Mostrando las entradas para la consulta conseller ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta conseller ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 1 de junio de 2020

LXXXVIII. Reg.n.1895, fol. 116. 25 nov. 1388.


LXXXVIII.
Reg.n.1895, fol. 116. 25 nov. 1388.

Pateat universis quod nos
Johannes Dei gracia etc. licet ad omnium fidelium et dilectorum nostrorum favoribus debitis prosequenda commoda et honores munificencie nostre liberalitas quadam generalitate sit habilis illis tamen quadam specialitate fit debitrix quos utilia et continuata obsequia graciis et favoribus apud culmen regium nostrum dignos reddunt utique et acceptos. Ad memoriam igitur reducentes nos annus est lapsus seu circa ad humilem et ingentem supplicacionem nostrorum dilectorum consiliariorum et proborum hominum civitatis Barchinone nonnulla capitula ordinacionem consiliariorum et aliorum officialium per vos eligendorum utilitatem rei publice civitatis prefate concernencia laudasse approbasse confirmasse et ratificasse prout in quodam privilegio per nos vobis concesso dato die XXIII mensis octobris anni MCCCLXXXVII infra monasterium de Valdonzella et clauso per fidelem consiliarium et prothonotarium nostrum Galcerandum de Ortigiis seriosius continetur: nunc autem per nuncios civitatis predicte ad curias generales Montissoni celebrandas vestri ex parte destinatos pro utilitate declaracione et confirmacione premissorum capitulorum comparentes nonnulla capitula nobis oblata fuisse denique et ostensa tenoris et continencie subsequentis.
Confirmacio feta per
lo senyor rey dels capitols novellament ordonats per la ciutat de Barchinona e consell de aquella sobre la eleccio dels V consellers que la dita ciutat per privilegi ha acostumat de elegir cascun any en la festa de sant Andreu en e sobre lo regiment de la dita ciutat. Per ço com experiencia de fet monstra dels actes fets lur efficacia e virtut e per experiencia se sia clarament atrobat en la ciutat de Barchinona e en lo concell de cent jurats de aquella que la ordinacio en lany passat feta per lo consell de la dita ciutat e confirmada per lo senyor rey no es expedient ne profitosa en la forma que jau a la dita ciutat: per ço la dita ciutat e consell daquella compreses clarament los dits defalliments volent obviar a aquells et provehir de remey covinent ordona los capitols seguents sobre la forma de la eleccio de la consellaria e dels officials qui regexen los officis de mostaçaf e de la administracio de la casa del pes de la dita ciutat e supplica humilment al senyor rey que sia sa merce los dits capitols segons lur seria e tenor loar approbar e confirmar e en aquells interposar sa auctoritat e decret. Es conclos quel nombre de les persones a qui seran dats los rodolins sien XXIIII solament ço es VIII de cascun estament com no sia expedient que a tots aquells qui son en lo consell lo dia de sant Andreu sien dats rodolins car pot caure la eleccio en persones ineptes: les quals XXIIII persones es conclos que sien preses triades e elegides de totes aquelles qui seran en lo dit consell lo dit dia de sant Andreu en la forma seguent. Ço es quels ciutadans honrats ans de totes coses elegesquen VIII dels mercaders e apres que per la part dels dits mercaders sien elegits VIII dels ciutadans honrats e puys quels notaris especiers o aquells qui siuran en los escons qui son en la part dels mercaders elegesquen IIII dels manestrals qui sian de la part dels dits ciutadans honrats e subseguentment quels menestrals qui siuran en los escons de la part dels dits ciutadans honrats elegesquen IIII dels notaris e especiers o altres qui siuran en los escons de la part dels mercaders e que cascuns se esforcen de elegir com millors e pus enteses persones poran: e que mentre la una eleccio se fara nos procehesca en laltre mas fet per los primers eleccio ço es per los ciutadans honrats que elegesquen los segons ço es los mercaders e puys los tercers e los quarts qui son menestrals segons lorde dessus posat. E feta la eleccio dels dits XXIIII segons que dit es quels damunt dits se hagen a apartar en quatre parts ço es los VIII ciutadans honrats a una part e los VIII mercaders a laltre e los IIII de part dels notaris e speciers a laltre e los IIII menestrals de la part dels ciutadans honrats a laltre: e aço fet als dits VIII ciutadans honrats sien donats VIII rodolins eguals en forma e pes de cera ço es cascun I lo qual sia pres e tret per un infant de un baci ple daygua qui sia cubert en los quals VIII rodolins ne haje IV on haja en cascun un albera de pergami on sia escrit aquest nom elegidor e aquells a qui per lur sort vendra rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien dats VIII rodolins als VIII mercaders elegits e aquells IIIl qui hauran rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien donats IIII rodolins als quatre elegits dels escons dels notaris e especiers en los quals IIII rodolins haja dos ab semblant albera com dessus es dit e aquells dos a qui vendran los rodolins ab albarans sien elegidors e aximateix sien dats IIII redolins als IIII menestrals en los dos dels quals rodolins haje semblants albarans e aquells dos a qui vendran los dits dos rodolins ab los albarans sien elegidors dels consellers del any subseguen. E hauts los dits XII elegidors per sort en la forma dessus dita apartarse han ab lo notari del consell en lo arxiu fet primerament per ells en lo consell de C jurats lo sagrament acustumat e tots Xll o la major partida dells absent lo dit notari nomenaran III persones qui a lur coneguda sien bones e aptes per esser conseller en cap e lo notari appellat puys per ells scriura aquelles tres persones: e aço fet los dits XII tantost elegiran un prohom de si mateixs ço es aquell que Deus los administrara e lo dit prohom elegit en presencia de tots los XI sos companyons jur que de paraula o de continença no induesca los altres companyons seus o algun daquells de donar sa veu a certa persona ans haja a callar e star segur en sos continents dementre se fara la nominacio seguent: e tantost aço fet lo dit prohom elegit ensemps ab lo notari vagensen vers la lotja de la casa del consell e con seran a la porta del arxiu qui passa en lo verger daqui appellen un dels X elegidors qui seran romasos en lo arxiu e aquell appellat en presencia dels dits prohom e notari dins la dita lotja anomenen en conseller en cap un daquells tres qui per tots eren elegits en conseller en cap per aquell any lo qual vot de continent lo dit notari meta en scrit: e aquell qui haura dat son vot no torn a sos companyons ans sen pas en la casa del consell qui vuy se diu de XXX e apres los dits prohom e notari vinent ensemps a la dita porta del arxiu hajenne appellar altre de aquells qui son romases en lo dit arxiu e en presencia dels dits prohom e notari anomen aquell qui vijares II sera dels dits III per esser conseller en cap aquell any lo qual vot axi mateix lo dit notari scriva: e no torn aquell qui haura dat son vot a sos companyons qui seran romases en lo arxiu ans sen pas en la casa del consell demunt dita de XXX e axi sia fet de tots los altres de un a un qui seran romases en lo arxiu. E com tots hauran dats lurs vots vegen los dits prohom e notari qual dels dits III hauran mes veus e aquell qui mes veus haura sia escrit per lo dit notari per conseller en cap daquell any: e de continen los dits prohom e notari manifesten a tots los dits XI elegidors lo nom de aquell qui haura les meus veus. Pero si sesdevenia que dos dels dits III hagessen paritat de veus ço es que la un hagues V veus e laltre altres V e lo tercer una veu o en altre manera que sesdevengues paritat de veus que en aquell cas lo dit prohom qui sera stat ab lo dit notari ladonchs haja a donar la sua veu a la un daquells qui haura paritat de veus a aquell empero dels dits II qui mils II dictam sa consciencia e aquell sia haut per conseller en cap: e lo dit seu vot do lo dit proliom aximatcx en secret present solament lo notari. E guardse be lo notari que con scriura lo vot dels elegidors no puxen los dits elegidors legir ne veurer lo un lo vot del altre: e en la forma dessus dita sia per los dits XII elegidors procehit en la eleccio del segon conseller e del tercer e del quart e del quint. E jatsia per la forma ja ordonada fossen tenguts los elegidors tots anys elegir en consellers III novicis ara en lo esdevenidor no sien tenguts de necessitat metre sino un novici: pero sils era viyares fos expedient de mes puxen metre fins a tres e no pus: e aquell qui sera stat conseller en qualque grau se vulla haja a vagar de esser conseller dos anys e aquells finits puxe esser tornat en conseller. Item quel prohom del qual damunt es feta mencio no haja veu en la eleccio sino en cas de paritat de veus axi com dessus es dit e lavors no pusca dar sa veu sino a la un daquells dos qui seran pars en veus. Item quel dia de santa Lucia sien elets en consell de C jurats XII persones en la forma damunt contenguda en la eleccio dels consellers los quals sien elegidors dels officis de mostaçaf e del execudor de la casa del pes los quals officis aquell jorn se fan: e lur manera e eleccio sia tal que tots ensemps concordablament o a les meus veus fet abans per ells sagrament devant lo concell elegesquen de lur bona testa sens tota sort lo nombre de les persones que per cascun dels officis en lo dit jorn fahedors hauran elegir.
- Nobis humiliter supplicando quod dicta capitula et contenta in eis laudare approbare et confirmare de nostra solita clemencia dignaremur nos dictis supplicationibus inclinati benigne comodumque ac utilitatem civitatis prefate omnimode affectantes concernentesque dicta capitula et contenta in eis prefate civitati fore utilia ac etiam opportuna: tenore presentis nostri privilegii per V annos proxime et continue secuturos ac postea ad nostre regie dignitatis beneplacitum duraturi predicta capitula et contenta in eis laudamus approbamus ratifficamus et nostre confirmacionis presidio roboramus: et casu quo elapsis dictis V annis tempore dicti beneplaciti nostri durante dicta capitula voluerimus revocare volumus et presentis serie consentimus ac mandamus quod privilegium et capitula ante presentem concessionem super dicta ordinacione prefate civitatis facta in ejus valore ac robore permaneant presenti privilegio in aliquo non obstante. Mandantes per eandem universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris vel dictorum officialium locatenentibus quatenus presens nostrum privilegium et in eo contenta firmiter teneant pariter et observent et inviolabiliter observari faciant et in aliquo non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione. In cujus rei testimonium presentem fieri et sigillo nostro pendenti jussimus comuniri.
Data in Montesono die XXV novembris anno a nativitate Domini MCCCLXXXVIII regnique nostri secundo. - Sig+num Johannis Dei gratia etc. - Rex Johannes. - Testes sunt infans Martinus dux Montisalbi Garcias archiepiscopus Cesarauguste Gastonus de Montechateno Antonius de Vilariacuto Eximinus Petri de Arenosio milites.

domingo, 24 de mayo de 2020

APÉNDICE AL LIBRO DE LAS EXEQUIAS.

APÉNDICE AL LIBRO DE LAS EXEQUIAS. 

Libre de algunes coses assenyaladessuccehides en Barcelona y altres parts.
Pere Joan Comes. A. M.

Libre 2. Cap. 24. De la malaltia del Senyor Rey En Joan y de la sua mort yde la honrrada sepultura que li fonc feta.

Diumengeque comtavem a X del mes de jener any MCCCCLXXIX sentint e sabut per los honorables consellers que la Majestat del Senyor Rey En Joan se era ajegut de malaltia abmolta febre en una cambra episcopal de la dita ciutat en la qual lodit Senyor havia pres posada seguint los vestigis e bonscostums dels antichs e per retre lo deute que la ciutat acostuma en semblants casos de continent tots V consellers se ajustaren en la casa del consellde la present ciutat e ajustats partiren de la dita casa per viscitar lo dit Senyor lo qual trobaren ajaguten la dita cambra en un llit de camp en loqual lo dit Senyor acostumava jaure e visitant aquell e sentint la disposcicio sua ab los metgesque del dit Senyor havian cura tornaren a la casa de la dita ciutat e de continent trameteren llurs verguesper haver consell de promensde la dita ciutat. E ajustats en la dita casa del consell de XXXII ensemps ab los dits promens lo honorable Miçer Jaume Deztorrent conseller en cap fou exposte notificat lo cas de la dita malaltia demanant en aquells quels volguesen aconsellar e dir llur parerells consellers com se devian regir en lacte de la malaltia com fos cosa a tots notoria que la ciutat per fer loque deu e retra lo deute a son Rey e Senyor sentint tals cassos se acostuma interposar e fonconsellat quels dits consellers tots o alguna part dellstots jorns duas voltas tant quant la malaltia al dit Senyor duraria devian anar visitar lo dit Senyor e veura e entremetres axi de la indisposicio suacom de metges e medecines com encara de altres coses quihaguesen sguart a la cura e conservacio de la persona del dit Senyor. E que lo hu dels dits consellers romangues tots jorns en la nit acompanyat de dos promens ciutadans tant quant la dita malaltia duras e la dispusciciorequeris. E de fet los dits honorables consellers seguint lo dit parer e consell desliberaren proseguir aquell e per so la nit del matex dia lo conseller en cap en companya de dos honorables ciutadans feu la velladel dit Senyor fins lo dia apres seguent e axifou tingut lorde de la dita vetlla un conseller y dos ciutadans ço es comensant lo cap sempre yapres los altres ab son orde fins a XIX de dit mes de jener e encara los dits honorables consellers hoyns dir que a Solsona havia un solempne metge jueu trameteren ab correu volant al dit metge fos de continent asi per veure la dita Majestat e esser ensemps ab los que ya y eran en la cura de aquell e lo dit metge de continent rebuda la lletra dels dits honorables consellers fou asi e visita lo dit Senyor e ensemps ab los altres metges haccarrech de la cura del dit Senyor e tots jorns feyarelacio als dits honorables consellers de la disposicio del dit Senyor e tant com la malaltia dura tots jorns los dits consellers una vegada ans de dinar e altra apres dinar foren solicits e curosos de visitar lo dit Senyor donant tot endres quant en ells hera en las cossas nescesarias a la salut del dit Senyor.
E lodimars que comtavem a XII del mes de jener lodit Senyor Rey confessa e sens çerimoniaalguna combrega adorant tant solament lo cors precios de Jesu-Christ consagrat en la missa que un prevere havia çelebradaen la cambra hont lo dit Senyor jeya malalt e lo matex dia lo clero de lo Seu aporta al dit Senyor lo vel de la Verge Maria lo qual esta en un bell reliquiari e adorat per lo dit Senyor aquell li fouposat sobre los ulls e cap.
E lo dilluns que comtavem a XVIII de jener lo dit Senyor aprohismansea la mort per lo reverent mestre March Berguadel orde dels frares menos fou desenganat de la sua mort las quals cosas lo dit Senyor pres abmolta paciencia e gran esfors sens fer mutacio o moviment algu mostrant esser aconortat de la mort.
Apres lo dimars que comtavem a XIX de dit mes de jener lo dit Senyor vers les III hores de mati perde la paraula e tocades les VII horas del dit dia ans de mitg jorn rete la animaa nostro Senyor Deu qui per sa clemencia lauracolocada en son Regne.
E pasat lo dit Senyor de la present vida lo seu cors fou embalsamate apres vestit en la forma seguent ço es que li mudaren camisa e li vestiren gipo carmesi calsasde grana ben tirades una roba de vellut carmesi folrada de mars gibelins barreta negra al cap e fou tornat sobre lo llit hon lo dit Senyor murisobre lo qual llit fon posat cubert de un drap brocat de or molt bell e foren posats tres coxins lohu de brocat e los dos de domas blanch e tench lo dit cors lo cap sobre lo coxide brocat e fouli posada al cap corona e a la ma dreta ceptre e a la esquerra devia esser posat pom de or ab una creu petitae no fou fet e mes li fou posada la espasa que acostumava portar sobre lo dit Senyor e lo matex dia e poch apres que lo dit Senyor hac retut lo deute de natura a sonCreador los dits honorables consellers ajustats en casa de la ciutat per llurs vergues feren ajustar loconsell ordinari de XXXII e ajustat lo dit consell (se lee cousell) per lo honorable conseller en cap fou en aquell exposat lo cas sobre dit de la mort del dit Senyor e demanaren llur consell e acort sobre la cirimonia per los dits honorables consellers en nom de la ciutat servadorae feta la dita propocicio e aguts diversos coloquisentre los dits honorables conseller e consell fou desliberatque totas las cosas que se havian de executarper part de la ciutat e axi del nombre dels promens quihan de ser vestits de gramalles e de la cera com altres coses tocant a la dita sepultura que per part de la ciutat deuen esser fetas fos fet tot axi com es ocostumat.
E lo dimars apres seguent que comtavem a XX de jener MCCCCLXXIX los dits honorables consellers demanats per part dels marmasors del dit Senyor vinguesenal palau Episcopal en lo qual lo dit Senyor retudala anima a son Creador com desliberasen portar lo cors a la sala del palau Real la qual sala era estada molt bellament e de bells draps empaliada e fou fet al mitg de la dita sala un llit alt abbancals al entorn e cubert de matalaf sobre loqual fou posat un bell drap de ras e fou posada una travacapenjada sobre lo dit llit lligada a una de les arcades de la dita sala e al cap del llit fou posada la creu major de la Seu e foren constituhits en la dita sala VIIIIaltas ço es tres a cascun costat e dos al cap baix de la dita sala e hu sobre lo dit sitial o tribunal en lo qual lo dit Senyor vivint seyaen sa cadira Real quant tenia audiencia a sospobles.
E per quant traure lo cos del dit palau per portarlo a la sala del palau Real qui era aparellada segons damunt apar aquell no recayaen cerimonia fou desliberatque no tingut orde algu de ordenar fos tret lo cos del dit palau Episcopal e aportat al dit palau Real e axifou fet es ver que los dits honorables consellers abllurs vergues ab vergues alçadesse meteren en lo llur lloch ço es inmediadament tras lo dit cos ab orde sensque altre orde fos servat e fou portat lo dit cos per alguns dels nets e familiars del dit Senyor no servada entre ells orde alguna e exint lo dit cors del dit palau Episcopal lo clero de la Seu tot sol ço es preveres e canonges de aquella ab un ciri de cera blanca cascuen la ma ab la creu alsada devant lo dit cos portaren aquell en la dita sala sobre un llit cubert de un drap de brocat de or e de çeda negre molt bell e vestit lo dit Senyor en la forma damunt dita abla cara descuberta e alli sobre lo llit demuntmencionat fou mes lo dit drap de brocat e sobre aquell fou posat un coxi de brocat al cap. E en lo cap del dit Senyor tenia corona en la ma dreta çeptre en laltre la espasa e manca lo pom com nontinguesen de fet e estech lo dit corsdescarat sobre lo dit llit del dit dia dimecres fins al altre dimecres axi estec VIII jorns e lo vuite jorn fou mes dins duas caxas com comensas a sentir e la derrera fou cuberta de drap vellut de carmesi.
Apres lo dijous ans de la solempnitat de la dita sepultura fou ordenat que fosen carregades les armes del dit Senyor Rey en aquesta forma çoes que feren preparar VIII cavallers ab lurs cavalls abcubertes de saques e foren fetes IIII banderes Realsduas ab armes de Arago e una ab armes de Sicilia e altra ab armes de Navarra e IIII pavesos abditas armas los IIII cavallers portaren les dites IIII banderes ab llurs astes llansades al coll e los dits IIII pavesos ço es bras squerra tots al reves axi que lo que avia de anar alt anave baix als peus e axi matex feren preparar los munteros del
dit Senyor ab llurs corns e vozines de casa ab llurs cans dels quals ni havia vestits de canamase preparat en la dita forma tots los dits cavallers çoes primerament los qui aportaven les banderes intrarena cavall dins la sala gran del dit palau Real ab lasbanderes alçades ço es asta en cuxa e axi a cavall voltaren tres vegades lo dit cos del dit Senyor e a la derrera cridant per tres voltasdigueren tales o semblants paraules dresant aquelles a M. Rodrigo de Rebolledo Camarlench del dit Senyor. «M. Rodrigo senyor Camarlech X jorns a nostron Reye Senyor e nol trobam hauriau lons vist. » E fet lo dit crit per los dits cavallers ab plors molt grans per IIII voltas lo dit Camerlenc abgran crit e molt agrament plorant responent dix «Mort es veulo asi hon jau mort» E los dits cavallers replicant digueren «com mort» e lo dit camarlench dix«hoc mort.» E oyda per los IIII cavallesla resposta llavors los dits IIII cavallers abcrits aspres e ab gran plor brocaren llurs cavalls verslo dit cos enderrocans ciris e brandoneres e calades les astes de las banderas sobre llurs colls roseguans ditas banderas per terra e axi matex los altres IIII cavallers qui ya estavanpreparats prest de la dita sala brocaren llurscavalls vers o dit cos llansant los pavesos en terra e casi llantsantse de llurs cavalls en terra. E per semblant tots los munteros cornant e los cansodulant e tots ensemps cridans ab crits de plor e llagrimes dients «ahont lo trobarem lo bon Rey. » E fet lo dit acte vereuaqui plos e llamentacions que era gran pietat als hoints e miradors. Apres los dits cavallers ensemps ab los munteros exints del dit palau discorrent tota la ciutat corregueren per totas las plasas les dites armes comensant a la Plaça del Rey.
Disapte a XXX de dit los honorables consellers se ajustaren bon mati en la casa de la ciutat e acompanyats de promens ab caperons vestits anaren al palau del Rey hon lo dit cos era e no deteninse en altres actes colocades primerament XXIIII personas qui havian carrech e eren estades amprades per portar lo dit cos e posat cascu en son lloch despres lo dit cos exint la professo de la dita sala ordenarenlos qui en la dita sala foren per acompanyar lodit cos e totes coses sots lorde seguent.
E primerament ordenaren lluminaria devant lo cos e foren lo nombre dels brondons entre los particulasde la ciutat e del Senyor Rey DCCII. E los del Senyor Rey tenian un senyal Real posat al reves.
Apresanaren los VIII cavallers qui lo dia de dijous havian corregudas las armas a cavall e portavanlas ditas banderas rosegant ab llurs escuts al reves al bras.
Apres anaren les creus que foren XIII entre les de les parroquies e monestirs e apres lo clero de las parroquies apres los frares e apres lo clero de la Seu apres los reverent bisbe de Girona vestit episcopalment qui celebra la missa e feu las obsequias e cirimonia apres foren ordenats XXVIII homens de la casa del Senyor Rey qui a peu portaven sengles brondonsde çeranegra ensesos apres los capellans e altres de la capella del Senyor Rey vestits tots de drap negre ab sengles ciris en la ma ensesos qui anaven salmejant molt devotament.
Apres devant lo cos inmediadament dos canonges de la Seu ab capes ab llur vestit e altros dos derrera lo cos.
Apres vench lo cos ab tots los portants ordenats segons demunt es ver que per rellevar de travalls los convidats del carrech del portar agueren dotze homens pagats per los marmaçorslos quals foren vestits de negre ço es cotes e caperuçestan solament pagades per los dits marmasors. E los dits homens nos mostraven com estiguesen (se lee estignesen, la u y la n se confunden en varios sitios) juslo bastiment.
Apres ana la Illustre Senyora Infanta relicta del Illustre don Henrich mestre de Sant Iago jermadel dit Senyor Rey ensemps ab tots los nets del dit Senyor.
Don Jaume de Navarra legitim net.
Don Alfonso de Arago fill bastart del Senyor Rey nou succesor del damunt dit Senyor.
Don Felip de Arago - Don Joan de Arago fills bastarts del Illustre don Carles fill quondam legitim del dit Senyor.
Don Joan - Don Ferrando fills de Don Alfonso de Arago fill bastartdel dit Senyor.
Apres ana molta gent illustre que per no ser tant llarch e dexat.
E dix la missa major lo reverent bisbe de Girona lo qual feu per semblant lo sermo lo dit dia.
Es ver empero que ans de exir lo dit cos de la sala Real M. Rodrigo de Rebolledo camerlenchdel Senyor Rey estant dalt en lo bancal del llit fet al dit cos en la sala damunt dita ans que lo dit cos fos mogut en presencia de tots los que alli eran ab gran plor e llamentacio tranca lo sagell del dit Senyor ab martell e encara trenca les verguesdels uxers o aguatzils dient paraulas de dolor pertinents al dit acte.
E totes les coses fins asi fetes per causa de la dita sepultura pagua la marmasoriasalvo las lluminarias particulars damunt dites.
E lo matex dia de disapte que contaven a XXX del dit mes de jener los honorables consellers ferenconvidar per los honorables obres de la dita ciutat acompanyats de dos ab gramalles e caparonsvestits en lo entrevall que lo ofici divinalse deya en la Seu per obsequias de la dita sepultura la dita Senyora Infanta e tots los nets del dit Senyor diputats oydors de compte prelats barons nobles homens cavallers gentils homens ciutadans honrats mercaders que lo dia del dilluns primer vinent fosen a la casa de la ciutat honlos honorables consellers se ajustarian peravenir a la Seu a fer honor al aniversari çelebradoper part de la ciutat per anima del Senyor Rey e lo dit aniversari fou fet en la forma acostumada.
Apres lo dijous que contaven a IIII del mes de febrer de MCCCCLXXIX dia assignat en traura lo cors de la Seu per portar aquell al monestir de Poblet en lo qual lo dit Senyor se hera lexat los dits honorables consellers lo dia abans feren fer una crida que lo dit dia pasatmitg jorn no fos algu qui parasobrador ni obris portas de aquells y axifou fet.
E per semblant los dits honorables consellers per honrrar e honorificar la exida del dit cors e ampraren totas las lluminarias de las confraries de la ciutat la qual fos en gran e copios nombre e mes trameteren los hobres de la present ciutat al vicari del Senyor bisbe de la Seu li plagues trametrea les parrochias fosen lo dit dia ab llurscreus e processo duas horas apres mitg jornper acompanyar lo dit cos e axi fou fet.
E mes trameteren convidar les damunt ditas XXIIII personesqui eran estades convidades e ordenades portar lodit cors que lo dit dia o dita hora fosen a la Seu per portar lo dit cors fins al monestir de Valldonzellafora ciutat.
E ordenades e preparades totes les dites coses lodit dia de dijous vers les tres hores pasat mig jornlo dit cors fou tret de la dita Seu ab lo matex orde e cerimonia e ab tots losacompanyants qui si trobaren per llurs trats que lo disapte prop pasat era estar portara la dita Seu per la ecclesiastica sepultura.
E exintde la Seu lo dit cors fou portat e exint per loportal major girant la via del palau Episcopal fent la via de Sant Jaume e volta vers lo Call e feu la via del portal de Sant Antoni pasant cami dret per la Boqueria e devant loospital de Santa Creu e tira fora lo portal fins al monestir de Valldonzella ont per las monjas fourebut e exint al pati ab Creu processionalment. Es veritat que lo clero de la Seu ne les ordens e parrochies nellurs creus pasaren ne exiren fora ciutat ans se aturaren dins lo dit portal salvoque lo senyor bisbe de Girona hisque ab los canonges de la Seu fort poch fora lo dit portal e feu absolucio al dit cors e axi sen torna tot lo clero.
E com lo dit cors fou pres lo dit portal cassi devant la casa del monestir de Sant Anthoni XXVI frares del monestir de Poblet qui eran vinguts de llur monestir hisqueren de la dita esglesia de Sant Anthoni abcreu alsada ab llur abat vestit portant mitra e crosa e aqui reberen lo dit corse metense devant lo cors ab tota la lluminaria demunt dita que era bella cosa de veuratiraren la via de Valldonzella e alli estech aquella nit.
E lo dia apres divendres que comptavem a V de febrer sensçerimoniaalguna los dits frares sen portaren lo dit corsa coll de homens estependiats per los dits marmasors e de aqui avant cesa la çerimoniade la present sepultura. /Nota: estependiats: Stipendium (alemán) : beca, ayuda económica /.
Los honorables consellers posaren las gramallas de saques o terlis lodiumenge apres seguent que comtavem a VII del dit mes de febrer e prengueren gramallas negras les quals aportaren fins a IIII de mars apresseguent.
E posades les dites gramalles foren fetes als dits consellers samarres de contray folrades de ales de çathinegre. / Nota: çathi : satén : (nights in white) satin : vellut : terciopelo./
E fou encara ordenat per los dits consellers que fos feta crida que algu no gosasfasteyar de trompas sons bayls momsne jochs fins a la Pascha primer vinent donant senyal de dol e tristicia.
/Nota: fasteyar : festejar : festejá : fiesta. Pascha : Pascua. Algu no gosas : nadie osara u osase. /

Archivo de la antigua Diputación de los tres Estamentos de Cataluña, fol. 74 v. del dietario del trienio de 1476 a 79.

En aquest dia de dimarts toquades set hores de mati ço es abans de mig jorn la Majestat del Serenissimo Senyor Rey don Johan de immortalmemoria fetes totes ordes de christia regonegudament e contrita com a vertader catolich e fet e fermatcodicil com dies havia hagues testat finigloriosament sos derres dies en lo palau del R. bisbede Barchinona en lo qual lahora residia. En apres lendema dimecres fonch ab solemne professo de totes les Seu parroquies e ordens de Barchinona e acompanyat de prelats magnats familiars deputats de Catalunyaconsellers de Barchinona e altres molts fonch portat lo seu cors al palau Reyal e major de la dita ciutat e mesen la gran sala en lo mig ab lit pavalloceptre pom en la ma corona al cap insignies Reyals empaliat de bells draps de or e de ras e construits en dita sala nou altars en losquals tots los matins fins al mig jorns se celebraven misses e totes les Seu parroquies e ordens venien alli dues vegades lo dia demati e pres dinar fent absolutions e orant continuament per la sua anima honstech fins lo disapte XXX del dit que absolemne professo fonch portat a la Seu de la dita ciutat de Barchinona en la qual fonch fet solemne officicapell ardent e ab gran luminaria com es de costum en semblants solemnitats. Sermona dit dia lo R. bisbe de Gerona. Lo diluns seguentprimer de febrer del dit any per los magnifichsconsellers de Barchinona fonch fet solemne aniversari en la dita Seu per la anima del dit ........ Nota. Con la lenguetael encuadernador cortaría indudablemente media linea que falta para terminar este apunte.

Gabrielem Vilell presbyterum severi barcinonensis

lunes, 1 de junio de 2020

LXXXIII. Reg.n.1893, fol.47.23 oct.1387.


LXXXIII.
Reg.n.1893, fol.47.23 oct.1387.

Pateat universis presentem seriem inspecturis quod nos Johannes Dei gratia etc. attendentes dilectos et fideles nostros consiliarios et juratos ac probos homines de concilio civitatis Barchinone quamvis haberent nonnulla alia privilegia tam ad certum tempus quam imperpetuum per illustres dominos reges predecessores nostros dicte civitati et civibus ejusdem ab antiquo circa regimen civitatis retroactis temporibus eisdem indulta et concessa nunc in pleno consilio ipsius civitatis omnibus roncordatis in eodem pro utilitate reipublice ejusdem et ut omnis suspicionis et murmuracionis materia in eleccione dictorum consiliariorum juratorum mustaçaforum ac aliorum officialium ipsius civitatis de cetero evitentur fecisse ordinasse et nobis humiliter presentasse certa capitula in scriptis quorum tenor sequitur sub his verbis.
- Per bon stament de la cosa publica et per cessar occasio de murmurar e encara per obviar a avols maneres appar concordablament als consellers et consell de cent jurats de la ciutat de Barchinona que la dita ciutat deja haver novellament concessio del senyor rey dels capitols seguents. Et primerament en elegir per temps esdevenidor los consellers es stat concordat que lo jorn de sant Andreu ajustat lo consell de C jurats per fer la eleccio dels dits consellers sien eletes Xll persones del dit consell en la forma seguent: ço es que sien fets docents radolins de cera o aytants com mester sian segons lo nombre de les persones qui seran en lo dit consell et que cascun radoli sia de pes de la quarta part de una onza et que dins XII dels dits radolins sia mes I albaranet de pergami gros en lo qual sia scrit aquest nom eslegidor et tots los altres dits rodolins sien vuyts los quals rodolins vuyts e scrits tinga lo scriva del consell dins la casa on lo dit consell de C jurats sera aplegat empero que los XII scrits sien apartats dels altres vuyts et con tot hom siura lo dit scriva deja comptar tots los ciutadans de la part dreta e prenga III dels dits rodolins qui seran scrits e facey compliment dels altres vuyts tro en nombre quey sia mester dels dits ciutadans e los dits aytals radolins mete dins un baci on haja aygua et aquells faça be mesclar e faça cobrir lo dit baci ab I drap de Ii e aquell baci axi cubert faça aportar per I verguer de la ciutat al banch on los dits ciutadans siuran e en presencia de tothom faça que un fadrinet de edad de VII anys poch mes o menos meta la ma en lo dit baci cubert et traga I dels dits radolins e aquell do començant al primer que siura en lo dit banch et aquell a qui al dit radoli sera donat lo haja de continent en presencia del dit notari obrir ans que altre rodoli se do a aquell qui Ii siura al costat et si lo dit rodoli sera atrobat vuyt pas avant lo dit notari tro tant que a algu venga lo dit radoli en que sera scrit lo dit nom elegidor et aquell qui haura hagut lo dit radoli ab lo dit nom elegidor sia de continent scrit per lo dit notari en elegidor dels dits consellers lo qual prohom en qui sera cayguda la dita sort hage de continent fer lo sagrament quels elegidors son tenguts de fer lo cual sagrament sia legit ans quels donen los rodolins present tot lo dit consell: et prestat lo dit sagrament lo dit elgidor se haja a levar del banch on siura e shaja apartar en la I cap de la dita casa del consell sens que no parle ab alguna altre persona e aqui estigue cascun elegidor tro hajen compliment de tots los dits XII: et en apres lo dit scriva hage comptar tots los menestrals qui siuran en los banchs devant los dits ciutadans e per semblant forma meta en lo dit baci III dels dits rodolins scrits e aytants dels altres vuyts com mester sera al nombre dels dits menestrals e aquells be mesclats e cuberts lo dit scriva deja fer donar per lo dit fadri a tots los dits menestrals comensant del primer tro al derrer dels dits banchs e que scrive los noms dels III en qui caura la dita sort e aquells faça apartar en la dita casa e jurar en la forma et manera que dessus es expressat: et semblant pratica e forma tinga lo dit scriva en lo banch de la part esquerra on siuran los mercaders mesclanhi III rodolins dels scrits ab los rodolins vuyts que en lo dit banch se hauran a distribuir: e semblant faça en los banchs qui stan devant lo dit banch dels mercaders en los quals aximateix distribuescha los dits tres rodolins scrits qui sobraran e aço en la forma et manera dessus dites. Les quals XII persones axi eletes se hagen totes ensemps a partir de present per fer la eleccio dels consellers e hagen elegir III bones persones de les quals tots o almeyns VIII dells se concordaran e aço per esser conseller en cap en lo dit any de la ciutat: et hagen tres rodolins de cera vermella del dit pes e en cascu daquells rodolins en I pergami grosset scriven lo nom de las dites III persones cascuna en son rodoli. Item façen eleccio de tres bones persones per esser conseller segon e per semblant forma sia mes lo nom de cascun daquells en I radoli de cera vert los quals sien III rodolins del pes dessus dit. - Item elegescan VIIII persones novicis qui nul temps sian stats consellers e lo nom de cascun sia mes en I rodoli de cera groga los quals rodolins sien del pes ja expressat: los quals elegidors no gosen ne puxen exir de la casa on seran appartats per fer les dites eleccions tro aquelles hagen complides per la forma dessus et dejus contenguda: e los dits rodolins axi concordats en III partidas segons que dessus es expressat tots los dits XII elegidors ab los dits scriba et verguer e fadrinet venguen devant lo dit consell de cent jurats e en lo dit baci cubert facen primerament metre los III rodolins de cera vermeila (vermella) e ben mesclats e cuberts facen que lo dit fadrinet traga I dels dits rodolins e aquell qui sera tret sia de continen mes per lo dit scriva en I boça de cuyr que tenga lo dit scriva en la ma devant lo dit consell e los altres dos rodolins vermells sien foragitats et apartats e per semblant forma sien meses en lo dit baci los altres III rodolins verts en sia tret un per lo dit fadri e mes en la dita bossa. Item sien preses e meses en lo dit baci ben cubert tots los dits nou rodolins de cera groga e lo dit fadri si pot haja a traure III rodolins justats del dit baçi o si tots III justats nols pot traure quels traga de I en I et aquells III rodolins axi trets sien meses en la dita bossa: e en la dita forma e maneras hauts et meses los dits V rodolins en la dita boça los dits XII elegidors ensemps ab lo dit scriva se aparten del dit consell e obren los dits V rodolins e aquell qui sera trobat scrit dins lo dit rodoli vermell sia en aquell any conseller primer et aquell qui sera scrit dins lo rodoli vert sia conseller segon et los III novicis qui seran trobats en los III rodolins de cera groga sien consellers terç e quart et quint a conaguda dels dits elegidors o de la major partida: et de continen los dits XII elegidors façen per lo dit scriva publicar los noms dels dits V consellers e lo orden de aquells. Item es acordat que daci avant los concellers en cap e segon apres que seran stats consellers no puxen ne dejen esser tornats en eleccio de esser consellers fins quatre anys sien passats apres que hauran posada la dita consellaria. Item es stat acordat que daci avant alguna persona no puxe esser electa en los dits III consellers novicis qui dins V anys sien stats consellers tercers quarts o quints axi que hagen a vagar V anys cumplits de la dita consellaria dels novicis: empero si als dits XII elegidors o la major partida daquells era semblant per ben publich que algu o alguns qui dins los V anys fossen stats consellers tercers quarts o quints fos o fossen bons o profitosos a esser conseller o consellers primer o segon que los puxen nomenar e metre en los dits rodolins vermells o verts segons quels sera semblant: empero que los dits novicis qui seran stats consellers tercers quarts o quints no puxen tornar en los dits primers et segons fins IIII anys sien passats apres que hauran posada la conselleria. Item es concordat que los dits XII elegidors complida per ells la dita eleccio dels dits V consellers ans que venguen devant lo dit consell de C jurats elegesquen dues bones persones per esser obres e aço fassen a lur bona coneguda sens rodolins a concordia de tots o de la major partida dells: los quals dos obrers axi elets deguen fer publicar con los dits V consellers se publicaran. Item es acordat que daci avant los C jurats sien elets en la forma seguent ço es que los dits V consellers apres que seran elegits en la manera dessus dita trametran per cascuns consols de cascuns officis de la ciutat e que los dits consols hagen a portar en scrits als dits consellers migençant sagrament de triar los millors aquell nombre de persones de llur offici quels sera demanat per los dits consellers considerat lo nombre qui sera en lo dit offici et los dits consellers ensemps ab los dits consols prenguen de cascun offici aquell nombre de persones quels apparra esser sufficient per esser de consell de C mudantni empero cascun any com mes poran ço es que axi mateix noy tornen dos anys o mes arreu romanentni cadany alcuns qui sapien la pratica del consell: et alli on no haja consols en loch daquells los dits consellers hagen alcuns bons prohomens ab los quals migençant lo dit sagrament elegesquen aquells quels parra esser sufficients a consell de C jurats. Empero dels ciutadans et mercaders sien meses per consell de C jurats a arbitre e voler dels dits consellers fet primerament per los dits novells consellers sagrament en poder del escriva de la casa del concell de elegir e triar los millors de aquells que nomenats o presentats Ius seran per los dessus dits. Item es acordat que la eleccio del mostaçaf e del execudor de la casa del pes se faça daciavant en la forma seguent: ço es quel jorn de sancta Lucia aplegat lo consell de C jurats segons ques acostumat sien eletes VIII persones del dit consell departidas en quatre parts ab rodolins en aquella matexa forma e manera que dessus es expressat en los XII elegidors dels V consellers: exceptat que axi com dessus se han a donar III rodolins scrits ab aquest nom elegidor en lo banch dels ciutadans e altres III en cascuna de les altres III partides del dit consell que al present solament sien dats en cascuna de les IIII parts del dit consell dos rodolins ab la dita scriptura e aquells sien mesclats ab los altres vuyts segons la forma de la altre eleccio: et les dites VIII persones axi eletes sens algu dels dits V consellers present lo scriva del consell se deja apartar del dit consell de C jurats e prestat primerament per ells lo sagrament acustumat cascu dels dit VIII elegidors haja en publich solament devant ells mateixs una persona anomenar la cual segons sa consciencia sia bona per esser mostaçaf aquell any e execudor de la casa del pes lo qual nom degue de continent scriure lo dit scriva e lo nom daquell qui Ihaura anomenat: et con cascun dels dits VIII elegidors haura nomenat per si una bona persona ladonchs totes aquelles XIII persones axi anomenades sien de continent meses cascun separadament per son nom en un rodoli de cera groga dins I pergami grosset e los dits Vlll rodolins sien cascun del pes dessus dit et aqui presents los dits VIII elegidors sien meses los dits XIII rodolins e ben mesclats dins un baçi ab aygua lo qual sia cubert ab un drap de Ii e sia haut I fadrinet de la edat dessus dita lo qual haja a traure III dels dits rodolins los quals III rodolins sien de continent uberts e los noms daquells sien scrits per lo dit scriva e aquells III sien hauts per elegits en mostaçaf daquell any pero que aquell qui sera stat elet en mostaçaf e haura obtengut lo dit offici de VI anys no puxa esser elet ne anomenat en nombre dels dits VIII: et encontinen dels V rodolins qui romandran en lo dit baci cubert sien per lo dit fadrinet trets dos rodolins e aquells uberts decontinent sien meses en scrit per lo dit scriva e aquestes dues persones sien haudes per elegides en execudor de la dita casa per aquell any pero que aquell qui sera stat elet execudor de la dita casa e haura tengut lo dit offici dels dits VI anys no puxa esser elet ne anomenat en nombre dels dits VIII: et les dites tres et dues persones axi electes sien presentades al senyor rey o en absencia sua al seu batle general per fer los dits mostaçaf et execudor los quals elets et creats per lo dit senyor o batle general sien publicats en lo dit consell de C jurats segons forma acustumada. Entes empero e declarat que si per ventura dels dits V rodolins qui romandran en lo dit baci lavatsne los III per fer lo mostaçaf eren III los dits dos rodolins per fer lo dit execudor e en lo un dels dits rodolins o en abduy eren trobades persones scrites qui fossen heretats o haguessen parts en molins que en aquell cas los dits VIII elegidors degen fer traure del dit baci per lo dit fadrinet de aquells tres rodolins qui seran romasos un o dos rodolins per haver compliment als dits dos qui shauran a elegir per execudor: e si era cas que en tots los dits V rodolins restants dels dits VIII o en quatre daquells eren atrobades scrites persones heretades o havent part en molins que ladonchs sien anomenades altres V o quatre persones per aquells mateixs dells VIII elegidors qui los dits V o quatre haurien anomenats ço es una persona per cascu dels dits elegidors: e en aquell cas los dits V o quatre rodolins sien meses en lo dit baci cubert e sien trets per lo dit fadrinet dos rodolins o un si laltre sera ja atrobat en quo no hage persona heretada o havent part en molins e aquells aytals dos sien presentats al dit senyor rey o a son batle general et apres publicats segons que dessus es ordonat. Item es acordat que los pesadors del dit mostaçaf sien daci avant elets en la forma seguent: ço es que apres aquel dit mostaçaf sera elet et publicat los dits consellers com abans puxen ensemps ab los dejus dits XXX prohomens o la partida daquells dejus ordenada degen et hagen elegir los dits pesadors e que en lurs consciencia et carrech de anima migençant sagrament degen elegir en lo dit offici sino aquell o aquelles millors persones que poran atrobar qui sien de condicio de exercir lo dit offici et que lo senyor rey ne la senyora reyna ne lo mostaçaf ne neguna altra persona no puxen forçar ne induir los dits consellers e altres elegidors de elegir en lo dit offici sino aquell e aquells que segons llur bona conciencia Ius parra esser faedor. Los quals pesadors axi elets ans que usen de llur offici sien tenguts de fer sagrament e homenatge de usar be et Ieyalment en llur offici et no sostenir ni consentir alcuna frau e noresmenys hagen assegurar e dar covinents fermançes de tenir taula e destar a dret als querelants e de fer justicia e esmena de si mateixs en tot ço que seran atrobats delinquidors o malmirents. Item es acordat que tots los altres officis quis solen dar per la ciutat exceptats los dels presents capitols sien fets per los consellers ab prohomens en la forma ja acustumada e que aquells se hagen a elegir lo jorn de sant Thomas apostol o altre dia abans del dit jorn passada la dita festa de sancta Lucia o abans de la dita festa segons que als dits consellers sera be vist esser fahedor e expedient. Item es acordat que en loch del consell qui era dit de XXV sien elets per los consellers cascun any del consell de C jurats CXX persones en nombre de les quals sien les LXXX entre ciutadans et mercaders ço es XL persones de cascuna e les XXXX de les altres condicions o arts daltres persones de la ciutat: les quals CXX persones sien compartides en quatre parts ço es XXX persones ne hage V de cascuna de les condicions dessus dites e los uns XXX qui seran la quarta part dels dits CXX sien triats e elets per servir lo consell quis dehia de XXV per III meses del any e per semblant sien compartits los altres trentanaris de III en III meses lo compartiment dels quals sia fet a coneguda dels dits cosellers per ço que algu no sanuig de continuar lo dit consell e aximateix que al cap del any hi haja cabut gran part et la major del consell de C jurats. Item que los dits consellers hagen et deguen fer los affers de la ciutat ab les dites XXX persones o almenys ab XVIII de aquelles ço es VI de cascuna condicio de les III dessus dites encara que tots los dits XXX no hi venguen. Item que los dites XXX persones se hagen appellar cascuna vegada que mester les hauran per consell a tenir et aço per los verguers de la dita ciutat. Item que los consellers de Barchinona en lo començament et creacio de llur offici hagen a fer segrament de appellar et fer appellar tota frau cessant los XXX per los dits verguers missatges per espatxament dels negocis o officis espatxadors per ells ab los dits XXX segons que dessus es dit. Item que Ios dits verguers e missatges hagen a fer sagrament et homenatge en poder del veguer de Barchinona de appellar los dits XXX tota frau cessant cascuna vegada que per los dits consellers lus sera manat: e en cas que los dits verguers e missatges o I dells fossen empatxats per malaltia o per altre accident que aquells qui en loch dell o dells hauran appellar los dits XXX hagen a fer semblant segrament et homenatge en la forma dessus dita. Item que les dites XXX persones hagen a venir al dit consell cascuna vegada que appellats hi seran per lo sagrament que fet hauran. Item que los dits consellers hagen a star a consell de les mes veus de la major partida de aquells qui presents hi seran. Item que si algu o alguns de les dites XXX persones eren morta o mortes o absents per longa absencia o en altre manera empatxat de lonch empatxament en aquell cas los dits consellers pusquen e hagen poder de subrogar en loch de aquell o daquells altre o altres qui sien de semblant condicio que seran los demunt dits los quals hagen a fer e esser en los consells en la forma dessus dita. Pero si los affers eren tals e tant grans que ultra les dites XXX persones hi hagues necessitat de mes gens appellar que ladonchs ab acord dels dits XXX o de la major partida de aquells qui presents hi seran segons dessus es dit los consellers hagen e puxen appellar aquelles persones e en aquell nombre mes abant dels dits XXX que lavors hauran acordat entre tots. Es empero entes que ultra lo dit nombre de XXX los dits consellers tota hora quels apparra puxen appellar en los consells lo advocat et advocats de la ciutat.
- Necnon supplicasse ut preinserta capitula et omnia et singula in eis contenta laudare approbare ratificare et confirmare de nostri solita clemencia dignaremur: nosque dictis supplicationibus inclinati benigne visis et in nostro pleno consilio dictis capitulis recognitis et examinatis considerantes ea fore dicte civitati et rei publice ejusdem proficua: idcirco tenore presentis per nos et omnes heredes et nostros succesores quoscumque dicta capitula et omnia et singula in eis contenta laudamus approbamus ratifficamus et nostre confirmationis presidio roboramus ac etiam predicta vobis concedimus statuimus et volumus ad imperpetuum vim privilegii omnino obtinere: promittentes per nos et nostros
succesores in bona fide regia vobis dictis consiliariis et juratis civitatis ejusdem presentibus et futuris in posse notarii et secretarii nostri subscripti tanquam publice persone pro vobis et eis recipienti et stipulanti predicta omnia et singula tenere et observare et teneri et observari facere et non contrafacere vel venire jure aliquo causa vel etiam racione. Mandantes per eandem inclito ac magnifico infanti Jacobo primogenito nostro carissimo et post dies nostros in regnis et terris nostris legitimo succesori nec non procuratori generali et vicesgerenti ejusdem ceterisque officialibus et subditis nostris vel dictorum officialium locatenentibus presentibus et futuris quatenus predicta omnia et singula vim privilegii perpetui concernencia et denotancia teneant et observent ut desuper continetur. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro sigillo majestatis roboratam. Data et acta in monasterio de Valldonzela XXIII die octobris anno a nativitate Domini millesimo CCCLXXXVll regnique nostri primo. - Franciscus Çacosta. - Sig+num Johannis Dei gratia etc. qui hec concedimus laudamus et firmamus. - Testes qui presentes fuerunt ad predicta sunt Raymundus vicecomes de Roda Eymericus de Scintillis Petrus Dartes Berengarius Dortafano camerlengi Franciscus Daranda promotor milites Petrus Çacosta bajulus Cathalonie generalis Franciscus Çacosta vicecancellarius in Cathalonia et Bernardus de Ponte legum doctores consiliarii dicti domini regis. - Sig+num mei Galcerandi de Ortigiis dicti domini regis prothonotarii regiaque auctoritate notarii publici qui hanc cartam mandato domini regis propter absentiam discreti Bernardi de Jonquerio ipsius domini regis secretarii in posse cujus fuerat firmata scribi feci et cum raso et correcto in lineis III ubi legitur juratorum mustaçaforum et aliorum officialium ipsius civitatis de cetero evitetur fecisse ordinasse et nobis humiliter presentasse certa capitula in scriptis quorum tenor sequitur sub his verbis et in V ubi corrigitur sia de pes de la quarta part de una onza et in XVI ubi scribitur dells se expedivi et clausi. Constat etiam de supraposito in hac mea clausura presentasse. - Dominus rex mandavit michi Bernardo de Jonquerio in cujus posse firmavit.