Del Vicecanceller.

Del Vicecanceller.

Con humana fragilitat no sufira usar hom de continua sanitat corporal cobeejants quel offici no poch de nostra cancellaria en la qual tots los negocis justicie concernents los quals a la nostra cort devoluts son espeegadors per alcun accident no pusca freturar de governador: emperamor daço ordonam quen la damunt dita cancellaria un hom feel e espert lo qual sia doctor en leys apres lo canceller sia posat qui no ligat de negun ligam de sacre orde per tal que ço que per aventura per lo canceller en cas que fos archebisbe o bisbe o altre prelat o clergue qui en criminals coses fer no poria per aquest sia supplit. E per tal que en la dita cancellaria totes coses degudament sien fetes engir aquelles apres lo canceller entena ab acabament. Encara ell volem haver diligencia que les letres les quals sobre Ies supplicacions son manades complidament contenents lo fet en la supplicacio contengut sien diligentment espatxades en tal manera que en aço deffalliment lo qual a nostres gens greuge no poch poria donar no sia atrobat. Ordonants en apres que tota hora que sesdevenga nostre canceller no poder seguir nostra cancellaria aquelles coses que per lo dit canceller son ordonades e altres coses faedores en loffici de la dita cancellaria lo dit vicecanceller tenir e complir en totes coses no ometa e totes les altres coses les quals lo dit canceller en escrit haver es tengut ab si en escrit haver no releix. E los sagraments los quals lo canceller es faedor lo vicecanceller a nos faça ab acabament.

Del offici del prothonotari tinent los segells

Dels Argenters de la cuyna comuna.

Dels Argenters de la cuyna comuna. 

Per tal quels cochs comuns de nostres domestichs no sien vist freturar per defalliment de coadjutors: emperamor daço en la cuyna daquells domestichs dos en aço aptes homens volem esser deputats qui argenters de la dita cuyna sien nomenats e seran diligents e atents que cascun dia a hores degudes en aquella cuyna fochs encenan e calderes ab aygua posen sobre aquelles e gallines e altres voleteries plomen e encara altres carns e peys laven e appareylen a coure e aquelles en calderes e en asts posen. Encara de les carns decoquedores en los asts cura hajen diligent de manar aquells: largent del qual nos cascun dia usam hores degudes lavaran: e aquestes coses fetes per ells los cochs damunt dits en aquelles coses que poran ajuden especialment lo manucier en los menjars portadors en lo palau ajudar no olviden: volents que a nostres sobrecochs e als cochs a les coses tocans lur offici obeesquen e entenen faelment ab acabament: e sagrament e homenatge faran al majordom lo qual fan los cochs.

Nota:
largent: lo argent, l´argent : plata, cubertería de.
Lavaran: llavarán; lavarán.

del portador daygua a la cuyna

7 DE FEBRERO.

7 DE FEBRERO. 

En este día se presentaron en el parlamento el maestre de Montesa y el virey de Sicilia, embajadores enviados por el rey, los cuales en virtud de la credencial que a continuación se copia leyeron las instrucciones que se les habían dado, reducidas a reclamar del Principado que mandase retirar sus embajadas y cesase en sus pretensiones.

Als venerables religiosos magnifichs nobles amats e feels nostres los deputats del Principat de Cathalunya e altres ab ells congregats en la ciutat de Barchinona.

Lo Rey.
Venerables religiosos magnifichs nobles amats e feels nostres. De algunes coses servir de Deu e nostre e benefici de aqueix nostre Principat concernents havem plenament informats los venerable religios magnifichs noble e amats consellers nostres frare Luis Dez-Puig maestre del orde e cavallaria de Sancta Maria de Montesa e Sant Jordi e don Lop Ximenez Durrea visrey per Nos en lo regne de Sicilia les quals per nostra part vos explicaran. - Pregamvos encarregam e manam que als dits mestre e visrey en tot lo queus diran e explicaran per nostra part doneu plena fe e crehença com a nostra propria persona. Dada en Fraga a XXI dies de janer del any Mil CCCC sexanta hu.
- Rex Johannes.

A lo expuesto por los embajadoras se contestó en los términos que siguen, contentándose aquellos con pedir copia de la carta e instrucciones a que se refería la respuesta.

Molt reverend noble magnifichs e de gran providencia senyors.
Ab molta devocio e reverencia lo present consell ha hoyt a vostras magnificencias a las quals infinidament regraciam com vos ha plagut fernos lectura de las instruccions per la Majestat del Senyor Rey a vosaltres donades las quals per quant per tants hoynts son stades ben compreses es stat vist no freturar donar congoxa o fadiga a vostras providencias de la copia demanada. E per quant aquesta materia del Illustrissimo Senyor Primogenit e successor es tant trita e delliberada en aquest consell que no fretura lonch temps consumir en delliberacio fer han acordat fer promptament resposta a las magnificencias vostras la qual vos sera legida e son les instruccions donades derrerament als embaxadors las quals son la final e incomutable intencio del Principat de Cathalunya.

En vista de esta embajada y del estado de los negocios se adoptó después de maduro acuerdo la resolución siguiente:

Recensida molt diligentment e en totes ses parts a gran vigilancia discutida e examinada la materia occorrent per servey e honor de la reyal Majestat e corona sua e per salvacio de la persona del Illustrissimo Primogenit e per reintegracio dels privilegis e libertats del Principat de Cathalunya e per observancia sdevenidora de aquellas indemnitat benifici e total repos del dit Principat es lo parer e voler dels diputats e lur consell que la persona del dit Illustrissimo Senyor Primogenit la qual en desservey de la dita Majestat indegudament informada e ab infraccio e derogacio de dites libertats en gran perjudici del Principat es detenguda sia treta e desliurada de la preso en que sta e haguda a mans e poder del dit Principat fahent per aço qualsevol sforç e potencia necessaria trahent per ço e fahent anar la bandera reyal e del General on se vulla sia lo dit Senyor Primogenit ab gent de cavall e a peu stipendiada e compartida en tot lo Principat fins a tant lo dit Senyor Primogenit sia hagut. E si per ventura en la sua persona cars advers e indegut seguira sien dignament castigats los metents e consentints e la posteritat de tals damnada de tot honor e haver.
Item per sostenir la mar e les illes e encara regne de Valencia e confortar a tots es vist necessari encontinent varar e donar orde sien armades les galeas qui hi sien promptes per trametre a les dites illes e conservar la costa degudament e que de continent sien posades stepes de XXIIII galeas e procehit a factura de les que necessari sera.
La exequucio de les dites coses en deguda promptitud es remesa a algunes persones per los dits deputats e consell elegidores.

Por último se presentó en este día y prestó el debido juramento Juan Pellicer, y se dio asímismo cuenta de los documentos que siguen.

AIs molt reverent e honorables mossenyors los senyors los diputats generals del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e honorables mossenyors. Una letra havem reebuda de vostres reverencies e honorables savieses responsiva a una altra que per part de aquesta universitat a vostres reverend e honorables savieses era stada feta sobre la eleccio feta de la persona de micer Johan Andreu a la embaxada feta al Serenissim Senyor Rey de la qual eleccio stam algun tant merevellats com siam de parer qualsevulla sindich dege usar de son poder al plaer de aquells per qui es elegit e no en altra manera com majorment per dita nostra letra vostres reverend e honorables saviesas fossen fetes certes de la intencio e voler de aquesta universitat e per haver fet lo contrari ne stam nosaltres e tot lo consell de aquesta universitat algun tant agreujats. Pero axo no obstant nosaltres havent sguart quant es de alta natura la materia que per vostres reverend e honorables savieses se tracta e volent tots temps condescendre e seguir lo que per vostres reverencies e honorables savieses sera ordonat havem provehit juxta lo contengut de una altra vostra letra que derrerament havem reebuda vage a vostres reverend e honorables saviesas En Johan Pellicer altre dels sindichs e principal de aquesta universitat per fer e complir lo que per vostres reverencies e honorables savieses sera ordonat supplicantvos lo hajau per recomanat. E com mes no hajam a dir supplicam la Sancta Trinitat sia en proteccio e guarda de vostres reverencies e honorables savieses. Dada en Vilafrancha de Penedes a V del mes de febrer del any Mil CCCCLXI. - A la ordinacio de vostres reverend e honorables saviesas apparellats los jurats de Vilafrancha de Penedes.

Molt reverents egregi nobles magnifichs e savis senyors.
Apres que ab gran vigilancia es stat entes en la provisio fahedora per recuperacio e salut de la persona del Illustrissimo Senyor Primogenit e reintegracio dels privilegis e libertats de la patria repos e benifici del Principat hagut recors primerament a Deus omnipotent la gracia del qual humilment e devota es stada per diverses vies e formes invocada per salvacio de la persona del Senyor Primogenit e per reintegracio de les leys e libertats de la patria en la qual a disputacio no se enten loch donar es stat vist e delliberat que la persona del Senyor Primogenit sia deliurada e treta de la preso en que sta e haguda a mans e poder del Principat fahent per ço qualsevol sforç e potencia necessaria. E per ço se traura aci de continent la bandera reyal e del General es fa aci sforç de gent de cavall e a peu quens sera tramesa per seguir e haver lo dit Senyor Primogenit hon se vulla sia e per semblant per tenir la mar degudament de present se armen algunes galeas e se posaran XXIIII stepes per fabricar tantes galeas e fer per la mar totes coses necessaries a seguretat de les illes e reputacio daquest negoci. E ja mes de aquesta fahena nos desistira fins hagut sia lo dit Senyor Primogenit fahent certes vostres providencias que dema diumenge de mati a vuyt de febrer se trauran dites banderes es posaran les stepes. Aquestes delliberacions ha convengut fer en les quals concorren los dos consells aquest e dels cent jurats de la ciutat. E perque en lo principi de la exequucio de aquesta empresa va molt e lo tot daquest negoci vos pregam molt afectadament e quant pus carament podem vos encarregam ab aquella via pus util e segura queus sera vist per haver lo dit Senyor Primogenit vullau donar orde en exequucio del dit negoci car en aquest principi sta la salut de aquest negoci. A nosaltres semble lorde deure esser aquest ço es que si la Majestat del Senyor Rey en Leyda sia concertat ab la ciutat a la qual scrivim e la ciutat de Barchinona scriu que la hora concertada de la nit trenta de vosaltres ab alguna part de la host de Leyda hisquen fahent la via de Fraga e sils sera vist esser prou potens en haver lo Senyor Primogenit vagen prests sino stiguense detenint fins sia arribada la host de Cervera qui hi sera decontinent pero semblar nos hia cautament deurie esser provehit en trencar lo pont de Fraga perque nos pogues anar la via de Arago a fi que no poguessen tirar pus enlla lo dit Senyor Primogenit. E los altres XXX embaxadors o aquella part queus sera vist pugen segurament a la Majestat del Senyor Rey e ab aquell sforç que poran dihentli com los pobles stan arremorats per deullirament (delliurament) del Senyor Primogenit e que la sua Majestat stigue segura e sens dubte algu car ells son aqui per custodia de la sua persona. E de fet los dits embaxadors proveesquen los portals esser tanquats e negu no poder exir de Leyda.
E per quant si la dita Majestat exia seria perillos de inconvenients per evitar aquells sia provehit e ordenat ab supplicacions et alias la dita Majestat no puixa de Leyda exir. On la dita Majestat fos en Fraga semble que tots vosaltres senyors embaxadors ab tot lo sforç de Leyda façau segurament e cauta la via de Fraga provehint per semblant al pont per manera que lo dit Senyor Primogenit no puixa esser en Arago portat e tantost vos sobrevendra lo socors de Cervera e succesivament tot lo soccors de la terra. La exequucio sobredita senyors de gran providencia se ha a fer car es vista esser la salut del Senyor Primogenit del Principat e de tots. Lo modo de la exequucio nos par sia lo que scrivim pero si millor e pus util vos ni occorrie placieus exequutarho puys la cosa queus scrivim a efecte se deduescha pregantvos quant pus afectadament e streta podem de continent ho vullau a exequucio deduhir e per cosa alguna nous volguesseu detenir car seria destruccio del Principat e de tots e si en vosaltres detencio o renitencia (retinencia) havia vos certificam los pobles esser en tal disposicio en aquesta materia que havem per cert danunciarien qualsevol que en aço fallis ho (o) impediment hi prestas. Lo consell sta continuament congregat en aquesta casa e per semblant lo de cent jurats en la casa de la ciutat sens exirne per dormir o per menjar. Placiaus donar carrech al notari que scriva de hora en hora ab correus cuytats car vosaltres crehem sereu be occupats e tornamvos pregar no sia ara posar redupte en res mas queus placia promptament executar segons lo Principat e tots confiam e exiu de tota specie de tractes car aquesta es la saludable via e tota altra es la sepultura de tots attesos los tormens en que som. E si qualsevol persones exceptades aquelles qui per lo deute de fidelitat son e deuen esser exceptades vos faran contradiccio o obstacle algu sien tractats com enemichs de la cosa publica. Placiaus cogitar quant va en aço la honor del Principat e per major descarrech vostre a cautela vos ne requirim per vigor del jurament prestat. Reebuda havem vostra letra vuy dels partits moguts la qual no obstant ha convengut procehir en aquesta delliberacio fer. Hoyts havem los embaxadors del Senyor Rey e no contrastant lo que explicat nos han volem eus requirim que de tot en tot deduhisquau en obra e tota dilacio e consulta cessant la nostra delliberacio dessus dita. E provehireu senyors en trametre de continent al cami de Fraga per detenir tot correu o altra persona qui anas aquella via per no donar algun avis a la vila de Fraga e gents qui son en aquella. Lo Deu omnipotent senyors vos endres. Dada en Barchinona ab cuyta a VII de febrer any Mil CCCC LXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes. - Als molt reverends egregi nobles magnifichs e savis los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Lo dia present per nosaltres ab lo gran consell unidament ab lo consell de cent jurats de aquesta ciutat es stat delliberat que vist lo Senyor Rey jatsia supplicat de gracia e de justicia no ha volgut condecendre a les suplicacions del Principat sobre la liberacio del Illustrissimo Senyor Princep primogenit de Arago que de continent per satisfer a la fidelitat a la qual los cathalans son tenguts a la corona reyal sia procehit en haver lo dit Illustrissimo Primogenit per totes aquelles vies de fet que possibles sien contrastant a qualsevol altres exceptada la persona de la Majestat reyal qui impediment donar volrien. E per ço fahentsvos certs de les dites coses vos pregam que vista la present ab gran sollicitut entengau en lo dit negoci provehint que attes la host de Leyda va la via de Fraga de continent vista la present trametau lo major sforç tant a peu quant a caball (normalmente se lee cavall; cavallo y cauallo en castellano antiguo, caballo en moderno; caball en chapurriau) que possible sie a la dita vila de Fraga a fi que mijançant la gracia divina lo dit Illustrissimo Primogenit se haja a les mans del Principat e sia delliurat de la detencio en que sta. Nosaltres lavem scrit als honorables pahers de Leyda per la execucio de les dites coses als quals axi mateix ne scriuen los honorables consellers e consell de cent jurats de la ciutat de Barchinona e per semblant als embaxadors del dit Principat los quals promptament donaran conclusio en lo que sia necessari segons los scrivim. Per res no stigau de provehir en lo sobredit car seria total destruccio del negoci si lo contrari era fet. Axi mateix sera necessari siau sollicits que algun correu que pas si no era del General que sia detengut. Lo Deu omnipotent vos endres. Dada en Barchinona ab cuyta a VII de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt nobles e molt magnifichs senyors don Francesch de Pinos mossen Marti Guerau de Cruylles e mossen Francesch Sampso embaxadors ensemps ab altres del Principat de Cathalunya.
Molt nobles e magnifichs mossenyors. Per quant axi per lo avis que havem hagut de vosaltres per medi de mossen Torrelles com encara per la letra per la hu de vosaltres tramesa restam avisats del home de Arago qui a vosaltres ha feta oferta e per tant com lo desig nostre es portar a bon fi si a Deus sera plasent aquest negoci vos pregam quant podem que en lo endres e adjutori ofert se do prompta exequucio majorment si Deu volra podia servir en lo que ara ab la letra comuna vos es scrit. E plaura a nosaltres per vosaltres sia ofert al qui oferta ha fet fer per ell lo que farieu per nostres persones e per un dels principals de aquest Principat. Siau be sollicits en dit negoci e encara en lo que a tots comunament es scrit conduhint los altres a virtuosament obrar car lo contrari seria sepultura de tots. Lo Deu omnipotent vos endres. Dada en Barchinona a VII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Als molt magnifichs e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt magnifichs e savis senyors. La delliberacio nostra e del consell acompanyada de determinacio del consell de cent jurats de aquesta ciutat es que considerats tots los tractats fins aci sobre la recuperacio de la persona del Illustrissimo Senyor Primogenit e observancia de les libertats de la patria fets e tenguts qui per conservacio de la unitat e benefici del dit Principat e per retre lo perfet deute de la fidelitat a la patria se entengue en recuperacio del dit Illustrissimo Primogenit. E axi deduhint la dita delliberacio en efecte dema que sera diumenge a les sis hores de mati seran tretes les banderes de sent Jordi e reyal de aquest Principat per anar la via de Fraga en lo auxili de la dita liberacio e per semblant dema se posaran juxta les determinacions en los dits consells fetes XXIIII stepes de galeres e aquelles se portaran a final acabament e entretant armades algunes galeres qui son aci per confort de les illes e de la costa. Daqui avant fetes per nosaltres dites delliberacions tenim en vosaltres e aqueixa universitat en tal reputacio que per lo honor de aquest Principat e interes de la cosa publica de aquell del qual aqueixa universitat es principal membre sera cau e fi gloriosa de aquesta divina delliberacio e per ço quant podem vos pregam exortam e encarregam que a la dita exequucio vullau donar tal e tant expedita direccio que contrari algu no prenga. E seria parer de alguns que fos feta en la manera seguent ço es que convocat per vosaltres consell general e pres jurament dels consellers de aqueixa ciutat de no exir de la casa fins al acte de la exequucio fos legida la present letra al dit consell e de continent feta delliberacio de la dita empresa fossen tanquats tots los portals de la ciutat sols hun acceptat e hisques lost de la ciutat acompanyat de aquella gent que a vosaltres semblara la via de Fraga que van a cobrar la persona del dit lllustrissimo Primogenit e axi una part dels embaxadors de la terra be acompanyats pujen a la Majestat reyal e per preservacio de tot dampnatge de la dita reyal Majestat en tot cas que exir o partir volgues de la dita ciutat li sie consellat e no permes de exir de la dita ciutat segons als dits embaxadors havem largament scrit. Empero si altre mija apartat de tot tracte e no desviant de exequucio pus acomodat e pertinent a la dita recuperacio del lllustrissimo Primogenit vos occorrera sia feta delliberacio vostra pus lo dit acte dilatat en alguna manera no sia. E si era cas per los embaxadors nostres o alguns dells alguna dilacio o empaig en qualsevol manera colorat hi ere donada nosaltres confiam que per mija de la virtut e potencia vostra e de aqueixa universitat lo dit acte tant glorios e digne de infinida fama sera exequutat. Estau ab ferma sperança lo socors univers de aquest Principat e de aquesta ciutat sera molt prest a vosaltres e provehiu que tots los rocins qui seran dins la ciutat e sien de qualsevol persones sens excepcio alguna sien per vosaltres retenguts a fi queus ne pugau servir. Lo Sant Sperit sia en vostra direccio. Dada en Barchinona a VII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del general de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.
La convocacio de vostre consell e execucio de la cosa queus scrivim es necessari sia feta o se faça hora per hora encara que a la mija nit rebau les presents.

Al honorable senyer En Luis de Vilaplana deputat local en la vila e vegueria de Cervera.
Diputat local. Nosaltres scrivim una letra als pahers de aqueixa vila e aquesta ciutat los scriu. Aximateix remetemvos les letres. E perque va molt en la prompta exequucio de aquelles vos dehim e manam que de continent les doneu als dits pahers e encara los solliciteu que promptament e presta exequuten lo quels scrivim car tota dilacio seria dan e inconvenient irreparable. Data en la ciutat de Barchinona a VII dies del mes de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpinya.
Molt honorables e savis senyors. Lo dia present per nosaltres ab lo gran consell unidament ab lo consell de cent jurats de aquesta ciutat es stat delliberat que vist lo Senyor Rey jatsia supplicat de gracia e de justicia no ha volgut condecendre a les supplicacions de aquest Principat sobre la liberacio del lllustrissimo Princep primogenit del dit Senyor Rey que de continent per satisfer a la fidelitat a la qual los cathalans son tenguts a la corona reyal sia procehit en haver lo dit lllustrissimo Princep e primogenit per totes aquelles vies de fet que possibles sien contrestant a qualsevol altres exceptada la persona del Senyor Rey qui impediment donar hi volran. E axi deduhintho a efecte es stat delliberat que la ciutat de Leyda vage ab aquell nombre de gent que mes pora a la vila de Fraga per haver e cobrar lo dit lllustrissimo Princep e la ciutat de Cervera hi trameta gent. E aci se trau la bandera de Sant Jordi pera socorrer ab la mes gent que porem e posarem stepes pera XXIIII galeres per visitar les illes de Sicilia e de Cerdenya e de continent adobar e varar de les que son en la dreçana tres o quatre per guardar la costa e acordar gent de peu e de cavall. Per ço fahentsvos certs de les dites coses vos pregam e encarregam encontinent nos trametau cent homens de peu e disposts a treball armats e a punt en los quals ne haja sexanta ballesters trenta empavessats e deu ab lançes largues car nosaltres los pagarem aci lo sou e per lo temps que delliberarem e vosaltres meteuhi los conestables e capita queus parra a la dita gent. Dada en Barchinona a VII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

Al honorable senyer En Francesch de sant Çaloni (sant Celoni) diputat local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Diputat local. Per quant havem delliberat per certs sguarts que no curam aci explicar haver alguna gent de cavall volem eus manam que encontinent en lo cap de aqueixa vegueria façau fer una crida que qualsevol home de honor qui sia dispost esser home darmes e servir aquest General a cavall vinga açi car lo General li dara lo sou e per aquell temps que sera delliberat dar als homens darmes. Dada en Barchinona a VII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Monserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt honorable e molt savi mossen Johan Agullo ciutada de Leyda hu dels embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt honorable mossenyor e molt savi. Vostra letra havem reebuda vuy de mati que comptam set del present ab la qual nos avisau que puys la delliberacio fos feta aci fos scrit aqui als honorables los pahers de aqueixa ciutat de continent se donaria exequucio al dit negoci. E per tant de continent vista vostra letra la delliberacio es stada feta segons veureu ab les letres trameses als embaxadors del Principat e als dits honorables pahers. Reste donchs sia complit ab gran diligencia lo que vos es stat ofert car per nostra part es fet quant haveu demanat. E per cosa al mon no stigau car lo sforç vos sera ab gran poder de continent trames. E ateneu lo contrari no sia fet car seria grandissimo dan e total perdicio de tot aquest Principat. Lo Deu omnipotent vos endres. Dada en Barchinona ab cuyta a VII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

13 DE FEBRERO.

13 DE FEBRERO.

Con las formalidades de estilo se hizo publicar un nuevo pregón, concebido en estos términos:

Ara hojats tot hom generalment de part del honorable mossen Pere Johan Serra ciutada e batlle de la ciutat de Barchinona que com sia cosa molt necesaria e expedient a la lahor de nostre Senyor Deu e servey de la Majestat reyal be e repos de la cosa publica del Principat de Cathalunya e molt gran e assenyalat interes del dret de les generalitats del dit Principat que fusta alguna no puxa partir de Cathalunya o costa del dit Principat e ya per ço en los dies prop passats es stada feta crida prohibitiva ab gran pena que fusta alguna no partis ara a requesta dels molt reverend honorables diputats e consell llur del dit Principat lo dit honorable batlle mana ab veu de la present crida a totes e qualsevol persones publicas e privades de qualsevol ley grau condicio o stament sien que no sia algu qui gos metre armes o vitualles o exercici o altres coses necessaries o convinents en lespatxament e per spatxament en qualsevol fusta grossa o pocha o de qualsevol specia sia sots pena de mort natural sens tota merce sens licencia del dit honorable batlle demanada e obtenguda.

Se dio también cuenta de la carta y del documento que siguen:

Als molt reverent egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverent egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Vuy dia de madona Sancta Eulalia cors sant de aqueixa ciutat la Senyora Infanta moguda de bon zel e incercant camins de repos en lo negoci concorrent nos ha feta certa proposicio e demanda a la qual ab consell e intervencio dels honorables missatgers de aqueixa ciutat e dels pahers de aquesta e de altres havem feta resposta en scrits segons de tot sereu stesament certificats per lo traslat interclus ab la present. E de continent la dita Senyora Infanta es partida per anar a la Senyora Reyna e al Senyor Primogenit e creu dar conclusio al negoci per la qual raho havem scrit als reverend abad de Poblet e mestre
Ferrando qui eren anats a la Senyora Reyna que anant ab la dita Infanta sien veents e cohajudants per manera que les coses en dita scriptura contengudes passen car son plenament satisfer al que volem e desijam e tenim opinio ferma que la dita sancta Eulalia ha fet aço començar e si li plaura fara al desijat fi termenar la qual cosa scriviam esser mes que si lo Senyor Primogenit era altrament liberat per quant se creu la comissio de la cort seria extincta e lavors lo Principat no restarie ab lo repos que es necessari. Certificants vostres providencies havem hagut grandissimo plaer de vostra darrera letra la nit passada entre X e XI hores per Paulo Jovenasso correu rebuda ab la qual vehem esser disposat que en res de tractes o expedients audiencia no fos dada sino recobrant la persona del Senyor Primogenit car semble a nosaltres es singularment pensat e dit e tal era nostre parer e per ço havem feta la resposta dessus dita en scrits perque tolt ço que demanam havem sis segueix lo efecte a molta gloria del Principat e repos. E sis desviave lo que a Deu no placia servira a justificacio del Principat e respon a la intacta fidelitat si dit o pensat era que error hi fos causat. De continent la dita Senyora Infanta nos certificara del que haura fet e nosaltres per correu volant ne avisarem vostres providencies. La gent de Cervera es arribada aquesta vesprada son ensus de CC homens be a punt farem sia sperada laltra gent perque sia feta vostra voluntat e delliberacio. En lo interim que vindran les banderes e sperarem resposta de la dita Senyora Reyna placieus rescriurens de vostre parer voluntat e delliberacio les quals tota hora entenem tenir e seguir. E sia lo bon Jhesus proteccio de tots e direccio del negoci que prosseguim. Scrita en Leyda a XII de febrer del any Mil CCCCLXI.
- A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

A la proposicio e demanda fetas per la Illustrissima Infanta als sexanta embaxadors del Principat de Chathalunya e als missatgers de Barchinona e altres en lo claustre de la Seu de Leyda contenent en efecte que com per servey de la Majestat del Senyor Rey e repos e benavenir del Principat de Cathalunya ella sia deliberada treballar en cercar algun cami de repos volria e desijarie molt poder haver motiu dels dits embaxadors e missatgers e encara de la ciutat de Leyda en cas per la dita Infanta ab intervencio de la Illustrissima Senyora Reyna se obtingues de la Majestat del Senyor Rey que lo Senyor Primogenit fos donat restituit e portat en la dita ciutat de Leyda e liurat en poder dels dits sexanta embaxadors e dels dits missatgers e de la dita ciutat lo Senyor Rey fos complidament segur que per aquest moviment occorren dels pobles ne qualsevol altre manera al stat de la sua reyal corona ne fos feta novacio ne interes algu qui derogas a la sua dignitat reyal. Oides e enteses les dites coses los dits embaxadors haguda entre si plena deliberacio responen e dien que per molt que desijen la recuperacio del Senyor Primogenit primerament es per ells desijat lo honor e prosperitat de la reyal Majestat del Senyor Rey e per la vida e conservacio de la sua Senyoria continuament preguen com aquell que han per senyor natural e axi tots unidament servir desijen la sua excellencia.
E per ço recuperat en poder dels dits sexanta embaxadors e altres missatgers e de la universitat de Leyda lo Senyor Primogenit per star e residir entre ells e ab ells son contents els plau tant quant en lo mon dir se porie assegurar e prometra ab tot compliment que si aço fet pobles o altres alguns lo que a Deu no placia se conmovien insurgien e anantaven cosa alguna contra lo stat dignitat e excellencia de la regia Majestat tals moviments e suscitacions per tot lur poder desviaran repelliran e defendran en tal manera que si mester sera les vides los bens fins a les animas no duptaran ab tot acabament exposar despendre e obligar tant e tant complidament quant james fidelissimos e bons vessalls puguen fer e hajen fet. E jatsia aquestes coses totes sien de la natural obligacio a la innata e incorrupta fidelitat dels cathalans encara per esser demanades volen expressament esser en scrits redigides e atorgades en testimoni del gran amor e devocio que han a la Majestat del Senyor Rey servey e honor e prosperitat del seu bon stament.

Y por último, entre varios acuerdos de escasa importancia, relativos a pago de tropas y otros pormenores del armamento, se hizo lectura de las cartas documentos y resoluciones que a continuación van insertas:

Als molt reverent egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de comissio de la cort elegit.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables. Per algunes coses a parer nostre molt necessaries al negoci que prosseguim tramettem a vosaltres los magnifichs mossen Dalmau Dez Volo e Bernat Gabriel Xatmar cavallers ab instruccions en via de memorial. Placieus dar plena fe e creença en lo queus explicaran juxta dites instruccions com si nosaltres a bocha vos ho dehiem. E per quant en los dies passats que shavie fer prorogacio de la cort fou vist a nosaltres XV primers embaxadors stants en Ceragoça deures provehir a la jornada fossen aci persones aficades qui dissentissen a la prorogacio e veeseen si res se fahere qui pogues dampneyar lo negoci donam orde que mossen Miquel de Boxadors cavaller daquesta ciutat e dit mossen Volo e misser Johan Vello sindich de Tortosa vingueren de Ceragoça aci e dissentiren e faheren tot lo quels fou comes. Per la qual raho stigueren entre venir star e tornar a Ceragoça VIIII jorns. Par sia molta raho los sia feta la contenta. Per ço vos fem la present perque de la veritat siau certificats. E sia lo bon Jhesus proteccio de tot e direccio del negoci que prosseguim. Scrita en Leyda a XI de febrer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverents egregi nobles magnifichs e de gran providencia los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregi nobles magnifichs e de gran providencia senyors. Stants nosaltres congregats per fer delliberacio sobre una letra rebuda de vostres reverencies e magnificencies ab copia de la resposta feta a la Senyora Infanta es sobrevengut mossen Dalmau dez Volo ab mossen Xatmar lo qual nos ha explicades moltes coses de vostre parer sobre lo negoci occorrent. E entre les altres nos ha explicat esser vist a vostres insignes providencies que la embaxada vostra tant numerosa e tant comprenent deurie esser o licenciada o reduida a poch nombre e consemblantment per moltes letres particulars havem vist lo voler dels mes de vosaltres recaure en aquesta part. E per quant nostre voler e desig sempre es stat conformarnos ab lo parer e delliberacio de vosaltres e fins aci en les principals delliberacions e actes fets axi ho havem fet e seguit vehent esser molt rahonable e pertinent lo que es stat portat per lo dit mossen Volo considerat es stada be observada la oferta feta a la reyal Majestat en les primeres instruccions que si per la primera de XV no atorgava lo demanat ni hiria e altra e altres embaxades car apres dels XV hi ha anada embaxada de XXXXV e ara ni va de cinch milia persones o ensus la qual stant es prou digne cosa les altres embaxades cessen per los dits altres dignes e justs respectes e causes occorrents. E per la complacencia de vosaltres es stat concordament delliberat licenciar e absolre la embaxada de les sexanta persones qui primer e sagonament son anades aqui e ab tenor de la present licenciam la dita o dites embaxades e absolem e liberam a vosaltres sexanta del carrech de la dita embaxada. Pregantvos molt carament e afectuosa que axi com es loable costum de embaxadors vos placia aci venir per donarnos millor informacio que no havem de les coses passades e fer lo que sera vist e delliberat necessari a benefici dels fets que occorren e repos del Principat. E sia molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu.
- A P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Al molt egregi senyor lo compte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor. Trametemvos les instruccions ab les quals e ab consell de aquells qui son nomenats en aquelles vos haveu a regir pregant e encarregant a vostra senyoria que en aquests afers vos hajau ab aquella virtut que de vos confiam. E com sereu en Leyda Deus volent vos scriurem que haureu a fer. E sia senyor molt egregi la Sancta Trinitat vostra guarda e direccio dels afers queus son acomenats. Dada en Barchinona a XIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet residents en Barchinona.
Molt reverend nobles e de gran providencia senyors. En lo fet del Illustre Senyor Primogenit en lo qual ab tota promptitut e forma a nosaltres possible enseguint lo que per vosaltres es stat determenat havem donat exequucio no departintnos en res de vostres conclusions e determinacions e sobre certes coses que a nosaltres occorren havem a ple informat lo honorable En Francesch del Bosch ciutada de aquesta ciutat. Placieus donarli fe e crehença al que de nostra part vos dira havent sguart al servey de Nostre Senyor e honor de la corona de la reyal Majestat benifici e repos del Principat e de aquesta ciutat. E sia la Sancta Trinitat custodia e direccio de tots. De Leyda a XII del mes de febrer any Mil CCCCLXI. - A tots vostres beneplacits e honors apparellats los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

- Instruccions de les coses que lo honorable En Francesch del Bosch ciudada de Leyda ha de explicar als revenerents e honorables diputats en virtut de la crehença que la ciutat de Leyda li tramet.
Primo vos mossenyor donada la letra de crehença ab aquella millor manera que a vos sera vist comendareu com aquesta ciutat ab molta amor voluntat e afeccio adherintse axi com de paraula ha dit mostrant per obra a les delliberacions que per ses reverencies ab llur noble consell de XXVII en vertut de la comissio de la cort en la occorrencia dels fets del Illustre Senyor Primogenit. De continent rehebudes les letres yo diumenge a vespre ques comptave huyt del present se oferi als embaxadors de la terra exequutar e deduhir a afecte lo que per ses reverencies era scrit e provehit e axi ho meteren per obra. Es ver que per quant lo Senyor Rey e tots los de son consell de continent que les letres foren rebudes per nosaltres lo Senyor Rey ho havent sentiment algu o per qualsevol altra via secretament hisque de ciutat e axi nos pogue provehir axi com per ells era scrit. Pero deduhint mes a efecte lo sobredit per quant lo dit Senyor Primogenit lavors encara era a Fraga fonch treta la bandera de la ciutat acompanyada com mils poguem de continent fent la via de Fraga per entendre en recobrar la persona del dit Senyor Primogenit. Es ver que lo Senyor Rey presentint la exida de la bandera ab cuyta lo trague de Fraga fent la via de Çeragoça. E per quant nosaltres a soles no erem per prosseguir aquest fet ni bonament presentarnos alla nos convingue restar Alcarraç ab la bandera ab delliberacio e consell dels embaxadors del Principat o de la part de aquells qui eren ab la bandera.
E aqui stam huy en jorn (avui en dia; huy en dia, hui en dia) e no entenem a partir de aqui enseguint lo que per ells nos es scrit fins hajam altre socos (socors; socorro) e avis. E per quant la Senyora Infanta huy ha parlat ab los embaxadors e nosaltres sobre certs migans que ella enten moure dels quals los embaxadors scriuen al larch ço es que enten treballar ensemps ab la Senyora Reyna que lo Senyor Primogenit vengue en aquesta ciutat en poder dels embaxadors hi de aquesta ciutat demanat que si la Majestat del Senyor Rey sera plasent passar aço sia segur que no fos feta alguna novitat en la honor e preheminencia de sa corona reyal per moviment de pobles ni alias volent pensar en levar lo Primogenit en Rey ni en altra manera hi ab tot que a nosaltres fos vist de aço deures consultar ab ses reverencies per quant haviem scrit que no sentenes en algun tracte los embaxadors nos han dit forçadament que en virtud de ses instruccions et alias ells podien e poden e deuen acceptar e passar en veure lo dit Senyor Primogenit a ma nostre. E axi perque la dita Senyora Infanta congoixava molt e per lo ajust de les gents axi propinch e per no torbar la deliuracio del dit Senyor Primogenit hi crehent esser axi vostra voluntat com los embaxadors afermen e per esser axi vist als de Barchinona e altres com sia ver may no esser stat penser algu ni placia a Deu en res prejudicial a la innata fidelitat del Senyor Rey havem prestat nostre assentiment no entenent may en res desviar de la voluntat e delliberacions de lurs reverencies e de lur noble consell de XXVII hi ab ells dits embaxadors acceptar la persona del dit Senyor Primogenit. Semble a nosaltres esser molt necessari si a nostre Senyor Deus plau metre en lo cor de la Majestat del Senyor Rey condescendre en donar la persona del dit Senyor Primogenit e essent reduhit o venint per qualsevol via en sdevenidor a memoria del Senyor Rey lo que ses fet e enantat en aquests fets hi deliurament de la persona del dit Senyor Primogenit hi dels qui son entrevenguts aqui en ordonar hi provehir e nosaltres aci en deduhir a efecte aquestes coses e majorment nosaltres insiguint lurs ordinacions com siam aci e molt appartats e no ab aquell sforç ni virtut que ells siam preservats de tots perills dans e inconvenients axi de persones com de bens. E que en aço molt cautament e segura hi sia provehit hi per de present e in futurum a repos e benifici de tots servey de nostre Senyor Deus hi encara de la Majestat del Senyor Rey.
E aço encara que vos los ho direu al mils que poreu encara lols legireu ad litteram.

Als molt reverent egregis magnifichs e molt savis senyors los deputats del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet en Barchinona.
Molt reverent egregis magnifichs e molt savis senyors. Una letra vostra de set del present havem rebuda ab la qual nos scriviu les coses per vosaltres provehides sobre la liberacio del Illustrissimo Senyor Princep vist que lo Senyor Rey jatsia supplicat de gracia e de justicia no ha volgut condescendre a les supplicacions del Principat. E com es stat delliberat que la ciutat de Leyda ab la mes gent que pora vaja la via de Fraga per haver e recobrar lo dit Senyor Princep e la universitat de Cervera hi trameta gent e com la bandera de Sant Jordi se traura per socorrer de mes gent e posareu stepes pera XXIIII galeas per visitar les illes e acordareu gent de peu e cavall per provehir en les dites coses pregantnos e encarregantnos trametam cent homens disposts a treball e armats a punt ço es sexanta ballesters trenta empavesats e deu ab lançes largues que vosaltres los pagareu lo sou e per lo temps que delliberareu. Sobre les quals coses jatsia greus e enugoses lo consell de aquesta ciutat qui tots temps ha delliberat conformarse a les provisions e deliberacions e esser unanimo e concordes ab lo Principat ha provehit de trametreus los dits cent homens e per haver aquells havem treballat e trobamne prou ben disposts que hirien sino que volen saber lo sou quels sera donat e pera quin temps e que aci los sia bestreta alguna part de lur sou per la qual raho havem deliberat fervos la present per home propi supplicantvos vullau scriure de vostra intencio sobre les dites coses e provehir de persona qui bestraga aci als qui hiran de alguna quantitat cor de tot cert vos tremetrem bona gent la que demanau. E per quant en aquesta ciutat ha gent de mar mestres daxa calafats e altres persones abtes pera fer fustes pera les quals a fer hi ha en aquesta ciutat bona disposicio vos supplicam que de las galeas que feu fer ne vullau fer en aquesta ciutat tres o quatre e sera cosa que reputarem a gracia a vostres reverencia e magnificencies les quals nos rescriguen tot lo que plasent los sia. A les quals certificam con la present hora som stats informats certament per home quiu ha vist que lo Senyor Rey ahir que era dimars fonch en Casp ab lo Senyor Princep e que fa la via Dalcanyiç hon deu aturar fins a divendres prop vinent e de alli se diu quel deu menar al castell de Morella e que la Senyora Reyna el Infant fan la via de Çeragoça. Perque mossenyors siaus avis e tingaus la Sancta Trinitat en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio molt promptes e apparellats los procuradors de Tortosa.
Lo present correu parteix huy que es dimecres de nit a les nou hores apres mig jorn.
Ha esser aqui dema que es dijous entre les onze e dotze hores de la nit apres mig jorn si compleix a la dita hora haventli a donar dotze florins corrents e sino compleix la mitat.

Als molt reverent magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverent magnifichs e honorables senyors. De vostres grans reverencies e honorables savieses havem rebuda una letra closa la data de la qual fou en Barchinona a VII del present mes en la qual nos explicau la deliberacio per vosaltres feta de acordar certa gent axi de cavall com de peu per haver lo Senyor Princep e Primogenit per aquellas vias de fet possibles contrestant a qualsevulla altres exceptada la persona del Senyor Rey qui impediment donar hi volran e queus volguessem trametra cent homens de peu ço es LX ballesters XXX empavesats e X lances largues donant en aquells conestable. Perque nosaltres desijants complir lo que ordonareu vos trametem los dits cent homens als quals havem deputat e donat per conestable e regidor lo honorable En Berenguer Luch Ripoll ciutada de aquesta ciutat. Pregamvos molt lo dit conestable e tots los de sa conestablia haver per recomenats e mesos en la orde e prerogatives que aquesta ciutat ha e deu haver en semblants e altres actes com ells son e seran tostemps promptes en fer e ab efecte complir tot lo que per vostres reverencies sera ordonat e manat. Oferintsnos tostemps en fer e ab molta bona voluntat complir altres coses e molt majors qui per vostres reverencies nos seran rescrites. E sia la Sancta Trinitat en custodia e proteccio de tots. Scrita en Manresa a XII de febrer any Mil CCCCLXI. - Los quis recomanen e son prests a les grans reverencies e honorables savieses de vosaltres los consellers de la ciutat de Manresa.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverents egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Per causa de les duplicades letres vostres e dels molt honorables e molt savis senyors los consellers e consell de la insigna ciutat de Barchinona rehebudes digmenge proppassat quis comptave vuyt del present e dejus scrit mes de febrer per satisfer a la fidelitat a la qual los cathalans son tenguts a la corona reyal en aquelles distinctament recitada nosaltres havent a cor deduhir en efecte lo contengut en aquelles havem provehit en trametre certa gent darmes. E per quant en aquesta vila qui es una de les claus de aquest Principat es molt necessari en tota e ferma custodia deure esser ben consellada e ajudada per tant havem delliberat trametre aqui lo honorable En P. de Plegamans exhibidor de la present plenament informat e instruhit de nostra intencio e voler sobre los dits afers. Placieus donarli fe e crehença en tot ço e quant de part nostra e de aquesta vila sobre los dits afers vos dira e explicara axi com si per nosaltres presencialment recitat vos era provehint si present vos sera en tal forma e manera que a la deguda indempnitat de aquesta vila e de tot lo Principat sia promptament subvengut. E sia la Santissima Trinitat guarda e proteccio vostra. Scrita en Cervera a XI dias del mes de febrer any Mil CCCCLXI. - Molt reverents egregis nobles e magnifichs e molt savis senyors a tots honor e servir vostres apparellats los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverent egregi nobles e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverents egregi nobles e magnifichs mossenyors. Vostra letra de VII del present havem rebuda vuy hora de mige nit per la qual restam avisats de les loables e singulars provisions e actes per vosaltres fets en deliurar la persona del Illustre Senyor Princep e Primogenit de Arago e de Sicilia de que restam molt aconsolats sperants la fi per tots desijada. E per semblant de les XXIIII galeas per la bona provisio en visitar les illes e altres coses concernents la utilitat del dit negoci. Del nombre de cent homens quens assignau vos trametam juxta lorde que scrivim de continent per nos sera provehit ab degut efecte que sera honor del nostre stament e servey del Principat avisantsvos que continuament siam avisats aci en la casa del General aci construhida segons que pus largament rescrivim al magnifich mossen Johan Çamso cavaller embaxador nostre tostemps starem ajustats per esser promptes en exequir totes coses que per vosaltres seran deliberades. E sia molt reverents egregi nobles e magnifichs mossenyors la potencia divina vostra continua guarda. Scrita en Perpinya a X de febrer del any Mil CCCCLXI. - Lo vescomte de Roda. - Los quinze elets per lestament militar del comdat de Rossello residents en Perpinya prests a vostre ordinacio.

Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los deputats e consell residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors. Vuy dada de la present que tenim XI del mes de febrer a les XII hores de mig jorn havem rehebuba una vostra letra per lo correu portador de la present la qual legida de continent per satisfer al contengut de aquella havem aplegat consell de prohomens de la present vila en lo qual ab unitat e concordia es stat delliberat per honor e exaltacio de la corona Darago e per satisfer a la deguda fidelitat condecendre e complir al contengut de vostra letra e aqui matex havem elegit capita de la gent demanada lo qual molt prest ab la dita gent sera ab vostres reverencia magnificencies e honorables savieses. Supplicantsvos de hora en hora opportunament nos vullats (occitano; mos vullgau; nos queráis) avisar de les occurrencies del negoci oferintnos en per tostemps esser prests e apparellats en totes coses qui sien a honor de la dita corona e conservacio de nostra fidelitat. E sia molt reverend magnifichs e honorables mossenyors la Sancta Trinitat vostra continua guarda. Scrita en Puigcerda a XI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A vostres honor e servey apparellats los consols de la vila de Puigcerda. 

Al molt reverent magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverent magnifichs e honorables mossenyors. Ir a les dues hores apres mig die reebem una letra vostra dada en Barchinona a set del present tramesa per En Pere Steva correu vostra en la qual nos avisau per vosaltres e vostre consell es stat deliberat que vist lo Senyor Rey no ha volgut condecendre a les supplicacions de aquest Principat sobre la liberacio de la persona del Illustrissim Princep e primogenit del dit Senyor Rey sia procehit en haver lo dit Illustrissim Princep e primogenit per totes aquelles vies que possibles sien. E per deduhirho a efecte es stat deliberat acordar gent darmes e per ço nos dieu vos emviem vint e cinch homens armats e a punt. Sobre que certificam la providencia de vosaltres que de continent rebuda la dita letra havem aplegat nostre consell e en aquell expressament havem deliberat e conclos donar bon compliment en trametreus los dits XXV homens avisant la providencia de vosaltres que molt prestament seran aqui promptes a fer lo qui per vosaltres llurs sera demanat. Dada en la vila de Figeres a X de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - Apparellats a vostre servir e honor los consols de la vila de Figeres.

Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona als honorables qualsevol oficials reyals diputats locals guardes del dit General. Salut e honor.
Jatsia haguessem manat per nostres provisions e requestes que fusta alguna no leixasseu exir de la costa del Principat ara empero per certs sguarts que no curam aci explicar e perque les fustes portaran vitualles a aquesta ciutat volem e manam que les barques den Johan Doye den Bernat Andreu e la sagetia den Salvador Roig qui van per aportar forments (frumentum; tipo de trigo; forment) e altres vitualles a aquesta ciutat segons es dit lexets (occitano; dixéu; dejad; deixeu) anar e navegar alla hon se vullen sens contrast. Dada en Barchinona a XIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra de creença acomenada al honorable En Pere de Plegamans havem rebuda e hoit plenamet lo dit vostre missatger de tot lo quens ha volgut dir en virtut de la dita creença. Vos responem que la nostra intencio es stada sempre e es que tot quant se es fet en aquest negoci es stat fet a conservacio de la feeltat reyal e axi no ha loch lo fet de capita. E ya havem scrit al diputat local sobre del veguer ques haje degudament en lo que aqueixa universitat volra. E que no dupteu de algu que per lo Senyor Rey es preeposat e castigar qualsevol persones qui no volran viure pacificament. E aquest Principat no enten a fallir en les dites coses. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.
Apres la data certificamvos que en tot lo benavenir e seguretat vostra nosaltres serem promptes ab tanta voluntat e efecte com dir se puixa segons per vosaltres es dignament merescut.

Als molt honorables e de gran providencia senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e de gran providencia mossenyors. Rebuda havem vostra letra de creença en persona del honorable mossen Francesch del Bosch ciutada e sindich de aqueixa ciutat lo qual molt prudentment nos ha explicada la creença e encara legida la instruccio que sobre aço havia de vostres savieses. Per dita explicacio e lectura vehem continuarse la virtut de constancia que haveu en lo obtenirse lo desigat fi de les coses justament e sancta principiades en que aqueixa ciutat tant virtuosament e deguda ha principi donat e constantment persevera e consemblantment ab virtut speram continuara sens desistir acompanyant a nosaltres quius fem certs a seguretat e indemnitat de aqueixa ciutat e de tot lo Principat provehirem degudament principiant consellant e entrevenint en tot com pertinent es aqueixa ciutat magnanima. E en aço dubte algu no haguessen car lo honor util e indemnitat de tots es molt diligentment attes e considerat.
A present haurem bona concordia ab lo capita e a vostra indemnitat es be provehit. Placieus donar orde en copiositat de vitualles. E puys aixi (pocas veces se lee aixi, más axi) sou be acompanyats no es vist freturar esser aqui la embaxada car pus segurament e matura se faran les delliberacions e provisions. E per ço es provehit sen tornen los embaxadors. E lo parer vostre sobre la oferta feta a la Illustrissima Senyora Infanta era molt notable e savi. De les coses que succehiran continuament seran avisades vostres savieses a la complacencia de les quals serem tostemps promptes. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Monserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

Als magnifichs e molt honorables senyors los jurats de la ciutat e regne de Mallorcha.
Molt magnifichs e molt honorables senyors. En dies passats responentvos a la letra que de vosaltres rebem vos scrivim stesament de les multiplicades supplicacions e intercessions per part de aquest Principat fetes a la Majestat del Senyor Rey per liberacio de la persona del Illustrissimo Senyor don Carles fill primogenit del dit Senyor Rey per les quals supplicacions e intercessions a fer continuament ere ab la dita Majestat sollemne embaxada en nombre de XV persones de les mes insignes de aquest Principat. E mes ab la dita letra vos diguem com era delliberat trametre altra embaxada en nombre de XXXXV persones agregades al primer nombre e que axi foren sexanta la qual cosa en efecte es stada deduhida. Los dits sexanta embaxadors per molts dies son stats ab la dita reyal Majestat fahent e continuant les supplicacions dessus dites. E darrerament com gracia sobre aço en lo conspecte de aquella no hajen poguda obtenir han demanada la liberacio dessus dita per migans de justicia fundants aquella per quant lo dit Senyor Primogenit era vengut devant la reyal Majestat demanat per aquella e per leys e constitucions de aquest Principat tota persona per lo Princep o Rey demanada es haguda per guiada e assegurada e per altres moltes rahons per les quals aquest Principat preten la persona del dit Senyor Primogenit deure esser en libertat restituida e en la detencio sua sostenir violacio e ruptura leys moltes de aquesta patria la qual liberacio e reintegracio de les dites leys per justicia demanada axi poch ses poguda obtenir essent la dita Majestat reyal obsessa de perversos e malignes consellers qui poch tements la correccio divinal e menys desigants lo servey e honor de la dita reyal Majestat e lo benefici de la cosa publica de aquest Principat e de tots los regnes e dominis de la reyal corona volrien perdre la persona del dit Senyor Primogenit e tolreli la successio apres los dies de la dita reyal Majestat a ell deguda. E axi aquest Principat frustrat de tota sperança e de gracia e justicia en la prosecucio de aquest negoci vist a la persona del dit Senyor Primogenit esser degut deute de fidelitat com a fill primogenit de la reyal Majestat e apres los lonchs dies de aquella en los regnes e dominis seus legittim successor per retre lo deute a la dita fidelitat la qual en Ios coratges dels poblats en aquest Principat irradicablement es fundada e per conservacio de les constitucions e leys del dit Principat precedent matura delliberacio a tot servici de nostre Senyor Deu e honor e servey de la dita reyal Majestat e salvacio de la persona del dit Senyor Primogenit ha delliberat insurgir ab ma poderosa e fort contra los dits inichs e perversos consellers de la reyal Majestat e fer tota potencia e sforç per liberacio de la persona del dit Senyor Primogenit. E per execucio e efecte de la delliberacio dessus dita la bandera de Sant Jordi e la bandera reyal son exides de aquesta ciutat acompanyades de cert nombre de gent de cavall e de peu asoldajada de pecunies del General de aquest Principat e sots conducta del egregi comte de Modica capita general en la gent de cavall e del vezcomte de Rochaberti en la gent de peu e ab companyera del veguer de aquesta ciutat en nom del Senyor Rey e per semblant de altres ciutats e comunitats de aquest Principat son exides companyies de gents dels oficials reyals acompanyades. E axi ab ma poderosa sera prosseguit lo dit negoci e de aquell nos desistira fins la persona del dit Senyor Primogenit sia delliurada e en plena libertat restituida e fins aquest Principat sia reintegrat en la observancia de les leys e libertats sues. E mes per lo tranquille e pacifich stat de aquest Principat e dels altres regnes e dominis de la reyal corona e a preservarlos de tot perill e inconvenient e alterar tota potencia enemiga es stat delliberat aci esser fetes XXIIII galeres a les quals se dara obra de continent e en la total expedicio de aquelles. De les quals coses totes dessus dites havem delliberat fer certes les magnificencies e honorables savieses vostres perque sapien e senten tot lo nostre proces e alguna cosa no esser stada feta sino a tot servici de nostre Senyor Deu e de la dita reyal Majestat e per servar la incorrupta fidelitat a la Majestat reyal deguda. Pregants e exhortants les dites magnificencies e honorables savieses vostres en la liberacio del dit Senyor Primogenit e retre sobre aço vostre deute a la dita reyal corona segons de bons e fidelissimos vassalls se pertany esser conformes ab delliberacio de aquest Principat e mostrant unanimitat de volers segons fins aci entre aqueix regne e aquest Principat es stat fet e observat a tota honor de la corona reyal e al bon stat de quiscuns en que aquest Principat es molt voluntari e dispost e sera quiscuna vegada en totes coses benifici de aqueixa ciutat e regne concernents. Molt magnifichs e molt honorables senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua. Rescrivintsnos françosament tot ço queus placia. Dada en Barchinona a XIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

FIN DEL TOMO DÉCIMOCUARTO DE LA COLECCIÓN, PRIMERO DEL
LEVANTAMIENTO Y GUERRA DE CATALUÑA EN TIEMPO DE DON JUAN SEGUNDO.

15, 16 de enero.

15 DE ENERO. 

Se acordó que se extendiese la minuta de la contestación que debía darse a los embajadores, y que la carta de estos se comunicase a los abogados del General, para que redactasen un memorial de lo que podría contestárseles.

16 DE ENERO.

Fue aprobada la contestación a los embajadores, de la cual, así como de otros despachos expedidos o recibidos, se dio cuenta en esta sesión y son como siguen:

Als molt reverend egregi magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Tantes coses son stades scrites en los dies passats per les frequentades letres que trameses vos havem que al present per evitar vici de replicats ab brevitat pot esser respost a vostra letra de XII del present XIIII en la nit per nosaltres rebuda la qual solament es stada legida e hoida per nosaltres mas encara per tots los congregats de present en que conve molt gran e copios nombre de persones de cascun stament molt savies e de gran reputacio e stima que comprenen tot lo Principat de Cathalunya. E per semblant es per tots hoyda e ab comuna approbacio tramesa. E perque siau participants en la contencio e plaer que se ha de la prossequucio diligent ques fa en aquest negoci del Illustrissimo Senyor Princep vos certificam com legits publicament en presencia dels congregats tots los actes e scrits que en aquesta materia se son fets e les letres daqui vengudes per tots los dits congregats ab summa unio virtut e conformitat son stats no solament approvats mas encara molt comendats. De tal unital e virtut que vuy es en tot aquest Principat se ha creure fermament esser causa Deus omnipotent qui axi en hun moment ha illuminat e scalfats a concordia e unitat de volers los coratges dels poblats en aquest Principat qui tots ab una boca (se encuentra bocha) parlen. E no es cosa sens gran admiracio tantes gents axi disperses de loch e voluntats e encara moltes contraries divises e apasionades haver promptament ses passions deposades o talment per aquest negoci arreglades que tots temps del principi fins ara la concordia ha pres tal augment que en aquesta materia sino ab hun parer no sinch parle lo qual es que sia prosseguida fins a la desijada fi e james cessar o desistir nos prometa.
Aquesta es la comuna deliberacio del hun strem de Cathalunya al altre. E jatsia lo enemich de concordia ab la sua vigilancia acostumada no haja cessat zizania seminar pero es frustrat de la sua obra e per illuminacio del Sant Sperit virtuosa concordia e unitat preval e obte. Don se ha fermament creure nostre Senyor Deus fer part en aquesta materia e deuse gran confort pendre haura lo fi desijat. Subintrant donchs al respondre de dita vostra letra haguera plagut a tots los qui la han oyda axi stretament com era scrit per la vostra letra de VII del present e ab aquell compliment fossen stades totes les coses splicades. Pero creuse apres que scrit havem sera stat fet e que la brevitat del temps per lavors no comportas tantes coses com scriviem esser a exequucio deduhides. E hon al present nou fossen afectuosament vos pregam vullau aquelles coses a efecte deduhir acompanyantho encara de les coses dejus scrites en lo cars hon fossen e necessaries sien. Les rahons e suasions que la Majestat del Senyor Rey vos ha fetes de partir de aqui e tornarvosen impingint que la vostra representacio dona causa al Rey de Castella trametre gent darmes en la frontera et cetera ab la sua clemencia parlant nous deuen fer moure ne es voluntat nostra per forma alguna de la sua Majestat partiscau e la prossequucio de aquest negoci desempareu ans seriem pus promptes e deliberats trametra altra e altra pus numeroses embaxades que diminuir de aqueixa car certament
tant es la voluntat unica en les gents sobre la prossequucio de aquest negoci que tornarvosen o tot o part semblaria desistir de aquell o podria portar molt inconvenients e no sens causa car aquest negoci no solament concernex la persona del Senyor Princep mas encara lo prospero stat de tots los poblats en aquest Principat de la cosa publica del qual lo Senyor Rey de present es cap e apres la sua Majestat nos pot dir lo dit Senyor Princep com a successor seu no deja esser cap de la cosa publica del dit Principat. Gran interes ha donchs aquest cors de cosa publica del Principat de Cathalunya en la conservacio de aquell qui spere esser son cap dotat de tant consell prudencia e virtuts com es lo dit Senyor Princep. Vulgarment se diu que sostenint passio lo cap totes les parts del cors stan desordonades e gravades. Considerat lo dit Senyor Princep esser tal fill de nostre Rey e Senyor justissima causa e raho es en conservacio de aquell lo dit Principat tot son sforç metre e diligentissimament treballar majorment com lo dit Senyor Princep demostrant gran amor als catalans a ells venir e entre ells viure e cohabitar elegit havia. Es creu la gran confiança que en los cathalans ha haguda haverli donat causa de menys suspicions haver que per ventura alias hagudes per ell foren.
E deu donchs restar frustrat lo dit Senyor Princep de tanta seguretat e sperança que haguda ha en los cathalans. Cert no ans dignament e deguda deuen per la sua liberacio ab molta diligencia e virtut treballar e majorment com se vege esser innocent de culpa e les causes de la sua detencio scrites e aci splicades esser tals que qualsevol de menor condicio ab molta menys pena sens comparacio de la que ell ha passada seria remes e relaxat. E molt mes se deu en la prossequucio daquest negoci perseverar e sens sperança de cansar e desistir ab extrema vigilancia e importunitat entendresi per quant en la detencio del dit Senyor Princep e extraccio de la sua persona del Principat de Cathalunya sostenen lesio prejudici e violacio molts usatges constitucions privilegis e libertats lo qual interes es molt propri de tots los cathalans e tant propri com la vida. Perque prosseguint reperacio de aquest negoci prosseguim la pus cara cosa que ha la cosa publica de aquest Principat ço es observacio de les libertats les quals virtuosament obrant nostres predecessors exposant persona e bens per exaltament e ampliacio de la corona Reyal han acquisides. Perque vos pregam fermament e ab paraules de molta eficacia aparteu tota sperança que la dita Majestat hagues de vosaltres tots o part tornarvosen per moltes rahons e suasions que fetes vos hage o fer vos puxa car negunes no son de tanta importancia que la menor causa de les sobrescrites no sia de major ponderositat e reputacio. Ab molta fermetat e stretura vos placia splicar a la dita Majestat aquesta deliberacio dels cathalans inconmutable encara que tots los majors inconvenients del mon vehessen car egual inconvenient al que sostenen veure no poden. Haver guerra ab reys vehins quant potents que sien no han en tal redupte o stimacio com han veure lur Rey e Senyor quils deuria ben amar voler e endreçar no solament no volerlos otorgar gracia mas encara ab lesio interes e violacio de usatges e constitucions no voler les libertats de la patria observar e ab tot per molts sia cregut lo ques diu de la gent darmes de Castella esser fama introduida per moure vosaltres al retorn encara que molt mes ne fos en esser que nos diu per ço lo retorn en forma alguna permes no seria fins deguda reintegracio de les libertats de la patria haguda fos la qual reintegracio ab summa diligencia e gran instancia molt sforçadament demanada per vosaltres continuament sia juxta la forma de la dita letra. E pregamvos per res no ommetau axi stretament com ho scrivim explicar a la dita Majestat ab aquella pertinencia de paraules e reverencies ques mereix present son consell totes les coses que scrites vos havem eus scrivim per obtenir reintegracio dels perjudicis fets a la patria per la extraccio de la persona del Senyor Princep de la vegueria de Leyda e Principat de Cathalunya ahon cove per reparacio de les dites libertats sia restituit e tornat. E axi ab los motius ja stesament scrits ab deguda humilitat e reverencia molt stretament demanareu a la dita Majestat restituir e tornar la persona del dit Senyor Princep en Cathalunya e dins la vegueria de Leyda. E tant sobre aço vos strenyereu que de la sua Serenitat resposta clara reporteu si li plaura la dita reintegracio al Principat fer retornant lo dit Senyor Princep en lo Principat de Cathalunya e dins la vegueria de Leyda no oblidantvos en aquests parlaments a la sua Majestat commemorar aquestes esser leys de la terra paccionades e per la sua Altesa de observar jurades les quals han esser a la ungla seguides e al pla e litteral seny enteses sens intricacions e subtilitats de glosadors com per semblants libertats axi sia molt rahonablement e justa disposat. Car los Reys e Senyors deuen haver la paraula molt ferma e plana no varia e sens intricacio entenedora per manera que de tal parula disputa alguna haver nos deja. E molt menys se deu disputa alguna o dubitacio sostenir de observança de la fe o jurament de Rey. E aço han los Reys de Arago ab molta diligencia acostumat observar e son stats de lur fe molt gelosos e si ses qualsevol persona qui degudament vol haver bon nom honor e reputacio. E encara que la sua Majestat diga que no enten haver contrafet usatges e constitucions e siu havia vist per son consell ho repararia ab humil reverencia de la sua Serenitat parlant aquesta forma de parlar no excusa la ruptura e violacio de les dites libertats car si ho fahia james hi seria fet prejudici car promptament se diria que no se enten contrafer et cetera.
Per vosaltres en aço sera dit esser notori e manifest per la dita extraccio esser contrafet als dits usatges constitucions e libertats e aquesta tal notorietat no admet cognicio o visio alguna de consell e molt menys fora lo Principat segons extensament veureu per lo memorial que va ab la present letra. Sola lectura o demostracio de usatges e constitucions que sacostuma fer dels privilegis o libertats se comporta per les dites constitucions les quals son tan planes e les cove sens gloses e interpretacions entendre que la sua occulatissima Serenitat si de occupacio no stara occupada oyda lectura delles per vosaltres feta facilment compendra e prompta quant sia contrafet a dites constitucions usatges e libertats la reparacio e reintegracio de les quals virtuosament entenem prosseguir e de dita prosequucio james desistir ab Ios migans deguts e pertinents. Be havem sperança que la sua Majestat vos fara resposta voler dita reperacio fer e per obra ho metra car si nou fahia portaria los poblats en aquest Principat en tal desesperacio que donaria occasio a inconvenients irreparables e la sua prudentissima Altesa servey e bona reputacio de tals coses no reportaria. Creheu ab gran dolor e congoxa recau en nosaltres tal pensament que sentissem la dita Majestat per reparacio de tals prejudicis no voler retornar lo Senyor Princep en la vegueria de Leyda don lo ha tret pero cove saber quen ha esser prestament del och o no. 

(Nota del editor, Ramón Guimerá Lorente:
och : oc : òc: hoc, sí en OCcitano, langue d´òc, languedoc, occitan, ocsitá. La lengua occitana hoy en día comprende varios dialectos, antiguamente se llamaba lengua provenzal, otras veces lemosín. Hoy se la divide en 5 dialectos principales: provenzal, lemosín, languedoc, gascón y vivaroaupenc – en zona Alpes. Además hay otros dialectos como el aranés y por supuesto, el catalán, que siempre ha sido un dialecto occitano, como lo dicen varios autores: Loís Alibèrt, después de publicar Pompeyo Fabra su gramática, "en su gramatica occitana segons los parlars lengadocians", escribe sobre los dialectos del languedoc, "... catalan comprés". Meyer-Lübcke, romanista alemán, en su grammaire des Langues Romanes, 1890, también afirma que el catalán no es más que un dialecto del provenzal. Friedrich Díez, Grammaire des Langues Romaniques, 1874, escribe que el provenzal se extiende particularmente en Cataluña. P. Aguado Bleye, Historia de España, 1929, dice "la poesía erótica de los trobadores provenzales fue imitada en Cataluña en los siglos XIII y XIV". Esto se demuestra además en varios textos como este, tomo XIV de la colección de archivos inéditos de la Corona de Aragón, publicado por Próspero de Bofarull y Mascaró. En otro tomo se lee al rey Martín I de Aragón, en Valdonzella, antes de morir, decir "hoc", y así lo escribe el protonotario.
- Dante divide las lenguas románicas derivadas del latín en tres ramas generales según la afirmación: oc, oil u oïl, sì o sí, en su libro, no acabado, De vulgari eloquentia: 6. Totum vero quod in Europa restat ab istis, tertium tenuit ydioma, licet nunc tripharium videatur: nam alii oc, alii oil, alii sì affirmando locuntur, ut puta Yspani, Franci et Latini. Esta división aparece en varios puntos del libro).

Moltes vegades haurem sentit lo no que encara nou podrem creure. Pero si tal credit una vegada se admet en los coratges dels cathalans siau certs que no se oblidaran usar de tots los remeys que puxen degudament per observacio de lurs privilegis e libertats.
E de aquesta tal voluntat vos pregam façau certissima la Majestat del dit Senyor suplicant la clemencia sua en tal punt e axi stret no vulla portar los cathalans ne experimentar si alguna part los ha restat de aquella singular e precipua virtut que lurs predecessors hagueren en adquirir les libertats suplicant stretament e molt clara la sua Serenitat no vulla fer experiencia del que abastara lo ingeni e poder dels cathalans en defensio de les libertats. E feu ben certa la sua Majestat que no se oblidaran de tant be e honor lur car axi poch se aconortarien de aço com farien del stat e honor de la sua corona sil vehien star en gran perill. Ne deuria voler la sua Majestat se contentassen los cathalans abandonar aquesta empresa qui tant toque e concernex lur honor e proprl interes perque lo interes de la sua Altesa abandonar james deliberassen com no farien ne james ho han fet ans es notoria e manifesta lur innata e incorrupta fidelitat per la qual en part alguna del mon no se haura pensament a ells o a lur nom e honor contrari. E si de aquestes coses fama alguna va per lo mon sera en laor e recomendacio dels cathalans car per tot se dira que virtuosament obren no donant loch ne comport no esserlos observades los privilegis e libertats a ells jurades. Desigen pero esser molt lunyats los cathalans de tal concertacio e volrien humanament e ab molta clemencia esser per la Majestat de lur Rey e Senyor esser contractats. E axi ho speram per vostre miga e industria se obtendra haventvoshi ab aquella virtut que tots temps confiat havem. E podra esser a la Majestat del dit Senyor commemorat lo exemplar del Rey En Jacme de inmortal memoria lo qual havent algunes diferencies ab son fill primogenit molt humanament e virtuosa remete a tres persones de la terra la total decisio e repos de aquelles diferencies lo que fou ab molta raho fet car en causa de propria passio algu jutge egual esser no pot ne deu perque fora molt pertinent stat e a laor de Deus servey e honor del Senyor Rey repos e tranquillitat de la cosa publica del Principat al dit Senyor hagues plagut haver feta gracia al Principat segons al principi ab molta instancia humilment es stat supplicat e per lo dit Principat li es stat consellat. Lo qual consell la dita Majestat per son servey deguera haver molt abraçat e seguit com lo dit Principat sempre haja acostumat be defendre e aconsellar lo honor de son Rey e Senyor e extirpar los qui perversament e iniqua lo ofenen per males informacions e consells o en fet. E clarament veu lo dit Principat esser lo dit Senyor molt ofes per sinistres informacions e passions de que aquesta cosa publica qui es lo cors de aquell cap covendra pendre aquell sentiment que sen merex. Don conexera lo dit Senyor aquest Principat haverlo deliurat de tanta opressio com es la en que sta e seralsne molt grat e viura longament ab molt repos e tranquillitat car per experiencia ses vist los Reys qui justicia han administrada com deuen e han lurs pobles amats e fetes gracies a aquest Principat seguint lo consell dell han molt ampliada la corona Darago e fet tot quant han volgut de son honor e servey. A la Senyora Reyna vos pregam façau un molt stret e afectat parlament explicantli acomodadament totes les coses damunt scrites suplicant la Senyoria sua sia lo miga de obtenir lo repos de tantes congoxes que apperellades stan car son certs los cathalans que si la sua Altesa volra en obra e exequucio deduhir les ofertes que fetes ha les libertats seran be observades e aquest negoci pendra molt bon terme e repos. E hon se haja a venir a altres instancies e remeys no podra esser que la sua Senyoria e encara los seus no hagen e porten gran part de les congoxes ques suscitaran les quals crehem seran tantes que bastaran a moltes gents fornir mes que no volriem. Donchs per fer gracia als cathalans e evitar tants inconvenients apparellats placia a la sua Altesa pus (este pus es pos; pues) ferho pot provehirhi e fer ab la Majestat del Senyor Rey aquestes coses sien reparades.
La comuna opinio es que tot lo repos daquest fet sta en ma e poder de la dita Senyoria perque es vist necessari esser molt streta suplicada e inquietada per donar orde lo dit repos se haja. E per tant molt stretament lan suplicareu car siu vol la sua Senyoria qui es tant intelligent molt promptament trobara vies e expedients per total conclusio e repos dels negocis. E de seguretat plenissima e de moltes coses quis cogiten per sdevenidor poran a la sua Altesa oferta fer e totes les coses dir queus sien vistes utils a condicio desijada daquest negoci. E specialment li podra esser dit que attesa la qualitat e condicio de la persona del Senyor Princep si algun inconvenient li occorrie stant les coses com de present stan ne seguiria grandissima infamia e a la Majestat del Senyor Rey e molt mes a la dita Senyora e los inconvenients serien tants e tant grans que lo assossech no seria axi facil com vuy es. E per provehir e obviar a aço fora stat molt pertinent a gran descarrech de la Majestat del dit Senyor e de la dita Senyora haver comanada la persona del dit Senyor Princep al Principat de Cathalunya com a carceller car si a la persona del dit Senyor Princep ço que Deus no vulla cars advers seguia res no abastaria als inconvenients provehir. En lo tractament mogut no afretura respondre pus ya es abolit e plaunos molt lo rahonament per vosaltres al consell fet e encara que pus stret (este pus es plus, más) anas no poria nocument algu portar. Pregamvos encara per descarrech de aquest Principat los torneu parlar significant-los aquest Principat ha molts exemplars com son stats extirpats e fets punir perversos consellers qui damnejaven la cosa publica en molt menors cassos que no es lo present lo qual si a inconvenients venir haura ço que Deus no vulla lo total perill e pena sera dels consellants o qui en lo consell entrevenen.
E aço molt meritament per quant no entenen ab aquella diligencia e sforç que deurien en ben consellar encara que demanats no fossen e clarificar ab bones informacions e motius la pensa del Senyor Rey oppressa e detenguda de iniques informacions e axi evitarien molt e innumerables dans e sinistres qui apperellats stan e reduhirien ab lurs bons consells e informacions la sua reyal persona a bona opinio e la constituhirien en tranquillitat e repos don seguirien en lo dit Principat e encara en tots sos regnes e terres gran benefici e utilitat. Totes les coses sobrescrites en efecte axi expressament com les scrivim vos pregam e stretament encarregam expliqueu a la dita Majestat e de tot nos rescrivau quant pus prest se puxa. E no prengau admiracio si som stats algun tant prolixos en nostro scriure encara que en lo començ de la letra diguessem esser breus car a nosaltres par aço molt breu e ha molta brevitat sguardant la granesa de la afeccio ques ha en aquest negoci e gran afeccio nos pot de poques peraules contentar. E per res no ommetau frequentadament visitar la persona del Senyor Princep e confortarlo pertinentment. Jaus havem scrit de la resposta feta a mossen Luis de Vich la qual ben corroborada ab los motius sobrescrits es stada que de aquesta materia nos pot desistir.
E consemblant reposta sentim esser feta per lo consell de C jurats de aquesta
ciutat e encara per lo sindicat. E per quant sentim la Majestat del Senyor Rey es informada tanta unitat no esser açi e que aquesta materia ab divisio e ruptura evanira sia certa divisio no poderhi recaure e per ço seria dignament provehir per la sua Serenitat si castigava be aquells qui tales informacions fetes li han el han mes en frustratories sperançes. Les universitats han feta oferta vendre los infants si mester sera per prossequucio de aquest negoci e los singulars molt majors ofertes. Trametemvos copia de les letres que hagudes havem de Rossello. Apres que les sobredites coses ab comuna deliberacio foren en scrits redigides dada de la present es stat tot legit intelligiblement e publica a tots los congregats los quals ultra lo sobrescrit encara han volgut sia ajustat que sia dit a la Majestat del Senyor Rey que si no fos la innata e incorrupta fidelitat dels cathalans e la i*noble constancia que han e fermetat en lo degut de la successio de lur Rey e Senyor ne stiguera la sua Serenitat ab tant repos e tranquilitat en la cadira reyal com fa. E aço dien per les coses qui se attemptaren tractar e cautament moure en lo temps de son frare de eterna recordacio per lo net de Napols et cetera. Pero coneguda la dita fermetat dels cathalans tots aquells moviments cessaren e la sua Senyoria degudament e quieta succeheix. E mes han volgut los dits congregats degau dir a les guardes del Senyor Princep ab molta diligencia degudament façen la custodia car covendralos donarne bona raho. E que recordeu al reverend bisbe de Gerona canceller e al vicecanceller lo jurament per ells prestat de observar les leys de la terra perque sien promptes a ben consellar e obrar e ells e los altres cathalans del consell specialment hagen sperar de aquest Principat segons los fets condigna smena. E perque nos puxa dir totes les sobrescrites coses no esser stades a compliment reportades a la sua Majestat han volgut e deliberat vosaltres esser requests en virtut del jurament per vosaltres prestat de legir la sobre scrita letra a la Majestat del Senyor Rey present son consell si fer se pora sino a la dita Majestat e a la Senyora Reyna e al consell cascuns per si. Perque inseguint dita deliberacio vos requirim en virtut del jurament façau dita lectura e hajau cathalana resposta. E sia molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra guarda e direccio dels afers que teniu entre mans.
Dada en Barchinona a XVI de janer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes

Senyors. Metentse ya en bell la letra present a VII ores de nit havem rebuda vostra letra de XIIII a la qual responent quant a les copies de les dues letres pot esser sien exides car nosaltres volents ab conformitat anar ab aquesta ciutat comunicam vostra letra al consell e nostra resposta per quant ells se volien ab aquella conformar. Pero provehirem que certament daqui avant de vostres letres nos podra copia en forma alguna haver e sis pora trobar com es exida si fara lo degut. De les letres que nosaltres vos trametem encara que sen hagues copia no hi donam molt car ja veheu com si provehex sia legida la que va. La resposta feta per los del consell es cominal encara que mostren desastimar aquest Principat pero façes lo be. La resposta dels diputats de Arago par a nosaltres satisfaça poch a lur honor pero sien continuats algunes vegades dirlosho per veure sis mouran ajudar conduhir la materia. E no duptasseu en res que açi ha summa uniformitat per prosequucio de aquest negoci. Be sentira lo Senyor Rey ço que ha trobat mossen Luis de Vich e sabra lo contrari de ço que es stada informada la sua Serenitat la qual dignament provehiria si castigava be los que tals informacions li han fetes.
La lectura de aquesta letra que va a la stretura del jurament sera excusacio a vosaltres si necessari era.

Segons les letres trameses als dits diputats e consell demostren la Majestat del Senyor Rey quant li es dit que sia merçe sua tornar lo Illustre Princep en Cathalunya per observancia de les constitucions ya allegades diu ho fara veure en son consell.
Deu esser satisfet a la sua Serenitat de paraula e sens scrits ne subir juhi que salva tots temps la clemencia sua tal visio o conexença o demanar de consell en Arago del present negoci en lo que ha sguart al Principat de Cathalunya nos deu esser fora lo Principat de Cathalunya per les rahons seguents.
Primo car per ço son fetes les constitucions disposants que les causes de Cathalunya dins Cathalunya sien tractades perque de res que en aquelles haje sguart fora lo Principat no sie tractat e lo contrari serie en gran dan e lesio del Principat. E sis vol dir que aço es dupte si la dita extraccio es contra constitucio o no deu esser satisfet que de aquex dupte conexer se deu dins lo Principat e no fora aquell majorment que si era permes que tal conexença fos feta fora lo Principat ne seguiria hun gran inconvenient que los cathalans serien privats sens coneguda de dret de lur possessio la qual es que no deuen esser trets fora lo Principat e axi seria contra les constitucions de Cathalunya signantment contra la constitucio del Senyor Rey En Pere en la cort de Barchinona capitol XXIIII e del Senyor Rey En Jacme segon en la terça cort de Barchinona capitol VI et VII. E per conseguent ans de totes coses deu lo dit Illustre Princep esser restituit en la ciutat e vegueria de Leyda e axi sera lo dit Principat restituit del que es stat despullat (despojado; también significa desnudo) sens coneguda de dret salva la Majestat reyal e fahent aço lo dit Senyor Rey servara son jurament.
Item mes intrant fora lo Principat o conexent de tal cosa se seguiria lo contrari de la fi per la qual los gloriosos Reys de loable recordacio han consentit ab leys paccionades als dits cathalans que les causes de Cathalunya sien tractades dins Cathalunya la qual es stada per moltes rahons signantment que jutgant o conexentse dins Cathalunya judiquen conexen o vejen cathalans los quals han experiencia dels usatges e constitucions de Cathalunya. Item e los tals cathalans judicants o conexents votants han jurat servar les dites constitucions e usatges e axi no es versemblant volguessen degerar ne fer a Deu tanta ofensa. E per ço no sens causa es stat statuit e ab ley paccionada atorgat que no puxen judicar de les causes dels cathalans sino cathalans la constitucio del Senyor Rey En Pere terç (suele ser Pedro IV, tercero como conde de Barcelona) en la cort de Cervera capitol X e del Senyor Rey En Ferrando (Fernando I) en la cort de Barchinona capitol II. Ne si lo contrari era fet hauria valor segons la constitucio del Senyor Rey Alfons en la cort de Monblanch capitol XX.
Item mes lo Senyor Rey es tengut per sa clemencia strenyentsi ab ley paccionada judicar per directum segons lo usatge alium namque e judicar per directum es judicar segons disposen les constitucions de Cathalunya. E hon constitucions hi ha qui disposen cessen totes altres leys segons disposa la constitucio del Senyor Rey En Marti en la cort de Barchinona capitol II e del Senyor En Ferrando en la cort de Barchinona capitol XVII. Com donchs sie disposat per constitucio que les causes de Cathalunya dins Cathalunya et cetera igitur cessen totes altres disposicions.
Item clar es que lo Senyor Rey per sa clemencia ab ley paccionada deu judicar servant los bons usos al Principat segons la constitucio del Senyor Rey En Pere segon en la cort de Barchinona capitol VIII e del Senyor Rey En Ferrando en la cort de Barchinona capitol II e IIII. E es certa cosa que quant alguna causa es de gran importancia aquella es acostumada e usitada tractar ab grandissim nombre de homens de sciencia e notables e altres singulars homens. E com aquesta sia tant gran que major no puxa esser dita tant mes deu esser tractada ab grandissimo consell e de cathalans juxta les dites constitucions. E ab aço es satisfet si era dit per la Majestat reyal que ja te juristes cathalans en son consell car la arduitat de la causa merex tots los juristes de Cathalunya e no poch nombre majorment que per lo que fins aci es stat fet lo Principat ha causa de haver aquells per sospitosos ço es los juristes e los lechs per esser no cathalans son no suficients a judicar o votar o consellar en causes de Cathalunya segons disponen les dites constitucions.
Item certa cosa es que les paraules de les constitucions son clares e deuen esser servades a la ungla e segons lo seny literal de aquelles com sien leys paccionades e ab contracte consentides segons disposen les dites constitucions e per conseguent pus del litteral seny apar frustra es dubitar en aquell. Ne obsta si per ventura era dit que aço que per lo Senyor Rey es dit es dupte si les dites constitucions han loch (han lugar) o no car en aço se deu satisfer que o les paraules de les dites constitucions son clares o no cal conexença o es dupte de aquelles e axi merexen interpretacio e en tal cas ya es dada forma com se deu per tal interpretacio ço es ab IIII prelats IIII richs homens IIII cavallers e IIII ciutadans o juristes e han esser cathalans e dins Cathalunya segons les dites constitucions ya allegades.
E si per ventura per la dita Majestat era dit que pus en Arago no pot demanar consell que com sera en Cathalunya ell ne demanara siali satisfet que salva sa clemencia reyal lo Principat roman interessat que sta privat de sa possessio sens coneguda contra les dites constitucions e que torn lo dit Illustre Princep en lo Principat e apres pora conexer o haver consell del que haura a fer e venir en Cathalunya.
Item mes que en la dita detencio concorren altres prejudicis de constitucions e usatges ya allegats los quals romanen salva la sua Majestat violats si la restitucio del dit Illustre Princep era diferida. E axi la resposta de sa Serenitat no satisfa al contrari salva sa clemencia.
Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Entre les congoxes e passions que fins avuy havem passades per causa de la fahena de nostra embaxada no hi ha denguna qui mes enug e passio nos haja dada que es per quant havem sabut que la Majestat del Senyor Rey ha hagut translat de la letra queus trematem del derrer rahonament fet a la sua gran Altesa e de la resposta per vosaltres a nosaltres feta e som certs la sua clemencia es avisada de aqui que la fahena nos menege ab la calor que nosaltres havem significat a la sua Majestat ans es pretes nosaltres esser los qui causam tan gran noviment e tant de aço quant de nostre scriure lo dit Senyor ha gran indignacio. Aquestes coses mossenyors destrouexen totalment lo fundament de aquesta materia e volen dir encarregar nosaltres de mes congoxa que los fets nostres no importen fahents lo degut. Nosaltres no podem imaginar com poden esser exits los dits translats pregam e encarreganvos tant quant podem sapiau e sentiau com ses fet e si gran home e de condicio sera qui li sie fet qual rahonament se mereix per vosaltres senyors ab intervencio dels consellers de aqueixa ciutat per quant han scrit als lurs missatgers que la dita letra e resposta per vosaltres lus son stades comunicades. E si sera ministre vostre que per vosaltres hi sia provehit degudament per manera que dacianant (daci avant, de aquí avant, de aquí en adelante) tals coses nos façen car jatsia nosaltres no hajam scrit sino de la veritat encara podeu pensar tal pratica poria portar no poch nocument e dan. Diluns prop passat faem lo rahonament per vosaltres scrit als del consell del Senyor Rey en lo palau del Senyor archabisbe de Çaragossa e lendema nos feren resposta havent en efecte que tots ells ensemps e departidament havien treballat e treballaven en placar la Majestat del Senyor Rey a tota bona clemencia e gracia vers lo Senyor Princep e que per redubte del Principat de Cathalunya ne de altres persones no starien de consellar al Senyor Rey ço quels par sia lahor de nostre Senyor Deu servey del dit Senyor Rey repos del Senyor Princep e benefici dels regnes e terres del dit Senyor Rey segons Deu e lur conciencia. Per nosaltres fou replicat que si axi ho fahien tots erem de bon acort e de part del Principat lus ho regraciam. E lo jorn mateix don Pedro Durrea mossen Berenguer de Bardaxi e don Ximeno Gordo tres dels diputats de aquest regne (Aragó) acompanyats de alguns ministres nos feren resposta donant alguna raho de la tarda allegant absencia del Visrey de Sicilia e altres condeputats lurs los quals per moviments de Castella e altres coses empatxats no eren venguts fins aquesta hora e dients ells no freturar de complida voluntat en fer tots treballs e instancies en suplicar la Regia Majestat segons nosaltres fem oferints que axi ho faran tots temps pero dixeren no recau en lur facultat ne poden unirse ab nosaltres si donchs per la cort o LXXII nols era ordonat mas de per si faran lo degut. E ordenen vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sia. Scrita en Çaragoça a XIIII de janer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.