Mostrando entradas con la etiqueta Perpinyà. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Perpinyà. Mostrar todas las entradas

lunes, 1 de junio de 2020

CVII. Reg.n.1911, fol. 43. 12 may. 1396.


CVII.
Reg.n.1911, fol. 43. 12 may. 1396.

Nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. scientes et attendentes pro parte vestri fidelium nostrorum consulum ville Perpiniani nomine et pro parte universitatis ipsius ville et singularium ejusdem nobis fuisse humiliter presentata quedam capitula continentie subsequentis:
- Per moderacio del us et exercici del offici dels sobreposats de la orta de la vila de Perpenya son ordonades les coses seguents. Primerament quels dits sobreposats appellats de la orta de Perpenya a dicisir et declarar les questions et contrasts de gents sobre tales et dans donats en les possesions de homens de Perpenya et altres coses sien quatre axi com tro ara es acustumat ço es saber aquells dos del mester quels ortolans de la dita vila tots anys han acustumat elegir et aquells dos de la dita vila quels consols daquella tots anys acustumen elegir et que elegexen en la vigilia de la festa de sant Johan de juny. Pero si alcun any o anys apparie als consols de la dita vila esser fahedor que daquells dos quells elegexen ni hagues un dells forans habitadors de la dita vila que ho puguen fer ço es saber que pusquen elegir un de la dita vila et altre dels dits forans habitadors daquella o sils apparie fahedor que abdosos fossen de la dita vila quels pusquen elegir tots anys en la dita vigilia axi com es acustumat: aço retengut et reservat que si era questio o contrast davant los dits sobreposats de qualque cosa pertanyent a lur offici entre dos parts et la una part era ortola de la dita vila muller o fill de ortola et laltre part no era ortola ans fos altre menestral o persona de la dita vila o fora la dita vila que en tal questio o contrast no entervenguen ne hagen entervenir sino tres dels dits sobreposats ço es saber la un daquells dos del mester dels ortolans et los altres dos que no seran del dit mester et si fahien lo contrari quel juy o declaracio quells farien fos cas et va et no hagues valor. Item que si algun hom de Perpenya ha terres o possessions en terme de algun castell o loch de la terra qui faça comu et en les dites terres o possessions o fruyts daquelles li sera dat dampnatge o li sera feta tala quel hom de Perpenya sia tengut de denunciar al batle o a un consol jurat o sindich o en absencia lur a dues persones del loch on la possessio o possessions seran en les quals haura pres lo dan o tala et la dita extimacio intimen o denuncien al dit hom de Perpenya et si li plau la extima dins altres dos dies continuament seguents li facen satisfer lextima que feta hauran: et si nou fan dins lo dit temps quel dit hom de Perpenya hi puxa manar los sobreposats de la orta de Perpenya et perseguir la cosa axi com vuy se fa. Et en cas que dins lo dit temps lo dit batle o consols fessen satisfer al dit hom de Perpenya si de la extima feta per lo batle o consols o per los deputats per ells dels dits lochs lo hom de Perpenya no era o sera content que puxa manar los sobreposats de la orta de Perpenya los quals si per aventura faran semblant extima o menor quel batle o consols o altres per ells en aço deputats hauran feta quel home de Perpenya en aquest cas sia tengut de pagar la anada dels dits sobreposats et en aquest cas noy haje apellacio. Et si per ventura los sobreposats la fahien major quels dits batle o consols o per ells deputats quel hom del castell o comun si de comu se seria clamat sia tengut de pagar la anada dels dits sobreposats: pero en aquest cas sia legut a cascuna de les parts appellar sils sera vist faedor et perseguir lur fet axi et per la forma et manera que huy se fa: et aquell qui a la fi no obtendra sia tengut de pagar les messions: ço es que si lo hom o comun de fora obten finalment que la extima feta per los homens del castell era justa o menor de aquella que lo hom de Perpenya pach la anada dels dits sobreposats et totes altres messions et si lo home de Perpenya obten finalment major extima que per los homens del castell no li era stada feta que aquell de quis sera clamat li sia tengut de pagar totes les messions entegrament. Et semblant juy sia fet al hom estranger si nos ten per content de la extima dels homens del castell: axi matex per lo contrari si algun hom de Perpenya fa tala a algun estranger ço es que no fos de la dita vila que aquell que haura presa la tala ho denunciu al batle o consol jurats o sindichs o a aquell o aquells qui en aço per ell o ells seran deputats del loch on sera la possessio on la tala sera feta o en absencia lur a dues persones del dit loch les quals dius lo temps dessus dit façen lur extima et la denuncien al hom de Perpenya quis dira haver feta la tala. Et si dins lo temps dessus expressat lo dit hom de Perpenya haura satisfet a aquell qui haura presa la tala quey puxa lome del dit castell manar los sobreposats de Perpenya. Si empero en aquesta denunciacio faedora per lome de Perpenya o altre per ell o contra lom de Perpenya se seguia negacio de part o contradiccio per manera que sen hagues fer juhi: en aytal cas la cosa haja a venir denant los sobreposats de la orta de Perpenya per ço que en nengun cas o partit lo hom de Perpenya no sia tengut de fer juhi fora son ordinari directament o indirecta ne en neguna altra qualsevol manera. Item si algun de Perpenya o altre qui no fos de Perpenya vendra denant los sobreposats requirint los que vagen extimar en alcun loch o lochs alguna tala o dan a aquell donat quels sobreposats lo interroguen si ho ha denunciat al batle o consol jurat o sindich o altres persones del dit loch o lochs axi com dessus es dit on la possessio o possessions seran en que lo malifici sera estat fet et si ha servada la forma en lo segon capitol dessus contenguda: et si diu que hoc si es hom de Perpenya o estranger que sia tengut a son sagrament et pres aquest sagrament per los sobreposats que puxen anar en la manera que poden et han acostumat segons los provilegis de la dita vila us et observancia de aquells. Et en cas quels dits sobreposats anassen menys de la dita interrogacio et informacio prop dita que no pugen forçar alguna de les parts de pagarlos de la anada. - Item que si aprop la extima feta per los dits batle o consols jurats o sindichs altres per ells deputats a aço se seguia plet entre les parts et sen fahien appellations que neguna de les parts vulles lom de Perpenya vulles lestranger no puxa allegar la extima feta per los dits homens de castell per sententia com axi com dessus es dit nos sia dada per manera de juhi ans les parts hagen obtenir aytantes sententies com haurien si la dita extima no era feta. Item que de tots altres contrasts et questions ço es de carreres de feuders de margens de agulles de regatius de aygueduts o de altre qualsevol exceptat de les dites tales et dans se hage recors als dits sobreposats los quals puxen aquelles conexer sentenciar determanar et executar en la manera que poden et han acustumat segons los privilegis de la dita vila us et observancies de aquelles les coses contengudes en los dessus dits capitols no contrastans. Item que los dits sobreposats pus que hauran vists a ull los lochs dels contrasts et questions en que seran requests de anar et seran anats vinguen fer les dcclaracions et determinacions que oides les rahons et drets de les parts hauran a fer sobre aquelles et facen dins la dita vila de Perpenya en loch daquella hon han acustumat tenir et fer juhi exceptat daquelles que be nos poden declarar ne determenar sino al loch del contrast vesen a ull. Item que quant los dits sobreposats trametran lur saig o saigs en algun loch fora la vila de Perpenya per citar les parts o per citar testimonis o per fer assignacions o per fer execucio per prenament de penyores o en altre manera contra aquells qui hauran condempnats los dits saig o saigs lurs sien tenguts et hajen primerament requerir lo batle del dit loch o son lochtinent ol saig si ni ha qui facen les dites citacions o assignacions o execucions per prenament de penyores o en altre manera: et si lo dit batle del dit loch o son lochtinent o saig daquell les dites citacions assignacions o execucions fer no volra o fer allongara en cascun dels dits casos lo dit saig o saigs dels sobreposats en fadiga et falliment del batle del dit loch o de son lochtinent o del seu saig puxe fer o faça les dites assignacions citacions et execucions et prenaments de penyores axi et per la manera que sera manat per los dits sobreposats et que sobre la dita fadiga en cas que altra prova noy hagues sia donada fe a relacio del dit saig o saigs dels dits sobreposats. Item si per aventura lo dit saig o saigs dels dits sobreposats no trobaven al dit loch lo batle o son lochtinent o saig de aquell que ho hajen intimar et requerir a la casa del dit batle o del dit lochtinent o a la muller companyas daquells a fi de que hi trameten missatge et quels facen venir: et si no venie o venie e no complie les dites coses a que seria request adonchs en fadiga et falliment lur los dits saig o saigs dels dits sobreposats puxen fer facen et complesquen les dites citacions assignacions et execucions et prenaments de penyores axi com dit es. Item com sia per privilegi quels dits consols poden tots anys elegir un saig de la cort del batle de la dita vila o altre qualsevolra qui faça les citacions execucions et altres coses al offici dels dits sobreposats pertanyents et quel dit batle aquell et no altre haja a metre et jurar en poder seu: volem que daquiavant pus que lo saig haura jurat en poder del dit batle no sia tengut de jurar en poder del veguer de Rossello ni de negun altre official nel dit saig sia tengut de tenir taula axi com ne los dits sobreposats nel dit saig son acustumats la dita taula tenir: pero sia entes que si als consols de la dita vila qui ara son et per temps seran ab lo consell general daquella apparia quant que quant esser pus profitos et plus expedient a la dita vila et singulars habitants daquella usar dels privilegis et ordinacions de la dita vila o algu o alguns daquells en o sobre o contra les dites en coses los dits capitols contengudes en tot o en partida quels dits consols et singulars habitadors de la dita vila els dits sobreposats presents e sdevenidors ho pusquen fer et usarne en tot o en partida totes et aytantes vegades com als dits consols presents et venidors ab lo dit consell sera vist faedor et pus sils volran los dits privilegis et ordinacions et us de aquells en tot o en partida lexar et a les coses dessus en los presents capitols contengudes tornar et daquelles usar en tot o en partida et en aço puguen variar totes et aytantes veus quant que quant los dits consols ab lo dit consell volran et a ells sera vist fahedor.
- Ad supplicationem perhumilem vestri pro parte dictorum consulum et proborum hominum ville Perpiniani prefate capitula preinserta et omnia et singula in eis contenta laudamus approbamus ac nostre confirmacionis presidio roboramus. Mandantes per presentem cartam nostram gubernatori Rossilionis et Ceritanie vicario Rossilionis et Vallispirii ac bajulo Perpiniani ceterisque universis et singulis officialibus nostris presentibus et futuris et dictorum officialium locatenentibus quatenus laudacionem et approbacionem ratifficacionem et confirmacionem nostras hujusmodi ratas gratas et firmas habeant teneant et observent tenerique et observari inviolabiliter faciant per quoscumque et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. In cujus rei testimonium hanc fieri et sigillo majestatis nostre in pendenti jussimus comuniri. Data in villa Turricelle de Montegrino (Torroella de Montgrí) duodecimo die madii anno a nativitate Domini millessimo trecentessimo nonagessimo sexto regnique nostri decimo. - Vidit Sperendeus. - Sig+num Johannis Dei gratia regis Aragonum etc. - Testes sunt Berengarius episcopus Gerundensis frater Berengarius Marchi magister Muntesie Eymericus de Scintillis Eximinus Petri de Arenosio et Hugo de Angularia camerlengi. - Dominus rex presente thesaurario mandavit michi Jacobo Quinta. - Thesaurarius habuit eam pro visa. - Idem.