Dels Meges de phisica.

Dels Meges de phisica.

Aquels qui la varietat dretament pensan de humana fragilitat devesexen per qual ço es assaber discurriment de infirmitat sens entermessio de falla o per cauta (causa) continua greugesa denfermetat en estremetat de corrupcio se decorre encontinent regonexeran quina es la utilitat dels metges e quina sia la necessitat de aquells demanada per lart dels quals e per la industria moltes vegades la sanitat ja hauda es conservada e encara la perduda es restaurada. E donchs ordonam que en la cort nostra ordinariament sien dos metges instruyts e provats en medecina o phisica qui diligentment insisten per la conservacio de la nostra salut e a nos parlen e diguen sens dubte que proceesquam e usem daquelles coses que seran a nostra salut profitoses et encara aquelles que nocives seran esquivem: e cascun dia de mati la urina nostra esguarden per tal que la disposicio de nostre cors regonegen e si hauran vist en nostre cors alcun piyorament decontinent curen de remey salutari proveyr: e encara si per alcuna corporal necessitat o per qualque altre infirmitat lo cors nostre agreviat esser veuran de la nostra curacio ab no enujada e enrosa diligencia curar facen. E si per aventura alscunes coses medicinals reebedores a nos hauran ministrades primerament daquelles tast facen devant nos. En apres encara als metges nostres injungim que con alscuns dels domestichs nostres o familiars seran cahuts en alcuna malaltia daquests encara cura hagen diligent e aquells per restauracio de salut proveesquen segons que mils poran segons esperiencia de la sua art e mayorment de les persones a nos acostades per sanch o per alcun grau de parentesch. E encara nos en la taula menjants los nostres metges aqui appareyladament manam devant estar e que nos diligentment encauten per guardar de menjars incompetents e nocius: e si en qualque manera alcuna cosa davant nos veninosa posar o en altre qualque manere present esser vegen aquella tantost gitar facen daqui e remoure. Si empero ço que Deu no vuyla en alcun cas o per fet sinistre aquella cosa veninosa no previsament e soptosa preniem: de continent remeys prenen segons que hauran vist expedient. En apres un dels metges dins la casa nostra jaer deura per tal que si per aventura aquella hora a nos o a qual se vulla dels nostres domestichs alcun acciden sesdevenia lo metge sia appareylat no de luny remey covinable donar. En apres si dels metges nostres la un tan solament sera maestre en medecina aquell en prerogativa donor al altre sera davant anant: si empero amdos maestros o en altra manera de par condicio seran lavors aquell deura esser en la honor pus poderos qui primerament al nostre servey sera appellat. Conseguentment empero sapien quel apothecari nostre e son coadjutor a ells obeyra en quant aquelles coses les quals a ells faedores hauran manades los dits metges concernents lur sciencia de medecina: els dits metges pero sotsmeses seran als camarlenchs los quals camarlenchs a la cura de totes coses que sesguarden a la custodia de nostra persona pus especialment son reebuts. En apres con los metges primerament a nostre servey seran reebuts sagrament a nos e homenatge prestaran que be e lialment lur offici exerciran esquivan totes coses les quals a nostra salut contraries e perilloses veuran e si sabien alcun a la nostra salut insidiar a nos aço al pus tost que poran revelaran e nostres malelties (malalties) secretes a alcun no manifestaran sino de nostra licencia special: encara que res no han fet ne faran perque los damunt dits sagrament e homenatge no pusquen observar.

dels meges de cirurgia

Dels Camarlenchs.

ACI COMENÇA LA SEGONA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT DEL OFFICI 

Dels Camarlenchs.

Si de les coses foranes degudament governadores ab vigilant estudi a nos apparer deja diligent cura: no menys ab entenedora pensa curar nos cove que axi a custodia de nostra persona con a servesis faedors los quals a nostre estament rahonablement se pertanyen mayorment a continua asistencia a nostre costat e encara a domestica de nostres familiars secretes persones provades per feeltat e destament no minues deputem. Emperamor daço ordonam a les coses damunt dites majors esser camarlenchs los quals lacostament de nostre costat ennobleesca (en dos palabras, en nobleesca) e los quals sien a la custodia de nostra persona especialment deputats: e volem esser dos en nombre axi quel defalliment de la absencia o de la occupacio de la un laltre reparar pusca e soplir: e ells tots consellers nostres e de nostre conseyl esser declaram. Empero abdos seran de cint de cavalleria ennobleits: mas lo primer empero sera avant posat al altre tota hora que en la cort present sera so es en tener lo sagell secret e en liurar a nos la oblacio quant la missa oyrem e en jaure al costat dol nostre lit segons nostra ordinacion sobre aço feta la qual en escrit tenguen: liurar especies confits e fruytes e semblants coses a offici de apothecari e de reboster pertanyents los quals fora de la taula nos menjarem fet lo tast a nos ministraran e encara con bonament fer se pora prop del lit nostre jaer segons que havem dit e en los secrets de natura entorn estar axi con se pertanyera: et aquell absent o occupat laltre son offici exercesca. E con nos empero al offerir algunes vegades bonament anar no porem lavors aquell qui fara loffici axi con dit es la oblacio al mayor noble baro qui present sera sol empero que sia cavaller o persona qui en loch de cavaller per la magnitut de aquell en loch de cavaller fos haut liure o aquella en loch nostre offira. En lo cas empero que noble aytal noy fos el mateix per nos a la oblacio offeridora vaja: la moneda empero que per nostres oblacions necessaria sera del protonotari nostre tinent los segells procur reebre ab acabament. Ajustants que en festes damunt dites e tota hora que solempne convit farem lo primer camarlench si present sera o en la sua absencia laltre confits e totes les altres coses al offici del apothecari pertanyents portar e posar davant nos no pretermeta qui lavors tast davant nos faça. Encara nomenys los damunt dits camarlenchs manam esser diligents mayorment aquell qui loffici fara e lo sagell portara que cascuna nit les portes regoneguen del hostal on nos sesdevendra pernoctar per si meteix o per altre dels escuders de la
cambra o dels uxers: e aquell qui haura regonegut les claus de la casa man diligentment guardar per tal que ço que Deu no vuyla per no cauta custodia occasio de escandels fos donada. Abdos pero los camarlenchs nostres dins la nostra cambra jaer poran con se volran: lun empero dels si san o present
sera a aço per deute sia estret mayorment quant cascun dels jaer covendra davant nos. Empero
cascun dels qui dins la nostra cambra en qualque manera jaura per mellor segurtat de nostra persona
armes militars ab si e de prop tots temps appareylades haja e complides: e si en aço fer sera negligent de la quitacio sua de un dia per cascunes vegades les quals les dites armes appareylades haver segons que damunt es dit hauran lexades ells decernim esser punidors. Sobre tot aço encara a qualque loch nos irem tots temps los camarlenchs deuen engir estar a nostre costat davant nos anants o en altra manera segons que loch hi haura a nos de prop estan: e a ells injungim esguardar que davant nostre esguardament remoure facen aquelles coses ques pensaran esser indecents o nocives. Aquestes coses encara al offici deyls pertanyer declaram ço es nos vestir e despullar e aygua ministrar con los peus lavarem als pobres o altres coses semblants exercirem les quals a la taula no sesgarden. Volem empero que en la exhibicio daquests serveys prerogativa donor entre ells sia servada quel primer camerlench davant laltre tots temps en lo servey del offici sia en aytals serveys davant anant al pus jove. E encara mes ordonam los dits camarlenchs los quals per molt major familiar exhibicio de servey a moltes prerogatives havem reebuts haver poder en los hostals als quals nos declinar sesdevendra e aquelles persones qui han per ordonacio nostra dins la nostra casa jaer a cascun segons la congruencia del alberch cambres assignar e encara de ordonar engir les obres les quals en nostre alberch seran construydores. En apres cor la hon mes perill appar pus saviament es faedor als ditz camarlenchs diligentment manam curar quen temps de guerres con a qualque host personalment nos anar sesdevendra engir les tendes nostres tots temps sia provehit e mayorment de nits a segurtat de nostra persona de totes coses necessaries mayorment de sufficient custodia domens armats. Hagen encara nos sollicitar que al fre de nostre cavall homens suficients per aptitut darmes en cert nombre sien deputats e encara servents per covinent nombre e sufficient custodia de nostra persona en aquell temps que cavalcarem en la host e sens la host aordonar en nulla manera no relexen. Aço mes avant ordonam quel primer camarlench enventari de totes les coses que son en la nostra cambra e ques tenen per larmador en si tenga e encara daquelles coses les quals per servey tot dia als officials a ell sotsmeses son comeses axi con lo reboster e als altres diligencia en guardar ajust opportuna: guardanse ben que a negun sens carta ab nostre sagell segellada no do en nulla manera de
les coses desus dites. E sertes ell absent relex la custodia ab inventari al altre camarlench: abdos empero absents al pus antiquit dels escuders de la cambra si es present la custodia en les coses damunt dites ab
enventari per ells sia comesa. Volem empero que aquell qualque sia qui per la major part del any les damunt dites coses totes sots custodia sua haura tengudes al maestre racional de la casa nostra present
laltre si pero en la cort nostra lavors sera una vegada lany de totes les coses raho retre sia tengut.
En apres per tal que lo grau jusa tots temps segons ques coven lo merit regonega de son sobiran als dits camarlenchs segons lo grau attribuit a cascun en tots aquells qui alcun offici han concernen la cambra donam poder ço en los escuders de la cambra ajudans barber metges cirurgians secretaris escrivans uxers
posader porters armador real sastre costurer apothecari reboster guarda de les tendes e escombradors del palau: los quals tots si en lur offici hauran fallit poran de quitacion privar per un mes o menys segons la manera de la negligencia: encara si alcun delenqueix dins la cambra nostra aquell pendre faran e liurar al nostre algutzir: e a aquests sobrenomenats licencia de partir de la cort poden donar exceptats als secretaris als quals per la nostra magestat tan solament es licencia atorgadora. E per tal que les vestidures nostres e los altres appareylaments de les quals a les vegades usas tots temps con delles volrem usar
appareyllades sien segons conveniencia del nostre estament: volem quels dits camerlenchs en escrit hagen la ordonacio per nos sobre aço feta per tal que per color de ignorancia dalcun defalliment contingent nos pusquen escusar: ans declaram pena de privacio de tots sos drets que reeben per raho
de lur offici si en la forma de la dita nostra ordonacio sobre aquesta preparacio de vestidures e ornaments per defalliment trobats seran transgressors. E con per alcun cas embargats lavar los
peus dels pobres al dijous de la cena segons que havem acostumat bonament no porem lavors aquell qui de prioritat en loffici salegrara si present sera o en lur absencia laltre en loch nostre la damunt dita ablucio complesquen en nostra presencia si bonament fer se pora per tal que aquelles coses les quals embargats fer no porem almenys aquelles vehen a devocion siam provocats. Sien encara los camarlenchs que con nos en tal manera per malaltia la qual cosa Deu no vulla seriem agreviats que no poguessem de aytals coses remembrar que en loffici davant nos o en la porta de nostra cambra sia celebrat per hores degudes e oportunes per tal que per la nostra infirmitat la divinal lahor no sia lexada: en apres con sabran nos voler per lanima dalcun deffunt sollenpna missa fer cantar manen als nostres rebosters que juxta
la ordinacio per nos feta sobre la lumenaria dels deffunts la qual en escrits tenguen appareylen brandons
per aquells encendre en la missa damunt dita. Ajustam encara a aquestes ordinacions que tots los camarlenchs nostres sengles capitols daquesta nostra constitucio aytant con ells e aquells a qui ells son sotsmeses toquen facen escriure ordonadament e aquells ligen sovinerament o ells liger (legir) se facen per tal que no ignoren ans observen ço que a lur offici pertanga: e encara si per colpa dels altres defalliment en alcuna cosa sesdevendra degudament ells pusquen corregir Ies negligencies dels jusans ministradors. E encara si alcuna secreta infirmitat la qual Deu no vulla se esdevendra a nostre cors aquella a neguna persona sens nostra licencia no revelaran: encara mes que ab lo sagell nostre secret lo qual a ells comanam no sagellaran en alcun loch si donchs aqui no vesien la impressio de nostre anell o altre senyal nostre del qual lavors en semblants coses usassem. Et encara novellament estatuim quels dits camerlenchs et qui per temps seran en lo comensament de lur offici sobre los sants evangelis de Deu a nos juraran e per exhibicio de homenatge a nos personalment prestar seran estrets que ab tot lur poder e enginy dampnatge de nostra persona lo qual poder esdevenir sabran esquivaran e la salut nostra e estament aytant con a ells possibil sera conservaran e si dalcun qual que qual dampnatge de nostra persona o del estament nostre sabran o per semblant de veritat hauran oyt procurar aquell a nos al pus tost que poran revelaran. Encara mes que alcuna cosa no faran ne han feta perque no puguen plenerament totes aquestes coses complir. Ne es maraveyla si en aquest cas en lo qual de la conservacio de la nostra salut homenatge prenam cor certes per custodia de un petit castell exegit es estat
homenatge tots temps sa entras de nostra costuma. E con segons la nostra reyal ordinacio dels consellers los camarlenchs consellers nostres sien enteses: volem que lo sagrament en la dita ordinacio declarat los dessus dits camarlenchs nostres a nos facen ab acabament: en apres encara injungim als dits camarlenchs que aquell dells qui lo segell secret portara corporal sagrament prena e homenatge reeba en lo començament con primerament als officis seran appellats ço es dels ajudants de cambra et del sastre et sos coadjutors dels rebosters comuns et dels altres del rebost dels porters e sotsporters del escombrador del palau e de qui al offici de les tendes es diputat e dels adjutors daquell que be et lealment en son offici se hauran et specialment engir la salut e conservacio de la persona et estament nostres los dampnatges per lur poder esquivan et les coses utils procuran e encara revelan a nos si alscunes coses dampnoses sabien contra nos per qualsque altres esser procurades o si a nos revelar no ho podien aço revelaran a alcu dels dits camarlenchs en tal manera que pusquen a nostra noticia pervenir.

 

Dels escuders de la cambra

Dels Cavallerices.

Dels Cavallerices. 

Con a honor de princep se pertanga en ornament de cavalls et de palafrens et de muls a ell condecents et de diverses linatges de besties habundar et encara de diverses ornaments de cavalls es pertanga a la gubernacio et custodia de les coses dessus dites alscuns instituir presidents qui usen doffici de stractor per la cura dels quals et sollicitut les coses damunt dites et sengles sien guardades: emperamor daço les damunt dites coses esguardades volem et ordonam de la casa nostra al damunt dit offici preesser e cura haver de les coses damunt dites axi ço es que sien diligents et attents quels cavalls et les altres besties
que a cavalcar tenim les coses necesaries hagen et per persones suficients ben sien pensades et guardades et que en son temps sien sagnades e si malaltia los esdeve procuren ab requesta diligencia per los menescals esser curades et remeys fer covinables en tal manera que de negligencia no puguen en alcuna manera esser represes. E com volrem cavalcar curennos certificar qual cavall o quals cavalls se
apparellaran a cavalcar: abans empero del dit cavalcar los esperons calçar et puys nos descavalcat descalçar en alguna manera no ometen: en aço empero a demanar et en fer et en altres prerogatives donor aquell volem esser pus poderos qui primerament aquest offici haura conseguit. En apres ajustam quels dits cavallerices sobre sien et majors a tots aquells qui son del estable et ells a ells obeyr sien tenguts e pusquen aquells condempnar la on en lur offici sesdevendra ells haver delinquit a perdre la quitacio de deu dies per cascuna vagada. En apres aquell qui pus antich sera en loffici et en absencia dell laltre qui en lo dit offici apres ell sera reebut cascun any de nos saber sia tengut lo nombre dels cavalls et dels palafrens et de les altres besties les quals tenir volrem et haver tota hora que guerra esperariem o per dons que daquells haurem fets o en altra manera en lo gran nombre daquelles sabrien paucitat nos lavors daquelles solliciten ab acabament et nostra voluntat daqui saber procuren: e aço axi mateix facen de les selles de les armes de nostre senyal reyal decorades per fer en aquelles cavalcar de nostres barons
et cavallers quant aço expedient esser decerniem: e hagen ab si et tenguen la ordinacio la qual havem feta de les altres selles tenidores et faedores et dalscunes altres coses ordenadament la qual observen et sien tenguts observar sots pena de la quitacio de mig any perdedora per alcun dells qui trobat aqui sera en colpa: volents que aquell qui primer haura aconseguit aquest offici damunt dit tenga Ies damunt dites selles frens et altres ornaments de besties: mas empero laltre de les damunt dites coses haja inventari et en absencia del primer ell tenga et guart les coses damunt dites. Empero sien diligents que en les selles nostres ne en les regnes o en ornamens de besties qualsque quals alcuna cosa nociva no sia imposada: ans axi sien diligents que con sesdevendra nos cavalcar ans que cavalquem les selles damunt dites et les regnes et los altres ornaments diligentment sien prescrutats et mundats en tal manera que de totes coses nocives de tot en tot sien separats. En apres ab diligencia regoneguen quels frens et les altres coses per les quals es semblant de veritat que perill se pot apparer sien fermes et forts aço regoneixen tota hora que volrem cavalcar. En apres ordenam que en les festes en la nostra ordinacio contengudes la qual ab si tenguen per temps nos facen membrant quels selles frens regnes et altres apparellaments de cavall en la
dita nostra ordinacio contenguts facen que en aquell dia sien fetes e dallo que costaran albara descriva de racio haver cura hagen et la moneda que costaran del nostre tresorer haver no obliden; e com nos covendra per cami anar sien diligents quels cavalls nostres a cavalcar diputats lochs covinents et utils hagen en tal manera faents que tots temps almenys un cavall o dos prop sien de la cambra on nos jaurem: e tots temps facen lur poder que sien pus prop segons que fer se pora covinentment. E per tal con la on major perill sesguarda pus saviament es la cosa fahedora volem que en temps de guerra et dost pus diligents sien et pus attents quels dits cavalls de costa nos en nulla manera nos lunyen ans costa nos tots temps sien et jaguen: e encara volem a lur offici pertanyer los cavalls de nostre cors guarnir les armadures del armador reebudes. En apres si necessari sera sia legut a ells ab voluntat nostra haver macips conducticis a pensar et procurar les besties dessus dites quan ço es assaber aquells qui en asso
son deputats bastar no poden: e sia a ells legut los macips conducticis no tan solament corregir mas de tot remoure. Noresmenys donam a ells licencia con a ells sera vist fahedor de cavalcar los dits cavalls nostres con nos per infirmitat o per altra manera aquells cavalcar no porem. Volem encara al dit offici
pertanyer que quant sesdevendra per alcun de nostres domestichs retre besties affollades a la nostra
cort aquelles los nostres cavallerices volem ells reebre e tenir entro que per lo menescal sia certificat de la incuracio daquelles: e lavors als nostres almoyners aquelles per ells volem esser liurades pero albaran testimonial a aquell qui la dita bestia haura retuda ab lo segell del cavalleriz qui en lo dit offici primer sera rebut o ell absent laltre segon reebut al offici fer sia tengut: reebut pero primerament sagrament que la dita bestia a colpa o negligencia lur no esser affollada: volents que no tan solament axi con los altres nostres domestichs als majordomens son sotsmeses mas encara a ells sens mija per rahon de lur offici
sien tenguts obeyr e sagrament e homenatge a nos acen (facen, falta la f) que per fet dells negun noymen
en nostra persona no esdevendra ne cosa nociva ne als cavals o als arneses daquells no metran ans
que noy sien meses per lot lur poder esquivaran e a nos decontinent o revelaran e que no han fet ne faran tal cosa perque aquestes coses no puguen observar. Encara al dit offici una apta persona sabent
be cavalcar volem esser reebuda la qual sotscavalleriz sia nomenada e en absencia de abdos los cavallerizes totes aquelles coses que al dit offici se pertanyen sie tengut de fer e ab diligencia complir.
E per tal que ignorancia no puga allegar de ço que sera tengut de fer copia del inventari de totes les coses nostres que per aquest offici se tenen encara de tota la ordinacio de les coses tocants lo seu offici
ab si tenga e sagrament e homenatge al nostre majordom faça semblants daquells los quals los dits
cavallerizes fer a nos son astrets.

Del menescal

19 DE ABRIL.

19 DE ABRIL.

Recordándose que era preciso inquirir contra los que procedían oponiéndose a la capitulación, y que nada se había acordado, procedióse a la votación para tomar una deliberación definitiva, la que fue, según el voto del señor obispo de Vich, que dijo corresponder aquel derecho a la Diputación y a la ciudad, no sin que los eclesiásticos protestaran, diciendo que no se entendiese, por ningún estilo que consentían nada, para lo qual fuese menester efusión de sangre, u otras irregularidades en que se pudiese incurrir.
Sigue una copia del requirimiento presentado al regente la veguería de Barcelona por los encargados del asunto de mosen Copons en nombre de los Diputados y Consejo.

Per memoria es aci scrit com les tres persones havents carrech del fet de mossen Copons en nom dels dits deputats e conçell presentaren a XX del dit mes de abril al honorable regent la vegaria de Barchinona una requesta de la qual fonch testificada carta continuada en lo manual de la Diputacio la qual requesta es de la serie seguent.

No es sens gran lesio de les libertats del Principat de Cathalunya e gran oppressio dels incoles del dit Principat o signantment de la ciutat o ciutadans de Barchinona ço que es attemptat per vos honorable mossen Galceran Burgues cavaller regent la vegueria de Barchinona no volent servar lo guiatge e guiatges fets a mossen Johan de Copons cavaller ciutada de la dita ciutat de Barchinona ne haver raho de aquell escusant vos e volent servar una aserta inhibicio que dien a vos feta per la Illustrissima Senyora Reyna tudriu del lllustrissim Primogenit loctinent general la qual inhibicio no ha dubte es feta contra les libertats del dit Principat e les constitucions de Cathalunya disposants quod cause vicarie intra vicariam e bajulie intra bajuliam (veguer; batle, batlle) etc. e per disposicio de les quals les causes del dit mossen Copons son tornades per absencia del dit Senyor Primogenit a vos es pertanyen a vostre examen e no de altri ne alguna inhibicio quis sia feta causa recognoscendi etc. pot haver loch en aquest cas com tal inhibicio no haja loch sino si e on los processos criminals e actes se eroguen dels ordinaris e o son començats per aquells mes on son fets los processos per lo princep mateix la constitucio qui disposa de inhibicio causa recognoscendi en causes criminals no ha ne pot haver loch. E jatsia per lo abat de Sant Benet de Bages mossen Arnau de Vilademany e de Blanes cavaller e mossen Francesch Lobet ciutada de Barchinona per part del concell representant lo Principat de Cathalunya ajustant en la present ciutat. E per En Galceran de Prat Narbones Miquel Prats Melchior Rotlan e Johan Gorner per part encara de la dita ciutat e per les persones en aço deputades havent plen e special poder vos siau stat de paraula pregat e amonestat e instat traguessen de la preso lo dit mossen Copons observant lo dit guiatge et alias per observacio de la capitulacio novament feta entre lo molt alt Senyor Rey e lo dit Principat com sia clar e notori lo dit mossen Copons no esser per alre detengut sino per quant es stat sostenidor e defensor de la honor del dit Principat e dels actes fets per aquell axi en la liberacio del Senyor Primogenit com alias e axi conste per informacio rebuda vos empero postposant lo sagrament e homenatge per vos prestat per observacio de les libertats constitucions de Cathalunya e usatges de privilegis de Barchinona lo dit mossen Copons no haveu volgut desliurar de la preso jatsia stigues e stiga en perill de mort e es cert que si no es desliurat promptament es imposible la sua curacio axi com per relacio dels metges apar et alias donant causa a la mort del dit mossen Copons tenint aquell apartat en lo acte del article de la mort e quasi deneguant aquell los alaments ço que redunde a culpa e carrech vostre per ço los damunts dits a cautela altre volte en scrits vos requeren de continent e sens triga ne divertir a altres actes com la cosa no comporta dilacio lo dit mossen Copons tragau de la preso e solteu de aquella altrament si aço recusau fer sens pus sperar procehiran contra vos e bens vostres e en la liberacio del dit mossen Copons a gran culpa vostra de fet e de dret fahent aquells obstacles que seran necessaris segons es licit e per mes axi per la dita capitulacio com alias. Notificant vos que no responent vos o demanant acord e no executant de continent les coses requestes vos hauran per contradient e no volent obtemparar a la dita requesta reservantse les penes en que sou ja encorregut per la dilacio que haveu haguda en les dites coses requerint a vos notari etc.

Sigue la contestación dada por el veguer al requirimiento que precede.

E lo dit regent la vegueria de Barchinona responent a un protest e requesta donada per part dels reverents egregis nobles magnifichs deputats e consell consellers e consell de la insigna ciutat de Barchinona diu e respon que ell es inhibit per diverses inhibicions per la Senyora Reyna tudriu del lllustrissim don Fernando primogenit e loctinent general de les quals los fa prompta fe. E per conseguent no es en sa facultat de fer e exequutar les coses contengudes en dita requesta e protest. Empero attes la infirmitat del dit mossen Copons e relacio dels metges es prest e o fer donarlo a una casa per ells elegida a manleuta de deu milia florins dor ab idoneas fermançes. Requerint etc.

Sigue la réplica dada por las tres personas encargadas del asunto de mosen Copons a la contestación del veguer.

La requesta feta a vos honorable mossen Galceran Burgues regent la vegueria de Barchinona per part dels diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya e de la insigna ciutat de Barhinona e o per les persones en aço deputades no es per demanar lo dit mossen Copons sia donat a manleuta mes que sia plenament desliurat. E per ço la resposta per nos feta no satisfa a la dita requesta per que les damunt dites persones en nom e per part dels dits deputats e consell e de la ciutat stan e perseveren en les coses requestes dites e protestades ço es que decontinent e segons negun acord desliureu lo dit mossen Copons de la dita preso no obstant la nulla inhibicio per vos allegada prenent qualsevulla dilacio que fareu per renitencia e contrafaccio. Volents haver aci per expressades totes requestes e renunciacions quis hagen e deguen fer per intemptar procehiments contra vos e bens vostres et alias axi de fet com de dret. Requerint a vos notari etc.

Acto continuo, el veguer manifestó conformarse con lo acordado, disponiéndose a dejar en libertad, como lo efectuó, a mosen Copons, entregando a este objeto la cédula o nota que sigue.

E lo dit regent la vegueria de Barchinona diu e respon que pus als dits reverends egregis nobles e magnifichs deputats e conçell consellers e conçell de la insigna ciutat de Barchinona es vist que lo dit regent la vegueria deu desliurar e soltar lo dit mossen Copons de la preso no obstants les dites inhibicions de les quals es stada feta prompta fe e altres coses per lo dit regent allegades. Es content lo dit regent deliurar e soltar lo dit mossen Copons de les dites presons segons per ells es stat demanat instat e request ab lurs requestes e protest requerint etc.

3 DE ENERO.

3 DE ENERO. 

Se dio cuenta de una carta de los embajadores, cuyo tenor con el de la contestación que se acordó y el del pasquín que se halló fijado en la plaza de San Jaime son como van aquí continuados.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Ab nostra letra de XXX del passat vos havem scrit tant larch que mes nos podie dir fins aquella hora are vos certificam com ir anam a la Senyora Reyna hora tarda la qual trobam anave visitar lo senyor Princep e sabent nostra venguda se atura e asseguda en una sala de la Aljafaria nosaltres per orgue de mi archabisbe succintament per caps e conclusions recitam a la sua Altesa lo rahonament del qual ja vos havem scrit hagut ab lo Senyor Rey e la negativa per sa Majestat a nosaltres dada als dos caps de que lo havem supplicat e encare fahent
nostre proces de parlarli enlardam aquelles paraules que lo Senyor Rey nos dix ço es que ans serie induit portar lo Princep en Cathalunya supplicant la sua clemencia que pus lo Principat no haviem trobada tanta gracia en lo Senyor que almenys per intercessio sua obtinguessem o liberacio del dit Princep o comanda al dit Principat a pena de carceller dientsli que si la sua Senyoria vol creem tots que la Majestat del Senyor Rey ho consentira. En aço ella respos que lo dit Senyor es tant indignat contra lo Princep e anuyat de nostra embaxada e supplicacions que tot lo ardiment e gosar ha perdut de supplicarlo pus avant e que ja dengu no lin gose parlar stenentse la dita Senyoria en carregar a vosaltres mossenyors de la nostra embaxada e del consell e de les comocions dels pobles quasi per la manera quens dix lo Senyor Rey a que per nosaltres fon satisfet en la manera que dixem al Senyor Rey a tot descarrech del Principat e de vosaltres senyors. Quant es al fet de tornar lo Princep en lo Principat la dita Senyora que es molt sabuda e de gran intelligencia significa que si voliem de aço ella supplicarie. Nosaltres dissimulam sa oferta no acceptants ne recusantsla mas lexantho a sa voluntat perque de tan pocha cosa nons pensas haver contentats. E axi ella torna dir sobre lo fet de les comocions que pus ja havem haguda la resposta del Senyor Rey donassem orde en assossegar los pobles a que fon respost que crehiem los pobles farien major comocio si tornavem aqui sens alguna gracia obtenguda del Senyor Rey. E lavors ella dix per dues vegades que pensassem algun expedient o altre medi quasi denotant quens en tornassem e responguem aqueys sercam e per ço venim a V. S de la qual han exir los medis e expedients e axi restam en ubert. Fet aço acompanyam la Senyora Reyna al apartament del Princep e com fom dins es foren besats nosaltres nos ne tornam e delliberam avisarvos de tot e encare com ir los jurats daçi nos han respost que ells de per si insistexen e suppliquen continuament mas que ab nosaltres ensemps no instarien al present dientsnos que los diputats han deliberat aplegar los staments del regne per causa de la instancia per nosaltres a ells feta segons vos havem scrit e que lavors tots ensemps deliberaran en aço talment que sera lahor de nostre Senyor Rey e Princep e benefici de la cosa publica. Certificantsvos mossenyors que sovint havem ades huns ades altres exploradors e missatges quins reporten de part del Senyor Rey moltes cominacions e paraules inductives a tornarnosne aqui e per nosaltres es satisfet a tot descarrech del Principat e nostre. Apres havem sentit que lo Senyor Rey vol partir dema que sera divendres ab lo Princep per anar a Morella encastellarlo. Com sabrem que axi sie certament havem deliberat fer al Senyor Rey sobre aço hun rahonament del qual com fet sia e de la sua partida vos avisarem e si partex nosaltres farem juxta vostres instruccions e letres. Placieus mossenyors escriurens vostra deliberacio e que es de fer are vage are no vage a Morella. Aci se diu e ho han per cert que lo Senyor Rey de Castella tramet al Senyor Rey embaxada. E ordonen vostres reverencias noblesas magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sia. Scrita en çaragossa lo jorn de Ninou primer dia de janer any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Ir rebem vostra letra feta en Çeragoça a XXX de deembre e huy ne havem rebuda altra feta Io primer del present. Per lo tenor de la primera letra som stesament avisats de la resposta feta a vosaltres per la Majestat del Senyor Rey e de les causes en son rahonament deduhides perque es seguida la detencio del Senyor Princep. Hoida la dita resposta som grantment congoxats vehents que la sua Majestat no vol en res condescendre a les supplicacions de aquest Principat les quals grantment concernexen son servey repos e benefici de la cosa publica. E perque no sia reputat per la sua Majestat ne per altre algu lo ques fa procehir de induccio de persones sino sols que per retre nostre deute cove fer lo que fem vos avisam com los pobles crexen continuament en tanta animositat sobre aquesta materia que si nosaltres no fem be be nostro deber no serem sens perill de inconvenient. E aquesta nit se es seguit en aquesta ciutat ultra lo acustumat parlar que sich fahia que per plaçes e cantons se son posats alberans ab letra desfraçada dels quals vos trametem copia. Hasen seguida gran rumor. E lo governador apres mig jorn ha feta certa crida sots pena de cors e de haver negu de aquesta materia del Princep parlar no sia gosat. Ha hic en tota la ciutat moltes maneres e diverses de loquucions e parers e siau certs no sic sta sans perill. Prou pora compendre la Majestat del Senyor Rey si li plau la veritat considerar que aquest consistori no fa comocions ans les reposa e sta en perill e som cominats publicament e secreta per no fer tant com los miradors volrien. Havemvosne
volguts avisar perque en son cars e loch vos ne puxau servir a descarrech de aquest Principat. E per quant vista vostra letra conexem esser quasi en la stretura de les deliberacions que shan a fer en aquesta materia ir a dos del present deliberam esser demanades moltes gents de cascuns dels staments als quals se ha scrit e molt stretament pregat esser aci a XII del present. Aquella jornada Deus endreçant se fara tal deliberacio que succehira a gloria de Deus omnipotent servey e honor de la Majestat del Senyor Rey benefici e tranquillitat a la persona del Senyor Princep e repos de tants animos comoguts en aquest Principat. De la qual deliberacio sereu ben certificats. E perque entre tant no cesse la obra de vosaltres e nosaltres confiant en la clemencia de Deus omnipotent qui promptament illumina e inspira on vol e la Majestat del Senyor Rey ab hun hoc o plazeme podria adobar tantes negatives com vos ha dades no crehent ja mes la sua prudentissima Altesa vulla causa e loch donar en probar pobles e gents comogudes hoc e encara vulla experimentar los cathalans com sabran lurs privilegis conservar havem deliberat placia a vosaltres james cessar instar e infestar de supplicar lo Senyor Rey quens vulla donar lo Senyor Princep a pena de carcellers o si en major libertat lo podieu haver tant a major gracia ho hauriem pero en aço instar com dihem per res desistir no vullau encara que conegau lo Senyor Rey pendreu a grandissim enuig car los Reys e Senyors en Cathalunya quant fan lo que volen e no es vist conduhir a benefici de la cosa publica acustumen oyr lo que es degut dir e majorment per observancia de privilegis e libertats.

E molt mes pot e deu lo Principat en aquesta materia dir e parlar lo que pertinent sta com dita materia sia tal que concernesque total repos tranquillitat e benefici de tot lo domini de la dita Majestat. E perque tant los toca es be raho hi pensen ey parlen e quant la sua Majestat ben reconeguda e apartada de la infirmitat de sinistra opinio e informacio que a present ha considerara lo gran interes que concorre als poblats en aquest Principat reputara esser poch lo que fins aci en aquesta materia es fet. E si los aragonesos o altres en aquest fet flaquejen dolemnos ells se aconorten de lur be e honor e nosaltre per ço no cessarem nostro deute retre. E dupte algu de inconvenient en vosaltres no hajau lo qual no crehem per moltas cominacions queus sien fetes directament o indirecta fos attemptat. Car aquesta casa sta al devant en tot e per tot e axi es deliberat e nos diria james qui so pensara car tot lo pijor es ja precogitat. Placieus donchs virtuosament com haven principiat prosseguir aquest negoci e continuament oportunament e importuna suplicar e instar lo Senyor Princep vos sia donat a pena de carcellers. Sobre los merits de justicia fem ab diligencia veure e en scrits posar ne es stada james nostra intencio que en scrits aquesta justicia fos demanada ne se hagues entrar en tals merits que lo Senyor Rey o son consell o jutges per ell delegats ho haguessen judicar mas que en vostres parlaments ho deduisseu a la sua Majestat en aquella forma que scriviem. Pus fet no es stat fem aci amplament veure e posarhi sobre los dits merits de justicia e forma de procehir en aquella pero entretant nos semble que per fulcir en algun cars vostres rahonaments e instancia podria esser dit aquest Principat esser molt les e interessat per ruptura e violacio de molts usatges constitucions e privilegis de la terra en aquesta preso e extraccio del Principat de la persona del Senyor Princep. Les quals constitucions e privilegis son paccionades e ab jurament per lo Senyor Rey fet e prestat de observarlas corroborades. Los prechs e exhortacio dels aragonesos juxta la forma a vosaltres scrita vos placia no cesse per forma alguna car si nols mou a ben obrar lur motiu almenys moguts per nostre exemplar podriennos fer companya. Per laltra letra som avisats com la dita Majestat deu menar lo Senyor Princep encastellarlo a Morella. Si ho fara continuament seguiu la dita Majestat o a Morella o on se vulla vaja. E per suasions o cominacions algunas vos placia no apartarvos ne desistir de seguir la dita Majestat e continuar las supplicacions e instancies e per res ne tots ne part nous en tornasseu car seria causa de gran confusio e perill de inconvenients si aquexa sperança cessave e seria total postracio de aquest Principat.
E per quant es dubte la dita Majestat sera a Leyda la jornada de la cort per qualsevol excogitada causa vos pregam afectuosament no jaquiau dita Majestat ans aquella jornada siau on sera. Entretant seran açi delliberades las cosas necessarias al fet de tant gran importancia. E placiaus succesivament e molt frequentada e de cascun succes dels camins que fareu e on sereu avisarnos e de les noves de Castella e de totes atres qui aquius occorreran. No omettentvos unir e comunicar ab les altres embaxades qui per aquesta materia seran on vosaltres sereu car la unitat porta molt benefici al negoci. Dada en Barchinona a III de janer any Mil CCCC sexanta hu. A. P. abbat de Montserrat. - Los diputats del general de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

O valents homens de la ciutat de Barchinona. No ignoreu la preso del Princep com es injustament per levarli la successio del regne hil volen matar. E tots los diputats e del consell ni los majors no fan lo que deurien per lo malvat de Governador qui malament
informa lo Rey e la Reyna. Pero ara es hora siau forçats e stau apparellats que a la ora que sereu cridats que siau a la rambla e tots deliberareu que es de fer.

19 DE FEBRERO.

19 DE FEBRERO. 

Acordóse ante todo, que por el subveguer de Barcelona, Miquel de Vilagayá, se publicase con las formalidades de costumbre el siguiente pregón:

Ara hojats tot hom generalment de part del molt honorable En Miquel de Vilagaya donzell sotsveguer e regent la vegaria de Barchinona. A requesta del molt reverend e honorables diputats del General del Principat de Cathalunya qui aço fan axi on virtut de lur ofici per lo interes del dit General e dret de les generalitats com encara precehint deliberacio del consell en virtut de la comissio per la cort general del Principat de Cathalunya als dits molt reverend e honorables diputats feta assignat per causa de la detencio de la persona del lllustre don Carles primogenit de Arago e de Sicilia e princep de Viana et cetera la qual detencio notoriament redunda en gran deservey de Deu omnipotent y de la reyal corona e prejuhi dels naturals e feels de aquella e manifesta violacio de les constitucions usatges de Barchinona e altres libertats del dit Principat de que prove dan grandissim al dit General e dret de Ies generalitats per lo gran torb e impediment e diminucio que al dit dret de les generalitats prove per causa del qual dret de generalitats e coses concernents aquell axi incidents com emergents per capitol de cort e altres reyals concessions es atribuida jurisdiccio e potestat amplissima als dits molt reverend e honorables diputats de ordonar qualsevol ordinacions per lo be util del dit General e sia vist per lahor de Deu servey e honor de la Majestat del Senyor Rey liberacio de la persona del dit lllustre Primogenit verdader successor apres la longeva vida de la Majestat del dit Senyor Rey e per redres e reintegracio del dit dret de generalitats e exclusio del irreparable dan que al dit General e dret de les generalitats segueix e major provenir poria si no hi era degudament provehit que daci avant sots pena de mort e altres penes dejus scrites totes e qualsevol persones e capitans consellers de aquells castellans e havents carrech de guardar castells e forçes per lo dit General e o dits molt reverend e honorables diputats capitans patrons de naus galeres e altres fustes e tots altres ministres e tramesos de qualsevol condicio o stament que sien als quals per los dits diputats e o General sia donat algun carrech de fer e exercir per los dits diputats sien tenguts ab tot compliment tenir complir e observar e a altres quant en ells sera fer tenir complir e observar qualsevol deliberacions instruccions letres avisos e altres provisions que manades e injungides los sien e seran per los dits diputats. E per lo semblant que no sia algu de qualsevol ley grau o condicio dignitat o stament sia qui tacitament o expressa directament o indirecta haja audacia o atreviment mal dir impugnar contradir improvar o en altra manera mal parlar o contrafer de les deliberacions instruccions letres avisos e altres provisions fetes e fahedores per los dits diputats e consell lur lo dit Principat representants. E si lo contrari en les dites coses o alguna de aquelles era fet publicament o amagada e axi de paraula o scrits com en altra manera incorreguen los contrafahents sens alguna merçe lo ultim suplici de mort. E encara los bens dels contrafahents sien confiscats ço es la terça part al oficial executant e la altra terça part al acusador e la restant al Ganeral e los fills e descendents de aquells imperpetuum sien privats de qualsevol honors e benificis del General com tot aço se faça a honor e lahor de Deu omnipotent servey e honor de la reyal corona e liberacio del dit Illustre Primogenit repos e tranquillitat del dit Principat e poblats en aquell conservacio e augmentacio del dit General e dret de generalitats.

Dióse despues cuenta de los siguientes despachos, el primero de los cuales se mandó circularle a todas las capitales de vegueria.

Al molt honorable mossen Thomas de Carcassona cavaller diputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Molt honorable mossen. Enviamvos copia de una crida la qual havem ja feta publicar per lo regent la vegueria de aci la qual crida volem que sia publicada e cridada en aqueixa vila solemnament segons es acustumat per los lochs de aqueixa vila. Perqueus dehim e manam que requirau lo veguer o aquell oficial de aqui al qual se pertanga en virtut del sagrament e homenatge que ha prestat o es tengut de prestar de obtemperar nostres requestes e executar aquelles sens dilacio consell o consulta que la dita crida faça publicar en aqueixa vila per los lochs acustumats segons es dit e fer observar les coses en aquella contengudes e ferla continuar en los libres de la sua cort. Dada en Barchinona a XVIIll de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona a tots e sengles conestables e capitans de cinquantenes del exercit del dit Principat saluts.
Com nosaltres trametam lo honorable En Johan Dolivella sobrecullidor del dit General per alguns afers tocants la endreça e benavenir del dit exercit per tant a vosaltres e a quiscuns de vosaltres requerim en virtut del jurament prestat eus dehim e manam que
lo dit Johan Dolivella jaquiats passar e anar liberament e sens obstacle algu e aquell o aquells de vosaltres qui per lo dit Johan sereu requests ab ses companyies assistau e aneu ab ell o li façau bona companyia e tota ajuda. Dada en Barchinona a XVIIII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Dues vostres letres havem rebudes la una de XIII laltre de XV del present a la qual vos responem queus regraciam los avisos quens haveu fets axi del Senyor Rey com altres e ja per altra vos havem scrit com nosaltres havent voluntat esser avisats de noves del dit Senyor Rey e de altres parts scrivim al nostre diputat local que a consell de vosaltres senyors envias algunes spies en diversos lochs per haver sentiments de moltes parts segons en les dites letres se conte. E crehem que ho haureu executat pregantvos que de tots avisos que hajau nos aviseu. De la gent de peu queus haviem scrit havent sguard segons nos scriviu que aqueixa ciutat es en frontera e en la bona custodia de aquella e encara del castell la apprehensio del qual e del castell de Amposta a vostres mans feta no poch comendam havem deliberat no esser expedient evacuarla de gent. E per ço no volem vinga la dita gent de peu de queus haviem scrit. De la de cavall es lo sou del home darmes ab pillart e patge de V florins corrents e del home darmes util XV florins corrents lo mes e eslos feta bestreta de dos mesos. Aquells quis volran acordar e anar vagen a Leyda que ja hi tenim persona qui pagara e pendra la mostra. Dels forments que demanau parlarem ab los consellers de aquesta ciutat e si fara lo que sia possible ab tot que es molt necessari aquesta ciutat haja gran provisio per lo gran poble que hi es e hi concorre. E sia senyors molt honorables e molt savis la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVIIII de febrer any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor apparellats.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Senyor molt egregi. Ja per altra vos havem scrit e per la present vos tornam scriure dir e requerir sots virtut de la seguretat per vos prestada que de continent rebuda la present vos placia partir ab tot lo exercit e entrar en Leyda. E aço vos dehim no contrastant la letra per vos tramesa ab la qual nos significau que haurieu poqua companyia de gents de peu e de cavall car en apres ha partida e sera ab vos attesa molta gent e com se vulla sia es vist que ab aquella companyia que tingau vos ne intreu en la dita ciutat de
Leyda sens pus sperar car la tanta triga fins aci es vergonyosa e damnosa. Perque vos placia no metre en aço pus dilacio alguna. En la dita ciutat de Leyda fareu fer gran preparatori de vitualles e fareu fer scales e altres municions necessaries al dit exercit. Placieus donarhi la cura que de vostra senyoria se spera. La Sancta Trinitat senyor molt egregi sia guia vostra e de tot lo exercit. Dada en Barchinona a XVIIII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtud de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda ensemps ab la dels sexanta e ab copies de les letres trameses per la lllustre Senyora Infanta e per reverent mestre Johan Ferrando. E sobre lo contengut en aquella vos responem que a nosaltres es stada molta admiracio de la oferta que per aqueixs senyors e per vosaltres se diu esser stada feta e en scrits donada a la dita Senyora Infanta per quant nos es vista deviar de totes les deliberacions fins aci en lo negoci fetes que havien e han que abans de intrar en pratica de alguna concordia lo Senyor Primogenit fos tornat en aquest Principat e en libertat restituhit com altrament lo dit Principat no seria de sos prejudicis reintegrat. Aquesta restitucio es vista esser tant essencial que sens aquella a la bona e desijada fi de aquest negoci nos poria saludablament pervenir e los mitgans ab los quals se ha menejar es vist se degen en aquest consistori tractar del qual totes altres deliberacions han procehit. Scrivim per aço als dits sexanta segons per copia de la lur Ietra la qual copia dins la present vos trametem vostres savieses veure poran a les quals placia referir a aquest dit consistori tot lo que sobre aquest negoci vos occorrera car tota vegada en nostres deliberacions seran demanats sindichs vostres o aquells qui aci seran vists aqueixa universitat representar per manera que ab unanimitat de volers de tots a la fi del dit negoci se puixa loablement pervenir. La Sancta Trinitat vos tinga molt honorables e savis senyors en guarda sua. Dada en Barchinona a XVIIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor dels drets de entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Vuy de mati entre sis e set hores es aci attes lo correu que trames nos haveu del qual havem haut plaer per los avisos de quens scriviu. Pregamvos siau diligent en tenir los exploradors e apres en scriure e avisar a nosaltres e en totes coses que acomanades vos havem. Per en Johan Dolivella vos trametem altres cinch milia florins dor per los pagaments que aqui se han a fer. Sereu recordant que lo sou dels homens de peu es sis florins corrents lo mes e vuyt florins semblants als conestables. Del que per vos era stat scrit e demanat a micer Taravau ja vos es stat per nosaltres respost. Dada en Barchinona a XVIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt reverents egregi nobles magnifichs honorables e de gran saviesa senyors. Vostra letra de XVIII del present ab copia de les letres de la lllustrissima Senyora Infanta e reverent abat de Poblet e mestre Ferrando per nosaltres rebuda ha donat a nosaltres causa de entrar en molts pensaments en los quals haviem deliberat no entrar fins vostres providencies aci fossen en presencia de les quals nostres motius fossen ubertament deduhits don comprenguereu quant ab recta justa e santa intencio nostres deliberacions han procehit. Empero per fer resposta a vostra dita letra en la qual nos incautau ab gran attencio vos respongam ha convengut pensar ultra lo que deliberat haviem. E per ço dient alguna cosa per resposta del que nostre ingeni ha aconseguit vos certificam com la Majestat del Senyor Rey ha fetes empreses e preparatoris e continuament fa ab ses letres molt dures contra vosaltres e aquest Principal e ha provehit esser fornits castells e forçes en aquest Principat e altres municions fer per venir en lo que per vostres letres nos significas la sua Majestat havia dit e cominat don se ve a compendre los tractats quis practiquen esser mes per detenir temps e donar loch al enfortiment e consellen los enemichs de la cosa publica daquest Principat que no per venir al efecte de repos e majorment considerades les pratiques en temps passat observades e les calliditats que tenen los dits perversos consellers les quals donen causa la Majestat del dit Senyor Rey anar axi deviant e incerta no prou honorosament pera la corona reyal. Nes pot dir los actes de aquest Principat esser commocions de pobles mas per auctoritat de aquells qui lo Principat de Cathalunya representen los quals per liberacio de la persona del lllustre Primogenit e conservacio de sos drets qui per la Majestat del Senyor Rey no li deuen ne poden de justicia esser levats e per observacio de les leys e privilegis de la patria repos e benifici de aquella han ordonat e procehit en fer dits actes sens jactura alguna o derogacio de la Majestat del dit Senyor si equament si aten. E volen les dites leys e privilegis esser primer lo prejudici reintegrat que en altres tractaments entrar e per ço dignament es la deliberacio del Principat ja a vostres providencies scrita no entrar en tracte algu fins recobrada fos e liberada la persona del Senyor Primogenit. Ne james es stada intencio de aquesta plaça contra la Majestat del Senyor Rey ben consellada e fahent lo que Rey es tengut fer deliberar e ordonar. Mas solament es stat provehit obviar al que per iniques e perverses informacions per la sua serenitat se demostrava fer execucio en gran dan daquest Principat e violacio de les leys de aquell. E per conseguent recau en gran dubte poderse donar nova seguretat sens gran nota de aquest Principat qui en fet no la ha car si nova seguretat se prestave senyalaria la primera fidelitat prestada no esser prou observada. Aquestes coses son de gran ponderositat en aquest Principat e tant mes per so desigam vostres providencies que tant compreneu esser aci perque millor e pus segurament per tots si pogues deliberar. Per vosaltres se diu esser feta oferta de certa seguretat de la qual vehem se fa mencio en la letra dels dits abat e mestre Ferrando que la porten ja ordenada. E no podem prou entendre e percebre com stara. Perque tant mes nos par recaure en grandissima necessitat vosaltres cuytar la venguda per conclusio fer en aço e ja nons par lo maneig comport dos consistoris car prou sera en hu donem bon recapte al negoci per la gran arduitat que importe. E per quant som certs vostres grans industries bastaran molt aci en lo prospero succes e exit daquest negoci en lo qual tots havem obrat ab regularissima e santa intencio quant pus afectuosament podem pregam vostres providencies promptament vullen aci esser. E si alguna raho de vostra venguda vos sera vist deure donar a la Senyora Reyna o a la Senyora Infanta poran vostres grans intelligencies aquella donar per mitga dels dits reveren abat e mestre Ferrando los quals apres de continent sen venguen o per letra segons millor vos semblara car aquesta ciutat per forma alguna no retornaria poder donar a sos missatgers. E per tant seria de mes pus ja es vostra embaxada licenciada e absolta segons vos havem scrit tractar donarvos altre poder com lo poder de vostra embaxada sia extint e si pus tractar havieu convendria esser renovat e tornat donarvos lo que nos pot fer puys aquesta ciutat no vol a lurs missatgers poder donar per quant tostemps som stat conformes en deliberacio ab aquesta ciutat la qual no haventhi missatgers nos poria conclusio alguna pendre. Perque es molt o molt necessari prestament e ab molta cuyta vingau per honor benifici e repos daquest Principat al qual no haveu acustumat fallir ans virtuosament lo haveu consellat e ajudat en ses necessitats les quals a present majors li occorren que no han en nostres dies. Perque no vullau dilatar en subvenirli venint aci consellant endreçant e ajudantlo com de vostra virtut e integritat se spera. E sia molt reverents egregi nobles e honorables e de gran providencia senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVllll de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt reverent nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverent nobles magnifichs e honorables mossenyors. Per Johan de Sant Pere correu vuy tocades sis hores de mati havem rebuda vostra letra deprecatoria de continent anassem aqui per benifici del negoci concorrent e stants aplegats e ja deliberada nostra partida no obstant ir vos haguessem scrit que dema depres dinar es arribat hun correu de mossen abat de Poblet e mestre Ferrando lo qual nos ha portades dos letres una lur altra de la Senyora Infanta copia de les quals vos trametem dins la present. E per quant per gracia de nostre Senyor Deu la fahena par esser concordada a parer nostre a molta gloria e honor del Principat de que inmensament nos som alegrats nosaltres ab assentiment e voluntat dels honorables pahers de aci havem deliberat fervos lo present correu perque vejau lestat de totes les coses lo qual haurem per cert nos constitueix en tanta e tal obligacio que divertir de aquesta plaça nos poria sens grandissimo interes de la nostra oferta. Per observança de la qual a nosaltres cove en tota manera residir e asistir aci senyaladament venint la Senyora Infanta qui es tal persona que dignament deu esser sperada e ja molt mes acostantse la Serenissima Senyora Reyna. Per la qual causa no obstant vostra dita darrera letra havem deliberat fer la present consulta creents fermament no donareu loch al carrech e vergonya intolerables que portariem daquesta absencia e menys a metre en perill la recuperacio del Senyor Primogenit en respecte de la qual tots nostres pensaments e treballs son ordenats. Placieus ab gran consideracio attendre e mirar per tot per manera sinistre algu subseguir nos puga car tot lo qui en aquesta plaça es fet ha principal fonament de aqueixs e tal es nostra intencio que ni en partits seguretats ne coses algunes qualsevol sien james fermarem praticarem ne concordarem sens vostra auctoritat voluntat ordinacio e expres consentiment e deliberacio. Pregamvos donchs per benifici e total repos dels fets ab gran attencio e prest nos rescrivau del que occorrera com vertaderament nosaltres cregam no poder ne deurer altrament deliberar del queus scrivim. Recordantvos senyors advertiau en la particula de que scriu la Senyora Infanta poder portar nocument e per lo semblant en la absencia dels missatgers de aqueixa ciutat qui son partits car juxta lo apuntament liurat en scrits a la Senyora Infanta missatgers de aqueixa ciutat hi han caber. E sia la Sancta Trinitat proteccio de tots e direccio del negoci que prosseguiu. Scrita en Leyda a XVIII de febrer any Mil CCCCLXI.
- A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Molt reverends egregis nobles e magnifichs amichs. He vist la letra per vosaltres tramesa al abat de Poblet e prior de Tortosa e segons ja per altra letra vos he scrit ab molta diligencia he continuament entes en portar a bona fi e conclusio los afers de la liberacio del lllustrissimo Princep e jatsia per la dita raho la Senyora Reyna fos anada Alfajari empero per major expedicio fonch vist que deviam venir en aquesta ciutat e ensemps ab nosaltres los dits abat e prior hon havem contractat ab la dita Senyora Reyna la qual ab molta voluntat per lo servey de Deu e del Senyor Rey e benifici del dit Principat e pacifich estat e repos de tots sos regnes e terres per lo poder que ha del dit Senyor Rey encara que no havia hagut resposta de la voluntat del dit Senyor Rey ha donat loch a tota concordia e a procurar la dita liberacio segons pus largament per los dits abat e prior sereu certificats. E per aquesta raho e donar conclusio a la dita concordia e haver les seguretats que per aço se deuen prestar la dita Senyora se acostara en aqueixes parts. Perqueus prech axi afectuosament com puch que continuant lo vostre bon proposit al servey del dit Senyor Rey e usant de la virtut que haveu be acustumat perque los afers per gracia de Deu prenen bona conclusio façau cessar tots moviments e algunes coses no procehesquen pus avant ans les feu detenir perque dubtam que qualsevol enantament poria donar torbacio a la dita concordia la qual vosaltres e yo molt desigam.
E sia la Sancta Trinitat la guarda vostra. De Çaragoça a XVII de febrer any Mil CCCCLXI. - La infanta.

Molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors.
Ab la ajuda de la letra darrera que havem hagut de les vostres providencies mediant la gracia de nostro Senyor Deu lo negoci es conduhit segons lo apuntament fet entre les vostres senyories e magnificencies e la Senyora Infanta ço es lo Illustre Senyor Primogenit sia liurat en poder de vosaltres ab les seguretats per vostres providencies ofertes a la Senyora Infanta. Perqueus suplicam que les coses per les vostres senyories complidores hajan prest apparellament perque prestament hajam lo deliurament del Senyor Primogenit e de aço nosaltres portam scriptura ab la obligacio pertinent e axi mateix la scriptura que havem fet levar ab acte publich de la resposta feta al partit que la Serenitat de la Senyora Reyna movia a les vostres providencies e tantost com serem dinats partirem per esser ab les vostres senyories lo pus prest que pugam. Empero ara per vostra consolacio e perquens spereu ab bona confiança vos fem la present. En Çeragoça a Xll de mig jorn dimarts a XVII de febrer any LXl. - A la ordinacio de vostres senyories apparellats el abat de Poblet e mestre Ferrando com embaxadors vostres.

Als molt reverend e molt honorables e savis senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e molt honorables e savis senyors. Stant yo a Vilafrancha de Penedes de manament de vosaltres vostre diputat local me requeri en virtut del sagrament e homenatge per mi prestat yo vingues a vosaltres segons larch es contengut en la dita requesta a la qual requesta e resposta per mi feta me refir. E dilluns que comptavem XVI del present a vespre reebi una letra per mans de hun notari vostre en la qual molt reverend e molt honorables senyors me scriviu que per lo present vosaltres no haveu necessaria ma venguda a Barchinona e que sou contents que yo men vaja a Altafulla e que en virtut del sagrament e homenatge no partescha del terme de aquella o de tres legues entorn en manera que com me hajau necessari per afers de les generalitats me tropiau alli segons aço e altres coses largament es contengut en vostra letra. E jatsia Senyor yo senta e he sentit alguns dies ha que vosaltres siau informats per algunes persones qui poch de be volen a mi e no es maravella a un oficial que de tant de temps haja regit un tant gran ofici haja malvolents e benvolents quels malvolents vos hajen informats segons lur intencio que yo no faria lo degut ne lo que so tengut per mon ofici e per obra haveu vist que request que so stat per vostre diputat local no contrestant fos mal dispost de ma persona no tardi en venir fins aci a Molindereig (Molins de Rey, Rei) ne haguera tardat anar aqui sino que segons vos havia scrit sperava aci resposta. E pus viu que no ui havia pensi nom havieu axi necessari e encara per ma mala disposicio me aturi açi e ara veig a vosaltres esser plasent segons dit es en vostra letra yo aturar en Altafulla e en aquelles parts. E podeu esser certs e be segurs que tots temps que necessari me haureu yo no falire a tot lo que tengut so e part del que so obligat he molt bona voluntat en complaureus e fer molt per vosaltres e encara que fos al pus luny de Cathalunya
em haguesseu mester conexerieu yo nom tardaria. De star yo ara entorn de Altafulla tres legues e no partirme de alli me ve molt enujos part que he star en part on degun exercici de mon ofici no puch fer e yo e mos ministres nos seria forçat viure de nostres bosses e no de nostres salaris e mes quem par que no hauria libertat de poder venir aci a visitar ma casa. E pei ço lo mes que puch ni se vos prech a mi e a mes coses vullau tractar segons yo faria a vosaltres e coses vostres e aqueixa casa ha acostumat de tractar los oficials qui obedients son e be serven lurs sagraments e homenatges e ja veheu quants dies ha que haveu request e quant dan mes e quant me seria star en Altafulla axi stretament. E per lo que diheu en vostra letra que si necessari havieu me poguesseu trobar yo sere content eus ho agrayre grantment no poder anar pus avant de Altafulla de tres legues mas que venint ença venir fins a Barchinona o aci a casa mia e siau certs que en aço nos pot seguir res desplaent a vosaltres e encara sere en part on si necessari me havieu sere pus prop que no seria stant a Altafulla a tres legues entorn. De la intencio de vosaltres vos placia yo haja presta resposta. Si res puch fer a vosaltres plasent so prest. Scrita en Molindereig a XVIII de febrer. - Tot vostre prest a vostra honor Requesens Governador.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverents nobles e honorables senyors. De sis del present mes de febrer he rebuda una letra vostra per la qual facilment he pogut compenre quant a vosaltres es stada molesta la malaltia e indisposicio de ma persona e encara ab quant desig speraveu personalment jom pogues conferir aqui perque en aquestes vigents congoixes e necessitats lo Principat de Cathalunya nativa patria mia pogues pendre aquell fruyt de mi e de mes operacions los quals los de la casa mia naturalment havien acostumat en aquell de donar. Pregantme ab summa afeccio e voluntat que lo dit Principat e les coses occorrents les quals son de molta importancia jo vulla pendre en special e afectada recomendacio segons de mi indubitadament confiaveu. E jatsia senyors molt reverends nobles e honorables per la vostra summa virtut confiu (conflu) que ma infirmitat vos sia stada molesta pero ab tot de la singular amor e benivolença quem mostrau vos en ret infinides gracias eus ne vull restar perpetualment obligat. E quant se sguarda a la recomendacio de aquest Principat vull sia manifest a tots vosaltres que per la defensio de les libertats de aquell sere sempre dispost oferirne la mia persona e bens a tots los perills que la fortuna ne sabes administrar car me semble cosa molt justa que per la honor e be de la patria propria negun perill nos dega evitar. E per ço deliberau que es lo que jo pore ne deure fer per la honor e be de aquell car sempre sere promptissimo pendre aquella porcio de aquesta congoixosa negociacio que per vosaltres mossenyors men sera disposta e ordenada e hajau per cert trobareu en mi mes efectes que no seran les oblacions de les paraules car jo he la empresa de vosaltres mossenyors circa la liberacio del Illustrissimo Primogenit nostre e encara en la defensio de les libertats de la patria per tant honesta e acompanyada de tanta equitat que no puch *extimar Deus qui es director de les virtuoses operacions nous endreç a vosaltres en vostres actes. Exortantvos sempre ab la major afeccio e voluntat que puch que ab molta prudencia en les coses sdevenidores vos hajau segons de vostra singular virtut sa confia perque del Principat nostre de Cathalunya qui sempre es stat singular norma e forma de virtut en lo mon non isques algun acte per lo qual la inmaculada fama nostra per directa o indirecta ne restas lesiada. Avisantvos per vostra consolacio com vuy dada la present la febra mes quasi del tot passada. Fa extimacio lo metge mestre Gibert dins breus dies sere liberat del tot. Crech Deus per jo fer algun servici relevat e honor a la patria don so nat me atorgara mes prompta curacio que lo metge ne yo no podiem existimar de que ne rest molt alegre e aconsolat. Avisantvos que ultra sexanta jorns ma tengut febra continua ab algunes reprehensions pero no molt forts. Del senyor comte de Pallas mon nebot speraune aquell fruyt que sperarieu de la mia persona e per ço pensau a que sera fructuos car no mancara al que los seus no han acustumat de mancar. E sobre aquesta vos significara mes largament la sua voluntat e veureu es clara e neta e tal com es digna de ell. E per la present molt reverends nobles e honorables senyors nous scriu mes sino que disposau e ordoneu de mi com de cosa tota vostra.
Lo dit senyor comte de Pallas per provehir ses forces de la frontera no es pogut davallar aci on jo so. E appar esser molt necessari en aquelles coses se provehescha per lo perill que se ne poria seguir majorment per les noves que havem de França que mossen Bernat de Foys (Foix, Fox) e altres capitans de Bordales (Burdeos, Bordeaux?) fan algun aparell. Pero dins tres dies lo dit senyor Comte sera ab mi e ell e jo ensemps nos ne devallerem en Sanahuga (Sanahuja) per tota aquesta semana que ve encara que en andes me sapia fer portar com indubitadament haure a fer perque de aqui pugam sperar lo qui disponreu de nosaltres car coneixereu no volrem mancar a honorar la patria e defensar les leys de aquella adquisides per molta virtut e traball dels cathalans. Lo present portador oficial de la mia vila de Tremp vos dira algunes coses de part mia. Placieus donarli creença com a la mia persona propria. Apres que hagui scrit lo senyor Comte es arribat aci en Salas. De Salas a XVIIII de febrer any Mil CCCCLXI. - Prest a tota vostra ordinacio e voluntat lo patriarcha de Laxandria bisbe Durgell.
https://www.studiahumanitatis.es/sala-de-urgell-el-olvidado-obispo-del-ano-mil/

Als molt reverents nobles e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverents nobles e honorables senyors. Ab tot per algunes letres de vosaltres yo sia stat pregat e demanat transferirme en aqueixa ciutat e aço por lo maneig de les fahenes que aquest Principat te ab lo Senyor Rey yo crehia de jorn en altre poder satisfer a vostres voluntats e ordinacions segons per alguns meus amichs daqui poreu esser avisats. Pero la ventura no ha volgut lo senyor Patriarcha mon oncle esser stat en tal disposicio que yo per nenguna via haja pogut leixar per la molta indisposicio sua. E aquesta es stada causa de yo no poder attendre al que lo desig e raho me acompanya e majorment trobantse ell en ma terra. E per ço placieus haverme per excusat. Sentint yo les novitats que sobre aquest negoci se son seguides lo dit senyor Patriarcha ha deliberat trametre hun oficial seu e yo ensemps per comunicar los desigs e voluntats que havem en totes aquelles coses que tocaran liberacio del Senyor Primogenit e detencio de les leys de la patria e tot honoros augment de aquella. E per be que les vostres reverencies nobleses savieses sien certes per vostra discrecio e virtut dels actes e esser cascuns de aquest Principat pero nom vull callar retreus a memoria la singular afeccio e amor que aquesta casade Pallas ha haguda sempre en totes les coses que han concernit honor e benifici de aquest Principat e per ço no volentme delunyar de les petjades e bens comuns de aquells he deliberat per lo dit oficial scriureus e fervos certs de ma intencio la qual es oferirvos dispondrem en totes aquelles coses que consistiran liberacio del dit Senyor Primogenit e manteniment de les leys de la terra e fer tot ço que per vosaltres me sera ordenat si coneixereu en aquestes coses ne en qualsevol tenir alguna disposicio de poderhi fer algun be. E per tant yo so vengut algun tant cuytat de les terres mies pus acostades a la frontera per provehir aquelles de metre en orde que si lo cas ho aportave nom pogues sortir algun dampnatge e vergonya a mi e encara a tot lo Principat. No puch tan llarch scriure com volria solament vos prech vullau creure ab molta afeccio e voluntat lo dit Senyor Patriarcha e yo nos haurem en totes les coses que per vosaltres seran dispostes confiant cadascuns sou dotats de tanta virtut e gentil animo condohireu (conduciréis; conduiréu o conduireu) aquestes fahenes e totes altres per los termens deguts e collocareu a cadascuns segons lur disposicio e merexer. E per ço placieus donar fe e creença al dit oficial per lo dit senyor Patriarcha e per mi a vosaltres trames de tot lo que de ma part vos dira. E ço a la ordinacio vostra tenintvos nostre Senyor qui de totes coses es sum director en sa guarda. De la vila de Salas a XV de febrer. - Lo comte de Pallas a la honor e ordinacio de vosaltres prest. 

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Vostra letra he rebuda de XVI del present scrivintme sapia hon es stat portat lo Senyor Primogenit e de la disposicio del loch hon sta e de altres circunstancies e sapia per semblant lo quey entenen a fer la ciutat de Valencia barons e altres persones. Sobre les quals coses mossenyors per ço com se diu quel dit Senyor Princep e Primogenit es en lo castell de Morella he trames home ab sagrament ben discret per saber certament si es alli e quines gents lo guarden e com es armat e avituallat lo dit castell e la vila aximateix e que entenen a fer en la liberacio del dit Senyor Princep e de totes altres coses que per vostres reverencies mes estat scrit e aço e fet axi cautament e secreta com e pogut. Lo dit home es ja partit lo qual donara tot bon recapte en les dites coses e deu tornar prest e pus vengut sia scriure del quem referra a vostres reverencies e vuy per semblant trametre altre home a la ciutat de Valencia ab jurament de informarse be e diligentment de les coses a mi scrites cautament e secreta e vengut que sia vos informare del que reportara. Certificantvos com açis diu de tot cert quel dit Senyor Primogenit fonch portat al dit castell de Morella dissapte prop passat per lo Senyor Rey lo qual vingue ab be XXV ballesters viscahins (vizcaínos; viscaíns, viscains, de Vizcaya) e ab cinquanta o sexanta ginets e alguns homens darmes e es aturat en la dita vila de Morella lo diumenge e lo diluns se diu es partit la via Darago ab la Senyora Reyna e ha lexat lo dit Senyor Princep en lo dit castell. La forma com ne com lo dit castell es armat e avituallat e de quines gents e lo que lo dit Senyor ha jaquit manat e la dita vila com se ha en les dites coses per la persona que he tramesa ne sere plenament certificat en scriure a vostres reverencies. Diuse mes que lo dit Senyor Princep entra en lo dit castell de Morella destrempat e quey feren muntar lo metge de la vila. E mes es cert que lo dit Senyor Rey fa tenir fornits e armats los castells e forçes e ha scrit a Orta (Horta de Sant Joan) e trames lo comanador tinga lo castell e la vila fornits de armes e vitualles. E axi mateix al castell e vila de Ulldechona (Ulldecona, Uyldecona, cerca de Tortosa y límite con Reino de Valencia; Ojodecorteza sería el nombre castellanizado, u ojo de chocho : chona) e altres castells e viles. Del que sentire e sabre mossenyors ne scriure a vostres reverencies e treballare en totes coses que per aquells me sera scrit e manat ab tanta cura e diligencia com los fets requiren e vos fare presta resposta del que sabre em sera reportat per les dites persones. E ço tots temps prest e apparellat a complir los manaments de vostres grans reverencies. Les quals tinga la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVlll de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - Lo qui es prest a tots manaments de vostres reverencies e magnificencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. En aquesta hora es arribat aci hun home lo qual es de Vilafrancha aldea de Morella lo qual es stat trames per lo Senyor Rey a Mora ab letra als canceller vicecanceller e micer Jacme Pau que vajen de continent a la vila de Alcanyiç. Parti hair (ahir; ir; air; ahí; ayer) a les quatre hores de mati de la dita vila de Morella ab la dita letra que li feu donar lo Senyor Rey lo qual es alli e plega a Mora vuy per lo mati e dona la letra als dessus dits los quals rebuda aquella partiren encontinent la via de Alcanyiç. E mes conta lo dit home com ell ha vist lo Senyor Primogenit en lo dit castell de Morella dilluns prop passat lo qual guarden mossen Rebolledo y son fill e XXV ballesters navarros e noy guarde negun home de la vila. Diu mes que lo dit castell es provehit de cent cafiç de farines e cent cafiç de forment mil canteres (cantes; cántaros?) de vi lenya (llenya; lleña; leña; ligna) e altres vitualles. E comte com don Pedro governador de Valencia e lo comte de Oliva sen han portat don Johan de Beamunt al castell de Xativa. E per ço com la vila de Morella es mal poblada e mal provehida que deuen manar trescents ballesters a la dita vila e CCC rocins per acompanyar lo Senyor Rey. E aço es lo que pus fresch et pus cert he pogut saber fins a la present hora no obstant vuy haja trames persones axi a Morella com a Valencia per saber e sentir dels dits fets lo que mes stat scrit per vostres reverencies a les quals informare de tot lo que certament pore saber sobre aquells. Mes vos he scrit com los comenadors de Ulldechona e de Orta fan fornir de armes e de vitualles los castells e universitats lurs e aximateix lo castella en la castellania de Amposta. Si a vostres reverencies era ben vist fer letres als dits comenadors e oficials lurs e jurats e prohomens de les universitats que fossen a tota ordinacio de vosaltres totes hores quen serien requests per vigor del sagrament e homenatge que han prestat de enseguir totes vostres requestes crech que seria ben fet majorment que sent que los pobles han bona voluntat a seguir les deliberacions del Principat. Remetent aço e totes altres coses a tota ordinacio de vostres grans reverencies les quals me rescriuen e manen tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVlll de febrer any Mil CCCCLXI. - A tota ordinacio e manament de vostres reverencies e magnificencies molt prest Pere Jorda diputat local en Tortosa.

Als molt reverent e magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent e magnifichs senyors. Lo noble e magnifich don Johan Dixer e En Johan Agullo ciutada de Leyda qui la present vos dara son stats ab mi los quals man dat (me han dado; me han dat, donat) sentiment e avis de algunes coses molt pertinents a la fi de nostra empresa en tant que sabudes aquelles me so molt alegrat segons som cert fareu la hora que per aquells sereu avisats en tant que so de parer que lo dit don Johan sia langel qui guia Tobiolo. Placieus darlos fe e creença en tot ço e quant vos diran de part mia pregantvos que ells e la sua gent vullau acordar e ben conduhir fahentvos certs que la conducta del dit don Johan sera tant endreça del dit negoci com de cosa quis faça. Placieus spatxarlo prest que la tarda es molt contraria al nostre proposit. E sia lo Sant Sperit ab tots. Scrita en la vila de Cervera a XVI de febrer any Mil CCCCLXI. - A vostre honor prest Bernat Johan de Cabrera.

Als molt reverent nobles magnifichs e de gran providencia senyors deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit residents en Barchinona.
Molt reverent nobles magnifichs e de gran providencia senyors. La occasio de la present solament es per dues letres una de la Senyora Infanta altra del reverent mestre Ferrando les quals vos trametem intercluses. E per quant attes lo apuntament en que los fets son segons la continencia de les dites letres que los embaxadors partissen de açi tots seria vist portar gran inconvenient e disturbi a la liberacio del Senyor Primogenit e contrarietat a la oferta feta per los dits embaxadors e per nosaltres per tant es stat vist als tots ab assentiment de aquesta ciutat que los dits embaxadors restassen a present per donar raho e tenir la promesa. Axi empero que tots los tractes mijans e concordies que se hauran a tractar se fassen ab consulta mija e delliberacio de vostre consistori. Placieus pensar senyors molt reverents e provehir en aquests fets a servey de nostre Senyor e honor del Senyor Rey benifici e repos e seguretat dels tots car nosaltres en res no pensariem ni entendriem per la vida que desvias de les voluntats e deliberacions vostres. E sia mossenyors molt reverents la Sancta Trinitat en custodia dels tots. De Leyda a XVlll de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Rebuda vostra letra de la dada de XII del present avisam vostres reverend e insignes prudencies com de continent rebudes vostres altres letres juxta la seria de aquelles foren elets per nosaltres los XXV homens demanats de aquesta vila ço es quinze ballesters cinch empavesats e cinch lançes largues als quals haviem elet en conestable En Jacme Fares de aquesta vila e de continen foren stats aqui sino que la gent ses moguda molt lentament per quant lo sou que dihuen dan de sis florins corrents per mes los pareix poch e no hic havia oficial qui de aquells puxes stipular homenatge de seguir. Empero vuy que es diumenge quinze del
present mes los dits homens parteixen ço es quinze ballesters sis empavesats e quatre ab lançes largues dels quals es conestable lo dit Jacme Fares supplicantvos aquells hajau per recomanats e metre en part que sia honor de aquesta vila. E supplicam a Jhesus vostres reverent e magnifiches puudencies (prudencies) vulla dirigir e en sa proteccio haver. Scrita en Besalu a XV de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - Molt reverent e magnifichs mossenyors. - A vostres ordinacions desijats suplir los jurats de Besalu.