Mostrando las entradas para la consulta daço ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta daço ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 13 de enero de 2020

Ordinacio, los reys Darago, consegrar, coronaran

ORDINACIO FETA PER LO MOLT ALT E MOLT EXCELLENT PRINCEP E SENYOR LO SENYOR EN PERE TERÇ REY DARAGO DE LA MANERA CON LOS REYS DARAGO SE FARAN CONSEGRAR E ELLS MATEYS SE CORONARAN

Nota: PERE TERÇ (según apunta Bofarull en otro texto anterior, es 3° como conde de Barcelona, Pedro IV o Pere IV como rey de Aragón).

Nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorca de Sardenya e de Corcega e comte de Barchelona de Rossello e de Cerdanya considerants de dignitat reyal pertanyer que aquell qui la reeb sia en lo començament del seu regiment ans de totes coses informat per qual forma e sollennitat la deu reebre per tal que en reebre tan sollemna dignitat per vanitat o per argull peccat de ingratitut o desconexença encorrer no pusca ans ab gran devocio segons ques cove aquella reeba e axi mateix per alcuna forma de honor licita a la tan gran e tan alta dignitat temporal e reyal sia satisfet en guisa que en aquella festa alcunes honors e magnituts per solemnitats e meriximents daquella mundanals sien fetes: en figura daço legim en lo Vell Testament que ans que Samuel levas rey Saul devant tot lo poble informa aquell secretament e apart de la sua eleccio reyal e con deliuraria lo poble. Perque nos volent que aquestes coses aquells qui apres nos regnaran sapien e aço per fretura de scriptura no pusquen neglegir o no saber o daquelles ab vanitat ans ab virtut hagen usar con lo cor human veent ab sos ulls aytals coses apenes es sens perill dalcuna sublevacio de cor saber lo poder e aministracio a ell per esta dignitat atribuits e comenats e per ço dehia lo propheta a nostre Senyor Deu: Senyor no es exaltat lo meu cor nels meus ulls nos son enargullits ne son anat en grans coses ne en maravelloses sobre mi quaix que vulla dir quel hom qui va en grans coses e porta sobre si coses meravelloses comunament se enargullex: no resmenys ab tanta humilitat la dita dignitat reebre que per aquells qui aquella solemnitat veen fos la reyal dignitat menyspreada car axi con massa vanitats es avorrible a Deu axi lo menyspreaments lo qual en aquella per los veents seria vist si lestament es assaber reyal en aytal cas poderos nos mostras li seria desplaent. Perque es necessari que de la dita cosa tempradament sia usat e que la devocio envers Deu ab la honor terrenal sia axi mesclada que sia meritoria a aquell qui la reeb. E en figura daço legim que quant lo propheta Samuel leva Saul en rey de Israel feu estar tot lo poble de Israel per sos trips e elegi Saul qui era major que null hom del poble del muscle a amunt: empero diu que Saul sera amagat en la sua casa: perques demostre aci de una part gran solemnitat e magnificencia axi en lo ajustament de tot lo poble con en la disposicio de la persona del rey e daltra part gran humilitat con sera amagat en la casa. On nos haven a tractar de dues coses molt solennes la primera spiritual e laltra temporal: de la primera es assaber del sant sagrament de la unccio la qual los princeps terrenals reeben per mans dels bisbes en lur novella creacio la qual en la vella lig se fahia per los princeps dels sacerdots segons que legim en lo Vell Testament en la paraula que Deu dix al propheta: Uncte aquell que jo te mostrare e alli mateix leva e uncte aquell e pres lo corn del oli e uncta aquell en mig dels frares dell. E en aquesta unccio deuen esser presents los sotsmesos de son principat e per ço diu la Sancta Scriptura: Vengueren los barons de Juda e unctaren David per tal que regnas sobre la casa de Juda e altre loch: Vengueren tots los trips de Israel a David e segueixse: e unctaren David en rey sobre Israel: la qual unccio se deu fer en lesgleya con scrit es:
E Sadoch sacerdot pres lo corn del oli del tabernacle e uncta Salamo, E per aquesta unccio es quascun rey constituit princep en tota la terra que es dins son principat e per ço es scrit: Unctaras Azael rey sobra Siria e Hieu fill de Namsi unctaras rey sobre Israel e en altre loch: Unctat te rey sobra Israel: en la qual unccio deu concorrer gran benediccio del poble axi con es escrit de Joas: E faeren aquell rey e unctarenlo e levants las mans dixeren: Viva lo rey: e per aquesta unccio es senyal que Deu ha aquell elegit en rey con scrit es: Unctaren David rey sobre Israel segons la paraula de nostre Senyor la qual dix nostre Senyor Deu en la ma de Samuel. E per la demunt dita paraula la qual exi de Deu segons que dit es manan al propheta que unctas rey sobre lo poble de Israel e encara per tal con los princeps terrenals son colones de la Esgleya e son deputats a deffensio daquella no estalviat escampament de sanch de si e de sos sotsmesos alscuns reys e princeps terrenals foren per privilegi del sobira bisbe es assaber del sant pare qui es vicari e lochtinent de Deu en terra segons la paraula que dix Jesuchrist en lo sant Evangeli: Tot ço que ligaras sobre la terra sera ligat en los cels e tot ço que solras sobre la terra sera solt en los cels acullits en la companya de la dita sancta unccio a semblança dels dits reys: e jassia que en lo Vell Testament fossen unctats los reys en lo cap apres empero laveniment de Jesu-Christ son unctats en lo muscle per significar la força el poder qui es en lo principat reyal perque dix lo psalmista: Fet es lo principat sobre lo muscle daquell de la qual gracia de la sagrada unccio nostra casa es perpetualment dotada: perque ordenam que aquest sagrat e san sagrament per man del matropolita en la ciutat de Ceragoça segons que en lo privilegi del papa Innocent terç de bona memoria lo qual als nostres predecessors e a nos en la dita ciutat es donat daqui avant als nostres succehidors sia continuat axi con los reys de Israel dels dits subirans sacerdots o bisbes lo reebien. En apres haven a tractar de la segona cosa la qual es temporal ço es de la corona la qual quant princeps terrenals reeben senyoria sobrel poble demonstra e daço havem figura con ligse en la Sancta Scriptura: Produi lo fill del rey e posa sobre aquell corona e testimoni. E con corona portar en lo cap se pertanga a la dignitat reyal la qual corona no ha començament ne fi per tal com es radona a significança que en lo seu cap lo rey port ab intencio infinida voluntat de fer bones obres e en special en regir lo poble a ell comenat en agualtat e en justicia: per ço daquesta tractar nos cove axi con la Sancta Scriptura ho testifica en lo dit Vell Testament es assaber quels reys de Israel part la unccio corona en lur començament de regiment portaren. E daço havem figura en lo dit Vell Testament la on diu: E David pres la corona de Melchon del cap daquell e troba en aquella lo pes de un besant dor e pedres precioses e feune corona a si mateix: la qual corona deu portar lo rey en lo cap en significança que en la pensa la qual es significada per cap deu esser fermament posat lo dit infinit voler: e per ço diu lo psalmista: Posat has en lo cap daquell corona de pedra preciosa: la qual corona deu importar creximent de totes virtuts e deffensio de tots vicis com diu lo sabi: Dara al cap teu creximent de gracies e la corona alta te guardara. Deu encara importar en lo rey gran temor de Deu con ligse: La temor de nostre Senyor gloria e gloriacio e alegria e corona de exultacio. E finalment importa e demostre que en lo rey deu haver gran abundancia de virtuts con legim en la Sancta Scriptura: Corona aquell en vaxells de virtut. E specialment importa gloria e victoria segons ques lig: En aquell dia sera lo Senyor de les osts corona e gloria e garlanda de exultacio al remanentç del poble seu. On con los reys Darago sien estrets de reebre lo dit sant sagrament de unccio en la ciutat de Ceragoça la qual es cap del regne Darago lo qual regne es titol e nom nostre principal: covinent cosa es e rahonable que axi mateix en aquella los reys Darago reeben la corona e les altres insignies reyals axi con veem quels emperadors prenen en Roma la principal corona la qual ciutat es cap de lur imperi. Data en Valencia a vint dies de janer en lany de la nativitat de nostre Senyor mil trecents cinquanta tres. - Emperamor daço ordonam que en la setmana ans de la festa quel rey se deura coronar lo rey dejun tres dies es assaber lo dimecres divendres e dissapte e si tots los dits tres dies per alcuna necessitat no pora dejunar dejun un dia en tota manera dels demunt dits: e la nit pus prop de aquella que deura anar vetlar banyse secretament en una tina e en lo mati daquell dia en lo qual deura anar vetlar lo rey se confes e reebe humilment e ab aquella major devocio que pora lo cors de Jesu-Christ e quant tot sera complit e fet e la nit la qual deura vetlar se acostara façes adobar de sos cabells pintenant aquells e per les maneres acustumades despullse les vestedures que lavores vistra e vestes la camisa e bragues noves e braguer blanch ab civella dargent e ab trabugueres de seda blancha a significança que daqui avant viva en castedat e sobre aço vestes gonella vermella de scarlata be estant al cors e no sia massa longa per tal que no cobra les partides be estants ne tant curta que a desonestat sia reputat e sobre aquesta gonella vestes una vestedura qui es appellada garnatxa la qual sia feta de vellut vermell e de drap dor a senyal nostre reyal e sobre aquesta port e abrichse un mantell lo qual sia fet de drap dor e de vellut vermell fet a senyal nostre demunt dit folrat de pells de arminis: e apres daço calçse calces vermelles de scarlata e no port sabates: e totes aquestes vestadures li vesten e li calçen cavallers fets: e axi vestit e afaytat con dit havem isque de sa cambra e mostres en una sala als seus nobles barons e cavallers e altres gents qui aqui seran. E con haura aqui stat un poch encontinent man e faça cavalcar ses gents e ell cavalch en un cavall blanch e no port sparons: e quant lo rey sera cavalcat faça portar la sua spaa devant si a un noble scuder cavalcant be apparallat en cavall ab los esparons del rey e acompanyen lo dit noble qui portara lespaa els esparons del rey dos nobles un a cascun costat: e les armes es assaber lo estandart reyal e el escut a son senyal ab lelm ab son timbre faça portar al seu senyaller cavalcant en un cavall lo qual vage a les espatles del rey e acompanyen lo dit senyaller dos altres nobles en la manera demunt dita: e entre aquell qui portara lespaa els esparons e aquell qui portara les armes no vage algun altre cavalcador sino lo rey tant solament. E quant aquestes coses seran complides e aportades a perfeccio lo rey isque de sa posada o casa e per la manera demunt dita e ordenada vage tro a la Seu ab molts brandons e luminaries e altres sollennitats de goig e de alegría axi de dia con en la nit que deura vetlar: e con sera a la porta de la Seu descavalch e vagessen dretament a laltar major per aquell orde mateix que sera vengut cavalcant e quant sera apres de laltar ajonollse e diga aquesta oracio.

Nota:
tots
los trips de Israel : todas las tribus de Israel.
La Seu: La Seo, San Salvador de Zaragoza.


Oracio.

Senyor Deu a tu ha plagut mi indigne per rey e regidor daquest poble elegir la qual cosa te graesch molt: e con aquesta sia gran carrega de portar a mi sens la tua gracia e ajuda per ço te clam merce que en aquesta dignitat reyal de la qual dema reebre les insignies que jo faça tal vida e tals obres que sien a tu plasents e profitoses e honrades a la mia corona per les quals jo aconseguesca la gloria tua en la mia fin.

E quant aquesta oracio lo rey haura dita leuse e aquell noble escuder qui portara lespaha posla dreta en mig sobre laltar e laltre qui portara lo estandart reyal poslo arrimat al altar a la part on es acustumat de dir la epistola e apres lo estandart empero sobra laltar lescut e lelm. E encontinent aço fet sia apparallat un siti de drap dor a la part on es acustumat de dir levengeli empero un poch luny del altar e lo rey posse en lo dit siti e aqui prengue confits e vin per si mateix e facen dar a tots los altres qui aqui seran: e los confits li sien aportats per un infant fill de rey sin hi haura e en cas que non hi hage per un noble cavaller e lo vin per altre infant pus jove quel e en cas que non hi hage per un noble scuder. E en totes maneres si fer se pot lo rey vetle tota la nit e sino ho pot fer siali apparallat un lit en la sagrestia o en altre loch pus prop de la esgleya en lo qual dorme es repos aquella nit e los nobles e cavallers e altres gents qui ab ell seran venguts romanguen en lesgleya acompanyant e vetlan tota la nit les armes del rey. E es en temps passat lo rey haura reebut lorde de cavalleria no li porten lespasa devant anans las port ell mateix cinyida e los esparons calçats: mas lo estandart e lelm e lescut hi sien portats e posats sobra laltar en tot cas con lo portar lespaa e los esparons devant nos fa per altra raho sino perque deu reebre lorde de cavalleria novellament. E quant lalba sera venguda lo rey leuse de dormir e ab aquelles vestedures vestit que la nit passada haura portades isque de la sagrestia o casa on haura dormit e oja una missa privadament en una de les capelles de la Seu: e quant haura oyda la dita missa assegues en lo siti que la nit passada li hauran apparallat e aqui estia una stona monstrantse a ses gents e quant dia clar sera lo matropolita o archabisbe ab los altres bisbes e prelats entren en la sagrestia per revestirse a dir la missa e con seran vestits clamen lo rey e ell appellat per ells entressen en la sagrestia e aqui despullse les dites vestadures axi que romangue en la dita gonella de scarlata la qual haja lo cabeç fes devant et detras ab botons e aquestes vestadures sien de la esgleya e sobra aquesta gonella vestes primerament una camisa de lenç nova e sia ampla e longa a manera de camisa romana ab lo cabeç fes devant e detras ab botons e sobra aquesta camisa vestas una tunicella blancha de drap de seda feta a manera de camis e haja los punyals obrats ab perles e sobre aquesta cinyes un cordo de seda blancha en lo qual no port coltell ne neguna manera darmes e sobre tot aço port la estola per aquesta manera que pertesca del musclo esquerra la una part devant e laltra detras e ajunyense a la part dreta axi con la acustumen de portar los diaches con son vestits per dir lavengeli e en lo braç esquerra port un maniple la qual stola e maniple sien cuberts de fil dor e de perles e de pedres preciosas e sienli calçades les cendalies de drap de seda vermelles obrades de fil dor e sobra aquelles sienli calçades çabates de vellut blanch obrades ab fil dor e apres tot aço siali vestida una dalmatica de vellut vermell e de drap dor de nostre senyal reyal decoroda ab managues amples aytal con ha acustumada de portar lo diacha con diu lo sant evangeli a la missa obrada de diverses obratges dor e sembrada de perles e de pedres precioses: e quant tot aço sera fet un noble cavaller pintenli lo cap. E con lo rey sera axi apparallat isquen de la sagrestia los bisbes ab mitres e altres prelats e derrera tots aquests lo matropolita revestits axi con es acustumat quant fan professo e derrera lo matropolita isquen dos ynfans e en deffalliment dells dos nobles cavallers dels quals la un port lo ceptre e vage a la part dreta e laltra port lo pom e vage a la part esquerra e derrera aquests dos nobles isque altre infant e en deffalliment daquell altra noble cavaller lo qual port un baci dargent e dintra aquell port la corona descoberta: e en aquests tres sia haut aquest esguart quel pus honrat port la corona e lo segon lo ceptre e lo tercer lo pom: e derrera tots aquests isque lo rey axi apparallat con dit es demunt: e en aquesta manera deuen anar tro a laltar e con los prelats seran apres laltar deuen fer un cor o plaça dells mateys entorn devant laltar e aço fet entren en lo dit cor o plaça los demunt dits qui portaran la corona e lo ceptre e lo pom axi ordonats con isqueren de la sagrestia e derrera aquests entre lo rey dins lo dit cor o plaça: e los demunt dits qui portaran la dita corona e lo ceptre e pom con seran prop laltar posen la dita corona ceptre e pom sobre laltar e aço fet isquense del dit cor o plaça. E complides totes aquestes coses romangue lo rey en lo dit cor e aqui fich los jonolls e los colzes en guisa que sia postrat en terra e diga la oracio demunt dita e lavores los prelats demunt dits començen a dir la letenia en la forma seguent.

Nota:
los punyals: punyetes: puñetas: puños de las mangas.
Coltell: gavinyet, gaviñet: ganivet: cuchillo.
Cendalies: sandalies: sandalias.
Ceptre: cetro.
Letenia: letanía.


Latenia.

Kyrieleyson.
Christeleyson.
Kyrieleyson.
Christe audi nos.
Christe exaudi nos.
Pater de çelis Deus: miserere nobis.
Fili redemptor mundi Deus: miserere nobis.
Spiritus Sancte Deus: miserere nobis.
Sancta Trinitas unus Deus: miserere nobis.
Sancta Maria: ora pro nobis.
Sancta Dei genitrix: ora.
Sancte Michael: ora.
Sancte Raphael: ora.
Sancte Gabriel: ora.
Omnes sancti Angeli et Archangeli: orate pro nobis.
Omnes sancti Beatorum Spirituum ordines: orate.
Sancte Johannes Babtista: ora.
Omnes sancti Patriarche et Profete: orate pro nobis.
Sancte Petre: ora.
Sancte Paule: ora.
Sancte Andrea: ora.
Omnes sancti Apostoli et Evangeliste: orate pro nobis.
Omnes sancti discipuli Domini: orate.
Omnes sancti Innocentes: orate.
Sancte Stephane: ora.
Sancte Saturnine: ora.
Sancte Line: ora.
Sancte Vincenti: ora.
Omnes sancti Martires: orate.
Sancte Silvester: ora.
Sancte Gregori: ora.
Sancte Leo: ora.
Sancte Valeri: ora.
Omnes sancti Pontifices et Confessores: orate pro nobis.
Omnes sancti Doctores: orate.
Sancte Paule: ora.
Sancte Anthoni: ora.
Sancte Machari: ora.
Sancte Leonarde: ora.
Omnes sancti Monachi et Heremite: orate pro nobis.
Omnes sancti Confessores: orate.
Sancta Maria Magdalena: ora.
Sancta Felicitas: ora.
Sancta Perpetua: ora.
Sancta Engratia: ora.
Omnes sancte Virgines: orate,
Omnes Sancte Vidue ct Continentes: orate.
Omnes Sancti: orate.
Propitius esto: parce nobis Domine.
Ab ira et odio et omni mala voluntate: libera nos Domine.
A cecitate mentis et corporis: libera.
Ab insidiis demonum: libera.
A morte subitanea atque eterna: libera.
Ab ira ventura: libera.
A dampnatione perpetua: libera.
Per Anunciationem tuam: libera.
Per Adventum tuum: libera.
Per misterium Sancte Incarnationis tue: libera.
Per Passionem et Crucem tuam: libera.
Per gloriosam Resurrectionem tuam: libera.
Per admirabilem Ascensionem tuam: libera.
Per gratiam Sancti Spiritus Paracliti: libera.
In hora mortis: succurre nobis Domine.
In die judicii: libera nos Domine.
Peccatores: te rogamus audi nos.
Ut pacem nobis dones: te rogamus.
Ut misericordia et pietas tua nos semper custodiat: te rogamus.
Ut Ecclesiam tuam sanctam regere et defensare digneris: te rogamus.
Ut dompnum papam et omnes gradus Ecclesie in sancta religione conservare digneris: te rogamus.
Ut archiepiscopum nostrum et omnem congregationem illi comissam in tuo sancto servitio conservare digneris: te rogamus audi nos.
Ut indulgentiam omnium delictorum nostrorum nobis donare digneris: te rogamus.
Ut vitam eternam nobis donare digneris: te rogamus.
Ut omnibus benefactoribus nostris sempiterna bona retribuas: te rogamus.
Ut omnibus vivis et defunctis vitam et requiem eternam donare digneris: te rogamus.
Ut gentem paganam celesti virtute comprimere digneris: te rogamus.
Ut loca nostra sublimare et regere digneris: te rogamus.
Ut hunc presentem famulum tuum N. regem nostrum bene+dicere digneris: te rogamus audi nos.
Ut hunc presentem famulum tuum N. regem nostrum bene+dicere et sanctificare digneris: te rogamus audi nos.
Ut hunc presentem famulum tuum N. regem nostrum bene+dicere sanctificare et consecrare digneris: te rogamus audi nos.
Ut nos exaudire digneris: te rogamus.
Fili Dei: te rogamus.
Mediator Dei et hominum: te rogamus.
Agnus Dei qui tollis peccata mundi: parce nobis Domine.
Agnus Dei qui tollis peccata mundi: miserere nobis.
Agnus Dei qui tollis peccata mundi: dona nobis pacem.
Christe audi nos.
Christe exaudi nos.
Kyrieleyson.
Christeleyson.
Kyrieleyson.
E la letania acabada lo matropolita diga ço ques segueix:
Pater noster.
Et ne nos inducas in temptationem: sed libera nos a malo.
V Salvum fac servum tuum Domine.
R Deus meus sperantem in te.
V Esto ei Domine turris fortitudinis.
R A facie inimici.
V Nichil proficiat inimicus in eum: et filius iniquitatis non apponat nocere ei.
R Domine exaudi orationem meam: et clamor meus ad te veniat.
V Dominus vobiscum.
R Et cum Spiritu tuo.

Oremus.

Pretende quesumus Domine huic famulo tuo N. dexteram celestis auxilii ut toto corde perquirat et que digne postulat assequi mereatur. Per Dominum.

Alia oratio.

Actiones nostras quesumus Domine aspirando preveni et adjuvando prossequere ut cuncta nostra operatio et oratio a te semper incipiat et per te cepta finiatur. Per Dominum nostrum Jesum-Christum filium tuum qui tecum vivit et regnat. Amen.

E finida e acabada la letania ab les oracions demunt dites si lo rey no es cavaller dos fills de reys si presents seran e si no ni ha sino un aquell e en deffalliment daquells o daquell dos nobles cavallers calcen los esparons al rey e calçats los esparons en la forma devant dita los dits fills de reys o nobles qui los esparons hauran calçats al rey isquense de la plaza o cor demunt dit e encontinent lo matropolita diga sobre les armes del rey les oracions seguents.

Benedictio super omnia arma regis. - Oratio.

Omnipotens sempiterne Deus majestatem tuam suppliciter exoramus respice propitius ad humilitatis nostre officium et per ministerium nostrum hec arma bene+dic et sanc+tifica quibus famulus tuus N. rex noster ornatus atque munitus hostes catholice fidei tuo nomini valeat subjugare colla sibi rebellium conterat et confundat. Per Dominum.

Benedictio super scutum. - Oratio.

Protector in te sperantium Deus omnipotentiam tuam humiliter imploramus ut bene+dicere digneris scutum istud quo famulus tuus N. rex noster tutus atque protectus hostium cuneos possit transire securus et eorum non sentiens ictus de ipsis valeat semper feliciter triumphare. Per Dominum.

Benedictio super lanceam. - Oratio.

Deus qui superbis resistis et humilibus das gratiam magnificentiam tuam humiliter et devote deposcimus ut super hanc lanceam munus tue bene+dictionis infundas quatinus famulus tuus N. rex noster ea armatus superborum audaciam confodiat et humilium devotionem sub umbra alarum suarum degentium protegat et deffendat per Dominum.

Benedictio super ensem. - Oratio.

Deus altissime rex omnium creator et ordinator qui cum sis potens potentes non abicis sed eos qui in te sperant proveis et deffendis quique in hominum multitudine diversitatem officiorum distincxisti ut alii preessent et alii subessent in conspectu Majestatis tue preces prosternimus non in nostris justificationibus sed in miserationibus tuis infinitis poscentes humiliter ut super hunc ensem copiam tue bene+dictionis infundas quatinus eo feliciter accinctus famulus tuus N. rex noster voluntatis tue beneplacitum exequatur ecclesiam sanctam tuam fideliter deffendendo hereses et errores alios catholice fidei contrarios viriliter destruendo pauperes orphanos et viduas deffendendo suam cuique justitiam conservando pie sevi ac malitiis hominum resistendo ut in hiis et in aliis mandatis tuis et justificationibus se assidue exercendo tibi Regi regum et Domino dominorum placere valeat et in die districti judicii cum sanctis coronam inmarcessibilem que nunquam auferetur ab eo percipere mereatur per Dominum nostrum.

E feta e dita la benediccio sobre les armes del rey segons que dit es si lo rey no es cavaller lo matropolita diga sobre lo rey la oracio seguent.

Oratio.

Accipe ensem de super altari sancti Salvatoris tibi regaliter impositum nostreque bene+dictionis officio in deffensionem Sancte Dei Ecclesie divinitus ordinatum et esto
memor de quo psalmista prophetavit dicens: Accingere gladio tuo super femur tuum potentissime ut in hoc per eundem vim equitatis exerceas molem iniquitatis potenter destruas et sanctam dei Ecclesiam e jusque fideles deffendas atque protegas nec minus sub fide falsos quam christiani nominis hostes execres ac dispergas viduas et pupillos clementer adjuves et deffendas desolata restaures restaurata conserves ulciscaris injusta confirmes bene disposita quatinus in hoc agendo virtutum triumpho gloriosus justitieque cultor egregius cum mundi Salvatore cujus tipum geris in nomine sine fine merearis regnare. Qui cum Patre et Spiritu sancto vivit et regnat Deus per omnia secula seculorum. Amen.

E acabada la dita oracio lo rey prenga lespaa del altar e ell matex cinyeles sent ajuda dalcuna persona: e dementre lo rey se cinyira lespaa lo matropolita diga les paraules seguents.

Accingere gladio tuo super femur tuum potentissime et attende quod sancti non gladio sed per fidem vicerunt regna.

E cinyida lespaa segons que dit es lo rey leu les mans juntes en alt e faça oracio a Deu en la forma seguent.

Oracio.

Senyor Deu meu clamte merce que en aquest orde de cavalleria que ara reeb jo faça tals obres que tu ne sias servit e la mia anima naja gloria perdurable e el meu cors honor e profit e la mia corona reyal e el meu poble creximent e defeniment.

E feta aquesta oracio lo rey ab la ma sua dreta donse un colp en la templa esquerra. E aço fet lo rey traga lespaha del foure e devant tot lo poble de cara esbrandescala tres vegades. E apres lo rey descinyes lespaha sens ajuda dalcun e tornla en laltar. E aço fet venguen los infants nobles e cavallers e menen lo rey al siti lo qual en la nit precedent li hauran apparellat e lavores començse la missa del dia: e quant la epistola sera dita e lo respons ans quel evangeli se diga los dits dos prelats pus honrats menen lo rey al altar al siti menor qui li sia apparellat a un pas devant laltar e stia a la part demunt dita on se diu lo evangeli e aqui los infants nobles e cavallers e prelats e altres qui aqui seran estants de peus façen cor de si mateys e lo rey estant axi diga devant tot lo poble la professio seguent.

Professio.

Nos N. profitemur et promittimus coram Deo et angelis ejus deinceps legem et justitiam pacemque Sancte Ecclesie Dei populoque nobis subjecto pro posse et nosce facere et conservare salvo condigno misericordie Dei respectu sicut cum consilio fidelium nostrorum melius invenire poterimus: pontificibus quoque ecclesiarum Dei condignum et canonicum honorem exhibere atque ea que ab imperatoribus et regibus eclesiis sibi comissis collata et reddita sunt inviolabiliter conservare: abbatibus etiam conventibus et vassallis nostris congruum honorem secundum consilium fidelium nostrorum prestare.

E dita la professio per lo rey segons que demunt se conte los bisbes e prelats qui aqui seran façen de si mateys plaça e en lo mig daquells sia lo rey e los dits dos bisbes pus honrats prenguen lo rey e diguen al matropolita aquestes paraules: Reverent pare demana sancta Mare Esgleya que aquest alt e illustre cavaller al qual per successio legitima lo regne se pertany per dignitat reyal consagrets. E lavors lo matropolita respona per aquestes paraules: Sabets vosaltres a ell pertanyer lo regne per legitima successio. E tots aquells qui aqui seran responen diguen: E nos conexem e creem a aquell pertanyer lo regne per legitima successio. E sia respost per tots los circunstants: Deo gratias. E aço acabat lo matropolita diga sobre lo rey les oracions seguents.

Oratio.

Deus in cujus manu corda sunt regum inclina ad preces humilitatis aures tue misericordie et regi nostro famulo tuo N. regimen tue appone sapientie ut super omnia regna precellat. Per Dominum nostrum.

Oratio.

Omnipotens sempiterne Deus qui famulum tuum N. regem nostrum regni fastigio dignatus es sublimare tribue ei quesumus ut ita in hujus seculi cursu cunctorum in comune salutem disponat quatinus a tue veritatis tramite non recedat. Per &c.

Oratio.

Deus qui seis omne genus humanum nulla virtute posse subsistere concede propitius ut famulus tuus N. rex noster quem populo tuo voluisti preferri ita tuo fulciatur adjutorio quatinus quibus potuit preesse valeat prodesse per &c.

Oratio.

Omnipotens sempiterne Deus celestium terrestriumque moderator qui famulum tuum N. regem nostrum ad regni fastigium dignatus es provehere concede quesumus ut a cunctis adversitatibus liberatus et ecclesiastice pacis dono muniatur et ad eterna pacis gaudia te donante pervenire mereatur. Per &c.

E apres dites aquestes oracions lo matropolita interroch e deman al rey en la forma seguent:
Vis fidem samtam a catholicis viris tibi traditam tenere et opera justa observare. Respondeat: Volo.
Interroget:
Vis sanctarum ecclesiarum ecclesiarumque ministrorum tutor et deffensor esse. Respondeat: Volo.
Interroget:
Vis regnum tuum a Deo tibi concessum secundum justitiam patrum tuorum regere et deffendere.
Respondeat. Volo: et in quantum divino fultus adjutorio ac solatio omnium meorum valuero ita me per omnia fideliter acturum promito.
- E aço dit lo matropolita girse al poble e diga aquestes paraules:
Vis tali principi ac rectori te subicere ut ex fidelitate per te alias prestita tanquam successori legitimo in hoc regno Aragonum teneris et ipsius regnum firmare firma fide stabilire atque jussionibus illius obtemperare juxta apostolum dicentem: Omnis anima
potestatibus sublimioribus subdita sit regi quasi precellenti.
- E aquestes paraules dites tota la clericia e lo poble qui aqui sera responguen e diguen: Fiat Fiat Amen.
- E apres lo rey inclinat devotament sia dit per la un dels bisbes qui aqui seran e per lo matropolita les benediccions el prephaci seguens.

Oratio.

Bene+dic Domine hunc regem nostrum N. qui regna omnium moderaris a seculo et tali eum benedictione glorifica ut davitice teneat sublimatis ceptrum et glorificatus in ejus protinus reperiatur merito: da ei tuo spiramine cum mansuetudine ita regere populum sicut Salomonem fecisti regnum obtinere pacificum: tibi semper cum timore sit subditus tibique militet cum quiete sit tuo clipeo protectus cum proceribus et ubique tua gratia victor existat: honorifica eum pre cunctis regibus gentium felix populus dominetur et feliciter eum nationes adornent vivat inter gentium catervas magnanimus sit in judiciis equitatis singularis locupletet eum tua predives dextera frugiferam obtineat patriam et ejus liberis tribuas profuturam: presta ei prolixitatatem vite per tempora et in diebus ejus oriatur justitia: a te robustum teneat regiminis solium et cum jocunditate et justitia eterno glorietur in regno. Per Do. &c.

Prephatio.

Per omnia secula seculorum. Amen. - Dominus vobiscum. Et cum Spiritu tuo. - Sursum corda. Habemus ad Dominum. - Gratias agamus Domino Deo nostro. Dignum et justum est. - Vere dignum et justum est equum et salutare nos tibi semper et ubique gratias agere omnipotens eterne Deus creator omnium rerum imperator Angelorum rex regnantium Dominus dominantium qui Abraam fidelem famulum tuum de hostibus triumphare fecisti Moysi et Josue populo tuo prelatis multiplicem victoriam tribuisti humilemque David puerum tuum regni fastigio sublimasti et Salomonem sapientie pacisque inefabili munere ditasti. Respice quesumus ad preces humilitatis nostre et super hunc famulum tuum N. regem nostrum quem supplici devotione in regem habemus bene+dictionum tuarum dona multiplica eumque dextera tue potentie semper et ubique circunda quatenus predicti Abrahe fidelitate fundatus Moysi mansuetudine fretus David humilitate exaltatus Salomonis sapientia decoratus tibi in omnibus complaceat et per tramitem justitie inoffenso gressu semper incedat: tue quoque protectionis galea munitus et scuto insuperabili jugiter protectus armisque celestibus circundatus obtabilisque glorie triumphum de hostibus feliciter capiat terroremque sue potentie infidelibus inferat et pacem tibi militantibus letanter reportet. Per Christum Dominum nostrum qui in virtute crucis tartara destruxit regnoque diaboli superato ad celos victor ascendit in quo potestas omnis regnique existit victoria qui est gloria humilium et vita salusque populorum qui tecum vivit et regnat in unitate Spiritus Sancti Deus per omnia secula seculorum. Amen.

E dites les benediccions e prephaci demunt dits lo matropolita prenga del oli sanctificat e faent creu uncten lo cap dels pits del rey e apres les sumitats de cascuna de les spatles dient les paraules seguents:
Ungo te in regem hujus populi in nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti. Amen.

E feta la unccio segons que dit es lo matropolita ab un bell drap de lin torch e munde los lochs unctats e apres diga les oracions seguents.

Oratio.

Prospice omnipotens Deus hunc gloriosum regem nostrum N. serenis obtutibus et sicut benedixisti Abraam Isach et Jacob sic illum largis benedictionibus spiritualis gratie cum omni plenitudine tue potentie irrigare atque perfundere dignare: tribue ei de rore celi et de pinguedine terre habundantiam et toti sue terre copiam frumenti vini et olei et omnium frugum opulentiam ex largitate divini muneris longa per tempora ut illo regnante sit sanitas corporum in patria et pax inviolata sit in regno et dignitas gloriosa regalis palatii maximo splendore regie potestatis oculis omnium fulgeat luce clarissima clarescat atque splendore maximo perfusa splendidissima videatur. Tribue ei omnipotens Deus ut sit fortissimus protector patrie et consolator ecclesiarum atque cenobiorum sanctorum maxima cum pietate regalis munificentie atque ut sit fortissimus regum triumphator omnium ad opprimendas rebelles et paganas nationes sitque suis inimicis multum terribilis premaxima fortitudine regalis potentie optimalibus quoque ac precelsis proceribusque ac fidelibus sui regni sit magnificus et amabilis et pius ut ab omnibus timeatur atque diligatur. Reges quoque de lumbis ejus per successiones temporum futurorum egrediantur ad regnum hoc regendum et post gloriosa tempora atque felicia presentis vite gaudia sempiterna perpetua beatitudine habere mereatur. Quod ipse prestare.

Oratio.

Domine Deus omnipotens cujus est omnis potestas et dignitas te supplici devotione atque humillima prece deposcimus ut huic famulo tuo regi nostro N. prosperum regie dignitatis concedas effectum ut in tua dispositione constituto ad defendendam Ecclesiam tuam sanctam nichil ei presentia officiant futura nichil obsistant populum sibi subditum equo justitie libramine regere valeat et in omnibus operibus suis te semper timeat jugiter placere concedas. Per Dominum.

Oratio.

Omnipotens sempiterneque Deus qui Azahel super Sinain et Jeu super Israel per Heliam David quoque et Saulem per Samuelem prophetam in reges inungi fecisti tribue quesumus manibus nostris opem tue benedictionis et huic famulo tuo N. quem hodie in te sperantem in regem nostrum sacro ungimine delinivimus dignam concede delibutionis hujus eficaciam et virtutem: constitue Domine principatum super humerum ejus ut sit fortis justus fidelis providus et indefessus regni hujus et populi tui gubernator infidelium expugnator justitie cultor meritorum remunerator Ecclesie tue Sancte ac fidei christiane deffensor ad decus et laudem tui nominis gloriosi. Per Dominum.
Oratio.

Spiritus Sancti gratia humilitatis nostre officio in te copiosa descendat ut sicut manibus nostris indignis oleo materiali pinguescis exterius oblitus ita ejus invisibili unguimine delibutus impingari merearis interius ejusque speciali unctione perfectissime semper imbutus et illicita declinare tota mente et spernere discas seu valeas et utilia anime tue jugiter cogitare optare atque operari queas auxiliante Domino nostro Jesuchristo qui cum Deo Patre.

Oratio.

Deus qui es justorum gloria et misericordia peccatorum qui missisti filium tuum preciosissimo sanguine suo genus humanum redimere qui conteris bella et propugnatores in te sperantium et sub cujus arbitrio omnium regnorum continetur potestas te humiliter deprecamur ut presentem famulum tuum regem nostrum N. in tua misericordia confidentem in presenti sede regali bene+dicas eique propitius adesse digneris ut qui tua expetit protectione deffendi omnibus sit hostibus fortior. Fac eum domine beatum esse et victorem de inimicis suis corona eum corona justitie et pietatis ut ex toto corde et ex tota mente in te credens diligat tuam sanctam Ecclesiam deffendat et sublimet populumque a te sibi comissum juste regat: nullus insidiantibus malis eum in injustitiam vertat: accende Domine cor ejus ad amorem gratie tue per hoc unctionis oleum unde uncxisti reges sacerdotes et prophetas quatimus justitiam diligens per tramitem familiariter justitie populum ducens post peracta a te disposita in regali excellentia armorum curricula pervenire ad eterna mereatur. Per Dominum nostrum.

Oratio.

Deus Dei filius dominus noster Jesus-Christus qui a Patre oleo exultationis unctus est pre participibus suis ipse per presentem sacri unguiminis infusionem Spiritus Paracliti super caput tuum infundat bene+dictionem eandemque usque ad interiora cordis tui penetrare faciat quatinus hoc visibili et tractabili dono invisibilia percipere et temporali regno justis moderaminibus executo eternaliter cum eo regnare merearis qui solus sine peccato rex regum vivit et gloriatur cum Deo Patre in unitate ejusdem Spiritus sancti Deus per omnia secula seculorum. Amen.

E apres dites les dites oracions lo matropolita endreçant ses paraules al rey diga aquesta oracio.

Oratio.

Accipe igitur coronam regni in nomine Pa+tris et Fi+lii et Spiritus+Sancti quam sanctitatis sobriam gloriam et honorem et opus fortitudinis expressam signare intelligas et per hanc te participem ministerii nostri non ignores ita ut sicut nos interioribus pastores rectoresque animarum intelligimur ita tu quoque contra omnes adversitantes Ecclesie Christi deffensor assistas regnique tibi a Deo dati et per officium nostre benedictionis munite apostolorum omniumque sanctorum comisso utili regimine executor regnatorque proficuus semper appareas inter gloriosos athletas virtutum geminis ornatus et premio sempiterne felicitatis coronatus cum redemptore ac salvatore nostro Jesu-Christo cujus nomine vicemque gestare crederis sine fine glorieris: qui vivit et imperat Deus cum Deo patre in unitate Spiritus sancti Deus per &c.


E aquesta oracio dita lo rey prenga la corona de sobre laltar e ell matex posles en lo cap senç ajuda dalcuna persona. E dementre lo rey se posara la corona sobre lo cap lo matropolita diga aquesta oracio.

Oratio corone.

Accipe signum glorie diadema et coronam regni in nomine Pa+tris et Fi+lii et Spiri+tus sancti ut spreto antiquo hoste spretisque contagiis vitiorum omnium sic justitiam misericordiam et judicium diligas et ita juste et misericorditer et pie vivas ut ab ipso domino nostro Jesu-Christo et consorcio sanctorum eterni regni coronam percipias: qui cum patre &c.

E reebuda la corona per lo rey e dites les oracions demunt dites lo rey prenga de sobre laltar lo ceptre sens ajuda dalcuna persona e aquell tenga en la man dreta. E dementre lo rey pendra lo ceptre lo matropolita diga sobre lo rey qui estia ajonollat la oracio seguent.

Oracio ceptri.

Accipe virgam virtutis atque veritatis qua intelligas te obnoxium mulcere pios terrere reprobos errantibus viam docere lapsis manum porrigere disperdere superbos et relevare humiles et apperiat hostium Jesus-Christus dominus noster qui de se metipso ait: Ego sum hostium per me si quis introierit salvabitur qui est clavis David et ceptrum domus Israel qui apperit et nemo claudit claudit et nemo apperit sitque tibi auctor qui educit vinctum de domo carceris sedentem in tenebris et umbra mortis et in omnibus sequi merearis eum de quo David propheta cecinit: Sedes tua Deus in seculum seculi virga equitatis virga regni tui: et imitando ipsum diligas justitiam et odio habeas iniquitatem quia propterea uncxit te Deus Deus tuus ad exemplum illius quem ante secula uncxerat oleo exultationis pro participibus suis Jesum-Christum dominum nostrum qui cum eodem vivit et regnat.

E reebut lo ceptre per lo rey e dita la oracio demunt scrita lo rey prena lo pom dor de sobre laltar lo qual tenga en la ma esquerra. E dementre lo rey pendra lo pom lo matropolita diga les oracions seguents.

Oratio pomi.

Accipe dignitatis pomum et per id in te catolice fidei cognosce signaculum quia ut hodie ordinaris caput et princeps regni et populi ita perseveres auctor ac stabilitor christianitatis et fidei cristiane ut felix in opere locuplex in fide cum rege regum glorieris. Per Dominum.

Oratio.

Benedic Domine quesumus hunc regem nostrum N. quera ad salutem populi nobis a te credimus esse concessum: fac annis esse multiplicem salubri corporis robore vigentem ad senectutem optatam pervenire felicem: sit nobis fiducia obtinere gratiam populo quam Aaron in tabernaculo Heliseus in fluvio Ezechias in lecto Zacharias vetulus impetravit in templo. Sit in eo regendi auctoritas qualem Josue suscepit in castris Gedeon sumpsit in preliis Petrus accepit in clave Paulus est usus in dogmate: et ita pastorum cura tuum proficiat ovile sicut Isach profecit in fruge et Jacob est dilatatus in grege. Quod ipse prestare dignetur.

Oratio.

Deus pater eterne glorie sit adjutor tuus et protector et omnipotens benedicat tibi: preces tuas in cunctis exaudiat et vitam tuam longitudine dierum adimpleat tronum regni jugiter firmet et gentem populumque tuum in eternum conservet et inimicos tuos confusione induat et super te sancti+ficatio Christi floreat ut qui tibi tribuit in terris imperium ipse in celis conferat premium: qui vivit et regnat.

E aquestes oracions esplegades lo matropolita ab un dels prelats menen lo rey axi coronat honradament al siti reyal major e tota la clerecia diga alta veu un respons qui comença.

- R Desiderium anime ejus tribuisti ei et voluntatem labiorum ejus non fraudasti eum.
- V Domine prevenisti eum in benedictionibus dulcedinis et posuisti super caput ejus coronam de lapide pretioso. Et voluntatem labiorum ejus non fraudasti eum. Gloria Patri et Filio et Spiritui Sancto.
- Iterum desiderium anime ejus.

E aqui lo matropolita diga sobre lo rey la oracio seguent.

Oratio.

Sta et retine amodo locum tibi a Deo delegatum per auctoritatem Dei omnipotentis et per presentem traditionem nostram omnium scilicet episcoporum ceterorumque Dei servitorum et quanto clerum sacris altaribus propinquiorem prospicis tanto ei potentiorem in locis congruis honorem impendere memineris quatenus mediator Dei et hominum te mediatorem cleri et plebis in hoc regni solio confirmet (In hoc loco rex sedeat in suo solio regio.) et in regnum eternum secum regnare faciat Jesus Christus Dominus noster Rex regum et Dominus dominantium qui cum Deo patre.

E aço fet lo matropolita diga e començ alta veu los altres prelats e clergues responents.

Imnus.

Te Deum laudamus te Dominum confitemur te eternum patrem omnis terra veneratur: tibi omnes angeli tibi celi et universe potestates tibi cherubin et seraphin incessabili voce proclamant: Sanctus Sanctus Sanctus Dominus Deus Sabaoth: pleni sunt celi et terra magestatis glorie tue: te gloriosus apostolorum corus te prophetarum laudibilis numerus te martirum candidatus laudat exercitus: te per orbem terrarum sancta confitetur Ecclesia Patrem inmense majestatis venerandum tuum verum et unicum Filium sanctum quoque paraclitum Spiritum: tu rex glorie Christe tu Patris sempiternus es filius tu ad liberandum suscepturus hominem non horruisti virginis uterum: tu devicto mortis aculeo aperuisti credentibus regna celorum: tu ad dexteram Dei sedes in gloria Dei Patris judex crederis esse venturus te ergo quesumus famulis tuis subveni quos precioso sanguine redemisti eterna fac cum sanctis tuis in gloria numerari: salvum fac populum tuum Domine et benedic hereditati tue et rege eos et extolle illos usque in eternum: per singulos dies benedicimus tibi et laudamus nomen tuum in seculum et in seculum seculi: dignare Domine die isto sine peccato nos custodire miserere nostri Domine miserere nostri fiat misericordia tua Domine super nos quemadmodum speravimus in te: in te Domine speravi non confundar in eternum.

Lo qual Te Deum laudamus finit responguen dos honrats clergues e diguen aquest vers.
V Firmetur manus tua et exaltetur dextera tua.
R Justitiam et judicium preparatio sedis tue.

E encontinent lo matropolita diga les oracions seguents:

Domine exaudi orationem meam. - Et clamor meus ad te veniat.
Dominus vobiscum. - Et cum Spiritu tuo.

Oratio.

Deus qui victrices Moysi manus in oratione firmastí qui quamvis etate lacesceret infatigabili sanctitate pugnabat ut dum Amalech iniquus vincitur dum prophanus nationum populus subjugatur exterminatis alienigenis hereditati tue possessio copiosa serviret opus manuum nostrarum pie nostre orationis exauditione confirma. Habemus et nos apud te Sancte Pater Dominum salvatorem qui pro nobis manus suas tetendit in cruce per quem etiam precamur Altissime ut tua potentia sufragante universorum hostium frangatur impietas populusque tuus cessante formidine te solum timere condiscat. Per Dominum nostrum.

Oratio.

Deus inennarrablilis auctor mundi conditor generis humani gubernator imperii confirmator regni qui ex utero fidelis amici tui patriarche nostri Habrahe preelegisti regem seculum profuturum tu presentem insignem regem nostrum N. cum exercitu suo per intercessionem omnium sanctorum uberi bene+dictione locupleta in solium regni firma stabilitate connecte visita eum per interventum sanctorum omnium sicut visitasti Moysen in rubo Josue in castris Gedeonem in preliis Samuelem ornatum in templo et illa cum promissione et siderea benedictione ac sapientie tue rore perfunde quam beatus David ex psalterio Salomon filius ejus te remunerante percepit e celo: sis ei contra acies inimicorum lorica in adversis galea in prosperis sapientia in protectione clipeus sempiternus et presta ut gentes illi teneant fidem proceres atque optimates sui habeant pacem diligat caritatem abstineat se a cupiditate loquatur justitiam custodiat veritatem: et ita populus iste pullulet coalitus benedictione eternitatis ut semper maneant tripudiantes animis gaudentes et in pace victores. Per Dominum.

Oratio.

Benedicat tibi Dominus custodiat te et sicut te voluit super populum suum esse regem ita in presenti seculo felicem et eterne felicitatis tribuat esse consortem: amen. Clerum ac populum quem sua voluit opitulatione in tua sanctione congregari sua dispensatione et tua administratione per diuturna tempora faciat feliciter gubernari: amen. Quatenus divinis monitis parantes adversitatibus carentes bonis omnibus exuberantes tuo imperio fideli amore obsequentes et in presenti seculo tranquillitate fruantur et cum eternorum civium consorcio potiri mereantur: amen. Quod ipse prestare dignetur cujus regnum et imperium sine fine permanet in secula seculorum. Amen.

E totes les dites coses fetes e explegades lo rey seent en lo siti reyal ab les insignies reyals e axi stant ab los infants nobles cavallers ciutadans e altres qui aqui seran lo
Evangeli se diga. E apres lo rey vaga offerir e offira aquell dia dotse diners dor en reverencia dels dotse apostols.
Aquesta oracio diga lo matropolita en la secreta de la missa.

Oratio secrete.

Suscipe Domine preces et hostias Ecclesie tue pro salute famuli tui regis nostri N. supplicantis et protectione fidelium plurimorum antiqua brachii tui operare miracula ut superatis pacis inimicis secura tibi serviat christiana libertas. Per Dominum.

Oratio post comunionem.

Deus qui ad defendendum eterni regni evangelium regium aragonum solium preparasti protende famulo tuo regi nostro N. arma celestia ut pax Ecclesie nulla turbetur tempestate bellorum. Per Dominum.

Quant la pau se dara lo pus honrat prelat quiy sia exceptat aquell qui dira la missa don de la pau al rey. E finida la missa lo matropolita venga al siti on lo rey siura e diga sobre lo rey les oracions seguents.

Oratio.

Omnipotens sempiterne Deus qui te populi sui voluit esse rectorem ipse te celesti benedictione sanc+tificans eterni regni faciat esse consortem. Amen. Concedatque tibi contra omnes fidei christiane hostes visibiles et invisibiles victoriam triumphalem et pacis et quietis ecclesiastice felicissimum te fieri longe lateque fundatorem. Amen. Quatinus te gubernacula regni tenente populus tibi subjectus christiane religionis jura custodiens undique tutus pace tranquilla perfruatur et te in concilio regum beatorum collocato eterna fecilitate ibidem tecum pariter gaudere mereatur. Amen. Quod ipse prestare dignetur cujus imperium sine fine permanet in secula seculorum. Amen.

Oratio.

Hec Domine salutaris sacrificii perceptio famuli tui regis nostri N. peccatorum maculas diluat et ad regendum secundum tuam voluntatem populum idoneum illum reddat ut salutari ministerio contra visibiles et invisibiles hostes reddatur invictus per quod mundus est divina dispensatione redemptus. Per Dominum. - Et benedictio Dei omnipotentis Pa+tris et Fi+lii et Spi+ritus sancti super te descendat et maneat semper. Amen.

E apres dita la missa lo rey ab les vestedures e insignies reyals demunt dites isque de la esgleya e vage cavalcar: e anans qne cavalch coman a dos nobles lo ceptre e lo pom e aquells vagen als streps apres del rey. E lo cavall en que cavalcara sia blanch e los sobresenyals sien de vellut vermell e de drap dor nostre senyal reyal representant e la flocadura respona als dits sobrasenyals. E apres sia haut un cordo de seda groga e vermella. E lo rey cavalcat prenga lo ceptre en la ma dreta e lo pom en la ma esquerra e lo dit cordo sia fermat en lo fre del cavall e tenguense en lo dit cordo pus prop del rey los infants e nobles e apres los mesnaders e apres los cavallers e apres los ciutadans de les ciutats de la senyoria del rey e altres gents. E en aquesta manera vage lo rey tro al seu alberch. E aquells qui lo dia precedent hauran portades lespaha e les armes vagen cavalcant tots sols en la manera que en lo vespre seran venguts e tots los altres vagen a peu. E com lo rey sia al seu alberch descavalch e entresen a la sua cambra e despullse la dalmatica e la tunica e la camisa romana e descalçse les calces de vellut e les sabates e vestes gonella cota e mantell radon de drap dor e calces descarlata ab sabates acustumades e isque de la cambra e vagessen al palau on deu menjar lo qual sia ornat e aparallat aquell dia segons ques seguex. Primerament la sua taula sia en loch alt posada en guisa que per totes les gents menjants en aquell sia vista. E en les espatles en la paret sia fermat un drap dor e de vellut vermell lo qual monstre en si lo nostre senyal estes e sobra aquell sia posat un sobracel daquell senyal e obra matexa. E en apres tot lo romanent del palau sia encortinat per les parets tant solament de bells e de preciosos draps. E port la corona en lo cap e lo ceptre en la ma dreta e lo pom en la ma esquerra. E anans quel rey se assega a la taula lo matropolita qui haura consecrat diga la benediccio qui es acustumada de dir al seent de la taula. E aquell dia sega lo rey tot sol a la taula. E apres pos lo ceptre en la taula a la part dreta e lo pom a la part esquerra: e sia apparallada una taula pus prop daquella del rey que neguna altre on seguen los prelats aquell dia: e tots los altres seguen segons la ordinacio nostra. E con lo rey haura menjat leuse de la taula. E lo matropolita qui haura consagrat lo rey diga la benediccio la qual es acustumada de dir al levant de la taula. E lo rey prenga lo ceptre en la ma dreta e lo pom en la ma esquerra e ab la corona al cap vagessen al palau o sala la qual li sia apparellada per star apres menjar ab los infants fills de reys nobles prelats e altres gents sues lo qual sia apparallat e ornat en la forma seguent. Primerament li sia apparallat un siti reyal en alt en guisa que per tots estants en lo dit palau sia vist e en les espatles en la pared sia fermat un drap dor e de vellut vermell demostrant lo nostre senyal estes pus rich que aquell del palau de menjar e sobra aquell sia posat un sobracel daquell senyal mateix e apres tot lo dit palau o sala sia encortinat per les parets de bells e preciosos draps e per lo sol del dit palau o sala sien esteses tapits e altres draps bells acustumats destendra per terra e aqui lo rey pos lo ceptre e lo pom e tenga solament la corona al cap e lavors sia dat del vin al rey e a tots los altres ab confits. E apres lo rey entresen en la sua cambra la qual sia ornada en la forma seguent. Primerament hi sia apparallat un lit ab cobertor e cortines acabades de bells e richs draps de un obratge tot e en apres la dita cambra sia encortinada per les parets de pus bells e richs draps que la dita sala e palau e axi mateix en lo sol de la cambra sien esteses tapits e drap pus bells e pus honrats que aquells de la sala e palau e aqui pos la corona e do les vestedures del drap dor a la capella de la Aljaferia e aquell dia lo rey no cavalch. E lo rey aquell dia e laltre seguent tenga tinell a tot hom: e aquests dos dies deuen servir los infants e nobles segons ques seguex car si hi ha dos infants fills de reys la un es assaber lo major o pus antich servesca aquells dos dies de offici de camarlench e los altres nobles e barons exercesquen singularment los officis del palau devall scrits es assaber de coper sobrecoch de boteller de raboster de panicer de tallar devant lo rey e de portar lo tallador de la sua vianda e de ventall en qual temps vulla que sia.

reynes-darago-consegrar-reys-darago-les-coronaran

martes, 12 de noviembre de 2019

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 4


Núm. 323. Tom. 19. fol. 1581.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: a las vostras noblesas e saviesas honorables significam que tots los dels staments ecclesiastich militar e reyal daquest regne obrant la providencia divinal son duna concordia un proposit e voler a cercar ensems ab vosaltres senyors e ab lo parlament general del regne Darago rey princep e senyor per justicia e trametre prestament una missatgeria lunyadas e toltes totes difficultats. Perqueus pregam cordialment queus placia sostenir un poch e sperar la dita missatgeria e missatgers destinadors los quals prestament partiran ab poder bastant per la dita raho e daço senyors se retra gloria a Deu es fara servey de la corona reyal es seguira be inextimable e aquest regne farets plaer molt singular. E de las vostras reverencias noblesas e saviesas honorables sia lum direccio e proteccio lo sanct Sperit. Scrita sots lo segell del reverent bisbe de Valencia a XIII de març lany MCCCCXII. - Los dels staments ecclesiastich e militar e los jurats de la ciutat de Valencia a vostra honor apparellats.

Sesión del día 19.

Se acordó que de los fondos del general fuesen prestados a doña Margarita tres mil florines, para que pudiese atender a sus necesidades. Tratóse después del socorro que debía enviarse a Cerdeña, y se levantó la sesión.

Sesión del día 20.
Túvola en este día la comisión de los veinticuatro, para ordenar algunos preparativos conducentes a la reunión de los compromisarios; acordando entre otras cosas llamar a Fr. Vicente Ferrer, que se hallaba en Castilla.

Sesión del día 22.

Tratóse en esta sesión de los negocios de Cerdeña, leyéndose un largo escrito presentado por los embajadores de Nicoloso Doria y una carta del juez de Arborea, vizconde de Narbona. Fue leída también la siguiente carta:

Núm. 324. Tom. 19. Fol. 1594.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del principal de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: Segons letres que havem haut de vers les parts de Valencia a gran be dels fets que tenim entre mans conve que nosaltres proroguem e mudem aquest parlament prop la ciutat de Valencia: perque nosaltres ab lo nom de Deu e la sua gracia entenem decontinent fer la dita prorogacio e mudament e esser prop la dita ciutat a pus prest que porem. Perque de les dites coses certifficam les vostres reverencies noblesas e honorables saviesas. E sia lo sanct Sperit vostra guarda. Scrita en la vila de Morella e segellada ab lo segell del braç militar a XVIII de mar del any M.CCCC. dotze. - Lo parlament general del regne de Valencia a vostra honor.

Acordóse por último en esta sesión el pago de varias cantidades.
En este mismo día se reunió también la comisión de los veinticuatro, ocupándose en los mismos asuntos que en las anteriores sesiones.

Sesión del día 23.

Fueron leídas en ella las cartas que siguen:

Núm. 325. Tom. 19. Fol. 1602.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo parlament general de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: Jatsia nosaltres entenam e treballem continuament ab aquella major diligencia que a nosaltres es possible en encerquar e fer transladar los testaments dels reys passats de gloriosa memoria e totes cartes scriptures qui façen per la reyal successio translats dels quals testaments vos trametrem dins breu Deus volent en forma e manera que hi deura esser dada plena fe axi com per vosaltres senyors nos es demanat per vostres letres: empero senyors nosaltres no havem poscut trobar lo testament del rey en Johan en larchiu del palau major car noy es ni en negun altre loch on hajam cerquat e hannos dit que fon liurat en sa forma clos e segellat ab segell pendent a la senyora reyna dona Yolant per mossenyer Pere de Benviure qui fo scriva del dit testament: a la qual senyora reyna nosaltres havem dubtat demanar lo dit testament e translat daquell crehents no ho deguessem fer sens consultacio vostra. Perque senyors certificamvos daquestes coses a fi que hi provehiscats segons millor vos semblara fahedor. Part aço senyors ab nosaltres es stat lo honorable Nazbert Çatrilla complanyentse com no podia complir e satisfer al carrech que vosaltres senyors li havets donat sobre lo soldajament de L ballesters als quals havets ordonat que per quescun sien donats per dia III solidos e dient que era molt necessari que aquesta gent fos lestada attes lacte a que havien a servir e que gent lestada ell no podia haver al dit sou: e nosaltres havemli respost que seria molt bo que daço ell consultas a vosaltres senyors axi com que de fet vos en deu scriure. Perque si vosaltres senyors ordonarets quel dit sou sia mes dels dits III solidos volemvos avisar queus placia ho façats en manera que per avant no puxa esser tret a consequencia en sou quel general haja a donar. Mes avant nos ha dit lo dit Nasbert Çatrilla li deguessem liurar dels arneses armes e artellaries qui son en la botiga del general: e nosaltres responentsli havemli dit axi com diem a vosaltres senyors que en la dita botiga ha fort poch daço que demana e que si vosaltres senyors volets que li sia liurat ço quey es del que demana e li sia comprat lals quey falra de les peccunies del dit general quen havem mester cautela de vosaltres senyors segons ordinacio de la qual nosaltres nos arreglarem en la compra o desliurança de les dites coses. En aço crehem vosaltres senyors provehirets degudament per descarrech de nostres compres. Apres tot aço vos diem senyors que havem haut gran plaer goig e consolacio de la eleccio feta de les nou persones ordonades a declarar qual es nostre ver rey princep e senyor: e pregam humilment la Majestat divina que per sa infinida clemencia vulla sobre aquelles influir la sua gracia en tal
manera que mijançant lur declaracio aquest regne qui per tant temps ha stat viduat de son determenat rey princep e senyor vingue en la breu conaxença daquell e a salut e conservacio dels pobles qui en lo dit regne habiten. Noresmenys senyors havem reabuda la provisio que havets feta sobre la reparacio de les sis persones: e podemvos dir ab veritat que havets fet mes que per ventura no imaginats car los affers del dit general qui per falta de aquesta provisio son stats en algunes coses embassats tro açi seran Deus mijançant nostro treball al qual no entenem a perdonar en gran reparacio a tota utilitat daquell. E sia molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo Sperit sant en vostra guarda. Scripta en Barchinona a XXI dias de març del any M.CCCC.XII. - Los diputats del general de Cathalunya e les VI persones a ells adjunctes a vostre servey e honor apparellats.

Núm. 326. Tom. 19. Fol. 1604.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los del parlament general de Cathalunya residents en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents nobles e molt honorables e savis senyors: Placia saber a vostres grans savieses com yo he haguts per conestables dels L de peu en Johan Boyl e en Bernat Cardona per haver los dits L ballesters e homens de peu e aquells han haguts los pus aventatjosos que trobar se son poguts e qui en tota plaça se poden presentar: empero ells no hirien al sou quels es stat taxat car tostemps es acostumat que homens aventatjosos han evantatge. Jo mossenyors he presentats aquests dos als diputats e an aquells quych son per les VI persones: perque yo he feta ma diligencia de haver la gent aquella que devia e no sta per mi car ells no volen anar sino segons han acostumat de haver e al darrer punt volen X florins per mes e que hom lus port arneses vulles per aygua o per terra anant o vinent. Si van per aygua es incert si van per terra es de major cost: e per ço mossenyors vos supplich que en aço vullau dispensar que per via que no paga de sou vullats fer dar en aquesta gent ultra lo sou levant fins a compliment dels X florins e lo port de les armes vullatsvos per aygua vullats per terra segons ordonarets. Empero mos senyors yo nous presentaria ni menaria sino gent aventatjosa: e per ço com lo temps es curt e yo no entenc a treballar en obra mijana ni de metzem yo fas spatxar aquesta gent car confiança he en vosaltres que no volrets que yo ho pach de la mia bossa ço que de mes hi sera: pus que jous he la gent que deig e siamen feta vergonya si lo contrari trobats. E si negunes coses vos plahen que yo puxa fer manatsme. E sia lo sanct Spirit vostra guarda eus conserva en la sua gracia. Deço vos supplich que haja decontinent resposta. Scrita en Barchinona una hora ans de mig jorn a XVI de març. - A vostre servey e manament humilment apparellat Esbert Çatrilla.

Sesión del día 24.

Por parte del embajador del conde de Urgel fueron leídas varias cartas que probaban la parcialidad y manejos del gobernador de Aragón a favor del infante de Castilla. Recibióse después el juramento de portarse bien y fielmente a los compromisarios Bernardo de Gualbes y arzobispo de Tarragona, quienes se despidieron del parlamento para ir a desempeñar su misión en Caspe.

Sesión del día 26.

Dióse audiencia a Romeo Palau, quien presentó y pidió que fuese leída la siguiente carta:

Núm. 327. Tom. 20. Fol. 1616.

Als molt reverents egregis nobles honorables e cars amichs lo parlament general de Cathalunya. - Molt reverents pares molt egregis nobles honorables e cars amichs: Dues letres he reabudes dels tenors seguents.
- Egregio domino Frederico comiti de Luna parlamentum generale regni Aragonum et ambassiatores parlamenti generalis Cathalonie principatus ipsum parlamentum representantes et ab eodem habentes plenariam potestatem in istis honorem debitum cum salute. Vobis qui in successione regnorum et terrarum regie corone Aragonum subditorum jus habere asseritis et pretenditis parlamentum et ambaxiatores pro se et dictis parlamentis adherentibus notifficant intimant seu denunciant per presentes quod certe notabiles persone ab eisdem parlamentis super his plenum posse habentes in villa de Casp prope flumen Iberi in Aragone constituta pro investigando se et informando noscendo et publicando cui predicta parlamenta et subditi ac vassalli dicte corone fidelitatis debitum prestare et quem eorum verum regem et dominum per justitiam secundum Deum et eorum conscientias habere debeant et teneantur hinc ad vicessimam nonam diem marcii proxime futuri convenient et erunt personaliter congregate processure ab inde ad investigationem instructionem informationem nostionem et publicationem predictas. Data in villa Alcanyhicii sub sigillo reverendi in Christo patris domini episcopi oscensis quo dictum parlamentum Aragonum et reverendissimi in Christo patris domini archiepiscopi Terrachone quo dicti ambassiatores utuntur hic appositis impendenti XVa die februarii anno a nativitate Domini millesimo CCCCXII.
- Egregio domine: casu quo vos causis et rationibus in aliis nostris patentibus litteris vobis per latorem presentium exhibitis latius expressatis contingat vestros ambassiatores et vel procuratores mittere ad villam de Casp in dictis litteris patentibus expressatam in statu decenti et honestis habitu
atque modo eisdem placeat destinare cum simili modo ceteris corone regie Aragonum competitoribus scribatur. Altissimus vos conservare et prosperare dignetur feliciter in longevum. Data ut supra. - Parlamentum generale regni Aragonum et ambassiatores parlamenti Cathalonie principatus honoribus vestris prompti.
- A les quals coses contengudes en aquelles vos responch e dic que he gran desig e haure tant plaer que mes no poria quels drets que yo he e a mi pertanyen en la succesio e regnes e terres de la reyal corona Darago sien mostrats dits declarats e allegats en e per totes les parts de la reyal corona e singularment en la dita vila de Casp on dels dits drets segons continencia de les dites letres se deu fer investigacio instruccio e publicacio: e mouenmi principalment dues coses: la primera que yo crech fermament esser ver e cert que en los dits regnes e terres es una la successio e a mis pertanyen car son net del molt alt e poderos senyor don Marti rey Darago de Valencia de Mallorques de Sardenya e de Corsegua e comte de Barchinona de Rossello e de Cerdanya dalta recordacio e son fill del molt illustre e victorios senyor don Marti rey de Sicilia e duch de Athenas e de Neopatria fill del dit senyor rey Darago e primogenit de gloriosa memoria e per ço son e deig esser segons Deu e vera justicia lur universal successor en tots los regnes e terras dels dits senyors.
La segona que he tan indubitada confiança en los prelats barons nobles cavallers gentils homens ciutadans e tots altres vessalls e naturals dels regnes e terres de la dita real corona que per lur innada fe e naturalesa la qual ab molt gran lahor han tots temps inviolablament observada a la dita reyal corona e als reys e successors daquella dels quals yo devall per dreta linea e de la lur carn e sanch he immediada e dreta naxença que en la dita successio e en los drets que yo he em pertanyen en aquella observaran conservaran e deffendran a mi sens lesio la dita mia justicia. Es empero ver molt reverents pares egregis nobles e honorables amichs e sabets esser notori que apres mort del dit senyor rey don Marti avi e senyor meu yo son romas e son menor fill e orfe perseguit en la persona perseguit en ma privada heretat e perseguit e molt prejudicat en los drets que yo he en la dita successio de la reyal corona e en lo exercici daquells: de la mia persona non cal pus declarar car manifest es e sabets de cert com hagui exir de Cathalunya e que es stat tractat en altres parts contra mi qui james no fiu ni pensi mal a algun e en manera o ferdat son stat perseguit fins a metre a un castell on son enclos stich e visch freturos desemparat per tots e poch regonegut per aquells tants qui en vida dels senyors reys mon avi e mon pare se studiaven complaurem. La sola divinal ajuda es stada ma consolacio e mha guardat de tots perills e mals per sa misericordia infinida. En ma privada heretat que sia perseguit vejats los castells viles e lochs meus com me son preses occupats e detenguts violentment e per força destrouits e mal tractats axi en lo regne Darago com en lo regne de Valencie, En los meus drets e en lo exercici daquells com son perseguit sabenho vostres reverencies noblesas e honorables savieses: no es degu qui los dits meus drets gosa advocar procurar rahonar o proseguir: ans com vos es manifest a la ciutat de Calatayu on los regnes e terras de la dita reyal corona eren ajustats e congregats per tractar dels preparatoris observadors en lo regoneximent de la justicia de la dita successio com per quiscun dels altres quis dien haver dret en aquella hinc fossen trameses grans ambaxades e persones de gran auctoritat per part mia qui als no podia ferhi fon trames en Johan Aguilar notari qui en vida del senyor rey mon avi e per sa ordinacio era stat fet mon procurador perque tractas e donas manera que yo hagues advocats e procuradors e altres persones cartes e scriptures e altres coses necessaries convinents e profitoses a la demostracio dels dits mos drets e perque fornit e instruit de les dites coses anas ensems ab los altres qui per ma part hic serien rahonas tractas e prosseguis en la dita ciutat de Calatayu e en la general congregacio on de la justicia de la dita successio se devia fer regoneximent mos drets e ma justicia: e puys quel dit en Johan Aguilar en la dita ciutat de Calatahiu hac començat e continuat prosseguir los dits meus affers per torbar e empatxar a mi en los dits drets e per torbar empatxar e retraure lo dit Johan de la prossequcio ab exaquies de crims que li allevaren fon e es stat perseguit en persona fins a la mort e hanli tolts e levats tots sos bens e encara los de sa muller ell stant en Calatayu: e sentint la dita persequcio e la dita causa per que li venia ne recorrech a la dita congregacio dels preparatoris resident en Calatayu la qual informada de les dites coses e per les orgents causes de aquelles ne scrivi dues vegades al noble Narnau Guillem de Bellera governador del regne de Valencie qui los dits procehiments fehia contra lo dit Johan Aguilar. Aximatex lin feu fer justicia per missatgeria pregant e encarregantlo ques tolgues dels dits procehiments e tot ço que anantat hi fos reduhis al primer stament volgues encara abstenirse de semblants procehiments quis fessen es poguessen fer per semblants rahons car no devia a algun dels competidors ne a lurs advocats o procuradors directament o indirecta esser prohibida vedada o empatxada la prosequcio de son dret ans devia haver libera facultad de aquell proseguir per quis volgues a fi que pogues quescun liberament anar e esser en la dita congregacio e vici algun noy pogues esser allegat: e noresmenys lo parlament general de Cathalunya per letra sua e apres per son missatger ne ha pregat e encarregat al dit governador e lin ha feta instancia: pero james lo dit Johan no ha pogut trobar o haver remey en la dita persequcio e per ço no ha pogut treballar e entendre desliurament axi com se requeria en los dits mos affers e tot hom se es retret e retrau per temor de esser axi perseguit de advocar procurar e rahonar mi e mos drets. Mes avant lo dit Johan Aguilar ana a la vila Dalcanyiç on lo parlament Darago e los missatgers del parlament de Cathalunya eren per tractar e cloure del dits preparatoris: e de paraula e per scrits recitant les dites coses los prega e reques quels plagues provehir et donar loch e manera que yo qui non he nin pusch haver hagues advocats procuradors e altres qui liberalment rahonen tracten e proseguesquen los dits meus drets cessants los dits empediments embarchs e torbs e tots altres: e sens que remey algu no he haut ne he en les dites coses sonme stades trameses e presentades les letres dessus insertes. Molt reverents pares e molt egregis nobles e honorables amichs mi e ma heretat e mos drets perseguits e prejudicats com dit he coman primerament e principal a Deu tot poderos pregant e reclamantlo devotament e de tota ma pensa que per sa clemencia infinida se vulla emparar de mi desemparat e ell rey dels reys prene e jutge la causa de mi fill e net de sos servidors reys Darago e de Sicilia: sia ell ajuda e proteccio mia qui dels pubills e orfens es eternal tudor e pare. En apres me recoman cordialment e tant com pusch a la congregacio dels leyals e faels vassalls de la reyal corona Darago als quals prech carament requir e obstrec per nostre Salvador Jesu-Christ per lo deute que a justicia deuen et per la fe e naturalesa que son tenguts a la reyal corona Darago per los grans benefficis dels gloriosos reys Darago senyaladament del senyor rey mon avi qui per augmentacio de la dita corona per tuhicio de sos vassalls e per prosperitat de aquells conqueri e hague lo regne de Sicilia e per los merits del senyor rey mon pare lo qual per exaltacio de la reyal corona Darago fonc tant victorios en cobrar e reduhir a la dita corona lo regne de Sardenya per la molt major part de aquell tirannicament retengut e rebelle a la dita reyal corona gran temps havia en la recuperacio del qual entre la ardor del cobrar e lo treball e suor de les armes fini gloriosament sos dies: dels quals regnes los dits senyors reys mon avi e mon pare lo sol titol e nom de senyoria desijaren per a si e a la lur casa Darago e les prosperitats profits e tot lals pera lurs vassalls e sotsmeses: que a mi privat de tan excellents senyors reys avi e pare sia la dita congregacio avi e pare en voler entendre e guardar a la dita mia justicia sia tudor en deffendre aquella e protector en dar manera que sens conculcacio sia plenerament demostrada. Poch son en esdat com veets et no puch ma justicia rahonar ne he de que puga dar ne he facultat de prometre a altres qui lam rahonen e quem sien favorables en aquella: tota ma heretat privada e trobada en les rendes e emoluments alienada e per major via calamitat esme en gran part per força e violencia presa occupada e destrouida: son stats perseguits aquells pochs qui en ma justicia han treballat fins avuy: no he qui gos o vulla mos drets mostrar ne rahonar ma justicia. Molt reverents pares egregis nobles e honorables amichs la una de les dites letres conten quels embaxadors o procuradors que yo trametre a la vila de Casp per allegar e mostrar ma justicia vulla yo trametre en estat decent e honests abit e manera car axi nes stat als altres competidors: vosaltres veets en clar e beu sent yo daci hon son que cascu dels altres competidors es apparellat per trametrehi grans enbaxadors ab companyes e esforç de moltes gents ab molts e sollempnes doctors fornits de gran temps en les allegacions quey preten cascu hi ha procurados favors e çerquades vies per avançar aquells; yo fill de vostre senyor e net de vostre rey son e romanch sol que no he ne puch trobar qui per mi gos oy vulla anar no he ne puch trobar qui vulla rahonar ma justicia en lo regne e terres de mon avi e en la senyoria de mon pare. O claredat de prelats o virtut de cavallers o amor e naturalesa de ciutadans o faeltat o naturalesa de tots los vassalls de la reyal corona Darago recordvos la gran e ardent amor quels gloriosos senyors reys Darago han hauda e mostrada tots temps a vostres antecessors e a vosaltres: ans son stats per obres virtuoses mes frares e germans que senyors e per deffendre a vosaltres: e avançar vostres cases no han duptat metres a mort e sostenir en lurs persones quals se vulla perills. Miren los vostres ulls los actes maravellosos quius son davant e renomenats per tot lo mon que los senyors reys mon avi e mon pare han fets: pensen attesament vostres coratges lalt proposit en que era lo senyor rey mon pare quant axi victorios sedejant la gloria e honor de la reyal corona Darago lo repos de sos vassalls e la prosperitat daquells fini gloriosament sos dies: vulla considerar vostra fervent devocio e amable naturalesa la qual sens ruha o macula havets tots temps leyalment demostrada als dits senyors reys e de la rael daquells yo procehesch sens miga que en la persona mia es dretament dirivada lur posteritat. Placia donchs a vosaltres molt reverents pares egregis nobles honorables e cars amichs que la justicia que yo he en la dita successio no perescha en les vostres mans ne davant los ulls de vosaltres: a tots los qui non han singularment a pubills e orfens es atorgat beniffici per justicia quels sien aministrats advocats procuradors e altres qui mostren rahonen e alleguen lurs drets: daquest beniffici usen totes les grans corts e totes les grans ciutats e tenen de publich grans e notables advocats per aquells qui haver non poden: ministratsne per Deu ne per justicia a mi qui non he nin pusch haver e del beniffici de justicia atorgat a tots e per totes parts fetsne misericordia a mi pubill menor e orphe net del vostre rey e fill del vostre senyor en los regnes e terres de la lur senyoria: e per quantes favors men son degudes e haver deitg rahonablament trob yo en vosaltres ço que vol agual e ordonada justicia car en altra manera yo no pusch ni pore axi com en passat no he poscut per occasio dels impediments embarchs e torbs sobredits e altres mos drets e ma justicia mostrar o rahonar en la dita vila de Casp ne en altres parts ans romanch sens ma culpa o negligencia destituhit de tot humanal auxili. E nostre senyor Deu per sa gran misericordia endreç e illumin vostres coratges en tal manera que per misteri de vosaltres en les dites coses trobe yo e aconseguescha ço que es dret meu e per justicia me pertany. E placieus molt reverents pares egregis nobles honorables e cars amichs que de les dites coses cobre yo vostra bona resposta per lo portador de la present. Scripta en Sogorb sots mon sagell secret a XVII dies del mes de març del any MCCCCXII. - Frederich Darago a vostra honor.

Leído después un largo escrito que presentaron los promovedores de negocios del parlamento, para rebatir las protestas que algunos hablan hecho contra la elección de los nueve compromisarios; publicáronse también las siguientes cartas:

Núm. 328. Tom.20. Fol. 1629.

A los muyt reverentes padres en Dious muy nobles et nuestros caros et speciales amigos los del parlament del principado de Cathalunya. - Muy reverentes en Dios muy nobles caros e speciales amigos: nos havemos recebido dos vuestras letras en una mesma forma de las quales no ha gayres nos scrivestes una con nuestro ben amado e fiel camerlench mossenyer Bertran de la Saga e agora lotra com este portador de las presentes contenentes en sustancia como nos por nuestras letras vos haviessemos ante dagora rogado que por amor de nos fitzessedes desliurar el dito mossenyer Bertran qui veniendo devers nos de nuestra muy cara e muy amada figa la reyna de Sicilia havia seyido ajustado e detenido en Ostalrich e vos per honor de nos lueguo que haviedes sopido su arestament haviades trevallado en manera que el dixo mossenyer Bertran ha seyido desliurado etc. Dont de lo que feyto havedes en esto por honor e contemplacion de nos vos regraciamos tant como podemos. Otrosi muy reverentes padres en Dios muy nobles caros e speciales amigos por vostras ditas letras nos havedes scrito e feyto a saber que en los memoriales que ell dito mossenyer Bertran traya vos haviades visto que se contenian cosas de que vos havedes seydos mutxo maravellados e fort turbados car toca a vosotros e a toda vuestra tierra pero que confiavedes en nos que seyendo aquellos memoriales en vuestre poder que non se procedira mas avant en las cosas en aquells contenidas antes de todo mon poder las feremos cessar etc. E por quanto en los ditos memoriales se contienen de mutxas materias e diversos articulos e non podemos buenament concebir clarament quales son aquellas cosas que a nos toquan non nos aviedes aquellas por vuestras ditas literas notifficado vos rogamos que extinsivament et a largo nos querades scrivir et certificar aquellas car en todas cosas que por honor de vos et de todo el principado de Cathalunya puedessemos fatzer nos emplegariamos de buen grado como aquell qui nos reputamos tenido por muchas honnores e servicios que de vos el dito principado havemos recebido ataqui. Bien es verdat que Bernat de Cruylles qui como e aresto et arresto el dito mossenyer Bertran vos scrivio algunas cosas qui eran contenidas en el XII capitulo de los ditos memoriales que fablan de la requisicion fazedora de partes de la reyna e barones de Sicilia al infante don Ferrando de Castiella como a natural succesor en el dito regno etc. E porque non sabemos ni nos declarades si es por aquello que en ell dito XII articulo fabla que vos tenides por agreviados o no o per algunes cosas de los otros articulos: vos rogamos que a vos placia declarar sobre aquesto extensivament et a llargo vuestra intencion car aquella sopida nos faremos per honor de vos en lo nos notifficado totdo lo que buenament podremos fazer: e si otras cosas algunas vos plazen que nos fazer podamos fazetlasnos fiablament saber e nos las acompliremos de muy buen grado. Muy reverentes padres en Dios muy nobles e caros e speciales amigos el sant Sperit vos haja siempre en su guardia. Scripta Puente de la Reyna XIII° de março. - El rey de Navarra. - CHARLES.

Núm. 329. Tom. 20. Fol. 1631.

Venerabilibus fratribus archiepiscopo et episcopis ac dilectis filiis abbatibus ceterisque viris ecclesiasticis baronibus nobilibus militibus sindicis et procuratoribus civitatum villarum et locorum principatus Cathalonie in parlamentum Dertuse congregatis. - Benedictus episcopus servus servorum Dei.Venerabiles fratres filiique dilecti: ad audientiam vestram preces nostras libenter afferimus illas videlicet que honestatem sapiant et ab humane pietatis tramite non discordent. Cum itaque dilecta in Christo filia Johanna de Prades carissime in Christo filie Margarite Aragonum illustris regine mater pro eadem ejus vaca regina vobiscum habeat ardua nonnulla tractare: vos precamur attente quatenus consideratis casu et necessitatibus dicte regine in expeditione favorabili eandem et ejus negotia nostre interventionis intuitu velitis suscipere propensius comendata superinde nobis plurimum placituri. Data in nostro Castro Paniscole die XXII sub nostro signeto secreto.

Sesión del día 28.

Abrióse con la lectura de los documentos que siguen:

Núm. 330. Tom. 20. Fol. 1636.

Als molt reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del regne Darago en Alcanyiç - Molt reverents nobles et honorables senyors: del molt egregi senyor don Frederich Darago compte de Luna havem reebuda una letra de gran seria en la qual es inserta la letra intimatoria que per los parlaments Darago e del principat de Cathalunya li es stada tramesa sobre lo dret que preten haver en la successio de la corona reyal Darago ab quens pregua exorta e requer que havent sguard a la sua pupillar edat e com es orfe pobre e deseretat per deute de justicia o per altres sguards en la dita letra semblants expressats li deguessem subvenir de advocats procuradors e rahonadors de la sua justicia que afferma haver en la dita reyal successio: e jatsia molt reverents nobles e honorables senyors la magnitud de tan gran alt ponderos e carregos negoci requira ab subirana vigilancia provisio ab plenitut de equitat e justicia a cascu del competidors e vejam atesa la edat e cas en que lo dit don Frederich es vuy que si per nos e per aquells qui han la dita justicia exhaminar e manifestar no es provehit als deffalliments qui occorren en demostrar lo dret quel dit don Frederich preten haver en la dita successio poria esser occultat de que romandria massa gran carrech a tots los vassalls e sotsmeses a la dita corona o almenys aquells qui han pres carrech de fer veure la dita justicia deguessen provehir a la dita necessitat. Empero nosaltres sols provehir e subvenir en aquelles nons par just ni degut car del dit don Frederich o de qualsevol altre competidor de lur justicia carrech singular no volriem pendre ne acceptar per ço que en favor daquell no fossem vists haver singular affeccio mas ab vosaltres e tots los altres sotsmesos a la dita reyal corona zelar justicia en lo dit fet et que dret de algun quil puxa haver no sia ocultat ni en alguna manera cubert: e per ço senyors molt reverents nobles e honorables com som infformats que lo dit don Frederich ha tramesa a vosaltres semblant letra ab vosaltres ensemps et ab lo parlament de Valencia al qual per semblant ne scrivim vos offerim communicar participar e exequir totes coses degudes e necessaries a la prossecucio del dret pretes lo dit don Frederich en la reyal successio dessus dita pregantsvos affectuosament que de tot ço quen haurets deliberat siam prestament certifficats e sens dilacio per tal que per vosaltres e nosaltres sobre lo dit fet sia en temps covinent provehit axi com se pertany e es necessari. E tingaus senyors molt reverents nobles et honorables Lesperit sant en sa guardia. Scrita en Tortosa e sagellada ab lo sagell del reverent bisbe Durgell a XXVIII dies del mes de març del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Núm. 331. Tom. 20. Fol. 1638.

Al molt egregi senyor don Frederich Darago comte de Luna. - Molt egregi senyor: vostra letra havem reebuda scrita en Sogorb a XVII dies del mes de març dejus scrit e enteses les rahons distintament e specificada en aquella contengudes: a la qual vos responem que nosaltres considerants la pupillar edat qualitat e condicio vostres e dolentsnos molt en tota vexacio e molestia que a vostra heretat e bens vostres sien per alguns fetes: havem cordial affeccio que lo dret que pretenets haver en la successio de la reyal corona Darago vos e cascun altre competidor en la dita successio se demostre clarament tota equitat de justicia observada. Pero com no sia propri a nosaltres sols la justicia de la I dels competidors de la successio de la corona reyal emparar per no mostrarnos affeccionats a aquell que singularment empararem: no podem sols a vostra peticio satisfer segons agudament affectam mas havem scrit daquest fet assats larch nostra intencio als parlaments Darago e de Valencia de guisa que tots ensemps hi façam prestament provisio deguda e necessaria e tal que si plaura a Deu no sera abcegat algun dret que vos hi hajats. E tingaus etc.

Núm. 332. Tom. 20. Fol. 1638.

Als molt reverent pare en Christ mossenyor Pere de Çagarriga senyor archabisbe de Tarragona e honorable micer Bernat de Gualbes doctor en cascun dret. - Molt reverent senyor e pare en Christ e honorable: desigants que en lo conclavi benaventuradament tenidor en aquex castell de Casp sobre la exhaminacio noscio e publicacio daquell qui migençant justicia es nostre ver rey princep e senyor per tenir e guardar aquell haja persones notables no suspitoses abtes e expertes en tals: pregamvos eus encarregam axi affectuosament com sabem e podem que en tant com a vosaltres se pertanyera per aquest principat vullats avertir tota affeccio a part posada que en la custodia del dit conclavi sia elegida e posada tal persona segons dit es axi ydonea e experta en tals fets que rahonablament no puxa esser per alguns viciada o improvada guardant singularment la honor de aquest principat segons de vostres molt gran reverencia e honorable saviesa confiam. Mes avant vos pregam heus encarregam que façats ab los altres dels nou companyons vostres que en tot cas en los affers que havets a fer aqui de la examinacio noscio e declaracio de aquell qui es nostre vertader rey e senyor entrevenguan per aquest principat III notaris car tal es lo acte que com per mes sera certifficat e auctorizat de major auctoritat se mostrara: e aquesta es la intencio decisoria del parlament. E daçous pregam hajam prestament vostra resposta. E tingaus molt reverent senyor et honorable Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret del reverent bisbe Durgell de ordinacio del dit parlament a XXVIII dies de març del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Sesión del día 29.

Después de haberse leído una carta con la que los diputados de Cataluña enviaban al parlamento copia auténtica de varios testamentos y otros papeles conducentes para ilustrar el negocio de la sucesión, leyóse la que sigue:

Núm. 333. Tom. 20. Fol. 1643.

Als molt reverends senyors et pare en Christ mossenyer Pere archabisbe de Terragona et honorable micer Bernat de Gualbes en cascun dret doctor. - Molt reverends senyors et pare en Christ et honorable: per seria del translat duna letra que havem rehebuda dels dipputats del general de Cathalunya et sis persones a ells adjunctes lo qual vos trametem dins la present interclus poran veure vostres reverencia et honorable saviesa los translats autentichs canoniques et altres scriptures que han haudes del archiu reyal: les quals scriptures per lo portador matex qui a vosaltres les ha aci portades les vos trametem: e si per ventura vos occorreran altres cartes o scriptures que hajats necessaries per lo dit portador nos en scrivits et donarhi hem la pus presta expedicio en tremetrelesvos quens sera possible. Mes avant vos pregam nos vullats certifficar quals son aqui dels nou companyons vostres et de totes altres coses engrunadament queus occoreran toquants aquests affers sovinejantnos de vostres letres. E tingaus molt reverend senyor et honorable Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo sagell secret del reverend bisbe Durgell a XXIX dies de març del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Por último, se trató también en este día de la pacificación del reino de Cerdeña; pero nada quedó resuelto.

Sesión del día 30.

Autorizóse a una comisión, que ya había sido elegida con este objeto, para que resolviese por sí todo lo concerniente a la pacificación de Cerdeña.

Sesión del día 31.

Se dió cuenta de una carta dirigida al parlamento por el arzobispo de Tarragona y Bernardo de Gualbes, en la que daban noticia de su llegada a Caspe.

Sesión del día 6 de abril.

Fueron leídas en esta sesión, entre otras, las siguientes cartas:

Núm. 334. Tom. 20. Fol. 1655.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors lo parlament general de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: lo dia pus prop passat havem rehebudes quatre letres de Sicilia et de Sardenya quis dressen a vosaltres senyors les quals vos trametem incluses dins la present. Aximatex ne havem rehebudes nosaltres dels vostres missatgers trameses en Sicilia quins scriuen de diverses noves et de la mort del abbat de Sanctes Creus a qui Deus perdo de qui es stada tala: crehem quels dits missatgers scriuen de tot a vosaltres senyors e per aquesta raho no curam de scriureushen: mas tremetemvos una letra que en Guillem Oliver ha rehebuda que par sia scrita darrerament et qui fa mencio de algunes noves qui son de Caller a aquest regne et principat segons en aquella porets veure. E sia molt reverents egregis nobles et honorables senyors la sancta Divinitat en vostra guarda. Scrita en Barchinona a XXX de març del any MCCCCXII. - Los dipputats del general de Cathalunya et les VI persones a ells adjunctes a vostro servey et honor apparellats.

Núm. 335. Tom. 20. Fol. 1655.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors los del parlament general dels regnes de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: sapia la vostra molt nobla et gran saviesa que a VIII dies del present mes de febrer nos havem rehebuda letra del noble mossenyer Leonardo Cupello marques Doristany e daltre part ne havem ardit cert com lo vezcomte de Narbona ab conssell dels rebelles de Sacer es vengut ab gran esforç a la vila de Macomer per enfortir aquella et per tenir aqui frontera axi contra Horistany com contra nos ab tot son poder de Sacer et de tot lo cap del Lugudor et per usurpar a si et a llur part de totes les viles et lochs de part Valença de part de Montos et de Marmilla et es la dita vila de Macomer a XX milles de Oristany et a XXX milles de Santlluri hon se ten per nos. E les gents darmes del senyor rey frontera ja que siam huy de poch sforç com entre totes les gents darmes no sian en quantitat pus de C rocins ne podem accorrer ab tot nostre poder a resistir a la potencia del dit vezcomte et rebelles com sien en gran quantitat molt pus poderosos que nos et son bastants los dits rebelles si Deus et lo vostre soccors nons accorre a conquerir et strenyernos fins a les portes de Caller. Perqueus placia per naturalesa de la corona reyal en virtud de la qual vos requerim que prest et ivarços succors hajam vostre de gents et de monedes per sosteniment de aquelles et dels castells et fortaleses ab les quals tenim frontera et forçam les terres ja conquestes en tal manera que a nos sia salvacio et alegria et als enamichs et rebelles sia terror et perdiments. Certifficants a vosaltres senyors que si ivarços soccors et ajuda presta no havem vostra nos et tot aquest regne som en punt de dampnatge irreparable et de greu extrem et final perdicio. Accorrega donchs a nos lo vostre subsidi et presta ajuda en altre manera perduts som. Scripta en Caller a IX dies de febrer lany M quatrecents XII. - Lo comte de Quirra rector capita et deffensor etc. et consellers et prohomens de Caller apparellats a vostre servey et honor.

Núm. 336. Tom. 20. Fol. 1657.

Al molt reverends nobles et honorables senyors del consell residint en Tortosa. - Molt reverends nobles et honorables senyors: certifficam vostra saviesa com ara novellament ses seguit quel vizcomte de Narbona no curant de la treua que ha fermada et jurada ha fet correr en una vila reyal et ha fet rescatar certa quantitat de moneda que ultra axo li han fet prou dampnatge et fan continuament tant com poden donant entendre a la gent que vosaltres sots aqui en gran tribulacio et affany et que noy podrets enviar soccors per la qual raho la nascio sardescha pren gran audacia et es gran dubte que no assagen qualque novitat et fer rebellar quant hi yo comte y capita davall scrit haguera ja cavalcat en aquella encontrada mas es fort luny et apres de les encontrades quis tenen per lo dit vezcomte et la gent darmes qui es aci no son ne basten a CL de cavall et noy poria cavalcar sens gran perill: mas tinch mon aleujament a Sentlluri per deffendre et guardar les viles et encontrades qui son prop les quals ab pocha descusa sino per dubte que han de vosaltres pendre la volta contraria. Lo dit vezcomte es guast en la persona et aço per una cayguda que feu dun cavall. Perque molt reverends nobles et honorables senyors vos placia enviar hinc gent de cavall et ballesters et caxes de viratons car no ninch ha et son hinc fort necessaries et lo fet daquesta illa
qui sta en fort poch vindra prestament a la conclusio ques pertany: et nou vullats metre si a vosaltres senyors plaura en dilacio ne en tarda car la gent darmes qui es aci de fet han delliberat partir sinch et no hinc volen pus aturar: et en veritat han hinc servit fort altament et sonne fort mal remunerats et no sinch trobara manera de esser soccorreguts ne de haver algun sosteniment: et si la dita gent darmes sinch parteix en aquella hora totes les terres reyals seran rebelles. Scripta en castell de Caller a III dies de març del any MCCCCXII - Lo comte de Quirra rector et capita et consellers de castell de Caller apparellats a vostra honor.


parte 5