18 DE MAYO. Pena de mort, Pere dez Torrent, Francesch Pallares,

18 DE MAYO.

Reunidos, a las dos de la madrugada, el diputado militar y el real, un oidor de cuentas y otros varios individuos, para proceder a la lectura de los procesos e inquisiciones recibidas, contra Francisco Pallarés, conceller de Barcelona y otros, presos en la cárcel pública de la corte del veguer, (cuya lectura duró diez horas,) después de la correspondiente votación, pasóse a deliberar, acordando la sentencia que sigue:

Fou deliberat per los dits diputats e concell representants lo Principat de Cathalunya que per quant lo honorable En Pere dez Torrent ere del dit concell en lo qual specialment quascu ha prestat sagrament de servar e fer servar la capitulacio per tot son poder e aximateix de consellar lo que seria e sia a util de la cosa publica del Principat e sia vist per aquest proces ell haver contrafet a totes les dites coses e esser destruidor de la dita cosa publica. E axi mateix ell e lo dit Francesch Pallares conseller lany present portant insignies de la dita ciutat e havia carrech de conservar la cosa publica de aquella per quant abdosos son stats conselladors e principals ajudadors de fer e tractar concitacio sedicio tumults e conspiracio per divertir e destrouir la dita capitulacio e encara los dits diputats e concell qui representen tot lo Principat en general e persones particulars de aquell e encara aquesta tan nobla ciutat de Barchinona per les quals causes e rahons e encara attes que les dites coses redunden en tant gran deservici de nostre Senyor Deu de la Majestat del Senyor Rey e total destruccio de les libertats e cosa publica del dit Principat. Lur parer e vot es que los dits Pallares e Torrent (como el sedicioso Roger Torrent) deuen morir e de fet sien morts ofegats en la preso e apres sien posats a la plaça del Rey on stiguen tot hun dia en presencia de tot hom e apres sien liurats a sepultura ecclesiastica. Quant empero als altres delats nominats en lo dit proces los dits diputats e concell se aturen deliberacio per dema.

(Ya me gustaría a mí que las leys e libertats del Principat de Cathalunya en el siglo XXI fueran las del XV: 1462. Eso sí que era un buen Estatuto, Estatut. Y el de arriba un buen procés para acabar con tanta chusma en la Generalitat, antiguamente la Casa del General, Casa de la Diputació.)

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir las cartas que siguen a continuación.

Als molt honorables e savis senyors los consellers de la ciutat de Vich.
Molt honorables e savis senyors Per lo honorable Nantoni Ferrer ciutada de aqueixa ciutat havem reebuda vostra letra regraciants vos los avisos en aquella contenguts e la vostra bona voluntat. Vos significam que ans de la recepcio de dita letra haviem satisfet e respost a tot lo que per vostres sindichs nos es stat dit e demanat segons vostre scriure. Daqui avant continuau vostre bo e virtuos obrar segons loablament haveu acustumat. Dada en Barchinona a XVIIII dies de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell representants lo Principat de Cathalunya prests a vostra honor.

Al honorable senyer En Nicholau Andreu procurador de la terra del General.
Honorable senyer. Per lo batle del castell Dampuries som certificats de la asserta intimacio en scrits feta als homens de remença del dit castell e terme per acompanyar la asserta bandera e com ells sobre aço recorrents a vos e a vostre assessor nols haveu dada la calor que de vostre ofici speraven de que havem gran admiracio car en tals necessitats abandonar los vassalls no es sens algun perill. E per ço vos dehim e manam decontinent reebuda aquesta aneu personalment no solament at dit castell mas en tots altres lochs de la terra del General e de paraula e encara ab veu de crida maneu a tots los poblats en la dita terra axi de remença com altres que tals preteses intimacions ne altres qualsevol manaments a ells fets o faedors no obtemperen sots pena de la vida e confiscacio de lurs bens sens expressa executoria licencia e manament nostres. En aço no siau negligents o remis per via o causa alguna com fahent lo contrari a nosaltres convendria procehir contra vos pertinentment e deguda. Dada en Barchinona a XVIII dies de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt reverends magnifichs e honorables los deputats del General de Cathalunya e concell lur residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Per avis de vostres grans reverencies e honorables savieses es la present una letra com vuy que es dimecres que comptam dotze de maig los veguers de aquesta ciutat han reebudes letres de la molt Excellent Senyora Reyna ab les quals los mana facen publicar aquella mateixa crida de la qual son vostres reverencies e honorables savieses avisades e per la qual revocar me trametes una letra manant me requiris los oficials qualsevulla aquella crida revocassen e de fet fonch revocada per la dita ciutat de Tarragona e lochs acustumats de aquella segons per letra mia ja son avisats largament. Ara encontinent que es vengut a ma noticia per manament ab dita vostra letra a mi fet he requests los veguers de aquesta ciutat dita crida no fessen ne publicassen en neguna manera. En altra manera quels acusaria les penes de fraccio del sagrament e homenatge que prestat han de observar totes requestes que per part de vosaltres los seran fetes e no resmenys per lo acuydament en vostra letra dit e aço mijançant lo notari publich de aquesta ciutat los quals veguers no han proceit en fer dita crida publicar ans crech han consultat sobre aço la dita Senyora Reyna. Suplicant vostres grans reverencia magnificencies e honorables savieses per letra vostra sia yo avisat com me tench a regir daqui avant en tals casos per tal que mils de mi e de mon ofici puixa a Deus primerament e puys a vosaltres donar bona raho. Dada en Tarragona a XII de maig del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXII. - De vostres R. magnifiques e honorables savieses humil servidor e los manaments prest obtemperar. - Pere Arlambau diputat local en la ciutat e camp de Terragona.

Molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors.
Dimecres a la una hora apres mig jorn o aquens prop quis comptave sinch del mes e any presents e devall scrits per mon loctinent fou rebuda una vostra letra closa e segellada ab senyal de registrada e per Johan Lombard correu vostre a ell presentada continent en efectu com la dita Senyora Reyna havia scrit devie scriure als oficials daçi publicassen certa crida ab la qual en efecte ere manat a tot hom generalment que axi de cavall com de peu nos acordassen en lo exercit de aquest Principat ne prenguessen sou ans si pres lo havien lo restituissen absolvent los del jurament e homenatge que prestat haguessen. Per la qual raho respectes e manaments en aquella dita vostra letra deduits e expressats per lo dit loctinent meu ab mija de carta publica testificada per lo notari e scriva de mon ofici fou request lo loctinent de vaguer de aquesta vila e vegueria al o al dit son principal. La dita crida era pervenguda e aquella per los lochs acustumats de sa jurisdiccio lo dit dia e quasi mija hora abans publicada havia empero absent lavors lo dit veguer fou request son loctinent juxta forma de la predita vostra letra que sots virtut de la seguretat per ell prestada o que prestar ere tengut de obtemperar vostres requestes la dita crida e tot lo procehit en virtut de aquella tornas decontinent al primer stament ab crida publica e en la manera que feta era stada tota dilacio e excusacio cessants certificant lo si lo contrari fehie e no complie la dita requesta de la cominacio en dita vostra letra adjecta e apposada les quals coses axi fetes e tractades per lo dit loctinent
meu decontinent lo dit loctinent de veguer se oferi prest e apparellat les coses requestes ab tot efecte complir juxta forma de la dita requesta e letra vostra de la qual inhibicio li fou feta axi com de continent no divertint a altres actes de fet procehi ab veu de crida publica a tornar tot lo procehit per lo dit Principat son al primer stament tota dilacio e excusacio en aquell acte cessants. E axi mateix disapte entorn les onze hores abans de mig dia que tenien vuyt del mes e any davall enarrats per un correu vostre quis nomena Sanxo Ferrando fou presentada al dit loctinent meu jo encara absent una vostra semblant letra
closa e segellada data en la ciutat de Barchinona a cinch de maig e any devall calendats havent en si com dins aquella trematreu copia de una crida ab la qual eren donades per enemigues de la cosa publica les persones en ella nomenades dehint e manant me que aquella crida vista la dita letra fes publicar en nom de vosaltres senyors de diputats e consell com a representants lo dit Principat per los lochs acostumats de aquesta vila sens empero nominacio e intervencio de algun oficial sino en la manera que ere scrita de mol a mot e com publicada fos fes aquella registrar en poder del notari daquesta deputacio local avisant vos ab ma letra del dia que les dites coses hauria exequtades segons aquestes coses e altres pus largament en les predites vostres letres se contenen a les quals me refir. E rebudes aquelles los dies e hores sobredits per lo dit loctinent meu ab aquella humil reverencia ques pertany de continent tota dilacio
postposada los dits dies e hores compli los manaments en aquelles expressats e feu publicar la dita crida per los lochs acustumats de aquesta vila per En Franci Ciscar corredor publich de aquesta vila migensant so de trompeta segons es acustumat en la present vila de mot a mot e sens nominacio ne intervencio de algun oficial juxta lo manament demunt dit e aquella feta registrar per lo notari de mon ofici. E per ço que sie de les dites coses memoria eterna e complescha vostre manament he manat fer la present en vosaltres destinar per lo notari e scriva del dit ofici per vosaltres a mi comanat en testimoni de les dites coses. E sia la Sancta Trinitat vostra special proteccio e guarda. Scrita en Muntblanch (Montblanc, Montisalbi, Tarragona) a XIII de maig del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXII. - Vostre humil servidor qui en gracia e merce de vosaltres me coman. - Lo diputat de Muntblanch. - Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los senyors de diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables los diputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya residents e Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors. La present es per avisar vostres honorables savieses com lo dia present en gir set hores apres mig jorn he reebuda una vostra letra e dins aquella una crida manant me aquella fahers publicar en la dita vila per los lochs acustumats la qual de present fiu fer e publicar en la forma e manera per vosaltres ordonada e manada per la dita vila e per los lochs acustumats e aquella he feta registrar en poder den Barthomeu Macet notari daquesta vila. E no pus per la present sino que sie la Sancta e individua Trinitat en vostra guarda e proteccio. De Camprodon a XI de maig any Mil CCCCLXII. - Qui en vostra gracia e merce de vostras R. e honorables savieses molt se comana Pere Moner diputat local de la vila de Camprodon.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e concell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Una letra he rebuda vostra dada en Barchinona a XIII del present e aquella vista stich no poch admirat del contengut en dita letra car podeu pensar que a mi per esser hun dels particulars de aquest Principat va tant com a qualsevol altre singular en la observancia de les libertats de aquell les quals per res que fins açi haja fet ni fassa no he violat ne entench a violar ans crech fermament haver fet e fer lo degut per queus placia no voler creure ço de ques fa demostracio en vostra letra ni dar me culpa deço que so net per paraules o propries pasions de gents car en fet e en pensa cuyt esser no corrupta en res qui tocas contra la capitulacio e haureus a gran grat que tots temps queus seran fets tals reports me vullan (vullau) de aquells scriure e conaxareu ne dare (daré; donaré) tal raho en forma que tot lo mon dira que jo he fet (fecho, hecho) fas (faig; fach; hago) e fare (faré; haré) lo degut. Scrita en la mia (meua; meva; mi, mía) vila de Hostalrich a XVII de maig del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXII. - A vostra honor prest En Johan de Cabrera comte de Modica.

Als molt reverends nobles e magnifichs senyors los senyors diputats e concell de Barchinona.
Molt reverends nobles e magnifichs senyors. Per alguns afers urgents al Principat de Cathalunya e necessaris a mi he delliberat trametre an Joan Andreu. Placiaus donarli creença com farieu a mi matex e fer ço que de vostra magnificencia confie e ordonau ço queus placia. De Ixer a XI de maig. - Prest a la ordinacio vostra Joan senyor Dixer.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors los deputats del General de Cathalunya e concell lur en la ciutat de Barchinona residents.

Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors. Air que comptavem quatorze del mes present de maig en vigor e virtut de una vostra letra la qual lo dia abans rebi closa e segellada dins la qual habia una crida interclusa. La dita crida en la forma e manera en dita vostra letra contenguda e expressada fiu publicar e cridar per la ciutat de Tarragona e los lochs acustumats de aquella ab veu de publica crida. Per ço ab aquesta mia responsiva letra certifich de dita publicacio de crida esser feta vostres reverencies e egregis savieses e magnificencies. Dada en Tarragona a XV del mes de maig any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta dos. - De vostres R. egregis e magnifiques savieses servidor humil. - Pere Arlambau deputat local en la ciutat e camp de Tarragona.

11-20 (QVE PVGVE DAMANAR, E HAVER FERMANSA PER les mesions:)

QVE PVGVE DAMANAR, E HAVER FERMANSA PER

les mesions: E sino haura fermança, ni bens oblichse en nom de deposit, é comanda si sera condamnat en cars que no pac, en via de castich estigua tant en la presó fins que pach.

XI.

Item per tal com es vist quiscun iorn, que molt home, es foll acordadament per dar molestia a molt bon home: temptara folles demandas, ó iniustes: per traura algun partit, ó defendre iniquement, ço que vertaderament sera debitor. E quant la questio es finida, nos troben bens; los quals, lo qui obten pugue executar, é pagarse de las mesions que fetas haura, en defendre iniqua demanda, ó de la defensio; E per aquest esguard sia prouehit é instituit en lo principi de la causa, que quascu pugue demanar á hauer fermança del altre per las messions. E si no haura fermança, ni bens obligse en nom de deposit, é comanda: E si sera condemnat en cars que no pac, en via de castic estigue tant en la preso fins que pague, a conaguda tostemps dels dits official, é son consell é aço per tal que sia feta differencia de home inich, & de mala vida, qui ab acordada pensa haura peccat: á home pec é negligent qui per negligencia pecará. Placet Domino Regi.

QVE PER NOTARIS, NI ESCRIVANS, NO PUGVEN SER

rabuts, ni examinats Testimonis, sino aquells al quals sera comes per lo Iutge ordinari.

XII.

Item, per tolre molts fraus, é falsos; quis son atrobats en les depositions dels testimonis quis reben en las causes; sia statuit, é ordenat: que no sia licit ni permes, a tots los Escrivans de les Corts, examinar testimonis ni pendre deposicions de aquells sino tantsolament á aquell, ó aquells al qual, ó als quals expressament sera comes per lo ordinari de la causa: lo qual, si li aparra fehador, pugue ell e son ordinari Assessor entreuenir en la dita examinacio, ó recepcio de iurament, per los dits testimonis prestador: é aço hayen a fer, si per alguna de les parts seran raquets (requests) en altre manera tals deposicions sien nulles, é inualides. Placet Domino Regi.

QVE SIA LLEGVT AL DEBITOR, REGONEXER BONA

fe, é atorgar lo deuta, e donar é assignar als crehedors censals, & altres bens mobles, ó immobles sens q no sia necessari pessar per cort.

XIII.

Item. que tot hereu; é encara qualseuol debitor altre pugue, é li sia licit, é llegut, regonexer bona fe, ó atorgar lo deute vertader; é en pague de aquell deute, donar, é assignar al crehedor cençals, ó altres bens mobles, ó immobles, hereditaris ó seus propris: sens que no sia necessari passar per Cort: ni dar sentencia: com haya tal valor, é fermetat, axi com si era passat per la cort. Per ço empero no sia preiudicat á primers creadors (acreedores, acreedor), ni al directe Señor. Placet Domino Regi.

(A partir de aquí, las V en mayúscula de los títulos las escribiré U, a no ser que ya estén escritas por el OCR. La á y é con tilde, como palabras solas, las escribiré sin tilde).

QUE NO SIA LICIT, A ALGU DELS ESCRIVANS DE

las Corts, taxarse é adiudicar alguns salaris de escriptures ó peatges: ans totes las ditas adiudicacions, distribucions, é taxacions dels dits salaris, de escriptures peatges: haien fer los dits officials.

XIV.

Item com sia molt abusat per los Escriuans de les Corts que en las adiudicacions dels preus dels bens, quis venen per la Cort, se adiudiquen molts salaris, peatges, é mesions excessius, é excessiuas, e immoderades, é fora de tota raho: que en tant los preus dels dits bens tornen a molt poch, é exporten na mayor profit los Escriuans que los crehedors: per ço sia instituhit, é ordenat, que no sie licit a algu dels Escriuans de les Corts, taxarse é adiudicarse alguns salaris, escripturas e peatjes; ans totes las dites adiudicacions, distribucions, é taxacions dels dits salaris, escriptures, é peatges; hayen a fer los dits officials ab son consell segons llur bon arbitre, é consiencia (cósiencia). Placet Domino Regi.

PER LOS OFFICIALS.

XV.

Item q los dits officials, no sien (sié) estrets, ni tinguts seruar las Ordinacions ni estils de las Corts en les ordes dels anentaments, (enantaments) dels processos, actes é assignacions de las causes; si no en tant com á ells sera vist fehador. Placet Domino Regi.

QVE EN LOS FETS E CAVSA DE CENSALS, A SOLA

ostensio de la Cartha del Censal, sia procehit contra lo debitor, ó obligat.

XVI.

Item com en los demes plets se seguescan, per raho de censals: per difugir la pague dels quals los debitors obligats a aquells (página mal escaneada, puede haber errores) fan posari libell e damanda als censalers, qui reben aquells: no obstant que haye estat renunciat en lo contracte de aquells. E *sie cosa molt necessaria é condecent a raho, e molt natural, que los pactes entre los contrahens, sien seruats. Perço sia instituit e ordenat: que dequi auant a sola ostensio de la Carta del censal, sia procehit contre lo deutor o obligat al dit censal o hereu de aquell. Si donchs no se alegraue de benifici de inuentari: a exacucio del dit censal, o pensions demanades: a tota excepcio, o dilacio foragitades. Si donchs, lo dit deutor no allegaua pague, o rempso del dit censal; o altre euident raho per la qual no fos tingut, ni obligat al dit censal: la qual haie a proposar de paraula e sens escrits, e prouar aquelles, li sia assignat algun breu temps a arbitre dels dits officials. E si aquella no hauia prouada dins lo dit terme; encontinent, sia feta execucio. E si algunas proues haura dades, sia procehit sobre aquells per lo dit official ordinari simplement summariament, e de pla; sens figura de iuy: la sola veritat del fet attesa. Placet Domino Regi.   

QVE TOTA DEMANDA HAYE SER FETA

sots obligacio de pena de quint.

XVII.

Item; per tal, com quascun dia se pratique entre les gens vn gran frau colorat; ço es que per vint sous restans de obligacio de cent lliures: ó per alguna poca resta de pensio de

censal, molts demanen sens consiencia tot lo deute integrament ab proferta de pendre en compta tot lo q lo Reu mostrará vertaderament hauer pagat: lo qual, per perdua de algun albara é testimoni, lo dit deutor pert lo que ha donat: sia prouehit, é instituit: que tota damande haia esser feta sots obligacio de pena de quint, é pena de aquell irremissible.
Si donchs no era en successio de heretat estraña: perque no sabent la veritat erras: en tal cars haya a iurar si per informacio, llibres, ó altres escripturas, sab ab part ,ó ab partida lo contrari de aço que damana. E si apres se trobaua lo dit damanant hauer sabut las pagues fetes no denunciades, ni atorgades, irremissiblament sia exacutat per lo quint é messions de la part a conaguda del dit official. Placet Domino Regi.

Atorgans aquells; hauem fets los dits Capitols, é quascu de aquells: las respostas en la fi de cascu dells contengudas. Considerat que las dites ordinacions, e capitols de abreuiacio d plets,e questions, las quals en nostre Consell, hauem (haué) fet diligentment examinar: son vistes molt vtils, e necessaries a la dita Ciutat, e Regne, de Mallorca, per esquiuar molts, é grans (grás) inconueniens, extremes despeses ques saguexen en lo durar del plet longamér: en q fins en vuy, çe es fet gran abus en la dita Ciutat de Mallorca: ab madur, é desliberat Consell expressament é de nostre sciencia: acceptans lloans, é retificans los dits Capitols é Ordinacions: hauem fetes las dites respostes, segons que en la fi de quiscu de dits Capitols se conte (cóte; se conté; se contiene; se conte : se cuenta), las quals ensemps ab las dites respostes volem sien obseruats, iuxta llur forma, é tenor, segons, que de mot, á mot se conte: ó son escrits açi. E perque sian tinguts, é obseruats en la forma de sus dita, e que de açi auant en altra manera no sien ni puguen ser manats plets en la dita Ciutat, y Regna de Mallorca ab tenor de las presens, la qual volem sia priuilegi perpetual per nos atorgat a la dita Ciutat, é Regna exortam y admonim la molt illustre Reyna nostra molt chara, y molt amada muller, als amats empero é faels Consellers nostres, lo Gouernador del dit Regna de Mallorca, son Llochtinent, Procurador Real, Balle, é Vaguer, é tots é sengles officials nostres a quis pertangue, é a llurs Lloctinens presents, e esdeuenidors de aquella dita nostre certa Sciencia, diem, y manam sots incorriments de la ira é indignacio nostra: é pena de tresmilia florins de or de Arago de ells, é cascu de ells si é quantas vegades sera fet lo contrari, sens alguna gracia, e merse hauedors, é a nostres cofrens applicadors: que las ditas ordinacions é capitols, de abreuiacions de plets, ensemps ab les respostes a aquellas, e quiscuna de aquellas, per nos feta, iuxta llur forma é tenor, e segons que escrits son açi com dit es tengan (tégan), é obseruen, tenir, é obseruar fassen axi com se partañy integrament per quiscu. E aço sien tinguts fer, y iurar de obseruar en lo entrament de llurs officis, si é tantes vegades, quantes per los Iurats de dita Ciutat, é Regne, presents é esdeuenidors, ne seran requests: sots pena mes auant de suspensio de llurs officis. E si iurar no ho volran axi com nos ab aquesta matexa tant com estaran de no iurar los sots pena de llurs officis, é a mayor cautela ab tenor de las presents tollem tot poder de fer fet lo contrari. E reuocam abolim, cancellam tota altre forma de processos contraria á la demunt dita. Declarant tals processos, é tots altres actes esser nulles, é de ninguna efficacia é valor, é de no poder haver en si fermetat alguna. E perque totes les sengles demunt dites coses, sien millor roborades prometem en nostre bona fe Real,a vosaltres dits Embaxadors en nom, é per part de la dita Ciutat é Regna, encara espontaneament iuram sobre los Sancts quatre Euangelis de Deu ab nestres mans corporalment tocats, en mans, y poder del Notari é Nostre Secretari de ius escrit; axi com a persona publica: aquestes coses de nos, per vos en nom de la dita Ciutat, é Regna. E per tots aquells altres, á quis pertangue, é es pertañyará en esdeuenidor, prenent, é legitimament stipulant, que (qne) totes é sengles coses de sus, é de ius escrites, integrament é complida tendrem, é obseruarem; tenir, é obseruar farem: segons es estat escrit: a aquelles no reuocarem en tot, ó en part, ni a elles contra vindrem (salta linea pero no hay guión, luego son dos palabras separadas; contravindrem) ni contradirem, ni farem, ni permetrem que sia fet lo contrari per alguna cosa: ans si perventura: per importunitat de suplicants, ó inaduertencia ó altre qualsevol manera axi en prouisions de Nostre Cort en tot, ó en part derogant, aquesta, ó fahens en contrari: tals prouisions are per lleuors é lleuors per are; ab tenor de la present: reuocam, cansellam, é abolim, é declaram no hauer alguna força ni valor. Es estat aço fet en la nostre Ciutat de Gayeta (Gaeta) á 15. de Iuñy en lo Añy de la Natiuitat de N. Sr. Deu 1439. de aqst Nostre Regna de Sicilia dessa far Añy 5. é dels altres Regnes Añy 24.

Señal + (cruz) de nos Alfonso p la gracia d Deu Rey de Arago, de Sicilia, della far de Valencia, de Vngria, d Hierusalé, de Mallorca, de Serdeña, de Corçega, Cópte de Rocello, é Cerdañya, qui las demunt dites coses firmam (firmá), lloham, é iuram (iurá).
E aqst instrument lo nostro Segell hauem manat fer posat.

REX ALFONSVS.
Testes fuerunt, qui praedictis interfuerunt, Nobiles viri Ioannes Dixar, Lupus Ximenes Dorrea, Raymundus Brull, Berengarius Daril, & Ximenes Petro de Corella, Consiliarij Domini Regis praedicti.
Sig(.+).num mei Gregorij Catala, dicti Serenissimi Domini Regis Secretarij atque per totam terram ac ditionem suam, eius authoritate Notarij publici, qui de eius mandato; praedictis interfui, ea que scribi feci, & clausi; corrigit autem in lineis secunda, subuenit; nona, faent lo Notari expressa mensio del cas: decima septima; demanant; decima nona los 64. per me aduertensia ultima natiuitat. (no encuentro “los 64” en el texto anterior)

Dominus Rex mandauit mihi Gregorio Catala in cuius posse firmauit, atque iurauit & fuit prouisa in Consilio.