30 DE MARZO.

30 DE MARZO. 

Asistió otra vez el señor Primogénito al consistorio de los Diputados para pedirles que se hiciese alguna corrección al capítulo de la sucesión de su hermano D. Fernando, (el que será el rey católico, Fernando II de Aragón) y que su vicecanciller y notario gozasen en Cataluña de los mismos derechos de que gozan los demás catalanes; a lo que se le contestó que, respecto de los capítulos, nada había que tocar, y en cuanto a la habilitación que pedía, no podía resolverse sino en cortes. Sobre el socorro que pedía contestaron que lo tratarían más detenidamente, y escojerian el mejor medio que supiesen.
El mismo día, enviaron los embajadores designados con los capítulos a la señora Reina, y se recibieron las siguientes cartas.
Als molt reverend honorables e de molt gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e de molt gran providencia senyors. Rebuda havem de vostres molt grans providencies data a XXIIII del mes present per lo honorable En Johan Ramon un dels embaixadors per esta vila en aqueixa ciutat lo qual es stat delliberat venir aci per comunicar ab nosaltres en creença vostra per vigor de la dita letra certes causes rahons necessaries al benefici publich. Certificantnos teniu molta voluntat sia provehit contra tots aquells axi desta vila com altres qui contra la cosa publica han res fet tractat e consellat e haver hoit lo dit honorable En Johan Ramon en tot lo que de vostra part nos ha explicat lo havem a ple informat de nostra intencio e a ell e als altres sos conembaixadors havem ab instruccions donat en carrech aquella vos manifestas. Placiaus darlos fe e creença en totes coses com de nosaltres per lur miga proferides suplicant la Trinitat infinida sia proteccio de vostres molt grans providencies. Scrita en Perpenya a XXVII de març any Mil CCCCLXI. - Los consols de la vila de Perpenya a vostra honor apparellats.

Als molt reverend e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e honorables senyors. Nosaltres considerants aquesta universitat per soccorrer a la necessitat que ha occorregut se sia desexida de tota la gent que aci era disposta per causa de la anada de Fraga e no es dubte considerat lo temps que vuy tenim sia acte al qual no sol nosaltres qui per causa de la dita anada no hauriem si occorria la defensio ques mereix a util de la dita universitat ne encara per altres respectes havem considerat scriure a vostres reverend e honorables savieses per dar repos als pensaments quens occorren. Sia de vostra merce licenciar los de aquesta vila qui vuy se troben en Fraga puixen tornar aci e guardar les coses propries a les quals no poden fallir. Supplicant tots temps vostres reverend e honorables savieses vos placia la defensio e util de aquesta universitat haver a memoria. E com mes no hajam a dir supplicam la Sancta Trinitat sia en proteccio e guarda de vostres reverend e honorables savieses. Dada en Vilafrancha de Penades a XXVIII de març. - Qui a vostres reverend e honorables savieses molt se recomanen los jurats de Vilafrancha de Penades.

Se resolvió escribir, el mismo día, la siguiente carta al conde de Módica.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Per molta necessitat que lo honorable En Francesch Cescorts qui es aqui un dels vostres consellers ha de venir en sa casa havem delliberat darli licencia de podersen tornar e venir de aqueix exercit. Pregam e encarregam vos dons molt stretament queus placia dar licencia al dit Francesch Çescorts de venirsen del dit exercit decontinent ab sa gent donantli certificatoria del dia que pertira de aqui car ya havem seguretat de pagar lo que haura restituir per lo que ha servir dels dos
mesos que ha pres lo sou. E sia molt egregi senyor e strenuu baro la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXX de març any Mil CCCCLXI. A. P. abat de Monserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

BISBAT DE EUNA.

BISBAT DE EUNA.

FOCHS
REYALS.

Primerament vila de Perpenya. 1640.
Habitants
de Perpenya poblats en diverses lochs. 582.
Castell
Dargiles. 161.
Copliure. 395. (Colliure)
Loch de
Tresserra. 16.
Castell de Muntsquiu: qui es del senyor
duch. ço.
Loch del Volo: del dit senyor. 93.
Loch de
Maurelans del .... 60.
Loch de Lauro. 5.
Castell de Cursavi:
qui es de la duquesa. 32.
Vila de Prats: qui es de la dita
duquesa. 149.
Castell de la Bastida: qui es de la duquesa. 52.

Loch de Lotes: del Rey. 5.
Case Fabre: del dit senyor.
9.
Salses: qui es del dit senyor. 69L.
Castell Dopol:
del dit senyor. 29.
Loch de Toyr: qui es del senyor duch. 161.

Loch de Toluges: qui es del senyor rey. 1.
Rodes: del senyor
rey. 20.
Vilella: del dit senyor. 4.
Muntbaulo: del senyor
rey. 26.
Ropidera: del senyor rey. 8.
Vall de Conach: del dit
senyor. *
Nabilles. 3.
Arletes. 4.
Nuedes. 4.
Orbanya.
8.
Conach. 4.
Eroles. 3.
Vallans. 5.
Vilafrancha: del
senyor rey. 171.
Marminas: del dit senyor. 1.
Flassa: del dit
senyor. 5.
La Guardia: del dit senyor. 1.
Marles: del dit
senyor. 1.
Setdenya: del dit senyor. 8.
Juncet: reyal. 6.

Fromiguera: reyal. 20. (Formiguera)
Puig Valador ab
tota la callania. 13. (carlán, carlanía)
Carramach:
de la dita callania. 2.
Riutort: de la dita callania. 9.
Galba:
de la dita callania. 4.
Sposoyla: de la dita callania. 6.

Vilanova: de la dita callania. 6.
Rial: de la dita callania.
9.
Puig: de la dita callania. 6.
Cerola: del dit senyor rey.
3.
Saorra: reyal. 22.
Corneyla: del dit senyor. 14.
Fulla:
del dit senyor. 11.
Fochs habitans de la vila de Perpenya qui son
poblats en la terra de Conflent e de Capcir segons ques
segueix.
En Dalmau de Talla. 1.
Ramon Tassarana de
Vilafrancha. 1.
G. Arnau Maso de Taurinya. 1.
Arnau Daniu de la
Vall de Sent Michel. 1.
P. Soluja de Prada. 1.
Johan Selma
de Fulla. 1. (Celma, Seuma)
En Croses de Joch. 1.
C.
Font de Marcaxanes. 1.
Jacme Vicens del Royre dels Vilars. 1.
P.
Agramunt de Fromiguera. 1.
Suma maior
de tots los fochs reyals del bisbat de Euna. 5940.


FOCHS DE CAVALLERS.

Lo Maso: qui es den Sella. 14.

Castell de Perella: qui es den Forgues. 10. (Forges)
Loch
de Sent Steva: de micer Francesch Roma. 18.
Ens: del
vescomte Dilla. 33.
Coma: den Tregura. 5. (Se lee
escrito Comà, pero hasta ahora no había tildes)
Molig: den
Tregura. 11.
Campoma: del dit Tregura. 8.
Crosels: del dit
Tregura. 4.
Mosset: del vescomte Dilla ab los lochs
qui ab ell contribuexen. 45
Los Orts: den
Bernat de So. 5.
Julols: den G. Bernat de Sen donzell. 15.
Evol:
del vescomte Devol. 19. (Devol : D´Evol, de Evol)
Font
Rubiosa: den Bernardi de Ço
donzell: 12. (Ço
: Bernat de So)
Salto de Fetges: del vescomte Devol.
12.
Puriyanes Uyer e la Rota: den Bernat de Banyuls donzell. 19.

Vinsa: del comte Dampuries. 67.
Fornols: de
mossen Castello ….. cavaller. 5.
Loch de Vernet: den Bertran de
Verniola donzell. 11.
Loch de Caussa: qui es del dit Bertran. 18.

Loch de Sent Laurenç: del
comte Dampuries. 34.
Loch de Clayra: qui es del dit comte. 92.

Loch de Sent Faliu Davall: qui es del vescomte Dilla. 31.

Loch de Canet: qui es del dit vescomte Dilla. 95.
Loch
del Soler Davall: qui es del dit vescomte Dilla. 5.
Loch de Santa
Maria de la Mar: del dit vescomte. 46.
Loch de Tautauyl: del dit
vescomte. 38.
Loch de Illa: del dit vescomte. 38. (Isla,
Insula, Dilla, D´Illa).
Sent Faliu Damunt: qui es del dit
vescomte. 18.
Loch de Torrelles: qui es del dit vescomte. 23.

Loch de Vilalonga: qui es den Franci de Bell Castell. 31.
Loch
de Pontala ab Sent Nicholau: qui es de la muller den Dalmau del Volo
donzell quondam. 19.
Loch de Lupia: qui es de la muller del honrat
En Ponc de Lupia donzell quondam. 16.
Loch de Bages: qui
es den Ramon de Lupia donzell. 43.
Loch de Tesa: qui es de la
muller den Guerau de Dardena
donzell quondam. 5.
Loch de Pollestres: qui es den Felip Roig
donzell. 16.
Fochs del loch de Alanya: qui fou den Amill de
Perapertusa donzell. 4.
Loch de Vilarnau Davall: qui es
den Valguarnera donzell. 2.
Loch Dortafa: qui es den Berenguer
Dortafa cavaller. 19
Loch de Panestortes: qui es den Not Dolms
donzell. 27.
Loch de Na Fiach: qui entre lonrat Narnau de
Millars e Madona den Bellera quondam. 12.
Loch de Casanoves: ha
qui son den Bernat Dilla donzell. 5.
Castell de Perallos: qui es
del vescomte de Roda. 4.
Loch de Moner: qui es del dit
vescomte. 22.
Loch de Millars: qui es del dit vescomte. 86.
Loch
de Regleya: qui es del dit vescomte de Roda. 9.
Loch de Vila
Clara: qui e de madona Caramany. 15.
Loch de Totço
Davall: qui es den Johan P. de Totzo donzell. 60.
Les
Abelles (diuse que es de la casa taxada del comte Dampuries):
qui son de mossen Berenguer de Pau. 18.
Loch de Banyuls de les
Aspies: qui es den Dalmau de Banyuls donzell. 36.
Sent Merti de
Fonolledes: qui es den Sent Merti donzell 8.
Loch de
Riunoguers: de mossen Marich Laurador. 7.
En Puigdoliba de
perroquia de Riunoguers: qui es den Ferrer de Sent Merti. 1.
La
Clusa: qui es den Berenguer Dolms donzell. 23.
Vivers: qui es den
Berenguer des Vivers donzell. 12.
Loch de Croanques: qui es den
Arnau des Volo donzell. 9.
Sent Johan de Plan de Corts: qui es de
mossen Berenguer Dortafa. 66.
Loch de Palafol: qui es de madona
den Castlar. 10.
Loch de les Illes: qui es den Jaufre Davinyo
donzell. 12.
Castell de Muntferrer: qui es de mossen En Berenguer
de Castell Nou. 42.
G. Marti de Alecha: qui es den Casella Darles
de la perroquia de Molet 1.
Castell de Sent Merçal:
qui es del vescomte de Roda. 20.
Castell de Bellpuig: qui es del
vescomte Dilla. 18.
Castell de Calmasella: qui es den G. Dolius.
14.
Castell Dolms: qui es de mossen Francesch Dolms. 16.
Castell
de Tallet: qui es de mossen Francesch Dolms. 10.
Muntauriol e
Taulis: qui son den Ramon de Bages donzell. 14.
Castell Nou: qui
es del vescomte Dilla. 38.
Castell de Corbera: qui es den Franci
Ça Garriga. 13.

En la honor de Cabruç qui
es del noble En Galceran de Rochaberti son los fochs segons
ques seguexen.
Primo en la perroquia de Serralonga.
50. (Serrallonga, Sierra larga, Sierra luenga)
En la
perroquia de Costrenyes. 21.
En lo terme de Fontanils.
8.
En lo terme de Muntalba. 30. (Montis Albi, Monte
Albo, Montalbán, Montblanch, Montblanc, etc.)
En lo terme de
Palauda. 21.
En lo terme de Rayners. 40.
Castell de Bula: qui
es del vescomte Dilla. 36.
Villerach: qui es den Bernat Dolms. 3.

Scoer: del vescomte Dilla. 12.
Joch: de mossen R. de
Perellos. 12.
Finestret: qui es del dit Perellos. 11.
Saorla:
qui es del dit Perellos. 8.
Spiranell: den G. Cadell donzell. 5.

Suma de tots los fochs de cavallers del bisbat de Euna.
1978.

FOCHS DESGLEYA.

Vidal Presta del Spital de Coll
Darbres. 1.
En Losa de Les Allades: qui es del cellerer de
Campredon. 1.
Fochs del abat de Campredon. 6.
Johan Casals:
del abat de Sent Lorenc Desmunt. 1. (Des munt, del monte en
Baleares)
En Landrich de Pera da Gosa: del prior de Ledo. 1.
(Como Lledó, Teruel)
Fochs del monestir Darles. 3. (de
Arles, Arlès, Arlés)
Fochs de la esgleya de Sent Merti.
4.
Fochs del Sacrista Deuna. 2. (de Euna)
En Pujol de
Vilaplana: den P. Adrouer. 1.
Loch de Tesarach: de la honor de
Sent Michel. 4.
Loch de Marcenoll: del prior de Marcenoll. 5.

Loch de Erbussols: de la honor de Sent Michel. 8.
Loch de
Calla: de la dita honor de Sent Michel. 16.
Lugols: de la honor
de Sent Michel. 7.
Bell Loch:
del prior de Cornella. 7.
Loch de Arria: de la honor de Sent
Michel. 19.
Salra: del abat de Sent Marti de Canigo. 3.
Loch
de Aurella: qui es del dit abat. 4.
Loch Gissa: qui es del dit
abat. 3.
Loch de Cabrils: del abat de Sent Michel. 2.
Tehegol:
qui es del dit abat. 2.
Los Plans: del abat de Sent
Michel. 3.
Talau: del dit abat. 1.
Sansa: del prior de
Cornella. 9.
Aygua Tabesa: del capitol Durgell. 17.
Matha
Mala: de la honor de Sent Michel. 13.
Conangle: de la dita honor.
2.
Vallsera: del dit abat de Sent Michel. 3.
Angles: del dit
abat. 14.
La Laguna: del abat de Sent Michel. 11.
Prat
de Balaguer e Font Pradosa: qui es del dit abat. 17.
Toers:
qui es del dit abat. 8.
Canavelles: de la honor de Sent Michel. 5.

Marasans: de la dita honor. 6.
Sohanies: de la dita honor.
6.
Lar: del abat de Sent Michel. 4.
Pi: del abat de Campredon.
10.
En: qui es del abat de Sent Miquel. 4.
Scaro: qui es del
dit abat. 15.
Vernet: del abat de Sent Merti de Canigo. 20.

Castell: del dit abat. 3.
Fulolls: de la honor de Sent
Michel. 13.
Girach: del abat de Sent Michel. 8.
Taverina: qui
es del dit abat de Sent Michel. 11.
Corts: del dit abat. 3.
La
Vall: de Sent Michel. 2.
Codolet: qui es del dit abat. 18.

Prada: del camerer de Grassa. 32.
Lech: de la honor de Sent
Michel. 4.
Clara: de la dita honor. 5.
Senors: del Sacrista
de Cornella. 5.
Vallmanya: de la honor de Sent Michel. 6.
Vall
Destania: del camerer de Sent Miquel de Cuxa. 7.
Sefilla:
del dit camerer. 4.
Los Vilars: del abat de Sent Merti. 12.

Rigarda: del prior de Serrabona e madona Elicsenda muller den
Steve de Torres. 9.
Marsaxaners: del abat de Sent Merti. 13.

Glorianes e Safonyns: del prior de Serrabona. 11.
Lo
mas de la Antzina: del prior
de Mercovol. 4. (altzina, encina)
Erreyanes: del abat de
Sent Miquel. 1. (arrayán)
Croses: del abat de Sent Miquel.
1.
Loch de Bon Pas: qui es del Espital de Sent Johan. 13.
Loch
de Sent Ypolit: qui es del dit Spital. 34.
Loch de
Sent Narzari: del dit Spital. 5.
Loch Derla: qui es del dit
Spital. 3.
Loch de Baioles: qui es del dit Spital de Sent Johan.
1.
Loch de Santa Coloma: del dit Spital. 7.
Loch de
Capestany: qui es del dit Spital. 39.
Loch de Vilamulacha: qui es
del dit Spital e del prior del Camp. 11.
Loch Danylls: del dit
Spital. 17.
Loch de Tarrats: del dit Spital. 13.
Loch Dapia:
qui es del Arxevescha de Narbona. 36.
Loch de Nidoleres:
qui es del pebordre de Sent Ilari. 5.
Loch de Sent Johan de la
Sella: qui es del abat de Sent Jenis. 10.
Loch de Forigues: qui
es del abat Darles. 29.
Loch des Vilar: qui es del pabordre. 10.

La Pobla de Panicars e la Pobla del Pertus qui es.... 14.
Loch
de Torderes: qui es del abat Darles. 14.
Vila Darles: qui
es del abad Darles. 176.
Codolet dels Banys: qui es del
abat Darles. 15.
Los Banys Darles: qui son del abad Darles. 28.

La Vall de Sent Laurench dels Cerdans. 56.
Serra Bona:
qui es del prior de Serrabona. 6.
Suma maior de tots los fochs
desgleya del bisbat Deuna. 2222.

FOCHS DE CIUTADANS.


Primo fochs del loch de Casanoves: qui son den G. Fuster. 3.

Vall de Sent Marti: qui es den P. Blan de la vila de Perpenya.
19.
Loch de Santa Eugenia del honrat En Johan Vola quondam. 7.

Loch Sureda: qui es den P. Blan. 22.
Fochs del loch de Alanya:
qui son den P. Blan. 7.
Castell de Ceret: den P. Blan. 242.

Enellen: den P. Blan. 11.
Loch de Selva Darbre Gros: den P.
Blan. 6.
Cauders: den G. Mercader de Puigcerda. 7.
Castell de
Ça Rocha:
den Galceran Morey. 91.
Creu de Capair: qui es den Bernat
Arçaguel de Puigcerda. 6.

Odells: den P. Ouzes de Vilafrancha. 4.
Uytesa: den Guillem
Avallenet savi en dret. 4.
Toren: de Madona Sanxa. 7.
Montet:
de la dita dona. 4.
Suma major de tots los fochs de
ciutadans del bisbat Deuna. 344.

CVII. Reg.n.1911, fol. 43. 12 may. 1396.

CVII.
Reg.n.1911, fol. 43. 12 may. 1396.

Nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. scientes et attendentes pro parte vestri fidelium nostrorum consulum ville Perpiniani nomine et pro parte universitatis ipsius ville et singularium ejusdem nobis fuisse humiliter presentata quedam capitula continentie subsequentis:
- Per moderacio del us et exercici del offici dels sobreposats de la orta de la vila de Perpenya son ordonades les coses seguents. Primerament quels dits sobreposats appellats de la orta de Perpenya a dicisir et declarar les questions et contrasts de gents sobre tales et dans donats en les possesions de homens de Perpenya et altres coses sien quatre axi com tro ara es acustumat ço es saber aquells dos del mester quels ortolans de la dita vila tots anys han acustumat elegir et aquells dos de la dita vila quels consols daquella tots anys acustumen elegir et que elegexen en la vigilia de la festa de sant Johan de juny. Pero si alcun any o anys apparie als consols de la dita vila esser fahedor que daquells dos quells elegexen ni hagues un dells forans habitadors de la dita vila que ho puguen fer ço es saber que pusquen elegir un de la dita vila et altre dels dits forans habitadors daquella o sils apparie fahedor que abdosos fossen de la dita vila quels pusquen elegir tots anys en la dita vigilia axi com es acustumat: aço retengut et reservat que si era questio o contrast davant los dits sobreposats de qualque cosa pertanyent a lur offici entre dos parts et la una part era ortola de la dita vila muller o fill de ortola et laltre part no era ortola ans fos altre menestral o persona de la dita vila o fora la dita vila que en tal questio o contrast no entervenguen ne hagen entervenir sino tres dels dits sobreposats ço es saber la un daquells dos del mester dels ortolans et los altres dos que no seran del dit mester et si fahien lo contrari quel juy o declaracio quells farien fos cas et va et no hagues valor. Item que si algun hom de Perpenya ha terres o possessions en terme de algun castell o loch de la terra qui faça comu et en les dites terres o possessions o fruyts daquelles li sera dat dampnatge o li sera feta tala quel hom de Perpenya sia tengut de denunciar al batle o a un consol jurat o sindich o en absencia lur a dues persones del loch on la possessio o possessions seran en les quals haura pres lo dan o tala et la dita extimacio intimen o denuncien al dit hom de Perpenya et si li plau la extima dins altres dos dies continuament seguents li facen satisfer lextima que feta hauran: et si nou fan dins lo dit temps quel dit hom de Perpenya hi puxa manar los sobreposats de la orta de Perpenya et perseguir la cosa axi com vuy se fa. Et en cas que dins lo dit temps lo dit batle o consols fessen satisfer al dit hom de Perpenya si de la extima feta per lo batle o consols o per los deputats per ells dels dits lochs lo hom de Perpenya no era o sera content que puxa manar los sobreposats de la orta de Perpenya los quals si per aventura faran semblant extima o menor quel batle o consols o altres per ells en aço deputats hauran feta quel home de Perpenya en aquest cas sia tengut de pagar la anada dels dits sobreposats et en aquest cas noy haje apellacio. Et si per ventura los sobreposats la fahien major quels dits batle o consols o per ells deputats quel hom del castell o comun si de comu se seria clamat sia tengut de pagar la anada dels dits sobreposats: pero en aquest cas sia legut a cascuna de les parts appellar sils sera vist faedor et perseguir lur fet axi et per la forma et manera que huy se fa: et aquell qui a la fi no obtendra sia tengut de pagar les messions: ço es que si lo hom o comun de fora obten finalment que la extima feta per los homens del castell era justa o menor de aquella que lo hom de Perpenya pach la anada dels dits sobreposats et totes altres messions et si lo home de Perpenya obten finalment major extima que per los homens del castell no li era stada feta que aquell de quis sera clamat li sia tengut de pagar totes les messions entegrament. Et semblant juy sia fet al hom estranger si nos ten per content de la extima dels homens del castell: axi matex per lo contrari si algun hom de Perpenya fa tala a algun estranger ço es que no fos de la dita vila que aquell que haura presa la tala ho denunciu al batle o consol jurats o sindichs o a aquell o aquells qui en aço per ell o ells seran deputats del loch on sera la possessio on la tala sera feta o en absencia lur a dues persones del dit loch les quals dius lo temps dessus dit façen lur extima et la denuncien al hom de Perpenya quis dira haver feta la tala. Et si dins lo temps dessus expressat lo dit hom de Perpenya haura satisfet a aquell qui haura presa la tala quey puxa lome del dit castell manar los sobreposats de Perpenya. Si empero en aquesta denunciacio faedora per lome de Perpenya o altre per ell o contra lom de Perpenya se seguia negacio de part o contradiccio per manera que sen hagues fer juhi: en aytal cas la cosa haja a venir denant los sobreposats de la orta de Perpenya per ço que en nengun cas o partit lo hom de Perpenya no sia tengut de fer juhi fora son ordinari directament o indirecta ne en neguna altra qualsevol manera. Item si algun de Perpenya o altre qui no fos de Perpenya vendra denant los sobreposats requirint los que vagen extimar en alcun loch o lochs alguna tala o dan a aquell donat quels sobreposats lo interroguen si ho ha denunciat al batle o consol jurat o sindich o altres persones del dit loch o lochs axi com dessus es dit on la possessio o possessions seran en que lo malifici sera estat fet et si ha servada la forma en lo segon capitol dessus contenguda: et si diu que hoc si es hom de Perpenya o estranger que sia tengut a son sagrament et pres aquest sagrament per los sobreposats que puxen anar en la manera que poden et han acostumat segons los provilegis de la dita vila us et observancia de aquells. Et en cas quels dits sobreposats anassen menys de la dita interrogacio et informacio prop dita que no pugen forçar alguna de les parts de pagarlos de la anada. - Item que si aprop la extima feta per los dits batle o consols jurats o sindichs altres per ells deputats a aço se seguia plet entre les parts et sen fahien appellations que neguna de les parts vulles lom de Perpenya vulles lestranger no puxa allegar la extima feta per los dits homens de castell per sententia com axi com dessus es dit nos sia dada per manera de juhi ans les parts hagen obtenir aytantes sententies com haurien si la dita extima no era feta. Item que de tots altres contrasts et questions ço es de carreres de feuders de margens de agulles de regatius de aygueduts o de altre qualsevol exceptat de les dites tales et dans se hage recors als dits sobreposats los quals puxen aquelles conexer sentenciar determanar et executar en la manera que poden et han acustumat segons los privilegis de la dita vila us et observancies de aquelles les coses contengudes en los dessus dits capitols no contrastans. Item que los dits sobreposats pus que hauran vists a ull los lochs dels contrasts et questions en que seran requests de anar et seran anats vinguen fer les dcclaracions et determinacions que oides les rahons et drets de les parts hauran a fer sobre aquelles et facen dins la dita vila de Perpenya en loch daquella hon han acustumat tenir et fer juhi exceptat daquelles que be nos poden declarar ne determenar sino al loch del contrast vesen a ull. Item que quant los dits sobreposats trametran lur saig o saigs en algun loch fora la vila de Perpenya per citar les parts o per citar testimonis o per fer assignacions o per fer execucio per prenament de penyores o en altre manera contra aquells qui hauran condempnats los dits saig o saigs lurs sien tenguts et hajen primerament requerir lo batle del dit loch o son lochtinent ol saig si ni ha qui facen les dites citacions o assignacions o execucions per prenament de penyores o en altre manera: et si lo dit batle del dit loch o son lochtinent o saig daquell les dites citacions assignacions o execucions fer no volra o fer allongara en cascun dels dits casos lo dit saig o saigs dels sobreposats en fadiga et falliment del batle del dit loch o de son lochtinent o del seu saig puxe fer o faça les dites assignacions citacions et execucions et prenaments de penyores axi et per la manera que sera manat per los dits sobreposats et que sobre la dita fadiga en cas que altra prova noy hagues sia donada fe a relacio del dit saig o saigs dels dits sobreposats. Item si per aventura lo dit saig o saigs dels dits sobreposats no trobaven al dit loch lo batle o son lochtinent o saig de aquell que ho hajen intimar et requerir a la casa del dit batle o del dit lochtinent o a la muller companyas daquells a fi de que hi trameten missatge et quels facen venir: et si no venie o venie e no complie les dites coses a que seria request adonchs en fadiga et falliment lur los dits saig o saigs dels dits sobreposats puxen fer facen et complesquen les dites citacions assignacions et execucions et prenaments de penyores axi com dit es. Item com sia per privilegi quels dits consols poden tots anys elegir un saig de la cort del batle de la dita vila o altre qualsevolra qui faça les citacions execucions et altres coses al offici dels dits sobreposats pertanyents et quel dit batle aquell et no altre haja a metre et jurar en poder seu: volem que daquiavant pus que lo saig haura jurat en poder del dit batle no sia tengut de jurar en poder del veguer de Rossello ni de negun altre official nel dit saig sia tengut de tenir taula axi com ne los dits sobreposats nel dit saig son acustumats la dita taula tenir: pero sia entes que si als consols de la dita vila qui ara son et per temps seran ab lo consell general daquella apparia quant que quant esser pus profitos et plus expedient a la dita vila et singulars habitants daquella usar dels privilegis et ordinacions de la dita vila o algu o alguns daquells en o sobre o contra les dites en coses los dits capitols contengudes en tot o en partida quels dits consols et singulars habitadors de la dita vila els dits sobreposats presents e sdevenidors ho pusquen fer et usarne en tot o en partida totes et aytantes vegades com als dits consols presents et venidors ab lo dit consell sera vist faedor et pus sils volran los dits privilegis et ordinacions et us de aquells en tot o en partida lexar et a les coses dessus en los presents capitols contengudes tornar et daquelles usar en tot o en partida et en aço puguen variar totes et aytantes veus quant que quant los dits consols ab lo dit consell volran et a ells sera vist fahedor.
- Ad supplicationem perhumilem vestri pro parte dictorum consulum et proborum hominum ville Perpiniani prefate capitula preinserta et omnia et singula in eis contenta laudamus approbamus ac nostre confirmacionis presidio roboramus. Mandantes per presentem cartam nostram gubernatori Rossilionis et Ceritanie vicario Rossilionis et Vallispirii ac bajulo Perpiniani ceterisque universis et singulis officialibus nostris presentibus et futuris et dictorum officialium locatenentibus quatenus laudacionem et approbacionem ratifficacionem et confirmacionem nostras hujusmodi ratas gratas et firmas habeant teneant et observent tenerique et observari inviolabiliter faciant per quoscumque et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. In cujus rei testimonium hanc fieri et sigillo majestatis nostre in pendenti jussimus comuniri. Data in villa Turricelle de Montegrino (Torroella de Montgrí) duodecimo die madii anno a nativitate Domini millessimo trecentessimo nonagessimo sexto regnique nostri decimo. - Vidit Sperendeus. - Sig+num Johannis Dei gratia regis Aragonum etc. - Testes sunt Berengarius episcopus Gerundensis frater Berengarius Marchi magister Muntesie Eymericus de Scintillis Eximinus Petri de Arenosio et Hugo de Angularia camerlengi. - Dominus rex presente thesaurario mandavit michi Jacobo Quinta. - Thesaurarius habuit eam pro visa. - Idem.

De la festa de la Exaltacio de santa Creu.

De la festa de la Exaltacio de santa Creu.

Per aquesta matexa consideracio axi con en la Invencio moguts axi con daquesta festa ordenam volem esser servat e quel rerataule dargent e lo tabernacle dargent ne sien detrets e en loch daquells lo reraltar istoriat hi sia posat e que aquest dia processio sia feta mas sermo no sia fet si donchs aquest die a Perpenya no erem con aquest dia si aqui serem a honor de la nostra cappella la qual es aqui en lo nostre castell a la sua invocacio intitulada en totes coses axi con en la Invencio manam e volem esser servat.

Dedicacio-sent-michel

De la guarda de les tendes.

De la guarda de les tendes.

Per execucio de justicia per la qual les terres et sotsmeses nostres de no degudes offenses o treballs defensar som tenguts posada a nos quant que quant necessitat de guerrejar per contrastar als enemichs per ventura o per altres semblants rahons per les quals en armes nos cove a entendre ops havem a vegades a hostejar et sots les tendes et pavallons nostres estar. E per tal que aquestes coses sien en apparell con cas daytal necessitat se ocorrera ordenam tres homens esser per nos diputats soptils et aptes qui en les ciutats de Çaragoça et de Valencia e en la vila de Perpenya en los quals lochs per causa les nostres tendes tenir havem ordenat los quals tota hora encara en temps de pau les tendes nostres custodesquen et guarden entegres et apparellades et aquelles regoneguen sovinerament et apparellen de exarcies si alcuna cosa hi haura esquinçada a en altra manera reparadora reebuda per ells dels batles generals o procuradors reyals ço es cascun dells daquells qui fer ho deuran moneda en aço necessaria de la qual per ells al nostre racional compte retre manam. E con nos de necessitat sots aquelles tendes esser sesdevendra lavors aquell qui guarda sera daquelles tendes que lavors usar haurem diligentment et savia mes que en altre temps aquelles regonega e de dia et de nit custodesca e si alcun defalliment o esquinçadura hi veura encontinent aquell repar et esmen. E volem que lavors ab si haja alscunes altres persones en aço expertes qui sapien et puguen a ell con necessari sera en tals coses ajudar. Ell encara en aquell temps tota hora prop de la nostra tenda continuament jaga et transnuyt: e volem que per totes les coses que ell deu fer sia sotsmes al nostre armador reyal: e als nostres camerlenchs sagrament et homenatge fara lo qual larmador nostre reyal es tengut a nos fer.

Del sartre et sos coadjutors

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 9

Sesión del día 20.

Fue empleada en la lectura de los documentos que siguen:

Núm. 388.Tom, 21. Fol. 1815.

Als molt reverents nobles et
honorables senyors del parlament del principat de Cathalunya ajustat
en Tortosa. - Molt reverents molt nobles et molt
honorables et savis senyors: Sobre lo punt mogut et
exquisit per vostres grans reverents nobleses et
savieses en la letra per aquelles a mi tramesa yo
he parlat ab lo senyor archabisbe et
altres axi dels nou com altres doctors solemnes als quals
rahonablament et honesta semblant dupte se devia
comunicar et tots son de oppinio et parer
et yo menor et pus flach ab
ells que moure tal dupte par mes voluntari et curios
que necessari ne profitos parlant ab les reverencies et
honor ques pertany com la sola declaracio de nostre rey
et princep no par deje esser causa
sufficient de fer cessar lo parlament si doncs noy
succehia prohibicio per alguna justa raho o la
congregacio se desajustava per si com aquests son dos casos
per si et per los quals se disol es separa
la congregacio o parlament: e ajudan a aço los
motius esplicats en la letra de la convocacio ço
es per les urgents necessitats de la terra maxime com no hajam
rey etc. aquestes necessitats encara feta la declaracio o
donat lo consell sobre lo cas de la successio no cessen
totes les necessitats de la terra ne de aço es hom en
segur ne es axi clar que cessant la necessitat qui
dona raho a la convocacio que per axo cessas lo
parlament com lo dit parlament crega que apparellat o
convocat per lo princep ell puxa tractar
de ses necessitats a son plaer axi que la causa
principiant durant los mitjans ço
es necessitats de la terra segons deguda orde bona rao et
justicia no ha del tot libertat de disgregar la congregacio la
qual es feta en favor de aquells qui encara no han a
totes lurs necessitats provehit. Perque parria a
aquests senyors ab los quals yo ne parlat que
axi los altres parlaments staran et nos
meten a romiar ni disputar punts qui poden fer mes dan
que profit que axi dege star ferm aqueix
regne sens moura ne fer longua
prorogacio: com encara que fos cert que ipso jure
cessas lo parlament en lo cas ço que no es ans
es pus clar del contrari tal punt nos deu moure ni
disputar. E veus açi
molt reverents nobles et honorables senyors ço
que he pogut sentir sobre lo dit punt sens allegacions
de dret per la cuyta. Mes avant molt reverents nobles et
honorables senyors parria al senyor archabisbe et
a micer Bernat de Gualbes com ab micer Guillem no
pogues parlar que stara be a aqueix parlament que les
sis persones hi sien sens tot fallir per tota la
setmana qui ve com almenys lo sent dema de sent
Johan tot cert ab la ajuda de Deu les sis persones de
Arago hic seran la nit de sent Johan. E
tenitsvos per dit que segons yo puix conexer
de fet a la jornada ab la gracia de nostre Senyor Deus
se publicara la deliberacio del consell sobre lo cas de
la successio sens pus prorogar: perque no
estaria be al principat que fos dels pus derrers:
vostres grans reverencies noblesas et saviesas
ho entenen mils que yo no sabria dir ni pensar. E
manen a mi tots lurs plaers. Scrita en Casp
a XVIII de juny.
- Quis recomana en vostres grans
reverencies noblesas et saviesas Bonanat Pere
missatger vostre.

Núm. 389. Tom. 21. Fol. 1819.

Als
molt reverents egregis nobles honorables et molt savis senyors
lo parlament general del principat de Cathalunya resident en
la ciutat de Tortosa. - Molt reverents egregis nobles honorables et
molt savis senyors: per diverses et moltes letres havem
a vostres reverencies paternitats nobleses honorables et grans
saviesas scrits e notifficats los ardits
certs que havem de gents darmes qui en gran nombre son
ajustades en les partides de la frontera de França
circumvehines an aquesta terra et
assenyaladament de mossen Boucichaut qui es ja
dies ha passats en la ciutat de Narbona ab
molta gent darmes ab proposit et intencio de
intrar an aquesta terra: supplicant et
requirintvos ab ardent affeccio per restauracio
de aquesta terra de frontera qui es clau et mur
de tot lo principat de Cathalunya vos
plagues donar orde et manera que açi
fos trames algun seccors de gents darmes per les quals
lo dit mossen Boucichaut et tots altres volents
intrarhi duptassen et majorment ara an
aquests temps que tenim les meses entre les mans les quals
sins eren toltes o destrohides ço
que no haja Deu ordinat seria no solament dan an
aquesta terra mas encara de tot lo principat hauda
consideracio a les flaques meses qui sesperen en
Arago et en Urgell ne fo ja
mes tant de mal vist en aquesta terra com seria aquest com les hajam
per gracia divinal molt bones et abundoses; et
daltra part havem vostres molt reverents paternitats nobleses
honorables et grans savieses consultades de les menasses
a nosaltres trameses literalment tant per la senyora reyna
dona Yolant quant per los embaxadors de França
residents en Barchinona induhintsnos
rahonablament a mes duptar la intrada de la dita
gent darmes: de la qual consultoria havem cobrada
vostra resposta la qual decontinent havem executada
segons que per vostres reverencies nobleses honorables et
grans savieses nos es stat scrit: et encara vos
havem intimad la cresença
a nosaltres explicada per mossen Guillemes de Seynet per part
de la senyora reyna dona Yolant sobre la intrada
del dit Bocichaut; sobre que axi mateix havem cobrada
vostra resposta contentiva en acabament que nosaltres per res
no donem assentiment ne encara prestem paciencia a la intrada
del dit Boucichaut: la qual cosa molt reverents egregis nobles
et honorables senyors et totes altres procehints
de vostra ordinacio et bon conseyll entenem servar
et no en res desviar ne torsir de aquelles
tant com hi bast nostra possibilitat. E per aquesta
raho et per satisfer a vostra dita ordinacio vesents
nosaltres que tenim le dit Boucichaut a la porta et
que de vosaltres no havem alguna provisio de deffensio segons
lo cas requer jatsia de aquella hajam
continuament clamat tant per orga de nostres missatgers quant
per diverses et multiplicades letres que sobre
aço vos havem trameses no volentsnos axi
lexar pendre ne perir per salvacio et
restauracio de les dites meses en que no va poch no
solament a benefici nostre mas encara de tot lo
principat havem de fet a gran instancia et requesta de mossen
lo governador feta alguna bestreta de moneda per
asoldadar et pagar alguna gent darmes que lo
dit mossen lo guovernador ab son conseyll
ha ordinat esser feta an aquesta terra per la fama de
la qual en veritat som be et clarament informats que lo
dit mossen Boucichaut ha duptat et dupta encara de
intrar. Donchs molt reverents egregis nobles et
honorables senyors placiaus per deute de gran justicia et
raho ordinar provehir et manar que de
continent hajam et cobrem dels bens dels general
tot ço et
quant haurem bestret per la dita raho et mes
avant que sia aci trames tal soccors de gents darmes
que ensemps ab aquelles qui ja hic son
puxen varonivolmenz resistir al dit
Boucicaut et a tot altre qui hostilment hic
vullen intrar. Lo dit Boucichaut ara
novellament ha scrit al dit mossen lo governador
et a mossen lo vescomte Dylla et a nosaltres ab
sa letra trellat de la qual vos trametem
per tal que vostres reverents paternitats nobleses honorables et
grans savieses vejen per la tenor de aquella de sa
intencio ey provehesquen segons requer la gran
et tant evident necessitat en tal manera que aquest principat
no sia carregat destroyt ni dampnifficat per
gents stranyes: sobre la continencia de la qual letra
et en tot cas entenem a servar a la ungla
vostra dita ordinacio. E la Divinitat santa molt reverents
egregis nobles et honorables senyors sia tots temps
endreç et
proteccio vostra. Scrite a Perpenya a XV de juny
del any MCCCCXII. - A tota vostra honor et servir
prests los consols de la vila de Perpenya.

Núm. 390. Tom. 21. Fol. 1822.

 

A moult nobles honorables et sages
sires et grans amiz le vezcomte Dille et de Canet lo
gouverneur de Rossillon et les consols de la vila de
Perpinen. - Molt nobles honorables et sages sires et grans
amiz: plaise vous assaver que comme par le comandement du roy
mon souverain seigneur ja piessa a moy fait dentrer en
icelui royaume et seigneurie Daragon pour garder
aidier et soustenir la pure et vraye justicie sur le fait de la
succession du dit royaume et garder que par forçe
impression ne autre maniere illicite icelle seigneurie ne soit
occupee et soumisse a tirennie et que la tres haulte et tres puissant
princesse la royne de Jerusalem et de Sicile
fille du feu roy Johan Daragon de glorieuse
memoire ou mosegneur mossen Loys son ayme filz ne
soient injurieusement ne par fraude ou impression forgites de la
succession de son dit pere ou ayeul et soit ainsi que le roy
mon souveran seigneur lays signiffie a la tres haulte
et puissant princesse la royne Yoland Daragon sa cousine et a
ses ambaxadeurs estants pour lours a Barcelone et le dite dame
par un des ditz ambaxadeurs vous a fait prier et requerir que
vous me voulisses recullir et les gens darmes qui vendroient
en ma compaignee pour la cause dessus dite et non pour porter ne fere
vilennie ne oultrage a nulli qui soit des dites seigneuries
Daragon ainsi comme amiz bien vuallans et celux qui venant
pour garder mantenir servir et honnourer ses dites seigneuries
et non aututrement offandre et ainsi comme louneur et la haultesse et
excellence du seigneur qui menvoye le requeroit et que vous qui estes
et avez este jusques ici au dit seigneur voisins et bon amiz
monstressiez exemple damour e toute douceur a toz les autres:
sur la quelle requeste selon que je suy informe fut par vous
moult noble governeur respondu avec deliberacion de voz hounourables
et sages consolz et conseillers que vous en
rescripriez au parlament de Cathaloigne
et que selon que le dit parlement vous en respondroit vous en feries
et men respondries: de la quelle responce la dite royne ma
tres redubtee dame la quelle vouz a tous diz amez gardez et honnourez
et pour houneur delle avez reccuz tant de bienz et de houneurs et
prenez encorez de jour en jour a et doit aver este bien petittement:
et quant a moy je men merveille moult et encores plus
que non obstant les dites gracieuses offers et parolles et
autres les quelles continuement vous ent este dites en vostre ville
vous ne voulez prandre aucune confiance en dit roy mon
souveran seigneur ainç
avez fait et fetes gens darmes pour moy resister ce que
nous ne autres des dites seigneuries navez encores entreprius
ne essaye contre nul des autres competiteurs ja soit ce quilz ayent
miz et metent encores gens darmes en les dites seigneuries et
y ayent fait et porte grans et irreparables dommages et non obstant
que plusere foiz que vous et les autres tant aux parlemens
comme per les notables cites et villes ayez este sommes
et requis a grant instançe
encores derrerement par le ault et puissant seigneur monsieur le
comte de Vendosme de par le dit seigneur que vous voulissiez
fere el garder equalite en la poursuite de la dite justice et que
toutes gens darmes buidassent et que si vous voulieu aide a les de
bouter que vous lauriez prontement aux despens du dit seigneur ou au
plus fort que vous souffrisiez que de la part du dit seigneur en fust
mis pareilli nombre comme les autres competiteurs desquelz ni
a cellui qui de cler droit aultesse puissance ne juste poursuite aye
ne doye surmonter le dit seigneur pour quoy vous les devez plus
favoriser que le dit seigneur ne moy et les autres qui venons par son
commandement: pour quoy moult nobles hounourables et sages sires
encores je vous signiffie que mon entencion nest ne na este ne aussi
je nay commandement de fere ne porter dommage a nulli subgite ne
habitant des dites seigneuries ains vueli et entens avec toute
ma compaignee passer en paient mon escot raisonnablament a la fin
dessus dite davoir obtenir declaracion de justice et reparacion sur
aucune inique et injuste nominacion et eleccion daucunes persounes du
dit seigneur et a sa dicte cousine tres suspectes par causes justes
vrayes nottories et tres rasounables. Et pour tant moult nobles
hounourables et sages sires de par le dit seigneur et aussi de par
les tres haulz et puissans princes et dames le roy et royne
de Jerusalem et de Sicilie les duc de Guienne
et de Bourgoingne et autres seigneurs de son
sanch je vous prie et requier tant que je puis que en ma dite entree
vous dounez et fetez douner a moy et a ma compaignee viurez logis et
autres choses a moy et a ma dite compaignee necesseres conduit
conseilli conffort et aidi ainsi que pour le bien de la besoigne
verrez et cognoisceres estre expedient et necessere a la fin et
intencion dessus dites et ainsi comme les diz seigneurs et dame et
moy jusques a ceste foiz en avons eu perfecte confiance et tellement
quilz doient demourer contens de vous. Et sur ce moy fere responce de
vostre bonne et clere intencion: et si riens voulez que le
puisse signiffies le moy quar ainsi comme jusques ici ne vous aye
escondit de riens que par nul de celle ville maye este requis je
metray poyne de lacomplir. Moult nobles hounourables et sages sires
et grans amiz je pri au benoist filz de Dieu que pour sa sancta grace
vous doine boune vie et longue. Script a Nerbonne le Xe jour
de juny. - Bouciquaut mareschal de France.