Dels Camarlenchs.

ACI COMENÇA LA SEGONA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT DEL OFFICI 

Dels Camarlenchs.

Si de les coses foranes degudament governadores ab vigilant estudi a nos apparer deja diligent cura: no menys ab entenedora pensa curar nos cove que axi a custodia de nostra persona con a servesis faedors los quals a nostre estament rahonablement se pertanyen mayorment a continua asistencia a nostre costat e encara a domestica de nostres familiars secretes persones provades per feeltat e destament no minues deputem. Emperamor daço ordonam a les coses damunt dites majors esser camarlenchs los quals lacostament de nostre costat ennobleesca (en dos palabras, en nobleesca) e los quals sien a la custodia de nostra persona especialment deputats: e volem esser dos en nombre axi quel defalliment de la absencia o de la occupacio de la un laltre reparar pusca e soplir: e ells tots consellers nostres e de nostre conseyl esser declaram. Empero abdos seran de cint de cavalleria ennobleits: mas lo primer empero sera avant posat al altre tota hora que en la cort present sera so es en tener lo sagell secret e en liurar a nos la oblacio quant la missa oyrem e en jaure al costat dol nostre lit segons nostra ordinacion sobre aço feta la qual en escrit tenguen: liurar especies confits e fruytes e semblants coses a offici de apothecari e de reboster pertanyents los quals fora de la taula nos menjarem fet lo tast a nos ministraran e encara con bonament fer se pora prop del lit nostre jaer segons que havem dit e en los secrets de natura entorn estar axi con se pertanyera: et aquell absent o occupat laltre son offici exercesca. E con nos empero al offerir algunes vegades bonament anar no porem lavors aquell qui fara loffici axi con dit es la oblacio al mayor noble baro qui present sera sol empero que sia cavaller o persona qui en loch de cavaller per la magnitut de aquell en loch de cavaller fos haut liure o aquella en loch nostre offira. En lo cas empero que noble aytal noy fos el mateix per nos a la oblacio offeridora vaja: la moneda empero que per nostres oblacions necessaria sera del protonotari nostre tinent los segells procur reebre ab acabament. Ajustants que en festes damunt dites e tota hora que solempne convit farem lo primer camarlench si present sera o en la sua absencia laltre confits e totes les altres coses al offici del apothecari pertanyents portar e posar davant nos no pretermeta qui lavors tast davant nos faça. Encara nomenys los damunt dits camarlenchs manam esser diligents mayorment aquell qui loffici fara e lo sagell portara que cascuna nit les portes regoneguen del hostal on nos sesdevendra pernoctar per si meteix o per altre dels escuders de la
cambra o dels uxers: e aquell qui haura regonegut les claus de la casa man diligentment guardar per tal que ço que Deu no vuyla per no cauta custodia occasio de escandels fos donada. Abdos pero los camarlenchs nostres dins la nostra cambra jaer poran con se volran: lun empero dels si san o present
sera a aço per deute sia estret mayorment quant cascun dels jaer covendra davant nos. Empero
cascun dels qui dins la nostra cambra en qualque manera jaura per mellor segurtat de nostra persona
armes militars ab si e de prop tots temps appareylades haja e complides: e si en aço fer sera negligent de la quitacio sua de un dia per cascunes vegades les quals les dites armes appareylades haver segons que damunt es dit hauran lexades ells decernim esser punidors. Sobre tot aço encara a qualque loch nos irem tots temps los camarlenchs deuen engir estar a nostre costat davant nos anants o en altra manera segons que loch hi haura a nos de prop estan: e a ells injungim esguardar que davant nostre esguardament remoure facen aquelles coses ques pensaran esser indecents o nocives. Aquestes coses encara al offici deyls pertanyer declaram ço es nos vestir e despullar e aygua ministrar con los peus lavarem als pobres o altres coses semblants exercirem les quals a la taula no sesgarden. Volem empero que en la exhibicio daquests serveys prerogativa donor entre ells sia servada quel primer camerlench davant laltre tots temps en lo servey del offici sia en aytals serveys davant anant al pus jove. E encara mes ordonam los dits camarlenchs los quals per molt major familiar exhibicio de servey a moltes prerogatives havem reebuts haver poder en los hostals als quals nos declinar sesdevendra e aquelles persones qui han per ordonacio nostra dins la nostra casa jaer a cascun segons la congruencia del alberch cambres assignar e encara de ordonar engir les obres les quals en nostre alberch seran construydores. En apres cor la hon mes perill appar pus saviament es faedor als ditz camarlenchs diligentment manam curar quen temps de guerres con a qualque host personalment nos anar sesdevendra engir les tendes nostres tots temps sia provehit e mayorment de nits a segurtat de nostra persona de totes coses necessaries mayorment de sufficient custodia domens armats. Hagen encara nos sollicitar que al fre de nostre cavall homens suficients per aptitut darmes en cert nombre sien deputats e encara servents per covinent nombre e sufficient custodia de nostra persona en aquell temps que cavalcarem en la host e sens la host aordonar en nulla manera no relexen. Aço mes avant ordonam quel primer camarlench enventari de totes les coses que son en la nostra cambra e ques tenen per larmador en si tenga e encara daquelles coses les quals per servey tot dia als officials a ell sotsmeses son comeses axi con lo reboster e als altres diligencia en guardar ajust opportuna: guardanse ben que a negun sens carta ab nostre sagell segellada no do en nulla manera de
les coses desus dites. E sertes ell absent relex la custodia ab inventari al altre camarlench: abdos empero absents al pus antiquit dels escuders de la cambra si es present la custodia en les coses damunt dites ab
enventari per ells sia comesa. Volem empero que aquell qualque sia qui per la major part del any les damunt dites coses totes sots custodia sua haura tengudes al maestre racional de la casa nostra present
laltre si pero en la cort nostra lavors sera una vegada lany de totes les coses raho retre sia tengut.
En apres per tal que lo grau jusa tots temps segons ques coven lo merit regonega de son sobiran als dits camarlenchs segons lo grau attribuit a cascun en tots aquells qui alcun offici han concernen la cambra donam poder ço en los escuders de la cambra ajudans barber metges cirurgians secretaris escrivans uxers
posader porters armador real sastre costurer apothecari reboster guarda de les tendes e escombradors del palau: los quals tots si en lur offici hauran fallit poran de quitacion privar per un mes o menys segons la manera de la negligencia: encara si alcun delenqueix dins la cambra nostra aquell pendre faran e liurar al nostre algutzir: e a aquests sobrenomenats licencia de partir de la cort poden donar exceptats als secretaris als quals per la nostra magestat tan solament es licencia atorgadora. E per tal que les vestidures nostres e los altres appareylaments de les quals a les vegades usas tots temps con delles volrem usar
appareyllades sien segons conveniencia del nostre estament: volem quels dits camerlenchs en escrit hagen la ordonacio per nos sobre aço feta per tal que per color de ignorancia dalcun defalliment contingent nos pusquen escusar: ans declaram pena de privacio de tots sos drets que reeben per raho
de lur offici si en la forma de la dita nostra ordonacio sobre aquesta preparacio de vestidures e ornaments per defalliment trobats seran transgressors. E con per alcun cas embargats lavar los
peus dels pobres al dijous de la cena segons que havem acostumat bonament no porem lavors aquell qui de prioritat en loffici salegrara si present sera o en lur absencia laltre en loch nostre la damunt dita ablucio complesquen en nostra presencia si bonament fer se pora per tal que aquelles coses les quals embargats fer no porem almenys aquelles vehen a devocion siam provocats. Sien encara los camarlenchs que con nos en tal manera per malaltia la qual cosa Deu no vulla seriem agreviats que no poguessem de aytals coses remembrar que en loffici davant nos o en la porta de nostra cambra sia celebrat per hores degudes e oportunes per tal que per la nostra infirmitat la divinal lahor no sia lexada: en apres con sabran nos voler per lanima dalcun deffunt sollenpna missa fer cantar manen als nostres rebosters que juxta
la ordinacio per nos feta sobre la lumenaria dels deffunts la qual en escrits tenguen appareylen brandons
per aquells encendre en la missa damunt dita. Ajustam encara a aquestes ordinacions que tots los camarlenchs nostres sengles capitols daquesta nostra constitucio aytant con ells e aquells a qui ells son sotsmeses toquen facen escriure ordonadament e aquells ligen sovinerament o ells liger (legir) se facen per tal que no ignoren ans observen ço que a lur offici pertanga: e encara si per colpa dels altres defalliment en alcuna cosa sesdevendra degudament ells pusquen corregir Ies negligencies dels jusans ministradors. E encara si alcuna secreta infirmitat la qual Deu no vulla se esdevendra a nostre cors aquella a neguna persona sens nostra licencia no revelaran: encara mes que ab lo sagell nostre secret lo qual a ells comanam no sagellaran en alcun loch si donchs aqui no vesien la impressio de nostre anell o altre senyal nostre del qual lavors en semblants coses usassem. Et encara novellament estatuim quels dits camerlenchs et qui per temps seran en lo comensament de lur offici sobre los sants evangelis de Deu a nos juraran e per exhibicio de homenatge a nos personalment prestar seran estrets que ab tot lur poder e enginy dampnatge de nostra persona lo qual poder esdevenir sabran esquivaran e la salut nostra e estament aytant con a ells possibil sera conservaran e si dalcun qual que qual dampnatge de nostra persona o del estament nostre sabran o per semblant de veritat hauran oyt procurar aquell a nos al pus tost que poran revelaran. Encara mes que alcuna cosa no faran ne han feta perque no puguen plenerament totes aquestes coses complir. Ne es maraveyla si en aquest cas en lo qual de la conservacio de la nostra salut homenatge prenam cor certes per custodia de un petit castell exegit es estat
homenatge tots temps sa entras de nostra costuma. E con segons la nostra reyal ordinacio dels consellers los camarlenchs consellers nostres sien enteses: volem que lo sagrament en la dita ordinacio declarat los dessus dits camarlenchs nostres a nos facen ab acabament: en apres encara injungim als dits camarlenchs que aquell dells qui lo segell secret portara corporal sagrament prena e homenatge reeba en lo començament con primerament als officis seran appellats ço es dels ajudants de cambra et del sastre et sos coadjutors dels rebosters comuns et dels altres del rebost dels porters e sotsporters del escombrador del palau e de qui al offici de les tendes es diputat e dels adjutors daquell que be et lealment en son offici se hauran et specialment engir la salut e conservacio de la persona et estament nostres los dampnatges per lur poder esquivan et les coses utils procuran e encara revelan a nos si alscunes coses dampnoses sabien contra nos per qualsque altres esser procurades o si a nos revelar no ho podien aço revelaran a alcu dels dits camarlenchs en tal manera que pusquen a nostra noticia pervenir.

 

Dels escuders de la cambra

LXXXII, legajo cartas reales, 115, 19 octubre

LXXXII.
Leg. de cartas reales. Núm. 115. 19 oc. Sin año.

Muyt alto rey e virtuoso senyor. - Mi senyor el infant por la gracia de Dios es bien sano e continuadament entiende en caça e en toda art de cavelleria assi que nunqua cessa quando caçando quando cavalquando quando juguando a la ballesta de que es buen maestro: quando todo falle faciendo pelear el osso con los perros en manera que a la tarde el cae cansado. De que partie en Mirales otras nuevas de Napols no ya sino que es cierto dona Juana haver preso por marido el comte de la Marcha qui el primer dia se fiço clamar rey de Napols: tiene preso el comte camarlench al qual ha turmentado muchas veguadas. Assimismo tiene preso a un capitan qui ha nombre Sforça. Dicese que el ermano del comte camarlench qui tenia algunos castiellos por el dito comte ses revellado cuentra el dito comte de la Marcha et algunos otros barones de Calabria no quieren ir a veyer el dito comte de la Marcha: presume hombre que sera guerra entre ellos. Exalçe nuestro senyor Dios la vuestra corona a su santo servicio.
Scripta en Cathania a XIX de octubre. - Del vuestro humil subdito qui se comanda en gracia e merce de la vuestra senyoria el vispe de Guescha.

(Nota: fechas a partir de 1406, cuando muere el primer esposo de Juana II de Nápoles y se casa con Jaime II de Borbón-La Marca.

Parece que el obispo de Huesca en Catania es Juan de Tauste, como Chuse Inazio Nabarro, el rey de Aragón al que escribe, Martín I, y el infante, Martín que sería I de Sicilia.)

lxxxiii-reg-1111-fol-47-20-agosto-1337

APÉNDICE AL LIBRO DE LAS EXEQUIAS. (Juan II) Y griega, hoc : sí

APÉNDICE AL LIBRO DE LAS EXEQUIAS.

Libre de algunes coses assenyalades succehides en Barcelona y altres parts.
Pere Joan Comes. A. M.

Libre 2. Cap. 24. De la malaltia del Senyor Rey En Joan y de la sua mort y de la honrrada sepultura que li fonc feta.

Diumenge que comtavem a X del mes de jener any MCCCCLXXIX sentint e sabut per los honorables consellers que la Majestat del Senyor Rey En Joan se era ajegut de malaltia ab molta febre en una cambra episcopal de la dita ciutat en la qual lo dit Senyor havia pres posada seguint los vestigis e bons costums dels antichs e per retre lo deute que la ciutat acostuma en semblants casos de continent tots V consellers se ajustaren en la casa del consell de la present ciutat e ajustats partiren de la dita casa per viscitar lo dit Senyor lo qual trobaren ajagut en la dita cambra en un llit de camp en loqual lo dit Senyor acostumava jaure e visitant aquell e sentint la disposcicio sua ab los metges que del dit Senyor havian cura tornaren a la casa de la dita ciutat e de continent trameteren llurs vergues per haver consell de promens de la dita ciutat. E ajustats en la dita casa del consell de XXXII ensemps ab los dits promens lo honorable Miçer Jaume Deztorrent conseller en cap fou exposte notificat lo cas de la dita malaltia demanant en aquells quels volguesen aconsellar e dir llur parer ells consellers com se devian regir en lacte de la malaltia com fos cosa a tots notoria que la ciutat per fer loque deu e retra lo deute a son Rey e Senyor sentint tals cassos se acostuma interposar e fon consellat quels dits consellers tots o alguna part dells tots jorns duas voltas tant quant la malaltia al dit Senyor duraria devian anar visitar lo dit Senyor e veura e entremetres axi de la indisposicio sua com de metges e medecines com encara de altres coses qui haguesen sguart a la cura e conservacio de la persona del dit Senyor. E que lo hu dels dits consellers romangues tots jorns en la nit acompanyat de dos promens ciutadans tant quant la dita malaltia duras e la disposcicio requeris. E de fet los dits honorables consellers seguint lo dit parer e consell desliberaren proseguir aquell e per so la nit del matex dia lo conseller en cap en companya de dos honorables ciutadans feu la vella del dit Senyor fins lo dia apres seguent e axi fou tingut lorde de la dita vetlla un conseller y dos ciutadans ço es comensant lo cap sempre y apres los altres ab son orde fins a XIX de dit mes de jener e encara los dits honorables consellers hoyns dir que a Solsona havia un solempne metge jueu trameteren ab correu volant al dit metge fos de continent asi per veure la dita Majestat e esser ensemps ab los que ya y eran en la cura de aquell e lo dit metge de continent rebuda la lletra dels dits honorables consellers fou asi e visita lo dit Senyor e ensemps ab los altres metges hac carrech de la cura del dit Senyor e tots jorns feya relacio als dits honorables consellers de la disposicio del dit Senyor e tant com la malaltia dura tots jorns los dits consellers una vegada ans de dinar e altra apres dinar foren solicits e curosos de visitar lo dit Senyor donant tot endres quant en ells hera en las cossas nescesarias a la salut del dit Senyor.
E lo dimars que comtavem a XII del mes de jener lo dit Senyor Rey confessa e sens çerimonia alguna combrega adorant tant solament lo cors precios de Jesu-Christ consagrat en la missa que un prevere havia çelebrada en la cambra hont lo dit Senyor jeya malalt e lo matex dia lo clero de lo Seu aporta al dit Senyor lo vel de la Verge Maria lo qual esta en un bell reliquiari e adorat per lo dit Senyor aquell li fou posat sobre los ulls e cap.
E lo dilluns que comtavem a XVIII de jener lo dit Senyor aprohismanse a la mort per lo reverent mestre March Bergua del orde dels frares menos fou desenganat de la sua mort las quals cosas lo dit Senyor pres ab molta paciencia e gran esfors sens fer mutacio o moviment algu mostrant esser aconortat de la mort.
Apres lo dimars que comtavem a XIX de dit mes de jener lo dit Senyor vers les III hores de mati perde la paraula e tocades les VII horas del dit dia ans de mitg jorn rete la anima a nostro Senyor Deu qui per sa clemencia laura colocada en son Regne.
E pasat lo dit Senyor de la present vida lo seu cors fou embalsamat e apres vestit en la forma seguent ço es que li mudaren camisa e li vestiren gipo carmesi calsas de grana ben tirades una roba de vellut carmesi folrada de mars gibelins barreta negra al cap e fou tornat sobre lo llit hon lo dit Senyor muri sobre lo qual llit fon posat cubert de un drap brocat de or molt bell e foren posats tres coxins lo hu de brocat e los dos de domas blanch e tench lo dit cors lo cap sobre lo coxi de brocat e fouli posada al cap corona e a la ma dreta ceptre e a la esquerra devia esser posat pom de or ab una creu petita e no fou fet e mes li fou posada la espasa que acostumava portar sobre lo dit Senyor e lo matex dia e poch apres que lo dit Senyor hac retut lo deute de natura a son Creador los dits honorables consellers ajustats en casa de la ciutat per llurs vergues feren ajustar lo consell ordinari de XXXII e ajustat lo dit consell per lo honorable conseller en cap fou en aquell exposat lo cas sobre dit de la mort del dit Senyor e demanaren llur consell e acort sobre la cirimonia per los dits honorables consellers en nom de la ciutat servadora e feta la dita propocicio e aguts diversos coloquis entre los dits honorables conseller e consell fou desliberat que totas las cosas que se havian de executar per part de la ciutat e axi del nombre dels promens qui han de ser vestits de gramalles e de la cera com altres coses tocant a la dita sepultura que per part de la ciutat deuen esser fetas fos fet tot axi com es acostumat.
E lo dimars apres seguent que comtavem a XX de jener MCCCCLXXIX los dits honorables consellers demanats per part dels marmasors del dit Senyor vinguesen al palau Episcopal en lo qual lo dit Senyor retuda la anima a son Creador com desliberasen portar lo cors a la sala del palau Real la qual sala era estada molt bellament e de bells draps empaliada e fou fet al mitg de la dita sala un llit alt ab bancals al entorn e cubert de matalaf sobre loqual fou posat un bell drap de ras e fou posada una travaca penjada sobre lo dit llit lligada a una de les arcades de la dita sala e al cap del llit fou posada la creu major de la Seu e foren constituhits en la dita sala VIIII altas ço es tres a cascun costat e dos al cap baix de la dita sala e hu sobre lo dit sitial o tribunal en lo qual lo dit Senyor vivint seya en sa cadira Real quant tenia audiencia a sos pobles.
E per quant traure lo cos del dit palau per portarlo a la sala del palau Real qui era aparellada segons damunt apar aquell no recaya en cerimonia fou desliberat que no tingut orde algu de ordenar fos tret lo cos del dit palau Episcopal e aportat al dit palau Real e axi fou fet es ver que los dits honorables consellers ab llurs vergues ab vergues alçades se meteren en lo llur lloch ço es inmediadament tras lo dit cos ab orde sens que altre orde fos servat e fou portat lo dit cos per alguns dels nets e familiars del dit Senyor no servada entre ells orde alguna e exint lo dit cors del dit palau Episcopal lo clero de la Seu tot sol ço es preveres e canonges de aquella ab un ciri de cera blanca cascu en la ma ab la creu alsada devant lo dit cos portaren aquell en la dita sala sobre un llit cubert de un drap de brocat de or e de çeda negre molt bell e vestit lo dit Senyor en la forma damunt dita abla cara descuberta e alli sobre lo llit demunt mencionat fou mes lo dit drap de brocat e sobre aquell fou posat un coxi de brocat al cap. E en lo cap del dit Senyor tenia corona en la ma dreta çeptre en laltre la espasa e manca lo pom com non tinguesen de fet e estech lo dit cors descarat sobre lo dit llit del dit dia dimecres fins al altre dimecres axi estec VIII jorns e lo vuite jorn fou mes dins duas caxas com comensas a sentir e la derrera fou cuberta de drap vellut de carmesi.

Apres lo dijous ans de la solempnitat de la dita sepultura fou ordenat que fosen carregades les armes del dit Senyor Rey en aquesta forma ço es que feren preparar VIII cavallers ab lurs cavalls ab cubertes de saques e foren fetes IIII banderes Reals duas ab armes de Arago e una ab armes de Sicilia e altra ab armes de Navarra e IIII pavesos ab ditas armas los IIII cavallers portaren les dites IIII banderes ab llurs astes llansades al coll e los dits IIII pavesos ço es bras squerra tots al reves axi que lo que avia de anar alt anave baix als peus e axi matex feren preparar los munteros del dit Senyor ab llurs corns e vozines de casa ab llurs cans dels quals ni havia vestits de canamas e preparat en la dita forma tots los dits cavallers ço es primerament los qui aportaven les banderes intraren a cavall dins la sala gran del dit palau Real ab las banderes alçades ço es asta en cuxa e axi a cavall voltaren tres vegades lo dit cos del dit Senyor e a la derrera cridant per tres voltas digueren tales o semblants paraules dresant aquelles a M. Rodrigo de Rebolledo Camarlench del dit Senyor. «M. Rodrigo senyor Camarlench X jorns a nostron Rey e Senyor e nol trobam hauriau lons vist. » E fet lo dit crit per los dits cavallers ab plors molt grans per IIII voltas lo dit Camerlenc ab gran crit e molt agrament plorant responent dix «Mort es veulo asi hon jau mort» E los dits cavallers replicant digueren «com mort» e lo dit camarlench dix«hoc mort.» E oyda per los IIII cavalles la resposta llavors los dits IIII cavallers ab crits aspres e ab gran plor brocaren llurs cavalls vers lo dit cos enderrocans ciris e brandoneres e calades les astes de las banderas sobre llurs colls roseguans ditas banderas per terra e axi matex los altres IIII cavallers qui ya estavan preparats prest de la dita sala brocaren llurs cavalls vers o dit cos llansant los pavesos en terra e casi llantsantse de llurs cavalls en terra. E per semblant tots los munteros cornant e los cans odulant e tots ensemps cridans ab crits de plor e llagrimes dients «ahont lo trobarem lo bon Rey. » E fet lo dit acte vereu aqui plos e llamentacions que era gran pietat als hoints e miradors. Apres los dits cavallers ensemps ab los munteros exints del dit palau discorrent tota la ciutat corregueren per totas las plasas les dites armes comensant a la Plaça del Rey.
Disapte a XXX de dit los honorables consellers se ajustaren bon mati en la casa de la ciutat e acompanyats de promens ab caperons vestits anaren al palau del Rey hon lo dit cos era e no deteninse en altres actes colocades primerament XXIIII personas qui havian carrech e eren estades amprades per portar lo dit cos e posat cascu en son lloch despres lo dit cos exint la professo de la dita sala ordenaren los qui en la dita sala foren per acompanyar lo dit cos e totes coses sots lorde seguent.
E primerament ordenaren lluminaria devant lo cos e foren lo nombre dels brondons entre los particulas de la ciutat e del Senyor Rey DCCII. E los del Senyor Rey tenian un senyal Real posat al reves.
Apres anaren los VIII cavallers qui lo dia de dijous havian corregudas las armas a cavall e portavan las ditas banderas rosegant ab llurs escuts al reves al bras.
Apres anaren les creus que foren XIII entre les de les parroquies e monestirs e apres lo clero de las parroquies apres los frares e apres lo clero de la Seu apres los reverent bisbe de Girona vestit episcopalment qui celebra la missa e feu las obsequias e cirimonia apres foren ordenats XXVIII homens de la casa del Senyor Rey qui a peu portaven sengles brondons de çera negra ensesos apres los capellans e altres de la capella del Senyor Rey vestits tots de drap negre ab sengles ciris en la ma ensesos qui anaven salmejant molt devotament.
Apres devant lo cos inmediadament dos canonges de la Seu ab capes ab llur vestit e altros dos derrera lo cos.
Apres vench lo cos ab tots los portants ordenats segons demunt es ver que per rellevar de travalls los convidats del carrech del portar agueren dotze homens pagats per los marmaçors los quals foren vestits de negre ço es cotes e caperuç estan solament pagades per los dits marmasors. E los dits homens nos mostraven com estiguesen jus lo bastiment.
Apres ana la Illustre Senyora Infanta relicta del Illustre don Henrich mestre de Sant Iago jerma del dit Senyor Rey ensemps ab tots los nets del dit Senyor.
Don Jaume de Navarra legitim net.
Don Alfonso de Arago fill bastart del Senyor Rey nou succesor del damunt dit Senyor.
Don Felip de Arago - Don Joan de Arago fills bastarts del Illustre don Carles fill quondam legitim del dit Senyor.
Don Joan - Don Ferrando fills de Don Alfonso de Arago fill bastart del dit Senyor.
Apres ana molta gent illustre que per no ser tant llarch e dexat.
E dix la missa major lo reverent bisbe de Girona lo qual feu per semblant lo sermo lo dit dia.
Es ver empero que ans de exir lo dit cos de la sala Real M. Rodrigo de Rebolledo camerlench del Senyor Rey estant dalt en lo bancal del llit fet al dit cos en la sala damunt dita ans que lo dit cos fos mogut en presencia de tots los que alli eran ab gran plor e llamentacio tranca lo sagell del dit Senyor ab martell e encara trenca les vergues dels uxers o aguatzils dient paraulas de dolor pertinents al dit acte.
E totes les coses fins asi fetes per causa de la dita sepultura pagua la marmasoria salvo las lluminarias particulars damunt dites.
E lo matex dia de disapte que contaven a XXX del dit mes de jener los honorables consellers feren convidar per los honorables obres de la dita ciutat acompanyats de dos ab gramalles e caparons vestits en lo entrevall que lo ofici divinal se deya en la Seu per obsequias de la dita sepultura la dita Senyora Infanta e tots los nets del dit Senyor diputats oydors de compte prelats barons nobles homens cavallers gentils homens ciutadans honrats mercaders que lo dia del dilluns primer vinent fosen a la casa de la ciutat hon los honorables consellers se ajustarian pera venir a la Seu a fer honor al aniversari çelebrado per part de la ciutat per anima del Senyor Rey e lo dit aniversari fou fet en la forma acostumada.
Apres lo dijous que contaven a IIII del mes de febrer de MCCCCLXXIX dia assignat en traura lo cors de la Seu per portar aquell al monestir de Poblet en lo qual lo dit Senyor se hera lexat los dits honorables consellers lo dia abans feren fer una crida que lo dit dia pasat mitg jorn no fos algu qui paras obrador ni obris portas de aquells y axi fou fet.
E per semblant los dits honorables consellers per honrrar e honorificar la exida del dit cors e ampraren totas las lluminarias de las confraries de la ciutat la qual fos en gran e copios nombre e mes trameteren los hobres de la present ciutat al vicari del Senyor bisbe de la Seu li plagues trametre a les parrochias fosen lo dit dia ab llurs creus e processo duas horas apres mitg jorn per acompanyar lo dit cos e axi fou fet.
E mes trameteren convidar les damunt ditas XXIIII persones qui eran estades convidades e ordenades portar lo dit cors que lo dit dia o dita hora fosen a la Seu per portar lo dit cors fins al monestir de Valldonzella fora ciutat.
E ordenades e preparades totes les dites coses lo dit dia de dijous vers les tres hores pasat mig jorn lo dit cors fou tret de la dita Seu ab lo matex orde e cerimonia e ab tots los acompanyants qui si trobaren per llurs trats que lo disapte prop pasat era estar portara la dita Seu per la ecclesiastica sepultura.
E exint de la Seu lo dit cors fou portat e exint per lo portal major girant la via del palau Episcopal fent la via de Sant Jaume e volta vers lo Call e feu la via del portal de Sant Antoni pasant cami dret per la Boqueria e devant lo ospital de Santa Creu e tira fora lo portal fins al monestir de Valldonzella ont per las monjas fou rebut e exint al pati ab Creu processionalment. Es veritat que lo clero de la Seu ne les ordens e parrochies ne llurs creus pasaren ne exiren fora ciutat ans se aturaren dins lo dit portal salvo que lo senyor bisbe de Girona hisque ab los canonges de la Seu fort poch fora lo dit portal e feu absolucio al dit cors e axi sen torna tot lo clero.
E com lo dit cors fou pres lo dit portal cassi devant la casa del monestir de Sant Anthoni XXVI frares del monestir de Poblet qui eran vinguts de llur monestir hisqueren de la dita esglesia de Sant Anthoni abcreu alsada ab llur abat vestit portant mitra e crosa e aqui reberen lo dit corse metense devant lo cors ab tota la lluminaria demunt dita que era bella cosa de veuratiraren la via de Valldonzella e alli estech aquella nit.
E lo dia apres divendres que comptavem a V de febrer sens çerimonia alguna los dits frares sen portaren lo dit corsa coll de homens estependiats per los dits marmasors e de aqui avant cesa la çerimonia de la present sepultura.
Los honorables consellers posaren las gramallas de saques o terlis lo diumenge apres seguent que comtavem a VII del dit mes de febrer e prengueren gramallas negras les quals aportaren fins a IIII de mars apres seguent.
E posades les dites gramalles foren fetes als dits consellers samarres de contray folrades de ales de çathi negre.
E fou encara ordenat per los dits consellers que fos feta crida que algu no gosas fasteyar de trompas sons bayls moms ne jochs fins a la Pascha primer vinent donant senyal de dol e tristicia.

Archivo de la antigua Diputación de los tres Estamentos de Cataluña, fol. 74 v. del dietario del trienio de 1476 a 79.

En aquest dia de dimarts toquades set hores de mati ço es abans de mig jorn la Majestat del Serenissimo Senyor Rey don Johan de immortal memoria fetes totes ordes de christia regonegudament e contrita com a vertader catolich e fet e fermat codicil com dies havia hagues testat fini gloriosament sos derres dies en lo palau del R. bisbe de Barchinona en lo qual la hora residia. En apres lendema dimecres fonch ab solemne professo de totes les Seu parroquies e ordens de Barchinona e acompanyat de prelats magnats familiars deputats de Catalunya consellers de Barchinona e altres molts fonch portat lo seu cors al palau Reyal e major de la dita ciutat e mesen la gran sala en lo mig ab lit pavallo ceptre pom en la ma corona al cap insignies Reyals empaliat de bells draps de or e de ras e construits en dita sala nou altars en losquals tots los matins fins al mig jorns se celebraven misses e totes les Seu parroquies e ordens venien alli dues vegades lo dia demati e pres dinar fent absolutions e orant continuament per la sua anima hon stech fins lo disapte XXX del dit que ab solemne professo fonch portat a la Seu de la dita ciutat de Barchinona en la qual fonch fet solemne offici capell ardent e ab gran luminaria com es de costum en semblants solemnitats. Sermona dit dia lo R. bisbe de Gerona. Lo diluns seguent primer de febrer del dit any per los magnifichs consellers de Barchinona fonch fet solemne aniversari en la dita Seu per la anima del dit ........ Nota. Con la lengüeta el encuadernador cortaría indudablemente media linea que falta para terminar este apunte.

Gabrielem Vilell presbyterum severi barcinonensis

Dels Porters de porta forana.

E per tal cor la guarda de nostra persona la qual als porters es comanada axi per anar devant nos com per guardar les portes de nostres cambres deguda cosa no es que sovinerament porters sien trameses: per ço provehim esser ordonat que dotse a custodia de les portes de nostre hostal foranes sien deputats los quals sotsporters sien nomenats los quals maces ab ferres sens gallons pusquen portar e no totes cubertes dargent: dels quals tots qui en la nostra cort seran o almenys los dos necessariament diligentment guarden les dites portes en manera que a alcuna persona entrament no degut a nostre hostal sia donat. Ordonam que hagen cura de estar a la porta forana del nostre hostal mentre nos o nostres domestichs menjaran per tal que guarden largent del qual en nostre servey e dels menjants ab nos se usara. Volents part aço que un dells continuament sia a la dita porta guardant que persones qui noy degen intrar noy intren ney pusca esser tret res ne emblat ne lalmoyna del nostre palau no puga esser defraudada ni en altra part portada. E encara a manament del canceller vicecanceller consellers secretaris uxers e porters iran dins la vila en lo loch on nos serem la on de manament nostre los trametran: ells empero als uxers volem esser sotsmeses e sagrament e homenatge al camarlench faran semblant quels dits porters deuen fer segons que damunt es ordonat.

Dels Escuders de la cambra.

Dels Escuders de la cambra. 

A domestich servey de la nostra persona en lo qual los escuders de la cambra dins los secrets de
nostre colgament a nos familiarment obsegueixen sis en nombre volem esser deputats lo primer dels quals reebut en la cambra deura Ies vestidures et los calciaments de nostra persona nedeament guardar et les joyes de les quals tots dies usam ab inventari sots nostres camarlenchs tenir. Los dits escuders de la cambra seran sotsmeses et obeiran als camarlenchs en aquelles coses ço es ques pertanyeran al offici dells. En apres per tal quel offici a ells injunct pusquen sens greuge pus leu supportar statuim dos dells los pus antichs en loffici de necessitat jaer en nostra reecambra cascuna nit e ab licencia nostra o de nostre camarlench dos dels altres per divisides nits o setmanes per tal que nos es saber calcen et descalcen et altres serveys semblants facen los quals a nos familiarment fer se cove et privada. E con nos cascuna nit sesdevendra en lo lit entrar lo dit primer reebut deura comoure et demanar a nos quals vestedures lendema ordenarem de portar per tal que aquelles lo vespre apparell les quals mes durem elegidores. En apres encara a ells injungim et manam que en qual que loch que ells dins la casa nostra pernoctar se convendra tots temps prop si hagen les armes a lurs persones covinents et complides per tal que si alcun cas de necessitat sesdevenia no fossen trobats de tot en tot inprevists: e si a aço fer negligencia hauran de la quitacio dun dia cascuna vegada sien punits. En apres al offici dells dits scuders pertany disposam lespasa nostra a nos con cavalcar volrem ministrar o aquella davant nos portar si aço haurem manat faedor. Portaran encara lo capell de sol o de pluja e encara les vestidures quals que quals portar farem devant nos: e ells en aquests et en semblants serveys tots temps volem esser apparellats. Ajustants encara que aytant con ells bonament poran apres los camarlenchs vagen prop de nos davant anants o en altra manera axi con mils sera covinent et opportu. En apres manam encara dos dells per nos esser elegits a portar lelm lescut et la lança ab la pocha senyera les quals coses continuament costa de nos per costuma portar fem axi en temps de guerra con en altre et en lochs et temps opportuns. E aquell ço es lo primer elegit a aquest ministeri faedor et en absencia dell laltre et en absencia dabdos un dels dessus dits escuders per nos elegidor en temps de guerra en la host et en altra manera volents caminar de nos saber no oblit per tal si per ell volrem o per altre les coses damunt dites esser portades per ço que nos esguardada la qualitat del loch et del temps daço mils ordonar puscam. En apres per tal con a raho es consonant diverses officis sots un mateix duch o cap con cas per ventura sesdevendra deure los uns als altres ajudar et el defalliment dun laltre companyo sia tengut per egualtat regir et supplir: emperamor daço statuim que si los copers botellers panicers ols qui tallen devant nos o rebosters o sobrecochs o los portants lo tallador sesdevendra absents esser o en altra manera occupats en aquell cas los escuders de la cambra lo portar vi et lo pitxer de laygua que beure volrem et del pa a la nostra taula e axi mateix los bacins pera nos donar aygua et portar la fruyta et la vianda et les altres coses que son a servey de nostra persona per los officis damunt dits volem esser fet et manam si per lo majordom los sera comanat. Encara cura ells volem haver diligent que totes coses que a nostra persona son apropinquadores et per nos en qualque manera contractadores en tal manera sien procurades que de totes coses nocives a nostra persona de tot en tot sien alienes: e aço majorment per ells sia observat en les çabates et en altres coses que per alcun de la cort nostra o casa nos faran les quals çabates reebuda primerament moneda dels camarlenchs fer manam per aquells. E encara en absencia de tots los nostres camarlenchs o ells axi en altra manera empatxats que no poguessen en lur offici servir volem que aquell qui primer sera appellat en loffici exhibesca a nos totes aquelles coses que al offici dels camarlenchs havem ordenat pertanyer. Degen encara los dits escuders los lits nostres fer et apparellar et guardar que la nostra cambra sia convinentment ornada et guardar encara aquelles coses que hi son degudament ornades et semblants serveys a aquells comeses ells en la cambra exercir manam. A llur sollicitud encara se pertanga que cascuna nit se prenen guarda que alcun defalliment en la cambra nostra no sia daquelles coses que aqui son acostumades de metre ço es que sia aqui vi et aygua suficient a beure et aço per cases qui a vegades de nit sesdevenen inprevisament candeles et tortices a illuminar especies et confits a menjar et armes encara covinents a la nostra persona complides dun cavaller les quals deuen cascuna nit prop de nos posar per los perills qui alscunes vegades de nit se porien esdevenir preguardar no obliden. Les quals coses totes et sengles reeben dels altres officials de la casa nostra als quals pertany sengles coses daquestes singularment ministrar. Aygua encara beneyta a satisfer a la nostra devocio manam ells cascuna nit posar en lo cap del nostre lit: e daquestes coses et semblants cura hagen diligent. E per tal que en los dits serveys no sien negligents volem que cascu dels dits escuders de la ordinacio nostra feta del offici dels camarlenchs et encara daquesta present translat en escrits hagen et tenguen per tal ço es que mils en les coses faedores pusquen esser savis et diligents. Statuim encara quels escuders de la cambra damunt dits sagrament et homenatge a nos facen con primerament a aquest offici seran reebuts sots la forma per la qual los camarlenchs lo deuen fer segons aquelles coses que per nos son en altre loch dels camarlenchs specialment ordenades.

Dels ajudants de la cambra

10, 11, octubre, 1461

10 DE OCTUBRE.

Sigue la reunión como en el día anterior, y con el mismo objeto.
Los señores Diputados recibieron en este día la siguiente carta.

Als molt reverends magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Per Albert de Claramunt he rebuda vostra letra e per aquella me significau trobareu per mi ni valedors meus novitat alguna no sia feta com per vosaltres sia scrit als embaxadors vostres suppliquen lo Senyor Rey do orde de repos en aquestes fahenes e comsevol per les coses fetes indegudament per mos enemichs lo repos a present expedient nom sia desijos de complaure a aqueix Principat per lo qual la persona o casa mia ha mesa en perill sere molt content per ma part no cometre nenguna novitat. Es veritat que lo Senyor Rey a instancia del regne trames aci dos embaxadors per metre algun repos en aquesta fahena axi com jaus es stat recitat e no se ha pogut obtenir pus repos de dotze jorns los quals passen dimecres primer vinent. Se que per la part de mossen Rebolledo se fe preparatori per danyarme. Si lo temps sera spirat yo sperare per contemplacio de vosaltres. Ells començen novitats. Haureus a molta gracia yo sia consellat e avisat per vosaltres ells moventme del que voldreu faça car com dit he yo no entench a passar la ordinacio de vosaltres. E encara vos haure a gracia no vullau oblidar ajudarme com sia cert que lo preparatori que ells fan sia aquell que per Ferrando de Bolea vos es stat explicat. E per la present no mes sino que sere prest al que de mi ordenar voldreu. Destadella (De Estadella, Estadilla, en Huesca; como Jordi Estadella) a dos de octubre. - A la ordinacio de vosaltres Felip de Castro.

11 DE OCTUBRE.

Leídas, en presencia de los señores Diputados y Consejo, las siguientes cartas, que se habían mandado redactar para el señor Rey y Embajadores, fueron aprobadas por la mayor parte de los asistentes, y se dio orden para que fuesen expedidas desde luego.

Molt alt e molt Excellent Senyor.
Per mossen Francesch Burgues conseller e camarlench rebem pochs dies ha una letra de vostra Majestat data en Calatayu a XXVI del passat mes per la qual e per la creença per ell explicada havem compres la Excellencia vostra encarregava e manava a nosaltres feçem per lo lllustrissimo don Karlos primogenit de loable recordacio les solemnitat e exequies que per altres fills primogenits de la casa Darago son acostumades e que trametessem a dir a vostra Altesa lo parer nostre sobre la voluntat que te de decorar e insignir lo lllustre don Ferrando primogenit de algun singular titol ultra lo de la primogenitura e altres que te assenyaladament del Principat de Gerona o de altre condescent a la sua persona. A la primera part Senyor molt alt jatsia lo sufragi de la anima del dit Illustrissimo don Karlos e solemnitat de exequies sien a carrech dels seus marmessors entre los quals son los consellers

de aquesta ciutat los quals ab molta honor e pertinencia a tot han donat bon compliment empero en totes coses som stats presents retent hi nostre deute ab molta solicitud e cura. En laltra part de vostra Majestat voler extollir e decorar lo dit lllustre don Ferrando primogenit de titol de princep de Gerona e o altre segons per los Illustrissimos Reys predecessors de vostra Altesa es acostumat havem grandissimo plaer contentacio e alegria de totes coses que sien a respecte de insignir e magnificar lo dit lllustre Primogenit lo qual desijam no solament de nom mes de fet esser en lo temporal lo major Senyor del mon (y fue muy grande este rey católico, junto con Isabel I de Castilla) apres los lonchs e benaventurats de vostra Excellencia regraciants a vostra gran Excellencia la gran virtut e humanitat demostrades en voler sobre aço nostre parer lo qual Senyor molt alt decontinent haguerem notificat a vostra Majestat mes per ferho degudament e sens interes de la ciutat de Gerona ha convengut scriure als jurats de aquella los quals fins aci resposta nons han feta. Cobrada que sia tant prest vostra Excellencia de tot sera certificada. En apres Serenissimo Senyor de vostra Altesa havem rebuda altra letra data en la dita ciutat lo primer de aquest dins la qual era copia de la letra per vostra Majestat tramesa als oficials criats e servidors del dit lllustre don Karlos primogenit als quals ha significada e mostrada la clemencia humanitat e mansuetud que sempre en vostra Excellencia habiten assegurant o reposant aquells de tots recel e sospita que tenguessen. Ha paregut Senyor molt alt a nosaltres vostra serenissima Senyoria haver fet lo degut e pertinent al seu reyal nom e aço que sempre ha acostumat. E certament los dits oficials criats e servidors mostren haverne molta contentacio e succehir los a molta gracia. Es ver lllustrisimo Senyor que alguns dells nos han significat la dita letra seria vista esser limitada en quant ab aquella vostra Majestat diu voler los tractar ab tota humanitat clemencia e benignitat juxta forma de la capitulacio hagudes per oblidades totes les cosses passades etc. en la qual part a ells fora stada mes contentacio vostra Altesa hagues usat de mes amples paraules per total repos de lurs animos jatsia creguen les voluntat e intencio virtuoses de vostra Excellencia sien inclinades e edificades a tot repos e suretat lur sens limitacio alguna. Les dites coses Senyor de molta virtut e clemencia notificam a vostra Senyoria supplicants humilment e devota aquella sia de merce sua vulla prosseguir de gracies e clemencies als dessus dits e manarlos restituir los heretatges e coses que possehien en Navarra e en altres parts del vostre reyal domini. Cosa sera Senyor molt alt que ha gran pertinencia a tant Senyor e a la clementissima e humanissima virtut altesa vostra la qual nostre Senyor Deu conserve ab tota felicitat votivament segons desija. Scrita en Barchinona a XI de octubre del any Mil CCCCLXl. - De vostra Majestat. - Humils vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen. - Los diputats del General e conçell representants lo Principat de Cathalunya. - Al molt alt e molt Excellent Senyor lo Senyor Rey.

Als reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Oblidar nous poriem comendar vostres R. P. N. e magnificencies de Ies bones diligencia solicitud e cura adhibides en exeguir e investigar les coses de que derrerament scrit vos haviem ab dues nostres letres axi en supplicar la Majestat del Serenissimo Senyor Rey e de la lllustrissima Senyora Reyna de les coses alli scrites com en avisarnos del stament de aquelles ab vostra letra del primer de aquest mes a la qual responents vos significam nosaltres e tot aquest Principat haver a molta gracia al Senyor Rey com axi benignament e humana mostra voler deduir a exequcio la tramesa del lllustrissim Primogenit don Ferrando e la provisio de oficials juxta forma de la capitulacio. Veritat es que lo impediment assert de esser primerament jurat en la cort Darago per Primogenit e successor segons mostra la scriptura per la Excellencia del dit Senyor a vosaltres liurada de la qual nos haveu tramesa copia no es vist tant urgent que major necessitat no sia a aquest Principat haver la presencia del dit Senyor Primogenit e lochtinent tant per supplir al apetit de la gran amor e devocio que en ell havem e ha tot aquest Principat quant per la administracio de la justicia e bon stament de aquell als quals per altra via no es vist poderse provehir com fa en esser jurat en la dita cort Darago on attesa la edat del lllustre Primogenit e pratiques ja en lo passat observades e com per furs del dit regne la presentia del dit lllustre Primogenit en lo dit acte fos necessaria temps ha bastat esserse mes en obra e si fet no es a la hora de ara dins poch temps se poria fer pot esser jurat e jurar en absencia per deguts e legitims mijans. E per ço continents nostres voluntat e intencio humilment supplicareu la Altesa del dit Senyor Rey per sa merçe vulla prestament a efecte deduir la tramesa del dit lllustre Primogenit. E regraciareu de part del dit Principat a la sua Excellencia que dit nos ha esser sa voluntat de la ordinacio e disposicio del conçell del dit lllustre Primogenit e oficials e ministres etc. ordenarne a consell nostre ab entreveniment de aquesta ciutat com sia cosa que succeheix a molta contentacio e repos de aquest Principat. Quant es empero al que es dit ab entreveniment dels altres seus regnes vosaltres mossenyors sabeu que en los fets de Cathalunya altres que catalans no han participi en consellar juxta forma de la dita capitulacio a la qual esser prejudicat no tollerariem. Venints al fet de la venguda de la Serenissima Senyora Reyna havem gran plaer del sentiment que dieu la Altesa del dit Senyor Rey vos ha donat ço es que vista la disposicio del temps o les coses que concorren la Majestat sua se ordenaria al temps e faria ço que la disposicio de aquell importaria e li consellaria car creem la sua Excellencia com a prudentissima e de molta virtut e humanitat complida compendra nostres suplicacions procehir de vertader zel amor e devocio que per nostra ingerrima fidelitat havem al servey seu e de la dita Serenissima Senyora Reyna e illustre Primogenit e de lur posteritat e al repos e benavenir de aquest Principat per quant com scrit vos havem en lo vulgo es edificada e per continua demostracio dels miracles qui nunca cessen radicada opinio que la mort del Illustre don Karlos de sancta recordacio fill primogenit del dit Senyor Rey no naturalment ses seguida per la qual raho se dien moltes paraules. Continuareu adonchs circa aquesta materia mossenyors molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables les suplicacions acostumades ab molta humilitat narrades les causes dessus dites les quals nos impelleixen per nostre descarrech les dites suplicacions fer e ab no
poca displicencia nostra se dien e de totes persuasions a aço conferents que a les vostres reverencies e magnificencies seran ben vistes usareu perque en tota manera aquelles sien exaudides. Certificants vos mossenyors nostra ferma creença esser que les dites e altres vulgars oppinions e pensaments intrinsechs e extrinsechs pendran perfeta curacio venint al present lo dit Illustre Primogenit sens la dita Senyora Reyna lo qual com dit havem ab molta devocio e amor es sperat. La venguda e bon consell e regiment del qual havem confiança en nostre Senyor Deu sera a tanta contentacio alegria e repos de tots los poblats en aquest Principat que en breu totes les coses passades se deliran de memoria e la successio del temps mostrara a la Altesa del dit Senyor Rey e a la Serenissima Senyora Reyna lo que sera laor de nostre Senyor Deu servici de lur Majestat repos e bon stament del dit Principat. Ne pens algu nosaltres no haver plena conexença del gran amor que la dita Senyora Reyna ha al dit lllustre Primogenit fill seu e del desig que te en tenirlo continuament davant la sua presencia com sia natural inclinacio e obligacio majorment per quant lo dit lllustre Primogenit apres los benaventurats dies del Senyor Rey se spera Senyor de tants regnes e terres a molta gloria e honor de la dita Senyora Reyna la qual encara que algun temps li sia absent pot e deu pensar stara entre sos fidelissimos vassalls qui aquell apres del dit Senyor Rey e del dit Illustrissimo don Karlos de eterna memoria amar han mostrat testificantho la capitulacio e les obres subseguides apres mort del dit Illustrissimo don Karlos e amaran e reveriran continuament ab tota integritat segons deuen e han sempre acostumat confiants adonchs de la gran virtut e providencia del dit Senyor Rey e de la dita Senyora Reyna som constituits en ferma sperança les predites suplicacions de aquest Principat per mija vostre produhiran efectual fruyt don se seguira vosaltres mossenyors vindreu ab lo dit Senyor Primogenit lo que subiranament es desijat. Si empero lo contrari de les coses predites per vosaltres era sentit e o la venguda del dit Senyor Primogenit se diferia avisaunosne ab correu cuitat perque sobre lo vostre aturar o venir puixau haver deliberada resposta. E sia molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors la Sancta Trinitat continua proteccio vostra. Scrita en Barchinona a onze de octubre del any Mil CCCCLXI. - Los diputats del General de Cathalunya e conçell aquest Principat representants a vostra honor apparellats.

En este día se recibieron las cartas que siguen.

Als molt reverends honorables e molt savis senyors los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e molt savis senyors. Ara no ha molts dies passats vos scrivim per hun correu ab nostra letra avisant vos com a IIII del present mes any present e dejus scrit haviem rebuda una letra del Senyor Rey ab una ceda interclusa en aquella creent que per semblant vosaltres havieu rebuda tal letra per que la raho ho volia. E segons una letra per vosaltres a nosaltres tramesa la data de la qual vostra letra fonc en Barchinona a VII del mes e any dejus scrits havem vist no esser possible a vosaltres donarnos consell a la resposta en aquella fahedora com no sapiau lo contengut en aquella. E per quant nosaltres e aquesta universitat affectam esser hun animo hun cors ab vosaltres e ab la ciutat de Barchinona e generalment ab tot lo Principat de Cathalunya en servir sempre la capitulacio e esser conformes ab vosaltres a la resposta a la dita letra del Senyor Rey de la qual vos trametem trellat interclus en la present vos pregam volernos trametre trellat de la resposta que feta haurets a la dita letra a fi que nosaltres per semblant puixam segons vostra resposta respondre e esser conformes a la dita resposta. E sera cosa molt reverend e honorables senyors que fareu lo degut encara nosaltres vos ho regraciarem molt e sia la Divinitat guarda vostra. De Cervera a X de octubre any Mil CCCCLXI. - Molt reverend e honorables senyors los paers de la vila de Cervera a vostra honor apparellats.

Dels Porters de massa.

Dels Porters de massa.

Pertanyse que real magestat la qual los sotsmeses ab diverses maneres en pau e en justicia defen a custodia de la sua persona en diverses maneres e ab diverses officis preveen proveesca. Emperamor daço oltra los uxers darmes porters a custodia de la nostra persona vuit esser ordonam dels quals dos dins lo hostal on nos jaurem jaguen: e apres per ço con no tan solament per los uxers entraments no deguts a la nostra persona sien vedats ells davant nos neguns altres entre nos e ells exceptats los camarlenchs e anant e tornant de la taula los majordomens los quals per especial raho esser volem anar permetents axi cavalgan con en altra manera anar manam. E a ells encara manam que dos dells continuament nos menjants davant la nostra taula estien guardant que sino aquells que deuen a la nostra taula no sapropinquen et que un daquells vaja a la cuyna davant aquells qui la nostra vianda deuen aportar ell tornant davant les viandes les quals a nos aportaran: cor tanta e tal multitud poria esser de gents e molts estar davant la taula que en anant e tornant les viandes de la cuyna porien reebre triga desordenada.
E per ço car a la experiencia del dit offici se pertanye fer desar les gents davant la nostra presencia en tot loch volem esser portades per ells maces: a manament empero dels dits uxers los dits porters anar e complir los manaments daquells sien tenguts e encara a manament de nostres consellers e secretaris en la vila on nos serem la on trametre los volran anar no recusen: les portes de nostres cambres foranes per ells volem esser guardades quan per altres affers no seran occupats en lo qual cas per guardar les dites portes necessariament dos daquells hi romanguen axi que sino segons que degut sera en nostres cambres a alcun entrament per ells no sia donat. Volents que al nostre camarlench sagrament e homenatge facen que tot perill de la nostra persona esquivaran et totes coses les quals a nos nocives esser poguessen a nos aquelles decontinent revelaran e quels nostres manaments expresses e especials fermament exeguiran e perill de mort per tuycio de nostra persona no esquivaran e que per ells alcuna cosa feta no es nes fara perque les coses damunt dites no pusquen fermament observar.

Dels Algutzirs.

Dels Algutzirs.

Digna veu es del regnant per magestat a leys per les quals aquella inestimable virtut de justicia que es constant e perpetual volentat son dret a cascun donant negligen propria utilitat per tal que serve comuna equitat es col princep confessar si meteix alligat e verament mes al regne nostre estimam sotsmetre senyoria a les leys. Don jacsia que per totes corts leys axi nostres com altres per nos approvades observar cobeegem molt pus fort en la cort de nostra casa la qual a nos pus propinca es guardar desijam: cor mentre que les coses per nos manades observam als altres aquelles no menyspreadores demostram. Perque duem proveydor dret orde de dret amplectan quen la cort nostra dos cavallers los quals algotzirs volem esser nomenats sien instituits entre los estants de nostra casa e de la regina e en familiars o seguidors daquells o sien del regne nostre o daltres terres nostres o sien de regnes o terres estranyes lo damunt dit offici haja tota jurediccional potestat la qual costuma concernents per aquest present edicte manifest a tots fem que qualque qual estant del regne nostre o daltres terres nostres o estant estrany segons que dit es reebut sera de casa nostra o de la regina entena per aquell fet de la recepcio damunt dita si esser sotsmes a tota jurediccional legitima potestat dels dits alguatzirs o a tota franquea o privilegi dalcun loch o terres si hauer renunciat en quant los dits alguatzirs en alcuna cosa empatxar poguessen con aço a la dita recepcio entenam ques pertanga jassia daço en la recepcio neguna expressa mencio sia hauda en alcuna manera. En la dita jurediccional potestat legitima declarants ordenam quels dits alguatzirs de totes causes civils e criminals conexença hagen segons que la tenor de les coses que davall direm explicara. De totes donchs causes poques civils e criminals conexença abdos ensemps o per un daquells ab un dels oydors primerament per qualsevol instancia de actors o de accusadors requests o request o als quals o al qual dels crims comeses denunciacio primerament sera estada feta o als quals o al qual per nos o per nostre canceller o vicecanceller en absencia daquell canceller o oydors nostres remesa sera supplicacio de les dites causes feta deja esser espatxada. De les grans empero causes civils e criminals la conexença se haja a fer per lo nostre consell. E aquell qui primerament lo dit offici haura aconseguit per aquest certament sia feta la conexença ab lo dit oydor. Si abdos los dits alguatzirs sien presents lavors con de les dites coses sera feta requesta per instancia de actor o accusador qual que qual o quant sera feta denunciacio dels crims comeses o quant per nos o el canceller o el vicecanceller segons que dit es o per los oydors nostres sera remesa a aquells supplicacio daquelles coses feta. A aquestes coses ajustam utilment proveens quels alguatzirs solliciten lo canceller que un dels oydors lo qual volra en assessor liure a ells conexents de poques causes civils o criminals en lo començament de la causa present esser covenga o en la fi: principi empero de causa no deim esser dentro al actor o accusador lo convengut haura respost segons ques cove o on en causa criminal no accusan mas en altra manera es proceyt dentro confessions reebudes seran dels dalats: fi empero de causa deim esser per prolacio de sentencia diffinitiva la qual per aquells alguatzirs assistent lo dit assessor manam esser prolada axi que per altre pusca als parts en juhiy esser recitada. Ajustam encara que per aquells maseys alguatzirs assistent lo sobredit assessor sentencies interloqutories sien pronunciades: a les damunt dites coses enadents que quantes vegades los dits alguatzirs per raho de lur offici de scriva freturaran un dels escrivans de la nostra escrivania assumir no ometen: declaracio empero de les paraules premeses ajustam de aquest edicte sen pus clar retre cobeejants perque presents los alguatzirs esser deim aquells qui nos seguexen estants en lo loch on nos serem o pertinencies daquell a nostres serveys apparellats. No es encara ignorador que entenam majors causes criminals esser aquelles les quals de custuma de dret o ordinacio nostra donen pena de mort o abscisio de membre o exill perpetual de publichs crims son proposats: poques empero causes esser aquelles entenem les quals daltres crims son agitades: e grans civils esser aquelles que son de quantitat de sinchcentes libras barchelonesas o de trecentas libras jaccenses o siscentas libras de mallorquins o dalfonsins de cosa la qual sia afirmat per lactor valer la dita quantitat o mes a la dita raho. Altres empero causes civils deim esser poques: imposants al actor necessitat de exprimir en la supplicacio o querimonia o libell quant preu esser de la cosa estimara per tal que per aço aquells qui conexer hauran segons la tenor de les coses damunt dites decernesquen. Aço maseyx volem generalment esser observat si sia demanat fet o altra cosa lo preu de la qual pusca en alcuna manera esser observat. Congrua cosa per aço esser sanccim que sentencia alcuna donan derrer supplici o toliment de membre o exili o privacio doffici o de benefici de nostra casa los alguatzirs no promulguen contra alcun dels nostres domestichs: quant que quant empero alcuna causa civil o criminal contra alcun dels sotsmeses als officis de majordom camarlench canceller e maestre racional sera endreçada los alguatzirs conexents en principi de la causa e en la fi degen assistencia de un dels majordoms camarlenchs canceller o en absencia sua del vicecanceller o maestre racional adhibir: e si causa alcuna civil o criminal contra alcun estant de casa de la reyna sera proposada los alguatzirs conexents en principi e en principi e en la fi de la causa haver hagen assistencia del majordom de la reyna. E aquestes matexes coses disponem esser observades si contra alcun dels familiars o sequaces dels damunt dits causa alcuna sera dreçada. E de la causa principi e fi declaracio les sobre dispostes coses clarament testimoniegen. Volents part aço a perill de fuyta dels criminoses provehir ajustam que on que on dels criminoses de nostra cort ixents de qualque estament offici o grau fuyta sia duptadora cascun alguatzir pusca pendre lo criminos jatsia encara en causa daytal criminos procehir absolutament no pusca ultra la jurediccio sobreposada en la qual nos cove sino judicialment procehir ne encara ultra forma de dret per causa de la correccio dessus dita alcu dels barons cavallers e consellers qui son de nostra sacra casa prenguen nos no demanats o incients: ordenants quels dits alguatzirs per la conexença de les causes criminals ne civils alcun salari prengan car los drets del dit offici lus donam en satisfaccio dels treballs que han per les dites causes. E aquells tenguen lo nostre carcer real e prenguen e facen pendre aquelles persones criminoses o altres axi estranys com domestichs que nos o nostre conseyl manarem. E facen encara pendre tots aquells de nostra cort que nostres mayordomens o nostre canceller e nostres camarlenchs o nostre maestre racional cascuns en lur offici lurs requerran e aquells facen guardar be e diligentment que per negligencia nos pusca o per altra manera justicia esser deperida. E tenguen en presons e carcers deguts cascun segons son delicte: volents los dits algotzirs o la un dells esser curoses de sollicitar nos que provehiam de comissari saben dret per tal quels furs e constitucions dels nostres regnes e terres sien servats qui ab el ensemps a les confessions reebedores dels dits encarcerats o presoners e a tot lo proces e enantament que contra aquells sera fet per lo dit comissari e a la diffinicio e relacio dels processes e als juhis e sentencies daquells sia. En apres los dits presoners o encarcerats facen punir per penes degudes segons que per nostra provisio o juhi real sera declarat e ells meteys anar tro al loch on la punicio sera ordonada faedora ço es de mort o enderrocament de cases o alberchs o destruyment de bens seents o mutilacio dalcun membre si donchs oreyla no es: decernents que lo dit offici exercesca lo pus antich en loffici dementre que amdos presents seran en la nostra real cort e lo pus antich absent per laltre volem lo dit offici esser regit: e aquells de son offici licencies de partir de la cort donar pusquen e punir aquells de son offici si fallit hauran en lur offici de la quitacio dun mes o menys segons lo delicte que fet hauran. E volem encara los dits algotzirs esser estrets de fer a nos sagrament que en lo dit lur offici se hauran be e lialment e les confessions processes sentencies e tots altres enantaments que davant ells se faran secrets tendran e homenatge fer encara que tot dan nostre e de nostra persona de tot lur poder esquivaran e que tot profit nostre e de nostra persona que a lur noticia pervendra a nos con pus tost poran revelaran e que no han fet ne faran alscunes coses perque les coses desus dites no pusquen complir.

Dels homens del offici del algotzir

Dels Rebosters majors.

Con res no es dit perfet si donchs de totes les sues parts no fa mencio e per tal que aço que lexam no siam vists menysprear e que ignorancia no pusca esser allegada: de la manera dels servidors del nostre palau reyal duym ordenador. Emperamor daço en la nostra cort dues bones persones generoses e feels volem esser deputades la cura dels quals sia principalment del primer reebut en loffici guardar tota la vaxella daur e dargent la qual acostumam usar en nostre palau axi de nostra persona con de nostres domestichs e aquella reebra ab inventari de nostres camarlenchs e tendra aquella per ells: e encara sien tenguts que la vexella que a nostre beure e a la taula nostra real posar sera aordonada a hora convinent el meteix al draçatori port e aquella que per nostres domestichs sera usadora per lo sotsreboster e altres del offici portar faça: guardantse molt diligentment que la damunt dita vexella nedea e de coses inmundes soven reguardada axi sia que negunes coses no si puguen esser perpensades als nostres huyls abhominables: e les damunt dites coses totes a hora convinent al nostre rebost en la manera que portades les hauran per ells sien retornades. Tenguts encara seran de guardar o fer guardar fruytes fromatges tortes candeles sucre salses sal e semblants coses qui axi per nos con per los nostres familiars en nostra cort seran usadores: e les dites fruytes fromatges sal tro a la taula on nos menjarem portar degen e aquelles liurar al nostre majordom per posar davant nos: e apres del aygua o del vi ab lo qual seran lavades aquelles que bonament lavar se poden feelment lo tast facen. Volem encara que tota hora que fruytes e fromatges sesdevendra afollar en tal manera que a nostres domestichs no fossen competents a posar per los dits rebosters decontinent als almoyners sien distribuits e per los dits almoyners als pobres de Jesu-Christ donar manam: e axi meteix con sesdevendra nos anar per cami volem ells aquestes coses servar. Les coses encara damunt dites guarden tota hora e escriven servada la ordinacio ja per nos feta sobre aço la qual en escrit hagen et observen: e gardense que tast facen sobre les coses damunt dites les quals a nos prenedores en qualque manera seran davant nos posades. E con nos sesdevendra caminar la un dells ol sotsreboster o un del offici en absencia del sotsreboster tots temps primer vaja per tal ques guart que defalliment de lenya e de palla al palau on nos menjarem esser no pusca divern e destiu jonchs o altres coses verdejants sia curos de haver e axi de banchs con de taules con daquelles coses que sesguarden a lur offici en lo dinar e en lo sopar no haja defalliment alcun: decernents que al nostre palau argent o vaxella dargent tovayles de les quals nostres domestichs menjants usen lo sotsreboster portar sia tengut e anaps e copes e altres coses al beure necessaries: e aquella vexella nedea e bella conservar procur axi que neguna cosa leja noy sia que pogues ofendre los huyls dels menjants en lo nostre palau si volra esquivar venjança condigna: e daqui aquell e aquelles al rebost reportar no oblit. Largent pero portador a la cuyna liure a aquells a aço diputats dels quals apres los menjars recobrar sia tengut diligentment. Encara ab diligencia ell manam haver e tener en escrit la manera ques serva en tenir lo damunt dit argent. Encara en lo rebost ell o un del offici jaher volem e manam: tenir encara aygua appareylada con a la taula anar deurem per nostres mans a lavar e dels altres qui aqui seran haja cura: encara de luminaries de cera tortes o brandons et tortices e candeles bastament tenga servada la dita ordonacio nostra la qual sobre aço havem feta e la qual ordonacio haja en escrit per tal que aquella mils sens violacio guart e observe. Guartse encara lo dit reboster e a la cura dell especialment aço pertanyer sapia que de les damunt dites luminaries alcun defalliment no sia. En apres con sabra nos voler per lamina dalcun deffunt missa solemne fer celebrar per tal que sapia nostra volentat sobre lo nombre de les tortes illuminadores en la dita missa los nostres camarlenchs sollicit diligentment e aquelles tortes e encens haver curosament procur del apothecari. Los rebosters e los altres empero del offici del rebost qui per nos seran deputats en les coses pertanyents a lur offici per lo dit comprador faedores de les coses damunt dites si deure reebre personalment e aquelles scriure regoneguen obligats esser de retre compte tots dies al mayordom e al escriva de racio. E en temps en lo qual sesdevendra nos caminar ell o aquell qui primer ira axi faça que en qualque loch on irem axi com de nostra celsitut se pertayn compliment dargent e de luminaries tovayles e altres appareylaments a servey nostre trobem. E no resmenys sagrament e homenatge a nos faran que lur offici e aquelles coses que si pertanyen per lur poder feelment exerciran; e si alcunes coses mayorment per rahon de son offici a la persona e a la salut nostra nocives se poden esdevenir decontinent revelaran e que res no han fet ne faran perque les desus dites coses no puguen complir. E per tal que pus perfectament e pus liberal les coses desus dites complir se pusquen ells o el sotsreboster en lo rebost damunt dit continuamen jaguen per tal que estranyantse del offici alcuna lesio no sofira: los desus dits empero nostres rebosters a tots los altres del rebost volem mayors esser. Ordonans encara en nostre rebost esser deputat un apte e sufficient hom qui sotsreboster sia appellat e ajut als nostres rebosters en aquelles coses que pora tocants lur offici feelment e apte: e tota vegada quels dits rebosters per malaltia o per absencia de amdos o per altra necessitat a son offici faedor entendre no poran al sotsreboster tota hora que necessari sera pusca cometre exercidor. Salvant empero lo portar del aygua al lavar de nostres mans e la fruyta e formatge e semblants coses a nos aministradores en la taula dels officials dobles derrer reebut si lavors en la cort present sera o en absencia daquell que per un dels escuders de la cambra volem esser fet. Encara tovayloles entires e netes aministrar a nostre sobrecoch e portant lo taylador qui les viandes devant nos aportar son tenguts liurar no oblit: e als camarlenchs los dits rebosters majors e sotsreboster volem esser sotsmeses. E en temps pero que nos caminar sesdevendra lo sotsreboster aportara o en absencia dell un dels ajudants del rebost alscuns appareylaments e ornaments e vexella dargent ab les quals passar puscam a us nostre per la taula si per aventura les azembles portants los arneses a hora deguda no eren vengudes. En apres lo sotsreboster aquelles coses que reebudes e despeses haura tota hora escriure diligentment sia tengut: e per tal que de totes coses que son faedores per los dits officis noticia plena haja translat e ab si tenga daquelles e aquell sagrament e homenatge faça al camarlench e obediencia serve quels rebosters fer e servar son a nos estrets. E lo damunt dit sotsreboster los rebosters majors si regonega a ell per majors.

Dels rebosters comuns.

24, 25 de mayo, 1461, los diputats del General

24 DE MAYO.

En la sesión de este día se dio lectura de las siguientes cartas que se recibieron.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors. Apres la partida del correu per lo qual lo dia present vos havem scrit ses subseguit que som stats ab la Senyora Reyna per continuar nostres supplicacions e instancies axi com vos havem scrit enteniem fer per la derrera nostra letra. E havem trobada la dita Senyora molt congoxada per fatigacio de mala nit que diu havia passada en aquest loch que es tot ple de xinxes (chinches) qui diu que tota la nit la han turmentada hoc encara per indisposicio de sa persona mostrant tenir axi com fa la una part de la cara endenyada per reuma o alguna altra humor tant quens ha dit que attes hauria sabut que Caldes seria loch distant de Barchinona per tant spay com aquest fa e que aqui haura casa ço es la de mossen Vilademany per poder star aleujada a son plaer e que si a metges sera vist sa Senyoria deures banyar per la sua indisposicio quen haura avinentesa en aquest temps en aço dispost que per los dits sguards desija anar ab beneplacit vostre al dit loch de Caldes sobre la qual cosa la dita Senyora nos ha pregats e a nosaltres es stat vist per descarrech del Principat attes que la dita Senyora es indisposta lo dit mossen Viladamany sia anat a les reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres per conferir de aço ab aquelles. Va donchs aqui lo dit mossen Vilademany qui les dites coses e altres que occorren vos splicara stesament. Placiaus donarli creença en ço queus dira de nostra part com a les persones nostres. E tingaus la Sancta Trinitat molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors en sa continua guarda. Feta en Martorell a XXIIII de maig any LXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors los diputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Senyors molt reverends egregis nobles magnifichs e de gran saviesa. Hir apres haguem desempatxat lo correu lo qual rebes entorn de mig jorn e de vosaltres ne haguem rebut hun altre qui fonch aci entorn de III hores apres mig dia anam parlar a la Senyora Reyna e li presentam la letra vostra que lo dit correu nos porta e ab molta instancia la suplicam per la aturada de aci segons per altres vegades fet haviem. La dita Senyora nos respos que ab tot lo loch era tant indispost e lo seu alleujament tant desdonat e sa Senyoria stava a tant desayre que pensat que haja gens a durar lin ve anug e malenconia de mort signantment stant axi indisposta de sa persona pero que per amor e complascencia vostra era contenta assajarho e que de fet delliberava aturar per vosaltres tant ho volieu. De la qual cosa referides per nosaltres a la sua Excellencia humils e devotes gracies la suplicam fos de merce sua intrar en pratica dels afers e donarnos la resposta tant desijada e que aço fora guanyar lo temps e levar sa Senyoria del anug del mal alleujament ultra los altres beneficis los quals de la expedicio de aquest negoci provenien e sobre aço induhim totes aquelles coses quens apparegue esser pertinents a nostre proposit les quals de scriure largues serien. Resposnos la dita Senyora que ab molta voluntat sa Senyoria nos donara la dita resposta si non li obstas la forma de la instruccio e manament a sa Senyoria donat per la Majestat del Senyor Rey com ja nos havia significat e que desijant sa Senyoria venir prestament a la conclusio del negoci e havent a servar lo manament del dit Senyor que vehia que bonament nou podia fer seguint vostres deliberacions li era cosa molt angustiosa tant que sa Senyoria ne havia ya consultat lo dit Senyor Rey. A la qual cosa jatsia per nosaltres fos replicat que haviem per cert que sa Senyoria segons moltes voltes nos havia dit havia comissio del dit Senyor ampla e bastant sobre lo dit negoci a tractar e conclourel en aquella forma e manera que a sa Excellencia fora vist e que tota presta expedio de aquell succehira a servici de nostre Senyor Deu e del dit Senyor Rey e a gran benefici de la cosa publica e moltes persuatories suplicacions sobre aço fetes la dita Senyora Reyna hohint aquelles ab molta benignitat e humanitat e demanant e presentant de nosaltres algunes coses crehem misteriosament presentir e sobre aquelles nosaltres responents ab molta attencio e per semblant attenents a la forma del seu parlar per compendreu lo que poguerem fonch sobre aço hun larch parlament. Lo qual en algunes coses nos conforta en altres nos rete la materia dificultosa. E jatsia la dita Senyora en alguns passos nos tornas a dir lo fet de la dita consulta que havia feta pero encara nos dix algunes paraules de sperança de comunicacio de aquests afers en aquests dies pertinents a tant meritoria operacio. La disposicio e pertinencia dels quals conexent la dita Senyora suplicava en son parlar devotament lo Sant Sperit que illumina los Apostols vulla illuminar los animos de quiscuns e tota bona tranquillitat e concordia. De tot aço havem volgut avisar les reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres. Apres lo dit parlament havem rebud lo derrer correu quens havieu trames e vista la resposta que per aquell nos feu serem apres missa ab la dita Senyora Reyna e continuarem nostres supplicacions e instancies juxta la ordinacio vostra e entenem strenyer la materia car vehem no es cosa que per dilacions deja esser portada. La letra de la dita Senyora Reyna portara per lo dit correu hora per hora que fonch a nit attes fonch donada. Lo Sant Sperit molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors sia illuminador de quiscuns en tant negoci. Feta en Martorell die de Pentachosta (Pentecostes, Pentecostés) any LXI. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e savis mossenyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e savis mossenyors. Apres vos he scrit per letra de XVIIII del present mes ses seguit que molts homens del loch de la Rocha de que es Senyor lo regent la governacio daquest comdat se son fets habitants de aquesta vila e per comissio del balle de la dita vila ne tenia presos tres en lo dit loch qui apres segons se diria per vaxar los dits homens lo dit regent ha tramesos dos seus portes al seu batlle de la Rocha ab letra closa e per aquella letra dels tres ha liurats dos als dits porters appellats la hu En Toluges e laltre En Tatzo los quals los dits porters sotz color de menarlos a Perpenya los manaven la via del Pertus e essent en hun moli apellat den Vivers los isqueren cinch homens de peu e hun de cavall e axi amanantlos la via de les gualeas de mossen Vilamari les mullers dels presos los seguien cridant via fos e per que callassen e nols seguissen les ligaren en hun arbre e les bateren en tal manera que la una li han guastada tota la cara molt leyjament pero lo viafos se mogue tan fort quen prengueren sinch quis eren aplegats en la companyia dels altres companyons los quals cinch e dos porters e batlle de la Rocha stan presos en la preso daquesta vila per los jutges de la ma armada e es afermat esser cert quels han manats a Roses e mesos en les galeres de mossen Vilamari e fan la via de aqueixa ciutat. Seria (se lee Serla) bo que per vosaltres mossenyors fos donat orde que los dits homens haguesseu a vostra ma car aci han venguts homens e dones del dit loch de la Rocha qui son en nombre de trenta en quaranta persones entre les quals son les mullers dels dits dos homens qui van per la vila cridant justicia qui es una gran pietat de veureu e nos partexen de la casa del consolat de que lo poble sta comogut e es stada obra de Deu com no han correguda la casa al dit regent e per que son habitants per virtut del privilegi de la ma armada es procehit e les banderes son ja al portal e entenen a procehir fins a la fi segons de totes aquestes coses pus stesament sereu informats per los misatgers que la dita te aqui als quals crech que los dits consols nan scrit per quen puixen donar raho a qui saber len volra e crech ne hagien scrit al Senyor Primogenit e vosaltres mossenyors e a la ciutat de Barchinona sino per que lo dit privilegi qui es restauracio e conservacio de la vila e dels comdats nou sia lesiat per queus placia fervos venir los dits misatgers per que puixau esser vertaderament informats dells. E per la gran reputacio en que vosaltres mossenyors sou tenguts en aquesta terra e la gran confiança que tot hom vos ha les dones son vengudes a la posada a mi acompanyades dels homens qui ab elles hich son cridant e plorant per la carrera e la una muller dels dos ab la cara tota guastada que es stada la major pietat del mon. Jo les he confortades lo millor he pogut e remeses al dits consols e pensant los dos homens se retenen e que lo fet se pogues algun tant remediar nom so curat de scriure fins aci e vehent yo ques diu que les galeres tiran aqui e que nos ha sperança de haver los homens sino per mija vostra he pensat de fervos lo present correu car los pobles hic stan tan moguts que yo stich ab hun gran recel de gran inconvenient e si cas sera que los dits homens se puixen haver per lo present correu cobrem vostra resposta e si nos poden haver placieus fer una letra axi consolatoria com de vostres nobleses magnificencies e grans savieses se spera car res alre noy baste a metreych algun sosech. Jo he pensat quants inconvenients sorten de anar avant aquesta fahena e per ço vull sus ara anar al dit regent per metrem entre ells e veure si hi pore dar algun repos e del ques seguira sereu avisats. E venint mossenyors en lo fet principal per quem haveu trames tot temps yo sentint lo que puix vos dich hic ha prou corch e en persones qui poden prou moure e ja plagues a Deu mossen Pla hic hagues aturat set ho vuyt jorns car feronejant nos ell e yo hagrem mes sabut que ell no pogue en lo petit temps que ell hic atura e no vulla Deu que alguns que hic ha haguessen poder de exequutar lur oppinio que masa seria nociu e com a Deu placia yo sia aqui vos ho recitare e no es mester sia comanat a tinta e paper. Suplicantvos axi com vos he scrit yo stigue en libertat de poder partir de aci com yo noyc haure pus a fer. E placieus volerme avisar de les noves qui aquius occorren car certament no anyor alre sino saber del que aqui ses fet. E la Sancta Trinitat molt reverends egregis nobles e magnifichs e savis mossenyors sia la vostra continua guarda ens faça prosperadament viure. De Perpenya disapte a XXIII de maig any Mil CCCCLXI.
Apres mossenyors fahent metre en bell la present son stat al dit mossen lo regent e ab aquell milor tall de paraules quem ha semblat li he dit com jo volia interposar entre ell e los dits consols. Ham respost molt cortesament que ell trobara gran plaer en la mia intervencio per squivar prolexitat. Yo le pregat quem fes una letra al capita per recobrar los dits dos homens la qual sera interclusa dins la present. Placieus en tota guisa se cobren aquests homens. Ades com sia dinat parlare ab los dits consols e treballare en llur repos juxta ma possibilitat. Bey sera mester lo vostre consell e ajuda no ometentme lo de Deu car los pobles de aquesta vila han feta vuy una requesta als dits consols proceesquen avant. Nous sia maravella com lo present correu solament va aqui e no tornara aci axi com dalt es mencionat car de anar e de tornar me volia tant que era fadehesa a esser aqui a una hora apres mig jorn dema. Ha per sos treballs XII florins dor (falta el punto) Lo vostre diputat local lin ha bestret aci dos haveu lur a dar aqui deu. - Mossenyors. - Prest a tota vostra ordinacio Francesch Lobet.

Al molt magnifich senyor e de mi singular mestre lo senyor don Rebolledo camerlench de la cort del Senyor Rey.
Senyor molt magnifich. Ja per quatre letres ab la present he scrit al Senyor Rey de les occorrencies de aquestes terres intercluses dins letres vostres so cert al rebre de la present totes seran a sa Majestat donades. E per ço la present no sera per pus sino per suplicarvos que en lo modo e manera de les altres la interclusa sia dada al Senyor Rey e haver sa Majestat aquella lesta que vostra merce la vulla legir a fi per semblant aquella senta lo que fas per servey del Senyor Rey en aquestes parts. Lo pus prest pore me haureu aqui e a bocha dire a vostra Senyoria coses que no gos comanar a la pluma (o ploma con la o mal cerrada; más abajo se lee ploma) la qual lo bon Jhesus tinga en sa guarda. Scrita en la parroquia Dorta prop Barchinona a XIII de maig. - De vostre senyoria humil servidor qui en gracia e merce de aquella se recomana Jacme Serroli.

S. R. M. Aragonum et Sicilie.
Senyor molt Excellent.
Ja de Vilafrancha e de Cervera en fora he plenament avisada vostra Excellencia de tot lo que fins alli occorria en aquestes parts. E per ço la present no sera per pus sino per notificar a vostre senyoria com per la direccio dels afers dels homens de remença per quant se son haguts de tenir certs parlaments e ajusts per aquests bisbats e encara per afers consernents exaltacio de vostra corona los quals a bocha per mi sera certificada yo no he pogut axi prestament desempatxar per tirar la via de vostra Excellencia. E per ço que aquella no stiga admirada de tanta tarda diferint ma anada aqui he deliberat on que sia de avisar vostra Clemencia de les occorrencies de aquestes parts a fi que vostra Senyoria resta avisada en part sperant en Deu stesament aquella avisar a bocha de coses que vostra Senyoria restara molt contenta.
Ab lo capita de vostra Senyoria mossen Vilamari he parlat a Roses on de Gerona en fora a III presents lo vescomte Devol e don Ivany son frare resta molt edificat de les coses que part de vostre Senyoria sabe. E per semblat me dix lo que fet havia en Gerona per servey de vostra Senyoria sobre la mutacio de la potestad ell segons ma dit ha scrit a vostra Clemencia de tot e per ço nom curare pus recitar sino com lo pus prest a mi sia possible me desampatxare de aquestes terres e ab certs sindichs dels dits homens de remença fare la via de vostra Majestat per narrar a aquella les coses que reserve a la ploma per squivar prolixitat. La qual la Divinitat Sancta tinga en stament de gracia per lonch temps. De Vich a VIII de maig. - Senyor. - De vostre Senyoria humil vassall
qui en gracia e merce de aquella se recomana. - Jacme Serroli.

A mos cars frares Galceran Fornells e Bernat Lorens scrivans del Senyor Rey en casa mossen prothonotari en cort del dit Senyor en Çaragoça.
Cars frares. La present si es per vos pregar que vista la present la interclusa sia dada per vosaltres aqui sera dada al vostre mestre e meu mossen lo prothonotari car dins la sua ha letra del Senyor Rey que ha desser dada prestament. Molt prest me haureu aqui e a boca resitare lo que per squivar prolixitat ne axi poch me basta temps descriure reserve a la memoria. De Vich a VIII de maig. - Daquell frare vostre qui en gracia de vosaltres e de les vostres enamorades se recoman Jacme Serroli.

A mos cars frares Galceran Fornells e Bernat Lorens scrivans del Senyor Rey en casa mossen Anthon Noguera prothonotari de la cort del dit Senyor en Çaragoça.
Cars frares e mes que germans. De la interclusa vos prech tant com dir puix ni se vista la present sia ben dada perquey va molt e sia ora per ora que la rebreu prest me haureu aqui e a bocha sabreu lo que no gos comenar a la ploma. Johan Camps e vist a Roses on era arribat ab mossen Vilamari. Siaus avis. Recoman al frare Puyeriol e a tots los restants de la parroquia. Dorta prop Barchinona a XIII de maig. - Del frare vostre quis recoman Jaucme Serroli.

Al molt magnifich mossen e de gran providencia mossen Anthon Noguera prothonotari de la cort del Senyor Rey.
Mossen molt magnifich e mon car mestre. Yo scrich al Senyor Rey interclusa dins la de mossen Rebolledo. Supplichvos sia dada vista la present al dit mossen Rebolledo a fi que sa Senyoria vista aquella reste avisada de les occurrencies de aquestes parts e axi mateix mossen vos placia al dar de aquella esser present e esser lesta per lo dit Senyor vostra soviesa legirla per ço com nous puch scriure per cuyta. Sper en Deu prest me haureu aqui e a boca resitare a aquella lo que per dita cuyta reserve a la memoria. De Vich a VIII de maig. - De vostra saviesa humil servidor qui en gracia de aquella se recoman Jacme Serroli.

Al molt magnifich senyor lo senyor don Rebolledo camarlench del Senyor Rey en cort del dit Senyor.
Senyor. Supplichvos vista la present vos placia de vostres mans donar al Senyor Rey la interclusa car yo avise sa Clemencia de les coses occurrents de aquestes parts per sa instruccio. Sper en Deu lo pus prest a mi sia possible sere aqui e a sa Senyoria e a vos resitare lo que per squivar prolixitat reserve quant aqui sia present. Placiaus de legir aquella quant sa Majestat la haura lesta e recomanarme en gracia e merce de sa Senyoria e de la Senyora Reyna per lo servey dels quals treballe en aquestes parts e per exaltacio de llur corona. Dichvos senyor que intervencio en aquestes terres ha aprofitat molt per molts desordes que sich dehien los quals no cur recitar. Prest si a Deu sera plasent me haureu aqui e per ço fare fi. Suplicant Laltisme vos tinga en stament de gracia. De Vich a VIII de maig. - Senyor de vostre senyoria humil servidor qui en gracia e merce se recoman. Jacme Serroli.

Translat.

A los venerable religioso spectable noble magnificos e amados conselleros nuestros el maestre de Muntesa don Lop Ximeno Durrea visrey de Sicilia e Johan Ferrandi Daredia de quien se dize la villa de Mora.
El Rey.
Venerable religioso spectable noble magnificos e amados nuestros. Nos de presente scrivimos de propria mano a la Senyora Reyna nuestra cara e muy amada mujer de todas las cosas e que occorrentes les quales por aquella vos seran largamente comunicades. Rogamos e encarregamos vos quanto podemos nos continues scrivir e avisar de todo lo que alla occorrera car nos con muy buena volundat vos manderemos certificar dello que aqua succehira. Assibien vos rogamos tengays orden e manera con los cathalanes nos hajan de fazer quales valença de gent e per adefencion daquestos nuestros regnos attendidas las cosas que occorren portanlus no hayamos de poner en ellos gente strangera en nuestra ajuda sino sera vos forçado recorrer a los remedios que nos pereceran cumplen a nuestro servicio e a la defencion de los dichos regnos induziendolos a ello con las majores vias e maneras que vos pereceran e de vosotros bien confiamos por gran plazer e servicio que en ello nos faredes. Dada en nuestra vila de Sanguessa a XX dies de mayo anno Millesimo CCCCLXI. - Rey Johan.

Als molt magnifich e mon singular maestre micer Johan Calmonia doctor en leys prop lo palau del governador en Barchinona.
Molt magnifich e mon singular maestre. Apres que per mossen Johan Anthoni Torres uxer del Senyor Rey vos he scrit ni ans ni apres james haguda he deguna letra vostra de que tinch molt enug e maravell me molt que nuncha me hajeu scrit. Jous scrivi assenyaladament quem cobrasseu la roba e libres ab simulacio del deute den Bernat Ros e quen parlasseu ab Cosma no se quen haveu fet. Supplichvos molt e molt ab persona fiable hage vostra resposta largament e del dit Cosma mon frare. Dareu per amor mia a Bernat Ros scriva del Senyor Rey VIIII lliures II sous VIII sive novem libras duos solidos et octo denarios barchinonenses los quals yo he reebud aci per ell e per quant segons lo temps havem mester star ab peccunia los remet pregar a vos per amor de mi encontinent dau los hi car sobre aço yo li scrich una letra la qual vos li dareu. Lo Senyor Rey parti daci a XV del present e tira la via de Navarra ab CCCC cavalls per socorrer a Lumbierre quis es alçat ço es la major part de aquell e axi mateix se diu com lo Rey de Castella hi va tanbe en persona per socorrer a la sua part. Daquiavant no sabem que sera placia a nostre Senyor Deu nos ajut. Lo dit Rey de Castella axi mateix te assatiada Viana del dit regne de Navarra e ha porrogades aquestes corts fins lo primer dia de juny. Nosaltres encara nons movem. Nous oblit per amor mia de scriurem que ab gran desig stich haver vostres letres. Recomananme en gracia e merce de las senyores. Feuvos venir lo sura en tot cas e scriga. Crech yo que per via de mossen Torres me poreu scriure secret pero remetho a vos. En Çaragoça a XVIII de maig.
Ab lo dit Bernat Ros poreu comunicar si per mi aqui podeu fer res car ab larchabisbe de Vich ne poreu acorrer et cetera. Aço volria et cetera. - Prest a vostre servir e honor Galceran de Fornells.

Translat de la provisio del Senyor Rey per al capita.

Nos don Johan per la gracia de Deu rey Darago de Navarra de Sicilia de Valencia de Mallorchas de Cerdenya e de Corcega comte de Barchinona duch de Athenes e do Neopatria e encara comte de Rossello e de Cerdanya per servey de nostre Senyor Deu e per defensio de nostra fe catholica e encara perque daçous ha molt pregat e exortat lo santissim e beatissim nostro Senyor lo papa Pio segon.

Ab tenor de la present e de nostra certa sciencia e expressa donam e otorgam licencia facultat e licit a vos lo magnifich e amat conseller e capita general de nostres galeres mossen Bernat de Vilamari que liberament e sens incorriment de pena alguna puixats eus sia licit e permes ab deu galeres axi vostres com de qualsevol altres vassalls nostres conduirvos ab la prefata santadat de nostre Senyor lo Papa e als seus stipendis segons que entra la sua Santadat e vos dit capita nostre sera convengut e concordat no obstant qualsevol obligacio que vos e altres patrons de galeres per vos elegidores fins al dit nombre de deu nos fossen tenguts e obligats. Declarat empero e entes que com lo dit nostre Pare Sant segons som imformats dona lo sou sevol stipendi de galeres de sis en sis mesos que vos dit nostre capita ab les dites deu galeres vos puxats conduhir ab lo dit Sant Pare e al seu sol sevol stipendi ab aquesta qualitat e condicio ço es que de sis en sis mesos hajats apendre lo dit stipendi o sou. E si per ventura durant lo temps que sereu stipendiat del dit nostre Sant Pare haurets manament nostre de venir a nos o anar en altra part ab les dites galeres per qualsevol causa que en tal cas dins sis mesos continuus apres que haurets lo dit nostre manament per letra nostra o en altra qualsevol manera hajats a venir e vinguts a nos si axi vos ho manarem ab les dites deu galeres e fer ço que per nos e de part nostra vos sera scrit o manat no obstant qualsevol conducta o convencio que haguessets feta ab lo dit Sant Pare. Manants ab aquesta mateixa als spectables magnifichs amats e feels consellers los nostres generals loctinents visreys e portant veus de general governador almiralls visalmiralls veguers sotzveguers batlles sotzbatlles justicies consellers consols de mar e tots e qualsevol oficials e subdits consevuilla dins nostres regnes mars e terres constituits e als loctinents dels dits oficials presents e sdevenidors e a quascuna e qualsevol daquells sots incorriment de nostra ira e indignacio e pena de deu mil florins dels bens de quascun contrafahent havedors e als nostres cofrens aplicadors que la present nostra licencia licit e facultat e totes e sengles coses en aquella contengudes juxta sa seria continencia a tenor tinguen fermament e observen tenir e observar façen inviolablament per tots e no contrafacen o contravinguen o algu contrafer o contravenir permeten per alguna raho o causa. En testimoni de la qual manam esser feta la present ab lo nostre segell comu en lo dos (al dorso) segellada. Dada en Çaragoça a cinch dies de maig en lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - Rey Johan. - Vidit L. de La Cavallaria
generalis thesaurarius. - Vidit P. Torrelles conservator.

Don Johan por la gracia de Deu Rey Darago de Navarra de Sicilia de Valencia de Mallorques de Cerdenya e de Corçega comte de Barchinona duch de Athenes e de Neopatria e encara comte de Rossello e de Cerdanya. Als spectables magnifichs amats e feels consellers nostres tots e sengles lochtinents visreys portants veus de general gobernador maestres justicies almiralls visalmiralls veguers e sotzveguers justicies batlles sotzbatlles consellers jurats mestre portolans consols de mar consellers universitats et tots e qualsevol altres oficials persones singulars e subdits nostres en los nostres regnes terres e mars on se vulla en tota nostra dicio constituhits e als loctinents dels dits oficials presents e sdevenidors e a cascun e qualsevol daquells al qual e als quals les presents pervendran e seran presentades salut e dileccio.
Com lo magnifich e amat capita general de les nostres galeres mossen Bernat de Vilamari de nostre manament e ordinacio haja a preparar metre a punt o fornir certes galeres nostres e de subdits nostres dehim per ço e manamvos axi stretament com podem que on se vulla dins los damunt dits nostres regnes e terres lo dit nostre capita volra metre a punt e fornir les dites galeres permetats e donets loch les puga fornir e metre a punt darmes e fahents li donar per sos diners tot lo que necessari haura al forniment e metre a punt aquelles gordantvos attentament de fer lo contrari en alguna manera per quant nos desijats servir e complaure e pena de deu milia florins evitar. Dada en Çaragoça a cinch dies de maig en lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - Rey Johan. - Vidit Lu. de la Cavallaria generalis thesaurarius. - Vidit P. Torrelles conservator.

S. R. M. Aragonum et Sicilie.
Senyor molt Excellent.
Per tres letres en diverses lochs fetes he avisada vostra Senyoria de tot ço que occorria en aquestes parts. E per ço la present no sera sino per certificar aquella com per tres o quatre homens quis dihen endressadors alias perturbadors del negoci de les remençes dir sia conduits per alguns senyors de aquells no zelants lo benefici publich ni axi poch la exaltacio de vostra corona se pararia orella en scoltar hun partit quels es mogut per diputats e XXVII ques concordassen ab los dits senyors de aquells havents fetes certes profertes als dits tres o quatre que contractassen lo dessus dit. E aço per star segurs de la oppinio e fama que per alguns ses mesa en la terra dients que vostra Senyoria volria convocar los homes de remença per castigar e fer ço que en aquella plagues e moltes altres coses se dien demants de intencio que vostra Clemencia nos ha notificada per moltes voltes a Jaume Ferrer e a mi les quals per squivar prolixitat sparem stesament narrar a vostre Senyoria quant present li sia. E per ço Senyor com ja essent jo en Gerona e en molts ajusts e consells he tenguts en aquell bisbat e a tots los altres ço es Vich e Barchinona me so sforçat per mes forces en conservar los bons en llur bona oppinio e en retraure los qui la havien contraria de tota error e mal proposit e reduirlos a la justa raho ques pertany he deliberat de no partir daci majorment que los qui son stats elegits per lo bisbat de Gerona no volen que partescha pero vostra Senyoria sens ells qui pens Deus ordonant seran aci dins tres o quatre jorns. Senyor yo he dit en los dits parlaments quant se tenien que pus que los dessus dits diputats e XXVII venien axi deliberats en ferlos dar lo que fins aci los dits homens han demanat per entrar hu ab la llur que ells devien scoltar e ja quina oferta los fora feta e segons ells veurian si respondrian. Empero tota via quesque diguessen parlassen ni praticassen que en tot e per tot sia consultada vostra Senyoria si cas era que vinguessen en algun terme de conclusio e aço per no restar ingrats a la corona reyal per mija de la qual han hagut llur justicia clara e no de partir segons de aquella tant per lo que han ofert e son obligats en los LXIIII Mil florins com en la voluntat e bona naturalesa e innata fidelitat en que tots temps son stats e han perseverat envers llur Rey e Senyor. E ells hanme feta de resposta com nuncha se volen departir de aquella ans volen star e perseverar en lo que totstemps son stats. E de aço Senyor vos fas cert per lo que se me han dit perque Senyor vostre Senyoria no fos informada sinestrament del cas dessus dit he volgut fer la present a aquella per avis e consolacio vostres. Encara man pregat los qui son vuy en Barchinona per scoltar dit parlament que ells no volen res hoyr que yo no sia present e que ells me hauran salconduyt en poder entrar en dita ciutat anant stant e tornant per que nom fiu en nengu. Si veig los dits afers succehir be e a bona fi del que dessus he dit tant per lo servey de vostra reyal persona quant per lo benifici publich e repos de la terra yo acistire en aquells lla hon no nom detendre gens hun dia ni una hora que ab los qui son stats elegits per los del bisbat de Gerona e encara si venen los de Vich Barchinona de anar a vostre Senyoria ab ells o sens ells per fer a aquella relacio a bocha pus stesa car nou gos tot comanar a la ploma. La qual Laltisme conserve en stament de gracia per lonch temps. Scrita en la parroquia Dorta prop Barchinona a XIII de maig. - Senyor. - De vostre Senyoria humil vassall e sotmes qui besant vostres mans en gracia e merce de aquella se recoman. - Jacme Serroli.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Per quant hir que fou divendres per hun servidor den Bernat de Marimon qui passava la via de Çaragoça e apres de aquell lo dit jorn per Narinyo (En Arinyo, Ariño) scriva de manament concordablament jo e los de mon consell fom avisats com dijous prop passat per occasio de certes diferencies qui la nit passada eran stades entra la Senyora Reyna e nostres embaxadors dins la vila de Agualada de la dita vila eren partits tant grant mati que lo dit Arinyo exint de mati de la vila de Apiera (Piera) troba aquells qui entraven en aquella. E en apres lo dit Arinyo fent la via daquesta ciutat troba la Senyora Reyna que passava a Muntbuy fent la via dels dits
embaxadors dient lo dit Arinyo ensert com la Senyora Reyna cavalcaria ab deliberacio que sino trobava los dits embaxadors passar fins la via de Sant Cugat e aposentarse aqui les quals noves hagudes e haguda collacio e intelligencia ab los pahers e prohomens daquesta ciutat e tots concordablament som donats en aquest parer de tencar portals veure viandants e los qui passaven hoc e registrar letres de quis vulla fossen generalment compranent tota persona per quant se crehia hoides tals noves que tot lo ques dehia de concordia fins en aquella jornada axi com de present se creu e encara en lo sdevenidor esser no res. E per ço esser ates hun correu vuy dada de la present que podien esser quatre hores apres mig jorn qui venia de Roma fent la via de Arago e de Castella es stat per mi aturat e les sues letres hagudes a ma mia aquelles he registrades les quim parien sospitoses entre les quals he trobats dos plechs e en aquella forma e manera que per vostres grans reverencies e magnificencies seran vistes e trobades les quals registrades he vistes com dit he he deliberat aquelles trametraus ab lo correu pus prest que he pogut haver per quant me par lo negoci en les dites letres contengut e mencionat o importa. E per que en la una de les dites letres ha mencio de mossen Vilamari segons veure poreu vos tramet dins la present hun translat de la licencia a ell per lo Senyor Rey donada de capitenejar deu galeres segons veure poreu la qual dies ha tenia e per oblit nons havia trames. Mes vos tramet hun translat de una letra que lo Rey fa al visrey mestre de Muntesa e Johan Ferrandis la qual vuy de mati fou pres. Mes una altra letra dreçada a micer Salmonia (ipsa almonia, almunia, sa Almonia, sa Almunia) per En Fornells quim semble es en lo coble den Serroli. E ab tant mossenyors molt reverend e magnifichs la Trinitat Sancta sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a XXIII de maig any Mil CCCCLXI. - Prest al que ordonareu lo veguer de Barchinona.

En la propia sesión del día 24, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas.

Als molt honorables e savis senyors los consellers de la ciutat de Vich. (se lee Vicb)
Molt honorables e savis senyors. Jatsia la Senyora Reyna hagues deliberat a suplicacio de aquest consistori e de la ciutat de Barchinona aturar en Martorell empero per indisposicio de sa persona ha convengut loch donar la sua Senyoria vage en Caldes de Montbuy qui es tant de aquesta ciutat quant Martorell per que avisantvos de les dites coses vos pregam e encarregam que si algu per part de la dita Senyora anava aqui per qualsevol raho siau be attents en lo que dit sera e molt mes en lo respondre haventvos en totes coses ab aquella virtut unitat e discrecio que fins aci loablament haveu acustumat e de vosaltres se spere. Certificantvos havem bona sperança que los negocis concernents Deu volent pendran bona conclusio. E tingaus la Sancta Trinitat en vostra proteccio. Dada en Barchinona a XXIIII de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Als reverends e magnifichs mossenyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Reverend e magnifichs mossenyors. Vostra darrera letra havem vuy reebuda per mossen Viladamany e aquell hoyt a ple dolemnos grantment de la indisposicio de la Serenissima Senyora Reyna e del mal aleujament de aqui (se lee aqni, típico error u, n, y al ser un scan de pdf a veces hay letras que no se leen bien, o, u, h, b, etc). E per ço desijants sempre plaureli en tot lo quens es possible e sublevar la sua Excellent persona de congoixa e desayre havem deliberat la sua Senyoria segons desige se vage aposentar en la vila de Caldes de Montbuy. La qual diste de aquesta ciutat quant Martorell. Asistant adonchs ab la sua Senyoria recomanau nos sempre en gracia e merce de
aquella suplicant humilment prenga ab bon comport la stada alli e prestament vulla entrar en la materia e dar compliment a aquella com per molts respectes sia molt necessari squivar tota dilacio. E sia lo bon Jhesus vostra proteccio. Dada en Barchinona a XXIIII de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
De aquesta matexa deliberacio son stats los consellers e consell de XXXII de aquesta ciutat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

Al molt magnifich mossen Francesch Lobet embaxador del Principat de Cathalunya.
Mossen molt magnifich. Vostra larga letra hair scrita en Perpenya havem reebuda per la qual largament som avisats axi del metiment dels dos homens en les galeres de mossen Vilamari com de les altres coses. Comendamvos grantment del bon recapte que donat haveu en les coses queus son stades comesas. E per quant lo dit mossen Vilamari ha lexats anar los dits dos homens vos ne fem lo present avis. Daqui avant reebuda la present podeu partir per venirvosne aci hon vos haveu necessari. Dada en Barchinona a XXIIII de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

25 DE MAYO.

Presentóse el Señor Primogénito a los Diputados, con el objeto de que se solicitara a la Reina la contestación de los capítulos que se le habían enviado, y para que determinaran lo que se había de hacer, en caso de un rompimiento o de una gran dilación; en vista de lo que, se acordó enviar, de nuevo, otra embajada solemne, consultándolo antes, empero, con el Concejo de la ciudad.