Mostrando las entradas para la consulta feel ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta feel ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 3 de octubre de 2021

GLOSARIO, F.

F.



FAÇ.
v. Hago. (facere : facer : hacer : faire : fer)



FAÇA.
V. Haga.



FAÇA
‘L. Haga el, haga al.



FAÇAN.
v. Hagan.



FAÇAS.
v. Hagas.



FAÇATS.
v. Haced, hagáis.



FAÇEL.
adj. Fiel. (fael, feel; fidel)



FAÇETS.
v. Haced.



FACTURA.
sust. c. Hechura.



FADICH.
adj. Engañado, frustrado.



FADIGAR.
v. modo inf. Reusar, desechar, escasear, frustrar.



FADIGAT.
part. pas. de "fadigat”. Reusado, desechado, escaseado,
frustrado.



FAÉ.
v. Hizo.



FAEDOR.
sust. c. Hacedor.



FAEL.
sust. c. Fiel. - Li fael: los fieles.



FAEM.
v. Hacemos. (fém; fem también es fiemo, estiércol, humus,
fumus
)



FAENT.
v. gerundio de “fer”, far o fayre". Haciendo. (fent; fén;
“aná fén fem”
)



FAENTLI.
v. Haciéndole.



FAEREN.
v. Hicieron. (feren)



FAÉS.
v. Hiciese. (fes; faiguere)



FAHÉS.
V. FAÉS.



FAHIEN.
v. Hacían. (féen; feien, feyen)



FAL.
v. Falta, delinque, yerra; falto, delinco, yerro. (fall)



FA
'L. Hace el, le hace, lo hace.



FALACIA.
sust. c. Engaño, falacia.



FALÇETAT.
sust. c Falsedad.



FALEIX.
v. Faltas, delinques, yerras.



FALIMENT.
sust. c. Culpa, falta, error, falta de una cosa. (falliment)



FALIÓ.
V. FAYLIÓ.



FALIR.
v. modo inf. Faltar, delinquir, errar. (fallir)



FALÍS.
v. Faltase, errase, delinquiese. (faltare, errare, delinquire)



FALIT.
adj. Culpable. (fallit)



FALIT.
part. pas. de "falir”. Faltado, delinquido, errado.



FALO.
v. Lo hace. (lo fa)



FALS.
adj. Falso.



FALSEDAD.
V. FALSETAT.



FALSEJANT.
v. gerundio de "falsejar”. Falseando, con falsedad, con
perfidia, con engaño.



FALSETAT.
sust. c. Falsedad, perfidia.



FALSIA.
sust. c. Falsía, engaño, artimaña.



FALL.
v. Falle, delinque, yerra.



FALLA.
v. Yerra, falta, delinque.



FALLE.
v. Falla, falte; delinque, delinca; yerra, yerre.



FALLE
‘N. Falla en.



FALLENT.
v. gerundio de "fallir”. Faltando, delinquiendo, errando.

FALLESCA. v. Falte, delinca, yerre.



FALLÍ.
v. Faltó, delinquió, erró.



FALLIBILITAT.
sust. c. Culpabilidad.



FALLIDA.
sust. c. Falta, culpa, error.



FALLIMEN.
V. FALIMENT.



FALLIMENT.
V. FALIMENT.



FALLIÓ.
V. FALLIDA. (Tendrá que ver con Fayó, Faió, localidad
zaragozana?
)



FALLIR.
V. FALIR.



FALLIREN.
v. Faltaron, delinquieron, erraron.



FALLIS.
V. FALÍS.



FALLIT.
part. pas. de "fallir". Faltado, delinquido, errado. - A
veces se usa como sustantivo comun equivalente a culpa, falla, error.



FALLITS.
v. Faltáis, delinquís, erráis.



FALLÓ.
adj. Malo, culpable. (Tendrá que ver con Fayó, Faió, localidad
zaragozana?
)



FALLOR.
susl. c. Culpa, falta, delito, error.



FAMECH,
adj. Hambriento, famélico. (famolenc, famoleng)



FANLI.
Le hacen. (li fan)



FANTASTIGA,
adj. Fantástica.



FAR.
v. modo inf. Hacer. (fer)



FARÁ
‘L. Hará el, hará al.



FARÁ
‘L VOS. Os lo hará.
FARÁSLI. Le harás. (li farás)
FARÁUS.
Os hará. (us fará; tos fará)



FARAY.
v. Haré. (se pronuncia faré)



FARETS.
v. Haréis.



FARION.
v. Harían. (faríen)



FARLI.
v. Hacerle. (ferli, fer li)



FARLO.
v. Hacerlo. (fer lo, ferlo; fer ho)



FARO.
sust. c. Faro. (far)



FAS.
sust. c. Faz. - En fas; cara a cara, frente a frente. (face
inglés, facebook
)
FA ‘S. Se hace. (es fa, se fa)



FASIA.
Hacia.



FASCIEN.
v. Hacían.
FASLI. Le haces.
FASEN. v. Hago (de ellos). (en
fas - faç, en faig, ne faig, ne fach
)



FASSA.
V. Haga.



FASSION.
V. FASCIEN.



FASTE.
v. Te haces. (te fas, et fas)



FAT.
adj. Necio, fatuo, loco, ignorante, imbécil. (fato)



FASTIG.
sust. c. Fastidio, hastío, disgusto, repugnancia. (fástig,
fástic
)



FATIGAS.
v. Cansas, fatigas.



FATIGUES.
sust. c. pl. Fatigas.



FAY.
v. Hace (fa o fá), haz (fes).



FAX.
sust. c. Carga, peso. (Tiene que ver con feix, fajo, haz,
fascis?
).
(Mas tansolament vos, per qu' eu lo fax
aport,
)



FAYÇO.
sust. c. Facción, fisonomía, forma, figura, imagen, manera. (faysó,
fayçó
)



FAYDIT.
part. pas. de "faydir". Desterrado, proscrito, privado de
una cosa.

https://de.wikipedia.org/wiki/Faydit



FAYIA.
V. FASIA.



FAYLIMENT.
V. FALIMENT.



FAYLIÓ.
V. FALLIDA. (Lo mismo con Fayón, Faió)



FAYLIR.
V. FALIR.



FAYLIT.
V. FALIT.



FAYLITS.
v. Faltáis.



FAYNE.
Haz (de ello); hago (de ello). (faig ne, fach ne, ne faig, ne
fach
)



FAYRE.
V. FAR.



FAYSÓ.
V. FAYÇO.



FAYT.
sust. c. Hecho, empresa, negocio. (fayt, fayts, feyt, feyts :
hechos
)



FAYT,
FAYTA. part. pas. de "far, fer o fayre”. Hecho, hecha. (fet,
feta, fets, fetes
)



FAYTS.
v. Haced, hacéis,



FAYTSLA.
Hacedla. (féula, feula)



FAYTSLO.
v. Hacedlo, haceislo (lo hacéis). (feu ho, féu,
feulo, féulo
)



FAYTSME.
v. Hacedme, haceisme (me hacéis). (feu me, féu me)



FÉ.
V. FAÉ.



FEBLES.
adj. pl. Flébiles, débiles. (flojos)



FEEL.
sust. c. Hiel. (fel, fèl, fél)
FEEL. adj. Fiel. (fael,
faels, feels, Castelldefels, Castell de faels
)



FEENT.
v. gerundio de "fayre o fer". Haciendo. (fent; fen, fén;
anar fent fem
)



FEÉS.
v. Hiciese. (faiguere; faigués, fes)



FEHEN,
v. Hacían. (feen, féen, fayen, faien, etc)



FEL.
V. FEEL.




‘L. v. Hazlo. (fes lo)



FELICITAT.
sust. c. Felicidad. (felissidat)



FLELÓ.
adj. Enojado, descontento.



FELLONIA:
sust. c. Felonía, enojo.



FEM.
v. Hacemos.
FÉ ‘M. v. Hízome. (me hizo; em va fer, me va
fer, me va fé
)



FEMBRA.
sust. c. Hembra, mujer. (fémina; feminista, femenino,
femenina
)



FEMBRE.
V. FEMBRA.



FEMMA,
sust. c. Mujer, hembra.



FENEIX.
v. Fines, acaba, mueres. - Si feneix peccador: si mueres en pecado.



FENÍ.
v. Acabó. (finí)



FENIR.
V. FINIR.



FENIT.
V. FINIT.



FENOLLAR.
sust. c. Campo de hinojo. (fonoll, fenoll; hinojosa)



FENTAMENT.
adv. Disimuladamente, con fingimiento, sin dudar, sin perplejidad,
sin dificultad.



FENYS.
V. Finge, aparenta, da a entender. - Fenys te: te finge, te da a
entender.



FERA.
v. Hiciera. (si yo faiguera; si ella faiguere)



FÉRIA,
sust. c. Feria.



FERIMENT.
sust. c. El acto de herir o de golpear. (ferir : herir; ferida :
herida
)



FERITZ.
v. Herid, herís, arremeted, arremetéis.



FERM.
adj. Firme.



FERMA.
v. Ata. (hace firme; fermar :
firmar, afirmar
)



FERMANÇA.
sust. c. Firmeza, seguridad, garantía.



FERMAR.
v. modo inf. Afirmar, asegurar, fortalecer, atar.



FERMAT.
part. pas. de "fermar". Afirmado, asegurado, fortalecido,
atado.



FERME.
adj. Fuerte, firme.



FERMETAT,
sust. c. Firmeza.



FERRA.
V. FERRE.



FERRAMENTAS.
sust. c. pl. Armas, armaduras. (ferro, ferre, fierro, ferrum,
hierro
)



FERRE.
sust. c. Hierro. - En sentido figurado arma.



FERRERÓ.
Diminutivo del nombre propio Ferrer o Ferrario. (apellido,
Fórnoles
)



FERREY.
v. Desconocemos la significación de este vocablo, como no sea uno de
los tiempos del verbo "ferir”, que equivale a los castellanos
herir, dar con alguna cosa, embestir en una refriega. (Que donçeyl
bon il vostre stòl ferrey
)



FERTE.
v. Hacerte. (fer te, pronunciado ahora “fét”, ferte ballar a tiros)



FERVÓS.
sust. c. Fervor.



FES.
Se hizo, hiciese.



FESÉS.
v. Hiciese. (faigués;
faiguere
)



FESSETS.
v. Hicieseis.



FETS.
v. hacéis, haced. (féu o feu;
fets
: hechos : feyts, fayts
)



FEU,
sust. c. Feudo.



FEU.
v. Haced y otras veces hizo. (ell feu, eyl feu; feu lo que tos
mano
)



FEYLONA,
adj. term. fem. Iracunda, enojada.



FEYT.
sust. c. Hecho. (libre dels feyts)



FEYT.
part. pas. de "fer o far”. Hecho.



FÍ.
sust. c. Fin, final, objeto.



FI.
v. Hice.

FI. adj. Fino, verdadero.



FIANÇA.
sust. c. Fianza, confianza, seguridad, garantía.



FICAT.
part. pas. de "ficar". Hincado (fincado). - Ginoyl
ficat: hincada la rodilla.



FIETS.
v. Fiéis.



FIL.
sust. c. Hijo y también hilo. (fill : hijo; fil : filo : hilo)



FINERAY.
v. Finiré, acabaré.



FINÍ.
v. Concluyó, finió, acabó. (finalizó; murió)



FINIR.
v. modo inf. Acabar, finir, finalizar, concluir. - A veces morir,
p.e: apres lo meu finir: después de mi muerte.



FINIT,
FINIDA. part. pas. de "finir". Acabado, acabada; finido,
finida; concluido, concluida;



finalizado,
finalizada.



FIRAM.
v. Embistamos, arremetamos. (hiramos, de herir)



FIRÉL.
V. Le hiera, le embista, le arremeta.



FIRENT.
v. gerundio de "ferir". Hiriendo, embistiendo,
arremetiendo. (ferint, ferín)



FIRMAMENT.
sust. c. Firmamento.



FIT.
sust. c. Hito. - De fit en fit: de hito en hito (mirar a alguien).



FIU.
v. Hice. (vaig fer, vach fé)



FLAMA.
sust. c. Llama. (fiamma, flamma)



FLOCHA.
sust. c. Copete, penacho.



FLOM.
sust. c. Río. (flumine, flumen, flum)



FÓ.
v. Fue, estuvo, y a veces existió.



FOL.
V. FOLL.




‘L. Fue el.



FOLIA.
sust. c. Locura, extravagancia. (tontería, tontada)



FOLL.
sust. c. Loco, insensato. (tonto, bobo, etc; fool inglés)



FOLLAMENT.
V. FOYLAMENT.



FOLLETAT.
V. FOLIA.



FOLLOR.
v. FOLLA.



FOM.
v. Fuimos.



FÓN.
v. Fue.



FONA.
sust. c. Honda. (fonevol, tipo de catapulta, fona molt gran)



FONTANYES.
sust. c. pl. Fuentes. (fonts, font; fontis, fontem, etc)



FOR.
sust. c. Fuero, justicia, tribunal, ley, uso, manera, curso, precio.

(fur, furs; forum, foris Aragonum)



FORA.
adv. Fuera, excepto.



FORA.
v. Fuera.



FORA
‘L. Fuera el, fuera al, excepto el.



FORA
‘N. Fuera en.



FORAU.
v. Fuerais.



FORÇA.
v. Fuerza, obliga.



FORÇA.
sust. c. Fuerza.



FORÇAR.
v. modo inf. Forzar, obligar.
FORÇAT. part. pas. de "forçar”.
Forzado, obligado.



FORE.
V. FORA.



FORE'
N. Fuera en, estuviera en.
FORENNE. Fueron (de ellos o algunos de
ellos). (ne van anar)
FORES. v. Fueras.



FORMATS.
v. Formáis.



FORMENT.
sust. c. Trigo. (triticum; blat, blatum; forment es el trigo
candeal, algo más tardío. Formentera, Formenta entre Beceite y Fredes, mote formentí, formentina.
)



FORMENT.
adv. Fuertemente, mucho. (fort, fortment)



FORNICAMENT.
sust. c. Fornicación.



FORON.
v. Fueron.



FORS.
adv. Afuera. - De fors: afuera, de afuera. (forastero, foraster,
foragitar
)
FORT. adv. Muy, mucho.



FORT.
adj. Fuerte, esforzado. (forta femenino, esforzada)



FORTMENT.
adv. V. FORMENT.



FORTITUDO.
sust. c. Fortaleza. (virtud)



FOS.
v. Fuese, hubiese.



FOSSAS.
sust. c. pl. Charcos, pantanos.



FOSSETS.
v. Fueseis. (foreu o fóreu)



FOU.
V. FÓN.



FOYL.
V. FOLL.



FOYLAMENT.
adv. Locamente. (tontamente)



FRANCHA.
adj. term. fem. Franca. (francha et libera; franca y libre. Nada
que ver con esa zona de Aragón a la que los catalanistas, franjistes o franchistes llaman franja de Ponent, respecto a Cataluña, la Castilla francesa y después aragonesa. Yo la llamo franja del meucul
).



FRANCHAMENT.
adv. Francamente. (francament)



FRAGIL.
adj. Frágil.



FRANQUEA.
sust. c. Franqueza. (franquesa)



FRANY.
sust. c. Fragmento.



FRARE.
sust. c. Hermano, fraile. (frater; fratello, flare, fraternidad,
etc
)



FRAYRE.
sust. c. Fraile. - Li frayre: los frailes. (los flares)



FRE.
sust. c. Freno, brida.



FRESAR.
v. modo inf. Bordar, recamar, adornar con galones.



FRETURA.
sust. c. Falta. (necesidad)



FRETURAR.
v. modo inf. Faltar, hacer falta.



FRETURÓS.
adj. El que hace falta. (necesario)



FREVOLTAT.
sust. c. Frivolidad, fragilidad, debilidad.



FROMIR.
v. Desconocemos la significación de este vocablo. Quizás equivalga
a los verbos castellanos ordenar, disponer, componer, redactar,
escribir, castigar el estilo, limarle, pulirle, y demás
significaciones del verbo latino formo, formas, formare.



(Ab
esta Art, et fromir Mesclant los començaments,)



FRUCTUOSAS.
adj. pl. Fructíferas. (fructuosas)



FUGIENS.
adj. pl. Fugitivos. (fugitius; fugit; fugire; fugir; Como Carlos
Puigdemont
)



FUGIR.
v. modo inf. Huir.



FUI.
v. Fui.



FUIG.
v. Huye.



FUIST.
v. Fuiste.



FULLA.
sust. c. Hoja.



FULLA
'L. Hoja al.



FUSINA.
sust. c. Quizás equivalga a la palabra castellana confusión.



FUST.
sust. c. Leño, madero. (fusts; barcos; fustes : maderas; fusta :
madera)



FUY.
v. Fui, estuve.



FUYG.
V. FUIG.



FUYST.
V. FUIST.

domingo, 29 de diciembre de 2019

Del Apothecari.


Del Apothecari.

Qualsque coses per manera de medicina o de menjar per nos prenedores o devant nos posadores sesdevendra presentar deguda cosa es no per no coneguda persona mas per feel et provada sien confites et contrastades per la qual ço es assaber mes nedeament et honesta sien confites per tal que alguna nos pusca aqui notar suspicio ne alguna occasio no sia donada a algun estrany de mesclar aqui alguna cosa nociva et no nedea. E axi ordenam que en la nostra cort sia tots temps un bo et feel apothecari principal lo qual qualsque quals confits per la persona nostra ell personalment confesca: e si per alcuna necessitat de nostra persona freturavem dalscuns letouaris et de axarops o de qualsque altres medicines lo dit apothecari aquelles personalment faça et secretament et tast daquelles faça si son coses tastables abans que a nos prenedores o per altra qualque manera sien presentades. Encara provehir deura lapothecari que ell confesca et faça o de alloure procur confits o especies per les altres persones e aquelles als nostres camarlenchs o als escuders de la cambra deja liurar e encara de illuminaris de cera tortes et tortices et de candeles serva ordenacio nostra la qual sobre aço havem feta et la qual ordinacio haja en escrit per tal que aquella mils sens violacio guart et observar haja et aquelles als rebosters do et liure. Guartse encara lo dit apothecari a la cura del qual specialment aço pertanyer sapia que de les damunt dites confeccions et luminaris algun defalliment en nostra cort no sia. En apres con caminan en alcun loch irem deura lapothecari lo coadjutor seu davant trametre per tal que en lo loch don partirem ne en lo loch destinat al qual irem de confits et illuminaris fretura et defalliment no sia trobat: ne encara volem que aquestes coses o altres les quals a son offici pertanyen cometa a altres sino a aquell qui sera reebut a ell coadjutor. En apres ordenam quel principal apothecari o son coadjutor tots temps en la casa nostra jague apparellats si alcun cas sesdevenia de son offici en totes coses exercir. En apres deura obehir lapothecari als meges en aquelles coses que per ell seran faedores concernents medecina mas sera sotsmes als camarlenchs: empero daquelles coses que aministrara compran o distribuen al mayordom o al escriva de racio de la nostra cort sia tengut de retre rahon e del tresorer con mester hi sera reebre moneda per les damunt dites coses necessaria. Sagrament empero e homenatge a nos faça axi com larmador: ajustat que si per raho de son offici enfermetat secreta en nostra persona sabia aquella a negun no revelara. En apres volem quel apothecari un coadjutor haja per nos elegidor en loffici de la sua apothecaria intelligent o en alcuna manera scient qui a ell en confegir si necessari sera o altres coses faen ajut al qual encara en la sua absencia cometa aquelles coses que a son offici son incumbents o comeses: lo qual coadjutor deja ajudar als altres officials con en son offici propri ell entendre no caldra: e aquest coadjutor jurara et homenatge fara als camarlenchs e a ells obeyra axi con lo dit apothecari fer e obeir es estret.
dels rebosters majors

miércoles, 1 de enero de 2020

Del Maestre racional.

ACI COMENÇA LA QUARTA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT 

Del Maestre racional.

Entre les sollicituts reyals per les quals a la utilitat de la cosa publica es conseylat e honor real es conservada aquelles mes lo cor del princep deuen estrenyer que la sua casa per totes coses saviament sia disposada. E con la casa real en senyal de preheminencia universes a ella recorrents liberal esser deja e uberta e per aço axi a infinites despeses es posada les quals a envides per humanal enginy se poden moderar: molt se conve del princep deure guardar quen lo regiment de la casa sua mesura davant totes altres coses sia observada per tal que no sesdevenga ço que sescriu: Envides sens mesura dura la real cura. E per tal con nos pot en les despeses mayorment reals mesura laugerament pendre si donques al princep no ve en clar quant en suman monten les rendes e obvencions e altres drets fiscals los quals en son erari cascun any son aportats: emperamor daço necessari esser se mostra que en la casa de cascun princep alcuna persona feel e savia davant posada esser deja al offici del qual se pertany de les rendes e proveniments e drets reals de cascun ayn encercar veritat e de la summa daquell al princep retre rahon. Emperamor daço nos cobeejants la casa nostra reyal e tots los fets nostres ab mesura disposar e manera e via querer ab les quals mesura puscam congruentment observar sabens que per aço a la honor nostra es guardat e al profit dels sotsmeses es provehit: statuim e ordonam quen la nostra cort sia alcun en loffici dels comptes retedors a nos principalment instituit lo qual maestre racional sia nomenat: en lo qual offici tal persona volem esser reebuda que sia feel e avista e encara en comptes e en rahons aordonadores e en altres coses les quals al offici daquest se pertanyen ben sia sabent e esperta axi que algun no deja enganar ne per los altres laugerament puga esser enganat. E per tal quel maestre racional per oblivio o per ignorancia alscunes coses daquestes les quals al offici dell se petanyen no pusca pretermetre les quals son moltes aquelles ordenadament descriurem. E primerament lo maestre racional sapia a sollicitut de son offici pertanyer que oja comptes e raho reeba dels camarlenchs de les nostres joyes que ministren: encara reeba compte del protonotari e dels secretaris escrivans et del thesaurer e del escriva de racio e encara del comprador de casa nostra e dels procuradors reyals nostres e batles generals e aministradors de les nostres rendes e veguers justicies e procuradors locals e de quals que quals nostres officials e persones altres per aministracio de lur offici o per altra manera dels drets nostres alcuna cosa reebents o despenents en qualque manera sino daquells que en part o en tot al escrivan de racio retre son estrets. Mas si volra los comptes daquells majorment per causa examinar fer ho pot: e si per aventura trobava que alcun dels officials damunt dits apres los comptes retuts als drets de nostra cort sia tengut solicitar aquella persona que nos cascun any li nomenarem que reeba en si totes aquelles quantitats de diners que haura trobats quels officials damunt dits degen restituir a la cort. Al qual manam que reebudes en si les dites restes pach primerament dels dits diners los dits maestre racional lochtinent escrivans e verguer del dit offici lur quitacio ordinaria y vestit; e si alguna cosa lin romandra dallo respona al nostre tresorer: e a ell manam retre compte de les dites restes que haura reebudes al nostre escriva de racio lo qual haja a mostrar en retiment de son compte certificacio del maestre racional de les quantitats a les quals muntaran les dites restes: la qual certificacio ensemps ab les cauteles que haura reebudes haja a retre al dit escriva de racio. E donam poder al reebedor de les dites restes de costrenyer e forsar tots los oficials damunt dits qui per raho de lurs aministracions hagen alcuna cosa cosa a tornar a la nostra cort: e si ço que deu retre contradira costrenga aquell per capcion de penyores o per altres remeys convinables: e con haura restituit e complit ço que deu lavors lo maestre racional auda certificio per ell que la resta li es pagada faça a ell albaran de compte retut per ell e quel remeta espeegat. Si pero fet compte appar alcuna cosa esser restituydora a aquell compte reten lavors lo maestre racional a ell faça dos albarans un testimonial de compte per ell retut e altre per lo qual sia pagada la quantitat a ell restituydora. En apres esgartse ben lo maestre racional que si els officials qui de la sua ministracion ab ell comptaran no mostren o no liuren a ell complidament les cartes o les apoches o els albarans per aquell compte necessaris o al compte espectans o en altra manera defectivament comptaran: decontinent lo dit racional los dits defalliments de scriptures e altres en son memorial repos los quals no determen sens compliment de cartes letres apoches e altres cauteles a declaracio dels dits comptes necessaries: e sils retens los comptes aquelles haver no poran o altres duptes hi haura per los quals lurs comptes no puxen ser espetxats aquells comptes lo maestre racional no defenesca sens consciencia e volentat nostra e entretant los comptes havens aytals duptes romanguen indifinits: e ultra aço si fet lo compte appar ells alcuna cosa deure decontinent a aço restituyr sien costrets. En apres los batles generals e procuradors reals e ministradors de les rendes nostres de qualsque terres nostres en los comptes lurs los quals retran cascun any per lo dit racional sien costrets mostrar al dit racional apoches e albarans de pagues les quals se deuen fer dany en any per salaris qui als gavernadors nostres e procuradors justiciers qui a jutges o assesors e batles e a veguers a justicies merinos e a castellans e a notaris e altres als quals se donen certs salaris o annuals pensions: dels quals salaris o pensions annuals les quantitats escrites tenga lo dit racional en lo libre seu de notaments: e escrites encara tenga totes coses les quals los dits procuradors e batles generals e aministradors nostres ordinariament son tenguts de pagar a qualssevol persones cascun any. Sia encara tengut lo racional donar fe als dits nostres procuradors reals e batles generals e ministradors en sos comptes sobre les despeses les quals affermaran si haver fetes per justes coses e rahonables. Sia encara curos lo maestre racional que reeba en escrit de nostres procuradors reals et batles generals et aministradors los preus de qualsque sien rendes nostres encontinent con les dites rendes cascun any seran venudes per los procuradors batles et aministradors damunt dits e apres los dits preus escrisca e repos en son libre: e encara sia curos aytant com pora que sapia la veritat dells de les falles les quals se faran axi per nostres domestichs com per altres nostres officials falles faents e aquelles a execucio deguda faça menar per ço quels dits domestichs e els altres officials no hagen ocasion de fallar. Regonega encara el racional que de mig en mig any e tota hora ques volra e obs sera totes les reebudes per los procuradors reyals batles generals e aministradors nostres e les pagues fetes e encara cant sera envers ells en moneda cant sera degut per ells: proveesca encara e als procuradors et batles et aministradors damunt dits sollicit que en lo cap de cascun any complit sien appareylats los dits procuradors batles et aministradors sens defalliments lurs a retre comptes per tot aquell any complidament. Manam encara quel maestre racional haja e tenga tres libres ordinaris dels quals la un sia appellat libre de notaments comuns en lo qual not e escrisca totes coses les quals regonexera haver reebudes lo tesaurer e els altres officials nostres a fin que en los comptes ab ells faedors veer pusca el maestre racional aquelles coses les quals donen a ell per reebudes. Axi meteys not en lo dit libre totes altres coses les quals fer poguessen a instruccio del dit racional e daquells qui ab ell deuen comptar. Tenga encara segon libre qui sia appellat libre dalbaran dels comptes en lo qual not e escrisca les finances de tots los comptes: retenga encara ab si aquell libre o escriptura ab lo qual lo compte reten haura comptat ab ell: e encara retenga apoches e albarans ab los quals faran a ell fe de les dades e pagues aquells qui retran lurs comptes. Haja encara lo terç libre qui sia appellat libre ordinari en lo qual escrisca tota la suma de les reebudes nostres e de les dades de tots los comptes que difinira: lo qual libre tenga lo mestre racional o son lochtinent secretament dejus clau e aquell no dege monstrar ne revelar a neguna persona sino a nos con per nos li sera manat. E res no menys sia tengut de fer enfilar totes les letres nostres de manamens apoches e altres cauteles necessaries
als dits comptes les quals cauteles dege fer scriure e consignar en los margens dels dits comptes que difinira per manera que puxa esser trobat e vist que les dites cauteles sien per ell o per los seus scrivans cobrades daquells qui los dits comptes retran per tal que daqui saber puscam quant crexen o minuen cascun any les rendes de nostre patrimoni e les despeses compensats los carrechs de Ies expedicions nostres les quals segons mes e menys seran esdevangudes e quant sera de resta cascun any. Reeba encara el racional de nostre thesaurer compte de sis en sis meses cascun any e reeba en compte totes les quantitats les quals li dira si haver pagades per dons los quals haurem fets entro a quantitat de cent solidos jacsia que de la quantitat daquella o menor negun albara no mostre o manament cor a la sola paraula sua volem esser creegut: oltre la quantitat empero desus dita en altra manera en compte no reeba si donques no mostrava albaran o letra o manament nostre escrit e dels nostres segells comu o secret segellat o si donchs lo dit tresorer albara del dit maestre racional o del escriva de racio dalcun deute no mostrava. Retut pero el compte per lo tesaurer e finat lo racional sia tengut a ell fer albaran testimonial e complit segons la forma del qual e continencia nos pugam fer al tesaurer carta de quitacion e fin de bon e de ver compte retut: lo dit empero mestre racional sia tengut de fer fer notaments al thesaurer de totes quantitats que trobara esser liurades al dit thesaurer per los altres comptes que reebra. E sien monstrats per lo tesaurer tots encara els cambis que contractats e fets haura e dits de consentiment del dit racional o en altra manera de nostre manament haja contractat e fet e servades les coses dessus dites e altres les quals en tan gran compte per verificacio daquell haura vist servadores. E los officials qui al regiment del mestre racional son sotsmeses e los quals a ells deu esser el major son aquests tresaurer scrivan de reccio e lurs scrivans e procuradors reyals e batles generals e ministradors de les rendes nostres. Donam poder de corregir tots e sengles qui a son offici son sotsmeses si excesses hauran comeses e punir de quitacio de un mes o menys exceptat lo tesaurer o escriva de racio procuradors e batles demunt dits los quals no pusca punir sens manament e licencia nostra. Atorgam encare al mestre racional que si alcun qui compte deja retre no vuylla o retre lo contradiga pusca a ell la quitacio la qual de nos reeb emparar. Haja encara el mestre racional ab si en scrits totes aquelles coses les quals son tenguts de fer per raho de lur offici los demunt dits officials qui a ell son sotsmesos per tal cor si deffallien o erraven en son offici mils ne pora saber veritat e pus covinablement corregir e punir. Faça encare memorial de tots los cambis los quals lo tesaurer fara de consentiment del dit racional e les maneres e ab quals aquells se faran per tal que en lo temps lo qual lo tesaurer retra compte daquelles coses li sia clar plenerament. Sapia encare a son offici pertanyer que tots los falsaris de les monedes nostres e els delinquents engir ell faça pendre e aquells liurar al algotzir e els ordinaris dels delinquents a requisicio dell los delinquents sien tenguts de pendre. Si empero el delinquent es de companya e de casa nostra lavors lalgotzir a requisicio dell lo delinquent faça pendre e el nostre alguatzir a manament del racional aquell pendre fer sia tengut. Mes volem que si lo protonotari e secretaris scrivans en lo compte lur alcuns deutes meten al mestre racional qui a ells per quitacio o vestits ordinaris no seran deguts aquells no reebe lo racional ans romanguen sobre ells: si donchs per ventura aquells deutes no eren manats esser reebuts de nostre special manament. En apres ordonants quel demunt dit mestre racional ans del entrament de la sua aministracio sagrament a nos prestar sia tengut que en son offici be e feelment se haura: jurara encara e a nos homenatge fara que a neguna persona sino a nos e a aquells als quals per occasio e per rahon de lur offici pertanyera no revelara la quantitat annual de nostres rendes e proveniments ne la quantitat del nostre tresor. En apres sera tengut en nostre conseyl promoure les causes e els drets de nostre patrimoni e aquelles defendre segons son poder: guartse pero en aço que per ell alguna calumpnia noy esdevenga mas allech per lo nostre dret ço que pora justicia en res no offesa. E encara con en nostre conseyl lo maestre racional segons nostra real ordinacio dels conseylers sia reebut a nos lo sagrament per los conseylers expressat en la dita ordinacio faça e fer sia tengut.


lochtinent scrivans maestre racional