SVMARI, O REPERTORI DE LES FRANQUEZES, Y PRIVILEGIS DEL REGNE DE MALLORCA,

SVMARI,
O REPERTORI DE LES FRANQUEZES, Y PRIVILEGIS DEL REGNE DE MALLORCA,

EN QVE ESTA COMPRES ALTRE SVMMARI
fet antigament per lo Magh.
Micer Theseu Valenti Donzell, Advocat del Regne, dit vulgarment
la Valentina.

ADVLTERI.

Negu
no pot esser punit de adulteri en bens ni en persona, si donchs noy
ha clam de Marit ó Muller, apar en la primera franquesa
del Libre den S. Pere en la 2. carta en la I. coll.
circa la fi de aquella.

ARMES.

Les
Armes de la propria persona no poden esser penyorades per Injuria
feta á algu, ne per lo dret de la cort, segons dispon la primera
franquesa la primera carta del libre den S. Pere en lo principi de la
2. coll.

Les
Armes de quis vulla sian es bans de aquelles deuan esser del Veguer,
asso declara la franquese en lo dit libre á 24. cartes en la
I. coll. comensa declara en Ramon Alamany.

Les
Armes no poden esser penyorades, son tres ordinations arreu vna apres
altra parlants sobre aquelles en dit libre en 147. cartes en la
segona pagina comensa primo en la Illa.

Que
tenints Cavalls ó Rocins puguen ellurs familias
aportar de dia é denit Armes sens alguna contradictio, empero si
expressament eren prohibides. Si en dite prohibicio no era Insertada
la franquesa no si entendria. Asso es en libre den Rossallo en
cartes. 242. en la primera pagina comensa, nos Petrus.

Confirmatio
de la ordinatio (ondinatio) feta de portar spaza es en
libre de Rossello en cartes 290. pagina primera comensa,
Infans.

La
ordinatio feta per lo Governador a instantia dels Iurats sobre lo
portar de les Armes sia seruada é que lo Governador no do
licencia de aportar aquelles, es en libre de Rossello en
cartes 295. primera pagina comensa, Petrus, &c.

E
de no portar Armes parla franquesa en libre den Rossello en cartes
365. en la segona pagina, comensa nos Petrus.

ALMVDAlNA.

De
la Almudayna fa mensio la primera franquese en lo libre den S.
Pere en la fi de aquella, é en lo matex libre en la 5. carta. en la
3. coll. en la franquesa qui comensa, quoniam vniuerse libertates é
en lo dit libre en III cartes en la primera, comensa la franquesa,
manifestum sit omnibus circa lo mitg de dita pagina.

ADVOCATS
DE LA VNIVERTITAT.

Que
los Advocats hagen de iurar que mentenen bona causa es en
libre den S. Pere en la 4. carta en la primer coll. comensa la
franquesa, Noverint Vniversi quod nos Iacobus.

Nigu
no pot advocar si primer no es eziminat per lo Veguer
ab concell de tres homens de sciencia, es en libre den S. Pere á 27.
cartes en la primera coll. comensa Pateat Vniversis.

Que
los Advocats se fassen pagar ans de publicarse la Sententia, es en
dit libre den S. Pere. en cartes 95. en lo 9. capitol de leyda
2. coll.

De
Salari de Advocats parla lo 27. capitol de Leyde en dit libre
en 97. cartes.

Que
Advocat que no hage hoyt drets no pusca advocar sino vna causa es en
libre den Rosello en cartes 75. en la pagina segona comensa en
Iaume. Assomatex es en libre dels capitol. de Corts Generals
en lo capitol 35. en cartes 72. en la segona pagina en lo principi.

Que
algu no puga Advocar sens esser examinat per tres Iuristes devant Lo
Veguer, es en libre den Rosello en. cártes 208. en la segone
pagina, comensa Pateat Vniversis.

Lo
Advocat de La Vniversitat que te á fer, é lo salari que ha: es en
libre de capitols de cors Generals en cartes 104. 2. pagina,
comensa Item statuhim. Pero que te de consellar los
clavaris de la consignacio li donen 10. ll. é axi ara lo salari
ordinari es 60. ll.

Que
lo Governador ne altres officials volents les parts litigants portar
llurs advocats per allegar e deffendre llurs Causes no poden dir ne
prohibir les; parts que no aporten llurs Advocats dients que alias
nols sera dade Audientia posat forsa los dits advocats los fossen
ingrats, si donchs los dits advocats causa cognita é Iudicialment no
seran priuats

de
Advocar perpetualment ó atemps, Vide in libro den Rossello in
fol. 430. in 2. pagina.

Advocats
qui no han oit dret: vide Procurador.

APPELLATIONS.

De
Apellations fa mensio la franquesa, comensant Noverint vniversi en
libre den S. Pera en la quarta carta en la I. coll.

Les
cavses de appellations se fasen ab concell de Prohomens, es en dit
libre en 31. carta en la quarta columne comensa Iacobus Dei
gratia, é en la franquesa seguent del dit
Rey. (espacio largo) Asso matex es en libre den Rossello en
75. cartes, en la 2. pagina, comensa en Iaume per la gratia de Deu.

No
sian admeses appellations si tres Sententies son donades, es en libre
den S. Pera en cartes 142. en la 2. pagina, comensa Namfos.
(espacio largo) Asso matex es en libre den Rosselo en cartes
172. la 2. pagina, comensa Namfos. (Alfonso,
En Alfons, Nalfons)

Lo
Governador en lo admetre de las Appellations ha de servar la
franquesa sobre asso disposant é lo que sera fahedor per dret comu,
es en libre den Rossello en cartes, 122. en la primera pagina,
comensa Petrus Dei gratia.

Idem
disponitur in dicto libro den Rossello en cartes. 253. & incipit
Petrus in 2. pagina.

ALLONGAMENTS.

De
allongaments de deutes com se deuhen fer é que no passen mes
de vna vegada, es en libre den S. Pera en la 5. carta en la 3. coll.
comensa la franquesa, quoniam vniverse libertas, &c.

E
de allongaments parla la franquesa en dit libre en 35. cartes en la
segona columna en lo principi de aquella. Attendat locumt.

Nos
pot fer allongament sens que lo deutor no do fermansa
de pagar: ni del que vna vegada es estat allongat nos pot
allongar, si nos fa mensio del primer.

Ni
de deute de Pare, Mare, Avia ó altres, ni deguts per Iniurias, ni
Legats, ni Dots, ni Aliments, ni de preu de coses Immobles, ni del
que es degut a pubils, ni per curatio ó tutela,
ni per exequutio del Testament de algu, ni de deposit, ó comanda, ni
de deute del qual la sententia pas en cosa Iudicada, ni de deutes de
nuncios ó de cases ó censals ó per
coses de meniar, ni si lo crehedor ha mendicat, ni si te bens mobles
de que pusca satisfer excepto alguns expressats en la franquesa,
noverint vniuersi en 35. cartes en la 3. coll.

Los
Allongaments ni Guiatges Reals per esser acordats en Armades Reals
nols valega, si aquells tals personalment no van en dites Armades, es
en libre den Rossello en cartes 252., en la 2. pagina comensa. Petrus
Dei gratia.

ALOERS.
ALOVS.

De
Aloers parla hun molt la franquesa. Mirau dauall en la dictio
Stablidors.

De
Alous palla la franquesa, Noverint vniversi quod nos Iacobus.
en dit libre den S. Pera en la 14. carta en la tercera columna.

Nos
pot fer questio de Alous per mencament de instrumens,
si algu haura posseit per. 30. Añys, es en libre den S. Pera a 27.
cartes en la primera columna, comensa Pateat Vniversis.

Si
algu posseira bens Immobles per hypotheca obligatio, consignatio ó
censals vel als. en alou del Señor Rey no puga esser forsat
de vendre aquells a instantia del dit Señor, ni hage de pagar
luysme, consta en lo dit libre a 81. carta I. coll. comensa la
franquesa. In Dei nomine.

A
negu no sia feta questio per deffecte de Instrumens Alodials
si haura possehit 30. Añys, es en libre den Rossello en cartes 208.
en la primera pagina, comensa Pateat Vniversis.

ARMADES,
E ARMAMENT.

Que
en Armades tot hom es tingut de pagar, es en libre den S. Pera en la
6. carta en la 4. columna; comensa Noverint vniversi.

La
Carta de la ordinatio de la Armada é franquesa; es en libre dit en
la 19. carta en la I. coll.

De
armades contra Genovesos se fa mensio en libre den S. Pera en 25.
cartes en la 4. coll. comensa Noverint Vniversi. é en la franquesa
seguent.

Nigu
no pot fer Armada, ni armar fusta en Mallorcas sens expres
consentiment del Señor Rey, es en libre den S. Pera a 28. cartes en
la 2. coll. comensa. Nos Petrus.

Que
los Armants fustes en Mallorques son tinguts desermar
aquimatex é dar seguratat de asso: es en dit libre en 93.
cartes en la 3. coll. comensa. Item que placia. (espacio largo) asso
metex es vn capitol de corts Generals en lo libre axi intitulat; la
2. pagina en lo 44. capitol.

Que
lo Señor Rey deu pagar en las Armades la sua part es en lo
capitol 23. de Leida en 87. cartes en dit libre en la primera
columna.

De
Armada en lo que es tingut lo Señor Rei
contribuir, es en libre den Rossello en cartes 109. en la 2. pagina
comensa Sapien tuit. lo matex se enten
quant se fa Armada contra fustes é en 119. la segona pagina
comensa lo §. Item altres é al quart Capitols es en 150. den
Rossello asso matex comensa. Sapien tots.

Que
en las Armades los de la part forana son tinguts contribuir per comu
ab los de la Ciutat, consta en libre den Rossello en cartes 117. en
la I. pagina.

Que
per les Armades quis faran en lo Regne no sia fet periuy a las
franqueses ni al pariage de dita armade, es en dit
libre den Rossello, en cartes 160. la segona pagina comensa. Sapien
tots. é en lo privilegi seguent.

Los
Militars son tinguts a pagar en armades en libre den Rossello en
cartes 180. en la primera pagina comensa. Namfos.

Nos
pusca Armar alguna fusta sens licencia en lo Regne de Mallorques, es
en libre den Rossello en 107. cartes, comensa. Nos Petrus.

Que
per la Armada feta per singulars no puga esser guiat algu sens
tansolament per Armada Real ó pagada de pecunia Real, es en
libre den Rossallo en cartes 179. 2. pagina, comensa. Nos Petrus

Aquells
qui se cordaran ab Armadas hagen adonar
fermansa de pagar llurs deutes com seran tornats, alias los
guiatges nols veleguen, (valguen) es en libre
den Rossello en cartes 290. 2. pagina comensa Petrus.

Los
guiages no valeguen als acordats si personalment no van a les
Armades, es en libre den Rossello en cartes. 311. I. pagina comensa.
Nos Petrus.

Los
Mallorquins qui armaran contra Moros no sian
tinguts pagar á la Regia cort quint mes de 25. hu en libre den S.
Pera en cartes 201.

AYGUA
DE LA CIVTAT.

De
la Aygue de la Ciutat parla la franquesa a 20. cartes en libre
den Sanct Pera en la tercera columna comensa. Noverint Vniversi.

E
de la dita Aygua se fa mensio a 33 cartes en dit libre en la
4. columna circa la fi comensa: memoria sit baiulo. Item sit memor
baiulus.

Dela
Aigua de la Ciutat parla lo capitol de Leyda 32. es en dit
libre en Cartes 97. en la 4. columna.

Aygua
de la Ciutat los Diumenges es de aquella es en dit libre en 124.
cartes la primera pagina comensa Iacobus.

De
la concessio de la Aygua dela Sequia sia vsat é torn alamare
o font, es en dit libre en cartes 124. en la 2. pagina. Nos Petrus,
en la seguent es en laltra, apres en 125. cartes.

De
la Aygve de la Ciutat e dena Bastera parla la
franquesa en libre den Sanct Pera en cartes 138. en la primera
pagina en lo principi.

Las
concessions de la Aygua de la Ciutat de Mallorques
pertañen als Magnifichs Iurats es en libre den Sanct Pera en
cartes 184. comensa. Nos Martinus.

Laigua
de la Sequia de la Ciutat se te portar a Comunes despres
(despeses) dels Ciutedans é homens de fora, es vna
concordia feta entre aquells en libre den Rossello vell en
cartes 116. en la 2. pagina es en lo nou 54. cartes.

Los
quitenan Aygua de la Ciutat sino han necessari aquella no la
poden vendra o alienar a altres per regar les
possessions o honors qui no seran llurs es en libre
den Rossallo en cartes 242. comensa. Nos Petrus Dei Gratia.

Que
los Diumenges tota la Aygua entra en la Ciutat, es en
libre den Rossello en cartes 257. I. pagina comensa. Sancius
Dei Gratia.

Que
la Aygua vaja fins á la Font de la Mar, es aqui matex en dit
libre, carte y pagina.

De
la Aygua de la Sequia atorgade als Tintores, es en dit
libre en cartes 357. 4. pagina, comensa Iacobus.

Que
en los Diumenges no venen de la Aygue de la Ciutat: mes de lalba
fins a completa entre en la Ciutat en lort del Rey. es en dit
libre en cartes 358. I. pagina comensa, Iacobus.

Comissio
de vna Tanda de Aygue de ms. Iaume Bri, es en
dit libre den Rossello en 359. I. pagina comensa. Petrus Dei Gratia.

Que
los havents tanda de Aygve no gosen aquella vendre sino tornar a la
mare si menester no la han es en dit libre en cartes 360. 2. pagina.

Que
tots los qui tenen dret de Aygue de la sequia de la Ciutat
contribuescan en los adops de aquell en libre den
Rossallo nou. car. 5.

Petrus
dei gratia. Es asso matex en la seguent Franquesa en cartes 361.
comensa Martinus Dei Gratia.

ALMIRANT.

De
offici del Almirant parla la franquesa en libre den S. Pera en 123.
cartes en la 4. columna comensa Noverint vniversi.

De
Almirant é vice almirant parla la Franquesa en lo dit libre en 76. é
77. cartes, comensa. Nos Ioannes, é la seguent. Martinus Dei Gratia.

ADVOCAT
FISCAL.

Del
Advocat Fiscal é Salari de aquell com ha de esser pagat e com es
tingut advocar los Pobres: consta en libre den Sanct Pera a 27.
cartes en la Primera columna comensa pateat vniversis.

Que
de les Sententias donades contra lo Fisch lo Procurador Fiscal no sen
appell si donchs lo Advocat Fiscal no ho aconsellava, es en dit libre
a 29. cartes la segona columna comensa. Petrus Dei gratia.

Lo
Advocat Fiscal no pot Advocar negu sino les causes fiscals, es en dit
libre en lo 11. 12. capitol de Leyde en les cartes 95.

Lo
Advocat Fiscal no pot esser present en les determinations Civils ni
criminals en los quals fa part lo Fisch del Señor Rey, es en dit
libre den Sant pera; en cartes 146. en la I. pagina comensa. Petrus
Dei Gratia.

Lo
Procurador Fiscal no se appell de les Sentencias sino ab concell del
Advocat Fiscal, es en libre den Rossello en cartes 207. en la segona
pagina, comensa Petrus Dei Gratia.

Lo
Advocat Fiscal ha esser pagat dels drets del Señor Rey, e sia tingut
advocar los Pobres é miserables, es en libre den Rossello en cartes
108. en la segona pagina, comensa Pateat vniversis.

Que
lo Advocat Fiscal no entenga en la determinatió de les questions
ahont lo Fisch Real haura feta part, es en libre den Rossello en
cartes 212. primera pagina, comensa Petrus Dei gratia. &c.

Advocat
é Procurador Fiscal sens algun salari sien tinguts a fer part en los
fets Criminals, dispon la Franquesa en libre den Rossallo en cartes
237. en la segona pagina, comensa Petrus Dei Gratia.

ASSEGVRAMENT.

Del
Assegurament que doná lo Rey en Pera als de Mallorques per la
Resistentia feta en aquell, consta en libre den Sanct Pera a 28.
cartes en la pramera columna comensa, Pateat Vniversis.

Assegurament
fet per lo Señor Rey de Castilla als de Mallorques, en el
libre den Rossello en 108. cartes, en la primera commensa, Este es
Translado; Asso matex es en la seguent,
en cartes 128.

ASSESSOR
DE GOVERNADOR.

Lo
Assessor de Governador no pot haver salari, es en libre den Sanct
Pera en cartes 29. en la tercera columna, comensa Petrus Dei Gratia.

Lo
Assessor de Governador com ordinari no pot haver salari de sententies
que dona, es en dit libre en cartes 148. en lo fi de la 2. pagina,
comensa Petrus Dei Gratia.

Que
lo Assessor te esser present en les inquisitions é en la receptio
dels testimonis en negocis Arduos, es en libre den Rossello en cartes
108. en la segona pagina comensa

Pateat
Vniversis.

Lo
Assessor de Governador no Impedesca lo delat qui sera absolt per lo
ordinari ab consell de promens concordants, es en libre den Rossello
en cartes 436. segona pagina commensa Martinus.

ABSENTS.

Contra
los Absents criminosos, se pot inquirir, es en libre den Sanct Pera
en cartes 35. en la primera columna, attendat locúmt.

AVDIENTIA.

Quant
es te Audientia per lo Governador aquella ha star al que sera
determinat per la major part, axiu dispon la franquesa en libre den
Sanct Pera a 71. carta en la tersera columna
comensa, Petrus Dei gratia, é miren en la dictio Governador. Asso
matex es en libre den Rossello en cartes 237. en la primera pagina,
comena Petrus Dei Gratia.

ABATVTS.

De
Abatuts é que no poden haver Officis en lo Regne sino en cert
cas, parla la franquesa en libre den Sanct Pera a 83. cartes en la
segona columna comensa la franquesa en nom de Deu siá.

Que
los qui se Abatran hagen esser publicats ab veu de cride
publica, es en dit libre en cartes 152. en la primera pagina circa la
fi, comensa Nos Alfonsus.

Los
Abatuts han esser publicats, es en libre den Rossello en cartes 386.
segona pagina comensa En nom de Deu sia.

ASSESSORS
DE BALLE E VAGVER.

Los
Assessors han de vagar dos Añys ans de tornar
regir dits officis, es en libre den Sanct Pere en cartes 92. en la 4.
columna comensa Nos Ioannes. E sobre asso mira la

franquesa
en lo dit libre en cartes 137. en la primera pagina comensa, Encare
eus atorgam, que per contrarieg a la I.

Los
Assessors no poden dar Sententies, es en libre den Sanct Pera en
cartes 140: en la segona pagina en lo principi.

Los
assessors no poden amenar sino los plets que hauran emperats
abans dels, Officis, es en libre en cartes. 141. en la segona pagina,
comensa. Sapien tuyt.

Los
Assessors dels ordinaris encara que lany del llur Offici sia pasat,
si en les causes sera renuntiat e conclus sien tinguts prestar
concell en donar la sententia sens algun salari, es en libre den
Rossello en cartes 292. en la segona pagina comensa Petrus Dei
gratia.

Los
dits Assessors han de vegar dos anys, axiu dispon la franquesa
en libre den Rossello en cartes 374. comensa. Nos Ioannes.

Los
Assessors no poden advocar les causes que son en llur consistori
posat que a altri sien comeses per esser terminades, Es en
libre den Abello, en cartes 91. la 2. pagina, comensa
Philippus de Maioric.

ANELLS
DE DELME.

De
Anyells de delme parla lo 24. capitol de Leyda en 98.
cartes en lo libre de Sanct Pera.

ABSOLTS.

Los
Absolts no paguen Carcellatge, es en libre den Sanct Pera en cartes
123. en la primera pagina, comensa. Noverint Vniversii. Es
asso matex en dit libre en cartes

182.
en la segona pagina.

AIVDES
DE LA CIVTAT, E PART FORANA.

De
les Aiudes de la part Forana parla la Franquesa en libre den Sanct
Pera en cartes 158. en la segona pagina, comensa Alfonsus.

Que
en les Aiudes imposades per defensio del Regne sien tinguts los
Ecclesiastichs é stranys a pagar, es en libre den Rossello en cartes
176. en la primera pagina comensa Iacobus Dei Gratia.

Los
Capitols de les Aiudes sien segellats é publicanse segons se
Acostuma, y lo Execudor conega de les penes dels capitols de dites
aiudes, es en libre den Rossello en cartes
332 segona pagina comensa. Petrus Dei Gratia. Asso matex es en dit
libre en la franquesa seguent comensa. Petrus Dei Gratia.

De
aiudes del Regne e privilegi de aquelles parla la franquesa en libre
den Rossello en cartes 383. primera pagina comensa. Nos Ioannes.

Les
Aiudes de la Vniversitat se han e vendre ab bones é
sufficients fermanses a conaguda dels Iurats é dels Clavaris
es en libre de Capitols de Corts Generals en la pragmatica de Mosen
Huc de Anglasola en cartes 107. primera pagina comensa. Item
com les. e en lo capitol seguent en la matexa carta en la segona
pagina comensa. Item Statuim é en la carta seguent 108. per totum,
&c.

Que
sa Magestat salva se Real Clemensia no pugue tocar ni altri en
les vujt Impositions consignades perpagar los creditors
de Barcelona, y de Mallorques, en libre de Capitols de Corts Generals
en cartes 258. segona pagina.

ASSISTENTS.

Dels
Assistents parla la franquese en libre den Sanct Pera en
cartes 174. segone pagina comensa Ioannes Dei Gratia, &c.

De
Assistens parla vn Capitol en libre de Corts Generals en
cartes 287. pagina segona capitol nu. 44. y la revocatio de aquells.

Revocatio
y Anullatio de dit Assistent parla la franquesa den Sanct Pera en
cartes 173. Ioannes Dei Gratia.

ALMOYNA.

Los
Donants Almoyna an aquells qui armen contra Moros ó Sarrahyns,
han sinch añys de perdo, es en libre den Rossello, en cartes 136.
comensa. Ioan Bisba, es vn Indult Papal, &c.

De
la Almoyna demi. Arnau. dezmur, mira en libre de Sanct
Pera en cartes 171. quarta pagina.

ALIENATIONS
DE MOBLES E IMMOBLES.

Mira
de dites Alienations en les dictions, vendes fetes per la Cort é en
la dictio, Immobles, é en la dictio bens Immobles.

ALCVDIA.

Lo
Capita de Alcudia pot forsar en temps de necessitat los
soccorrents en aportar vitualles, es en libre den Rossallo en cartes
226. en la primera pagina comensa. Petrus

Dei
Gratia.

ADVOCAT
DE POBRES DE CHRIST.

Estingut
lo Advocat de Pobres de Christ advocar los Miserables sens salari, é
sia pagat dels Drets Reals, es en lib den Rossello en cartes
269. segona pagina, comensa. Petrus.

de
asso matex parla la franquesa en libre predit en cartes 311. segona
pagina, comensa. Petrus (no hay punto)

ADMINISTRADOR
DE LA VNIVERSITAT.

Los
que han administrat alguna cosa de la Vniversitat hagen de donar
comte dins vn mes, é si alguna cosa han de restituir paguen aquella
dins dos mesos, si donchs no pagaven a raho de Interes, es en libre
den Rossello en cartes 297. segona pagina comensa. Nos Petrus.

ADVLTS.

Les
diffinitions que los Adults fan a llurs Tudors, y Curadors, miren en
la dictio, difinitions.

ALGVTZIRS.

Que
no pot haver algutzirs en lo Regne, y que lo governador abolis, los
qui llevors heren per ell creats es en libre den
Rossello en cartes 352. primera pagina, comensa. Martinus.

Que
nos puga crear Alguazir, parle en libre den Aballo en
cartes 108. Maria Dei Gratia Regina Aragonum.

APLECHS.

Que
nos fassen Aplechs ó Syndicats, ni Procuratoris, es en libre den
Rossello en cartes 442. segona pagina, comensa. Martinus Dei gratia,

ADIVDICACIONS
DE PREVS.

Que
los Preus dels bens venuts per la cort no poden esser distribuits
fins sien adiudicats entrels creadors é sien dites adiudications
fetes en llochs publichs e acustumats, es en libre den Rossallo en
cartes 445. primera pagina comensa. Nos Martinus.

ART.

Cadehu
pot vsar de sa Art es en libre de Rossello en cartes 419. segona
pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

AMBAXADOR.

Los
Salaris de Embaxadors miren en la dictio Salaris.

ALIMENTS.

Si
sera questio de Aliments dada la primera Sententia sia feta exequutio
en libre den Sanct Pera en primera columna vers. Item si sit. cartes
31.

Que
los Magnifichs Clavaris, y Mostassaph, quant hauran apendre
concell de Doctor nol poden pendre sino de vn dels Advocats de la
Vniversitat no essent suspectes, pagant per son salari a raho de
quatra dines per llivra, y dit salari no
pot excedir a set lliures en lo extraord. á 5. Dezembre Añy
1585. Cart. 194.

Los
Mallorquins no poden esser compellits per forsa aposentar alguna
persona, es en libre de privilegis, y lletres Reals intitulat
Vniversitat fol. es del Emparador Carlos Quint.

Que
la concessio de la Aigua pertangue als Magnifics Iurats apar per dos
privilegis Reals en libre den Sanct Pera Cart. 184. pag. 2.

La
Aigua ha de entrar cada die a la Ciutat de la Alba fins a mitg
die conforme sententia en libre den S. Pera fol. 90. Col. 2. &
fol. 124.

De
la Aigua de la Sequia de la Ciutat, y tandas, y de la
lurisdictio del Siquier, mira en libre den Rossello vell fol.
657. & seqq.

Los
Advocats no poden tenir offici o Assessoria que no hagen advocat dos
Añys es en libre de Abello 162. pagina primera columna segona.

Los
Absolts per Sententia de alguns crims, no pugan ser altre
vegada inquisits dels matexos crims ó delictes en
libre den Abello folio 23. pagina 2.

Crida
Real contra los Agabelladors de vitualles, y manteniments es en libre
del (espacio muy largo) Mostassaph del Añy 1650. finit en
1651. á 30. Ianer 1651.

Assientos
dels Iurats no deuhen alterarse. Cart. Real dat, en Madrit
a 20. Desembre Añy 1598. folio 24 del lib. de Cartes Reals ab cub.
de fust.

Advocats
de la Vniversitat no deuhen esser represos per los DD. de la Real
Audientia Cart. Real dat en Sanct Llorens a 26. luny 1614.
fol. 44. del libre de cartes Reals ab cub.
de fust. tembe es en libre de cartes Reals ab cub. de pleg.
folio 73.

Adops
forçosos, y Adornos moderats de la casa de la Vniversitat deu
pagarlos la Consignatio carte Real dat en el Pardo a 28. Novembre
1620. folio 71. del libre de cart.

Reals
ab Cub. de fust.

Audientia
Real, novement se eregex en Mallorca cart. Real dat, en Aranivez
a 11. Maig 1571. folio 9. del libre de cartes Reals ab cub. de
plegami.

Administratio
de lustitia, sia conforme a les franqueses del Regne carte Real dat
en Valladolid a 8. 9bre. 1558. folio 26. del libre de cartes
Reals ab cub. de pleg.

Assientos
dels Iurats, y demes Preheminenties que no tindran special provisio
que sian conforme en Cataluña carte Real dat en la Cardiga a
29. Maig 1581. fol. 29. del libre de cartes Reals ab cub. de pleg. y
lo matex son les dos cartes seguens.

Assistentos
dels Iurats sia a la dreta del Señor Virrey, quant la Audientia es
present, y la Audientia a la esquerra. Cart. Real dat en el Escurial
a 8. Agost 1579. folio 57. del libre de cart. Reals ab cub. de pleg.

Appellations
de Iutjes inferios, vide causas

Alguazils
no poden regir per substituts, ni per Arrendadors, sino per si
matexos cart. Real dat. en Madrid a 12. Febrer 1616. fol. 80. del
lib. de cart. Reals ab cub. de pleg. Altre ni há fol. 157.
dat en Madrid á 10. Iuriol 1627.

Del Portant aygua a la boteylaria.

Del Portant aygua a la boteylaria. 

Per orde de raho som estrets que diverses officis de nostre palau a diverses persones acabadors cometam per tal que per defalliment de ministres los officis no romanguen no complits et confusio la qual en nostre palau en los nostres temps aborrem aytant con porem esquivem. E emperamor daço per la present nostre perpetual ordenacio stablim que un o si mester es pus ministres bons e faels quil boteyler deputara sien elegits e deputats los quals aygua a la botellaria nostra hagen a portar e encara lo damunt dit palau de la damunt dita aygua abundat degen tenir e complit axi e tan copiosament que nengun defalliment en algun dels lochs damunt dits nos puga apparer. E no res menys sien curoses e atents quels vexells en los quals laygua sesdevendra ministrar nedeus estiguen e de coses inmundes sovinerament reentats: la qual cosa mayorment en estiu volem esser observat: ordenants quels dits ministres als copers nostres a nos lo beure ministrans e al boteyler e sotsboteyler nostres specials en aquelles coses que a ells pertanyen apres los majordomens obeyr no recusen los quals encara boteylers comuns del palau e dels domestichs nostres no recusen en lur offici ajudar per tal que aquells qui quaix companyons son de la consolacion sien fets companyons del trabayl. E per tal con sovinerament sesdeve nos de loch a loch per lo cami anar volem e noresmenys ordonam que un daquests davant vaja e loffici dells axi con mils pora ne sabra complesca. En apres con dupte no sia que moltes vegades los damunt dits ministres laygua de la qual la nostra serenitat es usadora primerament ells han a pertractar ordonam que aytal sagrament e homenatge a un dels majordomens prestar sien tenguts lo qual lo boteyler e sotsboteyler nostre special en la nostra constitucio desus es estat ordonat.

Dels panicers majors

Dels Boteylers majors

Dels Boteylers majors. 

Aquells per rahon officis pus perfectament per lur orden son regits qui a singulars e certes persones son comeses a regir: cor jatsia que un cors de diverses membres sia ornat empero a cascun dells cert e limittat offici es adoptat: e axi con desonor en cors huma es reputat que lun membre del offici del altre us axi massa nociu ensemps e molt leig es reputat si sengles officis de les cases en aytantes matexes persones no seran distribuits. E donchs cobeejans sengles officis en nostre palau real ab madur et digest consell esser instituits e per a avant segons que oportun sera faedor ab dret orde e cors regits e que negun constituit en loffici de nostra boteylaria ab vana en alguna manera cuberta que deja fer no puga ignorancia allegar: quals coses a la cura dell pertanyer sesgarden per la present constitucio o ordinacio volem que sia manifest. Emperamor daço per aquesta nostra general constitucio per totz temps duradera ordonam que dues bones generoses persones per honestat de bones costumes e per faeltat enclarides al damunt dit offici per nos sien deputades a nostre arbitre eligidores qui de la aygua e del vin de nostra bocca custodia hajen diligent e la dita aygua e vin nedeament e en posts e tovayles e tovayloles entires e nedees ministren a nostre coper destinat lo vin a nos ministrar. E cor en nos menysprear no devem salut conservar qui als sotzmeses nostres aytant con nostre Senyor permet en pau e en salut confovem: volem que tota hora quel dit boteller al desus dit coper nostre les damunt dites coses per beure a nos aministrara aytantes vegades dels desus dits aygua e vin separadament o ensemps no tart de tastar per tal que si aqui alguna cosa nociva la qual cosa Deu no vuylla hi havia pusca esquivar e la salut a profit de nostres sotzmeses conservar no oblit ans saviament e diligent se guart que negun al qual per son offici no pertanga e mayorment estrany al repositari o dreçador lo qual la taula del argent es nomenada de vin e daygua en la dita taula o en altre loch ministrada a trear e tastar no jaquesca e daqui en nenguna manera pertractar. Volents empero que tota vegada que vin en nostra boteylaria sesdevendra deteriorar axi que no sia convinent devant los nostres domestichs a posar lo dit boteller a la almoyna nostra decontinent cur ab diligencia liurar: cuant empero nos per cami anar se convendra e en loch en lo qual nos reebrem nostra refeccio vi en alguna manera romandra als almoyners aqui de continent per ells sia liurat e los dits almoyners als pobres de Christ encontinent distribuir aquell volem e manam. Ordonam encara que lo dit boteller de tot vi de la nostra cort real haja custodia diligent e per ell a la nostra cort segons loffici dell discretament esser dispensats lo piment e semblants coses que de vin se fan: ell esser present aytant con necessari per la nostra taula seran volem e manam: al us empero de la cort per los altres de la botellaria aço sens defalliment e nota de reprensio volem esser complit. Si empero sesdeve nos de loch a loch en los regnes comtats e terres nostres anar al loch lo qual haurem assignat lo boteller o lo sotzboteller nostre manant a aquell que les coses que a son offici pertanyen sien procurades e complides primer vage per tal que si pus tart anava algunes coses a ell incumbents no romasessen imperfectes la qual cosa molt cobejam esser esquivada: e de les coses aministrades e despeses per lo dit boteller segons que a son offici pertanyer sesguarda al majordom e scriva nostre de racio raho e comte ordonam esser retut tota vegada que al dit nostre majordom o scriva sera vist faedor. E per tal cor mol gran infeeltat dalguns ministres e negligencia dells la qual es de tot be enemiga a aquella aministrant son lexades les coses molt guardadores hajam oyt moltes vegades axi en reys con en princeps molts grans perils esser esdevenguts la qual cosa es molt sobiranament esquivadora e de la infaeltat desus dita de tot en tot atraedora volem e fermament estatuim que los desus dits botellers sagrament de faeltat e homenatge a nos facen ab boca e mans comendat que la persona nostra e la salut sana e salva per son poder conservaran e les coses contraries de tot extirparan e si algunes coses majorment per raho de son offici a la persona e a la salut nostra nocives se poden esdevenir decontinent revelaran e que res no han fet perque les damunt dites coses no pusquen e no deguen complir: e no resmenys sagrament faran a nostre majordom que totes aquelles coses que a son offici pertanyen per son poder feelment exerciran. E per tal que pus perfectament e pus liberal Ies coses desus dites cumplir se pusquen ells o el sotzboteller en la botellaria damunt dita continuament jaguen per tal que estranianse del dit offici alguna lesio no soffira. Los desus dits pero botellers a tots los altres de la botellaria volem mayors esser e manam que nostres copers ordonats en aquelles coses que tocaran lur offici apres los majordoms obeesquen fermament e entenen: ordonans encara a nostra botellaria esser deputada una abte e sufficient persona qui sotzboteller sia appellat e ajut als boteylers en aquelles coses que pora tocans son offici faelment e apte. E tota vegada quels botellers per malaltia o per absencia damdos o per altra necesitat a son offici faedor entendre no poran o absens seran los dits botellers lo sotzboteller lo dit ofici exercesca plenerament e entegra: salvant empero lexercici del pitxer lo qual per un dels officials dobles derrer reebut si lavors en la nostra cort present sera o en absencia daquell per un escuder de la cambra volem esser fet. E en apres lo sotzboteller aquelles coses que reebudes o despeses haura tota hora que degudament fer se pusca scrive diligentment: e per tal que de totes coses que son faedores per los ditz officis noticia plena hage translat ab si tinga daquelles e aquell sagrament et homenatge al maiordom faça et obediença serve quels botellers fer e servar son estretz a nos.

dels boteylers comuns

Dels Boteylers comuns

Dels Boteylers comuns.

Digna cosa e acordant a raho estimam que totes aquelles coses les quals dins lo palau nostre son faedores ab tal orde eximent reeben que neguna cosa inperfecta seguir no sen pusca ans mes segons que es possibil totes perfectament per lur orde sien dreçades. Emperamor daço ab aquesta present constitucio per tots temps valedora statuim que en la nostra sala o palau real dos boteylers comuns dels domestichs nostres assats jovens bons e homils sien reebuts per nos elegidors qui vin e aygua a posarse estudien perfecta e ordonadament. E per tal que nengun defallimen de les coses damunt dites noy sia preguarden diligentment e atesa per les taules discurrent e molt diligentment en les coses desus dites esguardant: los quals als boteylers e sotzboteller nostres engir lurs officis obeyr sien tenguts e sengles dies de dejunis a nostres domestichs en lo vespre volents beure en lo palau o en altre loch en nostre alberch ajustats vi e aygua appareylen e aministren abundantment e allo mateix facen tota hora que presents ab nostres domestichs sesdevendra demanar nos a beure. E si sesdeve nos de loch a loch anar un dells al loch al qual haurem ordonat danar de continent ivaçosament davant vaja per tal que per occasio de lur triga engir lur offici alguna cosa no ben feta sia sotsseguida. Volem encara que almenys la un dells dins la botellaria nostra o almenys prop aquella jaga si dins fer nos pot ab bona manera per tal que distancia de loch algun embargament donar no pusca a lur offici damunt dit perque liberament nos pusca complir: si empero los boteylers nostres e sotzboteyler nostre special absents esser sesdevenia aquelles coses que ells deurien fer sestudien diligentment de complir e aço per aquell volem que sia fet qui en loffici sera primerament reebut don en escrit aquelles coses que per nostres boteylers son faedores ab si tenguen e en lo cas aquest diligentment observen e als copers a donar a nos a beure deputats en les coses tocans lur offici apres los majordomes obeyr sien tenguts. E per tal con en lo present cas e en altres poden moltes vegades los vins nostres e altres coses de les quals la nostra celsitud usa pertractar e per tal que en ells lexar negligentment no siam vists aquelles coses les quals en los altres a nos aministrans havem davant esguardat: ordonam que aytal sagrament e homenatge a un dels majordomes nostres de fer sien estrets lo qual lo boteyler nostre special a nos fer es obligat axi que ocasio de rabia no deydora de les coses nocives ministra pugan tant con puscam esquivar.

del portant aygua boteylaria

Dels Escuders de la cambra.

Dels Escuders de la cambra. 

A domestich servey de la nostra persona en lo qual los escuders de la cambra dins los secrets de nostre colgament a nos familiarment obsegueixen sis en nombre volem esser deputats lo primer dels quals reebut en la cambra deura Ies vestidures et los calciaments de nostra persona nedeament guardar et les joyes de les quals tots dies usam ab inventari sots nostres camarlenchs tenir. Los dits escuders de la cambra seran sotsmeses et obeiran als camarlenchs en aquelles coses ço es ques pertanyeran al offici dells. En apres per tal quel offici a ells injunct pusquen sens greuge pus leu supportar statuim dos dells los pus antichs en loffici de necessitat jaer en nostra reecambra cascuna nit e ab licencia nostra o de nostre camarlench dos dels altres per divisides nits o setmanes per tal que nos es saber calcen et descalcen et altres serveys semblants facen los quals a nos familiarment fer se cove et privada. E con nos cascuna nit sesdevendra en lo lit entrar lo dit primer reebut deura comoure et demanar a nos quals vestedures lendema ordenarem de portar per tal que aquelles lo vespre apparell les quals mes durem elegidores. En apres encara a ells injungim et manam que en qual que loch que ells dins la casa nostra pernoctar se convendra tots temps prop si hagen les armes a lurs persones covinents et complides per tal que si alcun cas de necessitat sesdevenia no fossen trobats de tot en tot inprevists: e si a aço fer negligencia hauran de la quitacio dun dia cascuna vegada sien punits. En apres al offici dells dits scuders pertany disposam lespasa nostra a nos con cavalcar volrem ministrar o aquella davant nos portar si aço haurem manat faedor. Portaran encara lo capell de sol o de pluja e encara les vestidures quals que quals portar farem devant nos: e ells en aquests et en semblants serveys tots temps volem esser apparellats. Ajustants encara que aytant con ells bonament poran apres los camarlenchs vagen prop de nos davant anants o en altra manera axi con mils sera covinent et opportu. En apres manam encara dos dells per nos esser elegits a portar lelm lescut et la lança ab la pocha senyera les quals coses continuament costa de nos per costuma portar fem axi en temps de guerra con en altre et en lochs et temps opportuns. E aquell ço es lo primer elegit a aquest ministeri faedor et en absencia dell laltre et en absencia dabdos un dels dessus dits escuders per nos elegidor en temps de guerra en la host et en altra manera volents caminar de nos saber no oblit per tal si per ell volrem o per altre les coses damunt dites esser portades per ço que nos esguardada la qualitat del loch et del temps daço mils ordonar puscam. En apres per tal con a raho es consonant diverses officis sots un mateix duch o cap con cas per ventura sesdevendra deure los uns als altres ajudar et el defalliment dun laltre companyo sia tengut per egualtat regir et supplir: emperamor daço statuim que si los copers botellers panicers ols qui tallen devant nos o rebosters o sobrecochs o los portants lo tallador sesdevendra absents esser o en altra manera occupats en aquell cas los escuders de la cambra lo portar vi et lo pitxer de laygua que beure volrem et del pa a la nostra taula e axi mateix los bacins pera nos donar aygua et portar la fruyta et la vianda et les altres coses que son a servey de nostra persona per los officis damunt dits volem esser fet et manam si per lo majordom los sera comanat. Encara cura ells volem haver diligent que totes coses que a nostra persona son apropinquadores et per nos en qualque manera contractadores en tal manera sien procurades que de totes coses nocives a nostra persona de tot en tot sien alienes: e aço majorment per ells sia observat en les çabates et en altres coses que per alcun de la cort nostra o casa nos faran les quals çabates reebuda primerament moneda dels camarlenchs fer manam per aquells. E encara en absencia de tots los nostres camarlenchs o ells axi en altra manera empatxats que no poguessen en lur offici servir volem que aquell qui primer sera appellat en loffici exhibesca a nos totes aquelles coses que al offici dels camarlenchs havem ordenat pertanyer. Degen encara los dits escuders los lits nostres fer et apparellar et guardar que la nostra cambra sia convinentment ornada et guardar encara aquelles coses que hi son degudament ornades et semblants serveys a aquells comeses ells en la cambra exercir manam. A llur sollicitud encara se pertanga que cascuna nit se prenen guarda que alcun defalliment en la cambra nostra no sia daquelles coses que aqui son acostumades de metre ço es que sia aqui vi et aygua suficient a beure et aço per cases qui a vegades de nit sesdevenen inprevisament candeles et tortices a illuminar especies et confits a menjar et armes encara covinents a la nostra persona complides dun cavaller les quals deuen cascuna nit prop de nos posar per los perills qui alscunes vegades de nit se porien esdevenir preguardar no obliden. Les quals coses totes et sengles reeben dels altres officials de la casa nostra als quals pertany sengles coses daquestes singularment ministrar. Aygua encara beneyta a satisfer a la nostra devocio manam ells cascuna nit posar en lo cap del nostre lit: e daquestes coses et semblants cura hagen diligent. E per tal que en los dits serveys no sien negligents volem que cascu dels dits escuders de la ordinacio nostra feta del offici dels camarlenchs et encara daquesta present translat en escrits hagen et tenguen per tal ço es que mils en les coses faedores pusquen esser savis et diligents. Statuim encara quels escuders de la cambra damunt dits sagrament et homenatge a nos facen con primerament a aquest offici seran reebuts sots la forma per la qual los camarlenchs lo deuen fer segons aquelles coses que per nos son en altre loch dels camarlenchs specialment ordenades.

dels ajudants de la cambra

Dels Rebosters majors.

Dels Rebosters majors.

Con res no es dit perfet si donchs de totes les sues parts no fa mencio e per tal que aço que lexam no siam vists menysprear e que ignorancia no pusca esser allegada: de la manera dels servidors del nostre palau reyal duym ordenador. Emperamor daço en la nostra cort dues bones persones generoses e feels volem esser deputades la cura dels quals sia principalment del primer reebut en loffici guardar tota la vaxella daur e dargent la qual acostumam usar en nostre palau axi de nostra persona con de nostres domestichs e aquella reebra ab inventari de nostres camarlenchs e tendra aquella per ells: e encara sien tenguts que la vexella que a nostre beure e a la taula nostra real posar sera aordonada a hora convinent el meteix al draçatori port e aquella que per nostres domestichs sera usadora per lo sotsreboster e altres del offici portar faça: guardantse molt diligentment que la damunt dita vexella nedea e de coses inmundes soven reguardada axi sia que negunes coses no si puguen esser perpensades als nostres huyls abhominables: e les damunt dites coses totes a hora convinent al nostre rebost en la manera que portades les hauran per ells sien retornades. Tenguts encara seran de guardar o fer guardar fruytes fromatges tortes candeles sucre salses sal e semblants coses qui axi per nos con per los nostres familiars en nostra cort seran usadores: e les dites fruytes fromatges sal tro a la taula on nos menjarem portar degen e aquelles liurar al nostre majordom per posar davant nos: e apres del aygua o del vi ab lo qual seran lavades aquelles que bonament lavar se poden feelment lo tast facen. Volem encara que tota hora que fruytes e fromatges sesdevendra afollar en tal manera que a nostres domestichs no fossen competents a posar per los dits rebosters decontinent als almoyners sien distribuits e per los dits almoyners als pobres de Jesu-Christ donar manam: e axi meteix con sesdevendra nos anar per cami volem ells aquestes coses servar. Les coses encara damunt dites guarden tota hora e escriven servada la ordinacio ja per nos feta sobre aço la qual en escrit hagen et observen: e gardense que tast facen sobre les coses damunt dites les quals a nos prenedores en qualque manera seran davant nos posades. E con nos sesdevendra caminar la un dells ol sotsreboster o un del offici en absencia del sotsreboster tots temps primer vaja per tal ques guart que defalliment de lenya e de palla al palau on nos menjarem esser no pusca divern e destiu jonchs o altres coses verdejants sia curos de haver e axi de banchs con de taules con daquelles coses que sesguarden a lur offici en lo dinar e en lo sopar no haja defalliment alcun: decernents que al nostre palau argent o vaxella dargent tovayles de les quals nostres domestichs menjants usen lo sotsreboster portar sia tengut e anaps e copes e altres coses al beure necessaries: e aquella vexella nedea e bella conservar procur axi que neguna cosa leja noy sia que pogues ofendre los huyls dels menjants en lo nostre palau si volra esquivar venjança condigna: e daqui aquell e aquelles al rebost reportar no oblit. Largent pero portador a la cuyna liure a aquells a aço diputats dels quals apres los menjars recobrar sia tengut diligentment. Encara ab diligencia ell manam haver e tener en escrit la manera ques serva en tenir lo damunt dit argent. Encara en lo rebost ell o un del offici jaher volem e manam: tenir encara aygua appareylada con a la taula anar deurem per nostres mans a lavar e dels altres qui aqui seran haja cura: encara de luminaries de cera tortes o brandons et tortices e candeles bastament tenga servada la dita ordonacio nostra la qual sobre aço havem feta e la qual ordonacio haja en escrit per tal que aquella mils sens violacio guart e observe. Guartse encara lo dit reboster e a la cura dell especialment aço pertanyer sapia que de les damunt dites luminaries alcun defalliment no sia. En apres con sabra nos voler per lamina dalcun deffunt missa solemne fer celebrar per tal que sapia nostra volentat sobre lo nombre de les tortes illuminadores en la dita missa los nostres camarlenchs sollicit diligentment e aquelles tortes e encens haver curosament procur del apothecari. Los rebosters e los altres empero del offici del rebost qui per nos seran deputats en les coses pertanyents a lur offici per lo dit comprador faedores de les coses damunt dites si deure reebre personalment e aquelles scriure regoneguen obligats esser de retre compte tots dies al mayordom e al escriva de racio. E en temps en lo qual sesdevendra nos caminar ell o aquell qui primer ira axi faça que en qualque loch on irem axi com de nostra celsitut se pertayn compliment dargent e de luminaries tovayles e altres appareylaments a servey nostre trobem. E no resmenys sagrament e homenatge a nos faran que lur offici e aquelles coses que si pertanyen per lur poder feelment exerciran; e si alcunes coses mayorment per rahon de son offici a la persona e a la salut nostra nocives se poden esdevenir decontinent revelaran e que res no han fet ne faran perque les desus dites coses no puguen complir. E per tal que pus perfectament e pus liberal les coses desus dites complir se pusquen ells o el sotsreboster en lo rebost damunt dit continuamen jaguen per tal que estranyantse del offici alcuna lesio no sofira: los desus dits empero nostres rebosters a tots los altres del rebost volem mayors esser. Ordonans encara en nostre rebost esser deputat un apte e sufficient hom qui sotsreboster sia appellat e ajut als nostres rebosters en aquelles coses que pora tocants lur offici feelment e apte: e tota vegada quels dits rebosters per malaltia o per absencia de amdos o per altra necessitat a son offici faedor entendre no poran al sotsreboster tota hora que necessari sera pusca cometre exercidor. Salvant empero lo portar del aygua al lavar de nostres mans e la fruyta e formatge e semblants coses a nos aministradores en la taula dels officials dobles derrer reebut si lavors en la cort present sera o en absencia daquell que per un dels escuders de la cambra volem esser fet. Encara tovayloles entires e netes aministrar a nostre sobrecoch e portant lo taylador qui les viandes devant nos aportar son tenguts liurar no oblit: e als camarlenchs los dits rebosters majors e sotsreboster volem esser sotsmeses. E en temps pero que nos caminar sesdevendra lo sotsreboster aportara o en absencia dell un dels ajudants del rebost alscuns appareylaments e ornaments e vexella dargent ab les quals passar puscam a us nostre per la taula si per aventura les azembles portants los arneses a hora deguda no eren vengudes. En apres lo sotsreboster aquelles coses que reebudes e despeses haura tota hora escriure diligentment sia tengut: e per tal que de totes coses que son faedores per los dits officis noticia plena haja translat e ab si tenga daquelles e aquell sagrament e homenatge faça al camarlench e obediencia serve quels rebosters fer e servar son a nos estrets. E lo damunt dit sotsreboster los rebosters majors si regonega a ell per majors.

Nota:
afollar (fruytes, fromatges, fromage,  formatge, formache): fes malbé; echarse a perder, podrirse, estropearse.
Lamina: l´ànima, l´alma; el alma.

Dels rebosters comuns

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 4

Núm. 323. Tom. 19. fol. 1581.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: a las vostras noblesas e saviesas honorables significam que tots los dels staments ecclesiastich militar e reyal daquest regne obrant la providencia divinal son duna concordia un proposit e voler a cercar ensems ab vosaltres senyors e ab lo parlament general del regne Darago rey princep e senyor per justicia e trametre prestament una missatgeria lunyadas e toltes totes difficultats. Perqueus pregam cordialment queus placia sostenir un poch e sperar la dita missatgeria e missatgers destinadors los quals prestament partiran ab poder bastant per la dita raho e daço senyors se retra gloria a Deu es fara servey de la corona reyal es seguira be inextimable e aquest regne farets plaer molt singular. E de las vostras reverencias noblesas e saviesas honorables sia lum direccio e proteccio lo sanct Sperit. Scrita sots lo segell del reverent bisbe de Valencia a XIII de març lany MCCCCXII. - Los dels staments ecclesiastich e militar e los jurats de la ciutat de Valencia a vostra honor apparellats.

Sesión del día 19.

Se acordó que de los fondos del general fuesen prestados a doña Margarita tres mil florines, para que pudiese atender a sus necesidades. Tratóse después del socorro que debía enviarse a Cerdeña, y se levantó la sesión.

Sesión del día 20.

Túvola en este día la comisión de los veinticuatro, para ordenar algunos preparativos conducentes a la reunión de los compromisarios; acordando entre otras cosas llamar a Fr. Vicente Ferrer, que se hallaba en Castilla.

Sesión del día 22.

Tratóse en esta sesión de los negocios de Cerdeña, leyéndose un largo escrito presentado por los embajadores de Nicoloso Doria y una carta del juez de Arborea, vizconde de Narbona. Fue leída también la siguiente carta:

Núm. 324. Tom. 19. Fol. 1594.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del principal de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: Segons letres que havem haut de vers les parts de Valencia a gran be dels fets que tenim entre mans conve que nosaltres proroguem e mudem aquest parlament prop la ciutat de Valencia: perque nosaltres ab lo nom de Deu e la sua gracia entenem decontinent fer la dita prorogacio e mudament e esser prop la dita ciutat a pus prest que porem. Perque de les dites coses certifficam les vostres reverencies noblesas e honorables saviesas. E sia lo sanct Sperit vostra guarda. Scrita en la vila de Morella e segellada ab lo segell del braç militar a XVIII de mar del any M.CCCC. dotze. - Lo parlament general del regne de Valencia a vostra honor.

Acordóse por último en esta sesión el pago de varias cantidades.
En este mismo día se reunió también la comisión de los veinticuatro, ocupándose en los mismos asuntos que en las anteriores sesiones.

Sesión del día 23.

Fueron leídas en ella las cartas que siguen:

Núm. 325. Tom. 19. Fol. 1602.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo parlament general de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: Jatsia nosaltres entenam e treballem continuament ab aquella major diligencia que a nosaltres es possible en encerquar e fer transladar los testaments dels reys passats de gloriosa memoria e totes cartes scriptures qui façen per la reyal successio translats dels quals testaments vos trametrem dins breu Deus volent en forma e manera que hi deura esser dada plena fe axi com per vosaltres senyors nos es demanat per vostres letres: empero senyors nosaltres no havem poscut trobar lo testament del rey en Johan en larchiu del palau major car noy es ni en negun altre loch on hajam cerquat e hannos dit que fon liurat en sa forma clos e segellat ab segell pendent a la senyora reyna dona Yolant per mossenyer Pere de Benviure qui fo scriva del dit testament: a la qual senyora reyna nosaltres havem dubtat demanar lo dit testament e translat daquell crehents no ho deguessem fer sens consultacio vostra. Perque senyors certificamvos daquestes coses a fi que hi provehiscats segons millor vos semblara fahedor. Part aço senyors ab nosaltres es stat lo honorable Nazbert Çatrilla complanyentse com no podia complir e satisfer al carrech que vosaltres senyors li havets donat sobre lo soldajament de L ballesters als quals havets ordonat que per quescun sien donats per dia III solidos e dient que era molt necessari que aquesta gent fos lestada attes lacte a que havien a servir e que gent lestada ell no podia haver al dit sou: e nosaltres havemli respost que seria molt bo que daço ell consultas a vosaltres senyors axi com que de fet vos en deu scriure. Perque si vosaltres senyors ordonarets quel dit sou sia mes dels dits III solidos volemvos avisar queus placia ho façats en manera que per avant no puxa esser tret a consequencia en sou quel general haja a donar. Mes avant nos ha dit lo dit Nasbert Çatrilla li deguessem liurar dels arneses armes e artellaries qui son en la botiga del general: e nosaltres responentsli havemli dit axi com diem a vosaltres senyors que en la dita botiga ha fort poch daço que demana e que si vosaltres senyors volets que li sia liurat ço quey es del que demana e li sia comprat lals quey falra de les peccunies del dit general quen havem mester cautela de vosaltres senyors segons ordinacio de la qual nosaltres nos arreglarem en la compra o desliurança de les dites coses. En aço crehem vosaltres senyors provehirets degudament per descarrech de nostres compres. Apres tot aço vos diem senyors que havem haut gran plaer goig e consolacio de la eleccio feta de les nou persones ordonades a declarar qual es nostre ver rey princep e senyor: e pregam humilment la Majestat divina que per sa infinida clemencia vulla sobre aquelles influir la sua gracia en tal
manera que mijançant lur declaracio aquest regne qui per tant temps ha stat viduat de son determenat rey princep e senyor vingue en la breu conaxença daquell e a salut e conservacio dels pobles qui en lo dit regne habiten. Noresmenys senyors havem reabuda la provisio que havets feta sobre la reparacio de les sis persones: e podemvos dir ab veritat que havets fet mes que per ventura no imaginats car los affers del dit general qui per falta de aquesta provisio son stats en algunes coses embassats tro açi seran Deus mijançant nostro treball al qual no entenem a perdonar en gran reparacio a tota utilitat daquell. E sia molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo Sperit sant en vostra guarda. Scripta en Barchinona a XXI dias de març del any M.CCCC.XII. - Los diputats del general de Cathalunya e les VI persones a ells adjunctes a vostre servey e honor apparellats.

Núm. 326. Tom. 19. Fol. 1604.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los del parlament general de Cathalunya residents en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents nobles e molt honorables e savis senyors: Placia saber a vostres grans savieses com yo he haguts per conestables dels L de peu en Johan Boyl e en Bernat Cardona per haver los dits L ballesters e homens de peu e aquells han haguts los pus aventatjosos que trobar se son poguts e qui en tota plaça se poden presentar: empero ells no hirien al sou quels es stat taxat car tostemps es acostumat que homens aventatjosos han evantatge. Jo mossenyors he presentats aquests dos als diputats e an aquells quych son per les VI persones: perque yo he feta ma diligencia de haver la gent aquella que devia e no sta per mi car ells no volen anar sino segons han acostumat de haver e al darrer punt volen X florins per mes e que hom lus port arneses vulles per aygua o per terra anant o vinent. Si van per aygua es incert si van per terra es de major cost: e per ço mossenyors vos supplich que en aço vullau dispensar que per via que no paga de sou vullats fer dar en aquesta gent ultra lo sou levant fins a compliment dels X florins e lo port de les armes vullatsvos per aygua vullats per terra segons ordonarets. Empero mos senyors yo nous presentaria ni menaria sino gent aventatjosa: e per ço com lo temps es curt e yo no entenc a treballar en obra mijana ni de metzem yo fas spatxar aquesta gent car confiança he en vosaltres que no volrets que yo ho pach de la mia bossa ço que de mes hi sera: pus que jous he la gent que deig e siamen feta vergonya si lo contrari trobats. E si negunes coses vos plahen que yo puxa fer manatsme. E sia lo sanct Spirit vostra guarda eus conserva en la sua gracia. Deço vos supplich que haja decontinent resposta. Scrita en Barchinona una hora ans de mig jorn a XVI de març. - A vostre servey e manament humilment apparellat Esbert Çatrilla.

Sesión del día 24.

Por parte del embajador del conde de Urgel fueron leídas varias cartas que probaban la parcialidad y manejos del gobernador de Aragón a favor del infante de Castilla. Recibióse después el juramento de portarse bien y fielmente a los compromisarios Bernardo de Gualbes y arzobispo de Tarragona, quienes se despidieron del parlamento para ir a desempeñar su misión en Caspe.

Sesión del día 26.

Dióse audiencia a Romeo Palau, quien presentó y pidió que fuese leída la siguiente carta:

Núm. 327. Tom. 20. Fol. 1616.

Als molt reverents egregis nobles honorables e cars amichs lo parlament general de Cathalunya. - Molt reverents pares molt egregis nobles honorables e cars amichs: Dues letres he reabudes dels tenors seguents.

- Egregio domino Frederico comiti de Luna parlamentum generale regni Aragonum et ambassiatores parlamenti generalis Cathalonie principatus ipsum parlamentum representantes et ab eodem habentes plenariam potestatem in istis honorem debitum cum salute. Vobis qui in successione regnorum et terrarum regie corone Aragonum subditorum jus habere asseritis et pretenditis parlamentum et ambaxiatores pro se et dictis parlamentis adherentibus notifficant intimant seu denunciant per presentes quod certe notabiles persone ab eisdem parlamentis super his plenum posse habentes in villa de Casp prope flumen Iberi in Aragone constituta pro investigando se et informando noscendo et publicando cui predicta parlamenta et subditi ac vassalli dicte corone fidelitatis debitum prestare et quem eorum verum regem et dominum per justitiam secundum Deum et eorum conscientias habere debeant et teneantur hinc ad vicessimam nonam diem marcii proxime futuri convenient et erunt personaliter congregate processure ab inde ad investigationem instructionem informationem nostionem et publicationem predictas. Data in villa Alcanyhicii sub sigillo reverendi in Christo patris domini episcopi oscensis quo dictum parlamentum Aragonum et reverendissimi in Christo patris domini archiepiscopi Terrachone quo dicti ambassiatores utuntur hic appositis impendenti XVa die februarii anno a nativitate Domini millesimo CCCCXII.
- Egregio domine: casu quo vos causis et rationibus in aliis nostris patentibus litteris vobis per latorem presentium exhibitis latius expressatis contingat vestros ambassiatores et vel procuratores mittere ad villam de Casp in dictis litteris patentibus expressatam in statu decenti et honestis habitu
atque modo eisdem placeat destinare cum simili modo ceteris corone regie Aragonum competitoribus scribatur. Altissimus vos conservare et prosperare dignetur feliciter in longevum. Data ut supra. - Parlamentum generale regni Aragonum et ambassiatores parlamenti Cathalonie principatus honoribus vestris prompti.

- A les quals coses contengudes en aquelles vos responch e dic que he gran desig e haure tant plaer que mes no poria quels drets que yo he e a mi pertanyen en la succesio e regnes e terres de la reyal corona Darago sien mostrats dits declarats e allegats en e per totes les parts de la reyal corona e singularment en la dita vila de Casp on dels dits drets segons continencia de les dites letres se deu fer investigacio instruccio e publicacio: e mouenmi principalment dues coses: la primera que yo crech fermament esser ver e cert que en los dits regnes e terres es una la successio e a mis pertanyen car son net del molt alt e poderos senyor don Marti rey Darago de Valencia de Mallorques de Sardenya e de Corsegua e comte de Barchinona de Rossello e de Cerdanya dalta recordacio e son fill del molt illustre e victorios senyor don Marti rey de Sicilia e duch de Athenas e de Neopatria fill del dit senyor rey Darago e primogenit de gloriosa memoria e per ço son e deig esser segons Deu e vera justicia lur universal successor en tots los regnes e terras dels dits senyors.
La segona que he tan indubitada confiança en los prelats barons nobles cavallers gentils homens ciutadans e tots altres vessalls e naturals dels regnes e terres de la dita real corona que per lur innada fe e naturalesa la qual ab molt gran lahor han tots temps inviolablament observada a la dita reyal corona e als reys e successors daquella dels quals yo devall per dreta linea e de la lur carn e sanch he immediada e dreta naxença que en la dita successio e en los drets que yo he em pertanyen en aquella observaran conservaran e deffendran a mi sens lesio la dita mia justicia. Es empero ver molt reverents pares egregis nobles e honorables amichs e sabets esser notori que apres mort del dit senyor rey don Marti avi e senyor meu yo son romas e son menor fill e orfe perseguit en la persona perseguit en ma privada heretat e perseguit e molt prejudicat en los drets que yo he en la dita successio de la reyal corona e en lo exercici daquells: de la mia persona non cal pus declarar car manifest es e sabets de cert com hagui exir de Cathalunya e que es stat tractat en altres parts contra mi qui james no fiu ni pensi mal a algun e en manera o ferdat son stat perseguit fins a metre a un castell on son enclos stich e visch freturos desemparat per tots e poch regonegut per aquells tants qui en vida dels senyors reys mon avi e mon pare se studiaven complaurem. La sola divinal ajuda es stada ma consolacio e mha guardat de tots perills e mals per sa misericordia infinida. En ma privada heretat que sia perseguit vejats los castells viles e lochs meus com me son preses occupats e detenguts violentment e per força destrouits e mal tractats axi en lo regne Darago com en lo regne de Valencie, En los meus drets e en lo exercici daquells com son perseguit sabenho vostres reverencies noblesas e honorables savieses: no es degu qui los dits meus drets gosa advocar procurar rahonar o proseguir: ans com vos es manifest a la ciutat de Calatayu on los regnes e terras de la dita reyal corona eren ajustats e congregats per tractar dels preparatoris observadors en lo regoneximent de la justicia de la dita successio com per quiscun dels altres quis dien haver dret en aquella hinc fossen trameses grans ambaxades e persones de gran auctoritat per part mia qui als no podia ferhi fon trames en Johan Aguilar notari qui en vida del senyor rey mon avi e per sa ordinacio era stat fet mon procurador perque tractas e donas manera que yo hagues advocats e procuradors e altres persones cartes e scriptures e altres coses necessaries convinents e profitoses a la demostracio dels dits mos drets e perque fornit e instruit de les dites coses anas ensems ab los altres qui per ma part hic serien rahonas tractas e prosseguis en la dita ciutat de Calatayu e en la general congregacio on de la justicia de la dita successio se devia fer regoneximent mos drets e ma justicia: e puys quel dit en Johan Aguilar en la dita ciutat de Calatahiu hac començat e continuat prosseguir los dits meus affers per torbar e empatxar a mi en los dits drets e per torbar empatxar e retraure lo dit Johan de la prossequcio ab exaquies de crims que li allevaren fon e es stat perseguit en persona fins a la mort e hanli tolts e levats tots sos bens e encara los de sa muller ell stant en Calatayu: e sentint la dita persequcio e la dita causa per que li venia ne recorrech a la dita congregacio dels preparatoris resident en Calatayu la qual informada de les dites coses e per les orgents causes de aquelles ne scrivi dues vegades al noble Narnau Guillem de Bellera governador del regne de Valencie qui los dits procehiments fehia contra lo dit Johan Aguilar. Aximatex lin feu fer justicia per missatgeria pregant e encarregantlo ques tolgues dels dits procehiments e tot ço que anantat hi fos reduhis al primer stament volgues encara abstenirse de semblants procehiments quis fessen es poguessen fer per semblants rahons car no devia a algun dels competidors ne a lurs advocats o procuradors directament o indirecta esser prohibida vedada o empatxada la prosequcio de son dret ans devia haver libera facultad de aquell proseguir per quis volgues a fi que pogues quescun liberament anar e esser en la dita congregacio e vici algun noy pogues esser allegat: e noresmenys lo parlament general de Cathalunya per letra sua e apres per son missatger ne ha pregat e encarregat al dit governador e lin ha feta instancia: pero james lo dit Johan no ha pogut trobar o haver remey en la dita persequcio e per ço no ha pogut treballar e entendre desliurament axi com se requeria en los dits mos affers e tot hom se es retret e retrau per temor de esser axi perseguit de advocar procurar e rahonar mi e mos drets. Mes avant lo dit Johan Aguilar ana a la vila Dalcanyiç on lo parlament Darago e los missatgers del parlament de Cathalunya eren per tractar e cloure del dits preparatoris: e de paraula e per scrits recitant les dites coses los prega e reques quels plagues provehir et donar loch e manera que yo qui non he nin pusch haver hagues advocats procuradors e altres qui liberalment rahonen tracten e proseguesquen los dits meus drets cessants los dits empediments embarchs e torbs e tots altres: e sens que remey algu no he haut ne he en les dites coses sonme stades trameses e presentades les letres dessus insertes. Molt reverents pares e molt egregis nobles e honorables amichs mi e ma heretat e mos drets perseguits e prejudicats com dit he coman primerament e principal a Deu tot poderos pregant e reclamantlo devotament e de tota ma pensa que per sa clemencia infinida se vulla emparar de mi desemparat e ell rey dels reys prene e jutge la causa de mi fill e net de sos servidors reys Darago e de Sicilia: sia ell ajuda e proteccio mia qui dels pubills e orfens es eternal tudor e pare. En apres me recoman cordialment e tant com pusch a la congregacio dels leyals e faels vassalls de la reyal corona Darago als quals prech carament requir e obstrec per nostre Salvador Jesu-Christ per lo deute que a justicia deuen et per la fe e naturalesa que son tenguts a la reyal corona Darago per los grans benefficis dels gloriosos reys Darago senyaladament del senyor rey mon avi qui per augmentacio de la dita corona per tuhicio de sos vassalls e per prosperitat de aquells conqueri e hague lo regne de Sicilia e per los merits del senyor rey mon pare lo qual per exaltacio de la reyal corona Darago fonc tant victorios en cobrar e reduhir a la dita corona lo regne de Sardenya per la molt major part de aquell tirannicament retengut e rebelle a la dita reyal corona gran temps havia en la recuperacio del qual entre la ardor del cobrar e lo treball e suor de les armes fini gloriosament sos dies: dels quals regnes los dits senyors reys mon avi e mon pare lo sol titol e nom de senyoria desijaren per a si e a la lur casa Darago e les prosperitats profits e tot lals pera lurs vassalls e sotsmeses: que a mi privat de tan excellents senyors reys avi e pare sia la dita congregacio avi e pare en voler entendre e guardar a la dita mia justicia sia tudor en deffendre aquella e protector en dar manera que sens conculcacio sia plenerament demostrada. Poch son en esdat com veets et no puch ma justicia rahonar ne he de que puga dar ne he facultat de prometre a altres qui lam rahonen e quem sien favorables en aquella: tota ma heretat privada e trobada en les rendes e emoluments alienada e per major via calamitat esme en gran part per força e violencia presa occupada e destrouida: son stats perseguits aquells pochs qui en ma justicia han treballat fins avuy: no he qui gos o vulla mos drets mostrar ne rahonar ma justicia. Molt reverents pares egregis nobles e honorables amichs la una de les dites letres conten quels embaxadors o procuradors que yo trametre a la vila de Casp per allegar e mostrar ma justicia vulla yo trametre en estat decent e honests abit e manera car axi nes stat als altres competidors: vosaltres veets en clar e beu sent yo daci hon son que cascu dels altres competidors es apparellat per trametrehi grans enbaxadors ab companyes e esforç de moltes gents ab molts e sollempnes doctors fornits de gran temps en les allegacions quey preten cascu hi ha procurados favors e çerquades vies per avançar aquells; yo fill de vostre senyor e net de vostre rey son e romanch sol que no he ne puch trobar qui per mi gos oy vulla anar no he ne puch trobar qui vulla rahonar ma justicia en lo regne e terres de mon avi e en la senyoria de mon pare. O claredat de prelats o virtut de cavallers o amor e naturalesa de ciutadans o faeltat o naturalesa de tots los vassalls de la reyal corona Darago recordvos la gran e ardent amor quels gloriosos senyors reys Darago han hauda e mostrada tots temps a vostres antecessors e a vosaltres: ans son stats per obres virtuoses mes frares e germans que senyors e per deffendre a vosaltres: e avançar vostres cases no han duptat metres a mort e sostenir en lurs persones quals se vulla perills. Miren los vostres ulls los actes maravellosos quius son davant e renomenats per tot lo mon que los senyors reys mon avi e mon pare han fets: pensen attesament vostres coratges lalt proposit en que era lo senyor rey mon pare quant axi victorios sedejant la gloria e honor de la reyal corona Darago lo repos de sos vassalls e la prosperitat daquells fini gloriosament sos dies: vulla considerar vostra fervent devocio e amable naturalesa la qual sens ruha o macula havets tots temps leyalment demostrada als dits senyors reys e de la rael daquells yo procehesch sens miga que en la persona mia es dretament dirivada lur posteritat. Placia donchs a vosaltres molt reverents pares egregis nobles honorables e cars amichs que la justicia que yo he en la dita successio no perescha en les vostres mans ne davant los ulls de vosaltres: a tots los qui non han singularment a pubills e orfens es atorgat beniffici per justicia quels sien aministrats advocats procuradors e altres qui mostren rahonen e alleguen lurs drets: daquest beniffici usen totes les grans corts e totes les grans ciutats e tenen de publich grans e notables advocats per aquells qui haver non poden: ministratsne per Deu ne per justicia a mi qui non he nin pusch haver e del beniffici de justicia atorgat a tots e per totes parts fetsne misericordia a mi pubill menor e orphe net del vostre rey e fill del vostre senyor en los regnes e terres de la lur senyoria: e per quantes favors men son degudes e haver deitg rahonablament trob yo en vosaltres ço que vol agual e ordonada justicia car en altra manera yo no pusch ni pore axi com en passat no he poscut per occasio dels impediments embarchs e torbs sobredits e altres mos drets e ma justicia mostrar o rahonar en la dita vila de Casp ne en altres parts ans romanch sens ma culpa o negligencia destituhit de tot humanal auxili. E nostre senyor Deu per sa gran misericordia endreç e illumin vostres coratges en tal manera que per misteri de vosaltres en les dites coses trobe yo e aconseguescha ço que es dret meu e per justicia me pertany. E placieus molt reverents pares egregis nobles honorables e cars amichs que de les dites coses cobre yo vostra bona resposta per lo portador de la present. Scripta en Sogorb sots mon sagell secret a XVII dies del mes de març del any MCCCCXII. - Frederich Darago a vostra honor.

Leído después un largo escrito que presentaron los promovedores de negocios del parlamento, para rebatir las protestas que algunos hablan hecho contra la elección de los nueve compromisarios; publicáronse también las siguientes cartas:

Núm. 328. Tom.20. Fol. 1629.

A los muyt reverentes padres en Dious muy nobles et nuestros caros et speciales amigos los del parlament del principado de Cathalunya. - Muy reverentes en Dios muy nobles caros e speciales amigos: nos havemos recebido dos vuestras letras en una mesma forma de las quales no ha gayres nos scrivestes una con nuestro ben amado e fiel camerlench mossenyer Bertran de la Saga e agora lotra com este portador de las presentes contenentes en sustancia como nos por nuestras letras vos haviessemos ante dagora rogado que por amor de nos fitzessedes desliurar el dito mossenyer Bertran qui veniendo devers nos de nuestra muy cara e muy amada figa la reyna de Sicilia havia seyido ajustado e detenido en Ostalrich e vos per honor de nos lueguo que haviedes sopido su arestament haviades trevallado en manera que el dixo mossenyer Bertran ha seyido desliurado etc. Dont de lo que feyto havedes en esto por honor e contemplacion de nos vos regraciamos tant como podemos. Otrosi muy reverentes padres en Dios muy nobles caros e speciales amigos por vostras ditas letras nos havedes scrito e feyto a saber que en los memoriales que ell dito mossenyer Bertran traya vos haviades visto que se contenian cosas de que vos havedes seydos mutxo maravellados e fort turbados car toca a vosotros e a toda vuestra tierra pero que confiavedes en nos que seyendo aquellos memoriales en vuestre poder que non se procedira mas avant en las cosas en aquells contenidas antes de todo mon poder las feremos cessar etc. E por quanto en los ditos memoriales se contienen de mutxas materias e diversos articulos e non podemos buenament concebir clarament quales son aquellas cosas que a nos toquan non nos aviedes aquellas por vuestras ditas literas notifficado vos rogamos que extinsivament et a largo nos querades scrivir et certificar aquellas car en todas cosas que por honor de vos et de todo el principado de Cathalunya puedessemos fatzer nos emplegariamos de buen grado como aquell qui nos reputamos tenido por muchas honnores e servicios que de vos el dito principado havemos recebido ataqui. Bien es verdat que Bernat de Cruylles qui como e aresto et arresto el dito mossenyer Bertran vos scrivio algunas cosas qui eran contenidas en el XII capitulo de los ditos memoriales que fablan de la requisicion fazedora de partes de la reyna e barones de Sicilia al infante don Ferrando de Castiella como a natural succesor en el dito regno etc. E porque non sabemos ni nos declarades si es por aquello que en ell dito XII articulo fabla que vos tenides por agreviados o no o per algunes cosas de los otros articulos: vos rogamos que a vos placia declarar sobre aquesto extensivament et a llargo vuestra intencion car aquella sopida nos faremos per honor de vos en lo nos notifficado totdo lo que buenament podremos fazer: e si otras cosas algunas vos plazen que nos fazer podamos fazetlasnos fiablament saber e nos las acompliremos de muy buen grado. Muy reverentes padres en Dios muy nobles e caros e speciales amigos el sant Sperit vos haja siempre en su guardia. Scripta Puente de la Reyna XIII° de março. - El rey de Navarra. - CHARLES.

Núm. 329. Tom. 20. Fol. 1631.

Venerabilibus fratribus archiepiscopo et episcopis ac dilectis filiis abbatibus ceterisque viris ecclesiasticis baronibus nobilibus militibus sindicis et procuratoribus civitatum villarum et locorum principatus Cathalonie in parlamentum Dertuse congregatis. - Benedictus episcopus servus servorum Dei.Venerabiles fratres filiique dilecti: ad audientiam vestram preces nostras libenter afferimus illas videlicet que honestatem sapiant et ab humane pietatis tramite non discordent. Cum itaque dilecta in Christo filia Johanna de Prades carissime in Christo filie Margarite Aragonum illustris regine mater pro eadem ejus vaca regina vobiscum habeat ardua nonnulla tractare: vos precamur attente quatenus consideratis casu et necessitatibus dicte regine in expeditione favorabili eandem et ejus negotia nostre interventionis intuitu velitis suscipere propensius comendata superinde nobis plurimum placituri. Data in nostro Castro Paniscole die XXII sub nostro signeto secreto.

Sesión del día 28.

Abrióse con la lectura de los documentos que siguen:

Núm. 330. Tom. 20. Fol. 1636.

Als molt reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del regne Darago en Alcanyiç - Molt reverents nobles et honorables senyors: del molt egregi senyor don Frederich Darago compte de Luna havem reebuda una letra de gran seria en la qual es inserta la letra intimatoria que per los parlaments Darago e del principat de Cathalunya li es stada tramesa sobre lo dret que preten haver en la successio de la corona reyal Darago ab quens pregua exorta e requer que havent sguard a la sua pupillar edat e com es orfe pobre e deseretat per deute de justicia o per altres sguards en la dita letra semblants expressats li deguessem subvenir de advocats procuradors e rahonadors de la sua justicia que afferma haver en la dita reyal successio: e jatsia molt reverents nobles e honorables senyors la magnitud de tan gran alt ponderos e carregos negoci requira ab subirana vigilancia provisio ab plenitut de equitat e justicia a cascu del competidors e vejam atesa la edat e cas en que lo dit don Frederich es vuy que si per nos e per aquells qui han la dita justicia exhaminar e manifestar no es provehit als deffalliments qui occorren en demostrar lo dret quel dit don Frederich preten haver en la dita successio poria esser occultat de que romandria massa gran carrech a tots los vassalls e sotsmeses a la dita corona o almenys aquells qui han pres carrech de fer veure la dita justicia deguessen provehir a la dita necessitat. Empero nosaltres sols provehir e subvenir en aquelles nons par just ni degut car del dit don Frederich o de qualsevol altre competidor de lur justicia carrech singular no volriem pendre ne acceptar per ço que en favor daquell no fossem vists haver singular affeccio mas ab vosaltres e tots los altres sotsmesos a la dita reyal corona zelar justicia en lo dit fet et que dret de algun quil puxa haver no sia ocultat ni en alguna manera cubert: e per ço senyors molt reverents nobles e honorables com som infformats que lo dit don Frederich ha tramesa a vosaltres semblant letra ab vosaltres ensemps et ab lo parlament de Valencia al qual per semblant ne scrivim vos offerim communicar participar e exequir totes coses degudes e necessaries a la prossecucio del dret pretes lo dit don Frederich en la reyal successio dessus dita pregantsvos affectuosament que de tot ço quen haurets deliberat siam prestament certifficats e sens dilacio per tal que per vosaltres e nosaltres sobre lo dit fet sia en temps covinent provehit axi com se pertany e es necessari. E tingaus senyors molt reverents nobles et honorables Lesperit sant en sa guardia. Scrita en Tortosa e sagellada ab lo sagell del reverent bisbe Durgell a XXVIII dies del mes de març del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Núm. 331. Tom. 20. Fol. 1638.

Al molt egregi senyor don Frederich Darago comte de Luna. - Molt egregi senyor: vostra letra havem reebuda scrita en Sogorb a XVII dies del mes de març dejus scrit e enteses les rahons distintament e specificada en aquella contengudes: a la qual vos responem que nosaltres considerants la pupillar edat qualitat e condicio vostres e dolentsnos molt en tota vexacio e molestia que a vostra heretat e bens vostres sien per alguns fetes: havem cordial affeccio que lo dret que pretenets haver en la successio de la reyal corona Darago vos e cascun altre competidor en la dita successio se demostre clarament tota equitat de justicia observada. Pero com no sia propri a nosaltres sols la justicia de la I dels competidors de la successio de la corona reyal emparar per no mostrarnos affeccionats a aquell que singularment empararem: no podem sols a vostra peticio satisfer segons agudament affectam mas havem scrit daquest fet assats larch nostra intencio als parlaments Darago e de Valencia de guisa que tots ensemps hi façam prestament provisio deguda e necessaria e tal que si plaura a Deu no sera abcegat algun dret que vos hi hajats. E tingaus etc.

Núm. 332. Tom. 20. Fol. 1638.

Als molt reverent pare en Christ mossenyor Pere de Çagarriga senyor archabisbe de Tarragona e honorable micer Bernat de Gualbes doctor en cascun dret. - Molt reverent senyor e pare en Christ e honorable: desigants que en lo conclavi benaventuradament tenidor en aquex castell de Casp sobre la exhaminacio noscio e publicacio daquell qui migençant justicia es nostre ver rey princep e senyor per tenir e guardar aquell haja persones notables no suspitoses abtes e expertes en tals: pregamvos eus encarregam axi affectuosament com sabem e podem que en tant com a vosaltres se pertanyera per aquest principat vullats avertir tota affeccio a part posada que en la custodia del dit conclavi sia elegida e posada tal persona segons dit es axi ydonea e experta en tals fets que rahonablament no puxa esser per alguns viciada o improvada guardant singularment la honor de aquest principat segons de vostres molt gran reverencia e honorable saviesa confiam. Mes avant vos pregam heus encarregam que façats ab los altres dels nou companyons vostres que en tot cas en los affers que havets a fer aqui de la examinacio noscio e declaracio de aquell qui es nostre vertader rey e senyor entrevenguan per aquest principat III notaris car tal es lo acte que com per mes sera certifficat e auctorizat de major auctoritat se mostrara: e aquesta es la intencio decisoria del parlament. E daçous pregam hajam prestament vostra resposta. E tingaus molt reverent senyor et honorable Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret del reverent bisbe Durgell de ordinacio del dit parlament a XXVIII dies de març del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Sesión del día 29.

Después de haberse leído una carta con la que los diputados de Cataluña enviaban al parlamento copia auténtica de varios testamentos y otros papeles conducentes para ilustrar el negocio de la sucesión, leyóse la que sigue:

Núm. 333. Tom. 20. Fol. 1643.

Als molt reverends senyors et pare en Christ mossenyer Pere archabisbe de Terragona et honorable micer Bernat de Gualbes en cascun dret doctor. - Molt reverends senyors et pare en Christ et honorable: per seria del translat duna letra que havem rehebuda dels dipputats del general de Cathalunya et sis persones a ells adjunctes lo qual vos trametem dins la present interclus poran veure vostres reverencia et honorable saviesa los translats autentichs canoniques et altres scriptures que han haudes del archiu reyal: les quals scriptures per lo portador matex qui a vosaltres les ha aci portades les vos trametem: e si per ventura vos occorreran altres cartes o scriptures que hajats necessaries per lo dit portador nos en scrivits et donarhi hem la pus presta expedicio en tremetrelesvos quens sera possible. Mes avant vos pregam nos vullats certifficar quals son aqui dels nou companyons vostres et de totes altres coses engrunadament queus occoreran toquants aquests affers sovinejantnos de vostres letres. E tingaus molt reverend senyor et honorable Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo sagell secret del reverend bisbe Durgell a XXIX dies de març del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Por último, se trató también en este día de la pacificación del reino de Cerdeña; pero nada quedó resuelto.

Sesión del día 30.

Autorizóse a una comisión, que ya había sido elegida con este objeto, para que resolviese por sí todo lo concerniente a la pacificación de Cerdeña.

Sesión del día 31.

Se dió cuenta de una carta dirigida al parlamento por el arzobispo de Tarragona y Bernardo de Gualbes, en la que daban noticia de su llegada a Caspe.

Sesión del día 6 de abril.

Fueron leídas en esta sesión, entre otras, las siguientes cartas:

Núm. 334. Tom. 20. Fol. 1655.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors lo parlament general de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: lo dia pus prop passat havem rehebudes quatre letres de Sicilia et de Sardenya quis dressen a vosaltres senyors les quals vos trametem incluses dins la present. Aximatex ne havem rehebudes nosaltres dels vostres missatgers trameses en Sicilia quins scriuen de diverses noves et de la mort del abbat de Sanctes Creus a qui Deus perdo de qui es stada tala: crehem quels dits missatgers scriuen de tot a vosaltres senyors e per aquesta raho no curam de scriureushen: mas tremetemvos una letra que en Guillem Oliver ha rehebuda que par sia scrita darrerament et qui fa mencio de algunes noves qui son de Caller a aquest regne et principat segons en aquella porets veure. E sia molt reverents egregis nobles et honorables senyors la sancta Divinitat en vostra guarda. Scrita en Barchinona a XXX de març del any MCCCCXII. - Los dipputats del general de Cathalunya et les VI persones a ells adjunctes a vostro servey et honor apparellats.

Núm. 335. Tom. 20. Fol. 1655.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors los del parlament general dels regnes de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: sapia la vostra molt nobla et gran saviesa que a VIII dies del present mes de febrer nos havem rehebuda letra del noble mossenyer Leonardo Cupello marques Doristany e daltre part ne havem ardit cert com lo vezcomte de Narbona ab conssell dels rebelles de Sacer es vengut ab gran esforç a la vila de Macomer per enfortir aquella et per tenir aqui frontera axi contra Horistany com contra nos ab tot son poder de Sacer et de tot lo cap del Lugudor et per usurpar a si et a llur part de totes les viles et lochs de part Valença de part de Montos et de Marmilla et es la dita vila de Macomer a XX milles de Oristany et a XXX milles de Santlluri hon se ten per nos. E les gents darmes del senyor rey frontera ja que siam huy de poch sforç com entre totes les gents darmes no sian en quantitat pus de C rocins ne podem accorrer ab tot nostre poder a resistir a la potencia del dit vezcomte et rebelles com sien en gran quantitat molt pus poderosos que nos et son bastants los dits rebelles si Deus et lo vostre soccors nons accorre a conquerir et strenyernos fins a les portes de Caller. Perqueus placia per naturalesa de la corona reyal en virtud de la qual vos requerim que prest et ivarços succors hajam vostre de gents et de monedes per sosteniment de aquelles et dels castells et fortaleses ab les quals tenim frontera et forçam les terres ja conquestes en tal manera que a nos sia salvacio et alegria et als enamichs et rebelles sia terror et perdiments. Certifficants a vosaltres senyors que si ivarços soccors et ajuda presta no havem vostra nos et tot aquest regne som en punt de dampnatge irreparable et de greu extrem et final perdicio. Accorrega donchs a nos lo vostre subsidi et presta ajuda en altre manera perduts som. Scripta en Caller a IX dies de febrer lany M quatrecents XII. - Lo comte de Quirra rector capita et deffensor etc. et consellers et prohomens de Caller apparellats a vostre servey et honor.

Núm. 336. Tom. 20. Fol. 1657.

Al molt reverends nobles et honorables senyors del consell residint en Tortosa. - Molt reverends nobles et honorables senyors: certifficam vostra saviesa com ara novellament ses seguit quel vizcomte de Narbona no curant de la treua que ha fermada et jurada ha fet correr en una vila reyal et ha fet rescatar certa quantitat de moneda que ultra axo li han fet prou dampnatge et fan continuament tant com poden donant entendre a la gent que vosaltres sots aqui en gran tribulacio et affany et que noy podrets enviar soccors per la qual raho la nascio sardescha pren gran audacia et es gran dubte que no assagen qualque novitat et fer rebellar quant hi yo comte y capita davall scrit haguera ja cavalcat en aquella encontrada mas es fort luny et apres de les encontrades quis tenen per lo dit vezcomte et la gent darmes qui es aci no son ne basten a CL de cavall et noy poria cavalcar sens gran perill: mas tinch mon aleujament a Sentlluri per deffendre et guardar les viles et encontrades qui son prop les quals ab pocha descusa sino per dubte que han de vosaltres pendre la volta contraria. Lo dit vezcomte es guast en la persona et aço per una cayguda que feu dun cavall. Perque molt reverends nobles et honorables senyors vos placia enviar hinc gent de cavall et ballesters et caxes de viratons car no ninch ha et son hinc fort necessaries et lo fet daquesta illa
qui sta en fort poch vindra prestament a la conclusio ques pertany: et nou vullats metre si a vosaltres senyors plaura en dilacio ne en tarda car la gent darmes qui es aci de fet han delliberat partir sinch et no hinc volen pus aturar: et en veritat han hinc servit fort altament et sonne fort mal remunerats et no sinch trobara manera de esser soccorreguts ne de haver algun sosteniment: et si la dita gent darmes sinch parteix en aquella hora totes les terres reyals seran rebelles. Scripta en castell de Caller a III dies de març del any MCCCCXII - Lo comte de Quirra rector et capita et consellers de castell de Caller apparellats a vostra honor.

parte 5