20 DE JULIO.

20 DE JULIO.

Propuso nuevamente el señor Primogénito, por conducto del señor Abad, si se le permitiría sacar copias de las instrucciones, antes que marchasen los embajadores, para enseñarlas a los navarros de su consejo, a quienes podían interesar; y habiéndose ocupado los señores Diputados de esta proposición, acordaron, que en efecto se le facilitasen al Príncipe las copias solicitadas, pero que, para comunicarlas a los navarros, fuese obra de él en persona, y no de la Diputación.
Suscitóse, con tal motivo, una duda, a saber, si en tal caso, los embajadores no emprenderían su marcha, hasta que las instrucciones quedasen habilitadas por parte del señor Primogénito; y pasado a votación, acordóse que así, en efecto, se había de cumplir.
Ocupáronse, además, de algunas sustituciones, y de otros trabajos de reducida importancia.
Por la tarde se celebró igualmente otra sesión, en la que volvió a tratarse del asunto del trigo, del modo de interpretarse algunos capítulos, y de otros asuntos secundarios, como por ejemplo, si habrían de ser reconocidos como catalanes los descendientes de aragoneses o valencianos, que hubiesen habitado en esta ciudad durante el espacio de treinta o cuarenta años, sobre la mayor parte de cuyos negocios no recayó acuerdo alguno, por ser ya adelantada la hora, excepto en lo relativo a la facilitacion de copia de instrucciones, que acordaron tuviese lugar el día siguiente por la mañana, después de cuyo acto podrían ya marchar los embajadores.
Las cartas que se recibieron en este día siguen a continuación.

Al molt honorable mossen e de gran saviesa lo senyer En Johan Berenguer Thora mercader dada en casa sua prop la Merce en Barchinona.
Mossenyor molt honorable. La present si es per avisar vostre saviesa com sus are entre les tres o quatre ores de pres mig jorn lo Senyor Rey es partit de Santa Fe alla ont stave per les morts axi com per altres vos havia ja largament scrit. E esta nit diuen que va dormir en hun loch de mossen Cerdan qui diuen Puisech (Pinseque?) e aço per veure lo Senyor Infant e infantes que son alla per lo dit temps. E pux es tira la volta de Borga per fer aqui tanta de gent com pora ço es de peu e de cavall per tremetre la la via de Tudela per ço com lo Rey de Castella en persona hi ve per posar camp e per esetgar le e per tallar lorta e fer lo guast. E diu se aci que si la gent o socors que lo Senyor Rey hi tremet noy son abans que lo Rey de Castella que de continent Tudela se retra de que mossen axi com vos scrivi de continent per lo Senyor Rey ague rebut lo correu e legida la letra fonch molt torbat e congoixat dient unes tals paraules que si ell sabia morir e que encara que vingue lo Rey de Castella que ell volia anar alla en Tudela e starse aqui e saguesquel qui segir lo vol e qui nol vol seguir que sen vage. E axi que mossen apres que lo Senyor Rey sia stat a Borge e feta tanta gent com age poguda fer per tremetre a Tudela ell va la via de Calatayut per porroguar les corts per dos o tres mesos e puix que sen torna en Borga e de aqui tirara la via de Tudela ab tanta gent com pora traure ni haver de aci ni de totes aquestes muntanyes. Açi no roman negun rossi qui sia de fayso ni valegue res que tots los prenen qui per grat qui per força e tots los fan anar en Navarra que yo crech que scassament nich romandran los qui tiren la farina del moli sols pugan aportar un home.
Item mes mossen vos avis ab tot que ja per altre vos ne habia avisat mes are hich ha nova pus certa com los de Olit se son levats ab la princessa qui es dintre e han carafexats tots los que lo Senyor Rey hi tenia e morts molts e pres mossen Johan Denbu (de Embún?) lo qual era anat per capita e diuen que es malament nafrat e ques son fets forts dins la vila e ben fornits e no hi han leixat intrar certa gent de caval que lo Senyor Rey trametia a mossen Johan Denbu per socors dient los de la vila que noy volen nengu estrenger que ells se tenen be per dit de defendres de quills volra noure ni fer mal.
Item mossen diuen que lo Rey de Castella ha presa la Guardia e Peralta e molts altres lochs que a mi nom recorden. Basteus prou mossen que diuen que no li esta res devant que tot sen ho met. Diuen assi que ell no fa la guerra sino per ell mateix e que decontinent que ell hage presa Navarra que ell la tendra e que infurtira totes les forces per ell mateix e no per lo Princep o Primogenit sino per ell mateix (punto) E per ço e de aço diuen ques congoixa lo Senyor Rey mes que per alre. Diuen que may lo vereu tant torbat ni tant congoxat com es stat de aquesta nova que per Deu diuen que nos sab que fa tant sen va cuytadament que no spere nengu que qui a peu e mal a cavall axi com poden tot hom lo segueix.
La Senyora Reyna hi tremes hun correu dimecres de Vilafrancha tremetent li a dir com ella sen venia aci. E lo Senyor Rey havia ja desliberat de partir lo dijous o lo divenres de mati fins ha Ossera o fins Alfageri sino per la dita nova que de continent deslibera de partir de Santa Fe e de tremetre mossen Rebolledo e lo comenedor de Montso los quals partiren en la nit matexa ab tanta gent com pogueren per anar la via de Tudela axi com jous he scrit.
E mes mossen vos avis com sus are es arribat aci mossen Galceran de Requesens olim governador de aqui lo qual ha stat asi a hun loch prop de ciutat lo qual diuen la Pobla (La Puebla de Alfindén) que may no es gosat venir mes en sa sino fins al terme prefegit per vosaltres ço es que no puga estar en nengun loch on lo Senyor Rey sia sino luny dell quatre legues. 

Mes ell de continent que ha sabut que lo dit Senyor Rey es stat partit de Santa Fe per tirar la via de Borge ell es stat assi. Diuen que dema o laltre partira per anar axi hun tros luny fins a tant que pensau que per qualque via que ell fara que directament o indirecta ell si vendra a parlament ab lo Senyor Rey.
Diuen que la Senyora Reyna dormira dema a vespre a Pina (de Ebro) e diuen que passara lo riu per no intrar aci en ciudat o fara la via de Puisech per veure lo Senyor don Ferrando son fill e les senyores Infantes. E diuen que decontinent fara la via del Senyor Rey la via de Borge o de Calatayut ont lo Senyor Rey ha de fer la porrogacio e que puixes apres que age porrogat per algun temps que tirara la via de Navarra ab tanta gent quant pora per intrar dins Tudela que yo crech que sino fos lo temps qui es tant prop de la porrogacio que es XV jorns del present que ell no curara sino partint de açi tirar la via de Tudela ab la millor gent que poguera. De continent lo Senyor Rey haver sabuda la nova scrivi de sa ma a molts barons de sa terra dessa e della. Diuen que tenbe ha scrit de continent al Senyor Primogenit e a la vint e setena basta que may lo veuen tant scriure de sa ma ni tant esser fallo ni alterat com de aquesta nova majorment com li deyen que lo Rey de Castella hi venia en persona.
E ab tant mossen no dich pus sino queus prech quen scrivau lo pus prest que pugau ja que voleu que fassa e quem tremetau diners ni si voleu que fassa lo dit esmers açi o en Calatayut si assi no puch comprar car dich vos que no hic roman negu qui tant per via del Senyor Rey qui sen va com tant per lo mal temps qui hic corre. Prech vos molt me recomeneu en gracia e merce dels magnifichs senyors etc. E per semblant de vos lo Sant Sperit sia en vostra bona guarda. Scrita en Çaragossa a X de juliol del any present. - Lo tot vostre tostemps.

Als molt honorable mossen e de gran saviesa mossen Johan Berenguer Thora mercader sia dada en casa de la Diputacio de Cathalunya de Barchinona.
Mossen molt honorable. La present si es per avisar vostra saviesa com sus are entre les sinch e sis ores de pres de mig jorn lo Senyor Rey ha haut correu com certament lo Rey de Castella ve sobre Tudela de que lo Senyor Rey agut lo correu he vista e legida la letre lo Senyor Rey es stat molt alterat e torbat. E de continent ses mes scriure de la sua ma per totes ses terres emprant tot lo mon que li hajuden e que vagen la via de Tudela. Aximateix diuen que scriu aqui al Senyor Primogenit son fill e encara a la vint e setena que prestament scriuen al Rey de Castella quel prech que desiste en aquestes coses que no proceesque en fer li tant de dan en Navarra.
E mes mossen vos avis com sus are lo Senyor Rey tremet a Tudela mossen Rebolledo e lo comenador de Montso ab certs cavalls los quals parteixen sus are de aci si be ses ja vespre. E fa cerquar tants cavalls quants asi son que sien per anar sis vol sien de ciutadans o de quis vulla e tots los fa anar alla ab tanta gent com poden trobar açi que no curen los rossins de qui son ni de qui no que per grat o per força los hi fan anar e tanta gent e cavalls com podeu.
Lo Senyor Rey diuen que partira dema de Santa Fe e que hira la via de Tudela ab tanta gent com pora traura de aci e de totes les muntanyes. Ja scriu correu per tot lo mon tant a barons com a cavallers com a universitats quel saguesquen. Nom se ques faran. Yo crech per la mia fe que negu nos moura de ses cases tanto es la bona voluntat que li aporten que ja negu nol vol seguir e majorment per aquests maleyts fets de Navarra totes les males noves li venen plegades que solament havia haguda nova que havien presos tants de cavalls de aci en Tudela ço es que diuen que han levat lo bras squerra a mossen Lopes Dengulo e pres lo fill de don Luis Gilbert Lopes Torrelles e molts daltres entre morts e nafrats. E ell encara lin pren axi com a Farao que no sta tost temps pensant sino en son mal proposit contra nosaltres e de tot Deu li ve contra que res que fassa no trau cap a res. Car are axi com ja per altres vos he scrit com ell tremetra mossen Pere Vaqua al Rey de Castella per concordar se ab ell per fer tot quant ell volia per poder rompre ab nosaltres e per ço fa tot quant fa per veure sis poguere concordar ab lo dit Rey de Castella per que ell ha dit que ell vol destroir Cathalunya e tots los cathalans. (No nos cayó esa breva, lástima, qué tranquilos estaríamos en este tiempo con los ploramiques a tomar viento.)
E scasament lo dit mossen Pere Vacha sera estat a mig cami del Rey de Castella lo dit Rey de Castella ab gran colp de gent de peu e de cavall sera stat sobre Tudella lo qual diuen que ve ab quatre o sinch milia rossins e ab gran colp de gent de peu tot hom e de intencio que ella se retra de continent si lo Rey de Castella hi pot abans esser que mossen Rebolledo e lo comenador de Montso hi sien ab lo socors que lo Senyor Rey hi fa. E no pus per la present que per altre vos scriure pus larch de tot lo que mes sobre que are nom puch mes stendre de scriure per que lo correu esta de partida. Scrita ab cuyta dimecres entre VIIII e X ores de nit que comptam VIII del mes de juliol del any present. - Lo tot vostre tostemps.

Als molt reverend e honorables mossenyors de diputats residens en Barchinona.
Mossenyors molt reverend o honorables mossenyors. Micer Guardiola fou aci laltre jorn per certes faenes de vostres parts per causa de les remenses e ha fets aci alguns actes e ha fet bastraure al cullidor de la bolla per lo salari del notari XVII sous X ds. per queus placia pendrels en compte al dit cullidor lo qual es senyer Narnau Guillem Solera. E no pus sino que lo Sant Sperit sie en guarde de tots. De Camprodon a XVII de juliol. - Francesch Mercer diputat local de Camprodon.

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 9

Sesión del día 20.

Fue empleada en la lectura de los documentos que siguen:

Núm. 388.Tom, 21. Fol. 1815.

Als molt reverents nobles et
honorables senyors del parlament del principat de Cathalunya ajustat
en Tortosa. - Molt reverents molt nobles et molt
honorables et savis senyors: Sobre lo punt mogut et
exquisit per vostres grans reverents nobleses et
savieses en la letra per aquelles a mi tramesa yo
he parlat ab lo senyor archabisbe et
altres axi dels nou com altres doctors solemnes als quals
rahonablament et honesta semblant dupte se devia
comunicar et tots son de oppinio et parer
et yo menor et pus flach ab
ells que moure tal dupte par mes voluntari et curios
que necessari ne profitos parlant ab les reverencies et
honor ques pertany com la sola declaracio de nostre rey
et princep no par deje esser causa
sufficient de fer cessar lo parlament si doncs noy
succehia prohibicio per alguna justa raho o la
congregacio se desajustava per si com aquests son dos casos
per si et per los quals se disol es separa
la congregacio o parlament: e ajudan a aço los
motius esplicats en la letra de la convocacio ço
es per les urgents necessitats de la terra maxime com no hajam
rey etc. aquestes necessitats encara feta la declaracio o
donat lo consell sobre lo cas de la successio no cessen
totes les necessitats de la terra ne de aço es hom en
segur ne es axi clar que cessant la necessitat qui
dona raho a la convocacio que per axo cessas lo
parlament com lo dit parlament crega que apparellat o
convocat per lo princep ell puxa tractar
de ses necessitats a son plaer axi que la causa
principiant durant los mitjans ço
es necessitats de la terra segons deguda orde bona rao et
justicia no ha del tot libertat de disgregar la congregacio la
qual es feta en favor de aquells qui encara no han a
totes lurs necessitats provehit. Perque parria a
aquests senyors ab los quals yo ne parlat que
axi los altres parlaments staran et nos
meten a romiar ni disputar punts qui poden fer mes dan
que profit que axi dege star ferm aqueix
regne sens moura ne fer longua
prorogacio: com encara que fos cert que ipso jure
cessas lo parlament en lo cas ço que no es ans
es pus clar del contrari tal punt nos deu moure ni
disputar. E veus açi
molt reverents nobles et honorables senyors ço
que he pogut sentir sobre lo dit punt sens allegacions
de dret per la cuyta. Mes avant molt reverents nobles et
honorables senyors parria al senyor archabisbe et
a micer Bernat de Gualbes com ab micer Guillem no
pogues parlar que stara be a aqueix parlament que les
sis persones hi sien sens tot fallir per tota la
setmana qui ve com almenys lo sent dema de sent
Johan tot cert ab la ajuda de Deu les sis persones de
Arago hic seran la nit de sent Johan. E
tenitsvos per dit que segons yo puix conexer
de fet a la jornada ab la gracia de nostre Senyor Deus
se publicara la deliberacio del consell sobre lo cas de
la successio sens pus prorogar: perque no
estaria be al principat que fos dels pus derrers:
vostres grans reverencies noblesas et saviesas
ho entenen mils que yo no sabria dir ni pensar. E
manen a mi tots lurs plaers. Scrita en Casp
a XVIII de juny.
- Quis recomana en vostres grans
reverencies noblesas et saviesas Bonanat Pere
missatger vostre.

Núm. 389. Tom. 21. Fol. 1819.

Als
molt reverents egregis nobles honorables et molt savis senyors
lo parlament general del principat de Cathalunya resident en
la ciutat de Tortosa. - Molt reverents egregis nobles honorables et
molt savis senyors: per diverses et moltes letres havem
a vostres reverencies paternitats nobleses honorables et grans
saviesas scrits e notifficats los ardits
certs que havem de gents darmes qui en gran nombre son
ajustades en les partides de la frontera de França
circumvehines an aquesta terra et
assenyaladament de mossen Boucichaut qui es ja
dies ha passats en la ciutat de Narbona ab
molta gent darmes ab proposit et intencio de
intrar an aquesta terra: supplicant et
requirintvos ab ardent affeccio per restauracio
de aquesta terra de frontera qui es clau et mur
de tot lo principat de Cathalunya vos
plagues donar orde et manera que açi
fos trames algun seccors de gents darmes per les quals
lo dit mossen Boucichaut et tots altres volents
intrarhi duptassen et majorment ara an
aquests temps que tenim les meses entre les mans les quals
sins eren toltes o destrohides ço
que no haja Deu ordinat seria no solament dan an
aquesta terra mas encara de tot lo principat hauda
consideracio a les flaques meses qui sesperen en
Arago et en Urgell ne fo ja
mes tant de mal vist en aquesta terra com seria aquest com les hajam
per gracia divinal molt bones et abundoses; et
daltra part havem vostres molt reverents paternitats nobleses
honorables et grans savieses consultades de les menasses
a nosaltres trameses literalment tant per la senyora reyna
dona Yolant quant per los embaxadors de França
residents en Barchinona induhintsnos
rahonablament a mes duptar la intrada de la dita
gent darmes: de la qual consultoria havem cobrada
vostra resposta la qual decontinent havem executada
segons que per vostres reverencies nobleses honorables et
grans savieses nos es stat scrit: et encara vos
havem intimad la cresença
a nosaltres explicada per mossen Guillemes de Seynet per part
de la senyora reyna dona Yolant sobre la intrada
del dit Bocichaut; sobre que axi mateix havem cobrada
vostra resposta contentiva en acabament que nosaltres per res
no donem assentiment ne encara prestem paciencia a la intrada
del dit Boucichaut: la qual cosa molt reverents egregis nobles
et honorables senyors et totes altres procehints
de vostra ordinacio et bon conseyll entenem servar
et no en res desviar ne torsir de aquelles
tant com hi bast nostra possibilitat. E per aquesta
raho et per satisfer a vostra dita ordinacio vesents
nosaltres que tenim le dit Boucichaut a la porta et
que de vosaltres no havem alguna provisio de deffensio segons
lo cas requer jatsia de aquella hajam
continuament clamat tant per orga de nostres missatgers quant
per diverses et multiplicades letres que sobre
aço vos havem trameses no volentsnos axi
lexar pendre ne perir per salvacio et
restauracio de les dites meses en que no va poch no
solament a benefici nostre mas encara de tot lo
principat havem de fet a gran instancia et requesta de mossen
lo governador feta alguna bestreta de moneda per
asoldadar et pagar alguna gent darmes que lo
dit mossen lo guovernador ab son conseyll
ha ordinat esser feta an aquesta terra per la fama de
la qual en veritat som be et clarament informats que lo
dit mossen Boucichaut ha duptat et dupta encara de
intrar. Donchs molt reverents egregis nobles et
honorables senyors placiaus per deute de gran justicia et
raho ordinar provehir et manar que de
continent hajam et cobrem dels bens dels general
tot ço et
quant haurem bestret per la dita raho et mes
avant que sia aci trames tal soccors de gents darmes
que ensemps ab aquelles qui ja hic son
puxen varonivolmenz resistir al dit
Boucicaut et a tot altre qui hostilment hic
vullen intrar. Lo dit Boucichaut ara
novellament ha scrit al dit mossen lo governador
et a mossen lo vescomte Dylla et a nosaltres ab
sa letra trellat de la qual vos trametem
per tal que vostres reverents paternitats nobleses honorables et
grans savieses vejen per la tenor de aquella de sa
intencio ey provehesquen segons requer la gran
et tant evident necessitat en tal manera que aquest principat
no sia carregat destroyt ni dampnifficat per
gents stranyes: sobre la continencia de la qual letra
et en tot cas entenem a servar a la ungla
vostra dita ordinacio. E la Divinitat santa molt reverents
egregis nobles et honorables senyors sia tots temps
endreç et
proteccio vostra. Scrite a Perpenya a XV de juny
del any MCCCCXII. - A tota vostra honor et servir
prests los consols de la vila de Perpenya.

Núm. 390. Tom. 21. Fol. 1822.

 

A moult nobles honorables et sages
sires et grans amiz le vezcomte Dille et de Canet lo
gouverneur de Rossillon et les consols de la vila de
Perpinen. - Molt nobles honorables et sages sires et grans
amiz: plaise vous assaver que comme par le comandement du roy
mon souverain seigneur ja piessa a moy fait dentrer en
icelui royaume et seigneurie Daragon pour garder
aidier et soustenir la pure et vraye justicie sur le fait de la
succession du dit royaume et garder que par forçe
impression ne autre maniere illicite icelle seigneurie ne soit
occupee et soumisse a tirennie et que la tres haulte et tres puissant
princesse la royne de Jerusalem et de Sicile
fille du feu roy Johan Daragon de glorieuse
memoire ou mosegneur mossen Loys son ayme filz ne
soient injurieusement ne par fraude ou impression forgites de la
succession de son dit pere ou ayeul et soit ainsi que le roy
mon souveran seigneur lays signiffie a la tres haulte
et puissant princesse la royne Yoland Daragon sa cousine et a
ses ambaxadeurs estants pour lours a Barcelone et le dite dame
par un des ditz ambaxadeurs vous a fait prier et requerir que
vous me voulisses recullir et les gens darmes qui vendroient
en ma compaignee pour la cause dessus dite et non pour porter ne fere
vilennie ne oultrage a nulli qui soit des dites seigneuries
Daragon ainsi comme amiz bien vuallans et celux qui venant
pour garder mantenir servir et honnourer ses dites seigneuries
et non aututrement offandre et ainsi comme louneur et la haultesse et
excellence du seigneur qui menvoye le requeroit et que vous qui estes
et avez este jusques ici au dit seigneur voisins et bon amiz
monstressiez exemple damour e toute douceur a toz les autres:
sur la quelle requeste selon que je suy informe fut par vous
moult noble governeur respondu avec deliberacion de voz hounourables
et sages consolz et conseillers que vous en
rescripriez au parlament de Cathaloigne
et que selon que le dit parlement vous en respondroit vous en feries
et men respondries: de la quelle responce la dite royne ma
tres redubtee dame la quelle vouz a tous diz amez gardez et honnourez
et pour houneur delle avez reccuz tant de bienz et de houneurs et
prenez encorez de jour en jour a et doit aver este bien petittement:
et quant a moy je men merveille moult et encores plus
que non obstant les dites gracieuses offers et parolles et
autres les quelles continuement vous ent este dites en vostre ville
vous ne voulez prandre aucune confiance en dit roy mon
souveran seigneur ainç
avez fait et fetes gens darmes pour moy resister ce que
nous ne autres des dites seigneuries navez encores entreprius
ne essaye contre nul des autres competiteurs ja soit ce quilz ayent
miz et metent encores gens darmes en les dites seigneuries et
y ayent fait et porte grans et irreparables dommages et non obstant
que plusere foiz que vous et les autres tant aux parlemens
comme per les notables cites et villes ayez este sommes
et requis a grant instançe
encores derrerement par le ault et puissant seigneur monsieur le
comte de Vendosme de par le dit seigneur que vous voulissiez
fere el garder equalite en la poursuite de la dite justice et que
toutes gens darmes buidassent et que si vous voulieu aide a les de
bouter que vous lauriez prontement aux despens du dit seigneur ou au
plus fort que vous souffrisiez que de la part du dit seigneur en fust
mis pareilli nombre comme les autres competiteurs desquelz ni
a cellui qui de cler droit aultesse puissance ne juste poursuite aye
ne doye surmonter le dit seigneur pour quoy vous les devez plus
favoriser que le dit seigneur ne moy et les autres qui venons par son
commandement: pour quoy moult nobles hounourables et sages sires
encores je vous signiffie que mon entencion nest ne na este ne aussi
je nay commandement de fere ne porter dommage a nulli subgite ne
habitant des dites seigneuries ains vueli et entens avec toute
ma compaignee passer en paient mon escot raisonnablament a la fin
dessus dite davoir obtenir declaracion de justice et reparacion sur
aucune inique et injuste nominacion et eleccion daucunes persounes du
dit seigneur et a sa dicte cousine tres suspectes par causes justes
vrayes nottories et tres rasounables. Et pour tant moult nobles
hounourables et sages sires de par le dit seigneur et aussi de par
les tres haulz et puissans princes et dames le roy et royne
de Jerusalem et de Sicilie les duc de Guienne
et de Bourgoingne et autres seigneurs de son
sanch je vous prie et requier tant que je puis que en ma dite entree
vous dounez et fetez douner a moy et a ma compaignee viurez logis et
autres choses a moy et a ma dite compaignee necesseres conduit
conseilli conffort et aidi ainsi que pour le bien de la besoigne
verrez et cognoisceres estre expedient et necessere a la fin et
intencion dessus dites et ainsi comme les diz seigneurs et dame et
moy jusques a ceste foiz en avons eu perfecte confiance et tellement
quilz doient demourer contens de vous. Et sur ce moy fere responce de
vostre bonne et clere intencion: et si riens voulez que le
puisse signiffies le moy quar ainsi comme jusques ici ne vous aye
escondit de riens que par nul de celle ville maye este requis je
metray poyne de lacomplir. Moult nobles hounourables et sages sires
et grans amiz je pri au benoist filz de Dieu que pour sa sancta grace
vous doine boune vie et longue. Script a Nerbonne le Xe jour
de juny. - Bouciquaut mareschal de France.

6, 7, noviembre

6 DE NOVIEMBRE.

Aunque se tuvo sesión en este día, y se ocuparon de varios negocios, no tomaron los señores Diputados acuerdo alguno.

7 DE NOVIEMBRE.

Acordóse, en esta sesión, que la carta redactada por los nueve comisionados, para el señor Rey, fuese expedida junto con otra, dirigida a Juan Ferrer, en la qual se mandase a este, que entregase la primera al mencionado señor Rey.
Leyóse, además, una carta dirigida a los paheres de Lérida, sobre el aviso que estos dieron de la entrada de la Reina, y aprobada por todos, mandóse que fuese expedida desde luego.
Sobre la contestación que se había de hacer a los Embajadores, nada acordaron, pues aun cuando lo propusieron los señores Diputados, prefirieron ocuparse de ello más detenidamente.
En otra sesión del mismo día, por la tarde, se dio lectura a la respuesta que se había de enviar al rey de Francia, y aprobada que fue, deliberóse que ya podía ser expedida.
Al propio tiempo se dio cuenta de varias cartas que se habían recibido, y que se hallan a continuación.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs senyors los deputats del General del Principat de CathaIunya e conçell en virtut de la comissio de la cort elet e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Sobre certs negocis tocants la entrada dels Illustrissims Senyora Reyna e Senyor Infant don Ferrando primogenit scrivim al sindich de aquesta ciutat la qual a ple informara vostres nobleses e magnificencies. Placieus ab tota integritat e celeritat respondrens e dir lo parer vostre a fi unidament totes coses e ab consell se pusquen fer al qual vos placie dar fe e crehensa en tot ço e quant de nostra part vos dira e explicara sobre aquest feyt. E sie molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat proteccio vostra. De Leyda a V de noembre any Mil CCCCLXl. - Los pahers de la ciutat en Leyda a vostres beneplacits e honor prests.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Per lo correu que derrerament vos havem trames vos significam la venguda del Senyor Primogenit en Cathalunya e ab sa Senyoria anar la Illustrissima Senyora Reyna e nosaltres haver delliverat acompanyar lo dit Senyor Primogenit per los motius causes e rahons en nostra letra contenguts e fins a tant vostres reverencies nobleses e magnificencies nos fos significat lo contrari. E per tant vos scriviem queus plagues certificar nos de vostra voluntat la qual per nosaltres tots temps fora enseguida. Fins aci de vostres dites reverencies nobleses e magnificencies no havem haguda resposta alguna ço que a nosaltres es no pocha maravella car nos apar vostra reverencia salva la cosa esser digna de altra existimacio e no esser axi preterida. Com se vulla sia no volents nosaltres en res a nostre deute fallir significam ab la present a vostres dites reverencias nobleses e magnificencies com los dits Serenissima Senyora Reyna e Senyor Primogenit lo vespre passat pleguaren en aquesta vila de Fraga e nosaltres en companyia lur. Lo dia present apres dinar deuen de aci partir per intrar en la ciutat de Leyda e apres de aqui partint deuen fer per lurs jornades cami vers aqueixa ciutat. La companyia dels quals seguirem segons vos havem scrit si donchs per vosaltres non es notificat lo contrari car tot lo que per vosaltres ordenat sera e a nosaltres significat complirem sens algun fallir segons vos havem ja scrit e per la present vos tornam scriure altra veguada. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors tingaus lo Sant Sperit en guarda sua. Feta en Fraga a VI de noembre any Mil CCCCLXl. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.
En aquesta hora apres feta la present abans de sa expedicio es aci sabut que per la ciutat de Leyda se tramet aci embaixada a la Senyora Reyna e Senyor
Primogenit la qual deu intrar decontinent. Creuse que per significar los algun preparatori de festa que en la dita ciutat se fa per la entrada e recepcio de lurs Senyories.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Yo he encontrat aci en Pina la Senyora Reyna ab lo Primogenit a la qual he donada vostra letra e he explicada la crehença en aquell dels fets de don Jofre de Castro car en los altres caps nom semblava freturas dirli res suplicant sa Altesa que encara que fos absent del Senyor Rey li plagues scriureli en manera tal que la sua Majestat donas obra ab acabament en executar ço de que per vosaltres mossenyors la dita Majestat era suplicada ço es en esser satisfets al noble don Jofre de Castro los robatoris e dans donats en la sua terra per aquells qui dats los hi havien ab moltes altres circunstancies pur en conclusio la sua Senyoria me respos que ja de aquest fet lo Senyor Rey diverses voltes havia dat raho als embaixadors vostres fentlos certs que tots aquests dans eren provenguts per la guerra que es entre la casa de Castro e de mossen Rebolledo e no gens per nenguna altre causa he on lo Senyor Rey e lo Princep dient ho del primogenit don Ferrando volguessen mal tractar negu dels que seguiren la empresa del Principat que ells ho podien millor fer en bens daltri que del dit don Jofre com los fos molt facil de fer pero que Deus no vulla que james per ells en tal cosa se haje pensat. Jo li repliqui que fins aci jo no havia entes que vosaltres mossenyors vos tenguesseu per dit que los dits dans se fossen fets de voluntat del Senyor Rey ni del Senyor Primogenit mas que la vostra congoixa era que los dans se mostraven clarament quils havia fets e los malfactors eren dins Arago e no eren castigats e los bens presos e robats eren en viles de Arago receptats e negu nols fahia restituir e no solament los primers dans no eren stats restituhits ne los qui aquells havien dats no eren stats castigats mas que encare are derrerament se eren mes continuats lus eren afegits mals a mals e senyaladament per los oficials de Ribagorça. E en aço sa Senyoria me respos que be ere ver que aquestes cosas havien mester adop e que per ço lo Senyor Rey hi havia trames lo governador per dar hi recapte car mes dan ne venia a son fill que a negu car ço ques robava his destrohia per una part hi per altre eren castells quis tenen en feu per lo comte de Ribagorça e que certament lo governador hi provehira. Yo pogera be dir algunes coses a sa Excellencia pero am semblat fos spedihent callar les e sperar mo a dir al Senyor Rey. Yo sper solament la dita letra de la Senyora Reyna la qual encara no es levada. Tantost que la hage tirare mon cami.
La Senyora Reyna crech sera divendres en Leyda e cuyt haver sentiment que stara aqui alguns pochs dies. Va molt desacompanyada de servidors de stat crech per que en Cathalunya puixa millor triar.
Si yo so ab lo Senyor Rey lo proces del fet de don Jofre me fara gran fretura. Sia de vostra merce si trames no es fer lom prest tremetre car molt sera mester al fet. Scrita en Pina a IIII de noembre de mati. - Quim recoman en gracia e merce de vostres reverencies nobleses e magnificencies prest al servey de aquelles Johan Ferrer. (Pina de Ebro)

Sigue la carta dirigida al señor Rey de Francia, y otras que se expidieron en este día.

Al Rey de França.
Molt excellent e christianissimo Senyor. De vostra Altesa havem rebuda una letra feta en Tours a XIII del mes prop passat per la qual e per la crehensa en virtut de aquella explicada per lo magnifich mossen Aymar de Puizen dit Capdaurat cavaller conseller e mestre dostal e mestre Joan Reilhac notari e secretari de vostra Celsitud embaixador per aquella a nosaltres trames som avisats entre les altres coses del gran enug que vostra Serenitat ha hagut de la mort del lllustrissimo Senyor don Carlos de gloriosa memoria fill primogenit del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e de la comendacio que vostra Excellencia fa dels actes e serveys fets per los cathalans en liberacio de la persona sua stant detenguda e apres e de les ofertes a nosaltres e aquest Principat fetes de part de vostra dignitat reyal e del interes que vostra Senyoria preten haver en lo regne de Navarra e finalment de la gran puxança e bon stament en que vostra Altesa se trobe. A les quals coses Excellentissimo Senyor responents creem fermament la mort del dit lllustrissimo Senyor don Carles esser stada en molt enug a vostra real persona per quant les virtuts sues e la consanguinitat e amor que entre vostra Serenitat e ell eren aquella hi acompanyen. La vida del qual es stada virtuosissima e singularissima e ha pres la malaltia de la qual naturalment es mort ab grandissima paciencia e apres la recepcio dels sagraments ecclesiastichs molt devotament e religiosissima com a catholich christia ha retuda la anima al universal Creador lo qual per sa infinida omnipotencia decontinent per merits de aquell obra e obre continuament innumerables e evidentissimos miracles com es contrets manchos geperuts e debils fer adrets illuminar sechs sorts e muts a natura fer oyr e parlar paralitichs sanar e de cranchs polipus trenchadures e infladures de coll de cames de ventre e de porcellanes e altres diverses malalties perfetament guarir los quals miracles per la virtut divina ab molt major eficacia son imprimits e obrats en aquells qui confessats e combregats devotament lo reclamen. Les ofertes Senyor christianissimo summament regraciam a vostra Excellencia e per lo semblant nosaltres e aquest Principat nos dispondriem a aquella fer tots serveys possibles. Salva empero tots temps la fidelitat honor e reverencia degudes a nostre Rey e Senyor del qual alre que humanitats virtuts gracies e benignitats en los cathalans e en tots los vassalls dels altres regnes e terres de sa reyal corona no proceexen ne procehir se speren segons sempre ha loablament acustumat. Al fet del pretes interes del realme de Navarra Senyor molt Excellent no cove a nosaltres la resposta e per ço remetem aquella a la Majestat del dit Serenissimo Senyor Rey.
E sia la Sancta Trinitat proteccio e guarda de vostra Excellencia la qual nostre Senyor Deu mantingue. Scrita en Barchinona a VII de noembre del any Mil CCCCLXI. - De la Excellencia vostra devots servidors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya. - Al molt Excellent e christianissimo Senyor lo Rey de França.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra de V del present havem rebuda e hoida la creença en virtut de aquella explicada per lo honorable En Johan Agullo conpaher vostre havem compres voleu consell sobre lo dubte queus occorre del jurament prestador per lo Senyor Primogenit e loctinent de la Majestat del Senyor Rey ara en lo introit del seu benaventurat regiment. A que de continent havem entes e be pensat. E per ço recahem en comuna opinio eus consellam per vosaltres sie suplicada la Excellencia del dit Senyor Primogenit per merce sua li placia deferir la prestacio del jurament e abstenirse de usar de jurediccio alguna fins a tant la sua presencia sia en aquesta ciutat on som certificats deu venir via dreta notificant a la sua Senyoria que per bons respectes vosaltres sou moguts en fer dita suplicacio la qual admesa succehira a lahor de nostre Senyor Deu servey de sa Excellencia repos e benavenir de aquest Principat. Certificants vos nostre parer esser que per vosaltres lo dit Illustrissimo Primogenit deu esser rebut ab pali dor e totes altres serimonies acustumades fer a semblants primogenits. E sia la Sancta Trinitat vostra proteccio e guarda. Scrita en Barchinona a VII de noembre del any Mil CCCCLXl. - Los diputats del General de Cathalunya e consell llur residents en Barchinona.

Al molt honorable lo senyer En Johan Ferrer misatger a la Majestat del Senyor Rey trames per part del Principat de Cathalunya.
Honorable senyer. Nosaltres scrivim a la Majestat del Senyor Rey avisant sa Altesa de les proposicions a nosaltres fetes per dos embaxadors hu del Rey de França e altre del Rey de Castella. E de les respostes a aquells liurades per les quals havem stat en pensament si aquelles ferem ab intelligencia del dit Senyor Rey. Mas per quant la sua Altesa es tant luny de aci e los dits embaixadors significaven voler sen anar de continent ab o sens resposta considerat que lo lur star aci no podia portar fruyt de be e lo partir sens resposta no ere expedient havem delliberat spatxarlos e axi es stat fet en manera que es satisfet al honor de la Celsitut reyal e integritat de aquest Principat. Donau adonchs de continent la letra al dit Serenissimo Senyor Rey e saplicau de part nostra la sua Altesa per merce sua vulla compondre que aço ses fet per servici seu. Scrita en Barchinona a VII de noembre del any Mil CCCCLXl. - Los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathaluya a vostra honor apparellats.

Molt alt e molt Excellent Senyor.
En aquests dies no luny passats son junts aci dos embaixadors per los Reys de França e de Castella a nosaltres tramesos ab letres de creença les quals per cascu en sa jornada explicades sobre les respostes som stats en pensament si faerem aquelles ab intelligencia de vostra Majestat. Mas per quant ells ab molta vigilancia e solicitud volien partir ab o sens resposta vist que ab vostra serenissima Excellencia constituida en aqueixa ciutat de Calatayu sens discurs de dies nos
poguera fer conclusio lo que per ells no fore sperat e per altres bons respectes es stat vist per servici de vostra Celsitut deure desempatxar los de aci e axi ho havem fet. E per que vostra clemencia sente lurs proposicions e vege nostres respostes tramettem copia de aquelles a vostra Altesa intercluses dins aquesta. Creem Senyor molt alt havem be e degudament a honor de vostra reyal corona e integritat de aquest Principat satisfet a tot lo necessari. E axi humilment e devota suplicam ho comprengue vostra benignissima Altesa la qual nostre Senyor Deu conserve e prospere votivament ab tota felicitat segons desige. Scrita en Barchinona a VII de noembre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Majestat humils vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen los deputats del General e conçell representants lo Principat de Cathalunya.

2 DE JUNIO.

2 DE JUNIO.

Acordóse que de los ginetes y peones que estaban con el veguer en Lérida, quedasen solo con este los indispensables de aquellos y aun de los últimos, a quienes se pagase el sueldo del mes de junio, y que los demás fuesen licenciados, satisfaciéndoles únicamente los días que hubiesen servido.
Además, se dio lectura de una carta de los señores embajadores, que sigue a continuación.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors. Lo dia present seguints la Senyora Reyna juxta forma de vostres instruccions som pervenguts en aquesta vila en la qual la dita Senyora per sa letra nos ha scrit se reposaria e circa les VI ores apres mig jorn havem haguda audiencia de sa Senyoria a la qual ab pertinent reverencia e humilitat es stada explicada la delliberacio per vosaltres feta ço es que sa Excellencia se volgues contentar per lo present de no intrar en aqueixa ciutat com no fos vist expedient esser al servici del Senyor Rey e de la Serenitat sua ne benefici del occorrent negoci. E que mes plagues a la sua Excellencia donar obra en la ferma de la capitulacio a la dita sua Excellencia presentada e no portar aço daquiavant per alguna dilacio com aquella no succehis a servey del Senyor Rey e seu abans obris via a inconvenients los quals ab tot studi los cathalans evitar desigaven evadints mes avant que sa Excellencia no volgues insistir circa la dita capitulacio en algunes modificacions com ja per lo replicat fet a les respostes donades per sa Altesa a la dita capitulacio eren stades fetes totes aquelles modificacions que eren stades vistes esser pertinents e degudes al dit servey e benefici e res alre noy afreturava. E fet en apres per los embaixadors de aqueixa ciutat rahonament a la dita Senyora Reyna per lo qual se son adherits e aço que per nosaltres es stat explicat la dita Senyora Reyna benignament nos ha respost que per apartar les sospites e opinions que de la sua intrada se havien aqui concebudes e per evitar tots sinistres e inconvenients ere stada ya contenta sa Senyoria no solament no intrar en la ciutat mes tant apartarsen quant haven vist e veheu e anar al loch per vosaltres designador segons vos ha scrit per ses letres. E mes avant sobre la forma de la dita capitulacio havie ofert star a vostre consell e de la ciutat confiant de la virtut lealtat e probitat vostra e de tots los cathalans e que axi era
disposta sa Senyoria en seguir e per obra complir lo que per vosaltres e la dita ciutat consellat li fora. E que vosaltres vos vullau apartar de consellarla en aço li ere cosa de gran admiracio car no sab que mes avant pogues fer que posarse totalment en vostres braços segons largament haveu pogut compendre per serie de la sua oferta. Pus empero aquella no plau a vosaltres acceptar ha dit sa Excellencia esser solta de la obligacio de aquella. E vist que de vosaltres no pot haver consell diu lo demanara e haura dels qui son aci del consell del Senyor Rey e ab aquells fara delliberacio e donara tal resposta que Deu volent vosaltres e nosaltres e tot lo Principat haurem e haura causa de contentacio molta. De que per nosaltres referides gracies a la sua Altesa sperants segons li havem dit aço se seguescha axi ab tot efecte. E de aço suplicants sa Altesa eficacissimament haguda licencia de la sua Serenitat nos som de aquella agraciats per lo present romanint sa Altesa en la dita delliberacio e nosaltres aquella sperants hoir e axi la instarem de hora en hora. Aço es lo procehit en la jornada present lo qual havem volgut per les presents notificar a les reverencies nobleses e magnificencies vostres les quals la Divinitat conserve. De Vilafrancha de Penedes lo primer jorn de juny any LXI.
La present vos placia comunicar als senyors de consellers de aqueixa ciutat com a casa de tots comuna. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors vostres.

En la misma sesión mandaron expedir los señores Diputados las siguientes cartas.

Dirigitur dominis embaxiatoribus.
Molt reverends egregi nobles e magnifichs e honorables mossenyors. Vostra letra havem rebuda feta en Vilafrancha de Penedes lo primer de aquest mes. A la qual vos responem quens plaguera be la lllustrissima Senyora Reyna hagues feta resposta de voler fermar la nostra capitulacio pero puys sa Senyoria respon que haura consell de sos consellers los quals te aqui ab si respondra totalment ne serem contents. E no podem pensar puga haver molta dilacio vos pregam e
encarregam que ab molta instancia vullau instar e demanar a la sua Excellencia li placia donarnos la resposta que desigam sens dilacio. Com segons sa Altesa e vosaltres senyors no ignorau la dilacio quants inconvenients pot parir. E de totes respostes e parlaments que ab sa Senyoria haureu ous don vos pregam que ab letra ne siam certificats continuament. E placiaus haver record de molta diligencia en sollicitar resposta per la dita Senyora fahedora. Car no deu esser oblidat a vostres providencies com en la ciutat se donava opinio de fer alguna prefixio de temps a la qual se volria defugir. E per ço la diligencia e sollicitud vostra pot bon compliment donar segons be comfiam. E sia molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a II de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell et cetera a vostra honor apparellats.

Dirigitur domino Arnaldo G. Pastor vicario Barchinone et presidenti in exercitu Principatus Cathalonie. (Arnau Guillem Pastor, veguer de Barchinona, president del exercit de lo Principat de Cathalunya.)
Mossen molt magnifich e molt savi. Algunes vostres letres havem rebudes ab eventatges dels correus qui les porten de que som maravellats com les coses de
quens scriviu no sien de tal importancia que meresquessen despeses de eventatge. Axi mateix som maravellats que sens comissio nostra hajau trameses spies ni faceu tals messions les quals se deurien evitar e no feçeu compte ne pagassem res car ja fem prou despeses en moltes altres coses. E si los de aqueixa ciutat han tanta pahor e son ten sgleyats a llur despens envieu spies e correus com se vulla. Dada en Barchinona a II de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Per certs sguards que no curam aci explicar es stat delliberat en nostre consell que dels cinchcents homens de peu que son aqui sien tantost aviats e licenciats los CCCC als quals sia pagat de continent lo sou quells sera degut dels dies que hauran servit de aquest mes e los cent sien retenguts e pagats per aquest mes. De aquests remetem al veguer de aci e a vosaltres que hi haja aquell nombre de ballesters scudats spinguarders e Iances largues queus sera vist. Axi mateix sien retenguts solament los rocins del dit veguer e dels standarders e no pus. Comunicaune ab lo dit veguer a fi que la gent quis retendra sia bona. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a II de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats et cetera.

Al molt magnifich e de gran saviesa mossen Arnau Guillem Pastor cavaller regent la vegueria de Barchinona president en lo exercit del Principat de Cathalunya.
Mossen molt magnifich e de gran saviesa. Vist la ocorrencia del temps e per certs sguarts que aci no curam explicar es stat delliberat en nostre consell que solament romanguen ab vos e ab les banderes los vostres rocins e los dels standarders e cent homens de peu en los quals ne haja de ballesters scudats e de spinguarders e de lances largues segons vos sera vist e als pahers de aqueixa ciutat als quals ne scriviu en comunicareu e als quals cent homens volem sia pagat lo sou de aquest mes de juny e triau bona gent. Los altres volem que sien aviats e licenciats pagantlos lo sou per aquells dies que hauran servit de aquest mes e seran retenguts per vos e de nostre manament. De aço scrivim al diputat local que pach la dita gent segons dit es. Comunicaune ensemps e dau hi lorde que de vosaltres confiam per complir nostra delliberacio e podeu axi fer que pagen primerament los CCCC homens que aviareu dels dies que hauran servit de aquest mes. E apres fareu emprestança als cent qui restaran segons es dit car a darlos compliment de paga de aquest mes prestament hi provehirem e hi enviarem En Johan Ferrer. E sia mossen molt magnifich e de gran saviesa la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a II de juny any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.
En lo fet de Fraga per quant los embaxadors tramesos a la Senyora Reyna son molts e dels principals cove sperar a ells de continent que sien venguts ne farem delliberacio Deus volent. - Los diputats del General etc. residents en Barchinona prests a vostra honor.

Al molt honorable mossen Thomas de Carcassona cavaller diputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Mossen molt honorable. Nosaltres scrivim al veguer de aci que solament retenga cent homens de peu en los quals ne haja aquell nombre de ballesters e de lances largues e de spinguarders que li sia vist. E encara als pahers de aqueixa ciutat ab los quals ne comunicareu. E primerament pareus (pagueu) los CCCC homens que aviareu dels dies que hauran servit de aquest mes. A pres sino basten los diners que teniu a pagar los cent que retindreu feulos emprestança que prestament hi enviarem en Johan Ferrer ab recapte de compliment de paga de aquest mes. Dada en Barchinona a II de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General etc. residents en Barchinona a vostra honor prests.

16, 17, 18, 19, 20, 21 de agosto, 1461

16 DE AGOSTO.

Acordóse, en la sesión de este día, que después de informarse con el señor Primogénito sobre la certeza que pudiera haber en el maltrato y despojo de su hermana, la Princesa, se ponga a dicha señora en libertad y se le devuelvan las joyas que le dejó su madre y que había traído de Castilla, todo lo qual debe comprenderse en la capitulación, a cuyo objeto se nombrase una persona discreta y de probidad para solicitarlo del señor Rey, enviando otra, al propio tiempo, el señor Primogénito, para rogarle que se sacase de Navarra dicha señora; después de lo que, en caso de negativa, se calcularía lo que hubiese que hacer y que se considerase más conveniente.
Otro de los acuerdos fue, que sobre el asunto de don Jofre se escribiese a los Diputados y Justicia de Aragón, y a los jurados de Zaragoza; y finalmente sobre la prestación del juramento al Primogénito, después de haber informado acerca de la costumbre que en esto se seguía los comisionados a este objeto, eligiéronse tres personas de los mismos nueve antes elegidos, para que hiciesen relación de lo acontecido, a dicho señor Primogénito, y se resolviese el negocio desde luego.

17 DE AGOSTO.

Manifestada por los comisionados la complacencia del señor Primogénito en las deliberaciones tomadas anteriormente, acordóse ponerlo en noticia del Concejo de la ciudad, como se hizo, nombrando otra comisión a este objeto.
Sobre el envío de comisionados al señor Rey nada se pudo resolver, y pasó la sesión, ocupándose en las recepciones de juramentos, admisiones de sustitutos y otros trabajos secundarios.

18 DE AGOSTO.

Reunidos los señores Diputados a instancia del señor Primogénito, les propuso este que se enviara al nuevo rey de Francia un comisionado para desvanecer la idea que allí se tenía de que había procedido mal el Principado de Cataluña, en su liberación, añadiendo que por su parte quería nombrar a Francisco Dezplá, cuya persona deseaba fuese elegida igualmente por parte de la Diputación. Nada se contestó de pronto a lo que proponía el señor Primogénito, pero celebrada otra sesión por la tarde, acordóse que de ningún modo se enviase el tal comisionado, pues bastaba la convicción de que el Principado de Cataluña había obrado bien, y que sus actos habían merecido la aprobación de su soberano.

19 DE AGOSTO.

No hubo sesión.

20 DE AGOSTO.

No hubo sesión, por ser la fiesta de San Bernardo.

21 DE AGOSTO.

No hubo sesión, por estar ocupados en otros asuntos de la casa, pero se recibió la carta que sigue.

Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e savis senyors. A XI del present del loch de la Almunia vos fem correu maravellants nos de la triga de Perello per lo qual haviem a rebre les instruccions sens les quals fonch e es stada nostra delliberacio no intrar en Calatayu on es lo Senyor Rey. Lo dia mateix lo dit Perello venint per altre cami intra en lo dit loch de Calatayu e no trobant aqui a nosaltres nos feu correu de sa venguda e per quant lo dit correu aplega a nosaltres lo sendema gran dia no poguem aquell dia partir per intrar en Calatayu mos partim lo dia apres seguent que comptavem XIII del mateix e a la dinada nos hisque lo dit Perello al encontre per lo qual reebem les dites instruccions les quals lestes juxta la forma de aquelles fonch per nosaltres prestat per lur observança jurament e lo mateix dia en la vesprada entram en lo dit loch en la entrada del qual nos hisqueren a rebre los de la casa del Senyor Rey e altres gents en assats gran multitud e axi acompanyats entram en lo dit loch e feta reverencia a la Majestat del Senyor Rey e de la Senyora Reyna o de part de les
(salta de la página 402 a otra donde se lee (40, que puede ser la 404)
reverencies e magnificencies vostres ab besament de mans explicades devotes recomendacions som per lurs Alteses reebuts alegrament e ab molta humanitat. E per quant veniem fatigats e era ora tarda no fonch per aquella ora a altre proceyt. Lo seguent dia que comptavem XIIII del mateix mes demanada per part nostra a la Majestat del dit Senyor audiencia nos fonch respost supportassem per aquell dia per causa de la entrada dels embaxadors del duch de Borgunya qui aquell dia havien entrat axi com entraren de fet. E lo dit Senyor Rey assignans jornada e era per explicar lo dia seguent de Nostra Dona apres menjar e vespres dites lo qual dia e ora nosaltres tots ensemps nos presentam a la sua Majestat e donada per aquella audiencia secreta ço es essent sols lo dit Senyor Rey ab nosaltres e nostre notari li fonch donada la letra de creença e aquella explicada juxta forma de dites vostres instruccions la qual creença hoyda respos lo dit Senyor Rey que per quant la materia dels afers de Castella era de gran importancia es havia a tractar ab persones ab quis havia anar ab molta cautela si a la honor de sa Majestat e del Senyor Primogenit e bona fama e renom del Principat se solia attendre li plaguera les dites instruccions esserli legides e de aquelles esserli donat treslat. E hagut sobre aço entre nosaltres consell attes juxta forma de aquelles nos es donada de aço facultat li oferim lo dit treslat donar axi com es stat donat realment sobre lo qual sa Majestat ha vist e fet veure lo digmenge e lo dilluns seguents e en la vesprada del dit dia de dilluns feta per nosal- (página 405, al pie pone Tomo XVII 26)
ficencies vostres vist empero que letres no han replicat e que si soles letres anaven poria esser convendria encara alguna altra vegada consultar e tota dilacio importa en aquesta negociacio gran detriment es stat per nosaltres deliberat per abreviar lo temps e per lo millor benavenir dels afers hu de nosaltres anar a les vostres dites reverencies e magnificencies per fer de tot lo que occorre stesa relacio juxta la qual se proveheixca per vosaltres segons que a vostres dites reverencies e magnificencies sera vist. Ne a vosaltres sia maravella de aquesta nostra deliberacio com les coses a nosaltres al davant posadas per la Majestat del Senyor Rey e per los del dit son consell sien de tanta importancia e hagen tant sguard a la honor de aqueix Principat que no fahents ho axi stimarem molt fallir e dignament sperar de vosaltres molta reprehensio. Hira donchs de nosaltres lo reverend abbat de Poblet lo qual jatsia prou fatigat del treball fins aci sostengut pero per lo tant benefici quant de aquesta fahena se spera si a Deu sera plasent se puixa a bona fi conduir e per evitar los irreparables dans quals a tota la terra stan preparats si lo que Deu no vulla aço preteria sens bona conclusio per lo servici de nostre Senyor Deu del Senyor Rey e del Senyor Primogenit e honor e benefici de la patria no ha rebujat ne rebuja aquest tant treball e carrech quasi com hun martiri suportar. Partira donchs lo dit reverend abbat dema per lo mati. E perque la sua dignitat o condicio e encara la disposicio de sa persona e del temps no soste fer excesses jornades es stat per correu deliberat qui ab jurament per ell prestat no porta altra letra per la present fervos aquest avis per lo qual sapiau com ne en que ha discorregut lo temps fins a huy e que nous sia maravetla de alguna triga abans sintau la diligencia nostra qui no volriem una ora preteris infructuosament remetent tot lo restant a stesa relacio del dit reverend abbat qui sera aqui o prestament com mes pora Deu volent. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e savis senyors tingaus la Sancta Trinitat en sa guarda. Scrivint nos ço queus placia. De Calatayu a XVIII de agost any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.
En apres lo dit Senyor Rey en nom seu e com a pare e legittim administrador del Illustre Infant don Ferrando ha feta la ferma de la capitulacio e juxta forma de les instruccions.
Als molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e savis senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.

19 DE MARZO.

19 DE MARZO.

Sigue una súplica presentada por los religiosos de San Juan, relativamente a su viaje a la isla de Rodas.

A la gran providencia de vosaltres molt reverend egregis nobles e honorables deputats e consell lo Principat de Cathalunya representants.
Signifiquen los comanadors e frares qui son per seguir de present lo reverendissimo senyor mestre de la illa de Rodes a la dita illa e aquells cavallers e gentils homens e ciutadans e homens de viles qui sen deuen anar ab sa Senyoria per pendre labit del orde de Sant Johan dient que lo jorn prop passat per part de la Majestat de la lllustrissima Senyora Reyna es stada presentada a ells e alguns dells una letra de la dita Senyora patent del tenor seguent.
Dona Johana etc. inseratur et legatur etc. dada en Barchinona a XI del present de març ab la qual en efecte sots deute de naturaleza e faeltat son amonestats los dits comanadors e altres no seguesquen lo dit reverendissimo mestre en Rodes ans resten en Cathalunya per les causes e sots les grans cominacions en la dita letra compreses. Les quals volen aci per insertes esser hagudes. La qual letra e serie de aquella e manaments los dits comanadors e frares e altres predits han presa a gran molestia congoxa e intolerable e inaudit prejudici ab aquella humil reverencia ques pertany de la dita Senyora Reyna per moltes rahons signantment e per les seguents. La primera per la gran e extrema necessitat qui acorre per socorrer la dita illa de Rodes com sia certissimo lo perfido turch haver preparada gran armada per venir en aquest stiu sobre la dita illa per delir del tot aquella en gran dan vergonya e ignominia de la sancta religio christiana. E nos veu que les causes compreses en la dita letra sien en efecte e lo nombre de frares e comanadors e altres que de la senyoria de la Majestat del Senyor Rey sen va ab lo dit reverendissimo Senyor en Rodes no es tal ne tant que havent sguart a les causes per les quals e pres fundament en la dita letra se dega ne puxa pendre sufficient fundament aquell qui en letra es assumit ans es sens color alguna e se ha presumir que la causa sera de tal prohibicio es altra que no apar en scrits ab la dita humil e subjecta reverencia que damunt parlant. Item car en tal e tant inevitabla necessitat los dits frares e comanadors son mes obligats a la dita sancta religio e anar en Rodes per la dita causa que obeir a la dita Senyora e mes deuen obeir per justicia al dit reverendissimo mestre attes majorment quant es de major potencia e natura la causa urgent ells vagen e occorren a la dita illa que la ques preten per lur restar. Attes majorment e attentament considerat quant es de major fruyt lur anar que lur restar per lo poch nombre. Item car son obligats sens condicio alguna als tres vots entre los quals es de obediencia per la qual simplament son strets sens condicio alguna en aquest cas obeir al dit reverendissimo mestre majorment en cosa axi divinal e de tant alta natura e defensio de la fe christiana e confondre la perfidia dels infels. Item car par sie cosa cogitada que als frares e comanadors e altres qui sen van ab lo dit reverendissimo mestre sien fets tals manaments e no a algu altre de altra condicio de gents. Item car es la dita letra e manament contra les vulgades constitucions de Cathalunya e privilegis de la ciutat de Barchinona en les quals es consentida libertat a tots los poblats en Cathalunya que puixen liberament anar per mar e per terra ahon vullen. E axi son les dites letres e manament contra aquesta libertat majorment com vajen no en terra de enemichs del Senyor Rey mes contra enemichs de nostre Senyor Deu e de la sancta religio christiana e axi de la Majestat del dit Senyor Rey e de la dita Senyora qui son christianissimos. Item car si es be avertida e considerada la dita letra es en moltes coses qui per lur serie se poden per tantes sapiencies attendre contra la nova capitulacio. Item car es molt scandalosa en les nacions stranyes e majorment presentada en lo punt que lo dit reverendissimo senyor se deu partir. E per tant per part dels dits comanadors frares e altres predits a vostres grans reverencies e providencies es suplicat vos placia ab los remeys e migans deguts e pertanyents dar prompte remey e obra la dita letra e tots manaments daquen sortits sien revocats e tornats al primer stament. Majorment com lo reverendissimo senyor e mestre e tots los qui van ab ell son guiats per lo honorable regent la vegueria de Barchinona e la dita letra e manament passarien en violacio del dit guiatge contra usatges de Barchinona e constitucions de Cathalunya e privilegis de Barchinona. - Altissimus etc.

En otra sesión del mismo día, presentóse el señor de Montperons, veguer de Narbona (hay una raya sobre Narbona, pero no es virgulilla, va de abajo arriba en diagonal, parece Ñarbona) (según expresa el registro) y embajador del rey de Francia, el cual entregó al Consejo la carta que sigue.

A nos treschers et grans amis les deputes (los diputats o deputats van de putes, que pague lo General) et esleits du Principat de Cathalogne.
Lois par la grace de Dieu Roy de France. Treschers et grans amis. Pour certaines plaintes et clameurs qui fayt nos ont ste nagueres daucuns de nos subjets a locten... de certaines marques encommanes comme lon dit entre nos de subgets et les votres. Comme bien desplaisants que sommes de telles et semblants differences et desirans de tout notre cuer a ce que bon appoinctement si preigne. Nous envoyons prontamant devers vous notre ame e feal conseillier Ie seigneur de Mont Perons viguier de Narbonne pour a plain vous informer de notre intencion et vouloir sur ce si vous prions que a tot ce que notre dit conseiller vous exposera et requerra de notre part vous adronstez plaine foy et creance tout ainsi comme a nous mesmes et en vous en avons la fiance. Donne a Sametes le XIX jorn de fevrier. - Loys.

Manifestando después verbalmente el sobredicho embajador, que su objeto era tratar del arreglo de las marcas, suplicó a los señores Diputados se sirviesen ocuparse de este asunto que tan divididos tenía a los franceses y a los habitantes del Principado, en favor del cual tenía muy buena voluntad el rey de Francia; y retirado el embajador, nombróse una comisión de seis personas para que examinasen el asunto y diesen cuenta al Consejo.
El mismo día, recibieron los señores Diputados y Consejo las cartas que siguen.

Als reverend e venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs be amats e feels nostres los diputats e conçell representants lo Principat de Cathalunya.
La Reyna.
Reverend e venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs be amats e feels nostres. Per altres nostres letres vos havem scrit com arribada en aquesta ciutat e sentint lo ajust dels pagesos de remença en lo castell de Santa Pau ab deliberacio de nostre sacre consell trametem de fet alla los veguer de Gerona mossen Jaume Janer algutzir e micer Pere Montmany advocat fischal de la cort de la majestat del Senyor Rey ab provisions nostres per deasjustarlos (desajustarlos). E axi en aquesta hora que son dues hores pres mig jorn havem reebud una letra dels dessus dits feta lo present dia per la qual nos donen avis los dits pagesos esser se desajustats. E per que creem vosaltres e los consellers de aqueixa ciutat als quals axi mateix ne scrivim hi trobareu plaer vos ne donam avis sperant en nostre Senyor que puys lo dit desajust ses fet sera facil cosa mediant lo seu adjutori e la forma que si enten administranthi com tenim voluntat justicia reposar lo dit negoci en manera que sera satisfet al servey de Deu de la Majestat del Senyor Rey e repos de aquest Principat. Dada en Gerona a XVIII de març any Mil CCCC sexanta dos.
- La Reyna.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya en Barchinona residents.
Molt reverends egregis nobles honorables e molt magnifichs senyors. Axi com havem scrit per altra letra a vostres reverencies la Senyora Reyna havent feta provisio sobre la congregacio dels pagesos de remença vuy havem sabut certament los dits homens se son deseplegats e la sua Senyoria continuament enten en la dita faena. La qual creem succehira en tal forma que nostre Senyor Deu ne sera loat a gran benefici de la cosa publica de tot lo Principat. La Trinitat Sancta mantinga vostres grans e magnifiques reverencies. Scrita en Gerona a XVIII de març del any Mil CCCCLXI. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

El mismo día, en otra sesión, manifestaron los encargados del asunto de los remensas la razón que les había inducido a escribir a la señora Reina, explicándole la causa que tuvo la Diputación para colocar las banderas encima de la puerta de su casa; y aprobado el contenido, se señaló la persona que había de llevar las referidas cartas a dicha señora, el cual fue micer Pedro Severtes, síndico de Tortosa.
Siguen las mencionadas cartas, junto con las instrucciones dadas al indicado Severtes.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
Apres la partida feta per vostra Serenissima Excellencia de aquesta ciutat som stats molt frequentadament certificats dels continuats ajusts moviments e actes illicits fets per los homens vulgarment dits de remença e altres en moltes parts de aquest vostre Principat e assenyaladament com eren sobre la vila de Santa Pau gran nombre dells forçants intrar aquella per força darmes. Les quals coses ab les precedencies de no voler ans expressament recusants pagar tasques censos e altres drets e resistencies a lurs senyors e o oficials de aquells e altres molt impertinents actes fets. Vistes quan sien detestables e de mal eximpli car no solament son en ofença de la Majestat divina mas encara en gran desservici del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e de vostra Altesa e del Illustrissimo Primogenit e tiren a total subvercio del bon estament orde e repos de aquest dit Principat per los quals e altres bons sguards ha convengut intrar en pensament e ab intervencio de aquesta ciutat fer certes deliberacions e entre les altres de traure axi com de fet lo dia prop passat hora tarda son stades tretes les banderes a respecte tota via com altra no sia ne sera nostra intencio de fer e procurar coses que sien a laor de nostre Senyor Deu servici de la dita Majestat e de vostra Celsitut e del dit Illustrissimo Primogenit e tranquillitat e repos del dit Principat.
(Con las leyes de entonces, al imbécil de Joaquinico Torra le hubiese costado caro lo que hizo. Lo mismo con otros sediciosos catalanes, fugados, etc.)
Notificants adonchs les dites coses a vostra alta Serenitat humilment e devota suplicar aquella sia de merce sua vulla compendre e fermament creure nosaltres en fer les coses predites esser stats moguts per los sguarts dessus dits los quals prenen fundament e succehexen a servey del dit Senyor Rey e de vostra Altesa e del dit Illustrissimo Primogenit car altrament en fer les dites delliberacions no recaygueren com aquells qui sempre fidelissimament teniu la intencio e voluntat directes al dit servici e a la conservacio de la republica (con Rey, Reyna, corona) e per conseguent de la reyal corona del dit Excellentissimo Senyor Rey e de vostra Serenitat e del dit lllustre Primogenit segons de totes aquestes coses mes amplament per micer Pere Severtes trames per part de aquest consell sera certificada vostra Excellencia. La qual nostre Senyor Deu mantingue e prospere ab tota felicitat largament segons desige. Scrita en Barchinona a XVIIII de març any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXII. - De vostra Excellencia. - Humils subdits e vassalls qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen los diputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona. - A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna.

Instruccions per los molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya fetes al honorable micer Pere Severtes sindich de Tortosa de les coses que ha a fer ab la Serenissima Senyora Reyna.
Primerament lo dit micer Pere Savertes hira via dreta e com mes prest pora a la ciutat de Gerona o lla hon la dita Serenissima Senyora Reyna se atrobara a la qual precedents humils e devotes recomendacions ab besament de mans de part del dit Principat liurara la letra que sen porta dirigida a la sua Altesa de part dels dits deputats e consell.
La qual letra liurada explicara a la sua Serenitat ab paraules pertinents e accomodes lo afecte de aquella de la qual per son avis sen porta copia. E continuant son rahonament dira que no sia alguna maravella a la sua Celsitud la extraccio feta de les banderes cum certissimament nos sia fet a altres respectes sino a servici de la Majestat del Serenissimo senyor lo Senyor Rey e de la sua Altesa e del Illustre Primogenit e a conservacio repos tranquillitat e bon stament del seu Principat seguints les delliberacions per los dits diputats e consell ab intervencio de la ciutat de Barchinona fetes de asistir la gent darmes delliberada conduir en fer observar les letres e manaments de sa Senyoria proceides e als pagesos dits de remença dirigides. Les quals no son stades obtemperades e encara als senyors de aquells qui sien conservats en lurs drets. E que les dites banderes son exides per la dita raho e encara contra tots aquells qui en desservici de la dita Majestat e de sa Altesa e del lllustrissimo Primogenit tracten contra la capitulacio. Pero que la sua Senyoria pot esser certa que en exequutar les dites deliberacions los dits diputats e consell se hauran attentament e menejaran les coses degudament e ab tal orde que succehiran sens falla a laor de nostre Senyor Deu servey de la dita Majestat e de la dita Senyora Reyna e del Illustre Primogenit e repos del dit Principat.
E suplicara lo dit micer Pere la Excellencia de la dita Senyora Reyna sia de merce sua vulla provehir en fer e manar reposar los moviments dels dits pagesos e altres e en castigar les resistencies e actes illicits detestables e de mal eximpli per ells temerariament comesos per manera que a ells sia castich e a altres eximpli e que daqui avant sien recordants fer o temptar tals e semblants actes axi leigs greus e desordenats quin fruyt porte.
Mes avant lo dit micer Pere se informara en Gerona ab les XVI persones havents carrech del fet de les remençes per los staments ecclesiastich e militar del bisbat de Gerona en comu e en particulars e ab los jurats de Gerona e encara ab totes altres persones que li parra en quin punt stan los dits fets de les remençes e com han succehit fins aci e ques deuria fer per totalment reposar aquests. E de tot fara memorial lo dit micer Pere per quen puxe fer clara relacio.
E fetes totes les coses dessus dites lo dit micer Pere Savertes de continent sens divertir a altres actes demanada licencia a la dita Senyora Reyna partira e tornara als dits diputats e consell per fer relacio de les coses que exequutades haura en virtut de les presents instruccions. Dada en Barchinona a XVIIII° de març del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega.
E per que los dits deputats per lur ofici per observacio de constitucions e leys de la patria scriven a la Senyora Reyna a instancia dels cavallers de Sant Juan ab la present vos es dada facultat de liurar les letres a la dita Senyora Reyna e suplicar per la observança de les dites constitucions e leys. Per aço empero vostra expedicio no sia dilatada. Data ut supra.

A continuación de este documento se halla la carta que sigue.

Als molt honorables e savis senyors los jurats e consell general de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e savis senyors. Crehem a noticia vostra es plenament pervenguda la novitat que dies ha fan los homens vulgarment dits de remença e altres en no voler ans expressament recusants pagar tasques censos e altres drets a que son tenguts e encara los moviments per ells fets e resistencies comeses e altres actes illicits e de mal eximpli no obstants letres e manaments reginals los quals obtemperar han recusat. E com la Excellencia de la Senyora Reyna ab lo Senyor Primogenit son anats vers Gerona per reposar les dites coses. Apres empero de la sua partida ha contingit que los dits homens han fets e fan continuament ajusts moviments e actes molt greus e desordenats e assanyaladament son anats e stan vuy en dia sobre la vila de Santa Pau gran nombre dells forçants intrar aquella per força darmes proferints moltes paraules e fahents de fet actes qui no solament son en ofensa de la Majestat divina mas encara en gran deservici e del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e de la dita Senyora Reyna e Illustre Primogenit e tiren a total subversio e extermini del bon stament orde e repos de aquest Principat. Per la qual raho e altres bons respectes a nosaltres ha covingut intrar en pensament e ab intervencio de aquesta ciutat deliberar que sia fet sforç de gent de cavall e a peu per asistir en fer obtemperar les letres e manaments reginals e encara als senyors dels dits pagesos que sien conservats en lurs drets. En lo dia prop passat hora tarda foren tretes les banderes per la dita raho e encara contra tots aquells qui en desservey de nostre Senyor Deu del Senyor Rey e Senyora Reyna e Senyor Primogenit e destruccio de la lur cosa publica tracten contra la capitulacio. E per que es digna cosa vostres savieses sien certificades de totes les dites coses per ço vos ne fem lo present avis. Mes avant com unitat pau e concordia sien molt acceptes a nostre Senyor Deu e una de les precipues coses a conservacio de la cosa publica. Vos pregam e encarregam que si entre vosaltres o en aquexa ciutat ha bandositats o diferencies algunes vos placia ab gran cura e diligencia entendre en pacificar e reposar aquelles. Car axi ho fem nosaltres e aquesta ciutat. E per quant les faenes que concorren son grans e porien succehir majors vos pregam e encarregam trametau aci o substituisquau de continent persona o personas notables e de experiencia qui per aqueixa ciutat entrevinguen en nostres consells axi com es ordonat e acostumat es deu fer juxta forma de la dita capitulacio per manera que les coses qui tots toquen a tots sien notes e manifestes e per tots sien menejades a laor de nostre Senyor Deu del dit Senyor Rey e de la Senyora Reyna e Senyor Primogenit repos tranquillitat e benavenir de la cosa publica del dit Principat. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio e guarda vostra. Dada en Barchinona a XVIIII° de març any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar. - Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Fueron enviadas copias de la carta que precede, a manera de circular, a las principales municipalidades del Principado, a los cabildos eclesiásticos, y a algunos abades y señores más notables del país; remitiéndose, además, la carta que sigue.

Al honorable senyer En Luis Dolzinelles donzell diputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Honorable senyer. Nosaltres havem scrit a les universitats e alguns prelats e barons e altres de aquest Principat avisants los de les causes per les quals son recayguts en traure les banderes. E per que serie molt tedios scriuren particularment a tots los cavallers gentils homens e altres a noticia dels quals rahonablament deuen les dites coses prevenir per ço havem deliberat trametreus dins la present copia de la letra que per la dita raho feta havem. Dehints e manants vos que aquella mostreu a tots los cavallers e gentils homens poblats en aqueixa ciutat e altres qui si atrobaran per manera que de la veritat sien certificats. Dada en Barchinona a XVIIII° de març any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar. - Los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Escribióse en igual sentido a otros muchos Diputados locales, incluyéndoles copia de la otra carta a que la anterior se refiere, aunque solo hasta el párrafo que empieza mes avant etc., y encargándose, además, en la que se dirigió al diputado de Momblanc, que de la primera enviase también copia al abad de Poblet.

han proclamat en Rey e senyor lo dit Rey de Castella (traidores catalanes)

MES DE FEBRERO.

En apres lo
dit magnifich mossen Bernat Çaportella diputat vista e attesa la
diferencia e guerra moguda e suscitada entre lo dit serenissimo
nostre Senyor lo Rey de una part e lo Rey de Castella de la part
altra per causa de la dita rebellio per la ciutat de Barchinona e
altres a ella adherents feta qui sotstreta la deguda fidelitat al dit
senyor Rey han proclamat en Rey e senyor lo dit Rey de Castella
en que han entrevengut e entrevenen letres e actes signats per lo dit
mossen Çaportella e altres actes en nom dell e dels dits seus
condeputats per força de la dita oppressio e violencia fetes en la
dita ciutat de Barchinona. Per occasio de la qual cosa son stades
trameses e son de present gent darmes del dit Rey de Castella
en lo Principat de Cathalunya e encara en los regnes de
Araguo e de Valencia per pendre e occupar aquells e per guerrifar
e damnejar les terres e persones qui volen star e perseverar en la
deguda fidelitat al senyor Rey a les quals coses lo dit Rey de
Castella serie vengut per falses informacions a sa excellencia
donades per part dels dits deputats e de la dita ciutat de Barchinona
e seria vengut a creure los actes aquells haver alguna subsistencia o
valor. Per tant lo dit magnifich mossen Çaportella per servici del
dit senyor Rey e enseguint sa voluntat juxta la letra de la Magestat
desus inserta e per descarrech seu e honor e benefici de tots los
obedients a la Magestat del dit senyor Rey e per lo repos e benavenir
que de aço poria provenir e provendra Deu volent en lo present

Principat ab e de consell del dit reverendissimo senyor
Patriarcha e archabisbe de Terragona e del noble e magnifichs mossen
Rodrigo de Rebolledo cavaller capita per lo dit senyor Rey en la
present ciutat e camp de Terragona mossen Bernat Calba mossen Guillem
Berenguer de Masdovelles mossen Berenguer de Montpalau cavallers En
Thomas Pujada regent la tresoreria del dit senyor Rey Nandreu Bisbal
donzell micer Pere Boquet e micer P. Montmany tots del consell
del dit senyor Rey resident en la present ciutat de Terragona
dellibera esser scrit al dit Rey de Castella significant li la
veritat de les dites coses com passaven e qual principi e progres
tenien. E axi fonch feta letra al dit
Rey de Castella de tal
tenor.


Molt alt e molt excellent Rey e poderos
senyor.
Si en la narracio de les coses se testifiquave la simpla
veritat res no serie mes saludable en la conversacio humanal. Mas com
aquella celada se donen sinistres informacions es obrir cami a molts
inconvenients. De la tempestuosa e turbulenta turbacio seguida en aquest Principat de Cathalunya se creu relacio esser feta a
vostra reyal celsitut mas per appasionades persones qui no solament
han cuberta mas del tot impugnada la veritat es vist per aço digna
cosa certificar de aquella la vostra Excellencia Reyal. Era en lo dit
Principat com universalment se sabia stament pacifich de justicia de
fidelitat e obediencia e de totes altres gracies e bens opulent. Lo
qual lo sperit maligne de pau e repos envejos desigant subvertir ha
volgut posar desig e cubdicia en los animos de algunes persones de

viure no solament absolutes e sens domini mas de senyorejar lo
dit Principat e de proseguir algunes altres per lurs provades passions. E ab tal proposit e intencio les dites malicioses persones
per conduhir aço a la desigada fi han sembrades fames falsisimes
contra la Magestat del Illustrissimo nostre Rey e Senyor dihent
aquella haver en proposit destruhir no solament la ciutat de
Barchinona mas encara tot lo dit Principat difamant la Excellencia
sua de crueltat e altres perverses condicions e a confirmacio de
aquestes malicioses fames e de la tanta iniquitat han tenguda
prathica de fer se algunes coses mijançant lo cors del lllustrissimo
don Carles de bona memoria primogenit del dit S. R.
Les quals son
stades dades entendre esser miraculoses e per tals divulgar e
publicar les han fetes per algunes religioses e ecclesiastiques
persones corrompudes per peccunies e per dons. Don ses seguit que lo
poble de la ciutat de Barchinona e altres pobles de Cathalunya
decebuts per les dites predicacions han dada fe no solament als dits
miracles mas a les dites difamacions. Donant credit als qui eren e
son stats de aço auctors. Los quals se jactaven voler amar e
defendre la cosa publica e per aquella treballar entant que enganats
los pobles per la major part e cayguts en aquest error han cregut mes
avant lo quels es stat donat entendre per aquest seductors. Ço
es que era pertinent e necessari la dita reyal Magestat esser
exellada e desterrada e no deure ni poder intrar en lo
dit Principat. E com a molts de la dita ciutat de Barchinona e altres
del dit Principat apparagues cosa dura e correspondent a infidelitat
e redundant a gran dan del publich que lo dit lllustrissimo Senyor
Rey no pogues en son Principat intrar e aquell regir e que persones
privades (la e girada, pareix a) volguessen la senyoria e
regiment occupar. Entant que aquests faels e devots a la dita
Majestat Reyal delliberassen la venguda sua demoras. Los altres han a
aço contradit o per malicia del temps han prevalegut a fer violencia e sobergueria als qui no son stats de aquest parer. En
tant que per la potencia dels perversos occupants auctoritat e
senyoria per propia temeritat son stades donades a molts e diversos
dels altres sentencies de cruels morts e aquelles deduides a
exequucio. E contra altres fets bandejaments exilis
e diverses persequucions. Les quals o semblants no foren james
vistes en lo dit Principat. E no solament aço es stat temptat e fet
en persones privades mas encara en persona de un conseller de la
ciutat de Barchinona al qual per voler mantenir deguda fidelitat e ço
que era de justicia e raho es stada donada mort. Molts e
diversos oficials reyals per la matexa raho son stats presos e
son detenguts en greus presons. E no resmenys a mi Bernat Çaportella
hu dels diputats del dit Principat e als altres condeputats meus es
stada feta gran violencia e oppressio detenint nos en la dita ciutat
com a presoners e fahent nos menaces de la mort si nons adheriem a llur voluntat. Per la qual mort evitar nos ha covengut adherir a la
dita maliciosa part e fer e signar les letres e provisions que la
dita maliciosa part ha volgut. E ultra aço son stades per aquella
fetes coses altres indignes de recitar fins a traure la bandera de
la
ciutat de Barchinona e del Principat ab ma armada e
poderosa contra la lllustrissima senyora Reyna e Illustrissimo senyor
Primogenit don Ferrando stants en la ciutat de Gerona per aquells
apresonar. Los quals essent en una força de la dita ciutat han a
aquella sitiada e combatuda molt durament fahents aquesta manifesta
rebellio contra la dita senyora Reyna e contra lo dit senyor
Primogenit lo qual ladonchs novament havien jurat. E los quals
indubitadament hagueren presos rompuda o intrada la dita força o
dins aquella per fam o per armes los hagueren morts sino per la ajuda
de Deu e del Illustrissimo Rey de França. Les gents del qual per aço
trameses aqui plegaren e fahent levar lo siti desliuraren la dita
senyora Renya (Reyna) e senyor Primogenit bellicosament. E com
abans que desliurats fossen sentint la Majestat del dit senyor Rey la
pressura en
la qual los dits Illustrissims muller e fills seus
staven volgues a aquells e encara als seus faels e devots als quals
tanta persequucio ere dada socorrer e per aço vingues en lo dit
Principat prestament li fonch trames al encontre lo exercit del dit
Principat fornit de gran nombre de gent darmes de cavall e de
peu. Los quals vingueren a batalla campal contra lur Rey e senyor de
la qual lo dit senyor Rey fonch glorios vencedor fahent gran strall
de la gent del dit exercit segons per altres moltes jornades es stat
fet de la gent matexa rebelle volent morir en sa rebellio (los
deputats escriben alguna vez que solo han muerto de los de su
ejército “IIII o V”, igual omiten “milia”. Cartas de 1463,
tomo 24).
Donada per Deu quiscuna vegada victoria al dit
Senyor Rey. E finalment com aquests rebelles altra cosa no hagen
poguda fer constituits en punt de desesperacio per la rebellio e
peccats per ells comesos son recorreguts a la excellencia vostra
proclamant lo en Rey e senyor e donant li aquella malvada fe
que han rompuda a lur natural e ver Rey.
Don han ubert
cami de guerra entre dos tant excellentissims Reys de deute de sanch
tan acostats e donada occasio a molts inconvenients e mals quals son
per aquesta raho seguits. Que aquesta rebellio e acte detestable haja
los principis e progressos dessus dits apar per proces e per
confessio propia den Joan Agullo paher e conseller primer de
la ciutat de Leyda lo que es stat hu dels principals comovedors de aquesta malvestat.
E capitanejant certa gent darmes que exia
al encontre al dit senyor Rey fonch ab tota la dita gent pres
e ell dit Joan per manament del dit senyor Rey a mort condemnat.
En la ora de la qual confessa publicament les dites e altres
malvestats de les quals se rete molt culpable a la Majestat del dit
senyor Rey demanant a aquella perdo en la anima pus lo cos rebia lo
suplici degut. Aquesta es dels dits afers Senyor molt alt e molt
excellent la pura veritat. La qual yo dit Bernat Çaportella
pusch testificar e testifique per les presents essent en libertat en
la ciutat de Terragona hon so pervengut fugint cautelosament e
secreta ab una galera per mar de la dita ciutat de Barchinona en la
qual com dit es so stat ab los altres meus condeputats detengut
oppres menaçat e forçat en fer lo que ses volgut. No vulla donchs
attendre la Excellencia vostra a les letres per mi ne per algu dels
altres meus companyons signades e a vostra dita Excellencia dirigides
en proclamacio de senyoria o coses a aço concernents. A les quals
altres he dissentit decontinent so stat en ma libertat e
dissentire tots temps. Ne vulla creure los dits actes haver alguna
subsistencia fermetat o durada fets per la violencia e oppressio
dessus dites e per largues efusions de pecunies dels bens del
General e del publich de aquest Principat per fer
precipitar los pobles e ab altres iniques machinacions. E per quant
la major e mes sana part de Cathalunya signantment dels prelats
barons militars e persones generoses son stats e son tota hora de
contrari vot e parer ço es de la verdadera obediencia e fidelitat de
lur ver e natural Rey e senyor entenent per la dita fidelitat
exposar lurs vides e morir tota hora que necessari sera. E
gran part dels pobles rebelles es stada reduida es redueix quiscun
dia atorgant la error e regonexent lur verdader senyor e Rey.
E alre de aço en breu no sespera sino que tots los dits pobles en
los quals maximament lo dit error es caygut regonexent aquell per
pagar degudament los quils han seduits e enganats si levaran contra
ells e a peces los tallaran.
(Lástima que no pase en
la Cataluña actual con el gobierno de la Generalitat.)
La
present vera informacio per vostra alta senyoria compresa pora
entendre la gran malicia dels actors seus e de qual pena son dignes
ells e los qui la volen en res colorar e qui sots tals colors son
attesos a vostra reyal celsitut volen aquella fer implicar en cosa
tant detestable e tant impertinent a vostra excellencia reyal. La
qual abominara segons se spera lo dit detestable acte e tots los seus
actors e desistira de lur patrocini e ajuda e de tota empresa feta
per aço. Imitant lo dit Illustrissimo Rey de França qui com en tal
fluctuacio del dit Principat pogues fer e prestar molta turbulencia
no solament ha recusat e repudiat ço que la tortura o malicia del
temps ingeria abans en vindicta dels scelerats e rebelles e per tomar
los sots lo degut jou de obediencia a lur ver rey e
senyor ha feta e fa com a Reyal persona es pertinent admirable
subvencio e ajuda mantenint la justicia del dit serenissimo senyor
Rey e reverind la sua reverend camererie e antiga edat no altrament
que un obedient del qual meritament se pot axi exclamar. O verga de
flors ornada procehint de la gloriosa rail e casa christianissima
dels candidissims lilis insignida e decorada molt dignament
qui pora la tua justicia constancia magnanimitat ab les altres
virtuts moltes comendar ab dignes lahors en tu es verificat lo eloqui Davitich Quia dilexisti justiciam et odisti iniquitatem propterea unxit te Deus Deus tuus oleo exultacionis et justicie pre particibus tuis et cetera. Ha unt a
tu lo Altisme per la tua justicia e preclares virtuts de oli de
exultatio e de gracia fahent te dels teus christianisims pares digne
successor. Confirmant la tua reyal cadira de stabilitat de pau e de
opulent repos en tant que la tua admirable potencia no solament es a
tenir tranquilles los seus latissims termens mas per subvenir a
qualsevol altre en sa justicia e bon dret. Tu christianissim Rey est
verdader spill e norma a qui vulla dignament imitar condicions
reyals. De la excellencia vostra excellentissim Rey de Castella al
qual lo parlar retorna aço matex se spera per esser aquella de
virtuts ornada e fulcida de gran poder. E que no sera oblidant ne
ingrata del memorable acte fet por lo Illustrissimo senyor Rey don
Fernando de memoria inmortal pare del dit nostre serenissimo senyor
Rey envers lo Illustrissimo Rey don Joan pare de vostra altesa. Lo
qual com fos en molt tendra edat e constituit sots tutela del dit
Illustrissimo don Ferrando la donchs infant de Castella sens haver
reyal dignitat e fos en aquella lo dit don Ferrando proclamat per les
gents de Castella no volch aço soltar
abans los dona e posa lo
dit don Joan per lur Rey e senyor. E primer de tot li otorga ço que
era de sa justicia e bon dret. Don lo dit Illustrissimo don Joan pare
vostre ha regnat e lo regne transferit en la Excellencia vostra per
deguda successio. La qual no fora devenguda si lo dit Illustrissimo
don Fernando hagues volgut axi com podia lo dit regne occupar. Pot
esser aquesta santa virtut e benificencia entre reyals persones
posada en oblivio. Certes abans de aquella se creu e sespera tota
gratitut ab retribucio de obres e que migançant la divina gracia
sera entre los tres tant potentissimo Rey no alre que concordia e
unitat de volers a repos de lurs catholichs pobles e a extermini dels
infels e a lahor e servey del rey Altisme de tots universal creador e
senyor qui deu esser reduptat e temut no volent sino equitat e
justicia e qui leva lo sperit de vida als princeps e altres tota hora
que li plau. Al qual en per tots temps sie laor e gloria e li placia
en tota prosperitat conservar longament vostra molt alta e molt
excellent senyoria la qual mane a mi ço que de sa merce sia.
Feta en Terragona a III dies del mes de febrer any de la Nativitat de
Nostre Senyor Mil CCCCLXIII. - De la Excelencia vostra. - Humil e
devot servidor Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya.


Al pie de la carta se encuentra el sobrescrito de la misma en
estos términos.

Al molt alt e molt excellent rey e poderos
senyor lo Rey de Castella.

Adviértese en seguida, que la
precedente carta fue cerrada y sellada con el sello de la Diputación
de Cataluña por el mismo Çaportella, y expedida por el notario
Pedro Perelló, como escribano tomado por aquel para todos los actos
de diputación que debía ejercer, viéndose a continuación la
siguiente firma, según estilo de escribano de mandamientos.


Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

E
no resmenys lo dit deputat considerant e attenent que succehira a
servici del dit senyor Rey a confirmacio de les bones voluntats e
devocions envers la Majestat del dit senyor Rey de tots los poblats
en la ciutat de Çeragoça e encara del regne de Arago
esser los scrit del dit negoci e de aquell esser los dada
verdadera informacio. Com per letres dels dits deputats e lur consell
e encara de la ciutat de Barcelona (en los tomos de la
guerra contra Juan II aparece casi siempre Barchinona) los sien
stades donades moltes sinistres informacions en contrari. Per tant de
consell e approbacio del dit reverendissimo Senyor Patriarcha e
archabisbe de Terragona e dels dits noble e magnifichs mossen Rodrigo
de Rebolledo mossen Bernat Calba e altres de consell del dit senyor
Rey resident en la dita ciutat de Terragona dessus dit dellibera
esser scrit als jurats de la dita ciutat de Çeragoça e
encara als deputats del dit regne de Arago sots tal forma.


Molt honorables e savis senyors. Si les vostres savieses ab
diligent consideracio volen attendre les coses en aquest Principat
fetes de les quals es tanta turbacio provenguda poran manifestament
compendre la malicia e intencio reprovada dels seus actors e quant es
stat error molt gran a ells inseguir e quanta cecitat seria
voler daquiavant en aquella perseverar. Essent en lo dit Principat
stament pacifich e de tots bens opulent algunes privades persones
mogudes per lurs propries passions han volgut aquell subvertir y
sembrant fames falsissimes contra la Majestat Reyal e vessant
escampant les peccunies e tresor del General e ab altres
malicies e iniquitats han adherits los pobles a lur malicios voler fahent los precipitar e caure en grandissimes errors entre los
quals es no pocha esser feta inobediencia e rebellio a la dita reyal
Magestat e haver proclamat altre Rey e senyor don es venguda
la guerra qual al dos sostenim. Qui pot comptar lo gran

nombre de les persones mortes en aquesta furor. Qui les
depradacions e incendis e altres varies calamitats. Qui los
grans damnatges pot suficientment extimar. Feta es mig deserta la
nostra Cathalunya que populosa esser solia. Feta es buyda e vacua
dels bens e riqueses que solia habundar e la que solia esser cap de
provincies es feta sola e constituida en molta calamitat. Aquest es
lo be publich lo qual los tals seductors se jactaven voler
cerquar e procurar. Aquestes les libertats les quals dehien
mantenir. Quals violencies oppresions e forces sien stades e fetes
per los dits seductors acompanyats e ajudats de la malicia del temps
a fer adherir tots los que han volgut a lur malicia e voler assats
es notori e cert fins a la oppressio feta a mi Bernat
Çaportella deputat del General del dit Principat e als
altres condeputats meus e hoidors de comptes del dit General
essent detenguts en la ciutat de Barchinona com a presoners e
de tota libertat destituhits abans cominats de greus menaces
fins a la mort natural. Per terror de la qual ha convengut adherirse
a lurs vots e fer e signar totes provisions e letres que a ells ha
plagut. Mas per quant no vol Deu que les coses que dell no procehexen
hagen larga duracio ha ubert a mi cami per lo qual so exit de
la dita oppressio fuigint molt cautelosament de la dita ciutat
de Barchinona e venint en aquesta ciutat de Terragona en la qual so
en libertat e per so he dissentit e dissent a tots los actes fets
per mi e per los dits meus condeputats o hoidors e que per aquells
daquiavant se faran durant la dita oppressio. E per quant en aquella
ells no poden del dit lur ofici usar es stat vist la potestat tota
del dit ofici residir en mi qui son en libertat. Per tant Deu volent
usare en aquesta ciutat del dit ofici fahent e representant tot lo
consistori de la Diputacio e expedint tots actes al dit
consistori pertinents a honor e servey de la Magestat de
nostre natural e ver Rey e senyor e conservacio e reparacio de
la cosa publica (república) e de les sues libertats
e de tots privilegis constitucions costums e usatges del dit
Principat. La magestat del dit senyor Rey es de aquesta intencio e
voler segons per sa letra me ha significat e manat. Volent que lo
General e drets seus
sien conservats e per mi mantenguts e defesos com ere abans de
aquesta turbacio. Les quals coses totes he volgudes significar a
vostres honorables savieses per les presents. Pregant e exortant
aquelles a la vera fidelitat e obediencia de la dita nostra reyal
Magestat e de expellir e lunyar tota altra cecitat e error de la qual
adversant nostre senyor Deu alre sperar nos poria que total extermini
e destruccio. Clement e piadosa es la dita reyal Magestat e prompta a
venia e misericordia a tots los qui a ella volran venir. Sera
satisfer al manament divinal qui vol obediencia als qui posa en los
regnes e terres en loch seu e satisfer a la fidelitat dels cathalans
als quals de aquella ja mes se hoi dir scalabantassen
los peus e sera restituhida en lo dit Principat pau e repos. Lo qual
nos trameta lo poder divinal qui vostres sabieses de lum
de claror inspire a tot lo seu servici. Rescrivint a mi vostres dites
savieses lo quels placia. Dada en Terragona a III de febrer del any
Mil CCCCLXIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat
del General de Cathalunya a vostra honor prest.
Als molt
honorables e savis senyors los jurats de la ciutat de Çeragoça.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Molt
reverends noble e magnifichs senyors.
Per quant les vulgars fames
qui dels grans afers insurten acostumen moltes vegades alterar
la veritat de aquelles e atribuir la justicia e injusticia altrament
que nos deu es cosa pertinent e honesta als qui la veritat saben
testificar e expandir aquella per squivar tot error. Aquest motiu es
en causa de esser tramesa a vostres reverencia noblesa e
magnificencies la present per la qual vera informacio hagen de la
turbulent tempestat seguida en aquest Principat e quals son stats los
principis e qual tot lo proces. Era en lo dit Principat com
universalment se sabia stament pacifich et cetera.
(Adviértese
aquí que debe continuar igual a la carta que precede hasta el
párrafo que sigue.) Son recorreguts al lllustrissimo rey de
Castella proclamant lo en rey e senyor e donantli aquella
fe malvada que han rompoda a lur natural e ver rey.

(Nuevamente se advierte que debe continuar hasta el siguiente
párrafo.)
Tal es dels dits afers molt reverend e magnifichs
senyors la pura veritat et cetera.
(Irá continuando este párrafo
hasta el que se encuentra a continuación.)
No vullen donchs
attendre les reverencia nobleses e magnificencies vostres a algunes
letres e provisions per mi o algu dels dits meus condeputats signades
en proclamacio del dit Rey de Castella e altres aço
concernents e a les quals e altres actes he dissentit decontinent so
stat en libertat e disentire tots temps. Ne vullen creure los dits
actes haver alguna subsistencia fermetat o durada fets per les dites
violencia e oppressio e per largues et cetera.
(Como en la
anterior hasta el siguiente párrafo.)
Aquesta vera informacio
per vostres reverencia noblesa e magnificencies haguda poran aquelles
compendre la malicia dels actors seus e de qual pena son dignes
per haver sembrada tant gran iniquitat e donada occasio a tanta
turbacio scandils inconvenients e mals. Als quals Nostre Senyor
Deu vulla donar remedi illuminant de vera claror los enteniments de
aquells qui en tant error son cayguts per retraurels de aquella e fer
los venir a la deguda part e donant lo repos que a una tanta turbacio
es obs. Crehent adonchs yo dit Bernat Çaportella deputat
vostres reverencia nobleses e magnificencies com a fidelissimes a la
dita Magestat del dit nostre Illustrissimo Rey e Senyor pendre a
contentacio e plaer haver dels dits afers qui tant la sua justicia e
bon dret confirme verdadera informacio e per quant com ya dessus se
conte es cosa honesta e deguda la veritat manifestar he volguda fer
la present a vostres dites reverencia noblesa e magnificencies. Les
quals lo poder divinal tinga en sa bona guarda e aquelles rescriguen
a mi tot ço quels placia. Feta en Tarragona a III dies del mes de
febrer any Mil CCCCLXIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella
deputat del General de Cathalunya a vostra honor prest.
Als molt
reverend noble e magnifichs senyors los deputats del regne de
Arago.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


E fetes e expedites les dites letres lo dit mossen Bernat
Çaportella de consell dels dessus dits remete aquellas a la Magestat
del dit senyor Rey la donchs resident en la ciutat de Çeragoça
al qual segui que plagues a sa Excellencia veure e fer veure e
regonexer aquelles copia de les quals li tramete apart per la
dita visio e inspeccio. E si
la sua dita Excellencia havia per bones les dites letres e redundants
a servici seu que provehis e manas aquella del Rey de Castella esser
li tramesa. Les altres esser donades als dits jurats de Çaragoça
diputats del regne de Arago. E no res menys scrivi al dit Senyor Rey
sobre e de algunes altres coses de les quals cobra letra responsiva
de la Magestat sua de tal tenor.

Al magnifich a amat
conseller nostre mossen Bernat Çaportella diputat del General de
Cathalunya.
        Lo Rey.
Diputat. Vostra letra de tres del
present havem rebut a la qual vos responem que Nos som molt contents
fer la provisio per als diputats locals que per vos nos es demanada.
Empero no podent la spatxar axi prest scrivim al Governador de
Cathalunya al patriarcha e mossen Rebolledo que facen exequutar
vostres manaments. Es empero nostra intencio que per vos sien creats
novament per diputats locals en les terres a Nos obedients aquells
que Nos havem ordenat a la colleccio de les Generalitats.

Los quals responguen a vos de ço que rebran e vos apres del que
rebreu dins la receptoria den Thomas Pujades que respongau a
ell. Del que rebreu dins la receptoria den Gaspar Vidal lo
qual sta en Tarregua que respongau al dit Gaspar e del que
rebreu en Balaguer e les terres a aquell circumvehines respongau a
micer Francesch Ponç (Frsncesch) a fi que per aquells
puxa esser convertit en lo pagament de la gent darmes peons e altres
despeses necessaries al sosteniment de les ciutats viles e lochs de
nostra obediencia. La patent dirigida als dits diputats locals en la
forma que per vos nos es demanada vos trametem per lo present correu.
Les letres quens haveu trameses per al Rey de Castella diputats de
aquest regne e jurats de aquesta ciutat e les copies de aquelles
havem rehebudes de les quals havem hagut molt plaer e crehem faran
bon fruyt. Les que venien al dits diputats e jurats havem manades
decontinent donar. Lo parer vostre e dels altres de nostre consell
rescriure en semblant forma als diputats del regne e als jurats de la
ciutat de Valencia loam. Pregam vos axi ho exequuteu. Quant al fet de
les treues entre Nos e lo Rey de Castella fetes e de les noves aci
occorrents scrivim largament al noble mossen Rodrigo de Rebolledo per
lo qual vos seran comunicades. Quant al ofici de procurador reyal de
aquexa ciutat e del camp (Tarragona). Ya per altra vos
havem scrit e encara ab la present vos ho diem que a Nos ha desplagut
no poder satisfer a vostra supplicacio per haver promes primer lo dit
ofici a mossen Berenguer Joan de Requesens. Empero siau cert
que en molt majors coses vos ne farem smena. De Çeragoça a
XV de febrer MCCCCLXIII. - Rex Johannes.
Arinyo secretarius.

E
rebuda la dita reyal letra per lo dit mossen Bernat Çaportella
volent ell enseguir e complir la voluntat ordinacio e manament del
dit senyor Rey mana esser scrit als dits deputats del Regne e
jurats de la ciutat de Valencia e encara als jurats de la
ciutat de Mallorcha sots tal o semblant forma qual fonch e es
stat scrit als dits deputats del Regne de Arago e jurats de la
ciutat de Çeragoça e axi realment foren fetes e
desempatxades les dites letres per mi dit Pere Perello.

El
mismo secretario Perelló advierte a continuación haberse escrito
otra carta, igual a la que menciona, a los jurados de la villa
de Iviza; haciendo notar al mismo tiempo la omisión en este
punto de otra dirigida al Rey de Portugal, la que se encuentra
en otro lugar del registro, por lo que hemos creído oportuno
colocarla a continuación.

(Catalanes traidores, Pedro, conestable de Portugal)