. En lo fet del frare del mateix parer del patriarcha.

De Guillermo Colom.

En lo fet de les CC mil lliures dix que sien elegides VIIII persones del present concell axi empero que no fossen persones del concell de la Senyora Reyna ne Senyor Primogenit e elegides persones per la ciutat. En lo fet del compromes seria de parer que deuria procehir per via de dret de amigabla composicio a tota conexença dels compromisaris. En lo fet del frare dix que ho remet al capitol.

De micer Agosti.

En lo fet de les CC milia lliures dix esser del parer del senyor patriarcha. En lo fet del compromes del mateix parer ab ço que ha dit lo comte de Pallars axi empero que per axo no cessen altres afers. En lo fet del frare que remitatur al dit capitol.

De Galceran Carbó.

Lo fet del frare remet a les penes de purgatori. En la fet de don Jofre de la opinio de mossen Pujades. En lo fet de les CC mil lliures dix que per los deputats ne sien deposades X mil lliures de any en any segons son strets en los quitaments que han a fer. E per los restants corregues la pensio juxta lo capitol.

De Pedro Spluges.

En lo fet de les CC mil lliures dix que sia remes a persones. En lo fet del compromes que sia ordonat e portat al present concell e sobre aquell votat e suplicada la Senyora Reyna que ho degues passar axi. Lo fet del frare remet a la ley.

De Bernardo Lobet, por mosen Francisco, su padre.

Dix esser del parer de mossen Pujades en tot.

De mosen Sant-Dionis.

En lo fet de les CC mil lliures del parer del senyor patriarcha ab lo que lo senyor comte de Pallars hi ha dit. Lo fet de don Jofre per que hi ha varis parers noy vol res dir a present. Lo fet del frare remet a la ley.

De En Bernardo de Marimon.

En lo fet de les CC mil lliures del parer del patriarcha ab la addicio del comte. En lo fet de don Jofre del parer de mossen Pujades e del frare per semblant.

De mosen Juan Dalmau, por si y por el vi... de Urgel.

Dix en lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre esser del parer del senyor patriarcha. En lo fet del frare es de parer que lo present consistori noy pot flixar e que li deu esser dit que nol absolgua.

De En Boscha.

Dix en tot esser del parer del patriarcha exceptat lo fet del frare que apar a ell no pertany al present consistori sino a la cort.

Micer Ramon Dusay.

En lo fet de les CC mil lliures dix esser del parer del senyor patriarcha. Lo fet del frare creu ell no pertany al present consistori. Lo fet de don Jofre aparria a ell que degues axi anar que si plenament no constava mas hi havia algunes presumpsions evidents que sobre aquelles los arbitres haguessen potestat de liuar. (?)

Del baron de la Lacuna.

En lo fet de les CC mil lliures dix esser del parer del patriarcha. En lo fet de don Jofre del parer del vezcomte. Lo fet del frare remet a la cort.

De mosen Pedro de Sant-Climent en nombre de mosen Burgues.

Dix esser del parer del senyor patriarcha en tot.

De Bernardo Juan Çacirera.

En lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre dix esser del parer del patriarcha. En lo fet del frare dira son parer quant hi haura cort.

De fray Felizes.

En lo fet de les CC mil lliures es del parer del patriarcha. En lo de don Jofre del vezcomte. Lo fet del frare remet a la ley.

De Juan de Vilafranca.

Es del parer del senyor patriarcha en tot.

De mosen Clemente Jofre.

Del parer del senyor patriarcha en tot.

De Romeu Lull.

En lo fet de les CC mil lliures de la opinio den Guillem Colom. En lo fet del compromes de la opinio del sindich de Tortosa. Lo fet del frare remet a qui haja poder.

De mosen Luis Xatanti.

En lo fet de les CC mil lliures del parer del senyor patriarcha ab la addicio del comte de entreveniment de persones per la ciutat de Barchinona. En lo fet de don Jofre del parer del sindich de Tortosa. Lo fet del frare remet a la ley.

De mosen Regaç.

En lo fet de les CC mil lliures del parer del patriarcha ab entreveniment de Barchinona. En lo fet de don Jofre de la opinio del abat de Monserrat. Del frare remet al capitol e a sa consiencia si hi basta lo capitol alias remittit a la Seu apostolica.

De micer Torres.

En lo fet de les CC mil lliures del parer del patriarcha ab la addicio del Comte de Pallars e de mossen Guillem Colom que noy haja algu del concell reyal.
En lo fet de don Jofre del parer del sindich de Tortosa. En lo fet del frare es de parer que no han poder de fer tal remissio.

De micer Colom.

En la fahena de les CC mil lliures del patriarcha ab intervencio de Barchinona. En la fahena de don Jofre del parer del sindich de Tortosa. Del frare que ho remet a la ordinacio del capitol.

De mosen Pedro Torrent en nombre propio y en el de Puigcerdá.

En lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre del parer del senyor patriarcha. Lo fet del frare remet a quin haja potestat

Del abad de Mer.

En lo fet de les CC mil lliures de parer del patriarcha ab les addicions del canonge Torres. En lo fet de don Jofre del parer del comte. En lo fet del frare remet a qui haja potestat.

De Bernardo Çapilla.

En lo fet de les CC mil lliures dix se hatura deliberacio. En lo fet de don Jofre e del frare del parer del sindich de Tortosa.

Del síndico del Arbos.

Lo fet del frare remet a la ley. Lo fet de don Jofre es de parer del sindich de Tortosa. En lo fet de les CC mil lliures se atura deliberacio.

De mosen Çaportella en nombre propio y en el de mosen Sampso.

Es en tot del parer del senyor patriarcha exceptat lo fet del frare que remet a la cort.

Del Apothecari.

Del Apothecari.

Qualsque coses per manera de medicina o de menjar per nos prenedores o devant nos posadores sesdevendra presentar deguda cosa es no per no coneguda persona mas per feel et provada sien confites et contrastades per la qual ço es assaber mes nedeament et honesta sien confites per tal que alguna nos pusca aqui notar suspicio ne alguna occasio no sia donada a algun estrany de mesclar aqui alguna cosa nociva et no nedea. E axi ordenam que en la nostra cort sia tots temps un bo et feel apothecari principal lo qual qualsque quals confits per la persona nostra ell personalment confesca: e si per alcuna necessitat de nostra persona freturavem dalscuns letouaris et de axarops o de qualsque altres medicines lo dit apothecari aquelles personalment faça et secretament et tast daquelles faça si son coses tastables abans que a nos prenedores o per altra qualque manera sien presentades. Encara provehir deura lapothecari que ell confesca et faça o de alloure procur confits o especies per les altres persones e aquelles als nostres camarlenchs o als escuders de la cambra deja liurar e encara de illuminaris de cera tortes et tortices et de candeles serva ordenacio nostra la qual sobre aço havem feta et la qual ordinacio haja en escrit per tal que aquella mils sens violacio guart et observar haja et aquelles als rebosters do et liure. Guartse encara lo dit apothecari a la cura del qual specialment aço pertanyer sapia que de les damunt dites confeccions et luminaris algun defalliment en nostra cort no sia. En apres con caminan en alcun loch irem deura lapothecari lo coadjutor seu davant trametre per tal que en lo loch don partirem ne en lo loch destinat al qual irem de confits et illuminaris fretura et defalliment no sia trobat: ne encara volem que aquestes coses o altres les quals a son offici pertanyen cometa a altres sino a aquell qui sera reebut a ell coadjutor. En apres ordenam quel principal apothecari o son coadjutor tots temps en la casa nostra jague apparellats si alcun cas sesdevenia de son offici en totes coses exercir. En apres deura obehir lapothecari als meges en aquelles coses que per ell seran faedores concernents medecina mas sera sotsmes als camarlenchs: empero daquelles coses que aministrara compran o distribuen al mayordom o al escriva de racio de la nostra cort sia tengut de retre rahon e del tresorer con mester hi sera reebre moneda per les damunt dites coses necessaria. Sagrament empero e homenatge a nos faça axi com larmador: ajustat que si per raho de son offici enfermetat secreta en nostra persona sabia aquella a negun no revelara. En apres volem quel apothecari un coadjutor haja per nos elegidor en loffici de la sua apothecaria intelligent o en alcuna manera scient qui a ell en confegir si necessari sera o altres coses faen ajut al qual encara en la sua absencia cometa aquelles coses que a son offici son incumbents o comeses: lo qual coadjutor deja ajudar als altres officials con en son offici propri ell entendre no caldra: e aquest coadjutor jurara et homenatge fara als camarlenchs e a ells obeyra axi con lo dit apothecari fer e obeir es estret.

Dels rebosters majors

Medicina de Peccat, segona part

De la segona part de aquest libre,

qui es de confessió.

I.

DE DEU.

Quant m' enamor 

E comença l' amor, 

Me confés al major Senyor 

Quins ha creats, 

De tots mos greus peccats; 

E sia a sa volentats 

O que 'm perdó 

O 'm jutge per raysó, 

Car tot ço que 'n fará es bò. 

E est tractat, 

Segons qu' es rubricat 

Porats saber co 's ordenat 

E tot complit 

Per lo Sanct Esperit, 

Digne es que molt sia servit, 

E ab dolor, 

Com home peccador, 

Me confés per la sua amor. 

II.

DE LA UNITAT DE DEU.

A la divina unitat

Me confés de tot lo peccat 

Que ay fayt per manera d' ú 

En amant mays que Deus alcú, 

Car aquel fá un altre Deu

Si ama sí mateix o 'l seu 

Aytant o mays qu' el Creador,

Perque eu acús mí e m' amor, 

A vos unitat de mon Deu;

Car vas vos ay peccat molt greu, 

Perqu' eu quant un a vos me acús,

Car mantes causas ay sajus 

Mays amades que lo Senyor

Com hom fals e traydor; 

E ab totas mes unitats

Ay fayts mants greus mortals peccats; 

E es bò qu' en sia punit

A honor del Sanct Esperit, 

O' n sia el peccat perdonat

A honor de sa pietat.

III.

DE TRINITAT.

 

M' ha lo Senyor creat, 

Car d' ánima e cors m' ajustat, 

E encare só 

De lur conjuncció, 

E ab tots tres fí falió 

Vas lo senyor, 

Perque n' ay gran dolor, 

Tant, qu' en suspir, en planch, e 'n plòr, 

E me 'n confés 

Ab voler que ja mes 

No faça per neguna res 

Negun peccat 

Contra la Trinitat 

De lo Senyor, qui m' ha creat 

A son semblant, 

E 'n tot quant son trinant 

M' acús penedent en plorant. 

IV.

DE BONTAT.

Car Deus es bò, ha bé creat

E al naturalment pausat 

En tots los homens qui son nats; 

E car eu contra las bontats 

Qui en mí estan naturals 

Ay fayts molts de peccats tròp mals, 

Suy esdevengut home mal,

E estay fals e desleyal 

Contra la divina bontat,

E ‘l bé qu' en mí ha naturat; 

Contra mant altre gran bé

Ay fayt molt de mal ben sové; 

E de tot est mal me penet (11),

Encare que pogre haver fet 

Molt bé, e cessat molt de mal,

Perque n' ay gran ira mortal; 

D' hon me confés a la bontat

De Deu, en tot quant ay errat, 

E de mon còr faray hostal

A Deu, e fineray a mal.

V.

DE GRANEA.

La granea

No posa poquea

En neguna vinentea

Contra virtud,

Si es empero de salut;

Mas granea d'hon son perdut

Lo peccador

Qui no han confessor

Ni del gran Señor han paor,

Ço té a mal (12)

Quant granea moral

Qui contra mortals peccats val,

Hom vòl amar, 

Ni si al confessar 

Se vòl de grans tòrts acusar; 

Perqu' eu m' acús 

De mos peccats sajus 

A la granea mays dessus. 

VI.

DE ETERNITAT.

Eternitat, 

Contra vos ay errat 

Mant temps en mant mortal peccat, 

D' hon me penet 

E mí adret sotsmet, 

Per ço que n' aya meylor dret. 

Confessió, 

Pietat e perdó, 

Si eu hay fayta falió 

En mays amar 

Ço que no pòt durar 

Tant com lo vostre eternar, 

Gran dolor n' ay, 

E jamays no ho faray. 

E vos, eternitat, sius play, 

D' huy may mandats 

Ço queus venga en grats, 

Que 'n vos honrar ay volentats. 

VII.

DE PODER.

Poder de Deu, confessió

A vos fás de ma falió 

Qu' ay fayta contra lo poder 

Que vos m' havets dat a bé fer;

E s' eu ay ne fayt mant greu mal,

Com hom fals e desleyal; 

E si 'n vos no fós pietat,

Forau contra mí tan irat, 

Que no 'm fera confessió,

Ni esperara de vos perdó; 

Lo qual esper a mon poder,

Per ço queus en faça plaer; 

E vos, poder, pus tant vos dats

A mercé e a pietats (13), 

Tenits d' uy mays tant fòrt al fre (14)

Que no 'm lexets far nulla re 

Que sia contra vostra amor,

Car en tot vos am e 'us aor, 

E lo poder que m' havets dat

Sia de vostra potestat.

VIII,

DE SAVIEA.

Saviea, 

Pus gran en bonea, 

Vas vos ay fayta pegea, 

Com hom sens sen 

Qui fal a son scien, 

Perqu' eu son trist e temen (15); 

Car quant hom fá 

Vos ó sabets, é ja 

Per tot aço no 'm romanrá, 

Que no m' acús 

A vos de mon mal us, 

Qu' aytant com hom gamus, 

E no far bé 

Fallent en mante re; 

E si ‘m volets pendra mercé, 

No faray mal, 

E si no atretal 

Me serets per tots temps coral, 

IX.

DE VOLENTAT.

Vos, volentat, contra peccat

De vos vuyll esser confessat; 

E car estats dona d' amor,

Amant oyats est peccador 

De sos faliments e peccats

Que ha fets ab sa volentats; 

Si empero 's vòl confessar,

Si es que no vuylla enganar 

Lo vostre leyal confessor;

Car qui 's confessa ab fals amor 

Moltiplica lo seu peccat,

E deune ser a mòrt jutjat; 

Mas pus que 'm confés ab dolor

De cór, e suspirant, e 'n plòr, 

Vejats de mí que devets far,

Pus qu' eu me vuyll a dret pausar; 

E 'us clam mercé com peccador

Qui desira vostra honor: 

Si ‘m volets mal ¿quin dret haurá 

La raysó qui jutjar me fá?

X.

DE VIRTUT.

A vos, virtut 

De Deu, rey de salut, 

Me confés, car tant hay viscut 

Hom viciós, 

En bé far pererós, 

E 'n far lo mal volenterós; 

Hay greu fallit 

E deune esser punit; 

Empero lo Sanct Esperit 

Qui es pietat, 

Vòl que hom sia ajudat, 

Si ab virtut diu son peccat. 

E vos, virtut, 

D' hon tot bé es vengut, 

Ajats mercé d' home cahut 

Ab gran dolor, 

Suspirant e 'n plòr 

Prometent per la vostra amor 

Contra peccat 

A vostra volentat 

Far satisfacció de grat. 

XI.

DE VERITAT.

A vos, divina veritat, 

Me confés de tot mon peccat, 

E míus present 

Qu' em façats puniment, 

Car molt ay viscut falsament

En cogitar e en parlar; 

E puis que m' en vuyll confessar 

E penedir, 

No me vullats punir. 

E si ho fayts ¿qué porán dir 

De vos aquels qui verament 

Dien de vos gran lansament?

Car pus qu' eu fas 

Ço que pusch e dich: - Las 

Per nulla res no mentirás. -

¡Ah veritat! 

No hajats còr irat 

Contra home bé confessat. 

XII.

DE GLORIA.

A vos, gloria eternal,

M' acús com hom qui res no val; 

Car peccats m' han tant abatut

Que tròp son vil esdevengut;

Perque nous tayn qu' eu sia ab vos

Que sots loch d' home virtuos; 

Empero en vos es mercé, 

Pietat, caritat e se, 

Que si bé m' acús confessan 

E que a vos perdó deman, 

Que vos já no ‘m direts de no, 

Pus que en vos está perdó; 

Perqu' eu fás ma confessiò

Enfre jutjament e perdó; 

E per justicia promet

Que faré ço queus tany per dret; 

E per perdó mercé deman,

E vos faytsne vostre coman; 

Car mi sotsmet a vos grair

En tot ço qui 'm volrets punir.

XIII.

DE JUSTICIA.

¡Ah justicia 

De Deu! ¿cóm puria 

Que no 'm fossets enemia

Per mon peccat, 

Tan gran malvat? 

¿Poriaus vençre ab pietat 

Mercé claman, 

Penedent, confessan? 

Pus que pietat es tan gran 

Per lo perdó, 

Com es vostra raysó 

Que havets contra ma falió, 

Que vos enpar, 

Car eu no ho say jutjar: 

Car cascú damdós se pòt far (ya que cualquiera de ambos se puede hacer)

Qu' es que en sia 

Lo perdó volria 

Si 's pòt far sens injuria. 

XIV.

DE MISERICORDIA.

A vos, misericordia

De Deu, al qual injuria 

Ay fayta mantes vets peccan, 

Me vuyll confessar en ploran. 

Mantes vets suy desesperat 

E estava a ser ho obstinat (16), 

Que no ‘m podia penedir

Nius volia mercé querir, 

Perqu' en son ara penedent, 

E clamvos mercé humilment. 

E si 's pòt far que 'm perdonets, 

En mí gran eximpli darets 

De perdó e de pietat; 

Car home só de gran peccat, 

E tal haurá ‘n vos esperança

Si 'm donats vostra perdonança; 

Que si no 'm volets exoir,

Nous volrá mays mercé querir. 

E vos, dona, no esquivets

Nuyll hom, pus perdonar volets.

XV.

DE LA HUMANITAT DE JHESU-CHRIST.

Humanitat 

De Christ honrat, 

Qui sots de molt gran sanctetat, 

Darmets perdó 

Sius fás confessió 

Ab dolor e contricció 

De mon peccat 

Horrible e malvat, 

Ab lo qual vos ay fals estat; 

Si 'm perdonats 

E gloria ‘m donats, 

De mercé gran fama hauriats; 

E de donar 

Con que sia la far (17),

A vos, dona, ‘m vuyll acusar 

E penedir, 

E volriaus servir 

Tant fort qu' en volria morir. 

XVI.

DE LA PASSIÓ DE JHESU-CHRIST.

A l' angoxosa passió 

Qui sobre totas major fó 

En lo rey del cel e del tro, 

Dich mos peccats, 

Qui son molts e malvats; 

E si tot só desvergonyats 

Com los nomen, 

Pus qu' els dich peneden, 

La passió no m' en repren; 

Car molt ama confessió, 

Per ço que puscha dar perdó, 

E de Jhesu-Christ un tal dó 

Eviternal 

Qui sobre tot dó val 

En gloria celestial; 

Perque fás ma confessió 

A la pena qui 'n la cròts fó, (crotz, creu; cruz)

Per la nostra redempció. 

XVII.

DE SENYORIA.

A vos, de tot lo món Senyor, 

Se penet vostre servidor, 

E confesses per vostra amor 

Mays que per sí, 

E si vas vos fallí 

Quant de sos tòrts no 's penedí, 

Are s' en penet tant forment, 

Que per jamays a son scient 

Vas vos no fará falliment; 

E perdonats, 

Pus qu' ens amats, 

En la crots per vos fóm comprats; (crotz : cruz)

E en tres vets 

Serem vostres per drets, 

Si ' ns perdonats nostres nalets; 

Las quals tres vets, segons que ‘m par, 

Son per crear e recrear, 

E car nos volets perdonar. 

DE SANCTA MARIA.

XVIII.

A vos, dona de Sanctetat,

Me confés tement de bò grat; 

Car qui 's confessa per pahor

E no per la vostr' amor, 

No fá sancta confessió;

E no 's tayn que venga a perdó 

Per temor qui 'n re tant no val,

Com fá amor ver e leyal. 

Confesme, donchs, per vostra amor,

Com home sutz e peccador, (sucio)

Que de peccats ha ensutzat (ensuciado)

Lo còrs e ‘l còr, mas ay plorat (el cuerpo y el corazón, mas he llorado) 

Ab contricció penedent,

Per ço que sia lavament (lavado, lavamiento de pecados)

La vostra pura sanctetat, 

Ab perdó e ab pietat; 

La qual munda hom peccador, 

Quant se confessa ab dolor 

De còr, gitant suspirs e plòrs, 

E espera vostre secórs. (socors; y espera vuestro socorro) 

XIX.

DE ALTETAT.

Com hom qui d' alt es bax cahut, (baix; bajo; “como hombre que de alto es bajo caído”)

E remembra l' alta virtut 

De vos, dona de peccadors,

Qui estats alta en valors, 

En pietat e en amor,

En menbrança de peccador, 

Ab suspirs e cahut sajus

En peccat, del qual no m' escús, 

Leu las mans e los uylls al cel (elevo las manos y los ojos al cielo)

Ab còr amar pus que feel, 

Consirán que vos sots ahon

A tot home qui de pregon (18) 

Suspira e plany son peccat, 

Si bé estats en altetat 

D' hon vos devalla peccador 

Quant a vos puja sa amor, 

En confessan e en ploran, 

Dient soven; - Mercé deman, 

A la regina de perdó, 

Qui de mercé no diu de no. -

XX.

DE NOBILITAT.

Negú rey n' imperador,

Enfora Christ nostre Senyor, 

No hac tanta nobilitat

Com la dona de pietat; 

Car tant es noble en amor, 

Que valer fá tot peccador, 

Pus que a ella s' es confessat (19) 

Conexent sa nobilitat; 

Lo qual peccador no volch res 

Ans qu' es confessás, e james 

No pogra valer sens perdó 

De la cosina Salamó;

E verament parenta es

De Deu qui 'n ella hom se fés; 

Perque a sa nobilitat

M' acús com hom de gran viltat, 

Home vil de nient vengut

Qui no es digne de salut; 

Empero un pauch es sotspes,

Pus de la regina 's confés.

XXI.

DE VIRGINITAT.

Virginitat, 

Dona de castetat, 

Ha en vos tant gran pietat, 

Qu' est peccador 

Quius vòl per confessor, 

Eus trament suspirant e 'n plòr (20) 

Devoció 

Ab contricció, 

Deynets ausir e dar perdó, 

Que vay errat 

Contra virginitat 

De mí o d' altre castigat 

Sabiats qu' en só, 

Pus qu' en deman perdó; 

E las virginitats qui só 

Per vos estan, 

E prechvos en ploran 

Que neguna ‘m sia 'n mon dan.

XXII.

DE CONSTANÇA.

A constança 

Qu' está fermança 

De tota bona esperança

En la meylor 

Verge, dona d' amor, 

De confessat e confessor, 

E a confessar, 

M' acús de mon peccar, 

E l' acusament vuyl fermar 

En son poder, 

Qu' en faça son voler 

E qu' ela no 'm puscha retrer 

Al punt de mòrt, 

Hon hom cáu en la sòrt 

Qui es de bò o de mal pòrt; 

E car suy ferm, 

En quant el emferm, 

Prech sa confessió o 'm conferm. 

XXIII.

DE HUMILITAT.

L' humilitat, 

Dona e caritat, 

Prengaus de mí gran pietat; 

Car humilment 

Membre 'l responiment 

Que fees al saludament 

De Gabriel, 

E car no havets fèl 

Perqu' em dejats esser cruel, 

Car tota sots humilitat, 

Pasciencia e caritat, 

Ajats d' est home pietat, 

A vostro honor 

Suspirant e 'n plòr, 

E qui 's penet per vostr' amor, 

E qui no ama erguyllós 

E vas vos es tant temerós, 

Con si tot fós suspirs e plòrs.

XXIV.

DE ESPERANÇA.

Quant par l' estela en l' albor, 

E s' apareylon tuyt li flor, 

Qu' el sòl montiplich lur color 

De esperança, 

Mi vest alegrança 

D' una douçor confiança 

Qu' ay en la dona d' amor; 

E adonchs deman confessor, 

A tuyt m' acús per peccador, 

E qu' el me man 

Que reta tot lo dan 

Qu' ay donat gran en peccan 

A cells qui estan servidors 

De la regina de valors, 

Per ço qu' en esper tal secórs, 

Que a nuyll peccat 

No sia obligat 

Pus qu' en sia bé confessat. 

XXV.

DE MATERNITAT.

Si com l' infant qui ha talent 

E a sa mayre ploratment 

Significa son faliment,

Suspir e plòr

A la mayre d' amor

Qui de sos infants ha dolor,

Adonchs com están en peccar, 

Qu' ella me vuylla aydar 

Al confessar, 

Cridant: - "Mercé! mercé! mercé! 

Ajats, mayre hon tot bé vé, 

De vostro fill quius ame e 'us cre, 

E qui es vençut 

Per peccat e cahut 

E no pòt haver qui l' ajut 

Mas vos qui sots son compliment, 

Son gaug e son restaurament, 

E quius quer mercé penedent." - 

XXVI.

DE PIETAT.

Si com cell qui vens son peccat 

Quant de son prohisme ha pietat, 

Me vuyll vençre quant hay errat,

E confessan, 

Penedent e ploran, 

E a la regina deman 

Que ades m' ajut, 

Ans qui sia vençut, 

Ab pietat, qui es salut, 

E majorment quant d' ela vé; 

Car sa pietat home té 

En sos afars tant fòrt al fre 

Si 'l vòl amar, 

Que no 'l lexa peccar, 

E fá 'l tant piadós estar, 

Que no ha gens de crueltat, 

Ans es tant franch e ensenyat 

Que de tot hom ha pietat. 

XXVII.

DE ÁNGELS.

Una confessió fés céll 

Fás a tots los ángels del cel, 

E majorment a Gabriel 

Qui les saluts 

D' hon tuyt son remuts, 

Dix a la dona de virtuts. 

E vosaltres, ángels d' amor,

Dejats ausir est peccador, 

Pus que s' ho tenra a honor (21) 

La regina 

Qui es medicina 

De tuyt acell qui s' enclina 

Per s' amor a confessió, 

Demanant a ella perdó, 

E sius ay fayta falió; 

Car del consell 

Qu' em donavets tan bell, 

Nous ay creyut mí vos n' apell (22). 

XXVIII.

DELS PROPHETES,

¡Oh, vos, Adam, 

E Jacob, e Abraham, 

E Isach! mercé vos clam 

Qu' em confessets, 

E tant fòrt m' ajudets 

A delir los meus greus nalets, 

E confessan, 

Que d' aquí en avan 

Jhesu-Christ mos tòrts no deman; 

E 'l confessar 

Si no lo say formar 

Ab suspirar e en plorar 

E penedir, 

Ab tristor e languir, 

E tots mos peccats descobrir, 

Vuyllats forçar 

E tant bé ordenar, 

Que peccat no y puscha estar. 

XXIX.

DE APOSTOLS.

A vos, sant Pere, sant Andreu,

Sant Johan, e sant Bartomeu,

E tuyt vostre companyó,

Fás en plorant confessió 

De tots quants peccats ay obrats; 

E prengaus de mí pietats 

Qui estay en pòrt perillós. 

E si vosaltres sots joyós 

En paradis e no ‘m membrats, 

Pus que per mí n' estats pregats, 

Tendra ço nostra dona a mal,

Qui sens pregar tots jorns nos val, 

E majorment quant la pregam;

Car ella es nostre reclam. 

E li senyor qui gloria han,

Si 'ls servidors ván oblidan, 

No son conexent ni cortes, 

E de membrar no saben res; 

E car sots say per nos membrats, 

Siem per vosaltres aydats.

XXX.

DE MÁRTIRS.

A sant Laurens, 

Esteven e Vicens 

E tot mártirs examens 

Me confés say; 

E ells qui son delay 

De mos peccats m' augen si ‘ls play; 

E si ells fòrts 

Estegren a la mòrts 

On venseron colpes e tòrts, 

Eu suy say nat 

E tant fòrt carregat 

De peccats envolopat, 

Que si no ay 

Secórs, já no veuray 

Nostre Senyor per nuyl temps may; 

Perque prech vosaltres senyors, 

Pus fós tan bons combatedors, 

Que haja say vostre secórs.

XXXI.

DE CONFESSORS.

Oh, vos, senyor sant Agustí, 

Sant Gregori e Jeroní (Jeroni, Geroni, Geróni, el autor de este libro, Gerónimo Rosselló)

E als altres confésme clí (23), 

E dich en plòr: 

- Aujats est peccador, 

E diats a nostre Senyor 

Que li perdó, 

Pus que ha gran raysó 

Per la vostra confessió 

Qu' él vos fá molt penedent; 

E car vos fá confessament, 

Metvos en tal obligament, 

Que far cové 

Que procurets son bé, 

Tant, que no fall en nuyla re; 

Car confessor 

Está procurador 

Del confessat per sa valor. -