Mostrando las entradas para la consulta libertat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta libertat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 1 de septiembre de 2020

10-11 DE DICIEMBRE

10 DE DICIEMBRE. 


Entregadas la antedichas instrucciones al escribano secretario de la embajada, Antonio Llombart, dióse licencia a Pedro Torrent y a Juan Ferrando para que difiriesen su salida hasta mañana; y luego, por la tarde, emprendieron su marcha todos los demás embajadores, despidiéndoles los diputados, oidores de cuentas y muchos otros ciudadanos.

11 DE DICIEMBRE.

Salen de Barcelona los dos embajadores Pedro Torrent y Juan Ferrando. Reunidos por la tarde los diputados y consejeros, se dio cuenta de la siguiente carta:

Molt reverend honorables e savis senyors. Per la cort de aqueix Principat nos es stat dat special carrech de scriure continuament a vostres reverencia e honorables saviesas del que occorrera e se sotsseguira en aquest negoci de la libertat del Senyor Princep. E del fet fins aci vos significam com ahir arribats en lo castell de Itona hon es la Majestat dels Senyors Rey e Reyna e lo Senyor Princep donada la letra que portavem al Senyor Rey e per semblant a la Senyora Reyna e explicada per nos la crehença quens era comesa nos hoy e recepta molt humanameht e benigne. E obtinguem per medi de la Senyora Reyna licencia de visitar e parlar ab lo senyor Princep ab lo qual comunicam daquest negoci dientsli de part de tot lo Principat totes aquelles paraules consolatories quens parague en tal cas se devien dir de que lo Senyor Princep pres gran consolacio pregantnos que ensemps ab los del Regne de Arago fessem instancia e summa diligencia e que no cansassem que ell sia libertat. Fins aci lo Senyor Rey no havia volgut consentir ab lo Senyor Princep se pogues parlar ne comunicar per los embaxadors del regne de Arago qui en Leyda per aquesta raho vingueren aquests dies prop passats e per cas semblant ans de hir foren en Itona e per obtenir nos primerament la visita nos sembla haver obtengut molt per la primera vegada. Tot ço ques pot sentir del Senyor Princep es que lo Senyor Rey lo vol ab si menar en Arago ab tal pacte que lo Senyor Princep haja primerament renunciar a la ferma de dret e a la manifestacio del fur de Arago e lo Senyor Princep es content e quant en si es ho ha ja fet. Empero los setanta dos congregats en Fraga als quals son remeses les corts de Arago no ho volen passar que tal acte de renunciacio de fur se fassa sensa lo Senyor Princep no haja major libertat. Per aço ahir trameteren embaxada al Senyor Rey dients que volen en aço delliberacio de dos dies.
E per tant lo Senyor Rey deu venir vuy data de la present al terme de Fraga e prorogara les corts de Arago fins dijous primer vinent per dar orde en aquests pochs dies si per ells haver a fer acte algu de cort en tals libertats sen seguia algun benefici al Senyor Princep o major libertat de la que vuy no ha seran contents. Altrament per lo que hom pot fins açi sentir no son delliberats de passar en tal renunciacio si be lo senyor Princep los ne ha scrit e encarregats a nosaltres hi treballassem tement que no fos major dan. E axi se pensa ques prengues medi que lo Senyor Rey lo menas en Fraga ab si. E quant es per Fraga e sos termens los LXXII seran contents passar e fer acte de cort e dispensar en la ferma e manifestacio e hon lo volgues menar en altra part Darago que no hi consentirien sino quel sen torn en Itona car dihen que per renunciacio e dispensacio de tanta libertat ne volen aconseguir algun benefici segur al Senyor Princep. Aquest es lo maneig. Del que finara e de tot sereu mossenyors continuament per letres certificats com nos es manat per la cort general e per semblant vos placia de la liberacio de vostre consell avisar dels motius e deliberacions fets aqui per vosaltres a fi nos puscam ajudar car lo cas es tal ho requir. Placieus donar al portador de la present quatre florins e mig dor. Ha esser aqui dijous propvinent a les VI hores apres migjorn. E no havem mes a dir sino que serem promptes en fer ço que vosaltres volreu. Dada en la vila de Fraga sots lo segell del senyor bisbe de Vich a VIIII dies de deembre any Mil CCCCLX. - A vostra honor apparellats lo bisbe de Vich Francesch Galceran de Pinos micer Anthoni Riquer embaxadors del Principat de Cathalunya. - Als molt reverend honorables e savis senyors los Diputats del Principat de Cathalunya residents en la ciutat de Barchinona.

Visto su contenido, se acordó que sus firmantes se agregasen a los demás embajadores con la misma calidad, cargos y facultades, por lo cual se resolvió expedir los despachos que siguen:

Molt reverend noble e honorables senyors. Rebuda havem vostra letra dada en Fraga a VIIII° del present per la qual efectualment som certificats de la diligencia per vosaltres feta en la liberacio del lllustrissimo Senyor Princep. E com haveu obtengut de la Majestat del Senyor Rey facultat de visitar lo dit Senyor Princep e de fet lo haveu visitat e confortat. E encara nos avisau de les coses qui ab la cort de Arago o aquella representants se tractaven sobre la liberacio del dit Senyor Princep. La qual letra a nosaltres legida e publicada nos ha donat molta contentacio e alguna consolacio en la gran congoixa que tenim per causa de la detencio del dit Senyor Princep la qual detencio a tot aquest Principat e poblats en aquell dona occasio de molts grans congoixes e perill a grans inconvenients. Regraciam molt a V. R. P. noblesa e saviesa la diligencia bona haguda en aquestes coses e ab quant major afeccio podem pregam e requerim aquellas ab summa cura e grandissima vigilancia vullan continuar e prosseguir en supplicar instar porfidiar e sollicitar per lotes aquelles vies e mijans vist vos sera la liberacio de la persona del dit Senyor Princep certificantvos reverend noble e honorable Senyors com diluns prop passat cerque lo mig jorn reebem nosaltres diputats certa comissio de la cort sobre aquests fets per vigor de la qual ab molta vigilancia fou deputat lo present consell e ignorants lavors la comissio a vosaltres tres feta per la dita cort vehent la arduitat e necessitat gran del cars elegim dotze embaxadors qui per prosseguir la liberacio del dit Senyor Princep a la Majestat del Senyor Rey anassen los quals molt cuitadament anassen lo negoci requer havem expedits e fan sa via ves la ciutat de Leyda e de alli congregata ahon lo Serenissimo Rey sera. E rebuda vostra letra vist que per la cort era ja stada consemblant comissio a vosaltres feta e ja entre nosaltres comunicat fos que havent certitud a qui la dita cort de totes coses havia carrech comes ensemps los associassem havem deliberadament consultament e concorda feta unio de vosaltres tres als dotze altres embaxadors volents e ordonants que aixi com eren dotze sian quinze embaxadors per aquest Principat los quals juxta la forma de las instruccions tremesas e les quals quascun dia segons les occurrencies tremetrem prosseguiscau la liberacio de la persona del dit lllustrissimo Princep. La magnitut e ponderositat del negoci importa e requer que no solament XV embaxadors e tant grans persones com hi son mas encara molt mes concorreguen e sien deputats en lo repos tranquillitat e assossech de aquell. Pregamvos donchs Senyors molt reverend noble e honorable ab molta promptitud aquest carrech e comissio queus fem acceptar vullau e prestar lo jurament que hau prestat los altres XII embaxadors contengut en les instruccions que han ab si los dits embaxadors les quals comunicades seran a vosaltres per ells als quals de vostra unio e participi scrivim. E perque millor puxau aquest carrech exercir havem ordonat e provehit a cascu de vosaltres sia feta peccuniaria subvencio per las despesas segons juxta la condicio de quascu als altres XII es estat subvengut. Trameteu sius plaura procuras aci car encontinent los seran liurats. E entretant que los dits dotze coembaxadors vostres tardaran aqui arribar vos pregam afectuosament no desistau continuament sollicitar supplicar instar e demanar ab totes aquelles multiplicades vias e maneras queus sera vist util la liberacio de la persona del dit lllustrissimo Princep la qual liberacio stimam e reputam esser repos e tranquillitat del benefici publich daquest Principat. E mes vos pregam a la Majestat del Senyor Rey denuncieu la dita eleccio de XV embaxadors e tremesa a sa Majestat la nomina dels quals embaxadors es dins la present interclusa. E si entretant obtenir podeu altra visitacio del Senyor Princep notificantli per son confort la sobredita embaxada aquella per res no sia ommesa. E de totes les coses queus occorreran vos placia continuadament avisar certificantvos com havem satisfet lo correu e remunerat per quant fahent bon servey ans del temps prefigit hic es stat. Ell mateix torna a vosaltres ha hi esser en XXIII hores. Parteix daci vuy a quatre hores apres mig jorn e es contentat del viatge que ha fet ab vostra letra e ha ben servit car hic es estat a les dues hores apres mija nit perque ha avensat XII hores. Si per ventura occorrera scriurens per vosaltres res a nosaltres enviaunos ab aquest correu e dauli lo temps queus parra lo negoci perque vindra requira e sera pagat aci. E sia lo Sant Sperit vostra guarda rescrivintnos lo queus sera plasent. Dada en Barchinona a XI de deembre del any Mil CCCC sexanta. - A. P. abat de Montserrat. - Los Deputats de
Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes. - Als molt reverend noble e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Molt reverend noble e magnifichs senyors e de gran providencia. Vuy dues hores passada mija nit rebem una letra del reverend noble e honorables senyors lo Senyor bisbe de Vich don Francesch Galceran de Pinos e micer Anthoni Riquer embaxadors segons en lur letra se mostra elets per lo Principat de Cathalunya copia de la cual vos enviam interclusa ab la present de la cual nos som molt alegrats sabent e sentint com lo Senyor Rey per sa clemencia ha donat loch que ells hagen visitat lo Illustrissimo Senyor Princep crehent que la sua Senyoria ne haura haut plaer e gran consolacio e perqueus par nostre Senyor Deus comença a moure lo Senyor Rey a clemencia e som ab major fiança los affers obtindran lo fi desijat. E per conformarnos a la voluntat de la cort qui ha elegits los dessus dits segons lur letra mostra per prosseguir la desijada deliurança del dit Senyor Princep havem delliberat unir e agregar aquells a la vostra embaxada pregant e encarregantvos que prestat per ells semblant sagrament que vosaltres haveu prestat segons les instruccions que vosaltres vos ne aportau vos placia aquells acompanyar o admetre en la dita vostra embaxada e companyia e en tots los affers de aquella e comunicarlos les dites instruccions a fi que tots ensemps e units siau embaxadors de aquesta embaxada e fassau las instancias e totes altres coses en les dites instruccions contengudas. E speram en nostre Senyor Deus que per mija industria e treball vostres se aconseguira lo fi de aquest negoci tant desijat. E perque vejau la resposta quels fem vos ne enviam copia ab la present. Pregam e encarregamvos encara ultra la voluntat que sabem hi teniu gran vos placia cuytar vostre cami per utilitat del negoci queus es comes. E sia lo Sant Sperit en vostra guarda rescrivintnos lo queus sia plasent. E per quant lo present correu tira quant mes pot lo cami placieus no tenirlo. E parteix vuy a quatre hores apres mig jorn e ha esser a Leyda en XXII hores. Dada en Barchinona a X de deembre del any Mil CCCC sexanta. - A. P. abat de Muntserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtud de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes. - Als molt reverend noble e magnifichs Senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Después de esto, se acordó dar noticia de lo actuado a los eclesiásticos, nobles y comunes de Cataluña, despachando la circular que sigue, variadas convenientemente algunas palabras, según el estamento de cada uno. 


Senyor molt reverend. Be crehem sou participant en la gran contristacio que los vassalls del Senyor Rey han haguda e han de la preso o detencio per lo dit Senyor feta pochs dies ha passats de la persona del Illustrissimo Princep fill seu en Leyda entre los quals los congregats en la cort de Leyda han mostrat sentiment molt gran e per ço han feta grandissima e continua instancia e supplicacio al dit Senyor per lo deliurament del dit Princep. E axi continuant la dita instancia lo dit Senyor feu prorrogacio de la dita cort a XV de janer propvinent per la cual veent los de la dita cort no podien continuar pus avant la dita instancia per mostrar llur bon zell delliberaren lo dit dia de la dita prorrogacio fer segons feren embaxadors per continuar la dita instancia lo reverend bisbe de Vich lo noble don Francesch Galceran de Pinos e micer Anthoni Riquer de Leyda. E mes avant feren e enviaren a nosaltres dits deputats comissio que aci ajustassem gran consell en lo qual se provehis la dita instancia se pogues continuar. E reebuda la dita comissio aquell jorn mateix fonch ajustat gran consell de tots los staments en lo qual foren elegits XI missatgers per anar al Senyor Rey los noms dels quals vos tremetem ab la present los quals ab los dits tres fassen grandissima instancia al dit Senyor per obtenir la liberacio del dit Princep. Los quals missatgers aci elegits partiren ahir e continuaran Deu volent lur cami lo plus prest que possible los sie perque en la triga se poria causar perill. E vuy havem haguda letra del dit bisbe de Vich e sos companyons com lo Senyor Rey ha permes que ells hagen visitat lo dit Senyor e hagen parlat ab ell de que creem haura haguda no pocha consolacio e plaer e presumim quel haura molt gran veent e sabent la instancia de la dita embaxada. E havem sperança que per la dita instancia de la dita embaxada qui ara son XV e de notables personas e dotats de moltes virtuts faran que nostre Senyor comença moure lo cor del dit Senyor Rey qui es en la ma sua lo inclinara e moura a tal clemencia que als desigs justs dels dits vassalls del dit Senyor Rey sera satisfet. Axi mateix los dits deputats ab lo dit gran consell que congregaren feren lo dit jorn eleccio de nosaltres XXVII persones en les quals ne ha de quiscun stament segons es acustumat per aconsellar e provehir en les coses que occorreran per la dita embaxada. De les quals coses Senyor molt reverend per vostra consolacio e plaer havem volgut certificar vostra reverend paternitat la qual la Sancta Trinitat tinga en sa guarda. Rescrivintnos del que plasent vos sia. Dada en Barçalona a XI de deembre any Mil CCCCLX. - A P. abad de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes. - Al Reverendissim pare en Christ lo Senyor Patriarcha de Alexandria administrador perpetuu del Bisbat de Urgell.

sábado, 25 de septiembre de 2021

Cent noms Deu, L-LIX, 50-59

L.



¡O
NODRIDOR!



Deus
dona a hom bon nodriment



Quant
li dona bon amament,



Bon
entendre e bon membrament.



Qui
vòl sí mateix bé nodrir



Guardse
que no vulla mentir,



Ne
de Deus se vulla partir.



Es
nodriment espiritual



En
pensament qui es leyal



D'
on vé nodriment corporal.



Mays
val a fill bon nodriment



Que
no fá l' aur ne l' argent



Que
li poren dar sey parent.



Ab
amor deu hom començar



Nodrir
altre, per ço que amar



Lo
faça estar de mal far.



Qui
no pòt nodrir ab amor



Nodresca,
si pòt, ab pahor,



Car
pahor empatxa follor.



Hom
nodreix sí mateix leyals



Quant
consira los bens cabals,



E
consira qu' es mortals.



Qui
per altre pren castigament,



Sab
nodrir sí mateix bellament,



E
está savi e conexent.



Qui
vòl nodrir ab sermonar



E
ço que diu no vulla far,



No
sab si nodrir ne amar.



Nodriment
que es començat



Ab
esperança e leyaltat



En
bon fundament es pausat.



Hom
qui sia molt ben nodrit



En
tot loch troba bon amich, 

E no ha pahor de enemich.


LI.



¡O
ENDREÇADOR!



Aquells
homens qui volen Deus amar,



éll
los endreça ab ben far,



Ab
bon entendre e membrar.



Deus
endreça bon pensament



Com
pensa lo començament



E
'l mijá, d' hon vé compliment.



Qui
vòl esser bé endreçat,



Endréç
son cor ab caritat,



A
paciencia e humilitat.



Aquell
endreça bon amar



Qui
endreça a consirar



Com
faça Deus a home honrar.



Endreça
home son poder



Com
lo posa en gran voler,



En
gran bonea e saber.



Hom
endreça sa bontat



Si
la posa en leyaltat,



En
justicia e veritat.



Qui
vòl bonea endreçar,



Prenga
d' ella bonificar,



E
meta 'l en magnificar.



Cell
qui s' endreça a virtut,



Endreça
sí a la salut



D'
entendre, membrat e volgut.



Qui
's desvia de malvestat,



S'
endreça a felicitat,



E
a virtut de volentat.



Endreçar
hom a veritat



E
desviar de falsetat



Es
compliment de bontat.



Christ
ha cascun hom endreçat,



Per
l' eximpli que ha donat, 

Mays l' eximpli es oblidat.




LII.
¡O
EMPERADOR!







Deus
es molt gran Emperador,



Qui
mana a hom per amor,



Que
honre molt sa gran valor.



Ha
Deus per ço fayt manament



Que
hom sia obedient,



E
que de Deus sia tement.



Deus
mana que hom l' am mays que re,



Per
ço que l' amar sia ple



D'
esperança, caritat e fé.



Mana
Deus que hom sia leyal,



Per
ço que no faça null mal,



Car
leyaltat fá hom cabal.



Deus
mana que hom sia cortes



Humil,
franch, plasent e entes,



Per
ço que no fall en nulla res.



Mana
Deus a home que encontinent



Faça
lo bé que pòt sens falliment,



Per
ço que tost sia obedient.



Deus
ha fayt manament a la volentat



Que
am bé far de tota sa potestat,



Per
ço que en re no haja ociositat.



Cell
qui a Deus es obedient,



Deus
lo fá estar alegrament



En
gloria eternalment.



Qui
a Deus no vòl obeir,



Deus
lo fá servir sens finir



En
foch d' hon no porá exir.



Christ
feu a Sanct Pere manament



Que
a las ovelles donás paximent,



Qui
las auciu no es obedient (11).







LIII.



¡O
ELEGIDOR!







Deus
es molt bò elegidor,



Car
éll eleig a sa honor



Li
bò qui no son peccador.



D'
aquells qui están en peccat,



Eleig
Deus a esser salvat



Ab
merce e ab pietat.



Está
Deus franch en elecció,



E
eleig qui 's vòl a salvació



Ab
gracia e a perdó (12).



Molt
nos fá Deus maravellar,



Car
enaxí nos vòl tirar



Ab
donar e ab perdonar.



Cell
qui eleig malvat prelat,



Eleig
falliment e peccat,



E
leixa virtut e bontat.



Qui
eleig anans plasent sentiment,



Que
bon amar e bon cogitament,



Pauc
ha apres de bon elegiment.



En
aquest mon hom ha libertat



Que
ab Deus elige virtut e bontat (13), (eleig)



E
sens Deus vici e malvestat.



Cell
qui ab Deus no pren amistat



En
elegir sa salvetat,



Ab
l' enemich se eleig dampnat.



Molt
val mays elecció



Per
humilitat e perdó,



Que
per ergull dampnació.



Elegir
home que sia bé acustumat



A
esser senyor ha si elet e pausat,



Com
ab éll sia en gran libertat.







LIV.



¡O
FAEDORI







¡O
Deus qui estás Faedor



De
bontat, virtut e amor




mí esser ton servidor.




fás en bontat bonificar,



De
bonificant, bonificable, e sabs far



De
granea, magnificar.



Deus
fá de justicia jutjar,



E
de misericordia perdonar,



E
fá en home temor e amar.



No
fá Deus home pererós,



Ne
no fá home ergullós



Mays
que fá home piadós.



Deus
fá home de cors mortal,



E
d'ánima racional,



E
fá ‘l virtuós e legal.



No
fá Deus bé de malvestat,



Ne
fá falliment ne peccat,



Car
tot es ple de gran bontat.



Aquell
es meyllor Faedor



Qui
fá amar de bona amor,



Que
cell qui fá castell ne torr.



Cell
qui no fá ço que deu far



E
fá peccat e mal estar,



Pauc
sab de natura d' obrar.



Qui
de bé sab far altre bé,



E
qui no vòl far mal per re,



En
tot quant fá bé se capté.



Aquell
sab bona obra far



Qui
fá Deus servir e honrar,



E
a Deus se fá molt amar.







LV.



¡O
VALOR!







Deus
es Valor, perque mays val



Que
tot quant es, e es cabal



A
hom de valor natural.



Valor
es ço qui val per bé,



E
ço ab que hom se capté,



E
ab que hom no falla en re.



Cell
qui ab valor vòl valer,



No
faça a Deus null desplaer,



E
faça bé ab tot son poder.



Valor
es de bonificar,



De
bon entendre e amar,



De
mercé e de perdonar.



Null
hom no pòt valor haver



Qui
fall contra negun dever,



Car
falliment no pòt valer.



Valor
null hom no pòt comprar



Si
no' s guarda de mal far,



E
que faça 'l bé que porá far.



Mays
val valor en pensament



Humil,
leyal, franch, conexent,



Que
en parents ni en argent.



Cell
qui no val e vòl valer



Estant
malvat, ja conquerer



No
porá valor ne bé haver.



Está
Valor en bon començament,



En
bon mijá e en bon affinament,



E 'n
aytals lochs se dona mantinent.



Nulla
re no val mays que Valor,



Ne
re menys val que hom peccador,



Car
a Valor fá deshonor.

LVI.



¡O
SENYORETJADOR!







Deus
es Senyor de tot ço qui es



Creat
e produt de no res,



Car
sens éll no fóre já mes.



Está
Deus Senyor de no re,



Car
tot çó prodúu que 's cové,



E
es Senyor de ço que no é.



Deus
es Senyor del firmament,



Dels
ángels e del element



E
de temps futur e de present.



Es
Deus Senyor de bon amar,



E
está Senyor ab donar



Ab
jutjament e ab perdonar.



Deus
es Senyor de libertat



Creada,
car ha obligat



A
far bé sens malvestat.



Deus
es Senyor per dret e per honrament;



E
qui vòl esser senyor ab falliment,



En
servitut está deshonradament.



Senyoria
es ocasió de mal,



Com
está en hom vil e desleyal,



Car
a sí mateix ne a altre re no val.



Molt
está pus prop a valor



Senyoría
qui está per amor,



Que
senyoría qui está per pahor.



Esser
senyor de son voler,



De
son membrar e de son saber,



Es
senyoría de plaer.



Per
ço es Senyor atrobat,



Car
es esdevengut peccat,



Lo
qual Senyor es obligat.







LVII.



¡O
VENÇEDOR!







Deus
pòt vençra malea e peccat,



Mays
no pòt vençre libertat



Qui
estiga en bona volentat.



Si
en peccador no 's pogués vençre libertat,



No
‘l pogra Deus ab justicia tenir encarcerat,



Perque
mercé leva hom cahút en peccat.



Cell
qui volrá vençre Deus ab merce,



Faça
per éll aytant com pòt de bé,



Car
negun bé ab Deus no 's descovè.



Molt
fá meyllor vençre Deus ab bona amor



Com
lo moua a esser perdonador,



Que
vençre son enemich, castell, ciutat ne torr.



Hom
pòt vençre sa mala volentat



Ab
paciencia, consciencia e caritat,



Car
Deus li ajuda ab merce e pietat.



Cell
qui vòl vençre ab malea bontat,



Ne
ab ergull, valor, humilitat,



Venç
sí mateix en mal e en peccat.



Hom
venç peccat ab contrició,



Confessió
e satisfacció,



Oració
e querre perdó.



Si
hom no pogués vençre ab saviesa falsedat,



Ab
veritat e bona volentat,



Pogra
falsedat vençre ab Deus veritat.



Aquell
venciment es bò per qui hom ha salut,



E
aquell es mal per qui hom es perdut,



E
aquell val mays per qui Deus es conegut.



Christ
vençé son cors en la crotz ab la mort,



Ab
lo qual vençé lo perillós e mal port,



Hont
Adam estava en gran desconort.







LVIII.



¡O
GRACIA!







Car
Deus ha franca libertat



En
donar e perdonar de grat,



Es
Deus Gracia apellat.



Deus
fá gracia a hom com lo vòl crear,



Car
home per sí no es digne de estar,



Car
qui es de no re no pòt sí mateix meritar.



Als
homens qui son peccadors e están en peccat,



Qui
son per justicia a dampnació jutjat,




Deus gracia com los met en salvetat.



Deus
fá gracia a qui 's vòl, e no deu esser blasmat



Si
la fá a un e no a altre, car faria peccat



Si
en sí constrenyia sa franca volentat.



Hom
pòt per sa libertat ordenar com reba gracia del Senyor;



Mays
no pòt forçar Deus, car gracia se fá per amor,



E
per ço devem estar en esperansa e en pahor.



Qui
vòl esser ordenat a esser agraciat



En
aquell orde que pren es ja agraciat,



Car
sens gracia no poria esser ordenat.



Ço
que gracia es, apenas ho porem consirar,



Car
no es obra qui 's puscha sentir ne imaginar,



Ne
fora la libertat de Deus no la porem affermar.



No
havem altre consell si gracia volem haver,



Mays
que amem e serviscam Deus a nostre poder,



Segons
que nostra libertat ho porá sostener.



Cell
qui está en gracia es a éll gracia tan bell cabal,



Que
tot ço qui 's pòt sentir a éll tant no val;



Foll
es donchs qui la pert per null plaer sensual. (amar,
¡Ah, las!
com consir la gracia que Deus fá a cells a qui' s leixa



Ne
quants son aquells a qui no' s leixa servir ne honrar,



Adonchs
enten que gracia es dó qui 's molt car.







LIX.



¡O
MISERICORDIANT!







Deus
ha Misericordia de li peccador,



Per
ço que a sa factura aport gran amor,



E
per ço que home lo conega gran donador.



Deus
perdona ab granea de bontat,



E
per ço justicia consent a perdonabilitat,



E
fá ab Misericordia societat.



Tant
ha Deus gran volentat en perdonar,



Que
a justicia fá mercé amar,



Car
ab mercé pòt peccadors salvar.



Misericordia
es mare de li peccador,



La
qual mare ama sos fills per l' amor



Que
han a Deus Pare qui es perdonador.



Molt
es Misericordia bona a membrar



Ab
granea d' entendre e de amar,



Car
esperança aporta contra peccar.



Aquell
blastoma Deus e son gran voler



Qui
de sa Misericordia no ha negun esper,



Car
mays pòt Deus amar que hom peccat haver.



Misericordia
es dona qui perdona de grat,



Perque
cové que hom am la sua libertat,



Per
ço que per ella sia membrat e amat.



Cell
qui de Deus Misericordia vòl haver,



Sia
humil, leyal, e vertader,



E
faça aytant de bé com porá fer.



Qui
no fá tot lo bé que poria far



No
es semblant que molt am per donar,



Perque
Deus dona mays que hom no pòt pensar.



Ah!
com consir que eu só gran peccador,



Adonchs
m' albir que 'm cové haver gran amor



A
Deus qui es tan gran perdonador.