LXXXVIII. Reg. n. 1895, fol. 116. 25 nov. 1388. Juan I, Monzón

LXXXVIII. Reg. n. 1895, fol. 116. 25 nov. 1388.

Pateat universis quod nos Johannes Dei gracia etc. licet ad omnium fidelium et dilectorum nostrorum favoribus debitis prosequenda commoda et honores munificencie nostre liberalitas quadam generalitate sit habilis illis tamen quadam specialitate fit debitrix quos utilia et continuata obsequia graciis et favoribus apud culmen regium nostrum dignos reddunt utique et acceptos. Ad memoriam igitur reducentes nos annus est lapsus seu circa ad humilem et ingentem supplicacionem nostrorum dilectorum consiliariorum et proborum hominum civitatis Barchinone nonnulla capitula ordinacionem consiliariorum et aliorum officialium per vos eligendorum utilitatem rei publice civitatis prefate concernencia laudasse approbasse confirmasse et ratificasse prout in quodam privilegio per nos vobis concesso dato die XXIII mensis octobris anni MCCCLXXXVII infra monasterium de Valdonzella et clauso per fidelem consiliarium et prothonotarium nostrum Galcerandum de Ortigiis seriosius continetur: nunc autem per nuncios civitatis predicte ad curias generales Montissoni celebrandas vestri ex parte destinatos pro utilitate declaracione et confirmacione premissorum capitulorum comparentes nonnulla capitula nobis oblata fuisse denique et ostensa tenoris et continencie subsequentis.

Confirmacio feta per lo senyor rey dels capitols novellament ordonats per la ciutat de Barchinona e consell de aquella sobre la eleccio dels V consellers que la dita ciutat per privilegi ha acostumat de elegir cascun any en la festa de sant Andreu en e sobre lo regiment de la dita ciutat. Per ço com experiencia de fet monstra dels actes fets lur efficacia e virtut e per experiencia se sia clarament atrobat en la ciutat de Barchinona e en lo concell de cent jurats de aquella que la ordinacio en lany passat feta per lo consell de la dita ciutat e confirmada per lo senyor rey no es expedient ne profitosa en la forma que jau a la dita ciutat: per ço la dita ciutat e consell daquella compreses clarament los dits defalliments volent obviar a aquells et provehir de remey covinent ordona los capitols seguents sobre la forma de la eleccio de la consellaria e dels officials qui regexen los officis de mostaçaf e de la administracio de la casa del pes de la dita ciutat e supplica humilment al senyor rey que sia sa merce los dits capitols segons lur seria e tenor loar approbar e confirmar e en aquells interposar sa auctoritat e decret. Es conclos quel nombre de les persones a qui seran dats los rodolins sien XXIIII solament ço es VIII de cascun estament com no sia expedient que a tots aquells qui son en lo consell lo dia de sant Andreu sien dats rodolins car pot caure la eleccio en persones ineptes: les quals XXIIII persones es conclos que sien preses triades e elegides de totes aquelles qui seran en lo dit consell lo dit dia de sant Andreu en la forma seguent. Ço es quels ciutadans honrats ans de totes coses elegesquen VIII dels mercaders e apres que per la part dels dits mercaders sien elegits VIII dels ciutadans honrats e puys quels notaris especiers o aquells qui siuran en los escons qui son en la part dels mercaders elegesquen IIII dels manestrals qui sian de la part dels dits ciutadans honrats e subseguentment quels menestrals qui siuran en los escons de la part dels dits ciutadans honrats elegesquen IIII dels notaris e especiers o altres qui siuran en los escons de la part dels mercaders e que cascuns se esforcen de elegir com millors e pus enteses persones poran: e que mentre la una eleccio se fara nos procehesca en laltre mas fet per los primers eleccio ço es per los ciutadans honrats que elegesquen los segons ço es los mercaders e puys los tercers e los quarts qui son menestrals segons lorde dessus posat. E feta la eleccio dels dits XXIIII segons que dit es quels damunt dits se hagen a apartar en quatre parts ço es los VIII ciutadans honrats a una part e los VIII mercaders a laltre e los IIII de part dels notaris e speciers a laltre e los IIII menestrals de la part dels ciutadans honrats a laltre: e aço fet als dits VIII ciutadans honrats sien donats VIII rodolins eguals en forma e pes de cera ço es cascun I lo qual sia pres e tret per un infant de un baci ple daygua qui sia cubert en los quals VIII rodolins ne haje IV on haja en cascun un albera de pergami on sia escrit aquest nom elegidor e aquells a qui per lur sort vendra rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien dats VIII rodolins als VIII mercaders elegits e aquells IIII qui hauran rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien donats IIII rodolins als quatre elegits dels escons dels notaris e especiers en los quals IIII rodolins haja dos ab semblant albera com dessus es dit e aquells dos a qui vendran los rodolins ab albarans sien elegidors e aximateix sien dats IIII redolins als IIII menestrals en los dos dels quals rodolins haje semblants albarans e aquells dos a qui vendran los dits dos rodolins ab los albarans sien elegidors dels consellers del any subseguen. E hauts los dits XII elegidors per sort en la forma dessus dita apartarse han ab lo notari del consell en lo arxiu fet primerament per ells en lo consell de C jurats lo sagrament acustumat e tots XII o la major partida dells absent lo dit notari nomenaran III persones qui a lur coneguda sien bones e aptes per esser conseller en cap e lo notari appellat puys per ells scriura aquelles tres persones: e aço fet los dits XII tantost elegiran un prohom de si mateixs ço es aquell que Deus los administrara e lo dit prohom elegit en presencia de tots los XI sos companyons jur que de paraula o de continença no induesca los altres companyons seus o algun daquells de donar sa veu a certa persona ans haja a callar e star segur en sos continents dementre se fara la nominacio seguent: e tantost aço fet lo dit prohom elegit ensemps ab lo notari vagensen vers la lotja de la casa del consell e con seran a la porta del arxiu qui passa en lo verger daqui appellen un dels X elegidors qui seran romasos en lo arxiu e aquell appellat en presencia dels dits prohom e notari dins la dita lotja anomenen en conseller en cap un daquells tres qui per tots eren elegits en conseller en cap per aquell any lo qual vot de continent lo dit notari meta en scrit: e aquell qui haura dat son vot no torn a sos companyons ans sen pas en la casa del consell qui vuy se diu de XXX e apres los dits prohom e notari vinent ensemps a la dita porta del arxiu hajenne appellar altre de aquells qui son romases en lo dit arxiu e en presencia dels dits prohom e notari anomen aquell qui vijares II sera dels dits III per esser conseller en cap aquell any lo qual vot axi mateix lo dit notari scriva: e no torn aquell qui haura dat son vot a sos companyons qui seran romases en lo arxiu ans sen pas en la casa del consell demunt dita de XXX e axi sia fet de tots los altres de un a un qui seran romases en lo arxiu. E com tots hauran dats lurs vots vegen los dits prohom e notari qual dels dits III hauran mes veus e aquell qui mes veus haura sia escrit per lo dit notari per conseller en cap daquell any: e de continen los dits prohom e notari manifesten a tots los dits XI elegidors lo nom de aquell qui haura les meus veus. Pero si sesdevenia que dos dels dits III hagessen paritat de veus ço es que la un hagues V veus e laltre altres V e lo tercer una veu o en altre manera que sesdevengues paritat de veus que en aquell cas lo dit prohom qui sera stat ab lo dit notari ladonchs haja a donar la sua veu a la un daquells qui haura paritat de veus a aquell empero dels dits II qui mils II dictam sa consciencia e aquell sia haut per conseller en cap: e lo dit seu vot do lo dit prohom aximatex en secret present solament lo notari. E guardse be lo notari que con scriura lo vot dels elegidors no puxen los dits elegidors legir ne veurer lo un lo vot del altre: e en la forma dessus dita sia per los dits XII elegidors procehit en la eleccio del segon conseller e del tercer e del quart e del quint. E jatsia per la forma ja ordonada fossen tenguts los elegidors tots anys elegir en consellers III novicis ara en lo esdevenidor no sien tenguts de necessitat metre sino un novici: pero sils era viyares fos expedient de mes puxen metre fins a tres e no pus: e aquell qui sera stat conseller en qualque grau se vulla haja a vagar de esser conseller dos anys e aquells finits puxe esser tornat en conseller. Item quel prohom del qual damunt es feta mencio no haja veu en la eleccio sino en cas de paritat de veus axi com dessus es dit e lavors no pusca dar sa veu sino a la un daquells dos qui seran pars en veus. Item quel dia de santa Lucia sien elets en consell de C jurats XII persones en la forma damunt contenguda en la eleccio dels consellers los quals sien elegidors dels officis de mostaçaf e del execudor de la casa del pes los quals officis aquell jorn se fan: e lur manera e eleccio sia tal que tots ensemps concordablament o a les meus veus fet abans per ells sagrament devant lo concell elegesquen de lur bona testa sens tota sort lo nombre de les persones que per cascun dels officis en lo dit jorn fahedors hauran elegir.

- Nobis humiliter supplicando quod dicta capitula et contenta in eis laudare approbare et confirmare de nostra solita clemencia dignaremur nos dictis supplicationibus inclinati benigne comodumque ac utilitatem civitatis prefate omnimode affectantes concernentesque dicta capitula et contenta in eis prefate civitati fore utilia ac etiam opportuna: tenore presentis nostri privilegii per V annos proxime et continue secuturos ac postea ad nostre regie dignitatis beneplacitum duraturi predicta capitula et contenta in eis laudamus approbamus ratifficamus et nostre confirmacionis presidio roboramus: et casu quo elapsis dictis V annis tempore dicti beneplaciti nostri durante dicta capitula voluerimus revocare volumus et presentis serie consentimus ac mandamus quod privilegium et capitula ante presentem concessionem super dicta ordinacione prefate civitatis facta in ejus valore ac robore permaneant presenti privilegio in aliquo non obstante. Mandantes per eandem universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris vel dictorum officialium locatenentibus quatenus presens nostrum privilegium et in eo contenta firmiter teneant pariter et observent et inviolabiliter observari faciant et in aliquo non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione. In cujus rei testimonium presentem fieri et sigillo nostro pendenti jussimus comuniri.
Data in Montesono die XXV novembris anno a nativitate Domini MCCCLXXXVIII regnique nostri secundo. - Sig+num Johannis Dei gratia etc. - Rex Johannes. - Testes sunt infans Martinus dux Montisalbi Garcias archiepiscopus Cesarauguste Gastonus de Montechateno Antonius de Vilariacuto Eximinus Petri de Arenosio milites.

lxxxix-reg-n1895-fol-158-4-feb-1389

APÉNDICE AL LIBRO DE LAS EXEQUIAS. (Juan II) Y griega, hoc : sí

APÉNDICE AL LIBRO DE LAS EXEQUIAS.

Libre de algunes coses assenyalades succehides en Barcelona y altres parts.
Pere Joan Comes. A. M.

Libre 2. Cap. 24. De la malaltia del Senyor Rey En Joan y de la sua mort y de la honrrada sepultura que li fonc feta.

Diumenge que comtavem a X del mes de jener any MCCCCLXXIX sentint e sabut per los honorables consellers que la Majestat del Senyor Rey En Joan se era ajegut de malaltia ab molta febre en una cambra episcopal de la dita ciutat en la qual lo dit Senyor havia pres posada seguint los vestigis e bons costums dels antichs e per retre lo deute que la ciutat acostuma en semblants casos de continent tots V consellers se ajustaren en la casa del consell de la present ciutat e ajustats partiren de la dita casa per viscitar lo dit Senyor lo qual trobaren ajagut en la dita cambra en un llit de camp en loqual lo dit Senyor acostumava jaure e visitant aquell e sentint la disposcicio sua ab los metges que del dit Senyor havian cura tornaren a la casa de la dita ciutat e de continent trameteren llurs vergues per haver consell de promens de la dita ciutat. E ajustats en la dita casa del consell de XXXII ensemps ab los dits promens lo honorable Miçer Jaume Deztorrent conseller en cap fou exposte notificat lo cas de la dita malaltia demanant en aquells quels volguesen aconsellar e dir llur parer ells consellers com se devian regir en lacte de la malaltia com fos cosa a tots notoria que la ciutat per fer loque deu e retra lo deute a son Rey e Senyor sentint tals cassos se acostuma interposar e fon consellat quels dits consellers tots o alguna part dells tots jorns duas voltas tant quant la malaltia al dit Senyor duraria devian anar visitar lo dit Senyor e veura e entremetres axi de la indisposicio sua com de metges e medecines com encara de altres coses qui haguesen sguart a la cura e conservacio de la persona del dit Senyor. E que lo hu dels dits consellers romangues tots jorns en la nit acompanyat de dos promens ciutadans tant quant la dita malaltia duras e la disposcicio requeris. E de fet los dits honorables consellers seguint lo dit parer e consell desliberaren proseguir aquell e per so la nit del matex dia lo conseller en cap en companya de dos honorables ciutadans feu la vella del dit Senyor fins lo dia apres seguent e axi fou tingut lorde de la dita vetlla un conseller y dos ciutadans ço es comensant lo cap sempre y apres los altres ab son orde fins a XIX de dit mes de jener e encara los dits honorables consellers hoyns dir que a Solsona havia un solempne metge jueu trameteren ab correu volant al dit metge fos de continent asi per veure la dita Majestat e esser ensemps ab los que ya y eran en la cura de aquell e lo dit metge de continent rebuda la lletra dels dits honorables consellers fou asi e visita lo dit Senyor e ensemps ab los altres metges hac carrech de la cura del dit Senyor e tots jorns feya relacio als dits honorables consellers de la disposicio del dit Senyor e tant com la malaltia dura tots jorns los dits consellers una vegada ans de dinar e altra apres dinar foren solicits e curosos de visitar lo dit Senyor donant tot endres quant en ells hera en las cossas nescesarias a la salut del dit Senyor.
E lo dimars que comtavem a XII del mes de jener lo dit Senyor Rey confessa e sens çerimonia alguna combrega adorant tant solament lo cors precios de Jesu-Christ consagrat en la missa que un prevere havia çelebrada en la cambra hont lo dit Senyor jeya malalt e lo matex dia lo clero de lo Seu aporta al dit Senyor lo vel de la Verge Maria lo qual esta en un bell reliquiari e adorat per lo dit Senyor aquell li fou posat sobre los ulls e cap.
E lo dilluns que comtavem a XVIII de jener lo dit Senyor aprohismanse a la mort per lo reverent mestre March Bergua del orde dels frares menos fou desenganat de la sua mort las quals cosas lo dit Senyor pres ab molta paciencia e gran esfors sens fer mutacio o moviment algu mostrant esser aconortat de la mort.
Apres lo dimars que comtavem a XIX de dit mes de jener lo dit Senyor vers les III hores de mati perde la paraula e tocades les VII horas del dit dia ans de mitg jorn rete la anima a nostro Senyor Deu qui per sa clemencia laura colocada en son Regne.
E pasat lo dit Senyor de la present vida lo seu cors fou embalsamat e apres vestit en la forma seguent ço es que li mudaren camisa e li vestiren gipo carmesi calsas de grana ben tirades una roba de vellut carmesi folrada de mars gibelins barreta negra al cap e fou tornat sobre lo llit hon lo dit Senyor muri sobre lo qual llit fon posat cubert de un drap brocat de or molt bell e foren posats tres coxins lo hu de brocat e los dos de domas blanch e tench lo dit cors lo cap sobre lo coxi de brocat e fouli posada al cap corona e a la ma dreta ceptre e a la esquerra devia esser posat pom de or ab una creu petita e no fou fet e mes li fou posada la espasa que acostumava portar sobre lo dit Senyor e lo matex dia e poch apres que lo dit Senyor hac retut lo deute de natura a son Creador los dits honorables consellers ajustats en casa de la ciutat per llurs vergues feren ajustar lo consell ordinari de XXXII e ajustat lo dit consell per lo honorable conseller en cap fou en aquell exposat lo cas sobre dit de la mort del dit Senyor e demanaren llur consell e acort sobre la cirimonia per los dits honorables consellers en nom de la ciutat servadora e feta la dita propocicio e aguts diversos coloquis entre los dits honorables conseller e consell fou desliberat que totas las cosas que se havian de executar per part de la ciutat e axi del nombre dels promens qui han de ser vestits de gramalles e de la cera com altres coses tocant a la dita sepultura que per part de la ciutat deuen esser fetas fos fet tot axi com es acostumat.
E lo dimars apres seguent que comtavem a XX de jener MCCCCLXXIX los dits honorables consellers demanats per part dels marmasors del dit Senyor vinguesen al palau Episcopal en lo qual lo dit Senyor retuda la anima a son Creador com desliberasen portar lo cors a la sala del palau Real la qual sala era estada molt bellament e de bells draps empaliada e fou fet al mitg de la dita sala un llit alt ab bancals al entorn e cubert de matalaf sobre loqual fou posat un bell drap de ras e fou posada una travaca penjada sobre lo dit llit lligada a una de les arcades de la dita sala e al cap del llit fou posada la creu major de la Seu e foren constituhits en la dita sala VIIII altas ço es tres a cascun costat e dos al cap baix de la dita sala e hu sobre lo dit sitial o tribunal en lo qual lo dit Senyor vivint seya en sa cadira Real quant tenia audiencia a sos pobles.
E per quant traure lo cos del dit palau per portarlo a la sala del palau Real qui era aparellada segons damunt apar aquell no recaya en cerimonia fou desliberat que no tingut orde algu de ordenar fos tret lo cos del dit palau Episcopal e aportat al dit palau Real e axi fou fet es ver que los dits honorables consellers ab llurs vergues ab vergues alçades se meteren en lo llur lloch ço es inmediadament tras lo dit cos ab orde sens que altre orde fos servat e fou portat lo dit cos per alguns dels nets e familiars del dit Senyor no servada entre ells orde alguna e exint lo dit cors del dit palau Episcopal lo clero de la Seu tot sol ço es preveres e canonges de aquella ab un ciri de cera blanca cascu en la ma ab la creu alsada devant lo dit cos portaren aquell en la dita sala sobre un llit cubert de un drap de brocat de or e de çeda negre molt bell e vestit lo dit Senyor en la forma damunt dita abla cara descuberta e alli sobre lo llit demunt mencionat fou mes lo dit drap de brocat e sobre aquell fou posat un coxi de brocat al cap. E en lo cap del dit Senyor tenia corona en la ma dreta çeptre en laltre la espasa e manca lo pom com non tinguesen de fet e estech lo dit cors descarat sobre lo dit llit del dit dia dimecres fins al altre dimecres axi estec VIII jorns e lo vuite jorn fou mes dins duas caxas com comensas a sentir e la derrera fou cuberta de drap vellut de carmesi.

Apres lo dijous ans de la solempnitat de la dita sepultura fou ordenat que fosen carregades les armes del dit Senyor Rey en aquesta forma ço es que feren preparar VIII cavallers ab lurs cavalls ab cubertes de saques e foren fetes IIII banderes Reals duas ab armes de Arago e una ab armes de Sicilia e altra ab armes de Navarra e IIII pavesos ab ditas armas los IIII cavallers portaren les dites IIII banderes ab llurs astes llansades al coll e los dits IIII pavesos ço es bras squerra tots al reves axi que lo que avia de anar alt anave baix als peus e axi matex feren preparar los munteros del dit Senyor ab llurs corns e vozines de casa ab llurs cans dels quals ni havia vestits de canamas e preparat en la dita forma tots los dits cavallers ço es primerament los qui aportaven les banderes intraren a cavall dins la sala gran del dit palau Real ab las banderes alçades ço es asta en cuxa e axi a cavall voltaren tres vegades lo dit cos del dit Senyor e a la derrera cridant per tres voltas digueren tales o semblants paraules dresant aquelles a M. Rodrigo de Rebolledo Camarlench del dit Senyor. «M. Rodrigo senyor Camarlench X jorns a nostron Rey e Senyor e nol trobam hauriau lons vist. » E fet lo dit crit per los dits cavallers ab plors molt grans per IIII voltas lo dit Camerlenc ab gran crit e molt agrament plorant responent dix «Mort es veulo asi hon jau mort» E los dits cavallers replicant digueren «com mort» e lo dit camarlench dix«hoc mort.» E oyda per los IIII cavalles la resposta llavors los dits IIII cavallers ab crits aspres e ab gran plor brocaren llurs cavalls vers lo dit cos enderrocans ciris e brandoneres e calades les astes de las banderas sobre llurs colls roseguans ditas banderas per terra e axi matex los altres IIII cavallers qui ya estavan preparats prest de la dita sala brocaren llurs cavalls vers o dit cos llansant los pavesos en terra e casi llantsantse de llurs cavalls en terra. E per semblant tots los munteros cornant e los cans odulant e tots ensemps cridans ab crits de plor e llagrimes dients «ahont lo trobarem lo bon Rey. » E fet lo dit acte vereu aqui plos e llamentacions que era gran pietat als hoints e miradors. Apres los dits cavallers ensemps ab los munteros exints del dit palau discorrent tota la ciutat corregueren per totas las plasas les dites armes comensant a la Plaça del Rey.
Disapte a XXX de dit los honorables consellers se ajustaren bon mati en la casa de la ciutat e acompanyats de promens ab caperons vestits anaren al palau del Rey hon lo dit cos era e no deteninse en altres actes colocades primerament XXIIII personas qui havian carrech e eren estades amprades per portar lo dit cos e posat cascu en son lloch despres lo dit cos exint la professo de la dita sala ordenaren los qui en la dita sala foren per acompanyar lo dit cos e totes coses sots lorde seguent.
E primerament ordenaren lluminaria devant lo cos e foren lo nombre dels brondons entre los particulas de la ciutat e del Senyor Rey DCCII. E los del Senyor Rey tenian un senyal Real posat al reves.
Apres anaren los VIII cavallers qui lo dia de dijous havian corregudas las armas a cavall e portavan las ditas banderas rosegant ab llurs escuts al reves al bras.
Apres anaren les creus que foren XIII entre les de les parroquies e monestirs e apres lo clero de las parroquies apres los frares e apres lo clero de la Seu apres los reverent bisbe de Girona vestit episcopalment qui celebra la missa e feu las obsequias e cirimonia apres foren ordenats XXVIII homens de la casa del Senyor Rey qui a peu portaven sengles brondons de çera negra ensesos apres los capellans e altres de la capella del Senyor Rey vestits tots de drap negre ab sengles ciris en la ma ensesos qui anaven salmejant molt devotament.
Apres devant lo cos inmediadament dos canonges de la Seu ab capes ab llur vestit e altros dos derrera lo cos.
Apres vench lo cos ab tots los portants ordenats segons demunt es ver que per rellevar de travalls los convidats del carrech del portar agueren dotze homens pagats per los marmaçors los quals foren vestits de negre ço es cotes e caperuç estan solament pagades per los dits marmasors. E los dits homens nos mostraven com estiguesen jus lo bastiment.
Apres ana la Illustre Senyora Infanta relicta del Illustre don Henrich mestre de Sant Iago jerma del dit Senyor Rey ensemps ab tots los nets del dit Senyor.
Don Jaume de Navarra legitim net.
Don Alfonso de Arago fill bastart del Senyor Rey nou succesor del damunt dit Senyor.
Don Felip de Arago - Don Joan de Arago fills bastarts del Illustre don Carles fill quondam legitim del dit Senyor.
Don Joan - Don Ferrando fills de Don Alfonso de Arago fill bastart del dit Senyor.
Apres ana molta gent illustre que per no ser tant llarch e dexat.
E dix la missa major lo reverent bisbe de Girona lo qual feu per semblant lo sermo lo dit dia.
Es ver empero que ans de exir lo dit cos de la sala Real M. Rodrigo de Rebolledo camerlench del Senyor Rey estant dalt en lo bancal del llit fet al dit cos en la sala damunt dita ans que lo dit cos fos mogut en presencia de tots los que alli eran ab gran plor e llamentacio tranca lo sagell del dit Senyor ab martell e encara trenca les vergues dels uxers o aguatzils dient paraulas de dolor pertinents al dit acte.
E totes les coses fins asi fetes per causa de la dita sepultura pagua la marmasoria salvo las lluminarias particulars damunt dites.
E lo matex dia de disapte que contaven a XXX del dit mes de jener los honorables consellers feren convidar per los honorables obres de la dita ciutat acompanyats de dos ab gramalles e caparons vestits en lo entrevall que lo ofici divinal se deya en la Seu per obsequias de la dita sepultura la dita Senyora Infanta e tots los nets del dit Senyor diputats oydors de compte prelats barons nobles homens cavallers gentils homens ciutadans honrats mercaders que lo dia del dilluns primer vinent fosen a la casa de la ciutat hon los honorables consellers se ajustarian pera venir a la Seu a fer honor al aniversari çelebrado per part de la ciutat per anima del Senyor Rey e lo dit aniversari fou fet en la forma acostumada.
Apres lo dijous que contaven a IIII del mes de febrer de MCCCCLXXIX dia assignat en traura lo cors de la Seu per portar aquell al monestir de Poblet en lo qual lo dit Senyor se hera lexat los dits honorables consellers lo dia abans feren fer una crida que lo dit dia pasat mitg jorn no fos algu qui paras obrador ni obris portas de aquells y axi fou fet.
E per semblant los dits honorables consellers per honrrar e honorificar la exida del dit cors e ampraren totas las lluminarias de las confraries de la ciutat la qual fos en gran e copios nombre e mes trameteren los hobres de la present ciutat al vicari del Senyor bisbe de la Seu li plagues trametre a les parrochias fosen lo dit dia ab llurs creus e processo duas horas apres mitg jorn per acompanyar lo dit cos e axi fou fet.
E mes trameteren convidar les damunt ditas XXIIII persones qui eran estades convidades e ordenades portar lo dit cors que lo dit dia o dita hora fosen a la Seu per portar lo dit cors fins al monestir de Valldonzella fora ciutat.
E ordenades e preparades totes les dites coses lo dit dia de dijous vers les tres hores pasat mig jorn lo dit cors fou tret de la dita Seu ab lo matex orde e cerimonia e ab tots los acompanyants qui si trobaren per llurs trats que lo disapte prop pasat era estar portara la dita Seu per la ecclesiastica sepultura.
E exint de la Seu lo dit cors fou portat e exint per lo portal major girant la via del palau Episcopal fent la via de Sant Jaume e volta vers lo Call e feu la via del portal de Sant Antoni pasant cami dret per la Boqueria e devant lo ospital de Santa Creu e tira fora lo portal fins al monestir de Valldonzella ont per las monjas fou rebut e exint al pati ab Creu processionalment. Es veritat que lo clero de la Seu ne les ordens e parrochies ne llurs creus pasaren ne exiren fora ciutat ans se aturaren dins lo dit portal salvo que lo senyor bisbe de Girona hisque ab los canonges de la Seu fort poch fora lo dit portal e feu absolucio al dit cors e axi sen torna tot lo clero.
E com lo dit cors fou pres lo dit portal cassi devant la casa del monestir de Sant Anthoni XXVI frares del monestir de Poblet qui eran vinguts de llur monestir hisqueren de la dita esglesia de Sant Anthoni abcreu alsada ab llur abat vestit portant mitra e crosa e aqui reberen lo dit corse metense devant lo cors ab tota la lluminaria demunt dita que era bella cosa de veuratiraren la via de Valldonzella e alli estech aquella nit.
E lo dia apres divendres que comptavem a V de febrer sens çerimonia alguna los dits frares sen portaren lo dit corsa coll de homens estependiats per los dits marmasors e de aqui avant cesa la çerimonia de la present sepultura.
Los honorables consellers posaren las gramallas de saques o terlis lo diumenge apres seguent que comtavem a VII del dit mes de febrer e prengueren gramallas negras les quals aportaren fins a IIII de mars apres seguent.
E posades les dites gramalles foren fetes als dits consellers samarres de contray folrades de ales de çathi negre.
E fou encara ordenat per los dits consellers que fos feta crida que algu no gosas fasteyar de trompas sons bayls moms ne jochs fins a la Pascha primer vinent donant senyal de dol e tristicia.

Archivo de la antigua Diputación de los tres Estamentos de Cataluña, fol. 74 v. del dietario del trienio de 1476 a 79.

En aquest dia de dimarts toquades set hores de mati ço es abans de mig jorn la Majestat del Serenissimo Senyor Rey don Johan de immortal memoria fetes totes ordes de christia regonegudament e contrita com a vertader catolich e fet e fermat codicil com dies havia hagues testat fini gloriosament sos derres dies en lo palau del R. bisbe de Barchinona en lo qual la hora residia. En apres lendema dimecres fonch ab solemne professo de totes les Seu parroquies e ordens de Barchinona e acompanyat de prelats magnats familiars deputats de Catalunya consellers de Barchinona e altres molts fonch portat lo seu cors al palau Reyal e major de la dita ciutat e mesen la gran sala en lo mig ab lit pavallo ceptre pom en la ma corona al cap insignies Reyals empaliat de bells draps de or e de ras e construits en dita sala nou altars en losquals tots los matins fins al mig jorns se celebraven misses e totes les Seu parroquies e ordens venien alli dues vegades lo dia demati e pres dinar fent absolutions e orant continuament per la sua anima hon stech fins lo disapte XXX del dit que ab solemne professo fonch portat a la Seu de la dita ciutat de Barchinona en la qual fonch fet solemne offici capell ardent e ab gran luminaria com es de costum en semblants solemnitats. Sermona dit dia lo R. bisbe de Gerona. Lo diluns seguent primer de febrer del dit any per los magnifichs consellers de Barchinona fonch fet solemne aniversari en la dita Seu per la anima del dit ........ Nota. Con la lengüeta el encuadernador cortaría indudablemente media linea que falta para terminar este apunte.

Gabrielem Vilell presbyterum severi barcinonensis

LXXXIII. Reg. 1893, fol. 47. 23 oct. 1387.

LXXXIII. Reg. 1893, fol. 47. 23 oct. 1387.

Pateat universis presentem seriem inspecturis quod nos Johannes Dei gratia etc. attendentes dilectos et fideles nostros consiliarios et juratos ac probos homines de concilio civitatis Barchinone quamvis haberent nonnulla alia privilegia tam ad certum tempus quam imperpetuum per illustres dominos reges predecessores nostros dicte civitati et civibus ejusdem ab antiquo circa regimen civitatis retroactis temporibus eisdem indulta et concessa nunc in pleno consilio ipsius civitatis omnibus concordatis in eodem pro utilitate reipublice ejusdem et ut omnis suspicionis et murmuracionis materia in eleccione dictorum consiliariorum juratorum mustaçaforum ac aliorum officialium ipsius civitatis de cetero evitentur fecisse ordinasse et nobis humiliter presentasse certa capitula in scriptis quorum tenor sequitur sub his verbis.
- Per bon stament de la cosa publica et per cessar occasio de murmurar e encara per obviar a avols maneres appar concordablament als consellers et consell de cent jurats de la ciutat de Barchinona que la dita ciutat deja haver novellament concessio del senyor rey dels capitols seguents.
Et primerament en elegir per temps esdevenidor los consellers es stat concordat que lo jorn de sant Andreu ajustat lo consell de C jurats per fer la eleccio dels dits consellers sien eletes XII persones del dit consell en la forma seguent: ço es que sien fets docents radolins de cera o aytants com mester sian segons lo nombre de les persones qui seran en lo dit consell et que cascun radoli sia de pes de la quarta part de una onza et que dins XII dels dits radolins sia mes I albaranet de pergami gros en lo qual sia scrit aquest nom eslegidor et tots los altres dits rodolins sien vuyts los quals rodolins vuyts e scrits tinga lo scriva del consell dins la casa on lo dit consell de C jurats sera aplegat empero que los XII scrits sien apartats dels altres vuyts et con tot hom siura lo dit scriva deja comptar tots los ciutadans de la part dreta e prenga III dels dits rodolins qui seran scrits e facey compliment dels altres vuyts tro en nombre quey sia mester dels dits ciutadans e los dits aytals radolins mete dins un baci on haja aygua et aquells faça be mesclar e faça cobrir lo dit baci ab I drap de Ii e aquell baci axi cubert faça aportar per I verguer de la ciutat al banch on los dits ciutadans siuran e en presencia de tothom faça que un fadrinet de edad de VII anys poch mes o menos meta la ma en lo dit baci cubert et traga I dels dits radolins e aquell do començant al primer que siura en lo dit banch et aquell a qui al dit radoli sera donat lo haja de continent en presencia del dit notari obrir ans que altre rodoli se do a aquell qui Ii siura al costat et si lo dit rodoli sera atrobat vuyt pas avant lo dit notari tro tant que a algu venga lo dit radoli en que sera scrit lo dit nom elegidor et aquell qui haura hagut lo dit radoli ab lo dit nom elegidor sia de continent scrit per lo dit notari en elegidor dels dits consellers lo qual prohom en qui sera cayguda la dita sort hage de continent fer lo sagrament quels elegidors son tenguts de fer lo cual sagrament sia legit ans quels donen los rodolins present tot lo dit consell: et prestat lo dit sagrament lo dit elegidor se haja a levar del banch on siura e shaja apartar en la I cap de la dita casa del consell sens que no parle ab alguna altre persona e aqui estigue cascun elegidor tro hajen compliment de tots los dits XII: et en apres lo dit scriva hage comptar tots los menestrals qui siuran en los banchs devant los dits ciutadans e per semblant forma meta en lo dit baci III dels dits rodolins scrits e aytants dels altres vuyts com mester sera al nombre dels dits menestrals e aquells be mesclats e cuberts lo dit scriva deja fer donar per lo dit fadri a tots los dits menestrals comensant del primer tro al derrer dels dits banchs e que scrive los noms dels III en qui caura la dita sort e aquells faça apartar en la dita casa e jurar en la forma et manera que dessus es expressat: et semblant pratica e forma tinga lo dit scriva en lo banch de la part esquerra on siuran los mercaders mesclanhi III rodolins dels scrits ab los rodolins vuyts que en lo dit banch se hauran a distribuir: e semblant faça en los banchs qui stan devant lo dit banch dels mercaders en los quals aximateix distribuescha los dits tres rodolins scrits qui sobraran e aço en la forma et manera dessus dites. Les quals XII persones axi eletes se hagen totes ensemps a partir de present per fer la eleccio dels consellers e hagen elegir III bones persones de les quals tots o almeyns VIII dells se concordaran e aço per esser conseller en cap en lo dit any de la ciutat: et hagen tres rodolins de cera vermella del dit pes e en cascu daquells rodolins en I pergami grosset scriven lo nom de las dites III persones cascuna en son rodoli. Item façen eleccio de tres bones persones per esser conseller segon e per semblant forma sia mes lo nom de cascun daquells en I radoli de cera vert los quals sien III rodolins del pes dessus dit. - Item elegescan VIIII persones novicis qui nul temps sian stats consellers e lo nom de cascun sia mes en I rodoli de cera groga los quals rodolins sien del pes ja expressat: los quals elegidors no gosen ne puxen exir de la casa on seran appartats per fer les dites eleccions tro aquelles hagen complides per la forma dessus et dejus contenguda: e los dits rodolins axi concordats en III partidas segons que dessus es expressat tots los dits XII elegidors ab los dits scriba et verguer e fadrinet venguen devant lo dit consell de cent jurats e en lo dit baci cubert facen primerament metre los III rodolins de cera vermeila (vermella) e ben mesclats e cuberts facen que lo dit fadrinet traga I dels dits rodolins e aquell qui sera tret sia de continen mes per lo dit scriva en I boça de cuyr que tenga lo dit scriva en la ma devant lo dit consell e los altres dos rodolins vermells sien foragitats et apartats e per semblant forma sien meses en lo dit baci los altres III rodolins verts en sia tret un per lo dit fadri e mes en la dita bossa. Item sien preses e meses en lo dit baci ben cubert tots los dits nou rodolins de cera groga e lo dit fadri si pot haja a traure III rodolins justats del dit baçi o si tots III justats nols pot traure quels traga de I en I et aquells III rodolins axi trets sien meses en la dita bossa: e en la dita forma e maneras hauts et meses los dits V rodolins en la dita boça los dits XII elegidors ensemps ab lo dit scriva se aparten del dit consell e obren los dits V rodolins e aquell qui sera trobat scrit dins lo dit rodoli vermell sia en aquell any conseller primer et aquell qui sera scrit dins lo rodoli vert sia conseller segon et los III novicis qui seran trobats en los III rodolins de cera groga sien consellers terç e quart et quint a conaguda dels dits elegidors o de la major partida: et de continen los dits XII elegidors façen per lo dit scriva publicar los noms dels dits V consellers e lo orden de aquells. Item es acordat que daci avant los concellers en cap e segon apres que seran stats consellers no puxen ne dejen esser tornats en eleccio de esser consellers fins quatre anys sien passats apres que hauran posada la dita consellaria. Item es stat acordat que daci avant alguna persona no puxe esser electa en los dits III consellers novicis qui dins V anys sien stats consellers tercers quarts o quints axi que hagen a vagar V anys cumplits de la dita consellaria dels novicis: empero si als dits XII elegidors o la major partida daquells era semblant per ben publich que algu o alguns qui dins los V anys fossen stats consellers tercers quarts o quints fos o fossen bons o profitosos a esser conseller o consellers primer o segon que los puxen nomenar e metre en los dits rodolins vermells o verts segons quels sera semblant: empero que los dits novicis qui seran stats consellers tercers quarts o quints no puxen tornar en los dits primers et segons fins IIII anys sien passats apres que hauran posada la conselleria. Item es concordat que los dits XII elegidors complida per ells la dita eleccio dels dits V consellers ans que venguen devant lo dit consell de C jurats elegesquen dues bones persones per esser obres e aço fassen a lur bona coneguda sens rodolins a concordia de tots o de la major partida dells: los quals dos obrers axi elets deguen fer publicar con los dits V consellers se publicaran. Item es acordat que daci avant los C jurats sien elets en la forma seguent ço es que los dits V consellers apres que seran elegits en la manera dessus dita trametran per cascuns consols de cascuns officis de la ciutat e que los dits consols hagen a portar en scrits als dits consellers migençant sagrament de triar los millors aquell nombre de persones de llur offici quels sera demanat per los dits consellers considerat lo nombre qui sera en lo dit offici et los dits consellers ensemps ab los dits consols prenguen de cascun offici aquell nombre de persones quels apparra esser sufficient per esser de consell de C mudantni empero cascun any com mes poran ço es que axi mateix noy tornen dos anys o mes arreu romanentni cadany alcuns qui sapien la pratica del consell: et alli on no haja consols en loch daquells los dits consellers hagen alcuns bons prohomens ab los quals migençant lo dit sagrament elegesquen aquells quels parra esser sufficients a consell de C jurats. Empero dels ciutadans et mercaders sien meses per consell de C jurats a arbitre e voler dels dits consellers fet primerament per los dits novells consellers sagrament en poder del escriva de la casa del concell de elegir e triar los millors de aquells que nomenats o presentats Ius seran per los dessus dits. Item es acordat que la eleccio del mostaçaf e del execudor de la casa del pes se faça daciavant en la forma seguent: ço es quel jorn de sancta Lucia aplegat lo consell de C jurats segons ques acostumat sien eletes VIII persones del dit consell departidas en quatre parts ab rodolins en aquella matexa forma e manera que dessus es expressat en los XII elegidors dels V consellers: exceptat que axi com dessus se han a donar III rodolins scrits ab aquest nom elegidor en lo banch dels ciutadans e altres III en cascuna de les altres III partides del dit consell que al present solament sien dats en cascuna de les IIII parts del dit consell dos rodolins ab la dita scriptura e aquells sien mesclats ab los altres vuyts segons la forma de la altre eleccio: et les dites VIII persones axi eletes sens algu dels dits V consellers present lo scriva del consell se deja apartar del dit consell de C jurats e prestat primerament per ells lo sagrament acustumat cascu dels dit VIII elegidors haja en publich solament devant ells mateixs una persona anomenar la cual segons sa consciencia sia bona per esser mostaçaf aquell any e execudor de la casa del pes lo qual nom degue de continent scriure lo dit scriva e lo nom daquell qui Ihaura anomenat: et con cascun dels dits VIII elegidors haura nomenat per si una bona persona ladonchs totes aquelles XIII persones axi anomenades sien de continent meses cascun separadament per son nom en un rodoli de cera groga dins I pergami grosset e los dits Vlll rodolins sien cascun del pes dessus dit et aqui presents los dits VIII elegidors sien meses los dits XIII rodolins e ben mesclats dins un baçi ab aygua lo qual sia cubert ab un drap de Ii e sia haut I fadrinet de la edat dessus dita lo qual haja a traure III dels dits rodolins los quals III rodolins sien de continent uberts e los noms daquells sien scrits per lo dit scriva e aquells III sien hauts per elegits en mostaçaf daquell any pero que aquell qui sera stat elet en mostaçaf e haura obtengut lo dit offici de VI anys no puxa esser elet ne anomenat en nombre dels dits VIII: et encontinen dels V rodolins qui romandran en lo dit baci cubert sien per lo dit fadrinet trets dos rodolins e aquells uberts decontinent sien meses en scrit per lo dit scriva e aquestes dues persones sien haudes per elegides en execudor de la dita casa per aquell any pero que aquell qui sera stat elet execudor de la dita casa e haura tengut lo dit offici dels dits VI anys no puxa esser elet ne anomenat en nombre dels dits VIII: et les dites tres et dues persones axi electes sien presentades al senyor rey o en absencia sua al seu batle general per fer los dits mostaçaf et execudor los quals elets et creats per lo dit senyor o batle general sien publicats en lo dit consell de C jurats segons forma acustumada. Entes empero e declarat que si per ventura dels dits V rodolins qui romandran en lo dit baci lavatsne los III per fer lo mostaçaf eren III los dits dos rodolins per fer lo dit execudor e en lo un dels dits rodolins o en abduy eren trobades persones scrites qui fossen heretats o haguessen parts en molins que en aquell cas los dits VIII elegidors degen fer traure del dit baci per lo dit fadrinet de aquells tres rodolins qui seran romasos un o dos rodolins per haver compliment als dits dos qui shauran a elegir per execudor: e si era cas que en tots los dits V rodolins restants dels dits VIII o en quatre daquells eren atrobades scrites persones heretades o havent part en molins que ladonchs sien anomenades altres V o quatre persones per aquells mateixs dells VIII elegidors qui los dits V o quatre haurien anomenats ço es una persona per cascu dels dits elegidors: e en aquell cas los dits V o quatre rodolins sien meses en lo dit baci cubert e sien trets per lo dit fadrinet dos rodolins o un si laltre sera ja atrobat en quo no hage persona heretada o havent part en molins e aquells aytals dos sien presentats al dit senyor rey o a son batle general et apres publicats segons que dessus es ordonat. Item es acordat que los pesadors del dit mostaçaf sien daci avant elets en la forma seguent: ço es que apres aquel dit mostaçaf sera elet et publicat los dits consellers com abans puxen ensemps ab los dejus dits XXX prohomens o la partida daquells dejus ordenada degen et hagen elegir los dits pesadors e que en lurs consciencia et carrech de anima migençant sagrament degen elegir en lo dit offici sino aquell o aquelles millors persones que poran atrobar qui sien de condicio de exercir lo dit offici et que lo senyor rey ne la senyora reyna ne lo mostaçaf ne neguna altra persona no puxen forçar ne induir los dits consellers e altres elegidors de elegir en lo dit offici sino aquell e aquells que segons llur bona conciencia Ius parra esser faedor. Los quals pesadors axi elets ans que usen de llur offici sien tenguts de fer sagrament e homenatge de usar be et Ieyalment en llur offici et no sostenir ni consentir alcuna frau e noresmenys hagen assegurar e dar covinents fermançes de tenir taula e destar a dret als querelants e de fer justicia e esmena de si mateixs en tot ço que seran atrobats delinquidors o malmirents. Item es acordat que tots los altres officis quis solen dar per la ciutat exceptats los dels presents capitols sien fets per los consellers ab prohomens en la forma ja acustumada e que aquells se hagen a elegir lo jorn de sant Thomas apostol o altre dia abans del dit jorn passada la dita festa de sancta Lucia o abans de la dita festa segons que als dits consellers sera be vist esser fahedor e expedient. Item es acordat que en loch del consell qui era dit de XXV sien elets per los consellers cascun any del consell de C jurats CXX persones en nombre de les quals sien les LXXX entre ciutadans et mercaders ço es XL persones de cascuna e les XXXX de les altres condicions o arts daltres persones de la ciutat: les quals CXX persones sien compartides en quatre parts ço es XXX persones ne hage V de cascuna de les condicions dessus dites e los uns XXX qui seran la quarta part dels dits CXX sien triats e elets per servir lo consell quis dehia de XXV per III meses del any e per semblant sien compartits los altres trentanaris de III en III meses lo compartiment dels quals sia fet a coneguda dels dits consellers per ço que algu no sanuig de continuar lo dit consell e aximateix que al cap del any hi haja cabut gran part et la major del consell de C jurats. Item que los dits consellers hagen et deguen fer los affers de la ciutat ab les dites XXX persones o almenys ab XVIII de aquelles ço es VI de cascuna condicio de les III dessus dites encara que tots los dits XXX no hi venguen. Item que los dites XXX persones se hagen appellar cascuna vegada que mester les hauran per consell a tenir et aço per los verguers de la dita ciutat. Item que los consellers de Barchinona en lo començament et creacio de llur offici hagen a fer segrament de appellar et fer appellar tota frau cessant los XXX per los dits verguers missatges per espatxament dels negocis o officis espatxadors per ells ab los dits XXX segons que dessus es dit. Item que Ios dits verguers e missatges hagen a fer sagrament et homenatge en poder del veguer de Barchinona de appellar los dits XXX tota frau cessant cascuna vegada que per los dits consellers lus sera manat: e en cas que los dits verguers e missatges o I dells fossen empatxats per malaltia o per altre accident que aquells qui en loch dell o dells hauran appellar los dits XXX hagen a fer semblant segrament et homenatge en la forma dessus dita. Item que les dites XXX persones hagen a venir al dit consell cascuna vegada que appellats hi seran per lo sagrament que fet hauran. Item que los dits consellers hagen a star a consell de les mes veus de la major partida de aquells qui presents hi seran. Item que si algu o alguns de les dites XXX persones eren morta o mortes o absents per longa absencia o en altre manera empatxat de lonch empatxament en aquell cas los dits consellers pusquen e hagen poder de subrogar en loch de aquell o daquells altre o altres qui sien de semblant condicio que seran los demunt dits los quals hagen a fer e esser en los consells en la forma dessus dita. Pero si los affers eren tals e tant grans que ultra les dites XXX persones hi hagues necessitat de mes gens appellar que ladonchs ab acord dels dits XXX o de la major partida de aquells qui presents hi seran segons dessus es dit los consellers hagen e puxen appellar aquelles persones e en aquell nombre mes abant dels dits XXX que lavors hauran acordat entre tots. Es empero entes que ultra lo dit nombre de XXX los dits consellers tota hora quels apparra puxen appellar en los consells lo advocat et advocats de la ciutat.

- Necnon supplicasse ut preinserta capitula et omnia et singula in eis contenta laudare approbare ratificare et confirmare de nostri solita clemencia dignaremur: nosque dictis supplicationibus inclinati benigne visis et in nostro pleno consilio dictis capitulis recognitis et examinatis considerantes ea fore dicte civitati et rei publice ejusdem proficua: idcirco tenore presentis per nos et omnes heredes et nostros succesores quoscumque dicta capitula et omnia et singula in eis contenta laudamus approbamus ratifficamus et nostre confirmationis presidio roboramus ac etiam predicta vobis concedimus statuimus et volumus ad imperpetuum vim privilegii omnino obtinere: promittentes per nos et nostros succesores in bona fide regia vobis dictis consiliariis et juratis civitatis ejusdem presentibus et futuris in posse notarii et secretarii nostri subscripti tanquam publice persone pro vobis et eis recipienti et stipulanti predicta omnia et singula tenere et observare et teneri et observari facere et non contrafacere vel venire jure aliquo causa vel etiam racione. Mandantes per eandem inclito ac magnifico infanti Jacobo primogenito nostro carissimo et post dies nostros in regnis et terris nostris legitimo succesori nec non procuratori generali et vicesgerenti ejusdem ceterisque officialibus et subditis nostris vel dictorum officialium locatenentibus presentibus et futuris quatenus predicta omnia et singula vim privilegii perpetui concernencia et denotancia teneant et observent ut desuper continetur. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro sigillo majestatis roboratam.
Data et acta in monasterio de Valldonzela XXIII die octobris anno a nativitate Domini millesimo CCCLXXXVII regnique nostri primo. - Franciscus Çacosta. - Sig+num Johannis Dei gratia etc. qui hec concedimus laudamus et firmamus. - Testes qui presentes fuerunt ad predicta sunt Raymundus vicecomes de Roda Eymericus de Scintillis Petrus Dartes Berengarius Dortafano camerlengi Franciscus Daranda promotor milites Petrus Çacosta bajulus Cathalonie generalis Franciscus Çacosta vicecancellarius in Cathalonia et Bernardus de Ponte legum doctores consiliarii dicti domini regis. - Sig+num mei Galcerandi de Ortigiis dicti domini regis prothonotarii regiaque auctoritate notarii publici qui hanc cartam mandato domini regis propter absentiam discreti Bernardi de Jonquerio ipsius domini regis secretarii in posse cujus fuerat firmata scribi feci et cum raso et correcto in lineis III ubi legitur juratorum mustaçaforum et aliorum officialium ipsius civitatis de cetero evitetur fecisse ordinasse et nobis humiliter presentasse certa capitula in scriptis quorum tenor sequitur sub his verbis et in V ubi corrigitur sia de pes de la quarta part de una onza et in XVI ubi scribitur dells se expedivi et clausi. Constat etiam de supraposito in hac mea clausura presentasse. - Dominus rex mandavit michi Bernardo de Jonquerio in cujus posse firmavit.

CRIDA REAL SOBRE LES NOVES ORDINACIONS

CRIDA REAL

SOBRE
LES NOVES ORDINACIONS

que
se han de tenir, y obseruar en la Real Audiencia de dit Regne
de Mallorca.

Ara
hojats queus fan á saber a tot hom generalment, de
part del molt Illustre Señor Don Miquel de Moncada
conseller de la S. C. R. Magestat del Rey Señor nostre, y
y per aquell Lloctinent, y Capita General en lo
present Regne de Mallorca, é Islas adiacens. Que com
sa Magestad hauent eregit, e instituit vna noua Real
Audiencia, o Rota en dit Regne
entenent quey hauia necessitat de assentar aquella, y
ordenar ab bons estils, y normes, lo que fins
assi commodament no hauia pogut ferse; haja manat, y
comes al molt Magnifich, y amat conseller seu Micer Bernat
Iuan Poll; Regent la Cancellaria en dit Present Regne, y
axi en lo Real Priuilegi de son offici,
com ab altres Reals prouisions q

dita
Real Audiencia assente, y componga segons los estils, orde, y norma
dels del Principat de Cataluña, ó Regne de Valencia,
confiant que com ha seruit a sa Magest. per molts añys en
la vna, y en la altre tindra experiencia dels estils, y
orde de aqlls; y assentara aquesta, a deguda forma de Cancellaria:
transferint aquell per aquest effecta, de la Regencia de
Valencia a la de aqvest Regne. Dit molt Magnifich Misser Bernat
Iuan Poll
ab summa vigilancia, y ab la diligencia necessaria; communicat primer
ab sa Señoria, y Real Concell, y ab lo perer de tots ab
conformitat: communicant tambe ab los Magnifichs Iurats de dit Regne,
haya ordenat ab quins estils, normes, y orde se ha de procehir en
dita real Audiencia, axi en las evocacions de las
causes a ella, com en lo progres de elles: y altres coses conferens
a la bona, y breu expedicio de la iusticia, pera la
qual conue, que dits estils, y ordens se obseruen. Perço fa
molt lllustre Señoria diu, notifica, y mana, que tot hom aja,
y degue tenir, y obseruar, tinga, y obserue los dits estils, y orde
de dita Real Audiencia, segons llur serie, y tenor: la obseruança,
dels quals haya de començar dins vn mes apres de la praesent
publicacio, perque dins dit temps puguen istruirse, axi
Aduocats com Procuradors, en lo com hauran de praticar en dita Real
Audiencia Sots pena si passat dit temps se contra fara, de nullitat
de actes, y sots les penes en dits estils, y orde posades
respectiuament. Y perque publicarles ab la present
particularment seria prolixitat: Notifica y sertifica sa
Señoria a tots generalment, que dits estils, y orde trobaran
registrats en los registres de la Real Audiencia, ahont poran aquells veure,
y llegir, y pendre trellats; per ço que de la obseruança de aquells
ningu se puga excusar. Dat en Mallorca en lo
Castell Real, á vj. de Octubre M.D.lxxvj. (1576)

Don
Miquel de Moncada.

Vt.
Poll. Regen. Vt. Netus. Fict Aduocatus.

NOVES
ORDINACIONS, STILS, Y PRACTICA

axi
de las causes que poden euocarse a la Real Audiencia, per sa
Magestad instituyda, y eregida, altrement nomenada Rota en la
Ciutat, y Regne de Mallorca, ab se Real Pragmatica Dada
en aranjuez á xj. de Maig. M.D.lxxj. (M.D.lxxvj. 1576)
com de la manera del procehyr y processar en aquella. Ab les formes
de las supplicacions, scriptures, y cedules, decretacions, y
prouisions conferens a la bona, y breu administracio, y expedicio de
la justicia. Ordenades per lo molt Magnifich misser Bernat Iuan Poll,
Regent la Cancilleria, ab la forma en la precedent crida contenguda,
per obseruança de dites Ordinacions, y estils, publicada á vj. del
mes de Octubre. M. D. Ixxvj. De manament del molt Illustre Señor Don
Miquel de Moncada, Conseller, Lloctinent, y Capita General de sa
Magestat en lo dit Regne de Mallorca.

A
la Real Audiencia se poran euocar les causes començades en qualseuol
Tribunal, ó Cort;
ó no començades encare en algun Tribunal, o Cort, de quantitat de
cent lliures Barceloneses, q son de Mallorca cxxxiij. lliures,
sis sous, y vuyt, ó de mayor quantitat; ab qualitat de
pobresa, vidualitat, o pupillaritat del qui supplica la
euocacio.

Tambe
se poden euocar causes de Vniuersitat, per que en elles hi ha viudes,
pupils, y pobres, y de Religiosos, y monestirs,
per la notoria paupertat. Per las Vniuersitats, y
monestirs, no es menester donar informacio alguna; y per los
particulars qui ab qualitat de pobresa supplicaran sien evocades les
causes, se ha de donar informacio de la dita pobresa: y per tots se
ha de donar informacio del valor de la causa, quant no continga
la demanda quantitat certa.

Poden
se euocar tambe causes menors de las dites cent lliures,
per qualitat de renunciacio de propri for, y submissio a altre
axi causes de censals, com de altres obligacions, en les quals sien
dites clausules, per la euocacio de las quals no es menester
qualitat.

Les
causes empero de censals, per lo que son de prompte execucio, no
poran euocarse per lo dit debitor censalista ab qualseuol
qualitat. Y la forma que hauran de tenir per la evocacio de causa de
pobre, sera aquesta.

(cruz,
creu) Admodum lllustris Domine Locumtenens &c.

Causam
quam ducere intendit t. contra t. ratione, &c. pro ut res
exegerit, dignetur vestra Dominatio ad se suamque Regiam Audientiam
euocare, praetextu paupertatis dicti t. de qua offert
dare informationem. Y si sera cosa de valor incert, dira, Et etiam de
valore, & illam committere alieni Regij Concilij Doct. qui
audiat, colligat, & refferat. Quae licet &c. Altissimus &c.

Tal.
Aduocatus

La
decretatio de la dita supplicacio sera la seguent.

Magnificus
t. informet se de praetensa paupertate, & de valore (si sera de
quantitat de cosa incerta, perque sies de quantitat certa, no
sera menester dir, de valore) Et constito de
eis euocata causa praetextu quo supplicatur, audiat, colligat, &
referat. Et super intermedijs, & alijs debite pruideat.

Pro.
per admodum Magnific D. Bernard.

Ioan
Poll Regem. Cancel. Die t. mensis &c.

La
prouisio que fara lo Relador rabuda la informacio de la
paupertat, y del valor en son cas es.

Recepta
&c. die t. &c. Quia per informationem receptam constat de
paupertate supplicantis, & de valore; fiant litterae citatoriae,
& inhibitoriae styllatae. Essent la part que se haura de citar, á
la part forana, si empero sera de Ciutat, o del Terma en lloch
del, fiant litterae citatoriae, fara Ad respondendum ad tertiam, &
intimetur. Y si sera menester, dira. Et fiat inhibitio.

Los
interrogatoris, que se han de fer per lo Relador als
testimonis ques rebran per probar la paupertat, son los seguents.

Primo
sien interrogats si conexen t. dient ho del qui suplica esser euocada
la causa, y de quina condicio; ó estamet es.

Item
si sab quins bens te, axi mobles com inmobles, censals, ó altres
drets, o accions. Item si sab si lo dit t. es pobre, ó
rich; y que sie reputat per pobre, o per rich.

Item
si el testimoni lo te, o reputa per pobre, o per rich.

Per
la informacio del valor, si faran los seguents
interrogatoris.

Sien
interrogats, si saben, y tenen notitia de t. cosa; dient ho de la
casa, o vinya, o altra proprietat ques demanara.

Item
si saben lo que communament val dita proprietat, o credit.

Si
se euocara la causa praetextu viduitatis, o Pupillaritatis, se fara
la supplicacio desta manera.

Admodum
Illustris Domine Locumtenens Generalis. &c. Causam quam t. vidua,
seu pupillus ducere intendit aduersus t. dignetur vestra Dominatio ad
se suamque Regiam Audientiam euocare, praetextu Viduitatis, aut
Pupillaritatis dicti t. Y en lo del valor, y en lo demes, se fara vt
supra. Y axi no se de donar informacio de viduitat, ni de
pupillaritat, sino sols allegarla com damunt es dit.

Si
se euocara per Vniuersitat, se fara la supplicacio seguent.
Admodum
Illustris Domine &c.

Causam
quam ducere intendit Vniuersitas t. contra t. dignetur vestra
Dominatio, ad se suamque Regiam Audientiam euocare, eo pretextu, quia
in dicta Vniuersitate sunt pupilli, viduae,
& miserabiles personae: & illam committere, &c. Y en lo
ualor se dira, y seguira, ut supra: Y en aquesta no es menester donar
informacio, si no sols del valor, quant se demanara cosa que sera lo
valor incert.

Si
se avocara per alguna Religio, o Monestir, se fara la suplicacio
seguent.

Admodum
Illustris Domine &c.

Causa
quam t. Monasterium ducere intendit aduersus t. dignetur vestra
Dominatio, ad se suamq; Regiam Audientiam euocare, praetextu
Religionis, & notoriae paupertatis dicti Monasterij, seu
Religionis, & illam committere, &c.Y en lo del valor vt
supra.

Les
decretacions en aquestes causes de Pubils, Viudes, Monestirs, y
Religions seran les seguens.

Magnificus
t. informet se de valore, & constito de eo, evocata causa
praetextu quo supplicatur, audiat, &c. Y rabuda la informacio del
valor la prouisio sera.

Recepta
&c. dicto die &c. Quia constat de valore, fiant littere, vt
supra &c. Y aquestes prouisions han de estar al peu de la
supplicacio, y no al fi de la informacio.

Si
se voldran continuar causes, que ya eren introduydes en la
Gouernacio; les quals poran continuarse sens qualitat alguna, y de
qualseuol valor sien, se fara la suplicacio de la manera seguent.

Admodum
Illustris Dominae, &c.

Causae
quae vertebantur iam in Curia Gubernationis Maioricen. inter t. ex
vna, & t. partibus ex altera: dignetur vestra Dominatio in sua
Regia Audientia continuare: & illam

committere
alicui ex Regij Consiliarij Doct. qui audiat &c.

La
Decretacio.

Committatur
Magnifico t. qui audiat, &c.

Recepta,
&c. dicto die, &c. ad respondendum ad tertiam. Intimetur.

Tal
Relator.

Si
se Auocara causa vertent en altre Tribunal, se fara la suplicacio
seguent.

Admodum
Illustris Domine, &c.

Causam
quae vertitur in Curia Vicarij, seu Baiuli t. loci inter t. & t.
dignetur vestra Dominatio, ad se suamque Regiam Audientiam evocare,
praetextu paupertatis, aut Viduitatis, seu pupillaritatis: ó si
Vniuersitat, ó Religio, vt supra. Y la decretacio, y la prouisio del
Relador sera com demunt es dit.

Quant
se auocara per la renunciacio, de propri for, y submissio de altre
Iutge, las quals com dat en dit, se poden evocar encareque
sien menors, a iusticia del creditor; se fara la supplicacio
seguent. Y aduertirse ha, que elegida la Real Audiencia, in
exequutricem, nos pora variar a altre Tribunal encara que tinga
lcausula de (la e parece tener rabito, dae) variar lo
contracta. Be empero en Tribunal inferior pora variar, de vn a
altre: y del inferior poran venir a la Audiencia en virtut de la dita
clausula de variacio.

Admodum
Illustris Domine Locumtenens Generalis.

Instrumento
publico mediente, t. promissit soluere t. aut facere, &c.
Narretur factum, vt contingit iuxta instrumentum, pro quo dictus t.
se, & bona sua obligauit cum renuntiatione proprij fori, &
alterius cuiuslibet submissione: & quia cupit, dictus t. sibi
satisfieri in dicta Audientia, in dicta quantitate debita eligens
vestram Dominationem, & Regiam Audientiam in executricem,
supplicat ad se dictamque Regiam Audientiam praetextu dictarum
clausularum causam euocari; & illam committi, alicui ex (cruz)
Regij Concilij Doctoribus, qui executionem pro dicta quantitats, &
expensis fieri prouideat, & iustitiam ministret. Et facit fidem
de dicto instrumento; ut ecce quae licet, &c. Altissimus &c.

Tal
Aduocatus.

La
Decretacio.

Magnificus
t. recognoscat supplicata, & acta; & constito de eis, euocata
causa praetextu quo supplicatur, audiat, colligat, & referat, &c.

Recepta,
&c. Viso instrumento obligationis censualis, si sera de censal,
in quo est clausula renuntiationis proprii fori, & alterius
cuiuslibet submissionis, visis videndis prouidet, quod fiat exequutio
contra dictum t. & eius bona pro dicta quantitate, &
expensis, iuxta formam ordinationum Regni; & pro his fiant
mandata necessaria.

Tal.
Relator

Aquesta
prouisio se pot fer al peu de la matexa supplicacio, ó si aparra al
Relador, que se aguessen a examinar, o veure molts actes, no
fer prouisio, al peu de la suplicacio, proueyra.

Recepta,
&c. dicto die, &c. Inserantur acta exhibita quibus visis
prouidebitur. Y insertats los actes sera apres la prouisio demunt
dita en lo proces, la qual se fara quant se instara contra lo
principal obligat, o son vniuersal successor: los quals encareque sia
prouehyda, y decretade la execucio, podran opposar legittimas
excepcions. Y si sera contra algun singular successor, o tercer
possehidor de cosa obligada, o per altre obligacio que no sia de cens
se prouehyra: Quod fiat ei praeceptum quatenus intra decem dies
soluat quantitatem petitam, & expensas: aut iustas, si quas habet
ponat rationes: Et pro his expediantur litterae, seu Cartellum.

Tambe
se poden evocar causes a la Real Audiencia, encareque no
contenguen quantitat, si se tractara de viribus, aut
interpretatione Regiorum priuilegiorum, sens ser necessaria

qualitat
alguna perque ho es ya, tractant de viribus, aut de interpraetatione
Regiorum Priuilegiorum. Et etiam quant se pretendra del Consolat,
contrafaccio de capitols; de aquella manera empero, que pretenent se
la cotrafaccio de capitols per sentencia donada per los
Consols; aquella se haja de deduyr deuant lo Iutge de Apells,
(no interpretar res sexual) per via de appellacio. Lo
qual pot conexer de qualseuol manera de Iusticia, ques pretenga de
dits Consols hauerse recors a la Audiencia Real, per dita
contrafactio. Si empero se pretendra que lo Iutge de Apells
haura contrefet a capitols, o confirmat la sentencia dels
Consols, se pretendra que tots hauran contrafet a capitols, en tal
cas se pugue euocar la causa a la Real Audiencia, ab les qualitats, y
motiu sobredits: axi empero, que praestade caucio en lo Consolat per
la part que haura obtinguda sentencia en fauor, se pugue fer execucio
en dit Consolat de dita sentencia, no obstant la euocacio de dita
causa, a la Real Audiencia: a hont se haja de tractar molt su
mariament, sens admetre noues proues, sino ex eisdem
actis. Y la suplicacio sera la seguent

Supplicatio
pro obseruat. Regior. Priuilegiorum.

Admodum
Illust. Domine Locumtenens Generalis.

Narretur
factum Priuilegij, & in quo praetenditur esse observandum,
violari, aut interpraetari debere secundum continentiam facti. Et
narrato facto, dira: Supplicat propterea, causam hanc ad se suamque
Regiam Audientiam euocari eo praetextu, quia agitur de viribus,
obseruantia & contrafactione dicti Regij Priuilegij: & illam
committi, &c. Et aduertatur, quod non fiat praeiuditium
Vniuersitati in modo solito petendae contrafactionem.

Y
si sera per contrafactio de capitols de Consolat, dira. Eo praetextu:
quia agitur de contrafactione capitulorum Consulatus.

La
decretacio, dira.

Magnificus
t. recognoscat supplicata, & verbum faciat.

Prouisa
&c.

Y
á les hores lo Relador portara los actes, a la Audiencia, y fara
relacio dells; y si parra hauerse de euocar, euocarse ha ex
deliberatione Regiae Audientiae.

Tambe
se poden euocar a la Real Audiencia les causes, encareque menors de
cent lliures Barceloneses, las quals seran entre Militars, de les
quals no son capassos los Ordinaris. Y ferse ha la suplicacio
del modo seguent.

Admodum
Illustris Domine Locumtenens, &c.

Causam
quam deducere intendit t. Miles contra t. Militem
dignetur vestra dominatio, ad se suamque Regiam Audientiam euocare,
quia agitur inter Militares: & illam committere &c.

La
decretacio dira Euocata causa, &c. vt supra.

Si
empero lo actor, ó reo quj no
sera Militar pledetjara contra Militar en la Cort del Vaguer, tindra
qualitat de Pobresa, viduitat, &c., aquest tal, be pora evocar
causa en la Real Audiencia: puys sia de la quantitat
necessaria. No obstant lo Priuilegi concedit a la Cort del Veguer, y
a sa iurisdictio: quod non comprehendit regalias, cum de illis non
faciat expressam mentionem. E quantumcunque Priuilegium, pragmatica,
seu constitutio loquatur generaliter, & disponat, censentur
exceptae regaliae: nisi fiat de eis expressa mentio.

Mes
se poran euocar a dita Real Audiencia causes, etiam menors de cent
lliures, que seran contra Magnats; dient en la supplicacio: Eo
praetextu, quia agitur contra Magnatem, y
se decretara: Eo praetextu, quo supplicatur. Et intelliguntur quantum
ad hanc qualitatem, Magnates: Duces, Marchiones Comites, &
Vicecomites.

Y
tambe se poran evocar, quant sia contensio de iurisdiccio entre
alguns Señors que la tinguen en lo Regne, eo praetextu, quia
est contentio jurisdictionis, & omnes jurisdictiones emanant a
Domino Rege. Y ab exa qualitat se euocaran, puys
empero no sia interes del Fisch patrimonial, per que a
les hores se hauria de tractar, en lo Tribunal de la
Procuracio Real.

Y
les lletres citatorias totes, y qualsevols altres, que
exiran de la Audiencia vaien en llati, en la
forma, y orde a part donada als Escriuans de la dita
Audiencia. Si lo citat tindra algunes causes de sospita del
Relador a qui sera commesa la causa, haja de proposar aquelles ab
supplicacio, dins tres dias proxime apres que li
sera presentada la dita citacio, o li sera feta la intima del primer
respondendum ad tertiam. Y si aqlles parexeran legitimas a la
Real Audiencia, ço es, que prouades militassen, en lo matex
dia ques donara la supplicacio, se intimara a la altre part,
decretant la supplicacio. Intimetur alteri parti. Prouisa ex
deliberatione Regiae Audientiae. La qual haja de respondre si voldra
a dites suspites dins dos dies, y hauent respost, ó
dexat de respondre, passat los dits dos dies: correga
terma a les parts de dir prouar, allegar lo que voldran sobre
dites sospites de tres dies vtils, precisos sens poderlos
ne donar mes. Y passats los dits tres dies, dins
sis dies immediatament seguents, lo Regent la Cancellaria ab los
altres Doctors del Real Consell, remogut lo Doctor que es allegat
suspecta, hajen de declarar en dites suspites conforme
a regles de Dret. Declarant summariament, sens altre orde judiciari.
Y la forma
quis tindra en lo declararles es que se llegira lo proces en lo
Consell; y llegit aquell se fara conclusio si procedunt, vel non
procedunt suspiciones, en la forma seguent. Y aduertirse
ha, que aquestes suspites se podrian excusar algunes vegades per
euitar malicias, fent que la part suplique, q la causa sia comesa a
altre, propter occupationes del Relador: o procurant que laltre part
se contente ques fasse la cause sens interuencio del
Relador; que es allegar per suspicionat.

Die
t. In Regia Audiencia praesidente t. interfuerunt tales. In facto
suspicionum propositarum per t. personam Magnifici t. Regij Concilij
Doctoris, lecto processu in Regia Audientia meritisque illius
attentis, & alias fuit conclusum dictas suspitiones non
procedere, vel procedere. Y no si fa altre prouisio, sino que les
parts ho entendran; dientlos sols, que suppliquen que cometa la causa
a altre, o que passen hauant; perque las suspites no procehexen. Y se
haura de cometre a altri, si se fara la supplicacio del modo seguent.

Admodum
Illustris Domine, Locumtenens &c.

Quia
visum fuit, magnificus t. cui preasens causa fuerat commissa, non
posse in ea interuenire: supplicat t. in illius locum, alicui alij
Doctori dictam causam commiti eo modo quo t. commissa fuerat. Quae
licet &c. Altissimus &c.
Tal Aduocatus.

La
decretacio.
I*d Locum Magnifici t. committatur Magnifico t. eo
modo quo dicto t. commissa fuerat.

Prouisa
per admodum Magnificum Regentem, &c.
Aduertirse ha, que los
testimonis ques donaran per les suspites, se han de rebre per lo
Notari, o Escriua mayor ab originalet a
part no mesclat ab lo proces de la causa. Y dels testimonis de
las suspites no se ha donar copia, ni inspectio a les parts: sino de
las supplicacions, y articles que hinc inde se donaran. Y de la
prouisio que sels notifica sera feta sobre dites suspites, ninguna
part ne pot supplicar; ni informa ni contrario imperio, ni de altre
manera recorrer.

Si les suspites se voldran proposar contra lo
Doctor de la Audiencia (Audiencai)
que no sia Relador de la causa, se han de proposar dins tres dies
continuos; apres que les causes de suspites seran axides
(salto página repite axides con e:) exides, o vindran
a notitia del qui las opposará. Lo que haya de iurar lo qui
las voldrá proposar, a Nostre Señor Deu y als seus Sants quatre
Euangelis en poder del Magnifich Regent. Prestat dit iurament, en la
decretatio, y en tot, se serue lo ques estat dit en las
suspites del Relador. Y si lo qui haura proposat dites suspites,
subcumbirá en ellas; ó per no hauerles proposades legitimas,
no seran admeses: pagará xxv.ll. per pena applicadores la mitat
als cofrens Reals, y la altre mitat
per los aliments dels pobres encarcerats, conforma a la
(cruz) Pracmatica Real.

Quant
no se proposen suspites, ó proposades se haura ya fet prouisio sobre
elles; lo actor haya donar la demanda certa, de per si, ó per
relacio a actes; passat lo termini de la citacio, dins tres dies. Y
si dins tres dits dies no donará la dite demanda, la citacio
sera aguda per circunducta: y demanant ho la part
conuinguda, se prouehira axi, condemnant al actor en despeses. Y no
podran proseguir la causa sens altre citacio, y per aquesta prouisio
se haura de pagar terça de salari.

Donada
la demanda, y intimada al reo, si dit reo tindra excepcions
impeditiuas lo ingres de la causa, les haya de proposar dins
sis dies precissos, sens ferse li assignatio algune (aquí
la hoja parece rota en forma de triángulo) pera
proposarles: sino que per assignacio, sera la prouisio Ad
respondendum ad tertiam. Y encara que digue ad tertiam, tindran los
sis dies sens ferli altre assignatio, los quals li correran del dia
de la intima de la prouisio ad respondendum sens altre (alrre)
prouisio ni ministeri de Iutge.

Y
sis proposaran excepcions ad impediendum litis ingressum, tindran las
parts per prouar per tot genero de proues ço es per testimonis,
actes, ó altres qualseuols escriptures, y

dir,
y allegar sobre elles, deu dies: abe que aquells se podran
prorogar ex causa a sis dies: si aparaxara al Iutge, y no mes
ni per restitucio in integrum, ni per altre causa.

Passat
lo qual termini, los testimonis que se hauran donat per les parts,
sien aguts per publicats sens prouisio de Relador, y sen dona
copia a las parts; les quals no podran fer obiections contre
dits testimonis, com sien sobre excepcions dilatories, y seria
allegar la causa tant com en los merits del fet principal. Y passats
los terminis demanant qualseuol

de
las parts que sia prouehyt sobre les excepcions, portant vna cedula,
y demanant Processum portari, & super exceptionibus appositis
declarari, lo Iutge prouehyra, Portetur processus: y dins vint dies
se haya de fer la prouisio. Y aquestes prouisions, se han de fer
sempre facto verbo, com se tracta de abdictio de iurisdictio; y la
forma delles, es la seguent.

Prousio
super dilator. evcept.

Die
t. Viso processu, & partium altercatis super exceptionibus (si
erunt plures) appositis per t. praetendentem &c. deducetur
exceptio opposita, meritis processus attentis, & alias:

Facto
verbo in Regia Audientia, prouidet ad vlteriora in causa esse
procedendum: non obstantibus in contrarium oppositis seu alias, pro
vt occurret.

SI
LA EXCEPTIO SERA ESTADA SVPER EVOCATIONE,
y se declarara causam
non esse euocandam dira la prouisio.

Facto
verbo, prouidet non fuisse intentionis Regiae Audientiae dictam
causam euocare, sed partes, & causam esse remittendas, pro vt cum
praesenti remittit, & tollit. Et pro his

fiat
litterae opportunae, articulo expensarum ad diffinitiuam referuato;
sed pro bistractis, fiat exequtio. Nisi videretur aliquam partem esse
in expensis condemnandam. Et sit sine motiuis, nisi aliud appareret
Regiaa Audientiae. Concessa copia Intimetur.

Tal
Relrtor.

Y
SI DE AQVESTA PROVUISIO VOLDRA ALGVNA

de
las parts supplicar contrario imperio, haja de suplicar dins tres
dies: y la forma de supplicacio, es la seguent.

Admodum
Illustris Domine, &c.

Refferente
Magnifico t. fuit facta prouisio quaedam in fauorem t. contra t. quae
est dicto t. grauatoria. & praeiudicialis causis, &
rationibus ex processu resultantibus, & alijs in posterum
deducendis: qui propterea supplicat Dominationi vestrae quatenus
dignetur, dictam prouisionem contrario imperio in melius commutari.
Quae licet &c. Altissimus &c.

Tal
Aduocatus.

La
decretacio.

Remittatur
Relatori causae, qui super supplicatis debite prouideat.

Prouisa
per t. &c.

La
prouisio del Relador.
Recepta, &c. Ad respondendum ad
tertiam. intimetur.

Tal
Relator.

Y
si en la supplicacio se produyran alguns actes dira. Inferantur
producta.

Apres
que esta prouisio ad respondendum ad tertiam, sera passada,
correra terma de deu dies praecisos a cade vna de les parts pera dir,
y allegar, y prouar per tot genero de proues lo que voldran conforma
la Pragmatica, sens altre prouisio del Relador. Y dins los matexos
deu dies, la part que haura suplicat haya de deposar vna terça de
terça del salari, y no deposant; la cause de la tal suplicacio es
deserta, y ell ha de esser condemnat en despeses.

Y
la prouisio sobre la tal suplicacio, hauent la part deposat lo
salari, se ha de fer dins quinze dies apres de la prouisio de
Portetur Processus, y lo proces sera en poder del Relador. Y si la
dita prouisio sera confirmatoria, fer se ha com se seguex.

Reuisio
in luditio contrarij imperij.

Die
t. Visa supplicatione oblata pert. qua supplicat provisionem factam
die t. in fauorem t. contra t. contrario imperio in melius commutari,
visa prouisione a qua fuit supplicatum, visis videndis meritis
processus, attentis, & alias; facto verbo in Regia Audientia,
prouidet in dicta prouisione esse standum, & perseuerandum, pro
vt cum praesenti stat & perseuerat non obstantibus in contrarium
deductis, & dictus t. supplicans soluat expensas postea taxandas.
Et concessa copia intimetur.
Tal Relator.

Y
si sera reuocatoria, dira. Dictam prouisionem in melius commutando.

Tambe
poran supplicar de dita prouisio in forma, que es mudant de Relador:
y fer se ha la supplicacio de la manera seguent.

Supplicatio
in forma.

Admodum
Illustris Domine Locumtenens Generalis, &c.

Quaedam
fuit facta prouisio, referente Magnifico t. in fauorem, &c.
contra, &c. quae est dicto t. laesiua, & praeiuditialis: qui
propterea supplicat dictam prouisionem in melius commutari: &
offert cauere iuxta Pragmaticam. Quae licet &c.

Altissimus
Tal Aduocatus.

La
Decretacio.

Recepta,
&c. Caueat iuxta Pragmaticam, & postea prouidebitur.

Prouisa,
&c.

La
part que suplica ha de prestat caucio per les despefes, ans
que sia admesa la supplicacio, y comesa la causa, conforma la Real
Pragmatica de la qual se fa mensio en la decretacio sobre dita, que
es del Rey en Pere, dade a xxvij. de Agost M ccc. l. xxiij. (1373)
per la qual esta disposat, que de ninguna sentencia donada in
Concilio, seu Cancellaria Regia, se admete suplicacio, sino que
primer lo suplicant preste, y dona caucio que en cas
que subcumbira en la causa de suplicacio, pagara les despeses, y
dañs. Y si fins vuy no se es obseruada la dita forma,
es estat, perque de las sentencias ques donauen per lo
Gouernador, y Lloctinent fins que es vingude la
Audiencia, no suplicauen, sino que apellauen; no tractant les com a
sentencias de Audiencia, ó Concell Real, y
Cancellaria.

Y
prestada la dita caucio, la qual se pot prestar sens prouisio alguna
de Iutge, y rebre per lo Escriua, per cometre la causa se fara la
suplicacio del modo seguent.

Admodum
Illustris Domine Locumtenens Generalis.

Quia
fuit iam cautum, iuxta Pragmaticam, per t. supplicantem, a prouisione
facta referente Magnifico t. Regij Concilij Supplicat propterea
causam supplicationis alicui alij Regij

Concilij
Doctori committi. Quae licet, &c. Altissimus &c.

Tal
Aduocatus.

La
Decretacio.

Committatur
Magnifico t. qui audiat colligat, & referat; & super
intermedijs, & alijs debite prouideat.

Prouisa
per t. Regentem Cancell.

Tal
Scriba.

Y
quant se aportaran estas suplicacions, pot esser ya prestada
la caucio, puys noy ha necessitat de prouisio de Iutge, y
certificatoria del Scriba com ya es prestada la caucio al marge de
dita suplicacio, dient. Iam fuit praestita cautio, t. Scriba.

Se
fara la decretacio sobredita: perque sino fos prestada, nos podria
cometre la tal suplicacio: sino se fara prouisio, tan solament dient.
Caueat iuxta Pragmaticam, com demunt esta dit.

La
damunt dita suplicacio informa, se ha de interposar dins tres dies
contadors del dia que se haura intimat la prouisio al q voldra
suplicar de ella, y dins deu dies apres de hauer suplicat,
y comessa la causa; les parts poran dir, y allegar tot lo que
voldran, ab suplicacions, cedulas sens poder prouar ab actes ni
testimonis: com se haya de iustificar la dita suplicacio ex eisdem
actis. Y lo Iutge, passats los deu dies, y portar que li sia lo
proces, y deposat lo salari: haura de fer la sentencia dins deu dies,
y per aquesta sentencia se ha de deposar terça integra de salari la
qual terça nila terça de la terça de la suplicacio de
contrari imperi, no diminuexen lo salari de la diffinitiua, y son
partibles.

Y
si la part suplicant, no fara las diligencias degudes, en
deposar lo salari, y fer portar lo proces al Iutge, dins tres dies
apres dels deu, ó que no estigue per la part, la causa de suplicacio
sera deserta: y demanant ho la part, se declarara tal Condemnant al
suplicant en las despeses, com tambe ha de esser condemnat en cas que
la prouisio fos confirmada sino paragues altre cosa a la Real
Audiencia per alguna iusta causa.

La
forma de la sentencia enla dita causa de la suplicacio sera la
seguent.

Admodum
lllustris Domine Locumtenens &c.

Visa
supplicatione oblata per t. qua in effectu supplicat provisionem
factam refferente Magnifico t. contra eum, & infauorem t. in
melius commutari offerendo cauere iuxta Pragmaticam, visa cautione
per dictum t. praestita, visa commissione facta Magnifico t. viso
processu, & signanter prouisione a qua fuit supplicatum, visa
assignatione ad sententiam ad diem praesentem, ad quam ad cautelam
iterum assignat: Sacro sanctis Euangelijs coram sua Illustrissima
Dominatione positis, & illis reuerenter inspectis, facta
relatione per dictum t. & conclusione inde sequuta sua
Illustrissima Dominatio, dictam insequendo
conclusionem, pronuntiat, sententiat, & declarat in modum
sequentem.

Attento
quod nihil fuit deductum propter quod dicta prouisio a qua fuit
supplicatum debeat commutari. Propterea, & alias: sua Dominatio,
pronuntiat, sententiat, & declarat bene

fuisse
prouisum male autem ab ea supplicatum, dictum t. supplicantem, in
expensis condemnando, illarum taxatione in posterum reseruata, sed
pro bistractis exequutionem fieri mandat. Vt. Tal.

Si
se declarara la causa deserta dira la sentencia, vt sequitur.

Attento
quod non fuerunt adhibitae diligentiae per dictum t. supplicantem,
circa prosequutionem causae supplicationis. Propterea, & alias:
sua Dominatio pronunciat, sententiat, & declarat dictam
supplicationis causam fuisse, & esse desertam, & vitio
desertionis affectam, dictum t. in expensis condemnando, sed pro
bistractis exequutionem fieri mandat. Vt. Tal.

Si
empero se reuocara la prouisio, los motius seran en la sentencia
conforme se fara la Conclusio, que axi ha de esser en totes
sentencias ques faran ab conclusio de la Audiencia.

Y
en totes les sentencias en les quals haja condemnacio en
despeses, perque lo Relador las puga taxar, se cometra
la texacio, dient apres de la lata, & publicata della, &c.
Fuit

commissa
taxatio expensarum dicto Magnifico Relatori: y sens veure aço, lo
Relador no les tatxe.

(cruz)
Y lo matex orde de supplicar contrario imperio, ó in forma, se
seruara quant se voldra supplicar de qualseuol prouisio
interloquutoria.

Y
de la sentencia ques donara en la causa de supplicacio o sia
confirmada, ó reuocade la prouisio, de la qual se ha supplicat, no
sen pora mes supplicar iuxta la Real Pragmatica de la Audiencia.

Y
sino sera opposade excepcio ad impediendum litis ingressum, ó
opposada, se haura ya fet prouisio sobre ella, y aquella sera passada
en cosa iudicada; si lo reo voldra reconuenir al actor, haya de posar
la reconuencio, dins tres dies. en qualseuol part del proces que les
parts voldran demanar la vna, al altre, quae caueant pro expensis, lo
Iutge prouehyra, que hajen de prestar les causions.

Y
com se hayen a tractar les causes in Regia Audiencia summariament, la
primera resposta que fara lo reo apres de hauerse declarat en les
excepcions demunt dites, ó no posantles; sia aguda per litis
contestatio. Y lo actor haja de articular y prouar en vna, ó moltes
articulacions dins dos mesos, ó manco, conforma a la qualitat
de la cause, segons apparra al Iutge. Lo qual pora acurçar lo dit
temps de dos mesos, no empero prorogarlo per via de remey
ordinari. Los quals dos mesos correguen al dit actor ipso facto, &
iure praecisament y peremptoria sens ministeri de Iutge: sino que lo
actor al principi donats sos Articles, vulla demanar ab cedula que li
sia donada dilacio pera prouarlos: que en tal cas lo Iutge la
proueyra dient. Currat terminus duorum mensum ad probandum, ó menor,
conforme la qualitat de la causa com demunt es dit,

Y
lo reo haura de articular, y prouar dins los matexos
dos mesos, y si volra mes temps, puys los demana
dins dos mesos, se li pora concedir vn mes. Y en aquest cas pora lo

actor
tambe articular, y prouar; lo que no poria fer, si per lo reo no fos
demanada dita dilacio. Y si sera demanat per alguna de las
parts que la altre responga als articles per verbum credit,
vel non credit, se prouehyra. Y si per la primera prouisio no volra
respondre, se demane, y proueyesca que responguen ab pena de
x. lliures: y aquella se execute, lleuade la pena de confes, sino en
renitencia augmentant la pena pecuniaria, executantla al renitent.

Y
donats los articles, si volran ab cedula demanar dilacio pera
prouarlos, que lo Iutge la concedesca; encara que com es dit
no sera necessari, puys lo temps correra Ipso iure, sine ministerio
Iudicis. Sera la cedula desta manera.

Dilationem
ad probandum sibi concedi, iuramenti, & testium receptionem
Scribae causae committendo; & pro testibus recipiendis, de
litteris compulsorijs prouideri postulat pars

haec,
& protestatur. Tal Aduocatus.

Lo
Iutge proueyra.

Oblata
die t. concessa copia. Concedit dilationem duorum mensium ad
probandum, iuramenti, & testium receptionem Scribae causae
committendo, & pro extra vrbem recipiendis, fiant litterae
compulsoriae: & intimetur alteri partia d offerendum
interrogatoria, & testes iurare videndum si voluerit. Et
intimett.

Tal
Relator.

Y
si demanas aquesta dilacio, hauent passat algun temps dels dos mesos:
proueyra lo Iutge. Concedit residuum ad eempus stili Regia
Audientae. En lo demes vt supra.

Y
si les parts no volran tanta dilacio, concordantse totes dos poran
demanar, testes publicari, abans de esser passats los dos mesos que
tindran per prouar: Y lo Iutge attento partium consensu pora
publicarlos, ab aquesta prouisio. Y la cedula dira.

Testes
poblicari petit pars haec, & protastatur, &c.

Lo
Iutge proueyra.

Ad
respondendum ad tertiam.

Tal
Relator

Consentint
ho la altre part respondra.

Contenta
est pars haec, & etiam petit publicari.

Lo
Iutge proueyra.

Oblata
die t. concessa copia. Attento consensu partium, habitis testibus pro
publicatis, tradatur copia partibus, & intimetur. Tal.
Relator.

Y
si voldran les parts, totes dos iuntes demanar ho ab vna cedula diran
de aquesta manera.

Contentantur
partes, & ambae petunt testes publicari, & protestantur, &c.

Tal
Aduocatus. Tal Aduocatus.

Y
lo Iutge fara la matexa prouisio que esta dita.

Y
si donats los articles per la vna part, y laltre voldra donar
interrogatoris, los correguen tres dies, del die quels seran intimats
los articles pera donarlos. Passats aquells no seran admesos, y lo
Iutge proueyra als dits interrogatoris.

Oblata
&c. Interrogentur testes alterius partis super interrogatorijs,
non data eorum copia nec inspectione parti, donec testes sint
publicati. Tal Relator.

E
si les parts, ó alguna de aquelles voldra demanar dilacio vltra
marina; seguiran las Ordinacions de la terra. Declarat empero que la
haya a demanar dins deu dies apres que li comensen a correr dos mesos
pera prouar. Seruant en lo mes auant les dites Ordinacions.

Y
les parts lo que entendran posar, y articular per sa intencio, no ho
han de posar per via de interrogatoris, sino per via de articles, ó
capitols: com los interrogatoris, sols se hajen

de
donar per la vna part, pera que sobre ells sien interrogats los
testimonis de la altre part.

Publicats
los testimonis, axi lo actor com lo reo hajen dilacio de quinze dies
per obiectar aquells, y prouar obiectes; y abonar, y corroborar, y
defendre sos testimonis. los quals

tambe
correguen ipso iure, & facto sens ministeri de Iutge, ni sens
demanar la vna part a la altre assignacio alguna. Passats los quals
quinze dies, los testimonis dels obiectes, abonos, ó corroboracions;
sien agudes ipso facto per publicats, sens ninguna altre prouisio. E
demanant los ne les parts copia, sels ne donara.

Passats
tots los terminis sobre dits correran (corteran) a les parts
quinse dies ipso iure, & facto sens ministeri algu de Iutge per
instruyr, y fornir totalment lo proces: ab actes, y instruments, y de
tota altre manera en fet, y en dret. Exceptat que no poran rebre
testimonis. E passats los dits quinze dies, lo Escriua de la cause
dins tres dies request per la part, o altre delles haje de aportar lo
proces al Relador de la causa, la qual en ser

passat
dit termini, sia aguda per conclusa. E no pugue dit termini dels
quinze dies prorogarse, per mes de altres quinze dies: en vna, o
moltes prorogacions, si fera vist al Iutge. La consciencia del qual
en aço se encarrega.

Y
per fer aportar lo proces al Iutge passat dits terminis, se fara vna
cedula del tenor seguent.

Processum
ad vestram Magnificentiam mandare defferri, & causam expediri,
petit haec parts, & protestatur.

Tal
Aduocatus.

Lo
Iutge proueyra.

Oblata
&c. concessa copia. Portetur Processus, & intimetur.

Y
perque no totes causes se han de fer ab conclusio de la Audiencia per
lo que seria gran impediment, y destorp de la Iusticia: si la causa
sera de cent lliures moneda Barcelonesa,

o
menor, se ha de cometre, Ad decidendum, al matex Relador, y per fer
aço se fara per la part vna supplicacio del tenor seguent.

Admocum
Illustris Domine (Dne, la n casi una ñ) Locumtenens &c.

Causam
inter partes in praesenti processu contentas vertentem centum
librarum, aut minorem centum librarum (si erit minor) Dignetur vestra
Dominatio ad decidendum committi Magnifico t. eius Relatori. Quae
licet &c. Altissimus &c.

Tal
Aduocatus.

La
decretacio.

Si
centum librarum aut minor est: committatur ad decidendum dicto
Magnifico Relatori, ut supplicatur.

Prouisa
&c.

La
Prouisio.

Recepta
&c. concessa copia. Ad respondendum ad tertiam. Intimetur. Tal
Relator.

Y
passats dits tres dies, se podra demanar que sia aportat lo proces y
asignat a sentencia desta manera.

Admodum
lllustris Domine &c.

Processum
ad vestra Magnificentiam mandare deferri, & ad sententiam
assignari, petit haec pars, & protestatur. Tal Aduocatus.

Lo
Iutge proueyra.

Oblata
die t. concessa copia, portetur processus. Intimetur. Tal Relator.

Y
apres quant lo Iutge haura vist lo proces, y voldra fer sentencia, la
part ab vna cedula demanara.

Ad
sententiam assignari, petit haec pars, & protestatur. Tal
Auocatus.

Y
lo Iutge quant voldra assignar dira.

Oblata
die t. concessa copia. Assignat ad sententiam ad diem t. Et
intimetur. Que sera quant lo Iutge voldra.

Tal.
Relator.

De
prouisio de portetur processus, ad respondendum ad tertiam, ni de
assignacio ad sententiam, nos pora supplicar en la Real Audiencia.

Si
la causa sera mayor de cent lliures fins en docentes Barceloneses, se
cometra la causa ad decidendum a dos, ço es, al Relador: y altre
Doctor, y la suplicacio que la part ha de donar pera demanar ho, sera
desta manera.

Admodum
Illustris Domine, &c.

Causam
inter partes in praesenti processu contentas vertentem maiorem centum
librarum, minorem vero ducentarum Barchinonensium: dignetur vestra
Dominatio, ad decidendum committere Magnifico t. eius Relatori, &
alicui alij Regij Concilij D. Quae licet &c. Altissimus
Tal. Aduocatus.

La
decretacio.

Si
minor est ducentarum, & major centum librarum, comittatur ad
dicendum Magnifico t. Relatori, & Magnifico t. &c. Prouisa
&c.

La
prouisio dira.

Recepta,
&c. die t. &c. Concessa copia, ad respondendum ad tertiam.
Intimetur.

Tal,
y Tal.

Y
aquesta prouisio firmaran los dos, a qui se cometra ad decidendum: y
tambe la assignacio a sentencia, ab la qual se donara. Les altres
cedulas que se offeriran, firmara lo Relador sol.

Si
sera causa mayor de docentes lliures Barceloneses, se ha de expedir,
y declarar ab conclusio de la Real Audiencia, sens ferne altre intima
de la publicacio, perque les parts açi son presents, ó aquells per
presents: y la suplicacio sera la seguent.

Admodum
lllustris Dominm Locumtenens Generalis &c.

Refferente
Magnifico t. seu refferentibus Magnificis t. & t. si duobus fuit
commissa, fuit lata sententia in fauorem t. quae est dicto t.
praejudicialis. Qui propterea supplicat Dominationi vestrae, quatenus
dignetur dicta sentenciam in melius commutare: & offert cauere
iuxta Pragmaticam. Com esta dit dalt, en les suplicacions ab
interloquutoria. Y la decretacio, y prouisio es la matexa, quae esta
posade en las suplicacions in forma de les
interlocutorias: y se seruara lo matex orde en la caucio.

Y
los termes de la causa de supplicacio seran: si en causa de vint
lliures Barceloneses, o menors, dos mesos precissos, y peremptoris,
los quals correguen sine ministerio Iudicis ipso iure, & facto
dins los quals totes les parts hajen de prouar per tot genero de
proues, y concluyr lo proces. Com essent la causa de tant poca
quátitad, no es raho sien los terminis tan llarchs com
en altres causes de mayor quantitat. Y si dins aquestos dos mesos nos
faran per la part supplicant les diligencias degudes, la causa
sia aguda per deserta.

Si
sera la causa mayor de vint lliures Barceloneses fins en cent,
tinguen les parts tres mesos precisos, y peremptoris: los quals
correguen ipso iure, & facto y sine ministerio Iudicis, dins los
quals totes les parts hajen de prouar per tot genero de proues, y
concluyr lo proces. Y si dins aquestos tres mesos la part suplicant
no fara les diligencias degudes, la causa sia agude
per deserta; y demenantho la part, se declarará deserta. Y si
sera la causa major de cent lliures Barceloneses, de qualseuol
quantitat que sia, tinguen les

parts
sis mesos precisos, y peremptoris; en los quals totes les parts hajen
de prouar per tot genero de proues, y concluyr lo proces: y si dins
aquestos sis mesos la part supplicant no fara les diligencias,
digudas la causa sia agude per deserta: y
demanant ho la part, se declarara deserta. Y totes aquestes causes de
suplicacio, se han de descidir ab conclusio, de la real
Audiencia sens fer commissio al Relador, ad decidendum.

Y
perquant iuxta Pragmaticam Regiam, lata prima sententia in
Regia Audientia, praestita cautione, illius, fieri potest exequutio:
lo qui la voldra demanar prestara la caucio en peder
del escriua, q para praestarla no sera menester ministeri de
Iutge com dalt esta dit, y praestada fara la supplicacio seguent.

Admodum
Illustris Domine Locumteeens &c.

Referente
Magnifico t. fuit prolata sententia in fauorem t. contra (córra) t.
quam cupiens dictus t. ad exequutionem deducere licet ab ea fuerit
supplicatum, cum Regiae sententiae praestita cautione exequutioni
demandetur. Supplicat vestrae Dominationi quatenus dignetur dictam
sententiam ad exequutionem deduci mandare, cum iam praestiterit
cautionem, quam cum paesenti exibet, & producit. Quae
licet, &c.

Altissimus
&c. Tal. Aduocatus.

La
decretacio.

Aliquis
ex Regijs officialibus dictam exequatur sententiam, de consilio
Relatoris, ad cuius Relationem lata fuit.

Prouisa,
&c.

La
prouisio sera.

Recepta,
&c. die t. &c. Conessa copia inserantur producta, & ad
respondendum ad tertiam. Intimetur.

Tal.
Relator.

Y
la execucio la ha de prouehyr lo Relador, a relacio del qual se ha
donada la sentencia, y no lo Iutge de la causa de suplicacio; y axi
se ha de continuar tot lo de la execucio en lo matex
proces. Y si la part que haura suplicat no impugnara la caucio,
instant la part que ha obtinguda la sentencia en favor, se pora
proueyr le execucio: y la part per obtenirla, fara vna cedula del
tenor seguent.

Processum
ad vestram Magnificentiam mandari offerri, & attenta cautione
psaestita, quae non fiut impugnata, executionem Regiae sententiae
decerni, postulat haec pars; & protestatur. Tal
Aduocatus

Lo
Iutge proueyra.

Portetur
processus. E fara la prouisio seguent, en lo proces ori ginaL.

Reuisio
executionis.

Die
t. &c. Visa supplicatione oblata per t. qua in effectu supplicat
executionem Regiae sententiae in eius fauorem prolatae decerni,
attenta cautione per eum praestita; visa dicta sentencia, visa dicta
cautione, visis videndis; E si sera facto verbo, dira:

facto
verbo in Regia audientia prouidet, quod fiat exequutio dicte Regiae
sententiae iuxta illius seriem, & tenorem, attenta cautione
praestita per t. quae impugnata non fuit. Et concessa copia
intimetur.

Tal
Relator.

Y
si sera sens contradictio ninguna de les parts, no se ha de pendre
salari algu: si empero sera ab contradictio, sen rebra terça. E si
la caucio se impugnara, se admetran les parts a prouar ab terminis
breus, a arbitre del Relador.

Y
si alguna part no voldra, o no podra tan prest prestar la
caucio, pera fer la executio de la sentencia; y sera dite sentencia
condemnatoria a pagar alguna quantitat, pora demanar

ques
faça la execucio de la sentencia, y que sia deposade la quantitat en
la Taula de la Ciutat, donant aquella per caucio: y en tal cas poran
fer vna suplicacio de la forma seguent.

Admodum
Illustris Domine, &c,

Refferente
Magnifico t. fuit prolata sententia in fauorem t. contra t. quam
intendit dictus t. ad exequutionem deducere, licet ab ea fuerit
supplicatum, cum iuxta Regiam Pracmaticam praestita cautione possint
sententiae ad exequutionem deduci, licet ab eis fuerit suplicatum,
loco cuius dat dictus t. Tabulam Ciuitatis, & contentatur, quod
in ea
deponatur quantitas pro executione dictae sententiae exigenda, quae
licet, &ç.

Altissimus,
&c. Tal. Aduocatus.

Y
si per cas deposen la quantitat en la Taula, y prestara caucio lo qui
ha obtes la sentencia: se proueyra que li sia lliurada, atesa la
caucio per ell prestada.

Causes
de Apellations.

Les
causes de Apellacions de Iutges inferiors, ço es del Veguer, Balle,
o altre Iutge, com sien causes que se han de tractar en la Real
Audientia per sola qualitat de esser de Apellations, noy ha
necessitat de suplicar que sien euocades; sino que sien comeses. Pera
cometra les quals, se fara vna suplicatio del tenor seguent;

Admodum
Illustris Domine Locumtenens, &c.

Causam
appellationis interpositae per t. a sententia, seu prouisione, si
sera alguna interlocutoria, lata seu facta per t. in fauorem t.
contra t. Dignetur vestra Dominatio committere alicui ex Doctoribus
Regiae Audientie: & facit fidem de Appellatione vt ecce, Quae
licet, &c..

Altissimus,
&c.

Tal.
Aduocatus,

La
Decretatio.

Constito
de appellatione, Magnificus t. audiat colligat, & refferat, &
super intermediis debite prouideat.

Prouisa
per t. Regentem.

La
prouisio.

Recepta,
&c die t &c. quia constat de Appellatione, quam prouidet
inferi, ad respondendum ad tertiam, & fiat inhibitio. Concessa
copia, intimetur.

Tal.
Relator.

Si
seran apellations dels oficials de fora, la suplicatio, y declaratio
seran de la matexa manera: pero en la prouisio en lloch de, Ad
respondendum ad tertiam posaran. fiant litterae citatoriae, &
inhibitoriae stillatae.

Si
seran causes de Appellations, que eran ja introduydes en la
Gouernacio, y voldran proseguirles en la Real Audiencia, sa
fara suplicatio de la manera seguent.

Admodum
Illustris Domine, &c.

Causam
appellationis quae vertebatur in Regia Gubernatione inter t. ex vna,
& t. partibus ax altera: dignetur vestra Dominatio, commitere,
continuando eam in Regia Audientia alicui ex Regij Concilij
Doctoribus. Qualicet, &c.

Altissimus,
&c.

Tal,
Aduocatus.

La
decretacio.

Commitatur
Magnifico t. qui audiat, colligat, & Referat, & super
intermediis, & aliis debité prouideat.

Prouisa
per t. Regentem.

La
prouisio sera.

Recepta,
&c. die t. &c. Concessa copia, ad respondendum, ad tertiam,
Intimetur.

Tal.
Relator.

Los
terminis de dites causes de Appellations seran de la manera que esta
dit de sobre en los terminis de les causes de suplications de les
sentencias diffinitiues de la Real Audientia: entenentho de les
causes de Apellacions de les sententies diffinitiues dels Ordinaris:
y segons les quentitats que seran, se hauran de cometre; ad
decidendum, com les causes de la primera instancia.

Les
causes empero de appellations de interloquutorias dels Iutges
Ordinaris: se hajen interposar dins tres dies, y dins quinze dies
hajen de fer totes las diligencias degudes; passats los quals, sia
agude la causa per conclusa: y se haye a declarar en aquella.
E si no se faran les degudes diligencias en la introduccio, y
prosecucio de dita causa, demanant ho la part, se haja de declarar
deserta.

Les
de les sentencias ques donaran en la Real Audiencia de les
causes de appellacions, puys ab dites sentencias no
sien ja tres conformes, se pora suplicar: y en la cause de
suplicacio se guardara lorde, que dalt se ha dit en les altres causes
de suplicacio de diffinitiua.

Si
empero sera apellacio de interloquutoria, confirmada que sia en la
Real Audiencia, no sen podra suplicar.

En
les terces (terçes) instancies, ço es, en causes de
segonas apellacions dels Iutges que tenen les primeras
apellacions que se introduyran en la Real Audiencia, tinguen les
parts vint dies per instruyr lo proces sens ministeri del Iutge, ni
fer assignacions, sino que correguen a les parts ipso iure, &
facto: passats los quals vint dies, sien aguts los testimonis per
publicats, sens altre prouisio de Iutge; y correguen a les parts a
fer tot lo que
voldran: y passats aquells sia aguda la causa per conclusa.

Y
perque en moltes sentencias, axi interloquutorias com
diffinitiuas se fa condemnacio en despeses, les quals apres se
han de taxar, per la texacio de elles, se seruara la seguent forma,
ço es: que lo que haura abtinguda la prouisio, ó sentencia,
fare vna cedula estant en terma de poder executar, ço es
passada en cosa judicada, ó confirmada en causa de suplicacio, ó
prestada caucio en son cas.

Expensas
taxari postulat pars hec & sunt sequentes.

Primo
pro salario Iudicis, &c. Tal Aduocatus.

Y
lo Escriua de la Audiencia, mirara les despeses que son processals, y
escripturas, y traura les summes que per ells se deura; y firmar se
ha al peu del memorial, en lo proces,

Lo
Iutge proueyra. Ad respondendum ad tertiam.

Y
apres proueyra que li sia portat lo proces, ab altre cedula que
donara la part; y demanant que li sien taxades les despeses taxara
aquelles en lo modo seguent.

Prouisio
taxationis expensarum.

Die
t. Visa cedula oblata per t. qua petit expensas taxari pro ut in
memoriali, visa prouisione, seu sententia qua fuit t. in expensas
condemnatus, visis videndis, taxat dictas expensas, pro vt in margine
cuiuslibet partita continentur: quae in asseruo summam capiunt t.
librarum, illis prius medio juramento per partem adueratis. Et
concessa copia. Intimetur.

Tal.
Relator.

Y
la execucio de dites despeses taxades, se demanara de la matexa
manera que la execucio de les sentencies, ço es, que fara vna
suplicacio lo qui inste, del tenor seguent.

Admodum
Illustris Domine, Locumtenens Generalis &c.

Quia
expensae in quibus fuit condemnatus in Regia prouisione fuerunt
taxatae, & taxatio transiuit in rem iudicatam: supplicat t.
vestrae Dominationi, quatenus dignetur pro dictis expensis taxatis,
exequutionem decernere, quae licet &c.

Altissimus,
&c.

Tal.
Aduocatus.

La
decretacio, y la prouisio del Iutge sera com es dit, com se demana la
execucio de la sentencia. Y si per ventura de la taxacio de les
despesas sen suplicaua, com sen pot suplicar prestada la
caucio en la forma demuntdita, quant se suplica de les sentencias
per excusar aquelles: ço es, que sia prestada caucio pro
quibuscunque supplicationibus quae postea interponantur, se pot
passar auant, en la execucio.

Hauentse
de fer la actual execucio de la sentencia ja proueyda, si sera hauer
de donar prssessio (possessio) de alguna proprietat a la part
que haura obtenguda la sentencia, anira vn official ab lo Escriua, y
donara possessio de la tal proprietat, que haura obtengut: fent de
tot, sos actes.

Si
empero sera executio, que se haya de fer per pagar alguna quantitat,
de la qual sera estada la condemnacio; anirá algun official, ab lo
Escriua a fer la execucio: la qual faran de aquesta manera. Ques
presentaran a la casa del condemnat, yl requiriran que pague,
perque venen per fer la executio de la sentencia; y no pagant,
encontinent inuentariaran los bens del condemnat, axi mobles com
inmmobles. E si dins los deu dies no pagara, se proceyra a
vendre los mobles: y en cas, que los mobles no bastassen a pagar lo
deute: passats los trenta dies, se proceyra a vendre los immobles.
fins a la quantitat del deuta. Y aquestes execucions se fan
sempre a despeses del condemnat. Y de aquesta manera se lleuara molt
gran dilacio, que se vsa en les execucions, de la manera q abans se
feyen. que ans de arribar a esser satiffet
lo qui ha obtingut la sentencia, se feya vn altre proces.

Y
los immobles se encantaran per temps de trenta dies, y passats
aquells, se puguem lliurar; segons dispositio de dret. Y quant
lo deute fos poch, a respecte del valor de la proprietat que se haura
de vendre; lo Iutge tandra concideracio en si fara
pagar, fent arrendar la proprietat dels fruyts de aquella al crehedor
per ques faça la execucio a meiñs dañy del debitor.
Inseguint en aço lo que esta disposat per Dret.

Item
per quant es molt ordinaria cauillacio allegar, y
demanar, en les causes ferias, de meses y de varemes
persones q ni tenen que segar, ni veremar, ni se hen (hé)
de occupar en aço, per les quals, se pert molt temps en dites
causes: o concedintse dites ferias, o altrecantse,
sobre si se han de concedir, ó no De açi auant no puguen allegar,
ni demanar dites feries en les causes que tindran lloch, sino
sols los qui vertaderament, y sens ficcio tindran que segar, y que
veremar demanera que se hajen de occupar. Y si altrement se
allegaran sens poder ho fer, lo qui las tals ferias
allegara, li sia corregut lo temps en la causa com sino se agues
altrecat sobre dites feries.

Item
com no obstant que sia ja ordenat per ordinatio del present Regne,
que los escrivans de les causes no admeten scriptura alguna del
Procurador, sens que face fee de la procura, se veuhen cada
dia abusos fets per los escrivans de dites causes, qui han rebut
moltes escriptures dels que han comparagut en nom de altre, sens
tenir la procura de aquell; é impedexen, que estant la causa moltes
vegades pera determinarse, no pot fer per aquexa falta, que seria en
dany del principal: perque se hauria de declarar nullo tot lo fet en
son nom. Per ço ningú escriva puga pendra
scriptura alguna de qui compar peraltra,
que no li faça fee del poder encontinent: lo qual haja de
continuar en lo proces; altrament que lo tal escriva ha obligat en
totes les despeses, y dany ques seguirá p la falte de tal
poder. Entenent lo demunt dit, etiam en les causes pendents.

Item
com per cavillacions dels procuradors se diferexen les causes
mes del digut, en gran dany de les pars, y de la bona
administracio de la justicia, lo que prove molt sovint de voler fer
los procuradors offici de Advocats: per ço se proveex, que los
Iutges qui veuran y entendran differir se les causes per dites
cauillacions dels procuradors o p voler fer ells mes del que
toca a son offici, deguen mulctar aquells en pecuniaria pena,
o altrament. Encarregant en aço, la conciencia de dits Iutges.

Per
lo predit empero orde, no se enten perjudicar a las Ordinacions de la
present Ciutat, y Regne, sino en quant contrarien al demunt ordenat;
ans aquelles resten en se forçá, y valor. Ni tempoch
per lo que se es dit, que se puguen evocar causes a la Real
Audiencia, sub praetextu, quia agitur de viribus, &
interpretatione Regiorum Privilegiorum; enten alterarse, ni fer (fér)
perjudici al orde que te la Vniversitat, quant praeten
contrafaccio de Privilegis: com sol se entenga: quant entre parts
sera questio sobre alguns Privilegis, ó en la qual incidesca
interpretacio de ells, y de la força de ells: en lo qual cas, es
qualitat per evocarse la causa a suplicacio de alguna de las parts,
&c.