Núm. 42. Leg. De cartas reales. Núm. 83. 26 mar. 1343.

Núm. 42.

Leg. De cartas reales. Núm. 83. 26 mar. 1343.

Senyor sapia la vostra real excellencia que un missatger del rey de Castella qui va a vos segons que diu de part del dit rey nos ha donada una letra del dit rey en la qual nos fa saber que per los apparells quels reys de Benimari et de Granada fan han necessitat de haver de vos senyor galees: perqueus prega que nos suppliquem a la vostra real altea senyor queus placia trametre al estret X galees abans que les deu que hi son de la almoyna sen vinguen: e si deu galees no hi trametets queus placia enviar paga et pa et refrescament de companya per a mes temps a les dites X galees que hi son. Perque senyor notificam les dites coses a la vostra real excellencia: e com per vos senyor et per la cort general proximament celebrada en la ciutat de Valencia sia estat ordenat que les dites X galees fossen tengudes al dit estret oltra los IIII meses que ara servexen altres IIII meses a cumpliment de un any: nos haguem dupte si les companyes que son en les dites galees de les quals la major partida haura servit cumplits aquests IIII meses que ara servexen un any poriem fer romanir en lo dit servii com segons forma del acordament no sien tenguts servir forçats oltra un any e encara si les galees que hi son sens gran adob porien romanir ni dit servii ne si adob havien ops sis poria la fer. E sobre aço haguem acord ab en Pere Lambert et en Pere Rull homens esperts et savis en afers de mar et de armades los quals nos dixeren afirmativament que les galees poden romanir profitosament sens gran adob als dits IIII meses esdevenidors e si ni ha alcunes que hajen mester gran adob com lo visalmirall nos haja fet saber que alcunes ni ha carafexades dixerennos los dits en Pere Lambert et en Pere Rull que aquelles se poran la fort be adobar et que ni ha gran avinentea de adobar et en un riu que hi ha prop la host et en la mar et que creen que per lo molt navili que hi es hi ha prou maestres. Quant a les companyes que son de present en les galees nos dixeren los damunt dits que creen que romanran la assats volenterosament los que sans sien et consellaven que hom hi trametes al temps refrescament de companyes axi de homens de cap com de rem: lo qual consell per nos oit notificam aquell senyor a la vostra gran altea supplican a vos senyor humilment que per ço que les companyes als dits IIII meses esdevenidors pus volenterosament romanguen queus placia manar per letra al visalmirall que hi romanga et que induescha ab bones maneres et si mester sera ab manaments penals les dites companyes a romanir et altre letra a les companyes de manament espres que romanguen sots grans penes com en altra manera duptam que les dites X galees hi romanguessen passats aquets IIII meses. Nostre senyor Deus per la sua clemencia vos do senyor bona vida et longa et victoria de vostres enemics. Escrita en Valencia a XXVI dies de març anno Domini M°CCC° quadragesimo tertio. - Los aministradors de la almoyna en lo regne de Valencia generalment ordenada ab besament de mans et de peus nos comanam senyor en la vostra gracia et merce. - Al molt alt et molt poderos princep et senyor lo senyor en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Sardenya et de Corcega et comte de Barchinona.

(Al dorso se halla la minuta de las siguientes cartas .)

En Pere et cetera al amat visalmirayl nostre en Matheu Mercer salut et cetera. Harem reebuda vostra letra sobrel fet de les galees quel rey de Castella demana a altres IIII
meses apres daquests que ara servexen: la qual be entesa femvos saber que havem acordat ab los aministradors de la almoyna als quals scrivim desta raho que vos apres daquests IIII meses que ara servits romangats en lestret de Tarifa altres IIII meses et si alcunes galees han obs adob quel façats aqui car diuse que aqui ha assats bona avinentea dadobar e los aministradors al temps trametranvos refrescament de cap et de rem. Perque volem eus manam que façats segons que dit es et induiscats ab bones maneres et encara ab manaments forts et penals si obs es a totes les companyes que romanguen aqui. E nos per altra letra nostra lus ho manam axi mateix. Dada etc.

En Pere et cetera a tots et sengles comits notxers proers et altres companyes de les X galees quel amat visalmirayl nostre en Matheu Mercer te en lo stret de Tarifa salut et
cetera. Com nos hajam ordenat et vullam que les dites galees romanguen aqui IIII meses apres daquests IIII que ara servexen en servey de Deu e del rey de Castella: per ço a vos e a cascu de vosaltres dehim et manam sots pena de la nostra ira et indignacio que romangats aqui et serviscats en les dites galees los dits IIII meses esdevenidors. Et aço no mudets en alcuna manera. Dada etc.

43

//

https://es.wikipedia.org/wiki/Batalla_del_Salado

https://es.wikipedia.org/wiki/Sultanato_Benimer%C3%ADn

Núm. 25. Leg. De cartas reales. Núm. 95. 6 oct. 1340.

Núm. 25.

Leg. De cartas reales. Núm. 95. 6 oct. 1340.

Molt alt et molt poderos senyor. Mon senyor sapia la vostra molt alta real magestat mi aver reebuda una carta vostra en la qual me manats queus degues trametre totes les galees que foren armades a Valencia: perque senyor sapia la vostra molt gran altea que yo ne ja enviades totes aquelles que aci eren ab mi: e com en Matheu Mercer noych sia heli tramesa una letra que decontinent sia aci per complir vostre manament. Pero senyor divendres prop passat com les galees daci de Barchelona fossen en la plaja et fossen acostades deça les tarasques malgrat mun fon desaventura ques mes gran fortuna en la mar per la qual diverses vexells ne vengren en terra et entre aquells vengrenne en terra V de les dites galees et I leyn mun: et hir que fon dissapte fiu levar I de les dites galees et metre en escaules et huy sen levara semblantment altra axi que aquestes II ab les altres V sespatxen de armar encontinent car les altres III que son en terra no creu ques puxen armar quant a ara. Semblantment senyor ab les dites VII galees ensemps entench armar I leny den Maestre que es de LXXX et ab los terçols que hi seran cresguts sera de C et axi mateix lo leny mun axi senyor que sien per tots VII galees et aquests II lenys et en veritat senyor seria ops que fossen mes: perqueus placia senyor que façats que aquestes altres que son ab en Matheu Mercer sia tramesa paga per aytant com a aquestes daci es feyta et que no vullats mes amar los affers estranys quels vostres propris o en altre cas queus placia senyor que almenys yo men puxa aturar daquelles III per tal que entre totes sien X et los dits dos lenys et que manets que aci sia feyta paga a aquelles: e aço senyor es cosa necessaria ques faça que tan poques galees noych romanguen majorment senyor que hom sap que entre Mallorcha et Copliure han XVIIII galees et VII galiotes les quals poden armar: e axi senyor placiaus queus vage el cor en la vostra honor axi que daquests affers hiscats segons que devets com sien los primers que havets començats. Senyor entes he que III naus partexen de Mallorcha et sen van a Oue: perque mes semblant senyor que volguessets manar a vostre tresorer quem liuras moneda ab que pugues armar una nau per tal senyor car si yo ab les galees solament les encontre seria ventura de haverles e
haven la dita nau sia cert a la vostra altea que yo les aure perque en veritat senyor bon fer ne faria aquesta messio car cascuna de les dites naus val de L mille lliures a ensus. Encara senyor sapia la vostra altea quel rey de Mallorques es passat dia en esta terra et es vengut tro a Mont-roig et a Fornells ab alcunes gents de cavall et de peu et ha fet aqui algun dan empero no es molt et ha hi perduts VI homens sens que de vostres gents noy ha mort negun: beneyt sia Deu segons que daquests affers en Matheu Mercer me ha scrit. E altres ardits de present noych de que a vos senyor puxa scriure. E axi senyor placia a vos que de continent haje vostre manament sobre aço que en los damunt dits affers vos plaura ordinar. Apres senyor he sabut que les vostres gents ço es saber Narnau Derill et en G. de Bellera han pres un castell del rey de Mallorques que a nom Costeja sobre Arles. Esme semblant senyor que si volets enviar galees al estret que hi enviassets V et queus servissets de les altres. Empero placiaus senyor que noy enviets la mia galea ne en Rull comit daquella car la dita galea et comit fan molt pera vos senyor en aquests affers. Data Barchelona VI dies de octubre. - P. de Monchada almirall vostre me coman senyor humilment en la vostra gracia ab quanta mes pusch reverencia et honor besan vostres mans et vostres peus. - Al molt alt et molt poderos princep et senyor mon senyor en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Cerdenya et de Corcega et compte de Barchelona - En P. de Munchada almirayll.

26

Capitols quel senyor rey mana e vol que sien observats ...

CAPITOLS QUEL SENYOR REY MANA E VOL QUE SIEN OBSERVATS PER LOS SCRIVANS DE LES TAULES REYALS DACORDAR DEÇA E DELLA MAR FETS E ORDONATS EN BARCELONA A X DIES DE MAIG EN LANY DE LA NATIVITAT DE NOSTRE SENYOR MCCCL NOU. 

Quels scrivans de les taules façen II libres de lur administracio.

Los scrivans de les taules de les armades sien tenguts de fer II libres de cascuna armada sia pocha o gran en la I dels quals sien scrites les reebudes e los noms de almirall capita visalmiralls patrons alguatzirs comits sotacomits scrivans notxers ballesters prohers cruislers aliers espalters remers simples juglars metges e barbers e totes altres persones que seran acordades de la dita armada els salaris quils seran promeses els senyals e pagues quels seran dats e fetes per aquell o per aquels qui seran deputats acordar en les dites taules: e en altre libre sien per los dits scrivans scrites e contengudes les messions que han a fer per raho de les taules.

Quels scrivans de les taules facen les pagues als acordats.

Item quels dits scrivans de les taules reeben la moneda a obs del acordament quis deura fer per raho de les dites armades en façen apoches a aquells de qui la reebran: de la qual moneda los dits scrivans paguen los senyals els salaris a almirall capita visalmiralls e a totes altres persones que seran acordades e fer altres messions ordinaries de les taules.

Quels scrivans de les taules reyals paguen los acordadors.

Item sien tenguts de pagar los salaris e drets dels acordadors de les taules reyals segons e en aquella forma quel senyor rey de paraula o per ses letres volra e manara.

Quels scrivans de les taules reeben sagrament dels acordats.

Item quels dits scrivans reeben sagrament daquells qui sacordaran que be e leyalment servescan lo senyor rey en les armades de que seran acordats e que estaran a comandament e obediencia del almirall o capita o visalmirall o daquell qui sera president daquella armada e que cascu metra en forniments segons que a avant se conte.

Quels scrivans de les taules reeben fermançes dels acordats.

Item quels dits scrivans sien tenguts de demanar a almirall o capita o visalmirall o a aquell o aquells qui seran deputats a acordar que cascun axi com sera acordat don fermança del senyal e de la paga e quels dits scrivans sien creeguts daço com axi sia estat acustumat tots temps.

Quels dits scrivans facen fer crida que tot hom acordat se reculla per fer la cercha.

Item quels dits scrivans per manament del almirall o capita visalmirall o altre president de la armada con les galees e altres vaxells seran speegats e aparellats de partir façen fer una crida que tot hom qui sia acordat e haja presa paga sia recullit dins cert temps per tal con la cercha se fara aytal dia: en altra manera que seria dat per fuit.

Quels scrivans de les taules reyals facen fer les cerques dels acordats.

Item quels dits scrivans con la paga sera feta e les gents seran recullides ab I notari o jurat daquell ab alcun dels acordadors o daltre per ells deputat sien tenguts de entrar o fer entrar alscuns a messio de la cort en les galees e ultres vaxells lo dia que hauran saludat o anans a fer les cerques dels acordats e scriure leyalment tots aquells qui lavors seran trobats en les dites galees e altres vaxells: e quel dit notari sia tengut de dar translat de les dites cerques als dits scrivans a messio de la cort lo qual translat sia partit per A B C per squivar tota frau. Empero si per fortuna o per qualque altra raho los dits scrivans e notari e acordadors no podien intrar en los dits vaxells per fer les dites cerques en aquell cas lo patro e comit e scriva de cascuna galea e altre vaxell sia tengut de fer la cercha en la sua galea e vexell be e leyalment e closa e segurada que la trameta anans que partesqua als dits scrivans e quels dits scrivans hauran certificacio o carta testimonial con per les dites rahons no son puguts entrar en los dits vaxells per fer les dites cerques e quel dit patro comit o scriva no gos par .... que la dita cercha sia feta en la una de les dites maneres en tal guisa quels scrivans de les taules hajen totes les dites cerques. E sils dits patrons comits o scrivans de les galees fahien lo contrari pus que sien certificats de la present ordinacio que sien encorreguts en pena de cinquanta dobles dor guanyadora la meytat al almirall o capita daquella armada e laltra meytat al senyor rey.

Quels patrons comits e scrivans de cascuna galea façen tots meses en lurs galees una cercha.

Item quels dits patrons comits e scrivans de cascuna galea ultra la dita cercha apres que seran partits façen tots meses cerca de tots los acordats de lurs galees be e diligentment. E con tornaran del viatge que sien tenguts de donar les dites cerques als dits scrivans de les taules en cas que en la dita armada no hagues scriva reyal per tal que la cort pusque saber qui sera fuit de la armada e en quiny temps. En cas empero que scriva reyal vaje en la armada la dita cercha quis deu fer de mes en mes sia feta per lo dit scriva reyal.

Quels fugitius e morts de les armades sien preses en compte.

Item que tots los fugitius e morts de les armades axi ab senyals com ab pagues sien preses en compte als scrivans de les taules pus que ells mostren per lurs libres quels senyals los son estats donats e les pagues fetes a manament e ordinacio daquell o daquells quel senyor rey hi haura deputats per acordadors segons que damunt es dit.

Quels scrivans de les taules reten compte de lurs administracions.

Item con les gales e altres vaxells seran partits e partides encontinent los dits scrivans de les taules ordonen lurs comptes e reten compte de ço que hauran reebut e administrat e que proven e combaten les cerques que hauran haudes de les galees e altres vaxells ab los libres dels acordaments: e aquells que trobaran que sien fuyts ab senyal o ab paga sien scrits en I quern de paper ab los noms de les fermançes e aquest quern sia dat al distribuidor del offici del conservador de les dreçanes del dit senyor o a sos lochstinents qui faça la execucio axi dels principals com de les fermançes com dels senyals e pagues que reebudes hauran com encara de la dobla segons ordinacio del senyor rey feta ja en son offici sobre aço.

Que en cascuna armada vaja un scriva reyal.

Item per tal com los scrivans de les taules han a retre compte de grans quantitats e seria dampnatge de la cort del senyor rey sils dits comptes nos retien e la exequcio nos fahia dels fugitius: per ço sia ordonat I scriva per lo scriva major de les dites taules qui vaja en aquella armada e portsen translats dels noms de tots los acordats de les dites taules e de lurs fermançes e faça letres e cartes requestes e protestacions inventaris e totes altres scriptures a comandament del almirall o capita de la armada o daquell o daquells quel senyor rey volra e ordonara e faça les pagues si mester sera en la dita armada segons e en aquella forma quel almirall o capita o aquell qui sera president a la dita armada volra e ordonara. E quel dit scriva sia creegut de les dites pagues e altres scriptures per sos libres.

Quels scrivans de les taules reyals reeben e distribuesquen los drets de les taules.

Item quels dits scrivans con la paga de les armades sien poques o grans se fara se retenguen de la paga ques fara a cascun acordat exceptats del almirall e capita e visalmirall e dels patrons e comits a IIII meses quatuor solidos et quatuor denarios barchinonenses los quals lo dit scriva partescha per aquesta forma ço es quen do al almirall o capita o a qualque sia cap o president de la armada major decem et octo denarios e al visalmirall sex denarios e a aquell o aquells qui seran deputats a acordar en les taules reyals duodecim denarios e al alguatzir de la armada tres denarios e a aquell qui crida los homens a la paga I denarium e quel dit scriva se retenga los duodecim denarios romanents. E si la armada sera a major o a menor temps quels dits drets de IIII solidos IIII denarios se partesquen entrels damunt (parece dumunt) dits a la dita raho: les quals quantitats han e son acustumades de haver les dites persones acordades ultra los salaris acustumats que reeben de la cort per carrech de lurs treballs. 

Quel cot del senyor rey sia observat.

Item per tal quels acordadors e scrivans de les taules puxen mills seguir les ordinacions e cot del senyor rey sien açi posats e escrits los salaris del almirall o capita e daltres persones necessaries a les sues armades a IIII meses e ço que son tenguts de portar e metre en galea.

Almirall o capita.

Almirall o capita ha de salari cascun dia del dia que la taula sera posada e durant lacordament de la armada e stant en la armada quaranta solidos barchinonenses: si empero ell va personalment en la dita armada: e es tengut de metre ses armes e ses companyies segons son stament e sa honor.

Visalmirall.

Visalmirall ha de salari a IIII meses CL libras barchinonenses si personalment va en la armada e deu metre ses armes e ses companyies segons son estament.

Patro. (Patró, patrón)

Patro I per galea: deu metre a sa messio II scuders aptes e sufficients ab sengles ballestes e crochs e cuyraçes fornides e CC viratons cascu C de prova e C de matzem e ha de salari a IIII meses L libras.

Scriva qui vaja en la armada.

Scriva qui vaja en la armada ab almirall o capita per fer letres cartes protestacions requestes inventaris e altres scriptures a comandament del almirall o capita e pagues si sen hi fan ha de selari a IIII meses XXV libras barchinonenses e que sia tengut de metre cuyraces e capellina e ballesta e croch e CC viratons de prova.

Alguazir de la armada.

Alguazir qui vage en la armada deu metre ses armes e so quis pertany en son offici e ha de salari a IIII meses XV libras barchinonenses.

Comit.

Comit I per galea: deu metre I infant a messio sua e del sotacomit e cuyraces fornides e altres armes: ha de salari a IIII meses XXXIIII libras barcliinonenses.

Sotacomit.

Sotacomit I per galea: deu haver entrel comit e ell I infant a lur messio e servey e deu metre cuyraçes fornides e altres armes: ha de salari a IIII meses XVI libras barchinonenses.

Notxers.

Notxers VIII per galea dels quals la I sia scriva de la galea: e ha mes quels altres per carrech de la scrivania una libra: deu metre cascun cuyraces fornides e I paves e una ballesta e un croch e C viratons: ha de salari a IIII meses XII libras barchinonenses. Empero los maestres daxa et maestres calaffats e remolars qui van en cascuna galea van per notxers e han mes avant una libra cascu per avantatge de lurs ferramentes.

Ballesters.

Ballesters XL per galea grossa e XXX per galea sotil: deu metre cascun cuyraçes fornides II ballestes e II crochs o I croch ab II mans e CC viratons C de prova e C de matzem e ha cascu de salari a IIII meses X libras barchinonenses.

Prohers.

Prohers VIII per galea: deu metre cascun cuyraçes fornides e I paves e ha de salari cascun a IIII meses deu libras barchinonenses.

Aliers.

Aliers VI per galea: deu metre cascun cuyraces fornides et I paves e ha de salari cascun a IIII meses X libras barchinonenses et X solidos per provisio.

Cruillers.

Cruillers IIII per galea: deu metre cuyraçes fornides e I paves e ha de salari a IIII meses VIII libras barchinonenses.

Spatlers.

Spatlers VI per galea: deu metre cascu cuyraçes fornides e I paves e ha de salari cascu a IIII meses VIII libras barchinonenses.

Remers simples.

Remers simples CLIIII e II palomers e I senescal per galea: deu metre cascu spaa scrop e puntapeu e ha de salari cascu a IIII meses VI libras barchinonenses. Els palomers han de provisio cascun en cas que no menjen vianda de cort una libra. Empero si la galea es de XXIX banchs ha mester CXLVIII remers.

Trompeta.

Trompeta I per galea: deu metre spaha e cuyraces fornides e ha de salari a IIII meses XV libras barchinonenses.

Metge o barber.

Metge o barber l per galea: deu metre forniment de son offici e ha de salari a IIII meses XV libras barchinonenses.

Juglars de la armada.

Juglars qui tocaran a la taula a metre e a levar ço es dos trompadors una trompeta una cornamusa e un tabaler han cascu XII denarios barchinonenses mentre seran en terra e serviran a la dita taula en la dita forma. E apres del dia que les galees saludaran a avant si van en lo viatge han de salari cascu a IIII meses XV libras barchinonenses e ultra aço han cascun per vestir IIII libras barchinonenses e de provisio cascun dia I solidum en cas que no mengen en cort. Empero es acustumat que si fan crides per les ciutats o lochs per raho de les armades que ultra los dits salaris e drets ha cascu per cascuna II solidos.
Item quels patrons e comits de les dites galees e altres vaxells hajen haver e pendre translats dels capitols damunt dits ço es cascun daquells qui faran per ells per tal que ignorancia no pusquen allegar de les coses pertanyents a ells.

Aquestes son les messions de les taules dacordar lus quals los dits scrivans deuen fer e pagar e les quals les deuen esser preses en compte sens altres manaments empero que reeben apoches de ço qui pujara de XX solidos en sus.

Primerament los dits scrivans de la moneda de la taula deuen fer endreçar e adobar e enjontar la taula dacordar. - Item deuen fer e comprar I tapit nou ab senyals reyals.
- Item una caxa per tenir la moneda els libres e comptes de la taula.
- Item paper tinta cera libres de paper I sagell e uns Evangelis qui estien en la taula.
- Item stendarts e senyeres una ballesta e un croch una destra e una maça que servesquen a la taula. - Item deuen pagar los salaris dels juglars de la taula. - Item deuen pagar aquella moneda quel senyor rey o almirall o capita lança com los laus son dits. - Item les punyades de diners quel senyor rey o almirall o capita dona a aquells qui criden los laus e als comit e sotacomit de la galea del senyor rey o del almirall o capita. - Item deuen pagar tots los juglars qui aquell dia con la taula se posara hauran servit e hauran tocat axi al estendart a benehir com a posar la taula e fer la crida de la taula segons quel almirall o capita ordenara e manara axi mateix lo salari daquell qui fara la crida de la dita taula e los altres quis hauran a fer per raho de la taula o dels acordats.
- Item deuen pagar les messions daquells qui faran justicia dalscuns dels acordats per lurs demerits. - Item lo salari daquell qui portara la caxa a la taula e la tornara a casa dels scrivans e metra la taula el estendart e les senyeres. - Item los salaris dels acordadors de la taula segons quels sera tatxat per lo senyor rey. - Item deuen pagar nolits de lenys e de barques e de lahuts e salaris de porters e de correus e daltres persones ques trametran per raho de la armada e dels acordats daquella. - Item totes altres messions menudes ques convendra de fer per raho de la taula e dels acordats de aquella. E altres messions no son acustumades de pagar per los dits scrivans per raho de la taula sens special manament del senyor rey o del capita o cap de la armada. - Item que de totes les ordinacions damunt dites sien fets trellats e trameses closos e segellats a Barcelona a Valencia a Mallorcha en Serdenya e a Cobliure per tal que ignorarancia (ignorancia) daqui avant no pusquen allegar sobre les dites coses.
En Pere etc. Al feel en Ferrer de Magarola scriva nostre e de les taules dacordar de nostra senyoria salut e gracia. Dehimvos eus manam que de la peccunia de les dites taules façats fer un libre de pergami de les ordinacions de la mar e del sou e cot que la nostra cort dona als acordats de les nostres armades lo qual estia continuament en la taula dacordar de Barcelona. E no res menys fets fer translats de les dites ordinacions e segellats ab nostre segell trametetslos en aquells locs de nostra senyoria on se fan armades car nos manam al racional de la mar o a tot altri qui de vos oyran compte que vos restituent a ell la present e apoches tot ço que hajats despes e pagat per les dites rahons reebe en compte vostre. Data Barchinone a XI dies de Maig en lany de la nativitat de nostre senyor MCCCLIX. - Dominus rex mandavit Matheo Adriani.

ci-legajo-cartas-reales-89-12-junio-1359

APÉNDICE , BATALLA DEL SALADO

APÉNDICE 

BATALLA DEL SALADO (1).

Núm. 1.
Reg. n° 1111, fol. 7. 19 set. 1337.

En Pere por la gracia de Dios rey Daragon et cetera. als amats consellers nostres en Galceran Marquet et Narnau Ballester salut et cetera. Significamvos que nos per raho del estol lo qual entenem a fer Deus volent contra alcuns enemichs nostros en la primavera seguent havem obs arbres entenes et altres coses necessaries al dit estol

(1) Habiendo sido esta gran batalla, que los árabes llamaron de Wadacelito, uno de los hechos militares más gloriosos y de mayores consecuencias para la completa restauración de España, no tanto por las derrotas de Juzef Abul Hagiag rey de Granada, cuanto por el exterminio de los formidables ejércitos del orgulloso Ali Abul Hasan, o Albohacen, rey de Marruecos, y hallándonos en tiempos en que se hacen tantas ediciones y reimpresiones de la historia de España, mientras se escriben y publican otras generales de nuevo, por plumas las más acreditadas con tanta aceptación pública; creemos muy oportuno, por todas estas consideraciones, anticipar en esta colección, por vía de apéndice, algunos documentos, para ilustrar tan memorables hechos de don Alfonso V de Castilla coligado con el IV de Portugal y don Pedro el Ceremonioso de Aragón. Los archivos de Sevilla, en cuya ciudad residía entonces el monarca castellano, y en la que se hicieron los aprestos para estas expediciones, podrán acaso dar mayor extensión a esta prueba histórica, que no desconoció el docto e infatigable P. Mariana.

per ço a vos deim et manam expressament que encontinent regonegats los arbres et les entenes den Jacme Roda e den Benart Duerto vehins de Aynsa los quals te Nancull en la botiga de Feliu de Valls. Encara regonexets quants arbres e entenes hi ha que sien aptes a les galees que nos entenem a fer. E assi mateix vejats si en nengun altre loch dins Barchinona na de que hom puxa fer comte. E semblantment regonexets pera quantes galees hi trobarets arbres entenes e escales ni de quin preu son per ço com nos navem ja parlat ab lo dit Berenguer Dorto qui ha una quantitat darbres entenes et escales ja tallades en termen de Belsa. Encara vos certifiquets de quantes mans de lonch ne de quantes mans o pams dample havem obs los arbres ne les entenes ne quina quantitat ni en qual temps es necessari que sien a Tortosa cor dalli sauran a compartir pera Barchinona e pera Tarragona e pera Valencia e fets compte que la armada deu esser en mar en la primavera vinent. Item vos femos saber que de rems no podem haver recapte Darago ne daltra part deça perque es obs que encontinent pensets de qual partida ne pora hom haver pus ivarçosament e que sia mellor fusta et ..... quen procurets ab aquelles persones que vejares vos sia que pus tosts mils hi pusquen donar bon recapte. Item nos certificats quina quantitat de canem havem mester per ço car sa a comprar en Arago on es mellor e de mellor mercat. E per ço que en aquestes coses mils puxats pensar e nos ne puxats mils certifficar femvos saber que es nostre enteniment de fer LX galees (Poder naval de los monarcas de Aragón en el siglo XIV !!) ultra aquelles que ja son fetes en Ies maritimes de les quals LX enten hom que dejan esser XL galees grosses aptes a batalla et XX leugeres. Et regonegudes totes les demunt dites coses et ahuda informacio de aquelles com en aço no sia mester triga per raho del temps qui es breu segons que veer podets volem et a vos manam quens certifiquets encontinent clarament per letra vostra la qual liurets al correu portador de la present de tot ço qui damunt es dit. Et aço en nenguna manera no mudets ne metats alcuna triga. Data en Darocha sos lo segell nostre secret a XIX dies de setembre anno Domini MCCCXXXVII (1). - Guillermus de Pulcroviso mandato regis facto per thesaurarium.

(1) Aunque los documentos que damos a luz están puestos por orden de meses, la cronología de los años es de la encarnación hasta el de 1351 en que don Pedro el Ceremonioso introdujo, en las cortes de Perpiñan, la data de la natividad en su real cancillería de Aragón: y sin esta advertencia es fácil incurrir en mil anacronismos; porque como los años de la encamación corren de 25 de marzo a 25 de marzo, resulta necesariamente que el enero, febrero y marzo son los tres meses últimos del año, así como son los tres primeros de la natividad del Señor. Debemos también advertir que la cancillería de Aragón empezaba su año de la natividad el mismo día 25 de diciembre. Castilla no dejó sus Eras, según Florez, hasta el año 1383, que con la rebaja de los 38 años y días andados del mes, hemos puesto en las datas marginales de los mismos documentos.

num-2-reg-950-fol-203-19-nov-1337

8 DE FEBRERO.

8 DE FEBRERO.

Reunidos en la casa de la Diputación los señores Diputados y las personas elegidas por parte de esta y de la ciudad, les fue entregado, por el honorable En Rafael Juliá, el siguiente escrito.

I.

Deman jo Raphel Julia al Principat de Cathalunya per part del qual mossen Pere de Belloch mossen (se lee Authoni) Anthoni Lonch En Pere Julia stant lavors consellers En
Barthomeu Costa e Nanthoni Lombart notari de la casa (de la Diputacio) me prometeren hem donaren paraula degues ab les mies dues gualeres e berganti anar en Portugal per portar la Magestat del Senyor Rey ab les quals galeres munta En Franci Ramis per ambaxador al dit Senyor Rey. E volgueren los sobre dits que per la dita anada jo prestas sagrament e homenatge al dit Principat de Cathalunya de star a ordinacio per la dita materia del dit Franci Ramis lo qual sagrament jo liberament presti al dit Principat aço perquen stigues ab lanimo per reposat. E parti de la plage (playa; platja) de Barchinona a XXX del mes de octubre e son arribats an Barchinona ab lo dit Senyor Rey a XXI del mes de janer que son dos mesos XXIII jorns çensa que apres les dites galeres son stades vengudes son stades continuament e stan a tota ordinacio del Principat. E la una de les quals galeres es apres de la dita venguda anada de ordinacio
del dit Principat per lavar e aportar labat de Montserrat. E munten los dits tres mesos a raho de CCCC lliures per galera axi com primer jo comptava que son …. II M CCCC lliures.

II.

Item demana lo dit Raphel Julia que ha hagut lexar en Santa Maria del Porto en Castella D quintars de pa e les coses seguents. Aço per tant com lo dit Senyor havent deliberat de present muntar e partir fonch deliberat lexar quant ere en terre per fer nostre bon viatge que valia los dits D quintars …. CCCLXXV lliures.

III.

Item mes que per la dita causa de la dita prompte anada lexi en terre en Santa Maria del Porto En Jutglar per comprar algunes coses necessaries per galera CL dobles e C crusados que valen …. CCXXV lliures.

IIII.

Item una anchora.
Item un tonell doli.
Item IIII^e tonells de vi.
Item IIII botes de vinagre.
Item IIII dozenes de lances de peres.
Item dos caps plans.
Item dues gumenes.
Item XX quintars de seu. (segó, segò, pera fer pa de segó)
Valen les dites coses …. CCL lliures.

V.

Item demana lo dit Raphel Julia al dit Principat que vulla haver sguart als grans perills que lo dit Raphel Julia ha passats en lo dit viatge cuydantse perdre en la costa de Castella donant a trevers ab la una galera de la qual perde lo palament los placia vuyllen fer aquella gracia e smena que condigna al servey fet los aparegua.

VI.

Item demana que ha perdut en lo dit viatge hun berguanti ab XVII homens qui nagaren lo que conexeran.

VII.

Item demana lo dit Raphel Julia li fonch promes degues nos dar XXX companyons mes avant daquella que ordinariament aportava lo sou dels quals me fonch ja paguat per dos mesos ab la macio restant esser satisfet per XXIII jorns que a raho de IIII florins lo mes son .... XXXXVIIII lliures.

VIII.

Item per la macio dels dits XXX companyons a raho de X diners lo jorn son …. XXX lliures.
(página 18 del pdf ilegible, 12 del libro en papel)

per los dits dos mesos axi en panatica com en diners o altres coses. Exceptat ço que li fou dat per los homens de cap que de mes de lacustamat havie portar ab quascuna de les dites galees per fer lo dit viatge. E aximateix excetades aquelles XXXX o L lliures que foren dades al dit Julia per confits sera gingebre vert polvora de duch e altres menuderies que sen porta per servey del dit Senyor Rey.
En les coses contengudes al segon e terç capitols posaren scilenci com aquelles que no procehien de justicia segons a tots fou vist.
Quant al fet de la anchora tonell doli IIII tonells de vi IIII botes de vinagre IIII dotzenes de lances de peres dos caps plans dues gumenes e XX quintars de seu dixeren concordablament ques deu sobreseure quant a aço fins tant lo dit Jutglar sie tornat e llavors aquell oyt sera pensat que es fahedor.
Al V capitol dixeren que lur potestat no se sten a remunerar e per conseguent noy podien provehir.
Al VI capitol dixeren que no fou concordat anas berganti al dit viatge e si anat ni ha ere armat de la gent de les galees per les quals se pague lo sou e per ço no li taxaren res per lo dit berganti.
Quant al VIIe e VIIIe capitols deliberaren que sien pagades al dit Julia les dues quantitats en aquells scrites prenents suma de LXXVIIII lliures X sous per sou e messio dels dits homens de cap per XXIII jorns que han servit mes dels dos mesos per los quals ja foren
paguats com les dites galees foren expedites.

Aprobación posterior de la ciudad.

A X de febrer del any Mil CCCCLXIIII los honorables consellers e consell de XXXII e XVI loaren e approvaren les dites coses delliberades per les persones a qui aquelles eren remeses ey consentiren.

13 DE JULIO.

13 DE JULIO.

Los nueve comisionados para encargarse del asunto de los oficiales reales presentaron a los señores Diputados una relación de lo que, acerca de los mismos, habían acordado el día anterior, junto con cuatro representantes de la ciudad de Barcelona; y habiendo merecido la aprobación general, resolvióse que así se guardara en adelante.
Otro de los acuerdos fue, que, en atención a haber tenido que marchar el Señor Primogénito, por ciertos negocios, a Villafranca del Panadés, y a no haberse podido concordar del todo las instrucciones que se habían de dar a los embajadores, en vez de marchar estos el día quince, como se había acordado y jurado antes, lo verificasen el día veinte, por cuyo motivo volvieron a jurar de nuevo.
Ocupáronse, además, de otros asuntos de interés secundario, y se mandó escribir las dos cartas que se hallan a continuación.

Al Rey de Castella.
Al molt alt e molt Excellent Senyor lo Rey de Castella e de Leon.
Molt alt e molt Excellent senyor. De vostra Excellencia havem rebuda letra de crehença en persona del magnifich cavaller Diego de Ribera lo qual en virtut de aquella nos ha explicat de part de vostra Altesa la contentacio e plaer que vostra lllustrissima Senyoria haguts ha de la deliurança del lllustrissim Senyor don Carles fill primogenit de la Majestat del Serenissim nostre Senyor lo Rey regraciant a nosaltres lo que per la liberacio del dit Senyor Primogenit fet havem e mes oferint nos que si per aço nos sdevenia esser en res mal tractats que vostra Altesa nos faria tota favor e ajuda a nostra defensio. Item nos ha significada la resposta per vostra Altesa feta als misatgers del regne de Arago sobre la observança de la pau e sobre los fets de Navarra. E mes lo bon voler que ha vostra gran Senyoria en lo matrimoni del dit lllustrissim Senyor Primogenit ab la lllustrissima infanta vostra sor e a la aliança. A les quals coses molt alt e molt Excellent Senyor responem que a nosaltres es molta consolacio de la bona voluntat que sabem esser entre la Excellencia vostra e lo dit Senyor Primogenit com de tals es pertinent e de la qual nos spera alre procehir sino coses que succehiran a servici de nostre Senyor Deu e bon nom reputacio e fama de quiscuns. En lo fet de la oferta per vostra gran Senyoria feta regraciant aquella dehim que lo per nosaltres fet circa la liberacio del dit Senyor Primogenit es stat per la fidelitat deguda al dit Serenissimo nostre Rey e Senyor e a la sua real corona e posteritat de aquella e per tals sguarts e respectes que no speram de aço alguna reprehensio abans tota comendacio precipuament attesa la virtut e gran prudencia del dit nostre Rey e Senyor qui les coses debitament fetes ha tots temps acustumades comendar en molt amar los cathalans e altres fidelissimos vassalls seus la bona voluntat de vostra Altesa a la observança de la pau segons ha respost als missatgers del regne de Arago devotament vos regraciam supplicant vostra dita Altesa li placia tots temps esser de tal parer e en los fets de Navarra se vulla talment haver que del entreveniment e obra de vostra Excellencia procehesca alre que bona amor tranquillitat e concordia entre la prefata Majestat del dit Serenissimo Senyor Rey e lo dit Senyor Primogenit entre los quals la Altesa vostra es e deu esser miga e bon intercessor ne alguna aliança no crehem ne pensam haja ne dega haver degun altre respecte. Que lo dit Senyor Primogenit fos en stament de matrimoni desigam granment per lo molt interes que aquest Principat e tots los regnes e dominis de la reyal corona han en la sua descendencia e posteritat speram e crehem de la sua virtut e prudencia que si dispondra a servici de Deu honor sua e benefici de tots aquells de qui es interes. Ab tant molt alt e molt Excellent Senyor la Sancta Trinitat tinga en sa proteccio vostra Illustrissima Senyoria la qual de nosaltres ordon lo que li placia. Feta en Barchinona a XIII dies del mes de juliol del any Mil CCCCLXl. - De vostra Excellencia devots servidors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.

Nosaltres frare Anthoni Pere abat de Montserrat En Luis Divorra cavaller En Miquel Cardona ciutada do Barchinona diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona. Considerants que per causa de la liberacio del lllustrissimo Senyor don Carles princep de Viana e primogenit Darago e de Sicilia etc. qui era la donchs per lo lllustrissimo Senyor Rey son pare detengut no sens violacio dels privilegis e libertats del Principat de Cathalunya e poblats en aquell ha convengut a nosaltres ab delliberacio de nostre consell elet en virtut de la comissio per la cort general en la ciutat de Leyda derrerament convocada a nosaltres feta per insistir la dita liberacio e la conservacio dels dits privilegis e libertats repos e tranquillitat del dit Principat lo qual nosaltres e lo dit nostre consell representam fer algunes delliberacions per utilitat e honor del dit General. Entre les altres sen feu per nosaltres dits diputats una a XXI de març prop passat manant que per vos En Pere Steve drecaner (dreçaner) de la dreçana del dit General fossen desfetes dues galeres grosses e una sutil que eren en la dreçana del dit General les quals totalment se perdien e lo lenyam de aquelles qui bo seria metesseu en lo adob de les quatre galeres sutils que per altra deliberacio ab lo dit nostre consell fem adobar e metre a punt. Laltre lenyam fos venut als mils que fer se pogues. Laltra delliberacio a XXVIII de maig prop passat que fossen pagades docentes quaranta dues cuyraces pera xurma de galea que eren stades comprades per vos dit En Pere Steve. E mes fos pagada per vos certa axarcia de canem que era stada comprada per obs de la galera qui fonch de don Johan Dixer e ara es del dit General. E altra delliberacio fonch a XIII de juny prop passat que lo lenyam e fustam que fonch tallat e boscat per fer les XXVIII galees per les quals foren stades posades stepes en la platga de Barchinona fos alleujat enginyat e tirat en la present ciutat e conservat lo millor que conservar se puga. Per ço volents les dites delliberacions deduir en efecte confiants de la industria probitat e leyaltat de vos dit En Pere Steve draçaner del dit General ab la present vos dehim cometem e manam que façau desfer les dites dues galeres grosses e una sotil qui son en la dita dreçana e lo lenyam de aquelles qui sera bo pera metre o adobar les dites quatre galees sotils que ab altra comissio nostra vos havem menades adobar metats en aquelles e adob de aquelles. Laltra leynam venau al mills que poreu a tota utilitat del dit General. E que de les peccunies del dit General que a vostres mans pervendran o seran pervengudes pagueu les dites docentes queranta dues cuyraces de xurma de galea e lo forniment de la xarcia de canem que havieu comprat per obs de la dita galea qui fonch del dit don Johan Dixer e apres comprada per nosaltres a obs del dit General. E mes vos dehim manam e cometem que façau alleujar enginyar e tirar tot lo lenyam qui era tallat o boscat de nostre manament per fer les dites XXIIII galees e metau e façau metre aquell dins la dita dreçana o en altre loch que vist vos sia se puga millor conservar. E que pagueu de les peccunies del dit General que a vostres mans son pervengudes e pervendran lo dit lenyam a aquelles persones de qui era e es stat tallat e les messions de tirar aquell e totes altres missions en les dites coses e cade una delles necessaries cobrant apoca de aquelles persones a qui pagareu les dites coses e cade una de aquelles segons stil de la casa de la Diputacio car nosaltres sobre les dites coses e cade una de aquelles e incidents dependents e emergents de aquelles vos donam e comanam plen poder e nostres veus e nosaltres requirim e pregam als hoidors de comptes o altres qui de vos per aquesta administracio hoiran compte e raho vos admeteu totes aquelles quantitats que per aquesta administracio haureu pagades cobrant de vos les dites apoques de aquelles quantitats que segons stil e pratica de la dita casa de la diputacio es acostumat cobrar e haver segons es dit. Dada en Barchinona a XIII de juliol any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

19 DE MARZO.

19 DE MARZO.

Deliberaciones.

Per tots los demunt dits concordablement fou feta deliberacio e conclusio que sien prestades al Serenissimo Senyor Rey En Pere (El rey en 1464 es Juan II) huy benaventuradament regnant dues de les galees que lo General ha e te a la Taraçana a tres anys del die present a anant comptadors ab la ferrera tanta com se trobara en poder del dit General. E que sie prestada sens calament ne fermançes sino a sola confessio e promissio de esser restituides passat lo dit temps per lo dit Senyor Rey. Ab aço empero que los deputats no puixen comprar res qui fallegue a la dita ferrera e o als buchs exarcia e altres forniments de les dites galees.
Item que la Magestat del Senyor Rey sie suplicada que dels diners a sa Altesa liurats o liuradors per los deputats e concell qui en los dies passats foren destinats per al socors de la vila de Cervera façe contents Menant de Beamunt Johan Darmendaris e altres qui demanen pagua per haver trabellat e vaguat en socorrer la dita vila de Cervera com sie vist esser molt rahonable ells sien contentats e satisfets dels dits diners a aço assignats dels quals la major part reste encara alvirar al dit Senyor Rey.
Item que los deputats presents e sdevenidors hajen facultat e potestat de ordonar e fer publicar qualsevol prohibicions e crides que vistes lus seran a utilitat del dret novament imposat sobre la sal axi en no permetre que la sal venedora en nom del General no sie revenuda per revenedors com en totes altres coses als dits deputats ben vistes a tota lur voluntat per utilitat del dit dret e per squivar fraus.
Item que mossen Bernat Tor mossen Johan Colom e Francesch del Bosch vegen lo carrech dat en los dies passats al honorable En Johan Benet Çapila ciuteda e En Nicholau Bernat de veure letres e posar bollatins. E apunten si deuen esser paguats o remunerats e ho refiren al present consell.
Item que los prop dits tres ogen lo honorable mossen Jacme Segur canonge de Tortosa del que demane per lo reschat que ha hagut paguar als enemichs quil prengueren anant en Leyda trames per los deputats e consell per negocis del Principat e encara per les grans despeses que diu haver fetes e treballs e perills de mort passats per la raho dessus dita e vegen si deu haver pagua e remuneracio e del que apuntaran façen relacio al present consell.
Item que les prop dites tres persones vegen una suplicacio lo dia present dada per mossen Jacme Carbo caveller e les coses en aquella contengudes e se informen de aquelles e les apunten e lur apuntament refiren al present consell.

Aprobación posterior de la ciudad.

A XXIII de març del dit any Mil CCCC sexanta quatre los honorables consellers e consell de XXXII loaren approvaren e consentiren a les dites deliberacions exceptat lo que concerneix la imposicio del dret de la sal sobre lo qual los dits consellers hagen informacio dels senyors de deputats sobre certs contraris occorrents al dit consell. E elegi sobre los caps en los quals ha remissio de persones los seguents ciuteda Luis Ros mercader Nicholau Julia artiste Pere Prats specier Bernat Beatriu cotoner.

23 DE JULIO.

23 DE JULIO.

Deliberaciones.

Fou feta delliberacio e conclusio que per sosteniment de mil rocins ço es CCCC homens de armes e DC ginets e cert nombre de gent a peu aquell que les persones devall scrites arbitraran sie imposada e ordonada exaccio e subvencio general e universal en la qual
contribuesquen eclesiastichs militars e reyals. La qual exaccio o subvencio e lo modo com se fara e encara tota ordinacio exequcio e total disposicio de les dites coses e deppendents e emergents delles remeteren als reverent egregi e magnifiques persones seguents ço es al senyor bisbe de Vich abbat de Montserrat lo senyor comte de Pallars Artal de Claramunt donzell mossen Francesch Lobet ciuteda de Barchinona e Miquel Boteller sindich de Tortosa ab intervencio dels deputats qui ara son e per avant seran.
Item que la Magestat del Senyor Rey sie suplicada per part dels deputats e consell que publicar edicte durador daci a la festa de Nadal prop vinent en forma que no sie prejudicial als poblats en lo Principat ne a les libertats e leys de aquell.
Item que de les galees qui son en la Drassana sien prestades dues a la Magestat del Senyor Rey a tres anys ab la ferrera que tenen ab aço empero que si res hi fall no puixe esser comprat per los deputats ne altres ministres del General de peccunies de aquell. E que lo dit Senyor Rey façe obligado de restituir aquelles en la forma que es stat fet de les dues galees ja en los dies passats a la sua Excelencia prestades per los deputats e consell.
Item remeteren a les persones a les quals en los dies passats foren remeses algunes suplicacions en scrits e de paraula totes les suplicacions dades del dia de la dita remissio fins al dia present per qualsevol persones en axi que les dites persones apunten les coses suplicades singularment e particular e los apuntaments refiren al present consell.

Al margen del último capítulo que precede se encuentran apuntadas las siguientes palabras.

No la paça la ciutat.

Aprobación posterior de la ciudad.

Dimarts a XXIIII del dit mes de juliol per lo consell de Barchinona foren loades aprobades e consentides les dessus dites deliberacions. E sobre la primera foren eletes les persones seguents mossen Galceran Carbo mossen Ramon Ros ciutedans mercaders Valenti Gibert Gabriel Miro artistes Johan Brujo notari Pere Matheu specier manestrals Gabriel Vilar teller Stheve Tholosa ferrer. E a XXVI del dit mes fou loada e aprovada la addicio scrita en la primera deliberacio dels mil rocins.

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 7

Sesión del día 13.

Fue leído en primer lugar el escrito que sigue:

Núm. 353. Tom. 20. Fol. 1712.

A la letra de la molt reverent noble e honorable congregacio resident et ajustada en la vila de Miquinença quis afferme parlament general del regne de Arago ajustat en la dita vila presentada al parlament general del principat de Catalunya a present resident en la ciutat de Tortosa per lo
honrat en Johan Dorta savi en dret affermantse procurador del dit assert parlament de Arago e a les coses en la dita letra contengudes respon lo dit general parlament del dit principat: que ell tots temps continuament per certes veres et justes rahons ha reputat e tengut reputa e te encare de present per ver legittim e indubitat parlament del dit regne Darago lo quis aplegua primerament en la ciutat de Calatayu en lo qual foren presents la major part de aquells qui ares dien parlament de Mequinença e aquell aprovaren et en la prorogacio del dit parlament feta en la vila de Alcaniç consentiren et apres se muda e proroga e ses tengut e celebrat a e en la vila de Alcaniç e ara novellament se diu esser mudat e prorogat a la ciutat de Ceragoça: e es cert e ver e indubitat que en lo dit regne no pot ni deu ni acustuma haver sino un parlament general e ab lo dit general parlament de Arago qui ses tengut e celebrat derrerament en la dita vila de Alcaniç lo dit parlament general de Cathalunya ha continuament tractat convengut conclos et finat prosperament rahonable necessaria e expedient de e sobre tots los preparatoris et antecedents necessaris covenients decents et expedients a pervenir a e en la discussio examinacio conexença noscio e manifestacio de la vera pura incorrupta et intemerada justicia de aquell qualques sie qui per e segons aquella dita justicia deje esser nostre ver e indubitat rey princep e senyor e a quis dejen pertanyer lo ceptre corona e senyoria reyals o a la dita reyal corona pertanyents per legittima vera e natural successio: los quals tractats covinences conclusions e finament rites rectes valits justs e solemnes e segurs de tota justa impugnacio son venguts la gracia divinal mijançant a tant e a tals termens e stat segons no ignoren o ignorar no deuen los molt reverends nobles e honorables senyors principals del dit assert procurador que propiciant la divinal gracia sperar se deu e confiar que en breu tots los regnes principat e terres subjectes a la dita corona reyal conexeran et sabran lur ver legitttim just natural et indubitat rey princep e senyor. No ha donchs de necessitat de raho e justicia lo dit general parlament de Cathalunya ni li es expedient ni convenient trametre sos missatgers en lo loch ne per les rahons e actes en la dita letra contenguts e specificats ni de regonexer tenir ni reputar altre per parlament general del dit regne Darago sino lo dessus dit parlament Dalcaniç tansolament: e perço sta et persevera fermament en tot ço e quant ha tractat conclos et finat en los dits affers ab lo prop dit general parlament Darago: confiant noresmenys per ço lo dit general parlament de Catalunya de la reverencia noblea circunspeccio prudencia e gran saviesa dels principals del dit assert procurador que considerades et atteses per ells les coses attenedores e consideradores ells acordaran faran et seguiran ço ques pertanya e sera ben condecent a la lur fealtal e naturalesa innade e a lurs grans reverencias nobleses maturitat e honorables savieses. E no consentint ans expressament dissentint lo dit general parlament de Catalunya en lo no consentiment o dissentiment tacit o expres assercio et protestacio contenguts en la dita letra si en quant sien vistes o poguessen en alguna manera perjudicar o derogar als actes fets e fahedors per lo dit general parlament de Catalunya ab lo dit general parlament de Arago celebrat en Alcaniç et ab los altres regnes e terres de la dita corona qui a ells han adherit et consentit et adherir et consentir volran daci avant. Dissent encare lo dit parlament general de Catalunya a totes altres coses en la dita letra per lo dit assert procurador presentada contengudes en quant sien contraries o puixen en alguna manera perjudicar als actes concordats per lo dit general parlament de Catalunya ab lo dit general parlament Darago ajustat a Alcaniç: e singularment dissent e contradiu a tota nominacio e eleccio de persones que la dita congregacio faça o entena a fer per examinar veure e declarar qui es nostre rey e senyor com aço ja concordablement sie comenat a certes nobles savies e virtuoses persones per lo dit general parlament del principat de Catalunya e per los dits parlaments generals Darago e de regne de Valencia e encare per tots los altres regnes e terres subjectes a la corona reyal Darago qui adherir volen a les coses dessus dites: les quals persones son de tan gran sciencia consciencia e fama que rahonablement los principals del dit assert procurador hi deuen reposar lurs coratges e voluntats que declararan la justicia de la dita successio vertaderament e incorruptament e per ço no han raho de nomenar ni elegirne altres: requirent la present resposta esser continuada en lo instrument per lo dit assert procurador request etc.

Tratóse después del pago de algunas cantidades que se estaban debiendo, y por último fue leída una carta que dice así:

Núm. 354. Tom. 20. Fol. 1714.

Als molt reverends e honorables senyors les nou persones ajustades en lo castell de Casp per fer la examinacio noscio e publicacio de aquell qui es nostre vertader rey princep e senyor. - Molt reverends e honorables senyors: Nosaltres ab gran vigilancia pensants en aquest temps tribulat on tants grans e poderosos homens pretenen haver dret en la successio de la reyal corona Darago la qual per cascuns ab gran calor e sforç es demanada pretenent cascun dels dits competitors haver per clar que la successio de la dita corona reyal se pertany a ell e sie impossible que quescun dells la dita successio puxe obtenir ans convendra que obtinent la I aquell si plaura a Deu a qui per justicia sera deguda que tots los altres romanguen frustats de lur proposit e sie versemblant segons los preparatoris que hom veu ço es que cascuns o almenys la major partida façen grans menaçes e aplechs de moltes gents darmes de que pot hom ben duptar que si la misericordia de Deu noy occorre e los regnes e terres sotsmeses a la dita corona no si preparan ab diligencia e esforç fahents aquelles provisions que loablement fer si puixen los dits regnes e terres sotsmeses a la dita corona reyal porien pervenir a greu extermini: considerants encara com per nostres peccats Deus nos ha privats de successio reyal dreta devallant de pare a fill o de germa a germa axi com en los temps passats per la bonesa de Deu ne som stats privilegiats: daques seguia que los succehidors prenent spil de lurs predecessors en quina forma paternal et benigna regien los pobles a ells sotsmeses tro al dia de la mort del senyor rey en Marti dalta recordacio som stats tractats regits e governats benignament caritativa et molt amigable: e per la novella manera de successio que per nostres peccats speram se puixe causar dubte si aquell qui per justicia sera declarat nostre rey princep e senyor sera a tal manera de regiment inclinat: cogitants com en les dites coses se porie e deuria bonament provehir primerament sentint e ajustant vostre acord e deliberacio si sera en aquesta oppinio matexa nos es semblant que fos necessari que certes persones notables de cascuns dels parlaments se ajustassen prestament en aqueix loch de Casp e que tractassen ab los procuradors dels competitors e encare si necessari ere ab lurs principals talls e maneres aquelles que pus possibles o pus facils poguessen trobar ab los quals fos hom en segur que declarat a quis pertanga la dita successio aquell romanent rey pacificament los altres cascuns romanguessen en tal manera contents que los regnes o terres damunt dites visquessen en tranquillitat o repos. E par a nosaltres senyors que aços degues fort cuytar a fi que ans que vosaltros fossets a punt de manifestar aquell qui es nostre ver rey o senyor lo dit acte e les coses o seguretats pertanyents a aquell fossen pervengudes a deguda conclusio: et axi mateix porien les dites persones haver carrech de tractar ab los dits competitors que qual que fos dells per qui la justicia fahes se tengues per dit dit regirnos ab aquelles franqueses privilegis e libertats e ab aquell dolç regiment que los altres reys passats nos han acostumat de regir e que en aço et en altres coses utils e necessaries al ben publich dels dits regnes e terres e de cascuns dells los strenguessen ab les pus sabies e fortes maneras que poguessen. On senyors molt reverends e molt honorables nosaltres cobejants haver vostra intencio e consell sobre aço vos pregam affectuosament que per vostres letres breument nos en vullats certificar: e si a vostres grans paternitats et saviesas parra aço esser util e necessari par a nosaltres fort covinent que los parlaments dels regnes Darago e de Valencia deguessets ab vostres letres consellar e induhir a elegir les dites persones promptament e aquelles fer venir aqui e nosaltres per semblant elegiremne de aquest parlament les quals decontinent hi trametriem: e som de intencio si a vosaltres aquests actes paren bons et expedients scriure o trametre a cascu dels dits parlaments per ferlos semblants induccions. E sia molt reverends e honorables senyors en vostra proteccio la Deitat sancta. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe Durgell a XIII dies de abril del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principal de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Sesión del día 14.

Propúsose nombrar una comisión especial que cuidase: primeramente, de poner en paz a todos los pretendientes, de modo que, verificada la elección, quedasen en buena amistad entre si y tranquilo el reino; y luego, de asegurarse de que aquel de los pretendientes que fuese elegido jurarla cumplir y guardar los privilegios, constituciones, usos y costumbres del pais, y seguiría en su gobierno y en el arreglo de su casa las huellas de sus antecesores.

Sesión del día 15.

Se dió audiencia a un embajador del conde de Prades, y se trató del pago de cierta cantidad que reclamaba Francisco de Erill.

Sesión del día 16.

Después de haberse tratado de la reparación del castillo de Forçarial, en el Rosellon, fueron leídas dos cartas que versaban nuevamente sobre las demandas de don Fadrique.

Sesión del día 18.

Fue leída en esta sesión la siguiente carta:

Núm. 355. Tom. 20. Fol. 1723.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo parlament general de Cathalunya justat en Tortosa. - Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: ab aquella major diligencia e instancia que podem trebayllam entenem e havem entes en trametre les scriptures que derrerament nos havets demanades e de fet havem ja translat autentich del original que te la reyna Yolant del testament del senyor rey en Johan. Lo testament del senyor rey en Marti es en poder den Ramon Çescomes pero diu que james non es stat satisffet: forenlin tatxats per los marmessors X millia solidos: ab linventari apparria que als marmessors se pertangue fer la dita satisfaccio o paga e axi placieus hi provehir ho scriurens de vostra intencio. Tant com toqua les renunciacions e deffinicions havem cerquat ab aquelles persones quens havets nomenades e ab altres e finalment havem trobat en poder den Anthoni Oliver tots los contractes cartes e capitols quis feren en lo matrimoni de la infanta dona Elionor ab linfant de Castella les quals cartes contractes e capitols son fundats e formats principalment sobre concordia e pau observadora entre la casa Darago e de Castella: noy havem trobat res que fassa ne toch renunciacio o diffinicio alguna: ans diu expressament en Bernat de Montpalau qui ana en Castella ab mossenyer en Ramon Alamany sobre lo dit matrimoni que de la dita renunciacio e diffinicio si hague mencio mas que nos feu nis poch obtenir. - La renunciacio e diffinicio feta per la reyna de Napols muller del rey Loys havem trobada assats plena e encara ratifficacio e laudacio fetes per lo dit rey Loys marit seu. En totes aquestes coses se trebaylla sens perdonar a trebaylls: al pus prest que porem les haurets. De les allegacions den Saera que demanats havem trobat que com inventariaven scriptures de un coffre del rey hi foren trobats alguns cartells auctentichs dels quals ordona lo parlament que fossen mesos en poder dels consellers de Barchinona: en los quals cartells son les dites allegacions e segons som stats informats los dits cartells e allegacions son en poder de micer Johan Dezpla e ell ho te aqui hon es. Micer Francesch Çasala es absent e no les havem pogudes haver de ell segons nos havets scrit nin havem hagut cura pus ja les havets aqui. Les covinençes fetes entre los senyors rey en Johan e lo rey Marti vivent lo rey en Pere ja son insertes en lo libre queus tremettem e maravellamnos que no les hagen vistes aquells senyors qui son a Casp. - Mossenyer Berenguer Dolms nos havia scrit de certes coses que vosaltres senyors haviets mester sobrel fet de la justicia e nosaltres havemlesli trameses segons creem que ell vos ha ja informats. Part aço senyors per rao de algunes coses que oim e sentim del loch de Martorell som de intencio que per entrament de gent o encara per tracte lo dit loch poria passar gran perill specialment car es tot divisit en dues parts e semblants coses porian axi venir de cuyta que no bastaria temps de consultar: don veents quens seria carrech callarvos tals affers havem deliberat queus en scrivam demanants que si alguna cosa cuytada si sdevenia que si deura fer per nosaltres. Mes avant sabets senyors que de vostra ordinacio havem feta tallar fusta ja a compliment de III galees e queus havem rescrit diverses vegades de quin galip voliets faessem fer les dites galees e no veem curets de respondren. Placieus senyors nos en responats car sens vostra resposta nosaltres noy guosam toquar e la fusta sta per los camps a pudrir e guastar faent nosa als conreadors e ultra aço que los senyors dels dits camps demanen esmena per la occupacio e destrich quen han en llur conrear. Placieus encara nos trametats la executoria dels emoluments dels officials la qual segons nos ha dit en Johan Pujol era ja en forma e presta per haverla. E sia molt reverents egregis nobles e honorables senyors Lespirit sant en vostra guarda. Scrita en Barchinona a XIIII dies de abril lany de nostre senyor MCCCC dotze. - Los deputats del general de Cathalunya e les VI persones a ells adjunctes a vostre servey e honor apparellats.

Sesión del día 19.

Leyéronse los siguientes documentos:

Molt reverents nobles et honorables senyors: sobre les coses quens havets scrit del loch de Martorell e de la fusta que per ordinacio nostra havets feta tallar a compliment de tres galeres loants vostra providencia vos responem: que en lo fet de Martorell nosaltres fem scriure a mossenyer lo governador de Cathalunya an P. de Sentmenat procurador de la baronia de Martorell que ab gran solicitud vigilancia e cura entena en la custodia del dit loch e si per lo gran divis ques diu esser en aquell se dubta de alguns qui sien dins que aquells prenga e meta en loch segur de guisa que tota opportunitat los sia tolta de fer ni tractar dan ni malesa en lo dit loch e daltre part nosaltres ne scrivim per semblant al dit procurador. Creem que ell es tal quey guardara la honor e profit del senyor rey e del dit loch e la sua propria. Tant com toque lo fet de la fusta que havets feta tallar per les dites tres galeres per ço que nos podrescha nis guast o faça nosa als conreadors dels camps on sta volem eus pregam que al pus prest que porets façats tirar la dita fusta aqui e ferla metra a sepluig en loch segur e decontinent fer posar les estepes de les dites galeres de galip que sien trocelleres de trenta banchs: e puys sien posades les dites estepes no façats procehir en fer aquelles tro sus per nostres letres vos ne hajam scrit pus estesament nostra intencio e voler. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe Durgell a XX dies de abril del any M quatrecents dotze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya.

Núm. 357. Tom. 20. Fol. 1724.

Honorable: per ço com per la gracia divinal lo fet de la justicia de aquell qui es nostre ver rey princep e senyor esta en bons termens e speram que dins breu nos sera publicat es molt necessari occorrer a tots perills e inconvenients ques puxen seguir en la terra e hajam alguns sentiments que la vila de Martorell a vos comanada per entrament de gent o encara per tracte la dita vila encorreria perill specialment car se diu que es tot divis en dues parts: pregamvos eus encarregam que ab sobirana vigilancia e cura avertiscats en metre en bon orde la seguretat e guarda del dit loch. Per ço entenem eus aconsellam que si per lo dit divis hi trobarets algunes persones esser sospitoses en aquest temps de ques pogues seguir perill a la dita vila que aquelles prengats et metats en tal loch que de fer ni procurar inconvenients ni perills los sia opportunitat tolta. Daço matex vos scriu mossenyer lo governador de Cathalunya. Confiam que vos sots tal e volrets
axi ressemblar als vostres passats que de la dita vila e de vostra procuracio retrets aquell degut e loable compte ques pertany a aquell qui es nostre rey e senyor mijançant justicia declarador. E tingueus Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe Durgell a XX dies de abril del any MCCCCXII.- Lo parlament general del principat de Cathalunya.

Núm. 358. Tom. 20. Fol. 1725.

Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors lo parlament general de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: los honorables consellers de la ciutat et consols de la mar de Barchinona e en Johan Tallant mercader trames açi per la vila de Perpenya sobre los affers dejus scrits son stats ab nosaltres e hannos narrat que ells saben que en Jenova se armen VIII naus e dues galees per invasir les nostres naus qui passaren los vostres missatgers en Sicilia les quals VIII naus e dues galees devien partir fort prestament et que lo solda de Babilonia ha preses los consol et mercaders de nostra nacio qui eren en Suria e totes lurs mercaderies et aquells te et agreuge de aspres e dures presons et que les dites nostres naus per paor daquesta nova han haudes a posar en Rodes totes les mercaderies et robes que aportaven: per les quals raons et per que es vist que si no si provehia prestament lo principat de Cathalunya poria pendre gran dan axi per la invasio que les nostres naus et altres navilis de esta nacio qui faents llurs viatges son en aquelles mars ne porien sostenir com perque los dits consol mercaders e mercaderies qui son en poder del dit solda se porien totalment perdre o almenys pendre tan gran dan que seria irreparable com encara perque si aquesta provisio nos fa tota mercaderia es perduda car no calra dir que mercaders cathalans ne llurs navilis hagen gosar de navegar: los dits honorables consellers et consols et la dita vila de Perpenya concordantment han ordonat que per ells prestament et a gran cuyta sien armades IIII galees en les quals pujara una notabla persona per missatger et que sera dat carrech al capita daquelles et al dit missatger es a saber al dit capita de subvenir et ajudar ab les dites IIII galees a les dites nostres naus et a tots navilis de nostra nacio et al dit missatger de pujar al dit solda et de demanarli que restituescha los dits consols mercaders et mercaderies: affermantse los dits honorables consellers et consols que armades les dites IIII galees et trames lo dit missatger los dits consol e mercaders ab lurs mercaderies seran delliures del dit solda et de les aspres et greus presons que huy sostenen et les dites nostres naus et altres navilis seran preservats de tota hostil invasio: e que com la dita ciutat no haja sino una galea qui sia bona pera fer semblant viatge car de dues quen ha noves la una hi es molt sotil: que ells pregaven a nosaltres quels deguessem prestar III corsos de galees de les del general adobades apparellades e exerciades complidament et meses en mar ab totes coses a aquelles necessaries les quals ells puxen ensemps ab la dita una galea llur armar segons que damunt: subjungents los dits honorables consellers et consols et lo dit en Johan Tallant que aço deviem nosaltres fer ab gran promptitud car ultra tots los bens damunt dits es vist clarament quen seguira gran profit a la mercaderia et subseguentment a les generalitats singularment en lo temps present que devem vendre aquelles qui seran mes preades et qui trobaran mes compradors molt raonablament per aquesta provisio et encara que les mars ne seran mes segures: hoc et que no prestants nosaltres les dites III galees la dita armada hauria a cessar. E jassia nosaltres hajam oida llur bona et raonabla proposicio et induccions damunt dites et hajam vist que per aquest armament son prestes de subseguir grans utilitats al dit general car no es dubte que les mars ne seran pus segures et que les mercaderies se faran pus abundantment e poderosa et que los compradors de les dites generalitats seran pus affectats en darhi majors preus et encara que si les dites mercaderies qui ara son en poder del dit solda en punt de perdre tornen en estes parts pagaran los drets de les generalitats acustumats les quals coses totes redunden en profit et utilitat del dit general: empero nosaltres los havem respost que no podem satisfer a llur peticio sens vostra ordinacio et voler precedents. Perque senyors nosaltres vos volem scriure et certificar daquests affers et placieus nos rescrivats que volrets e ordonarets ne dejam fer car nosaltres ho complirem decontinent molt liberalment et volenterosa. E sia molt reverents egregis nobles et honorables senyors Lesperit sant en vostra guarda. Scrita en Barchinona a XVII dies dabril del any MCCCCXII. - Los deputats del general de Cathalunya e les VI persones a ells adjunctes a vostro servey e honor apparellats.

Núm. 359.Tom. 20. Fol. 1726.

Molt reverents nobles e honorables senyors. Informats de les urgents necessitats en que per sustentar sa vida la molt alta senyora dona Elienor regina de Xipre es miserablament constituida et dolentsnos de sos affanys com pensam la magnifica casa Darago don proceheix sa notabla e
virtuosa vida que entre nosaltres longament ha feta e la sua reverencial antiga edat e altres deguts sguards: a gran instancia e pregaries per part de la dita senyora regina sobre aço a nos fetes havem deliberat e ordonat atteses les rahons dessus toquades e altres que en aço nos han moguts en special com en lo temps present no pot recorrer a sos parents e amichs segons deuria que dels diners del general de Cathalunya sien per vosaltres prestats reyalment a la dita senyora mil florins dor Darago de just pes los quals la dita senyora abans de deliurar aquells haja obligar e fer carta bastant de cessio de semblant quantitat primerament al dit general pagadora o a vosaltres en nom de aquell de en e sobre les rendes o assignacions a la dita senyora degudes e devedores de tot ço que reeb o ha acustumat e deu reebre sobre les decimes e encara sobre les rendes drets e emoluments de la ciutat de Xativa e metre aquelles rendes degudament en poder de vosaltres per la quantitat dels dits mil florins: e aximatex sia tenguda la dita senyora fer procurador aquell que vosaltres volrets per intimar a ses propries despeses al batlle e a altres a quis pertanga de la ciutat de Xativa les obligacio e cesssio dessus dites. Perqueus pregam e manam que feta segons dit es la dita obligacio e cessio per la dita senyora regina los dits mil florins dels diners del dit general liurets e paguets a la dita senyora reyalment e de fet. E sia de vosaltres molt reverents nobles et honorables senyors vostra continua proteccio la Deitat sancta. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe Durgell a XX dies de abril del any MCCCCXII.—Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Terminada la lectura de todas las cartas que anteceden, fue publicado el acuerdo que sigue:

Núm. 360. Tom. 20. Fol. 1726.

Lo parlament general del principat de Catalunya ajustat en la ciutat de Tortosa per los negocis tocants la successio dels regnes e terres de la corona reyal Darago fahent daço acte solempne de parlament en plena concordia nemine discrepante elegeix e nomena als actes e negocis dejus scrits
dotze persones en nombre ço es los reverends nobles e honorables en Galceran Durgell - Francesch de Barchinona - Ramon de Gerona - bisbes. - Arcis Struc ardiacha de Terragona - Johan comte de Cardona - Guillem Ramon de Monchada - Ramon de Bages - Berenguer Dolms - cavallers. - Micer Johan Deçpla doctor en leys e ciuteda de Barchinona - Pere Grimau de la vila de Perpinya - Francesch Sent-Seloni ciuteda de Gerona - micer Gonsalvo Garidell doctor en leys e ciuteda de Tortosa. De les quals dotze persones lo dit parlament elegeix e nomena les sis ço es en Galceran bisbe Durgell Francesch bisbe de Barchinona Johan comte de Cardona Ramon de Bages micer Johan Dezpla e Pere Grimau a hoyr en nom del dit parlament e principat de Catalunya la publicacio fahedora de nostre vertader rey princep e senyor per les nou persones deputades e eletes en fer aquella les quals sis persones hi vajen tota hora que per les dites nou persones seran requestes en e segons la forma del capitol sobre aço fet concordat finat e fermat per lo parlament general del regne de Arago e los ambaxadors del dit parlament del principat de Catalunya. - Les altres sis persones restants de les dites dotze es en Ramon bisbe de Gerona Arcis Struc ardiacha de Terragona Guillem Ramon de Monchada Berenguer Dolms Francesch Sent-Seloni e micer Gosalvo Guaridell elegeix e nomena lo dit parlament ço es que hajen carrech et poder de tractar apuntar e concordar la manera com se faran bons pactes e avinençes entre los competitors de la dita corona reyal Darago ab ells o lurs missatgers durant la conexença de la reyal successio e que no puixe esser procehit contra algu qui haje monstrada affeccio a alguns dels competitors crehent que hagues bona justicia. - Item a tractar e concordar la forma de la universal justicia e les coses pertanyents o dependents de aquella. - Item a tractor e concordar per aquest principat e ab los regnes Darago e de Valencia e terres a la dita corona reyal subjectes ab quals e quines seguretats sera provehit quel rey sdevenidor haje a tenir e observar les libertats e privilegis de tot lo principat e condicions e singulars de aquell e axi mateix del arreglament de la sua casa e de la forma de la provisio de tots e qualsevol officials axi de jurisdiccio com daltres que sien comenats als subdits e originals de la dita corona Darago: e apuntats e concordats per les predites sis persones los dits actes o part de aquells quels comuniquen a les dites sis persones demont eletes per hoyr la publicacio de nostre vertader rey e senyor esdevenidor e ab altres del parlament del demont dit principat segons los semblara fahedor e apres que ho refferen en lo dit parlament en lo qual los dits actes prenguen conclusio segons que en aquell dit parlament sera concordat.

Sesión del día 20.

Procedióse al nombramiento de Pedro de Galliners y Pedro Prats para promovedores de negocios, en reemplazo de otros dos que habían tenido que ausentarse; y se acordó de nuevo conceder en préstamo la cantidad de mil florines a la reina de Chipre, que había pedido se le suministrase algún socorro. Por último se trató también del pago de algunas cantidades que diversas personas reclamaban del parlamento.

Sesión del día 21.

Al principiarse esta sesión fue leída la carta que sigue:

Núm. 361. Tom. 20. Fol. 1735.

Als molt reverends nobles et honorables senyors lo parlament general delprincipat de Catalunya. - Molt reverends nobles e honorables: vostra letra feta en Tortosa a XIII del present mes havem hauda a la qual vos responem: que sobre lo punt qui toca conservacio de libertats e privilegis es donat carrech expressament a les nou persones segons tenor de un dels capitols en Alcaniç concordats lo qual es aytal:

- Item quod prefate persone cum consilio illorum de quibus eis videbitur vel sine provideant debito modo et tempore cum competitoribus vel eorum procuratoribus potestatem habentibus circa securitatem et conservationem libertatum et privilegiorum ac jurium regnorum et principatus et conservationem patrimonii regii et bonum reipublice quanto securius et honestius fieri poterit.
- Perque molt reverends nobles e honorables senyors les nou persones en son cars e loch hi provehiran en la millor manera que sabran et poran Deus mijançant. Al fet de la concordia tractadora entre los competitors o lurs procuradors si scriurets als altres parlaments que trametan per la dita raho certes persones be crehem que les coses comunes nos poden deliberar sens voler e concordia de tots los parlaments o daquells qui daquells haguessen poder pero si es util e necessari al present lescriure crehem que vostres molt reverends parternitats nobleses e honorables saviesas ne deliberaran totes coses considerades ço qui sera lo millor. E sie lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en lo castell de Casp e sagellada ab lo sagell del molt reverend senyor archabisbe de Terragona de ordinacio dels dejus scrits a XVIII dies dabril del any MCCCCXII.- Les persones

deputades a investigar e publicar nostre rey e senyor per justicia apparellades a vostra honor.

Núm. 362, Tom. 20. Fol. 1736.

Als molt reverends nobles e honorables XXIIII persones a certs actes per lo parlament del principat de Cathalunya eletes. - Molt reverends nobles e honorables senyors: Com per nosaltres ab consentiment de micer Guillem de Vallsecca per sa letra estesament aci intimat sien stats elegits per castellans daquest castell de Casp e guarda de aquell los honorables en Ramon Fivaller e micer Domingo de la Naja ciuteda de Ceragoça e I altre que crehem hic sera trames de Valencia e lo dit Domingo de la Naja sia ja aci present: per çous pregam axi affectuosament com podem que decontinent vullats lo dit en Ramon Fivaller aci trametre e provehir en les coses que mester haura per son desempatxament. E placieus ferlo cuytar de guisa que axi prest com fer se puscha ell sia aci. E sie molt reverends nobles e honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en lo castell de Casp e segellada ab lo segell del molt reverend senyor archabisbe de Terragona de ordinacio dels dejus scrits a XVIII dabril del any MCCCCXII.

Leyóse además otra carta con que los compromisarios de Caspe llamaban a Bonanato Pere, a quien necesitaban para el despacho de algunos asuntos; y se trató finalmente de trasladar a Montblanc la residencia del parlamento.

Sesión del día 22.

Quedó reducida a la lectura de una insignificante protesta presentada por los síndicos de Gerona, y relativa a la elección de los compromisarios.

Sesión del día 26.

Se dió lectura de la siguiente carta:

Núm. 363. Tom. 20. Fol. 1740.

Als molt reverends nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya.
- Molt reverends nobles e honorables senyors: si nous havem respost pus prest al fet que per vostres letres nos havets scrit sobre la admissio dels scrivans que volets entrevinguen aci placieus no haverho a maravella car Deus sap que no es romas per no fer instancia que no fos complagut a vostre voler. E per tal que sapiats la intencio e oppinio que de dret comu e encara per tenor dels capitols en Alcaniç concordats aquest fet dels scrivans es comes e remes de tot en tot a les nou persones e elles han sobre aço e altres coses plen poder en tal guisa que a vosaltres senyors molt reverents nobles et honorables segons tenor dels capitols dret e raho nous ne calrie a nostre semblant entrametre car com altra raho noy bastas la on vos ha plagut confiar del fet principal poriets sius plahia confiar del fet dels scrivans del qual algu dels altres parlaments no ses curat ne entremes axi com aquells que vehen e conexen ques pertany a les nou persones. Encare mes som de oppinio e intencio que en cars que aquesta admissio de scrivans axi com per vosaltres es demanada se deje fer ques ha a fer ab consultacio e voluntat dels altres parlaments als quals ells ne volen scriure e en aquest cars haurem aci deu scrivans a nou persones la qual cosa es per tots reputada desonesta e absurda. E sobre cascuna daquestes coses nosaltres som de semblant oppinio mateixa ab ells axi com aquells que vehem que ço que dien ha gran egualtat e raho. Mas no contrastants les dites coses nosaltres havem molt instat que per complaure a vosaltres fos donat loch a les coses per vosaltres sobre lo fet dels dits scrivans scrites e hauts sobre aço diverses rahonaments e colloquis havem appuntat lo fet en aquesta manera: ço es que ultra aquells tres scrivans que ja hic son sien hauts e admesos altres tres scrivans los quals tots los nou elegirem un Darago altre de Cathalunya e altre de Valencia e seran ladonchs sis: e altre partit sobre aço no havem pogut ni poriem obtenir per res el mon. Perqué molt reverends nobles e honorables senyors certificantsvos de aquestes coses vos pregam queus vullats concordar de un bon scriva qui ab aquests tres qui hic son e dos altres que ells ne elegiran sien e entervinguen per part e en nom de tots en aquests affers e pus concordes ne siats scriviunosne aci qui sera car per complaure e satisfer a vosaltres non havem volgut elegir algu ans servarem manera ab aquests altres senyors que sera elegit acceptat et admes aquell daquens scriurets. Quant es a nosaltres molt nos es greu com nous podem complaure segons vostre voler mas noy podem altre fer: e axi placieus haver paciencia en aquest cars. E sie molt reverends nobles e honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en lo castell de Casp a XXIIII dabril del any mil CCCCXII. - Larquebisbe de Terragona Guillem de Vallsecca e Bernat de Gualbes apparellats a vostre honor.

Sesión del día 27.

Fueron leídos en esta sesión los documentos que siguen:

Núm. 364. Tom. 20. Fol. 1742.

Als molt reverends egregis nobles honorables e cars amichs lo parlament general del principat de Catalunya. - Molt reverends pares egregis nobles honorables e cars amichs: sabut he que vosaltres havents sguard a Deu e a la justicia per deute de aquella havets ordenat en concordia dels altres parlaments dels regnes e terres a la reyal corona Darago subjectes que a mi qui non he nin pusch haver sien ministrats rahonadors advocats e procuradors qui rahonen diguen alleguen e demostren mos bons drets los quals yo he em pertanyen en la successio de la reyal corona Darago e dich e crech fermament la justicia de aquella en propria regalia esser mia: e com per justicia en les dites coses per vosaltres degudament hi sie feta provisio yo fas e fare lahors e gracies a nostre senyor Deu del qual tots bens proceheixen e a vosaltres totes aquelles gracies e merces que puch ne se. Donchs placieus metre en exequcio de fer vostra provisio justa e haje yo mos rahonadors advocats e procuradors prestament car los fets axiu requeren: vajen sens trigua a la vila de Casp on segons me es stat dit son ja les nou persones ordenades per hoyr los drets dels competitors sino los meus per ço com encare non he degu: mas confiu e crech que metents en obra vostra provisio sobredita triarets e designarets los rahonadors advocats e procuradors quils dits mos drets rahonen alleguen demostren e aquells vullats eus placie prestament spatxar car tota cuyta si mostra laguiosa. En cars que a vostres reverencies nobleses et honorables savieses a la ordinacio de les quals ho remet fos vist que per part mia sien o degen esser nomenats a vosaltres you fas de bon grat e voler. Es cert e notori e a vosaltres manifest que per cascun dels altres competitors se rahonen lurs drets per grans prelats comtes barons cavallers e doctors en multitut copiosa: cove donchs que en la demostracio de mos drets hic haja per ma part e si en tot no ni ha en tan gran nombre sino almenys en qualque part de la condicio de les dites persones e per ço vos deman prech e requer que per part mia e per rahonar mos drets hic façats daqueix principat anar entrevenir e esser lo noble mossenyer Pere de Cervello e los honorables micer Bonanat Pere micer Pere Basset e micer Francesch Çamenla e per procurador et instigador meu ab aquells en Romeu Palau. E axi placieus molt reverends pares egregis nobles honorables e cars amichs que aquells per remey de justicia façats prestament venir a la dita vila de Casp car axiu requer la qualitat del negoci. E sie tots temps vostre director lo Sperit sant. Scrita en lo castell de Segorb a XXIIII del mes de abril del any MCCCCXII.- Frederich Darago a vostre honor.

https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_del_Compromiso

Núm. 365. Tom. 20. Fol. 1743.

Als molt reverends nobles e honorables senyors los deputats del general de Cathalunya e sis persones a ells adjunctes. - Molt reverends nobles e honorables: be creem siats informats com lo egregi senyor don Frederich Darago comte de Luna ha per ses letres scrit e notificat als parlaments dels regnes Darago e de Valencia e de aquest principat que com ell pretena haver dret en la successio de la real corona Darago e sie constituit en pupillar edat pobre destituit de mantenidors et rahonadors de son dret per ço que la sua justicia sie vista li degues esser occorregut e sovengut de advocats procuradors e rahonadors los quals devant les nou persones ajustades en lo castell de la vila de Casp per examinar conexer e publicar per justicia aquell qui es nostre ver rey princep e senyor puixen advocar procurar e rahonar lo dret pretes per lo dit don Frederich: sobre les quals letres los dits parlaments concordablement han deliberat que atteses les rahons per lo dit don Frederich allegades e per tal que la justicia de la dita reyal successio sie solemnament e deguda vista que no solament al dit don Frederich mas encara a tot altre competitor qui en semblant edat qualitat e disposicio fos posat sien donats e administrats advocats e procuradors necessaris per advocar e rahonar son dret davant les dites nou persones a comunes despeses dels dits regnes e principat cascun tant com tocara a sa part: e de aquesta deliberacio han scrit al dit don Frederich oferintli los dits parlaments Darago e Valencia que si en los dits regnes havie algun o alguns advocats et procuradors que nomenas e volgues per advocar e rahonar son dret e per semblant lo present parlament dins lo principat que los dits parlaments aquells necessaris li donariem e pagariem e fariem instancia deguda e esforçada als officials als quals pertanyeria la on fos necessari de forçar e constrenyer cascun dels parlaments en sa provincia los dits advocats e procuradors de pendre carrech de advocar rahonar et procurar lo dret e justicia que preten haver lo dit don Frederich en la dita successio de la corona reyal Darago. E com de part del dit don Frederich nos sie stada vuy data de la present presentada una letra scrita en lo castell de Segorb a XXIIII dels mes e any dejus scrits ab la qual regraciantsnos la dita proferta nos pregue encarrega e requer que li dejam trametre al dit castell de Casp los honorables micer Bonanat Pere en decrets micer Pere Basset e micer Francesch Amenla en leys licenciats ciutedans daqueixa ciutat: volents les coses que per nosaltres son stades deliberades e promeses complir: som de acord e voler quels dits micer Pere Basset e micer Francesch Amenla demanats segons dit es sien donats per advocats al dit don Frederich dels quals tant com toque aquest principat ell deu esser content majorment car lo dit micer Bonanat Pere es stat prevengut et appellat per les nou persones per aconsellar aquelles. Perqueus pregam affectuosament e encarregam que ab aquelles pussavies maneres que sabrets e porets donets orde e manera que prestament los dits micer Pere Basset e micer Francesch Amenla partesquen daqueixa ciutat e vajen al dit castell de Casp per advocar e rahonar lo pretes dret del dit don Frederich e sobre lur accorriment e salari vos avingats ab ells lo millor que fer porets e a menys carrech e messions del general segons de vostras reverencias nobleses e honorables savieses indubitadament confiam e de present com hajam vostra resposta haurets cautela de ço quels sera per vosaltres accorregut: e si per ventura ço que no crehem los dits micer Pere e micer Francesch o la I dells cessant just e ben justificat impediment per qualsevol raho se volien os volie scusar e recusar de pendre carrech de la dita advocacio: pregamvos eus encarregam que axi ab lo veguer e consellers de Barchinona com en altra manera los façats constrenyer e forçar de pendre lo dit carrech e venir prestament al dit castell de Casp com tota triga hi sie impertinent e carregosa attes que dels altres competitors hi son ja los advocats e per les dites nou persones son ja comensats de hoyr sobre aquestes coses. Nosaltres scrivim als dits micer Pere Basset e micer Francesch Amenla sengles letres de creença explicadora per vosaltres les quals vos tramatem ensemps ab la present: creem fermament que vostres reverencies e savieses si hauran en tal manera que de aço aquest principat non reportara nota ni carrech. E sie Lesperit sant vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del reverend bisbe Durgell a XXVII dies dabril del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Núm. 366. Tom. 20. Fol. 1745.

Al molt egregi senyor don Frederich Darago comte de Luna. - Molt egregi senyor: vostra letra havem reebuda scrita en lo castell de Segorb a XXIIII del mes e any dejus scrits recitativa de la offerta per nosaltres a vos feta dels advocats e procuradors necessaris per rahonar advocar e procurar la justicia que pretenets haver en la successio de la reyal corona Darago: e ab aquella nos demanavets per advocats micer Bonanat Pere micer Pere Basset e micer Francesch Amenla ciutedans de Barchinona e per rahonador lo molt noble mossenyer Pere de Cervello e per procurador en Romeu Palau segons aquestes coses son estesament en la dita vostra letra expressades. A la qual senyor vos responem que nosaltres havents singular affeccio e voler que la justicia que pretenets haver en la dita reyal successio e de qualsevol altre competitor sie vista clarament e ben regoneguda segons creem fermament que sera per les nou persones ajustades en lo castell de Casp per examinar e regonexer aquella e publicar aquell qui es nostre ver rey princep e senyor: decontinent havem provehit tant com es possible que dels dits tres advocats que demanats dotats de gran probitat e profunditat de sciencia vos sien donats e hajats micer Pere Basset e micer Francesch Amenla: com lo dit micer Bonanat Pere sie stat prevengut e demanat per les dites nou persones a prestar consell a aquelles nous podem atorgar: e appar a nos que vos havent sis solempnes doctors a rahonar vostre dret ço es aquests dos de Cathalunya altres dos per loregne Darago e altres dos per lo regne de Valencia siats be provehit de advocats. Tant com toca la demanda de mossenyer Pere de Cervello jatsie ell sie notable cavaller e de gran seny dotat empero com la dita justicia de la reyal successio se haje a examinar e difinir per justicia e devets confiar que les dites nou persones son de tanta auctoritat prohomenia e sciencia que sens nobles e cavallers regonexeran et publicaran la dita justicia per aquell qui es nostre ver rey princep et senyor vos responem que nons par sia necessari. Item sobre lo procurador demanat es nostra intencio e acord complaureusen. E aço havem deliberat molt egregi senyor sobre les coses contengudes en la dita vostra letra. E tingueus en sa continua proteccio la Deitat sancta, Scrita en Tortosa e segellada ab lo segell del reverend bisbe Durgell a XXVII dies dabril del any MCCCCXII.- Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellal a vostre honor.

Sesión del día 28.

Se adoptaron varios acuerdos, relativos casi lodos a pago de sueldos e indemnizaciones y otros asuntos de poco interés.

Sesión del día 29.

Reunióse el parlamento; pero no hubo discusión, ni se resolvió ningún asunto.

Sesión del día 30.

Fue leída en ella la siguiente carta:

Núm. 367. Tom. 20. Fol. 1750.

Als molt reverends e honorables senyors les nou persones ajustades en lo castell de Casp per fer la examinacio noscio e publicacio de aquell qui es nostre vertader rey princep e senyor. - Molt reverends pares en Christ e honorables senyors: per ordinacio e voler de vostres molt grans reverencies e honorables savieses vos trametem los honorables en Ramon Fivaller per esser aqui un dels castellans o guardes del conclavi o castell de Casp e micer Bonanat Pere que haviets demanats per vostres letres instantment: los quals sobre la eleccio que havem feta de les sis persones qui deuen aqui anar quant per vosaltres seran demanades per hoyr la publicacio fahedora de aquell qui es nostre rey princep e senyor justicia mijançant ço es ques informen ab vosaltres de la forma e manera com hi deuen anar les dites sis persones et de lur seguretat et altres coses en aço pertinents considerant per qui son trameses e lurs grans dignitats e auctoritats havem de nostra intencio plenament informats. Perqueus pregam affectuosament que donants fe e creença a les coses queus en diran de part nostra daço quen haurets deliberat al pus prest que porets segons la qualitat dels affers requer nos vullats per vostres letres clarament imformar. E tingueus senyors molt reverents e honorables Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe Durgell a XXX dies de abril del any mil CCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Sesión del día 2 de mayo.

Dióse principio con la lectura de los dos escritos que siguen.

Núm. 368. Tom.20. Fol. 1752.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors del parlament general de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: decontinent que haguem rebuda vostra letra contenent lo pagament de les gents darmes de cavall et de peu qui deuen passar en lo regne de Cerdenya entenguem ab tota diligencia en expedicio de aquests affers arreglantsnos ab la dita vostra letra ab los capitols quens ha mostrats en Johan Puyol vostre scriva trames aci per aquesta raho: et per cessar salaris et messions hi ordenat de nosaltres matexs en Guillem Oliver per scriva de racio et en Ramon Dezpla per distribuydor los quals ne han volgut pendre carrech sens haverne del general alguna satisfaccio et salari. E conte senyors la dita vostra letra que si los procuradors o missatgers de micer Nicholoso Doria nons complien tots los XXX milia forins que fos abatut prorata del nombre dels CCCC homens a cavall et CCC ballesters et de cascuns segons nos semblaria millor et pus expedient: e sapiats senyors que dels dits XXX milia florins nosaltres ne havem rebuts ni los dits missatgers nons han donats sino XXVI milia CLXXXX florins Darago X solidos barchinonenses en moneda de florins de Florença ducats et jenovins et altres monedes los quals ab los XIIII milia florins que manats esser prestats per raho daquests affers als marmessors del senyor rey munten XXXX milia CXC florins Darago X solidos barchinonenses e havem comptat que munta lo sou de CCCC rocins et CCC ballesters pagats a IIII meses XXXIII milia DCCCXVIII florins Darago II solidos barchinonenses axi que restaven pera les messions VI milia CCCLXXII florins VIII solidos et aquesta quantitat es tan pocha que no ve a res a les messions que si han ha fer per aquests affers: e per aquesta raho et per ordinacio de la vostra letra segons que damunt havem deffalcat del nombre de la dita gent a caval et de peu ca non havem dat sou o acorriment sino a cent homens darmes et a docents L homens a cavall lança en puny et a C ballesters: et posat aquest nombre sia stat tan diminuit empero encara nos fallen ab les messions que sen han a fer MD florins Darago segons tot aço porets veure stesament et destinta en un llevament quin es stat fet queus trametem inclus dins la present: et sta en veritat que per tant com nos fallen los dits MD florins nos havem retengut que no havem volgut dar lo sou o acorriment de XIIII homens darmes qui son compreses en los dits cent tro hajam de vosaltres senyors resposta a la present nostra consultacio. Perque placieus senyors nos rescrivats com volrets nos hajam en aquests affers es a saber si defalcarem ultra aço que defalcat havem de la dita gent tant com munten los dits MD florins et de qual gent ho volrets ne façam: car axi com vosaltres senyors ordonarets sera complit per nosaltres prestament: no volem empero ometre que les monedes del dit general sestrenyen molt et son minuades de grans quantitats. E daço senyors nos rescriurets com pus prest porets car ja veets que aquests affers son de tal qualer que no soferrien dilacio. E sia molt reverents egregis nobles et honorables senyors la sancta Divinitat en vostra guarda. Scrita en Barchinona a XXVIII dabrill del any MCCCCXII. - Los deputats del general de Cathalunya e les sis persones a ells adjunctes a vostra honor apparellats.

Núm. 369. Tom. 20. Fol. 1753.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo parlament general de Catalunya. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: lo die pus prop passat havem reebuda una letra dels consols de Perpenya la qual menciona diverses novitats quis son seguides en aquelles partides e qui son de assats gran caler. Perque com sie necessari que de tals novitats vosaltres senyors siats certificats: tramatemvos translat de la dita letra inclus en la present a fi que certificats puixats si necessari sera sobre les dites novitats esser avisats. E sia molt reverends egregis nobles e honorables senyors la sancta Divinitat en vostra guarda. Scrita en Barchinona a XXVII dies de abril del any MCCCC dotze. - Los deputats del general de Cathalunya e les VI persones a ells adjunctes a vostra honor apparellats.

La carta de que se hace mérito en la anterior contenía en substancia, según el acta:

Núm. 370. Tom. 20. Fol. 1726.

Quod in maribus de Leucata pervenerat quedam navis de viscahins onerata per homines de Narbona de quatuor mille cesteriis frumenti et octo botes vini et ultra hoc erant in ea sexaginta tres ballistarii et hoc totum portat Sardinie ad vicecomitem Narbone. Item quod in quadam galiota et uno tampino que tendit ad regnum Sardinie in conserva cum dicta nave ascenderunt circa octuaginta ballistarii. Item quod quidam Bucicaut nomine acceperat Avinione solidum pro DCCC hominibus armorum de peccuniis illustrissimi regis Ludovici Neapolis.

Por último fueron leídas en esta sesión varias otras cartas, cuyo contenido no esplica el acta.

Sesión del día 3.

Invirtióse en la lectura de una carta del parlamento aragonés que dice así:

Núm. 391. Tom. 20. Fol. 1751.

A los muyt reverendos egregios nobles et honorables senyors el parlament general del principado de Cathalunya. - Muyt reverendos egregios nobles e honorables senyors: bien creyemos sie cierto a vuestras reverencias noblesas e honorables saviezas como por no haber conoscido rey e senyor en los regnos e tierras a la corona reyal sotsmesos son seydos suscitados diversos escandalos perpetrados homicidios e otros enormes delictos e robados ganados e diverses otros bienes en diversas partidas a los quales suscitar perpetrar e fazer se son acertados con gentes assi de aqueste regno de Aragon como de Gascunya algunos del principado de Cathalunya los quales sabemos los ganados et otros bienes robados en gran partida han levado a lugares e castiellos del dito principado e dentro aquell se han recullido et receptado. E ya sia nos paresca seyer necessario provehir a la sedacion e squivamiento de los ditos scandalos e inconvenientes e entre otros remedios pudiesse e deviesse de justicia seyer feyta reintegracion a los dampnificados de los bienes de algunos del principado qui en aqueste regno trobados son: empero nos aquesta via de remedio ommetemos per conservar buena fraternidat e amigança entre los de aqueste regno e del dito principado e provehimos por otras vias quanto possible nos es a la indemnidat et segurança de la tierra. Mas esnos cierto que todos remedios a present son insuficientes sino breu haver rey e senyor qui cerqua aquesto provida mediant la gracia de Dios segunt necessario sera: e por aquesto continuadament instamos los muyt reverendes e honorables senyores qui en Casp son deputados a la investigacion de la justicia de la succession reyal et publicacion et nominacion de la persona que por rey e senyor haver devamos que cerque aquello diligentment entienda e breu quanto la qualidat e grandesa del negocio lo consiente den a aquello devida conclusion a la qual fazer havemos por firme las instancias de vuestras reverencias noblezas et honorables saviesas muyto los moveran. Porque vos rogamos que en todas aquellas maneras que vistas vos seran los querades sollicitar exortar e rogar a dar breu e buena conclusion al negocio de que la cargua et sollicitut les es acomendada de guisa que por conoscimento de rey et senyor qui a la evitacion e sedamiento de los ditos inconvenientes et scandalos pueda provehir devidamente la cosa publica de los regnos e tierres a la reyal corona sostmesos sie puesta en estamento de paz et tranquilidat. E sie muyt reverendes egregios nobles et honorables senyores la sancta Trinidat en vuestra guarda et proteccion. Scripta en Ceragoça e sellada con el siello del comendador mayor de Alcaniç a XXVI dias de abril del anyo de MCCCCXII— El parlament general del regno de Aragon perellado a vuestra honor.

Sesión del día 4.

Se abrió con la lectura de la carta que sigue:

Núm. 372. Tom. 20. Fol. 1757.

Als molt reverends nobles e honorables senyors lo parlament general del regne Darago. - Molt reverends nobles e honorables senyors: vostra letra havem reebuda scrita en Ceragoça a XXVI del mes dabril prop passat recitativa dels scandols homeys diverses e enormes crims perpetrats robaments de bestiars e altres bens fets en les partides daqueix regne axi per gent strangera de Gascunya e encara del regne Darago e alguns de aquest principat: perque fahiets continua instancia als molt reverends e honorables senyors ajustats en lo castell de Casp e deputats a fer la examinacio noscio et publicacio de aquell qui es nostre ver rey esenyor que donen breu e bona conclusio a la justicia mijançant la qual la perpetracio de tants scandols e mals cessarien: pregants a nosaltres que semblant instancia hi dejam sollicitar e fer segons aquestes coses en la dita vostra
letra son stesament expressades. A la qual senyors molt reverends nobles et honorables vos responem quens dolem molt dels dits scandols homeys delictes e robaments seguits en aqueix regne e fraternalment e cordial participam en totes vostres tribulacions et affanys prenents a importable anuig que de aquest principat alguns sien complices et sequaces de malefactors et perpetradors de crims tant detestables la correccio punible dels quals en son loch e cars nons oblidara: e som molt aconsolats de la dita continua instancia que havets feta e fets a la examinacio de la justicia de aquell qui es nostre rey e senyor car proceheix de intencio virtuosa: certificants vostras reverencias noblesas e honorables saviesas que nosaltres hi havem feta e farem deguda e urgent instancia vehents per clara experiencia quants sinistres et perills importa la dilacio et que la salut et repos de la cosa publica e dels subjectes a la coronareyal Darago es que prestament sia publicat qui es nostre rey e senyor per justicia la qual confiam ques fara per aquells a qui es comesa: pero es molt necessari ques maneig ab tal orde forma e manera que impertinencia non puixe sortir ni justa materia de querela a alguns dels dits competitors segons la arduitat e ponderositat de tan alt misteri requeren. E creem senyors molt reverents nobles e honorables que vosaltres et nosaltres som de una mateixa intencio en desijar e saber prestament qui es nostre ver rey e senyor per justicia la qual placia a la clemencia divinal nos vulla fer publicar saludablement ab tranquillitat tota equitat observada. E tingueus senyors molt reverends nobles e honorables Lesperit sant en sa guarda. Scrita en Tortosa sots lo segell del reverend bisbe Durgell a quatre dies de maig del any mil CCCCXII. - Lo parlament general del principat de Catalunya apparellat a vostra honor.

Acordóse, además, entre otras cosas, que para mayor defensa del Principado se armasen y botasen al agua desde luego tres galeras, que el General había concedido prestadas a la ciudad de Barcelona.

Sesión del día 5.

Dióse cuenta en primer lugar de una carta de los de Caspe, en que se trataba del nombramiento de escribanos para dichos compromisarios; y luego se trató de los bandos que había en Ampurdan.

Sesión del día 6.

Se acordó el escribir diferentes cartas, encaminadas todas a apaciguar las disensiones que existían entre varios magnates de Cataluña.

Sesión del día 9.

Fueron leídos en esta sesión los documentos que siguen:

Núm. 373. Tom. 20. Fol. 1764.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors lo parlament general de Catalunya. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: be creem havets a memoria ab quanta instancia et assiduitat et com sovin vos havem scrit queus plagues deliberar et a nosaltres rescriure en lo fet de les vendes de les generalitats es a saber si les vendriem o si les fariem cullir e si les veniem a quant temps e si serien aquells drets mateixs o si los crexeriem segons certs capitols quen haviem formats los quals vos havem tramesos: e no par senyors que encara hajats deliberat en aquests affers o nons en havets rescrit: e segons podets veure aço no soffer pus dilacio car en lo present mes de maig fenexen tots los arrendaments et tantost lo primer die de juny subseguent es necessari et be necessari que les dites generalitats se cullen o per arrendadors o per cullidors sens altre intermedi de temps: et avisamvos senyors per nostre descarrech que si vosaltres ordonats que aquestes generalitats se cullen per cullidors que nosaltres hi posem que haurem parer sera dampnos al general car jan es stada experiencia en temps passat en altres cullidors que deputats hi posaven dels quals se diu que furtaven la meytat daço que cullien e que per ço serie millor que les dites generalitats fossen venudes e que per la breutat del temps e per lo temps que vuy nos occorre fossen venudes solament a I any car no si pora tant perdre com si les venien a III anys: e no sperets quels compradors del present trienni nos donassen prorata del temps que les cullirien responentsnosen segons quels han costat car tots se clamen dients que perden grossament hoc e creem que dins I any Deus volent haurem rey cert e determenat e lo temps sera millorat e los volents comprar posats en millor disposicio e lo creximent dels drets de les dites generalitats se poran fer ab deliberacio pus spaciosa: perque placieus senyors nos rescrivats e prest com volrets nos hajam en aquests affers et no soffirats que per vosaltres sia mes pus temps en deliberar car ja veets quel general ne poria sostenir dampnatge. Part aço senyors nos havets derrerament scrit que fahessem tirar aci la fusta de III galees que havem feta boscar e que tirada posem stepes pera III galees trocelleres de XXX banchs: e segons vosaltres senyors sabets primerament nos haviets scrit que faheessem boschar fusta pera VI galees et axi ho haviem fet e aquella fem continuar de boschar e tirar et metre en cubert que no sen perda una stella: es ver que pus axi nosen havets scrit derrerament no posarem stepes sino pera III galeas e aquellas entenem a posar en la manera que per vosaltres senyors es stat ordenat. E sie molt reverends egregis nobles e honorables senyors la sancta Divinitat en vostra guarda. Scrita en Barchinona a cinch dies de maig del any mil CCCC dotze. - Los deputats del general de Cathalunya et les sis persones a ells adjunctes a vostre servey e honor apparellats.

Núm. 374. Tom. 20. Fol. 1765.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: axi com per vosaltres es stat ordonat ens havets scrit nosaltres havem aemprat micer Francesch Amella et micer Pere Basset que advocassen lo egregi don Frederich Darago en lo fet de la real successio pregantslos ab gran instancia que decontinent deguessen partir per anar a Casp car nosaltres los offerim que tantost los spatxarem en llur salari: e jatsia hajam trobat en ells gran voler et affeccio de servir a vosaltres senyors en la cosa publicha pero lo dit micer Francesch nos ha dit que james en aquesta manera ell no ha entes ni studiat no pensant que hi hagues entrevenir et que atesa la brevitat del temps que dubtava que en aço ell pogues fer sa honor et ço quis pertany a la ponderositat dels afers: es ver que apres moltes paraules ell se offeri de servirne per sa possibilitat a vosaltres senyors et de fet fa son pertret es te per dit de veure et strenyerse ab lestudi ab confiança que li sera dat temps que ell haura pogut veure en los dits affers car en altra manera no pendria lo dit carrech. E lo dit micer Pere dix volentnos parlar clar que dubtava que ell posques entrevenir en aquests affers sens carrech de sa fama per tant com a requesta de algunes persones ell havia fetes allegacions sobre alguns punts tocants la dita successio en les quals per aventura havia posat axi per lo dit egregi don Frederich com contra ell; et daço lo dit micer Pere scriu a vosaltres senyors seriosament ab sa letra. Perque placieus senyors nos rescrivats com volrets sia provehit en aquests affers car sens falla los dits micer Francesch et micer Pere ne compliran vostra ordinacio et voler. Part aço sabets senyors quens havets dat carrech de cercar totes cartes et scriptures qui facen per la dita reyal successio et per aquesta raho alguns de nosaltres a qui singularment ho havem comanat han treballat et treballen continuament et ab tota diligencia en cercar de les dites scriptures de les quals han trobades algunes qui a parer nostre fan per lo dit fet: et per ço que millor puxats veure quines et quals son les dites scriptures et hon son stades trobades havemho posat en un full de paper queus trametem inclus dins la present. E mes avant havem sabut ab micer Francesch Çasala que micer Bernat Dezpont te les allegacions den Çaera et de fet ne som stats ab lo dit micer Bernat de Gualbes; perque vejats senyors si volrets transllats de algunes daquestes scriptures et de quals et rescrivitsnosen car axi com vosaltres ho ordonarets sera per nosaltres prestament complit. Mes encara sapiats senyors que tot jorn hic continuan exir gran colp de gent qui van en França et en Sicilia et a parer nostre haut sguart al temps present deuriasi provehir et de fet nosaltres havem ja scrit al governador de Rossello quens sembla ell no hic dege lexar exir arneses ni besties cavallines. Be creem que vosaltres senyors hi provehirets pus ne sots avisats. E sia molt reverents egregis nobles et honorables senyors en vostra guarda la sancta Trinitat. Scrita en Barchinona a V dies de maig del any MCCCCXII. - Los deputats del general de Cathalunya e les sis persones a ells adjunctes a vostre servey et honor apparellats.