De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.

De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.

Lavors e no es maravella creix mortal anxietat con per trebayl alcun consegueix dampnatge o es sostret de condigne premi o loguer a son trebayl. Perque digna cosa es que per la escriptura e dictat de letres les quals de la nostra scrivania ixen axi als trebaylants loguer convinent sia donat que per inmoderada exaccio no sia als impetrants les letres massa carregades majorment con per aquelles letres execucio o subministracio de justicia es manada: cor con alcun per nostres letres no mera justicia mas gracia per nostra libertat consegueix egual cosa es que qui liberalitat reeb per satisfaccio de les letres si mateix reta pus liberable. Emperamor daço engir la taxacio de les letres de la scrivania nostra la dejus escrita ordinacio manam esser observada ne per les letres scrividores o segelladores alcuna pus avant sia hauda. Ordonam donchs que per letres de simple justicia dalcuna singular persona tan solament sien donats sinch solidos daquella moneda la qual correra en la terra on la letra sera escrita e atorgada si empero en alcuna terra nostra sera atorgada: mas si fora la terra nostra sera escrita e atorgada de la moneda la qual corra en les terres nostres mes propinques en lo loch on sera axi con es dit scrita e atorgada los damunt dits sinch solidos sien pagats. Si alcuna pero universitat o colegi qual que qual les dites encara letres de simple justicia empetraria deu solidos daquella moneda metexa pagar sia tenguda. Pero quant los impetrants son religioses mendicants o altres persones miserables lavors res no volem que per aquestes letres sia exigit daquells. En apres si la letra aquella contenia alcuna dispensacion o alcuna clausula especial que no sia de mera justicia mes alcuna gracia contena lav*(mancha)ors deu solidos per la dita letra sien exigits. Encara m** si sesdeven nos fer gracia a alcun remeten alcun deute peccuniari al qual a nos seria tengut per causa jutgada per aventura o per qualque altre contracte o per causa dalcuna condempnacio o encara per altra qual que qual lavors aquell al qual es feta la remissio daquesta moneda pach per la letra de la remissio dos solidos per cascuna libra de tota aquella quantitat la qual a ell sera remesa. Si pero alcuna pena corporal de gracia e absoludament a alcun remetiem a la qual ja fos estat condempnat lavors si amissio dorella o execucio de fustigacio remesa sera vint solidos pach per la letra. Mas per amissio remesa de ma o de peu o de lengua quaranta solidos sia tengut de pagar: e si de pena de mort remesa sera pach per letra cent solidos. E asso volem esser observat si aquell al qual es feta la remissio de les penes damunt dites haja en bens cent libres o enjus: cor si era pus rich mes dell sia exigit per les dites letres hauda rahon de la quantitat dels bens los quals sera trobat haver segons la manera prop ja taxada. Mas pero si per remissio daquesta pena corporal per nostre tresorer hauda sera alcuna moneda per aventura o per mutacio de pena degudament feta: lavors daqui sia reebut tant solament la meytat daquell preu lo qual se degra reebre si la remissio fos feta de grat segons les coses prop ordenades. E con a alcun remetrem exili perpetual pach per letra la meytat daquella quantitat la qual se deuria pagar si fos remesa pena de mort: per temporal pero exil si de dos anys o enjus sera remes vint solidos si oltra des anys tro a quatre anys trenta solidos e de quatre anys entro a quant que sia quaranta solidos pach per letra: hauda pero rahon de la riquea daquell al qual sera remesa la pena del exili segons que damunt es dit con se remet pena a altre corporal. Mas si alcun en juhi sera condempnat per crim mas en fuyta estan de nos per aventura a prechs dalcuna persona remissio obtenia de pena la qual fos a ell per crim imposada: lavors cor no deu esser de meylor condicio lo fugent que el detengut sia considerat lo crim per lo qual ses constituit en fuyta e si es tal crim per lo qual mort se degues esser donada aquell provat lo crim contra ell lavors aytant pach per letra com si verament fos condempnat. Si pero no pena de mort mas altra: lavors aytant pac con per remissio de mutilament de peu o de ma es damunt ordenat. E aço entenem de pena solament corporal: cor si son remeses per nos bens ja a nos per annotacio del fugent acquisits: lavors sia observat ço qui es estat ordonat dessus de la remissio de deute peccuniari. Mas si nos a alcuna persona volents gracia fer alcuna summa de moneda esser donada manam una vegada pero esser pagadora: lavors sia reebut per la letra a raho de dotse diners per libra: e la on dariem violario a alscuns anys molts alcuna quantitat de moneda: lavors per lo preu de la letra sien reebuts dos solidos per libre de la summa la qual en les letres es contenguda. Si pero donavem terres a tots temps o rendes a algu e als seus: lavors feta extimacio de la cosa donada tres solidos per libre per la letra sia pagat. Mas pero si sobre alcuna peccuniaria causa o sobre altra cosa en special consistent qual que qual sentencia donada sia de manament nostre o devant nos quaix en persona nostra e daço sien demanades cartes o letres una o moltes: lavors per lo preu daquelles se pagara deu solidos daquella moneda que correra en aquell loch on la sentencia se dara si lo plet sera de mil solidos enjus: e si sera de mil solidos ensus pagara a la dita raho. Si pero se dona sentencia sobre alcun dret axi con sobre privilegi o altre dret del qual es contencio entre les parts: lavors si es pladejat entre grans persones axi con entre alcunes universitats notables o potents o entre prelats o barons entre si o contra alcuna universitat lavors hauda rahon del negoci e de les persones entre les quals se pledeja pora esser reebut mes o menys: saul empero que setcentas cinquanta libres per cascuna letra en neguna manera no sobrepuig. E encara mes si per letres nostres se demana esser manat de tudor o de curador donador a persona o a coses dalcun si los bens als quals se provehira valen cinquanta libres o enjus sien pagats per letra sinch solidos: si pero mes valen entro a cent libres lavors deu solidos sien reebuts per la letra e ten axi daqui avant entro a cinquanta solidos: e volem que oltra cinquanta solidos en alcuna manera lo preu de la letra no munt. Encara mes si alcuna singular persona demana de nos letres de sagur conduyt per terres nostres: sia reebut per letra deu solidos per cascuna persona si son mercaderies o altres coses per les quals encara segur conduyt sia demanat: empero si es consentit per nos a alcun conduyt o asseguracio ço es que no puga esser pres per rahon de deute civil al qual axi con a principal o axi con a fermança es alcun per aventura obligat: lavors per libre pach dotse diners si es cert temps: pero si es a beneplacit pach sinquanta solidos: pero si ço del seu val de mil libres enjus. E si val ço del seu de mil libres ensus pach per la letra de sinquanta solidos tro en sinchcents e daço carregam la consciencia de nostre protonotari. Encara mes con si de gracia atorgam a alcun que no sia tengut a talles o a collectes o altres contribucions temporalment: lavors hauda extimacio dels seus bens e de la gracia pach per letra a rahon de dos solidos per libre. Si pero a alcun aço es atorgat perpetualment per si els seus o si per aventura satorgara per nos a alcun privilegi militar hauda encara rahon dels seus bens los quals se eximiran de talles o de collectes: pagara per letra a rahon de tres solidos per libre. Pero con a alscuns homens qui en temps en lo qual guerra havem son appellats per nos a host o a cavalcada gracia fer volrem que per aquella vegada noy vagen mes que per aço alcuna moneda paguen al tresorer nostre: lavors per la letra daqui faedora paguen si ço del seu valra cinquanta libres o enjus deu solidos e no pus si entro a cent libres donen vint solidos per la letra la qual hauran e axi de grau en grau si donada sera major summa: si pero de grat sens paga de moneda aytal cosa sia remesa: lavors si ha en bens cent libres o enjus vint solidos pach per letra: si pero mes a avant ha en bens: lavors sia muntada la quantitat que de doscentes libres quaranta solidos sien pagats e axi de grau en grau si mes munten los bens daquell. E si la dita gracia sera feta a alcuna universitat o universitats: axi matex sia hauda consideracio als bens de la dita universitat o universitats e segons la valor dels bens sia exigit per la letra segons la dita ordinacio. Encara mes de letres de gracia la qual alcunes vegades fem de trer alcunes coses vedades de les terres nostres qualsque coses sien feta extimacio de les coses les quals se deuran trer paguen per letra a raho de quatre diners per libre de la valor a la qual la cosa aquella sera estimada. En apres con alscuns crearem notaris publichs specials empero a fer cartes en alcunes certes terres nostres seran pagats per la letra sinquanta solidos daquella moneda la qual correra en les terres aquelles nostres on hauran especialment les cartes a fer: cor si eren creadors en Arago de jaqueses e si en lo regne de Valencia o en Cathalunya reals o barcheloneses e si en Cerdenya o en Corcega de moneda dalfonsins o daquella moneda que lavors hi correra e si en Mallorcha de mallorquins seran los sinquanta solidos per aquella letra pagadors. Si pero son creats a totes les terres nostres notaris cent solidos daquella moneda que lany correra en la terra on ell sera creat per la letra sien pagats. Encara mes con a alcun loch atorgarem que mercats o fires fer pusquen sia reebut per letra hauda rahon del loch al qual satorgara a rahon de multitud de cases o de fochs que per cascun foch aquell al qual fires o mercat satorgara dos solidos sien pagats per letra daquella moneda la qual corre en lo loch al qual la gracia sera atorgada. En apres si alongament que a cert temps no sia constret a sos creedors pagar atorgam si el deute es sinquanta libres o enjus lavors quintse solidos per cascun any del alongament seran pagats: e si lo deute es de cent libres lavors trenta solidos per cascun any sien pagats: e axi daqui ensus de major quantitat segons la rahon demunt dita major quantitat per letra sera pagada. Conseguentment encara si alcun nostre offici regidor atorgam o benefici ecclesiastich si aço per propri nostre moviment atorguem per la letra res no pach: si pero a supplicacio sua o daltre ho cometiem lavors rahon hauda daço que reeb per salari a un any a rahon de dotse diners per libre pach per la letra la primera vegada: cor per les altres vegades res no volem quen sia pagat si aquell meteix offici a aquella metexa persona o encara altre offici cometam. Mes encara si a universitat alcuna atorguem per alcuna causa per aventura per necessitat alcuna daquella a la qual aço atorgam e que pusca en aquell loch talla o sisa o qual que qual contribucio en les quals estranyes persones o privilegiades no contribuesquen a temps a certs homens imposat: lavors deu solidos tant solament com aço quaix justicia esgart per preu de la letra sien pagats. Si pero estranyes persones o privilegiades segons les coses per nos atorgades haurien contribuyr: lavors dotse diners per liura de la quantitat a la qual la dita exaccio muntar pora per les letres sien hauts: no volem empero que a mes ultra sinchcentas libras munt la summa. Pero on prelats o barons o altres quals que quals gracia de nos obtenrien que dels homens aquells subsidi pusquen exegir dotse diners per libra de aytal gracia per letra sien hauts. En apres moltes vegades atorgam a alcunes persones religioses per aventura o universitats privilegis per tots temps donadors o encara a vegades los antichs privilegis confirmam o encara a certes persones faens alcun cors de les quals volem esser reebut per la letra a arbitre rahonable del protonotari nostre hauda raho de la cosa o del privilegi lo qual se atorga e daquell a qui es atorgat cor en aytals coses nos pot degudament certa regla esser donada. Part asso cor aquelles coses qui de major fermetat salegren mes se poden agreviar: volem quels privilegis los quals segons nostra ordonacio deuen esser segellats ab bulla daur ultra la quantitat la qual per rahon del privilegi sera vint libras a la almoyna sien applicadores: e si ab bulla de plom seran segellats setanta solidos sien exigits dels quals tres libras al almoyna sien donadores. Volem encara e manam quel nostre protonotari consider diligentment les condicions de les persones per tal que als pobres los preus de les letres rahonablement sien moderats: mas en tots sesgart quels preus no pugen: ans la hon just e rahonable ho veura mes lo diminuesca que nol puig. No volem pero que dels familiars nostres o de nostra companyona la reyna per letres de justicia o per altres de prechs alcuna cosa sia exigida.

beneficis donadors

18 DE MAYO. Pena de mort, Pere dez Torrent, Francesch Pallares,

18 DE MAYO.

Reunidos, a las dos de la madrugada, el diputado militar y el real, un oidor de cuentas y otros varios individuos, para proceder a la lectura de los procesos e inquisiciones recibidas, contra Francisco Pallarés, conceller de Barcelona y otros, presos en la cárcel pública de la corte del veguer, (cuya lectura duró diez horas,) después de la correspondiente votación, pasóse a deliberar, acordando la sentencia que sigue:

Fou deliberat per los dits diputats e concell representants lo Principat de Cathalunya que per quant lo honorable En Pere dez Torrent ere del dit concell en lo qual specialment quascu ha prestat sagrament de servar e fer servar la capitulacio per tot son poder e aximateix de consellar lo que seria e sia a util de la cosa publica del Principat e sia vist per aquest proces ell haver contrafet a totes les dites coses e esser destruidor de la dita cosa publica. E axi mateix ell e lo dit Francesch Pallares conseller lany present portant insignies de la dita ciutat e havia carrech de conservar la cosa publica de aquella per quant abdosos son stats conselladors e principals ajudadors de fer e tractar concitacio sedicio tumults e conspiracio per divertir e destrouir la dita capitulacio e encara los dits diputats e concell qui representen tot lo Principat en general e persones particulars de aquell e encara aquesta tan nobla ciutat de Barchinona per les quals causes e rahons e encara attes que les dites coses redunden en tant gran deservici de nostre Senyor Deu de la Majestat del Senyor Rey e total destruccio de les libertats e cosa publica del dit Principat. Lur parer e vot es que los dits Pallares e Torrent (como el sedicioso Roger Torrent) deuen morir e de fet sien morts ofegats en la preso e apres sien posats a la plaça del Rey on stiguen tot hun dia en presencia de tot hom e apres sien liurats a sepultura ecclesiastica. Quant empero als altres delats nominats en lo dit proces los dits diputats e concell se aturen deliberacio per dema.

(Ya me gustaría a mí que las leys e libertats del Principat de Cathalunya en el siglo XXI fueran las del XV: 1462. Eso sí que era un buen Estatuto, Estatut. Y el de arriba un buen procés para acabar con tanta chusma en la Generalitat, antiguamente la Casa del General, Casa de la Diputació.)

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir las cartas que siguen a continuación.

Als molt honorables e savis senyors los consellers de la ciutat de Vich.
Molt honorables e savis senyors Per lo honorable Nantoni Ferrer ciutada de aqueixa ciutat havem reebuda vostra letra regraciants vos los avisos en aquella contenguts e la vostra bona voluntat. Vos significam que ans de la recepcio de dita letra haviem satisfet e respost a tot lo que per vostres sindichs nos es stat dit e demanat segons vostre scriure. Daqui avant continuau vostre bo e virtuos obrar segons loablament haveu acustumat. Dada en Barchinona a XVIIII dies de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell representants lo Principat de Cathalunya prests a vostra honor.

Al honorable senyer En Nicholau Andreu procurador de la terra del General.
Honorable senyer. Per lo batle del castell Dampuries som certificats de la asserta intimacio en scrits feta als homens de remença del dit castell e terme per acompanyar la asserta bandera e com ells sobre aço recorrents a vos e a vostre assessor nols haveu dada la calor que de vostre ofici speraven de que havem gran admiracio car en tals necessitats abandonar los vassalls no es sens algun perill. E per ço vos dehim e manam decontinent reebuda aquesta aneu personalment no solament at dit castell mas en tots altres lochs de la terra del General e de paraula e encara ab veu de crida maneu a tots los poblats en la dita terra axi de remença com altres que tals preteses intimacions ne altres qualsevol manaments a ells fets o faedors no obtemperen sots pena de la vida e confiscacio de lurs bens sens expressa executoria licencia e manament nostres. En aço no siau negligents o remis per via o causa alguna com fahent lo contrari a nosaltres convendria procehir contra vos pertinentment e deguda. Dada en Barchinona a XVIII dies de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt reverends magnifichs e honorables los deputats del General de Cathalunya e concell lur residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Per avis de vostres grans reverencies e honorables savieses es la present una letra com vuy que es dimecres que comptam dotze de maig los veguers de aquesta ciutat han reebudes letres de la molt Excellent Senyora Reyna ab les quals los mana facen publicar aquella mateixa crida de la qual son vostres reverencies e honorables savieses avisades e per la qual revocar me trametes una letra manant me requiris los oficials qualsevulla aquella crida revocassen e de fet fonch revocada per la dita ciutat de Tarragona e lochs acustumats de aquella segons per letra mia ja son avisats largament. Ara encontinent que es vengut a ma noticia per manament ab dita vostra letra a mi fet he requests los veguers de aquesta ciutat dita crida no fessen ne publicassen en neguna manera. En altra manera quels acusaria les penes de fraccio del sagrament e homenatge que prestat han de observar totes requestes que per part de vosaltres los seran fetes e no resmenys per lo acuydament en vostra letra dit e aço mijançant lo notari publich de aquesta ciutat los quals veguers no han proceit en fer dita crida publicar ans crech han consultat sobre aço la dita Senyora Reyna. Suplicant vostres grans reverencia magnificencies e honorables savieses per letra vostra sia yo avisat com me tench a regir daqui avant en tals casos per tal que mils de mi e de mon ofici puixa a Deus primerament e puys a vosaltres donar bona raho. Dada en Tarragona a XII de maig del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXII. - De vostres R. magnifiques e honorables savieses humil servidor e los manaments prest obtemperar. - Pere Arlambau diputat local en la ciutat e camp de Terragona.

Molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors.
Dimecres a la una hora apres mig jorn o aquens prop quis comptave sinch del mes e any presents e devall scrits per mon loctinent fou rebuda una vostra letra closa e segellada ab senyal de registrada e per Johan Lombard correu vostre a ell presentada continent en efectu com la dita Senyora Reyna havia scrit devie scriure als oficials daçi publicassen certa crida ab la qual en efecte ere manat a tot hom generalment que axi de cavall com de peu nos acordassen en lo exercit de aquest Principat ne prenguessen sou ans si pres lo havien lo restituissen absolvent los del jurament e homenatge que prestat haguessen. Per la qual raho respectes e manaments en aquella dita vostra letra deduits e expressats per lo dit loctinent meu ab mija de carta publica testificada per lo notari e scriva de mon ofici fou request lo loctinent de vaguer de aquesta vila e vegueria al o al dit son principal. La dita crida era pervenguda e aquella per los lochs acustumats de sa jurisdiccio lo dit dia e quasi mija hora abans publicada havia empero absent lavors lo dit veguer fou request son loctinent juxta forma de la predita vostra letra que sots virtut de la seguretat per ell prestada o que prestar ere tengut de obtemperar vostres requestes la dita crida e tot lo procehit en virtut de aquella tornas decontinent al primer stament ab crida publica e en la manera que feta era stada tota dilacio e excusacio cessants certificant lo si lo contrari fehie e no complie la dita requesta de la cominacio en dita vostra letra adjecta e apposada les quals coses axi fetes e tractades per lo dit loctinent
meu decontinent lo dit loctinent de veguer se oferi prest e apparellat les coses requestes ab tot efecte complir juxta forma de la dita requesta e letra vostra de la qual inhibicio li fou feta axi com de continent no divertint a altres actes de fet procehi ab veu de crida publica a tornar tot lo procehit per lo dit Principat son al primer stament tota dilacio e excusacio en aquell acte cessants. E axi mateix disapte entorn les onze hores abans de mig dia que tenien vuyt del mes e any davall enarrats per un correu vostre quis nomena Sanxo Ferrando fou presentada al dit loctinent meu jo encara absent una vostra semblant letra
closa e segellada data en la ciutat de Barchinona a cinch de maig e any devall calendats havent en si com dins aquella trematreu copia de una crida ab la qual eren donades per enemigues de la cosa publica les persones en ella nomenades dehint e manant me que aquella crida vista la dita letra fes publicar en nom de vosaltres senyors de diputats e consell com a representants lo dit Principat per los lochs acostumats de aquesta vila sens empero nominacio e intervencio de algun oficial sino en la manera que ere scrita de mol a mot e com publicada fos fes aquella registrar en poder del notari daquesta deputacio local avisant vos ab ma letra del dia que les dites coses hauria exequtades segons aquestes coses e altres pus largament en les predites vostres letres se contenen a les quals me refir. E rebudes aquelles los dies e hores sobredits per lo dit loctinent meu ab aquella humil reverencia ques pertany de continent tota dilacio
postposada los dits dies e hores compli los manaments en aquelles expressats e feu publicar la dita crida per los lochs acustumats de aquesta vila per En Franci Ciscar corredor publich de aquesta vila migensant so de trompeta segons es acustumat en la present vila de mot a mot e sens nominacio ne intervencio de algun oficial juxta lo manament demunt dit e aquella feta registrar per lo notari de mon ofici. E per ço que sie de les dites coses memoria eterna e complescha vostre manament he manat fer la present en vosaltres destinar per lo notari e scriva del dit ofici per vosaltres a mi comanat en testimoni de les dites coses. E sia la Sancta Trinitat vostra special proteccio e guarda. Scrita en Muntblanch (Montblanc, Montisalbi, Tarragona) a XIII de maig del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXII. - Vostre humil servidor qui en gracia e merce de vosaltres me coman. - Lo diputat de Muntblanch. - Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los senyors de diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables los diputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya residents e Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors. La present es per avisar vostres honorables savieses com lo dia present en gir set hores apres mig jorn he reebuda una vostra letra e dins aquella una crida manant me aquella fahers publicar en la dita vila per los lochs acustumats la qual de present fiu fer e publicar en la forma e manera per vosaltres ordonada e manada per la dita vila e per los lochs acustumats e aquella he feta registrar en poder den Barthomeu Macet notari daquesta vila. E no pus per la present sino que sie la Sancta e individua Trinitat en vostra guarda e proteccio. De Camprodon a XI de maig any Mil CCCCLXII. - Qui en vostra gracia e merce de vostras R. e honorables savieses molt se comana Pere Moner diputat local de la vila de Camprodon.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e concell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Una letra he rebuda vostra dada en Barchinona a XIII del present e aquella vista stich no poch admirat del contengut en dita letra car podeu pensar que a mi per esser hun dels particulars de aquest Principat va tant com a qualsevol altre singular en la observancia de les libertats de aquell les quals per res que fins açi haja fet ni fassa no he violat ne entench a violar ans crech fermament haver fet e fer lo degut per queus placia no voler creure ço de ques fa demostracio en vostra letra ni dar me culpa deço que so net per paraules o propries pasions de gents car en fet e en pensa cuyt esser no corrupta en res qui tocas contra la capitulacio e haureus a gran grat que tots temps queus seran fets tals reports me vullan (vullau) de aquells scriure e conaxareu ne dare (daré; donaré) tal raho en forma que tot lo mon dira que jo he fet (fecho, hecho) fas (faig; fach; hago) e fare (faré; haré) lo degut. Scrita en la mia (meua; meva; mi, mía) vila de Hostalrich a XVII de maig del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXII. - A vostra honor prest En Johan de Cabrera comte de Modica.

Als molt reverends nobles e magnifichs senyors los senyors diputats e concell de Barchinona.
Molt reverends nobles e magnifichs senyors. Per alguns afers urgents al Principat de Cathalunya e necessaris a mi he delliberat trametre an Joan Andreu. Placiaus donarli creença com farieu a mi matex e fer ço que de vostra magnificencia confie e ordonau ço queus placia. De Ixer a XI de maig. - Prest a la ordinacio vostra Joan senyor Dixer.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors los deputats del General de Cathalunya e concell lur en la ciutat de Barchinona residents.

Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors. Air que comptavem quatorze del mes present de maig en vigor e virtut de una vostra letra la qual lo dia abans rebi closa e segellada dins la qual habia una crida interclusa. La dita crida en la forma e manera en dita vostra letra contenguda e expressada fiu publicar e cridar per la ciutat de Tarragona e los lochs acustumats de aquella ab veu de publica crida. Per ço ab aquesta mia responsiva letra certifich de dita publicacio de crida esser feta vostres reverencies e egregis savieses e magnificencies. Dada en Tarragona a XV del mes de maig any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta dos. - De vostres R. egregis e magnifiques savieses servidor humil. - Pere Arlambau deputat local en la ciutat e camp de Tarragona.

XCVIII, legajo cartas reales, 88, 3 mayo 1355

XCVIII. 

Leg. De cartas reales. Núm. 88. 3 mayo 1355.

Molt excellent e molt poderos princep e senyor: be creem que membra a la vostra altea que com vos senyor deviets partir de la ciutat de Barchilona per anar al vostre beneventurat viatge la vostra alta y poderosa senyoria ab gracioses e benignes paraules comana als consellers et conceyl de cent jurats (consell de cent, consejo de ciento) de la dita ciutat denant la vostra presencia dins lo palau reyal vostre de manament vostre senyor ajustats lalt e magnifich infant en Johan primogenit vostre duch de Gerona e comte de Cervera. La feel comanda qui per vos senyor era faedora del dit alt e magnific infant a esta ciutat vos senyor ja haviets dita e manifestada als jurats e promens de les ciutats de Saragossa e de Valencia e encare senyor la volgues dir e manifestar als sindichs de les ciutats viles e lochs reyals de Cathalunya en lo parlament que vos senyor tengues assi als dits sindichs: e que apres alcun temps vos senyor estant en lo port de Roses per espatxament del dit vostre beneventurat viatge trameses als consellers e promens de la ciutat de Barchilona una letra de la tenor seguent:
- Lo rey Darago. Promens amats e feels nostres: be sabets que la sanitat e bon estament de la persona del alt e molt car infant en Johan primogenit nostre duch de Gerona e comte de Cervera deu esser a nos molt a cor axi per deute natural com per be de nostres sotsmesos. E per ço com la tendra edat en que eyl es no sia sens algun dubte mudarli ayre: nos gordans lo loch on ses nodrit so es en la ciutat de Gerona tendriem per be que en special aquests tres meses destiu primer vinents estigues en la dita ciutat. Empero per la gran confianza que nos havem de la vostra leyaltat e recordants de la recomendacio que del dit infant vos havem feta volem que ab los amats consellers nostres en G. de Blanes e Ramon de Copons nodrissos seus e ab les dones quil tenen en poder e conexen les sues maneres e ab metges vullats aquests affers ab diligencia regonexer: e si trobarets que sia mes be quel dit infant vaja a Gerona que en asso vullats consentir e donar obra que ivassosament de fet se seguesca. Data en lo loch de Roses sots nostre segell secret lo XXV de maig lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCL quatre. Exa. R.
- La qual letra per los dits consellers e promens ab gran reverencia reebuda pensants que la eleccio o conexensa que vos senyor segons la tenor de la dita letra lus davets e lus comenavets sobre la partida del dit alt e magnifich infant era a ells e a tota la dita ciutat e universitat daquella de gran carrech considerats lestament e la condicio del dit alt infant e de la sua persona magnifica la qual es de gran pes: suplicaren senyor a la vostra gran altea per lur letra que denyas la vostra senyoria manar a ells si vos senyor volriets quel dit alt infant anas a la ciutat de Gerona o que romases en la dita ciutat de Barchilona: e vos senyor responent a les dites coses trameses als dits consellers e promens una letra de la tenor seguent.
- Lo rey Darago. Femvos saber que nos pensant en qual manera lalt infant en Johan primogenit nostre molt car duch de Gerona e comte de Cervera del temps de la sua nativitat ança ses nodrit en partida en la ciutat de Gerona e com laer daquella terra ses tota vegada confermat ab ell: havem ordonat que aquests tres meses del estiu so es juyol agost e setembre estia en Gerona. Perque jatsia aço que nostra intencio sia que vosaltres zelans tota vegada per la salut del dit infant hajats en aço bon voler: empero havem provehit descriure sobre aço a vosaltres. Perque volem eus manam que donets endressament quel dit infant vaja a la dita ciutat de Gerona segons que dit es. Data en Roses X dies anats del mes de juny en lany de M e CCCLIIII. Rex Petrus.
- E tantost senyor los dits consellers e promens volens axi com se pertanyia lo vostre manament complir donaren endressa a la partida del dit alt e magnifich infant e encontinent elegiren quatre promens assenyalats desta ciutat qui lo dit alt e magnifich infant acompanyaren e seguiren ensemps ab los honrats en Ramon de Copons en G. de Blanes e dona na Cathalana de Lança e altres domestichs del dit alt e magnifich infant de la dita ciutat de Barchilona entro que fo en la dita ciutat de Gerona en lo palau o alberch en lo qual lo dit alt infant havia acostumat estar: e apres senyor los consellers e promens de la dita ciutat de Barchilona havents en lur cor axi com fer devien la comanda que vos senyor lus haviets feta del dit alt e magnifich infant en la fi dels tres meses en la prop ensertada letra contenguts escriviren per lur letra als dits honrats en G. de Blanes e dona na Cathalana que com los tres meses per los quals lo dit alt infant devia estar en la dita ciutat de Gerona finissen que donassen obra e faessen ab acabament quel dit alt e magnifich infant tornas a esta ciutat: la qual cosa senyor los dit en G. de Blanes e dona Cathalana atorgaren. E encontinent senyor los dits consellers e promens de la ciutat de Barchilona tramaseren a la dita ciutat de Gerona dos promens assenyalats desta ciutat qui ensemps ab los dits honrats en G. de Blanes e dona na Cathalana e altres domestichs del dit alt e magnifich infant aquell alt e magnifich infant acompanyaren e seguiren entro que fo tornat a esta ciutat e fo dins lo palau reyal de Barchilona. E com senyor ara los dits honrats en Ramon de Copons en G. de Blanes e dona na Cathalana per vigor de manament per vos senyor als dits en G, de Blanes e dona na Cathalana feyt ab letra vostra senyor la qual fo dada en castell de Caller nona die februarii en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCLV entesessen o volguessen trer lo dit alt infant de la dita ciutat de Barchilona per manarlo segons que deyen a la ciutat de Gerona: senyor nosaltres haut primerament acort ab lo consell de cent jurats de la dita ciutat per tal com vos senyor haviets comanat lo dit alt e magnifich infant a consellers e consell de cent jurats havem molt affectuosament pregats de paraula o requests encara ab carta publica de la qual senyor trametem translat a la vostra senyoria dins la present letra enclos los dits honrats en Ramon de Copons en G. de Blanes e dona na Cathalana que ells entro senyor que daço hajam haut vostre manament no traguen lo dit alt e magnifich infant desta ciutat en la qual senyor merce de Deu es sa e alegre e axi en bona disposicio de la sua persona e millor que james sia estat e axi matex la ciutat senyor qui es be sana merce de Deu: majorment senyor car en la letra que vos senyor nos havets tramesa la qual fo dada en lo castell de Caller nona die frebruarii en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCLV en lo qual die fo feita la dita letra de
manament qui per vos senyor es estada tramesa als damunt dits en G. de Blanes e dona Cathalana e en la qual letra que vos senyor havets tramesa a nosaltres apres molt bones e gracioses paraules ha plagut a vos senyor significar a nos que vos senyor merce de nostre senyor Deu sots en bona disposicio de la vostra persona de la qual cosa senyor nos e tota la ciutat fom molt alegres en havem gran consolacio. Placia a nostre senyor Deu que do bona vida e longa a vos senyor e a la senyora reyna eus tenga en la sua guarda e en la sua comanda. E jatsia que vos senyor en la dita vostra letra apres moltes altres coses en aquella contengudes faent gracies a nostre senyor Deu per tal com ha restituida salut al dit alt e magnifich infant haja plagut a la vostra alta e poderosa senyoria loar la diligencia que haguem en la visitacio del dit alt e magnifich infant aytant con fo en la necessitat de la sua malaltia: pero vos senyor no havets fet manament a nos quel dit alt infant isque desta ciutat entenents senyor que la ciutat no seria be descarregada quel dit alt infant isques desta ciutat per anar a Gerona si vos senyor nons ho manavets e nons en scriviets axi com de les altres coses ha plagut a vos senyor a nos scriure e axi senyor com altres vegades per semblant raho havets scrit a nosaltres segons que damunt es contengut. Perque senyor significant a la vostra gran altea les coses damunt dites a la vostra reyal magestat senyor humilment supplicam que deny manar la vostra senyoria a nos ab letra scrita o signada de la vostra ma si volrets senyor quel dit alt e magnifich infant deja exir desta ciutat per anar a Gerona o si romandra en esta ciutat: car senyor nosaltres complirem ab acabament lo manament que vos senyor farets a nos sobre los dits affers. Senyor dels affers de les armades qui assi se fan per la vostra benaventurada venguda e dels quals vos senyor havets scrit a nos per vostres letres entenem que scriu largament a la vostra senyoria lalt infant en Pere lochtinent vostre senyor general e semblantment lonrat consell vostre senyor qui assi es ne scriu a la vostra magnificencia senyor humilment significants que nos en los dits affers fem e farem si a Deu plau axi com tots temps aquesta ciutat ha be acostumat fer envers vos senyor e los predecessors vostres. Senyor per semblant letra scrivim laltre die a la vostra senyoria dels affers demunt dits per una barcha armada la qual lonrat consell vostre senyor qui assi es trames a la vostra altea. Deus senyor vos do bona vida e longa e exalsament e victoria sobre los vostres enamichs. Scrita en Barchilona a III dies de maig del any de la nativitat de nostre Senyor MCCCLV. - Los humils sotsmeses vostres los consellers e promens de la ciutat de Barchilona si mateys ab humil besament de mans e de peus.
- Al molt alt e molt poderos princep e senyor senyor en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorques de Serdenya e de Corsega e comte de Barchilona de Rossello e de Cerdanya.

xcviii-reg-1403-fol-6-26-febrero-1356

22 DE ENERO.

22 DE ENERO. 

Se dio cuenta de varias cartas, y entre ellas de dos que el rey había dirigido al príncipe, de las cuales se mandó sacar copia, todas las cuales son del tenor que sigue.

El Rey.
Illustre muy caro e muy amado fijo. Recebimos vuestra letra por aqueste vuestro ambaxador que nos embiastes e entendimos lo que dezir nos quiso de vuestra parte por expedicion de lo qual scrivimos al lugartinent de nuestro thesorero mandandole de recaudo en toda manera porque vos con la bendicion de Dios partays e vos vengays para Lerida donde para quatro de novembre a el plaziendo entendemos de ser como todo mas extenso por el dicho vuestro embaxador vos sera referido. Dada en la villa de Fraga a XXIIII de octubre M. CCCC sexanta. - Rex Johannes. - Esta recibe por de mi mano. - Petrus Doliet secretarius. (Doliet : de Oliet, Oliete ?)

Al muy Illustre nuestro muy caro e muy amado fijo don Karles principe de Viana.
El Rey.
Muy Illustre Principe nuestro muy caro e muy amado fijo. Con correu que es venido del amado secretario nuestro mossen Barthomeu de Reus son venidas dos letras dirigidas a vos una del dicho mossen Barthomeu secretario e otra creemos de aquel vuestro qui alla sta. Embiamosvoslas con la present con las quales seredes informado del stamento de aquellos fechos. E muy Illustre Principe nuestro muy caro e muy amado fijo la bendicion de nuestro Senyor Dios e nuestra hayades. De la nuestra villa de Fraga a XXXI dias de octubre del anyo Mil CCCC sexanta. - Rex Johannes.
Post signatam. Recebimos vuestra letra embiamosvos las cautelas letras de cambio e de avisos desempachadas como dalla nos han seydo embiadas. Rogamosvos que vos vengades lo antes que pudieredes a Lerida a donde nos seremos mediant nuestro Senyor Dios el martes que primero viene. Data ut supra. - Dominicus Decho secretarius. (Decho : de Echo o Hecho ?)

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de comissio de cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Vuy entre II e III ores apres mig jorn havem rebuda vostra letra de XVIII del present per Molins correu a la qual responem. Quant es en haver aqui retengudes e deputades les XXXXV persones associades a les XXVII primeres par a nosaltres haver usat de molta discrecio e saviesa e feta bonissima e perfeta obra. Quant es en la divisio de nosaltres deliberada on lo Senyor Princep restas aci o fos trames en altra part ja vos havem vuy scrit com los senyors Rey e Reyna e Princep son partits per anar a Fraga e de alli lo Senyor Rey tirara en Leyda e nosaltres partirem dema si a Deu plau e per diversos camins tirarem la lur via e digmenge prop vinent tots nos havem a trobar en Aytona per continuar nostre ofici e fer e complir vostra voluntat. Mas considerat que al parer nostre la fahena fa senyal de caminar per bon cami semble a nosaltres la virtut unida no deures dividir ans esser molt necessari star continuament tots on lo Senyor Rey sera e axi ho farem fins altrament per vosaltres sia scrit tant per la bona conduccio desijada del negoci quant per la salut de la persona del dit Senyor Princep lo qual ans de la recepcio de vostra letra haviem deliberat tots o part ab licencia de la Majestat del Senyor Rey visitar sovint de Leyda o de Aytona o de la on nos trobem. En aquest interim mossenyors se veura la intencio del Senyor Rey e per vosaltres que de tot sereu continuament informats pera esser deliberat lo que semblara necessari e util per aconseguir lo desijat fi. De totes les dites coses vos havem volguts avisar per tant com creem e vostra letra mostre la intencio de vosaltres era que lo dit Senyor Princep fos encastellat o a Morella o a Miravet segons lo Senyor Rey havie per molts continuats dies significat. Pero pus la sua Majestat ha mes en exequucio portarlo en Fraga par a nosaltres la fahena començe pendre adolciment e no volriem la sua Altesa prenentho a molestia alteras alguna cosa. E ordonen vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sia. Scrita en Çarogoça a XX de janer any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Apres que ab nostra derrera letra vos havem scrit de tot lo necessari fins a la hora lo Senyor Rey a propri motiu per hun home de son consell nos trames a dir havie delliberat fer anar la Senyora Reyna e lo Senyor Princep en Fraga e la sua Majestat tirarie en Leyda de que nosaltres haguem molt gran plaer e consolacio per quant los sentiments precedents que de la sua Altesa a boca e alias haviem haguts fahien demostracio segons per nostres letres sou stats certificats de portar lo dit Senyor Princep encastellar a Morella o a Miravet de que haviem causat en nosaltres un tal abit de passio e tristor que aconortar nons era possible considerants que nostres supplicacions operacio alguna fructuosa no havien feta. E stants axi algun tant alegres per la dita nova de anar lo Senyor Princep en Fraga a XVIII del present a VI hores de nit arriba Auger de Casal correu ab vostra larga letra e altres coses en aquella mencionades de les quals havem hagut grandissimo plaer veents la molt loabla uniforma sforçada e inseparable unitat concordia e voluntat de tots e lo que be sanctament e deguda per defensio de les leys e libertats de la patria o alias es stat delliberat. Empero vist que lo Senyor Rey a propri motiu (motu proprio) ha feta dita delliberacio e ja la ha mesa en exequucio com sia partit vuy mati e la Senyora Reyna e lo Senyor Princep ensemps los quals havem acompanyats fora ciutat ha paragut a nosaltres es començar (escomensá) cami de adolciment a la fahena portant lo dit Princep a una legua de la vegueria on fon detengut car menys havia a fer de alli aportarlo en Leyda. E hoydes algunes paraules a nosaltres reportades per homens be assenyalats del consell del dit Senyor Rey significants que la sua gran Altesa com sie en Leyda se metra facilment en algun cami de gracia e entendre en lo que li es demanat per justicia som entrats en pensament esser mes expedient sperar la lectura de dita letra en Fraga o en Leyda si a vosaltres mossenyors sera vist per no desviar la anada del dit Senyor Rey qui sens tot dubte de la dita letra haguera hagut molta molestia facilment fore commutada en altra part e loch en no poch dan e perill de la persona del dit Senyor Princep e encara del fi desijat car una de las pus fortes rahons que lo Senyor Rey fa de no condescendre a nostres supplicacions es per quant diu que la representacio vostra e nostra farien creure als miradors que la sua Senyoria quasi cohartada hauria portat lo dit Senyor Princep en Leyda e mes que seria vist atorgar la sua real clemencia haver contrafet a les leys del Principat lo que no creu ab tot per nosaltres hi sia stat complidament satisfet. Per los sguarts dessus dits e considerat que al nostre parer la materia se dispon a cami havem fets aplegar los missatgers de aqueixa ciutat e de Leyda e de Perpinya als quals legida vostra letra e recitades les coses dessus dites e per ells comunicats a nosaltres certs rahonaments haguts ab lo Senyor Rey havem delliberat vosaltres mossenyors esser consultadors de totes les dites coses e suspendre lo efecte de vostra dita letra fins a tant per vosaltres sie altrament delliberat e ordonat. No creguen vostras reverencies nobleses magnificencies e honorables saviesas pusillanimitat ne altres rahons o causes haver dada causa a la consulta mas sols los respectes predits. Vosaltres mossenyors pensau en tot e triaune lo millor car ab jurament e sens nosaltres complirem tot lo que delliberareu e ordonareu. E notants alguns mots de vostra letra e per alguns particulars avisos no volem callar esser marevellats dirse nosaltres no haver dites e applicades a la Majestat del dit Senyor Rey ab deguts gests e continença totes les coses de que nos haveu scrit car del contrari per nostres letres e altrament conste. E lo que ab vostra dita letra volieu fos dit al Senyor Rey la fidelitat e constancia dels cathalans esserse comprovades en sa reyal persona per lo ques attenta del net del Senyor Rey de inmortal recordacio molt ha per nosaltres li fon dit e moltes altres mes segons veureu en nostra letra de VIIII del present en aquell pas on diu mesclanthi alguns retrets dels serveys e fidelitat que aqueix Principat ha fets e mostrada a la sua Altesa vivint lo Senyor Rey son frare e apres et cetera En la partida del Senyor Rey havem dit a la sua gran Altesa que sabuda la sua partida lo Principat de Cathalunya manave dir a la sua Altesa fore molt alegre e content ab la reyal persona la Senyora Reyna Illustre Princep e Infants anassen e stiguessen en tot loch continuament e que placia a nostre Senyor Deu dispongue en lo seu cor qui deu star en sas mans e poder tals delliberacions que sien altrament a contentacio a consolacio de aqueix Principat que no son stades fins vuy. E lo dit Senyor Rey ha respost que juxta la deliberacio sua hira en Leyda e aqui se asseura a totes coses veure e provehir e aquesta es la sua intencio jatsia dix lo dit Senyor Rey per alguns sie dit lo contrari. Certificantsvos mossenyors com lo dit Senyor Rey ha manades moltes letres pera vosaltres e moltes universitats e persones de aqueix Principat. Ab aquelles veureu llur afecte. Nosaltres partirem dema si a Deu plaura per tirar la sua via. E ordonen vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses lo que plesent lus sie. Scrita en Çaragoça a XX de janer any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

20, 21, 22 de septiembre, 1461

20 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, por ser domingo.

21 DE SEPTIEMBRE.

Tomáronse, en este día, varias deliberaciones de interés secundario, siendo la principal, que se pasase la respuesta de los Embajadores a las ocho personas encargadas de contestar, para que calculasen lo que les pareciese más oportuno.
Reunidos otra vez por la tarde los señores Diputados y oidores, comparecieron los nobles don Juan de Ixar y don Francisco de Pinós, junto con los caballeros Bernardo Çapila y Bernardo Fivaller, quienes, de parte del Primogénito y de su consejo, manifestaron que dicho Señor se encontraba peor aun del accidente que había tenido y siguiendo con igual peligro; en vista de lo que, y contristados con tal nueva, después de haber conferenciado, tomaron las siguientes deliberaciones:

Que por todos los monasterios e iglesias se hiciesen rogativas y oraciones por la salud del Señor Primogénito, y por la bienandanza del Principado y toda la república;
Que se eligiesen nueve personas para visitar y cuidar continuamente al Señor Primogénito durante su enfermedad;
Que se facilitasen a dicho Señor, en razón de su enfermedad, mil florines de oro, y más si conviniere del tesoro de la Diputación;
Que se nombrasen otras nueve personas, para que, según lo que resultara de la enfermedad del señor Primogénito, se ocuparan de reconocer la capitulación, y ver lo que fuese más conveniente para su observancia;
Que se haga saber el estado del señor Primogénito al señor Rey, su padre.
Después de lo que, pasaron a la elección de las personas que debían componer las dos referidas novenas.
Signen varias cartas que se recibieron, y de que se dio cuenta en este día.

Als reverent venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en la ciutat de Barchinona.
Lo Rey.
Reverends venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels nostres. Ja per altres vos havem scrit axi del fet de mossen Crespa alguazil nostre lo qual no essent hagut per odios ni per suspecte a aqueix Principat es stat empaxat en lo exercici del dit ofici de alguazil nostre e ço mateix es stat de En Pere de Santdionis en lo exercici del ofici de regent la vegueria de Gerona e de Besalu essent per nos creats debitament havem raho de massa grant admiracio como sian coses contrarias a la real preheminencia e superioritat nostra e contra forma e tenor de la capitulacio e molt major causa de admiracio havem haguda com havem sabut que mossen Burgues seria stat empatxat en lo exercici de la vegueria de Barchinona essent per nos debitament creat e no essent hagut per odios ni per suspecte al dit Principat e com havem sabut que a micer Francesch Ponz serie stat fet manament que exis (de exir, eixir; no sortís de sortir) de Barchinona e vegueria de aquella e tot aço serie contra la dita capitulacio no solament mes contrari a nostra preheminencia e superioritat e a les constitucions de Cathalunya. Quant sie de advertir en aquestes coses podeu pensar per ço reduint vos ho a memoria aquelles vos encarregam e manam quant podem que per rendre e fer vostre degut e per observacio de la dita capitulacio façau tot ço e quant a vosaltres se sguarda e fer deveu a fi que nostra reyal preheminencia e posterioritat sie conservada e en res no lesa e les constitucions de Cathalunya e la dita capitulacio sien conservades e res contra aquelles no sie fet ni attemptat avisant vos que nos no poriem tollerar ni comportar tals coses ab bona paciencia. Dada en Calatayut a XV de setembre del
any M.CCCCLXI. - Rex Johannes.

Als molt honorable e de molt gran saviesa los senyors diputats del General de Cathalunya en Barchinona.
Molt honorables e de molt gran saviesa senyors. Dimecres prop passat rebi una vostra letra closa dada en Barchinona a tres del present ab la qual manau a mi sollicite los consellers de aquesta ciutat vos trameteu en forma publica doblada la loacio e aprovacio dels actes fets sobra la concordia de la terra ab lo Senyor Rey la qual letra per mi reebuda de continent volent deduir a degut efecte los vostres manaments volgui parlar ab lo conseller en cap quim respos ne comunicara ab los altres. En apres air que era digious vehent nom fahien resposta a mi personalment a la casa de la ciutat hon eren ajustats los consellers e lo notari de la casa e alguns prohomens e per mi los fonch comunicada la letra e finalment quels plagues donar compliment a la demanda. A la fi digueren que ja havien trameses les dites cartes e trobantse aqui lo notari dix que ja hi havia donat ell recapte e que Gabriel Vinet qui era stat sindich les havia rebudes per trametre les. E axi ells me haviaren. Vuy demati ha volgut saber ab lo dit Vinet si havie trameses les dites cartes respos que no ans ell les tenia fiu li lo maravellos pus les tenia com no les havia trameses dix que per certs sguarts e que los consellers ho sabien pero yo cavi tant per saber la causa de la triga e fui cert e que per tant com Leyda e Gerona no les havien trameses ni havien fermat o loat ell no les havie trameses. E axi sen ana sens pus per que molt honorables mossenyors de tot aço certifich vostres molt honorables savieses les quals manen e ordenen de mi tot ço que voldran ordenar offerint me prest complir vostres manaments. E conserveus la Sancta Trinitat en la sua proteccio. En Vich a XVIII de setembre del any Mil CCCCLXI. - De vostres molt honorables savieses servidor qui a vosaltres se recoman.
- Johan Molins.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e conçell en virtut de la comissio de la cort elet residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles o magnifichs senyors. Alguns dies ha passats per lo diputat local de aquesta ciutat ho per son loctinent fou presentada a nosaltres una letra de vostres reverencies contenent que en certa informacio que per lo veguer de aci se havie a pendre sobre certa articulacio dada per don Joffre de Castro calla major de Cervera sobre certa novitat que alguns del regne Darago ab lurs complices e sequaces han feta en dos lochs seus que te en Arago deguessem fer aquella asistencia calor e favor que obs hi fos per saberne millor la veritat segons en dita letra dites coses e altres son pus stesament contengudes. La data de la qual fonch en Barchinona a XXVII dagost prop passat. E reebuda dita letra de continent entenguem en assestir en dita informacio e fer aquella calor que fonch necessaria al loctinent de cort e veguer de aquesta ciutat lo qual aquella ha reebuda e tremet a vostres reverencies per lo notari qui aquella ha continuat pregantvos afectadament vos placia attendre e provehir en dits fets que los mal feytors sien castigats car no tement ne sperant correccio se stenen ja a robar los qui porten formatges aci e altres viandants a dues legues de aci que algu no passe altrament si ja no ve ab bona companya per que es molt necessari provehir hi. E sie molt reverends senyors lo beneyt Jesus en custodia de vostres reverencies. De Leyda a XVI de septembre any Mil CCCCLXl. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Una letra ab certa plica closes e segellades de vostres reverencies havem reebut e a nos son stades presentades per lo honorable diputat local de la present ciutat e per son loctinent contenent dita letra en efecte que vostres R. escriuen al diputat local que en virtut del sagrament e homenage per nos prestats de obtemperar e executar vostres requestes reebessem bona e verdadera informacio sobre les coses contengudes en certa articulacio per part del dit don Jofre de Castro Calla major de Cervera presentada per certa novitat que el dit noble preten esserli feta en Arago per alguns aragonesos e lurs complices e sequaces per quant ell haurie pres sou en lo exercit de aquest Principat per la liberacio de la persona del lllustrissimo Senyor Primogenit segons en dita letra pus stesament dites coses e altres son contengudes. La data de la qual fou en Barchinona a XXVII de agost prop passat. En apres hem una letra vostra tramesa al diputat local contenent en efecta inter alia que si per part del dit noble seran presentats altres articles sobre a aquells reebessem bona e verdadera informacio de totes aquelles persones que per part del dit noble fossen nomenades segons en dita letra pus stesament se conte e rebuda per nos dita letra ab la dita plica de consell del honorable micer Jaume Riquer doctor en leys assessor nostre ordinari nos oferim complir e exequir les coses en dita letra contengudes e de fet procehim a rebre la informacio damunt dita sobres los dits articles en dita plica contenguts e sobre altres articles davant nos donats per lo procurador del dit noble de la qual informacio e altres actes davant nos fets vos trametem copia corregida e examinada closa e segellada ab lo segell del ofici a nos comanat sots nombre de cent cinquanta quatre fulles de la forma menor en la present interclusa. Dada en Leyda a XVI de septembre del any de la Nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - Steve Daso loctinent de cort e veguer de Leyda per lo molt alt Senyor Rey prest a vostres
ordinacions.

Als molt reverends e magnifichs mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Mos senyors molt reverends e magnifichs. Una letra he rebuda de vostres reverencies e magnificencies ab altres la data de la qual fonch en Barchinona a XXVII de agost prop passat contenent en efecte que yo vistas en virtut del sacrament e homenatge qui son tenguts la cort veguer e altres oficials a quis pertany reebessen les deposicions dels testimonis que foren administrats per lo noble don Jofre de Castro sobre certs articles qui foren tramesos apart closos e altres qui volgues donar lo dit noble e aquells reebuts closos e segellats vos trametes per persona fiable. E no res menys donas als dits oficials certa letra a ells a quiscu dells diligida e altra letra als honorables pahers de aquesta ciutat manant mi pregas e instas a aquells en lo dit negoci prestassen tot auxili favor e expedicio segons totes aquestes coses largament son vistes en la dita letra a la qual me refir la qual letra reebuda ab aquella honor e reverencia ques pertany de continent presenti la dita letra diligida al loctinent de cort y (y griega como nexo) veguer com encara noy hage veguer e migançant una cedula ordonada per mon advocat lo requiri que ab degut efecte e tota diligencia en virtut de liurament qui es tengut complis les coses en la dita letra e cedula contengudes e per semblant presenti la letra dirigida als dits paers ells pregui sobre lo contengut en aquella lo qual loctinent ab son assessor se oferia apparellat complir ab tot efecte les dites coses per semblant los dits pahers ab molta voluntat so oferiren prestar tota ajuda consell e favor possibles. E axi de fet lo dit loctinent ensemps ab son assessor an presos tots aquells testimonis qui la part del dit noble a nominats e volgut produhir e aquells examinats be e diligentment juxta los articles en lo primer e segon loch donats tostemps asistint hi e consellant los dits honorables pahers segons vostres reverencia e magnificencies per los actes de aquen rebuts poran veure. E com la part del dit noble no hage volgut pagar lo scriva e altres treballants ne yo hage manament que fes bestraure a les dites messions
quant per aquesta causa quant encara per que los actes reebuts vagen per persona fiapble yo ensemps ab mon advocat e semblants los dits honorables pahers havem deliberat que lo discret En Gaspar Palares qui es stat scriva per lo dit loctinent de cort dels dits actes aporte aquells a vostres reverencies e magnificencies sera ordenat e manat. Los dits testimonis e deposicions de aquells van closos e sagellats ab lo sagell del dit loctinent de cort e veus molt senyors reverents e magnifichs la expedicio qui e donada a vostres manaments. Sab Deus que yo e mon advocat no y som (y como hi, hic) haguts ab tota aquella diligencia quens es stat possible.
E tingueus nostre Senyor Deus en sa proteccio e guarda. De Leyda a XVI de setembre any Mil quatrecents sexanta hu. - Quis comana en gracia vostra Pere Arnau Segrera loctinent de diputat local de Leyda.

Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. No dubtam que lo nostre frequentat scriure de una matexa materia nous sia ja cosa enujosa e molesta com es a nosaltres oyr aquella pero mes stimariem fallir en callarnos res concernent interes vostre que no enujar vos en lo tal scriure del qual nos streny lo carrech a nosaltres donat per les reverencies e magnificencies vostres e lo que la Majestat del Senyor Rey aci nos imposa. Huy dada de la present som stats demanats per lo dit Senyor Rey e ab lo tema acustumat que nons podia dir sino enujoses coses nos ha significat com sa Excellencia havia provehit mossen Burgues de Viladecans del ofici de regent la vegueria de aqueixa ciutat lo qual admes per aqueix consistori enapres lo conçell de la ciutat per pregaries ordinacio e manament del Senyor Primogenit se era detengut en la dita admissio per la qual raho no era stada feta. Preten lo dit Senyor Rey aço procehir directament contra la capitulacio de la concordia car si los oficials per sa Majestat donats son al Principat odiosos o suspectes deuen per aqueix consistori esser donades les causes ço que no es stat fet abans lo dit consistori lo havia approvat mas es stat reppellit per lo dit Senyor Primogenit o per ell per la dita ciutat qui en aço diu no han tal participi. E semblant diu esser stat fet den Guillem de Biure en lo fet de la alguatziria. Mes nos ha significat lo dit Senyor Rey com lo dit Senyor Primogenit havia e ha foragitat de aqueixa ciutat micer Ponç no permetent aturas lo vespre que li fonch fet lo manament en la ciutat abans li convingue axir (exir, eixir; no sortir, surtir) ora per ora la qual cosa per semblant dir procehir contra forma de la dita capitulacio qui totes coses consellades o fetes per los consellers o altres persones en servey de una part o de altra cassa e aboleix e de aquelles nos pot haver raho alguna. E si de altra cosa lo dit micer Ponç es inculpat deviali esser fet proces abans de talment contra ell enantar ço que per semblant es stat fet a mossen Soler de Requesens e a hun seu frare. Adonchs preten lo dit Senyor Rey que lo tal praticar no es sino expellir sens alguna conexença totes aquelles persones qui al dit Senyor Primogenit e als qui tals coses li sucgereixen no seran exceptes ço que redunda en molta derogacio del dit Senyor Rey e contra lo tenor de la capitulacio dessus dita. Item mes nos ha dit lo Senyor Rey que lo Senyor Primogenit no devent ne podentse entrametre juxta forma de la dita capitulacio de la Serenissima Senyora Reyna e coses sues ha contrafet e contrafa car si ha expellits e fets fugir quants homens havia en lo loch seu de Vilagrassa de la baronia de Tarrega e mes ha provehit e manat estar fets certs enantaments contra los juheus de la dita vila de Tarrega contra les leys e libertats del Principat e la capitulacio dessus dita los quals e altres prejudicis e greuges si per una o dues vegades eren attemptats serien facil cosa de esser preterits o remesos pero la perseverancia e continuacio de tants de aquells. Diu lo dit Senyor Rey sobrepuja e venç tota pasiensia e ja la sua Majestat tollerar no ho poria. E com vosaltres e cascuns per qui la capitulacio es stada fermada diu que sian e siam tenguts no solament a la observacio de aquella mas en ajudar mantenir e defendre la dita capitulacio e la observancia de aquella per tant lo dit Senyor Rey nos ho ha volgut notificar ço que ha ja fet per tantes altres vegades encarregant e manant nos queus ne scrivam per esser fet per cascuns son deute o mes demanant nosaltres lo consellasem en ço que la sua Excellencia fer deja. A les quals coses donada per nosaltres breu resposta ab tota reverencia e humilitat que plagues a la Excellencia sua haver nos per scusats en aquella part del consell demanat si en allo no satisfahieu a sa peticio per la causa que ja en laltra vegada li haviem dita. E que de tot lo que per sa Majestat nos era stat significat en dies passats haviem scrit perque plagues a la sua Majestat no congoxarse car speravem de vosaltres tal resposta que pensavem succehiria a contentacio de la Excellencia sua. E encara volents nosaltres donar alguna raho en lo fet de Vilagrassa en quant ne haviem compres que era per instancia de creedors e per lo proces fet per lo veguer de Cervera lo dit Senyor a aço responent que may los dits creedors se foren moguts ne ara ni ha sino hu la instancia del qual no passara tant avant sino fos la voluntat dels qui empenyen la cosa. Ha manat lo dit Senyor Rey que en scriure e rescriure a vosaltres no falgam (la l quizás es una i en el original) perque tant avisats e asabentats no falgats en retre en tot e per tot lo deute vostre. E veus aci molt reverent egregis nobles magnifichs e honorables senyors la causa de la present consequtiva a les altres tantes que havieu trameses a les reverencies e magnificencies vostres les quals Deu guart e aquelles ordenen de nosaltres lo quels placia. De Calatayu a XII de setembre any Mil CCCCLXI. Apres feta la present en la vesprada del dit dia es entrat mossen de Poblet per lo qual havem rebuda vostra letra e hoyda la sua relacio conforme al memorial per vostres reverencies e magnificencies a ell fet lo qual havem vist e legit. Hir digmenge a XIII del present fom ab la Majestat del Senyor Rey e fonchli explicat lo dit mossen de Poblet ha portat. La Majestat sua nos ha demanada copia del dit memorial al dit mossen de Poblet fet e nosaltres vist que de les primeres instruccions juxta la ordinacio vostra li era stada dada que pertinentment li devia esser dada del dit memorial qui satisfa e dona raho a la composicio de les dites instruccions e al perseverar de aquelles havemli ofert la dita copia donar e huy (o buy, la h está muy cerrada o es una b) dia dejus scrit li es stada donada. Dels quens respondra o dira sereu en apres si convindra avisats e nous podem obmetre ço que lo dit Senyor Rey en lo dia de hir nos dix apres del dit parlament continuant ses acostumades exclamacions segons dix ço es que ara novellament son stades aqui preses ubertes e legides letres de sa Majestat la qual cosa diu no proceheix de assentiment vostre ne de la ciutat mas per atreviment e obra de algunes privades persones e aço ab lals que dessus ha manat lo dit Senyor vos signifiquem creent vosaltres no ho haureu per accepte e que attendreu a la sua honor e no permetreu sia axi praticat en letres de la Excellencia sua. Closa a XIIII del dit mes de setembre e any qui dessus. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya. - Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya.

El envío de esta carta se retardó por lo que se verá a continuación.

Per quant havem ja fets tants correus es stat deliberat trametre aquesta per lo present portador qui es fill den F. Pi notari de aqueixa ciutat e va per sos afers. Volents perdonar a tantes despeses.
En apres nos ha occorregut detenir la present fins haguessem del Senyor Rey la sua deliberacio e resposta per la qual som ab sa Majestat lo dia passat que comptavem XV del present. Suplicants aquella per la dita resposta induhints per aço rahons de la molta triga que fem aci infructuosament e no ab prou descencia perque plagues a la sua Altesa donar nos expedicio presta dix nos lo dit Senyor que ho havia molt a cor ab tot que per occupacions de la cort de aquest regne sa Senyoria no havia pogut encara deliberar mas que lo dia seguent indubitadament no haguera determenat ens responguera. Adonchs nosaltres supplicants que fos axi ab tot efecte e volents partir per aquella ora de sa Majestat encara nos feu de ses acostumades exclamacions per causa de una del Senyor Primogenit tramesa a sa Majestat sobre lo fet de mossen Nogueres. En la qual lo dit Senyor Primogenit mostra retenir indignacio contra aquell ço que preten lo Senyor Rey es en contra la concordia e capitulacio de aquella. La excusacio que poguem ne sabem per nosaltres fonch feta. Enapres huy a XVI del dessus e dejus scrit mes venguts nosaltres a la Majestat del dit Senyor nos ha dit haver vista e regoneguda la deliberacio e resposta vostra feta a la consulta per la qual es anat mossen de Poblet e contentarse la sua Altesa de la dita resposta car ab tot alguna diversitat haja en les paraules e en la composicio de aquelles o la forma e modo que adaptar eren demanades pero que lo efecte es hun mateix e assats es vist satisfer a la peticio del dit Senyor Rey e a la fidelitat e bon nom del Principat e honor de la sua reyal corona deduides per sa Majestat en aço algunes rahons e referintse a ordinacio en scrits que lo seu protonotari tenia aqui en les mans e la qual per manament del dit Senyor Rey nos fonch legida. Per les causes donchs en aquella contengudes nos ha dit lo dit Senyor Rey no afreturar per lo present la anada nostra en Castella. Regraciant a vosaltres e al Principat la bona voluntat e dient ab molta humanitat aquelles o semblants rahons que en la scriptura son contengudes la qual per manament del dit Senyor Rey nos fonch donada. E fet fi a son parlar fonch e es stat repplicat per nosaltres que al Principat era molta consolacio e gracia que la sua Altesa mostras haverne contentacio com la fidelitat de aquell e devocio envers la sua Majestat meritava. Enadim enapres ab humil supplicacio que per total repos dels animos dels poblats en lo dit Principat a sa Excellencia plagues provehir indiferentment de tots los oficis ço que era vist molt necessari a la cosa publica del dit Principat e concernent servey de sa Altesa. A la qual cosa lo dit Senyor nos ha respost que ja per sa Excellencia era provehit dels oficis dels quals recaure necessitat era vist e ab tot axo encara en los altres volia attendre e fer lo que benavenir de aqueix Principat sia. Es stat replicat per nosaltres de la necessitat de cascu dels dits oficis restants a provehir assignantment del ofici de portantveus de governador per manament del qual pren molt detriment la cosa publica. De totes les dites coses molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors vos fem lo present avis. E ab la present vos trametem copia de la dita cedula per lo dit Senyor Rey o manament seu donada daquiavant. Vegen vostres reverencies e magnificencies que pus som licenciats del dit Senyor Rey si ab vostra bona licencia donarem obra a la nostra tornada. E de la vostra deliberacio feunos presta resposta car daquiavant nosaltres aturar aci es vist esser cosa indecent e infructuosa. E certament som en molta admiracio que a tantes letres queus havem trameses e coses que per aquelles vos havem significades nons havets respost fins aci perqueus placia satisferhi com per la honor e interes del Principat sia molt necessari. La Sancta Trinitat molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors vos tinga en guarda sua. - Closa derrerament a XVI de setembre any dessus dit.

Sigue la cédula inclusa en la contestación del Senyor Rey.

La Majestat del Senyor Rey satisfent a la resposta que li es stada feta per los molt reverend egregi noble e magnifichs embaxadors del Principat de Cathalunya per causa de la consulta per ells feta per medi del reverend abbat de Poblet sobre les coses que demanaven deure esser adaptades en les instruccions als dits embaxadors acomanades per respecte de ço que devia esser per ells explicat al rey de Castella per part del dit Principat respon e diu que aquella seria stada e es contenta de la intencio del Principat aportada per lo dit abbat de Poblet e per los dits embaxadors a la prefata Majestat comunicada sobre les coses en les dites instruccions contengudes. E no creu que james altra sia stada la voluntat del dit Principat attenent empero que apres se es seguit que totes les diferencies e controversies occorrents entre la prefata Majestat e lo dit Rey de Castella indistinctament e lo Illustrissimo Princep don Carlos fill primogenit de la prefata Majestat en ço ques sguarda als fets de Navarra per medi o intervencio de alguns magnats del dit regne de Castella ab voluntat de la prefata Majestat son stades meses en mans e poder de certes notables persones les quals dins cert temps profixit e statuit deuen dir e declarar en e sobre les dites diferencies e controversies. Per tant es vist a la prefata Majestat no deure anar de present la dita embaxada al dit Rey de Castella car avant aquella seria evidentment venir contra la concordia sobre aço feta e per la prefata Majestat fermada e jurada. Tota via agrahint la prefata Majestat al dit Principat la sua bona voluntat que ha demostrada e als dits embaxadors lo carrech pres de la dita embaxada e treballs que han supportats per causa de aquella.

El mismo día, los señores Diputados mandaron expedir las siguientes carlas.

Al molt alt e molt Excellent Senyor lo Senyor Rey.
Molt alt e molt Excellent Senyor.
No sens gran amaritud e contristacio feem la present a vostra Majestat certificant aquella com la malaltia de la qual dies ha es detenguda la persona del lllustrissimo don Carles Primogenit a pres augment e en pijor de ir en ça continuada. E ab tot aquella no es en tal disposicio que ab la ajuda de nostre Senyor Deu no sia per be revenir empero per satisfer al degut avisam vostra Serenissima Excellencia de les dites coses faent certa aquella que axi en esser e finides oracions e pregaries per la sua valitut e conservacio de vida en les sglesies monestirs e lochs religiosos de aquestes parts com en esser visitat e prop tengut com encara en totes coses a sa Illustrissima persona necessaries es stat per nosaltres al bon compliment provehit a laor de nostre Senyor Deu servici de vostra gran Altesa e seu e honor de aquest Principat. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio e guarda de vostra gran Senyoria la qual mane a nosaltres lo que plasent li sia. Scripta en Barchinona a XXI del mes de setembre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Excellencia humils subdits e vassalls qui en merce e gracia vostra humilment. - Los diputats.

Venerables e devots religiosos. Per quant a nostre Senyor Deus ha plagut e plau visitar de imfirmitat la persona del lllustrissimo Senyor Primogenit e loctinent general del Serenissimo Senyor Rey en la salut del qual no ignorau quant va al benefici e repos de aquest Principat e dels poblats en aquell vos pregam e encarregam molt stretament vullau fer pregaries e devotes oracions e comemoracions a nostre Senyor Deus e a la sua gloriosa mare li vullen retre la salut encara per lo repos e bon stament del dit Principat. Dada de Barchinona a XXI de septembre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya e consell representants lo Principat a vostra honor apparellats. - Als venerables e devots religiosos los prior e covent del monestir de Sant Jeronim prop la Vall de Bron. (Vall d´Hebron)

Bajo la misma forma se escribió también al monasterio de Montalegre y al de San Gerónimo de la Murta.

Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e consell e Principat de Cathalunya representants. Als molt honorables e savis senyors los consellers de la ciutat de Vich. Saluts e honor.
Alguns dies ha sobre la admissio del honorable En Barthomeu de Montagut donzell a la vegueria del qual es stat provehit per lo Senyor Rey per alguns de aqueixa singulars fou feta instancia que no fos admes e per quant no mostraven haver poder ni carrech de aquexa ciutat fer la dita instancia e afermaran per part de aqueixa ciutat si faria que no fos admes e hic vendria persona alguna per aço la qual fins aci no es venguda e axi lo dit en Barthomeu de Montagut sta empatxat sens alguna raho que nos hi allega. Volem eus pregam que si instancia alguna per part de aquexa ciutat se vol fer contra lo dit Barthomeu de Montagut avis quatre jorns apres que la present vos sera presentada continuament comptadors hic envieu qui la faça. En altra manera ell sera admes e haura de nosaltres tot lo spatxament que devem. Dada en Barchinona a XXI de septembre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda.

22 DE SETIEMBRE.

Ocupáronse, en esta sesión, de diversos asuntos, y tomaron varias deliberaciones, pero que ninguna relación tenían con el negocio del Príncipe.