Mostrando entradas con la etiqueta porá. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta porá. Mostrar todas las entradas

sábado, 25 de septiembre de 2021

Cent noms Deu, L-LIX, 50-59

L.



¡O
NODRIDOR!



Deus
dona a hom bon nodriment



Quant
li dona bon amament,



Bon
entendre e bon membrament.



Qui
vòl sí mateix bé nodrir



Guardse
que no vulla mentir,



Ne
de Deus se vulla partir.



Es
nodriment espiritual



En
pensament qui es leyal



D'
on vé nodriment corporal.



Mays
val a fill bon nodriment



Que
no fá l' aur ne l' argent



Que
li poren dar sey parent.



Ab
amor deu hom començar



Nodrir
altre, per ço que amar



Lo
faça estar de mal far.



Qui
no pòt nodrir ab amor



Nodresca,
si pòt, ab pahor,



Car
pahor empatxa follor.



Hom
nodreix sí mateix leyals



Quant
consira los bens cabals,



E
consira qu' es mortals.



Qui
per altre pren castigament,



Sab
nodrir sí mateix bellament,



E
está savi e conexent.



Qui
vòl nodrir ab sermonar



E
ço que diu no vulla far,



No
sab si nodrir ne amar.



Nodriment
que es començat



Ab
esperança e leyaltat



En
bon fundament es pausat.



Hom
qui sia molt ben nodrit



En
tot loch troba bon amich, 

E no ha pahor de enemich.


LI.



¡O
ENDREÇADOR!



Aquells
homens qui volen Deus amar,



éll
los endreça ab ben far,



Ab
bon entendre e membrar.



Deus
endreça bon pensament



Com
pensa lo començament



E
'l mijá, d' hon vé compliment.



Qui
vòl esser bé endreçat,



Endréç
son cor ab caritat,



A
paciencia e humilitat.



Aquell
endreça bon amar



Qui
endreça a consirar



Com
faça Deus a home honrar.



Endreça
home son poder



Com
lo posa en gran voler,



En
gran bonea e saber.



Hom
endreça sa bontat



Si
la posa en leyaltat,



En
justicia e veritat.



Qui
vòl bonea endreçar,



Prenga
d' ella bonificar,



E
meta 'l en magnificar.



Cell
qui s' endreça a virtut,



Endreça
sí a la salut



D'
entendre, membrat e volgut.



Qui
's desvia de malvestat,



S'
endreça a felicitat,



E
a virtut de volentat.



Endreçar
hom a veritat



E
desviar de falsetat



Es
compliment de bontat.



Christ
ha cascun hom endreçat,



Per
l' eximpli que ha donat, 

Mays l' eximpli es oblidat.




LII.
¡O
EMPERADOR!







Deus
es molt gran Emperador,



Qui
mana a hom per amor,



Que
honre molt sa gran valor.



Ha
Deus per ço fayt manament



Que
hom sia obedient,



E
que de Deus sia tement.



Deus
mana que hom l' am mays que re,



Per
ço que l' amar sia ple



D'
esperança, caritat e fé.



Mana
Deus que hom sia leyal,



Per
ço que no faça null mal,



Car
leyaltat fá hom cabal.



Deus
mana que hom sia cortes



Humil,
franch, plasent e entes,



Per
ço que no fall en nulla res.



Mana
Deus a home que encontinent



Faça
lo bé que pòt sens falliment,



Per
ço que tost sia obedient.



Deus
ha fayt manament a la volentat



Que
am bé far de tota sa potestat,



Per
ço que en re no haja ociositat.



Cell
qui a Deus es obedient,



Deus
lo fá estar alegrament



En
gloria eternalment.



Qui
a Deus no vòl obeir,



Deus
lo fá servir sens finir



En
foch d' hon no porá exir.



Christ
feu a Sanct Pere manament



Que
a las ovelles donás paximent,



Qui
las auciu no es obedient (11).







LIII.



¡O
ELEGIDOR!







Deus
es molt bò elegidor,



Car
éll eleig a sa honor



Li
bò qui no son peccador.



D'
aquells qui están en peccat,



Eleig
Deus a esser salvat



Ab
merce e ab pietat.



Está
Deus franch en elecció,



E
eleig qui 's vòl a salvació



Ab
gracia e a perdó (12).



Molt
nos fá Deus maravellar,



Car
enaxí nos vòl tirar



Ab
donar e ab perdonar.



Cell
qui eleig malvat prelat,



Eleig
falliment e peccat,



E
leixa virtut e bontat.



Qui
eleig anans plasent sentiment,



Que
bon amar e bon cogitament,



Pauc
ha apres de bon elegiment.



En
aquest mon hom ha libertat



Que
ab Deus elige virtut e bontat (13), (eleig)



E
sens Deus vici e malvestat.



Cell
qui ab Deus no pren amistat



En
elegir sa salvetat,



Ab
l' enemich se eleig dampnat.



Molt
val mays elecció



Per
humilitat e perdó,



Que
per ergull dampnació.



Elegir
home que sia bé acustumat



A
esser senyor ha si elet e pausat,



Com
ab éll sia en gran libertat.







LIV.



¡O
FAEDORI







¡O
Deus qui estás Faedor



De
bontat, virtut e amor




mí esser ton servidor.




fás en bontat bonificar,



De
bonificant, bonificable, e sabs far



De
granea, magnificar.



Deus
fá de justicia jutjar,



E
de misericordia perdonar,



E
fá en home temor e amar.



No
fá Deus home pererós,



Ne
no fá home ergullós



Mays
que fá home piadós.



Deus
fá home de cors mortal,



E
d'ánima racional,



E
fá ‘l virtuós e legal.



No
fá Deus bé de malvestat,



Ne
fá falliment ne peccat,



Car
tot es ple de gran bontat.



Aquell
es meyllor Faedor



Qui
fá amar de bona amor,



Que
cell qui fá castell ne torr.



Cell
qui no fá ço que deu far



E
fá peccat e mal estar,



Pauc
sab de natura d' obrar.



Qui
de bé sab far altre bé,



E
qui no vòl far mal per re,



En
tot quant fá bé se capté.



Aquell
sab bona obra far



Qui
fá Deus servir e honrar,



E
a Deus se fá molt amar.







LV.



¡O
VALOR!







Deus
es Valor, perque mays val



Que
tot quant es, e es cabal



A
hom de valor natural.



Valor
es ço qui val per bé,



E
ço ab que hom se capté,



E
ab que hom no falla en re.



Cell
qui ab valor vòl valer,



No
faça a Deus null desplaer,



E
faça bé ab tot son poder.



Valor
es de bonificar,



De
bon entendre e amar,



De
mercé e de perdonar.



Null
hom no pòt valor haver



Qui
fall contra negun dever,



Car
falliment no pòt valer.



Valor
null hom no pòt comprar



Si
no' s guarda de mal far,



E
que faça 'l bé que porá far.



Mays
val valor en pensament



Humil,
leyal, franch, conexent,



Que
en parents ni en argent.



Cell
qui no val e vòl valer



Estant
malvat, ja conquerer



No
porá valor ne bé haver.



Está
Valor en bon començament,



En
bon mijá e en bon affinament,



E 'n
aytals lochs se dona mantinent.



Nulla
re no val mays que Valor,



Ne
re menys val que hom peccador,



Car
a Valor fá deshonor.

LVI.



¡O
SENYORETJADOR!







Deus
es Senyor de tot ço qui es



Creat
e produt de no res,



Car
sens éll no fóre já mes.



Está
Deus Senyor de no re,



Car
tot çó prodúu que 's cové,



E
es Senyor de ço que no é.



Deus
es Senyor del firmament,



Dels
ángels e del element



E
de temps futur e de present.



Es
Deus Senyor de bon amar,



E
está Senyor ab donar



Ab
jutjament e ab perdonar.



Deus
es Senyor de libertat



Creada,
car ha obligat



A
far bé sens malvestat.



Deus
es Senyor per dret e per honrament;



E
qui vòl esser senyor ab falliment,



En
servitut está deshonradament.



Senyoria
es ocasió de mal,



Com
está en hom vil e desleyal,



Car
a sí mateix ne a altre re no val.



Molt
está pus prop a valor



Senyoría
qui está per amor,



Que
senyoría qui está per pahor.



Esser
senyor de son voler,



De
son membrar e de son saber,



Es
senyoría de plaer.



Per
ço es Senyor atrobat,



Car
es esdevengut peccat,



Lo
qual Senyor es obligat.







LVII.



¡O
VENÇEDOR!







Deus
pòt vençra malea e peccat,



Mays
no pòt vençre libertat



Qui
estiga en bona volentat.



Si
en peccador no 's pogués vençre libertat,



No
‘l pogra Deus ab justicia tenir encarcerat,



Perque
mercé leva hom cahút en peccat.



Cell
qui volrá vençre Deus ab merce,



Faça
per éll aytant com pòt de bé,



Car
negun bé ab Deus no 's descovè.



Molt
fá meyllor vençre Deus ab bona amor



Com
lo moua a esser perdonador,



Que
vençre son enemich, castell, ciutat ne torr.



Hom
pòt vençre sa mala volentat



Ab
paciencia, consciencia e caritat,



Car
Deus li ajuda ab merce e pietat.



Cell
qui vòl vençre ab malea bontat,



Ne
ab ergull, valor, humilitat,



Venç
sí mateix en mal e en peccat.



Hom
venç peccat ab contrició,



Confessió
e satisfacció,



Oració
e querre perdó.



Si
hom no pogués vençre ab saviesa falsedat,



Ab
veritat e bona volentat,



Pogra
falsedat vençre ab Deus veritat.



Aquell
venciment es bò per qui hom ha salut,



E
aquell es mal per qui hom es perdut,



E
aquell val mays per qui Deus es conegut.



Christ
vençé son cors en la crotz ab la mort,



Ab
lo qual vençé lo perillós e mal port,



Hont
Adam estava en gran desconort.







LVIII.



¡O
GRACIA!







Car
Deus ha franca libertat



En
donar e perdonar de grat,



Es
Deus Gracia apellat.



Deus
fá gracia a hom com lo vòl crear,



Car
home per sí no es digne de estar,



Car
qui es de no re no pòt sí mateix meritar.



Als
homens qui son peccadors e están en peccat,



Qui
son per justicia a dampnació jutjat,




Deus gracia com los met en salvetat.



Deus
fá gracia a qui 's vòl, e no deu esser blasmat



Si
la fá a un e no a altre, car faria peccat



Si
en sí constrenyia sa franca volentat.



Hom
pòt per sa libertat ordenar com reba gracia del Senyor;



Mays
no pòt forçar Deus, car gracia se fá per amor,



E
per ço devem estar en esperansa e en pahor.



Qui
vòl esser ordenat a esser agraciat



En
aquell orde que pren es ja agraciat,



Car
sens gracia no poria esser ordenat.



Ço
que gracia es, apenas ho porem consirar,



Car
no es obra qui 's puscha sentir ne imaginar,



Ne
fora la libertat de Deus no la porem affermar.



No
havem altre consell si gracia volem haver,



Mays
que amem e serviscam Deus a nostre poder,



Segons
que nostra libertat ho porá sostener.



Cell
qui está en gracia es a éll gracia tan bell cabal,



Que
tot ço qui 's pòt sentir a éll tant no val;



Foll
es donchs qui la pert per null plaer sensual. (amar,
¡Ah, las!
com consir la gracia que Deus fá a cells a qui' s leixa



Ne
quants son aquells a qui no' s leixa servir ne honrar,



Adonchs
enten que gracia es dó qui 's molt car.







LIX.



¡O
MISERICORDIANT!







Deus
ha Misericordia de li peccador,



Per
ço que a sa factura aport gran amor,



E
per ço que home lo conega gran donador.



Deus
perdona ab granea de bontat,



E
per ço justicia consent a perdonabilitat,



E
fá ab Misericordia societat.



Tant
ha Deus gran volentat en perdonar,



Que
a justicia fá mercé amar,



Car
ab mercé pòt peccadors salvar.



Misericordia
es mare de li peccador,



La
qual mare ama sos fills per l' amor



Que
han a Deus Pare qui es perdonador.



Molt
es Misericordia bona a membrar



Ab
granea d' entendre e de amar,



Car
esperança aporta contra peccar.



Aquell
blastoma Deus e son gran voler



Qui
de sa Misericordia no ha negun esper,



Car
mays pòt Deus amar que hom peccat haver.



Misericordia
es dona qui perdona de grat,



Perque
cové que hom am la sua libertat,



Per
ço que per ella sia membrat e amat.



Cell
qui de Deus Misericordia vòl haver,



Sia
humil, leyal, e vertader,



E
faça aytant de bé com porá fer.



Qui
no fá tot lo bé que poria far



No
es semblant que molt am per donar,



Perque
Deus dona mays que hom no pòt pensar.



Ah!
com consir que eu só gran peccador,



Adonchs
m' albir que 'm cové haver gran amor



A
Deus qui es tan gran perdonador.