Mostrando las entradas para la consulta ligna ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta ligna ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 19 de febrero de 2020

LXXI, reg. 55, fol 63, 10 diciembre 1305, cena

LXXI.
Reg. n. 55, fol. 63. 10 dic. 1305.

Jacobus Dei gratia rex Aragonum et Valencie Sardinie et Corsice comesque Barchinone ac Sancte Romane Ecclesie vexillarius amirantus et capitaneus generalis fidelibus suis justitie juratis et concilio Saraynene salutem et gratiam. Significamus vobis quod nos una cum illustri domina Blancha Dei gratia regina Aragonis karissima consorte nostra et infantibus filiis et familiis nostris erimus die dominica proxima in loco Saraynene predicto Domino concedente: quare vobis dicimus et mandamus quatenus dicta die dominica paretis nobis cenam ibidem videlicet quinquaginta arietes duas vaccas quatuor cabritos duos toçinos triginta paria gallinarum decem paria perdicum decem paria çirogrillorum centum solidatas panis quatuordecim carrigas vini unam libram piperis duas uncias gingiberis duas uncias çaffrani viginti libras cere adnonam sive çivatam ad quadringentas bestias ligna ova et alia çene necessaria prout officiales nostri vobis duxerint injungendum.
Data in Montessono sub sigillo nostro secreto IIII idus decembris anno Domini MCCCV°.

Jaime II de Aragón, el Justo, reg. 55, fol 63, 10 diciembre 1305, cena

domingo, 24 de mayo de 2020

LIX. Perg. n. 2222, Jaime I. 25 marzo 1273. Benavarre

LIX. Perg. n. 2222, Jaime I. 25 marzo 1273. (1275)

LIX. Perg. n. 2222, Jaime I. 25 marzo 1273. Benavarre, Benabarre


Noverint universi quod nos Jacobus Dei gratia rex Aragonum Majoricarum et Valencie comes Barcinone et Urgelli ac dominus Montispessulani per nos et nostros damus et concedimus vobis universis et singulis hominibus de Benavarre presentibus scilicet et futuris imperpetuum quod de cetero habeatis pascherium in terminis villarum et locorum contigum ville et almuniis seu terminis vestris de Benavarre secundum forum Aragonum de area ad aream et possitis lignare seu scindere ligna in terminis villarum et locorum predictorum ad opus vestrarum domorum et furnorum vestrorum non tamen ad vendendum prout hactenus antecessores vestri facere consueverunt. Item concedimus vobis quod homines de Aler teneantur peitare vobiscum insimul in omnibus exactionibus reatibus et vicinalibus pro honoribus et possesionibus de realencho quas habent in termino de Benavarre vel de cetero habebunt. Item concedimus vobis quod omnes illi homines qui aliquid tenent modo de realencho nostro in Benavarre vel ejus terminis seu tenebunt de cetero qui se transtulerunt seu transtulerint ad dominacionem ecclesie seu ad dominacionem infançonis teneantur ponere et solvere vobiscum insimul in omnibus exaccionibus regalibus et vicinalibus pro realencho predicto vel desemparare vobis dictum realenchum et quod ad hoc faciendum et complendum bajulus de Benavarre possit compellere et pignorare bona ipsorum mobilia ubicumque se inveniri poterint extra dominacionem ecclesie vel infançonis. Item concedimus vobis quod omnes illi homines de Benavarre et terminorum ac pertinentiarum suarum qui se dicunt esse infançones teneantur paccare vobiscum insimul in predictis donec in posse vestro suam probaverint infançoniam secundum forum Aragonum. Item concedimus vobis quod collector questiarum nostrarum et aliarum exactionum nostrarum de Benavarre possit compellere cum auxilio hominum terne seu juncte de Rippacurça omnes illos homines de Benavarre et terminorum suorum qui aliquid solvere tenebuntur vobiscum insimul in predictis ad solvendum partes suas pro eo quod de realencho habuerint et tenuerint in villa et termino de Benavarre secundum quod talliatum fuerit eisdem. Item concedimus quod castlani de Benavarre qui debent custodire castrum de Benavarre de nocte tempore guerre compellantur per vicarium Rippacurcie ad custodiendum de nocte dictum castrum ut facere tenentur mandantes firmiter bajulis curiis justiciis et universis aliis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris quod predicta firma habeant et observent et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. Datum Illerde octavo kalendas apprilis anno Domini millessimo ducentessimo septuagessimo quinto.
- Sig+num Petri Michaelis Carbonelli serenissimi domini regis scribe regiaque auctoritate notarii publici Barcinone ac tenentis claves regii archivi apud urbem Barcinone una et in solidum cum Francisco Carbonello filio conscriba connotario et con archivario meo qui hujusmodi privilegium jussu domini regis sumpsi ab regestro serenissimi domini regis Jacobi memorati in archivo predicto recondito scripsique et veridice comprobavi ac clausi die vicesimo quarto septembris anno a Nativitate Domini millessimo quadringentessimo nonagessimo. Constat de raso et correcto in linea VI ubi legitur insimul et etiam in linea IV vestris. - Restitutus mihi fuit ex eo quia sindicus predictorum Castelli et ville de Benavarre voluit aliud cum decreto et sigillo domini regis quod ei tradidi XXIV septembris anno a nativitate Domini MCCCCLXXXXIII (1493) et sic habeatur loco originalis.

LX 1277

sábado, 23 de mayo de 2020

XXXVII. Perg. n. 294, Pedro II. 1° julio 1208. Ovelva, Salvaterra

XXXVII.
Perg. n. 294, Pedro II. 1° julio 1208.

XXXVII. Perg. 294, Pedro II. 1° julio 1208, Salvatierra de Esca, Salvaterra, Ovelva

Noverint universi quod anno Domini MCCC duodecimo in presencia mei notarii et testium infrascriptorum Johannes Petri Darle merinus Jacce et Exee pro ilustrissimo domino rege Aragonum presentavit venerabili viro Johanni Garcescii de Alagone comisario pro dicto domino rege in causa que vertitur inter dictum dominum regem Aragonum ex una parte ac magnificos principes reges Francie et Navarre quoddam privilegium in pergameneo scriptum non viciatum nec rasum nec cancellatum nec abulitum set in omni sui parte integrum in filo sirico sigillo regio sigillatum seu bullatum in quo sigillo seu bulla est imago regis sedentis in catedra tenentis in manu sinistra crucem et in manu dextera palmam et in orbita sigilli dicciones que sequntur:
Sigillum gratia Petri Dei regis Aragonum comitis Barchinone domini Montispessolani: et ex alia parte est imago regis sedentis super equo tenentis lanceam in manu dextera et scutum in brachio sinistro et in orbita ejusdem sigilli dicciones que sequntur:
S. Petri Dei gracia regis Aragonum comitisque Barchinone et domini Montispessolani: quod incipit:
- Regibus et eis qui inter filios hominum dominantur expedire dinocitur subjetos suos diligere multipliciter et fovere et ipsos gratuitis et perpetuis libertatum benefficiis honorare. Quapropter in Dei nomine sit notum cunctis quod nos Petrus Dei gracia rex Aragonum comes Barchinone volentes locum nostrum de Ovelva quem de cetero Salvaterram volumus nuncupari populare et populorum multitudine augmentare corde bono et animo volenti damus concedimus et laudamus vobis universis populatoribus et habitatoribus ejusdem loci presentibus et futuris et omni progeniei et posteritati vestre in perpetuum omnes illos foros quos habent homines de Exea ex concessione antecessorum nostrorum statuentes ut vos omnes et posteri vestri nunc et semper utamini istis foris. Item volumus et concedimus vobis militibus et infançonibus qui in eundem locum causa populandi veneritis vel venistis ut illam infançoniam obtineatis quam habere consuevistis in propiis hereditatibus vestris: retinemus tamen in vobis et posteris vestris quod in eodem loco assidue maneatis et quisque vestrum in suis casis semper unum hominem teneat strenuum et valentem cum scuto lancea et capello ferreo ad defendendum predictum castrum nostrum et villam quando fuerit necessarium. Damus autem et assignamus eidem castro nostro de Salvaterra et vobis omnibus populatoribus et habitatoribus ejusdem et successoribus vestris hos terminos inferius subnotatos habendos integre et tenendos quiete et possidendos perpetuo et plenarie videlicet de loco nominato La Cot usque ad rivum de Cadereta et de illo loco per rivum in susum usque ad Sanctum Philipum et exinde usque ad castellum Lupertum et deinde Serraserra usque ad castellum Ventahu et dehinc Serraserra a la Corona de Gas et deinde usque ad Hedam et de Heda usque ad vadum Formosum et dehinc usque ad Pinam sive Teytar de Panelo et exinde usque ad Heytum curvum et deinde usque ad sumum de Oli et de Oli usque ad sumum de Orba. Sicut ergo isti termini ambiunt et includunt et sicut etiam in cartis quas inde habet monasterium de Pinna plenius et melius continetur totum ab integre vobis predictis concedimus et donamus ita quod infra hos terminos libere et sino contrarietate alicujus persone laboretis ubicumque volueritis et poteritis et vestros ganatos et bestiarios teneatis et pascua et ligna et fustes sine aliquo usatico et servicio habentis et accipere et tallare possitis quecumque et quociescumque his habueritis opus. Item damus et concedimus vobis omnibus populatoribus et habitatoribus castri nostri et ville de Salvaterra et successoribus vestris ut cuando a vobis questia vel servitia aliqua exigerimus unaquaque domus vestra donet nobis semel in anno duos solidos jaccenses tantum et nil amplius nobis vel nostris dare teneatur aut redere unquam. Item damus vobis ut possitis pascere et tenere ganatos vestros in portibus de Ansso et de Roncal sine aliquo herbatico et servicio et demanda et ansotani et roncaleses teneantur coligere et tenere salvos vos et ganatos vestros in suis portibus et vos teneamini cis et eorum ganatis dare viam et transitum per vestros terminos sine tala. Preterea recipimus personas vestras et ganatos vestros et omnia bona vestra sub speciali custodia et emparancia nostra et ducatu dantes et concedentes vobis et ganatis vestris pascua et pasturas ubique in tota terra nostra ubique in montibus et in planis sine aliquo herbatico et exaccione herbatici ita quod sitis salvi et securi cum omnibus vestris in eundo et redeundo et estando per omnia loca. Item statuimus et concedimus vobis quod inter vos in predicto loco et ejus terminis non sit unquam nec possit esse aliquis franchus vel francha vel aliquis infançonus vel infançona per cartam vel per aliquod donativum. Item volumus et mandamus quod homines et femine qui venerint de Aragone vel de Navarra vel de Vasconia vel de aliis quibuslibet locis ad populandum in predictum castrum nostrum et locum de Salvaterra sint salvi et securi et ab omni malefacto quod nobis vel in terra nostra factum habeant quieti liberi et absoluti ita quod nos vel aliquis alius non possimus ab eis inde unquam aliquid demandare. Preterea enfranchimus et franchos et liberos facimus vos omnes populatores nostros de Salvaterra presentes et futuros et posteros vestros in perpetuum cum omnibus rebus et mercibus et ganatis vestris ab omni lezda pedatico portatico usatico herbatico consuetudine et tolta novis et veteribus per totum Aragonem ita ut in omnibus mercatis et locis tocius regni Aragonum nichil horum dare vel solvere teneamini nec aliquis inde vos audeat fortiare. Quicumque autem contra hujus carte nostre tenorem in aliquo venire presumeret iram et indignacionem nostram tanquam manifestus traditor semper haberet et insuper a nobis in quingentis aureis sine aliquo remedio puniretur.
Datum ... kalendas julii era MCCXL sexta per manum Ferrarii notarii. - Signum + Petri Dei gracia regis Aragonum et comitis Barchinone. - Testes hujus rei sunt comes Sancius Garsia de Oriz Petrus Goyteriz majordomus Didacus Garsia etc.
- Actum est hoc XI kalendas martii anno quo supra - Testes sunt Sancius Sancii Munionis et Petrus Eximinus de Ul.
- Et ego Garcias Eximini notarius publicus de La Real qui predicta manu propria scripsi de mandato et autoritate predicti Johannis Garçesii comisarii et hoc sig+no meo asueto clausi.

(Nota: Salvatierra de Esca, no muy lejos del Monasterio de San Juan de la Peña.)

lunes, 9 de marzo de 2020

IV E CÓDICE DERTUSENSI N° 97.

IV 


E CÓDICE DERTUSENSI N° 97.

Incipit sine auctoris nomine, ut in cod. Bibl. Ambianensi n°
221, illud inter opera Marbodi editum a Beaugendre (Hildeberti opp.,
col. 1574) et a Bourassé (Migne, Patr. lat. t. CLXXI).

Oir(atio)
penitentis sepe lapsi.
Me miserum, quid agam? porto sub pectore
plagam.
Versu 8 recte codex praebet:
Hinc totis horis est
mens mea plena timoris.
Vers. 14-15 metrum restituit:
In tot
et in tantis violavi jussa Tonantis
Quod prope despero meliorari;
quia sero...
Vers. 27-29 e codice sic legendi:
Ablue divino
saniem cum sanguine vino
Et donec vivo, perfundito vulnus olivo

Ut vino lotum sanetur et unguine fotum.
Versus 34 sq. rectius
afferuntur, cum vulgo v. 37, reclamante metro, in edd. sine dubio ex
imprudenti conjectura legatur:
«Visum restaura qui viciet omnia
bona».
Mundi salvator, nostraeque salutis amator,
Per cujus
nutum replet facondia mutum,
Per cujus
numen recipit cecatio lumen.
Ex oculis cordis mihi tolle quod est
ibi sordis
Et linguam mutam fac ad bona verba solutam.


Sequuntur absque titulo 32 versus (ut in Cod. Ambianensi 82)
e mysterio misae Hildeberti Cenomanensis (ed. Beaugendre, col. 1149):


(T)ollimur e medio fatis urgentibus omnes
Et thraimur quo
nos vita peracta vocat.

Sic vers. 21-32 leguntur:
Nam
pars pro sanctis, pars est pro sanctificandis
Illa refert grates,
supplicat ista Deo.
Hostia pro justis, laus est pro
justificandis,
Mentio pro reliquis causam agit alterius
25
Sit cibus hic ex pane caro, Deus ex elemento
Misterio simplex,
utilitate triplex
Sit cibus hic ovis in ligno, leo fortis in
urna,
Ales ad astra volans, rex super astra sedens.
Neve
putes (illi) tumulumve crucemve deesse
30 Ipse calix tumulum
denotat, ara crucem.
Atque fides assit, terrorque recedat et
horror,
Sit cibus ipse caro, panis imago manet.

Deinde,
sine intervallo sex versus, inter opera Hildeberti (col. 1333), quos
jam restituit HAURÉAU, Les mélanges poétiques d' Hildebert de
Lavardin, p. 102-103.

Trina domus nobis. lar tumba polusque
paratur.
Ligna larem, ligo sarcofagum, devotio celum
Preparat,
occasus comes in lare, vermis in urna.
Angelus in celo; lar pene,
tumba sopori,
5 Celum leticie diversa sorte dicantur:
Culpa
priora duo, dat gratia sola supremum,

Postea illud ex
operibus Hildeberti (col. 1333). Cf. Anthologia lat. ed. Meyer, n°
921, HAURÉAU, l. c, p. 53.

Formula vivendi praesto est tibi:
pauca loquaris
Plurima fac, sit utrisque modus comes, utile
pulchrum.
Obsequiis instes: ea pro te premia poscant;
Sobrius
a mensis, a lecto surge pudicus,
Ut decet et prodest et amabis et
oderis idem
Stans casum metuas, speres prostratus, et illum
Quem
colis in titulis miserum abjectumque tuere.

Tum ex iisdem,
nullo etiam titulo adhibito (cf. HAURÉAU l. c, p. 92-94):

Hostia
conjugium baptismus, qualia primo
Talia nunc; res ipsa redit,
evanuit umbra.
Diluvium speciem baptismi gessit, et unda
Abluit
excessus undis quandoque lavandos.
5 Preputium posi diluvium
successio Thare
Deposuit, ritusque fuit sic prava piare.

Circumcisa caro lavit sub lege reatus,
Illud agens quod agit
fons sub cruce sanctificatus.
Fons pueris, fons simplicibus, fons
crimine mundis
10 Ad vitam prodest, crux hoc accommodat undis.

Talibus aut meritis aut evo profuit ante
Circumcisa caro, sed
Christi morte juvante
Ritus uterque sacer quem sanguis utrumque
sacravit.
Tempus utrique suum; corpus piat, umbra piavit
15
Supplicium; sed misterium, sed tempore sacrum
Preco fuit, quia
praecinuit fluviale lavacrum.
Preconem decuit Domino presente
silere,
Nec non et Dominum precone silente jubere.
Hic ad se
baptisma redit cessante figura
20 Hic involvit aquis sua
circumcisio jura.
Affines consanguineos conubia prima
Non
susceperunt, nec plures una nec unus.
Unius conjux fuit Eva,
vir unius Adam,
Precessit coitum benedictio, gratia
prolem.
25 Nupta sequens non sic, cui copia parva virorum,

Affinem consanguineum fratremve jugavit.
Hinc etiam plures
uni nupsere marito.
Non solum quia queque parem non inveniebat,

Sed quia Messya proles paritura placebat.
30 Tu,
genitrix, Isaac venturi prescia Christi,

Conjugii sociam patienter sustinuisti.
Ante datam legem
Jacob, Rachel et Lia nupsit,
Uxores
sub lege duas simul Helcana duxit.
Temporis illius
si vis attendere nuptas,
35 Quesita est soboles, non affectata
voluptas.
Non sibi sed generi matrona satisfaciebat
Inde
redemptorem venturum prospiciebat.
Hinc uni multe non multis una
maritis
Heserunt pariter, velut ulmo plurima vitis.
40 Unus
enim multis ad prolem sufficiebat
Pluribus una viris non quo
generaret egebat.
Sic populum Domini peperere sacre mulieres.

Unde creandus erat suus ille redemptor et heres.

Illius advenius conubia prima reduxit,
45 Unde nec affinis
nec proxima sanguine nupsit.
Nam descendentes ab eadem stirpe
ligantur
Proximitate sua, carique sibi generantur.
Nil
amplexus eis ad honestum prestat amorem
Nam satis hunc fratrem,
satis est hanc esse sororem;
50 Inter eos vero conubia nulla
jugantur
Quos generis pietas et gratia precomitantur.
Vult
Deus ut fiant qui non nascuntur amici
Vult homines aliud quam
cognatos sibi dici
Illas uxores, istos vult esse maritos

55 Ex alienigenis illas istosque petitos
Hymen amicitia quos
stirps sua separat unit
Federat hic populos. ligat urbes, menia
munit
Sic diffusus amor, sic res hec publica crevit,
Sic
mundus discors quesita pace quievit.
60 Ut sacra sub Christo
dilectio porrigeretur,
Femina sub Christo sic nubere lege
jubetur.
Melchisedech Domino panem vinumque litavit

Christus idem statuens pactum vetus evacuavit
Inter
utrumque diu fuit alter sacrificandi
Ritus, et obtinuit, vim
qualemcumque piandi.
Agnus enim legis carnales diluit actus

Agnum persignans qui nos lavat hostia factus.

Non carmen
amplius producitur, quanquam supererat pergamena (plus quam dimidiae
paginae) quae versibus sequentibus, cum notis musicis
per tres lineas dispositis, repleta est:











Rubeat natura
Fracta sua jura
Virgula fecunda
Omnis
creatura
Sua pro mensura
Hac in genitura
Jubilet
jocunda
Vota placitura,
Ling(u)a det fecunda
Laudis non obscura,
Psallat plebs gratulabunda
Communi
censura.
Sit hec nobis cura
Levis et non dura
Voce
lenibunda.
Nam sine jactura
Parens paritura
Virgo
manet munda.





v-codice-dertusensi-129

martes, 17 de marzo de 2020

XXIV. Per. n. 367. Alfonso II. Mayo 1184. Velosello, Vilosell

XXIV. Per. n. 367. Alfonso II. Mayo 1184.

Hoc est translatum fideliter factum III nonas aprilis incarnati verbi anno MCCXL octavo (1248) ab instrumento quod sic habetur.
- In Christi nomine sit notum cunctis quod ego lldefonsus Dei gracia rex Aragonis comes Barchinone et marchio Provincie simul cum Petro de Bessora laudo et concedo vobis Petro Porta vobis et infantibus vestris et omnibus illis populatoribus qui vobiscum et sine vobis venerint apopulare in Velosello et in termino ejus ipsam populacionem de Velosello cum suis terminis omnibus quod habeatis eam francam et liberam et quod non donetis inde nobis vel alicui inquirenti nisi novenam et decimas et primicias panis et vini lini et canabis ecclesie neque intret aliquis in toto termino vestro fustam accipere vel glandem aut pascuam et quod non firmetis directum nisi per V solidos cum hoc quod ad firmamentum pertinet: et illas parielatas quas ego et Petrus de Bessora nobis retinemus sicut sonat in meis et in suis convenienciis levabimus eas de illa comba ubi sedet illum podium in quo proposuimus mutare ipsum castrum et fortitudinem de Velosello usque Populetum et usque Vallemclaram. Damus autem vobis in eadem populacione singulas quarteratas ad ortos per alodium sicut adhuc vobis divident Petrus de Bessora et Bordus de Jerunda. Preterea damus vobis et vestris perpetuo adempramentum de cendenda ligna et fusta in tota montanna de Siurana.
Actum est hoc apud Fragam mense madii anno Domini MCLXXXIIII. - + Ildefonsi Dei gracia regis Aragonis comitis Barchinone et marchionis Provincie. - Sig+num Petri Balb. - Sig+num Stephani de Marimundi. - Sig+num Petri de Besora. - Sig+num Burdi de Jerunda. - Ego Guillelmus de Basia regis notarius subscribo sig+num. - Sig+num Guillelmi de Villafrancha qui hoc scripsit precepto G. de Bassia notarii domini regis cum literis suprapossitis in linea IIII die et anno quo supra. - Sig+num Berengarii de Sancto Felice notarii publici Ilerde qui hoc translatum scripsit.

XXIV. Per. n. 367. Alfonso II. Mayo 1184. Velosello, Vilosell


miércoles, 4 de marzo de 2020

CXXX, reg. 1900, fol 65, 4 agosto 1391, Tiermas

CXXX.

Reg. n. 1900, fól. 65. 4 ag. 1391.
 
CXXX, reg. 1900, fol 65, 4 agosto 1391, Tiermas

Nos Johannes Dei gratia etc. Recta meditatione pensantes locum et podium nostrum de Tiermas miro robore constructum in confinibus et frontaria regni Navare quasi pro muro inexpugnabili tocius regni Aragonum antiquitus stabilitum quod dudum sinistro eventu et contra pactus federa medio juramento et aliis variis securitatibus inter serenissimum dominum regem Petrum projenitorem nostrum divine memorie et reges Petrum Castelle et Karolum Navarre vallata in tantum fuisse fortiter obsessum et impugnatum quod invalescente famis necesitate inter vos fideles subditos et naturales nostros probos homines dicti loci octo homines ex vobis obsides sub certis pactis de voluntate dicti domini genitoris nostri dicto regi Navarre tradere habuistis quosque etiam pro dicti domini genitoris et nostri servicio pocius interimi et in omnium vestrorum presenciis eosdem martirio vitam eorum finire voluistis et consensistis quam locum et podium predicta tradere dicto regi innatam super hoc detegentes fidelitatem et naturalitatem in vestris visceribus antiquatam: reminiscentes etiam quod licet dictus dominus genitor noster vendicionem de loco predicto certis rationibus certoque precio fecerit quam postmodum confimavimus Petro Jordani Durries militi quondam eique per vos dictos homines fieri et prestari mandaverit fidelitatis homagium et sacramentum: vos tamen pro servicio et honore nostre celsitudinis ac regie nostre corone zelantes et affectantes sub nostro dominio et successorum nostrorum perpetuo remanere de voluntate nostra dum in minoribus agebamus et etiam ex post ad solium regie dignitatis evecti vendicioni predicte tam dicto Petro Jordani dum viveret quam ex post ejus uxori et successoribus posse tenus contradixistis pro quibus damma varia ac expensas plurimas habuistis nec merito facere ac etiam sustinere: et insuper vexati ex his notorie vexacionem vestram redimere et cum uxore et heredibus dicti Petri Jordani de voluntate nostra componere et censualia propterea vendere vosque usurarum voragini ultra vires facultatum vestrarum subicere predictorum podii et loci luicione seu redempcione: quia evidens evocat ratio ut vos dictos homines tamquam benemeritos in nostris honoribus et utilitatibus insudantes prosequamur graciis et favoribus oportunis precipue cum universitatis vestre fragilitas tot et tanta in et pro premissis vobis incumbencia onera sine nostre regie munificencie presidio suportare non posset: de certa nostra sciencia et consulte tenore presentis carte nostre firmiter et perpetuo valiture quam vim habere volumus et decernimus legis paccionate a qua recedere minime nos liceat seu eidem aliquatenus contraire per nos et successores nostros quoscumque sanccimus decernimus ordinamus et etiam promittimus in nostra bona fide regia sub virtute inferius per nos prestiti juramenti quod nos dictum podium seu locum terminos redditus seu jura eorundem in toto aut in parte ullo unquam tempore non dabimus concedemus vendemus infeudabimus impignorabimus permutabimus assignabimus nec obligavimus seu alio quocumque jure titulo causa seu ratione alienabimus comittemus seu in alium transferemus aut quomodolibet dividemus abdicabimus aut separabimus per nos aut alium quemcumque mediate vel inmediata a dominio jure et proprietate nostri et nostrorum et a corona nostra regia ad certum tempus violarium beneplacitum vel ad imperpetuum nec ipsius terminos redditus exitus proventus merum vel mixtum imperium jurisdiccione civilem vel criminalem aut aliam quamcumque altam vel baxiam regalias potestates nec alia jura quecumque nobis quovis modo pertinentia in predictis loco et terminis quocumque nomine nuncupentur: hoc tamen excepto et expresse retento quod dictos redditus et jura loci predicti vobis hominibus dumtaxat vendere seu alienare liceat perpetuo vel ad tempus prout nobis fuerit bene visum. Et nichilominus damus et concedimus vobis dictis hominibus et successoribus vestris ut habeatis et gaudeatis ae habere et gaudere valeatis omnibus illis foris et consuetudinibus quos habent homines de Exea prout eis ac vobis concessa et concesse fuerunt ab antecessoribus nostris et ipsis perpetuo uti valeatis tam vos quam successores vestri habitantes et habitaturi in dicto loco et etiam quod omnes milites et infançones ejusdem loci cum omnibus hereditatibus et possessionibus suis quas in dictis loco et terminis habent et habituri sunt habeant eandem libertatem et infançoniam quam habuerunt et habere consueverunt in propriis hereditatibus ipsorum: ita tamen quod milites et infançones semper et assidue unusquisque in domibus suis teneat unum hominem valentem cum scuto et lancea et capello ferreo ad defendendum ipsam villam dum guerra fuerit. Preterea licet vos homines supradicti dicamini per foros esse liberi et exempti ab omni oste exercitu et cavalcata et eorum redempcionibus et ab omni pedido et demanda prout sunt homines de Exea: tamen quia ut prefertur in dictis foris predicta minime expressantur tenore hujusmodi ad omne dubium expellendum pro vestri cautela vos et vestros de predictis omnibus et singulis franchos liberos et inmunes facimus et perpetuo nominamus: hoc tamen excepto quod ubi contigeret nos aut successores nostros seu alios loco nostri et sui ire in exercitu quod illo tunc tercia pars vestri hominum predictorum de conditione tamen seu signi servicii in talem exercitum hostem seu cavalcatam intra regnum Aragonum tamen nos et ipsos sequi teneantur reliquis duabus partibus remanentibus in dicto loco et podio pro custodia et defensione ejusdem. Etiam concedimus et confirmamus vobis dictis hominibus et vestris successoribus omnes illos terminos jam vobis concessos per serenissimum dominum regem Petrum memorie recolende regem Aragonum et comitem Barchinone cum suo privilegio dato in Tiermens tercio idus mensis augusti sub era MCCXXXIX: in quibus siquidem terminis possitis vestra ganata depascere ac herbagia et pascua vendere et vestris utilitatibus applicare ligna virida et sicca scindere et in et de dictis terminis uti et facere pro vestro libito voluntatis de quibus nobis seu officialibus nostris rationem aliquam minime redere teneamini: ita tamen quod proprietatem dictorum terminorum non valeatis a nobis seu nostro dominio separare aut segregare: confirmantes nichilominus vobis de certa sciencia dictum privilegium et etiam omnia alia et singula privilegia per predecessores nostros illustres vobis concessa etiam si eis abusi fueritis vel contra ea vi vel gratis aut alias feceritis aut veneritis ullo modo. Promitimus inquam vobis pro nobis et nostris et aliis quorum interest vel poterit interesse sub virtute juramenti infrascripti quod omnia et singula supradicta conservabimus et tenebimus corone regie incorporata et affixa nec alicui seo aliquibus palam vel occulte verbo vel scriptis concessionem vel donationem obligacionem seu assignacionem de predictis seu aliquo predictorum faciemus nec fieri concedemus aut permittemus in diminucione vel mutacione aut derogatione statuti seu provisionis nostre hujusmodi: decernentes irritum et inane et prorsus carere viribus et effectu ac nullius momenti existere si aliter a nobis vel quocumque successore nostro fuerit quomodolibet attentatum: in quo casu quicquid fuerit factum in contrarium scienter vel ignoranter ineficax sit nulliusque valoris. Nos siquidem cum presenti mandamus omnibus et singulis habitantibus et habitaturis in dictis podio et loco presentibus et futuris sub pena fidelitatis et naturalitatis quibus nobis astricti sunt vobiscum paciscentes super hoc quod nobis non liceat contrarium facere seu modo quolibet contrahire et ubi forsan fieret per nos aut successores nostros quomodocumque aliqua venditio concessio transportatio seu quevis alia alienatio per inadvertenciam aut alias de podio seu loco predictis aut parte eorum alicui seu aliquibus personis in generali seu speciali ad imperpetuum vel ad tempus quod tales alienaciones concessiones seu transportaciones habeantur pro nullis irritis et inanibus sicut et nos habemus cum presenti ipsa omnia pro nullis irritis et non factis: concedentes vobis dictis hominibus licenciam et plenariam potestatem quod libere el impune possitis personis quibus per nos aut nostros successores facte forent vendiciones cocessiones aut quevis transportationes seu alienationes podii seu loci predictorum aut eorum jurium ac pertinenciarum predictorum in totum vel in partem ut supradictum est contradicere et resistere nedum per viam judicii ordinarii seu extraordinarii sed etiam de facto cum armis aut sine quibusvis personis et officialibus nostris facientibus seu venientibus contra premissa: quoniam omnia hec ex nunc modis superius (parece que pone súperius con tilde) expressatis concedimus et habemus pro remediis defensabilibus vobis necessariis sic quod pro dampnis quibusvis in personis vel bonis per vos seu quosvis alios qui vos juvarent in defensionem predictorum nulla pena irrogari valeat vel infligi etiamsi neces hominum vel membrorum mutilaciones sequntur: quoniam nos nunc pro tunc vos et ipsos ab omni pena absolvimus et penitus liberamus. Et ubi contingeret nos vel successores nostros contrarium premissorum seu aliquorum ex eis facere predicta seu aliqua ex eis vendendo transportando seu alias quomodolibet alienando aut impignorando etiam pro qualicumque inevitabili et urgenti necessitate quod ea omnia ipso foro et facto sint nulla cassa irrita et nullius efficacie seu valoris non obstantibus quibuslibet opposicionibus et contradiccionibus per nos seu officiales nostros quoscumque factis vel fiendis inhibentes nunc pro tunc et e converso quibuslibet officialibus nostris et nostro etiam procuratori fischali ne vobis aut vestris in et supra premissis aliqualiter se opponant seu contradiccionem aliquam faciant quinimo vobis et eis in his assistant ope auxilio consilio et favore cum quando et quociens inde fuerint requisiti. Et ut de predictis omnibus vobis melius cautum sit promittimus et vobis concedimus quod hujusmodi privilegium et omnia et singula superius expressata faciemus in primis curiis generalibus vel particularibus aragonensibus celebrandis per ipsas curias laudari approbari et effectualiter confirmari. Hec igitur omnia et singula supradicta facimus concedimus et promittimus in nostra bona fide regia ac juramus per Deum et ejus sancta IIII evangelia manibus nostris corporaliter tacta quod predicta omnia et singula tenebimus et observavimus perpetuo per nos et herederes ac successores nostros quoscumque et contra ea non faciemus aut veniemus aliqua ratione. Mandantes inclito infanti Martino fratri ac generali gubernatori nostro carissimo necnon gubernatori et justicie ac bajulo generali regni Aragonum ceterisque officialibus et subditis nostris ad quos spectare possit quod hoc nostrum privilegium provisionem et concessionem teneant et observent et contra non faciant aut veniant aliqua ratione si de nostra confidunt gratia vel amore. In cujus rei testimonium hanc fieri jussimus nostre majestatis sigillo munimine roboratam.
Data Cesarauguste quarta die augusti anno a nativitate Domini MCCCLXXXX primo regnique nostri quinto. - Sig+num Johannis Dei gratia regis Aragonum etc. Rex Johannes. - Testes sunt Garsias archiepiscopus Cesarauguste Raymundus vicecomes de Roda Raymundus Alamanni de Cervilione Eymericus de Scintillis et Berengarius de Ortefano consiliarii. - Sig+num mei Berengarii de Busquetis scriptoris dicti domini regis qui de ipsius mandato hec scribi feci et clausi: corrigitur autem in lineis II antiquitus in III vallata in tantum in VII viverat in XVI prout in XIX predicta minime in XX expellendum pro vestri cautela vos et vestros et alibi in eadem seu alios loco nostri et sui ire in XXI et ipsos sequi in XXV nobis in XXIX et et in XL et justiciis. - Dominus rex mandavit michi Berengario de Busquetis in cujus posse juravit. - Vidit eam Thesaurarius. - Idem.

CXXXI reg-1901-fol-58-10-agosto-1391

https://es.wikipedia.org/wiki/Tiermas

Tiermas es un despoblado de la provincia de Zaragoza, en Aragón (España), perteneciente al municipio de Sigüés en la comarca de la Jacetania. Está a orillas del río Aragón junto al embalse de Yesa que lo inunda en parte.

De lo que era el antiguo pueblo solo queda la parte alta del mismo ya que la baja ha desaparecido bajo las aguas, al igual que la mayor parte de su término, junto con los de Escó y Ruesta. La construcción del pantano llevó a la expropiación por parte del régimen de todo el pueblo, incluidas huertas y tierras de cultivo, a excepción de dos vecinos que se quedaron en el pueblo hasta el día de su muerte.

Actualmente, sus antiguos vecinos y descendientes están luchando por la reversión y la reconstrucción del pueblo, siguen con la esperanza de que un día la justicia les de la razón, ya que fue el alcalde de Sigüés quien compró Tiermas en 1982 con una subvención que le dio la propia diputación de Zaragoza, y que a día de hoy recibe cuantiosas subvenciones para su mantenimiento mientras tiene el pueblo el más absoluto abandono. (Viva el gobierno de Aragón y la burrocracia!)

Cuando el nivel de las aguas lo permite, generalmente desde el mes de septiembre en adelante, las ruinas de las antiguas termas romanas surgen del fondo y nuevamente se puede acceder al manantial de aguas sulfurosas.​ En esta temporada se resucita el viejo espíritu de la toma de aguas que se viene realizando desde tiempos inmemoriales y son muchas las gentes que acuden a este punto a realizarla.

sulfuroso, azufre, termas, Tiermas

http://www.diariodenavarra.es/noticias/navarra/navarra/2016/10/02/ya_huele_azufre_489136_2061.html

http://redaragon.elperiodicodearagon.com/turismo/que_hacer/default.asp?accion=pagina&cosaquehacer_id=2252

miércoles, 25 de diciembre de 2019

CXLVII, 13, Guillelmus Raimundus Dapifer, Dertose

CXLVII.

Núm. 13.

Conquestus est Guillelmus Raimundus Dapifer de domino suo comite pro eo quod sibi tertiam partem
civitatis Dertose sicut in carta donationis quam ei exinde fecerat continebatur non tradebat. Comes vero tertiam partem ejus portionis que eum contingebat ei se tradiisse ex integro asseverabat. Illius autem portionis quam januenses in predicta civitate habebant seu fratres milicie Templi suo consilio ac voluntate adquisierant ei partem donare nec debuit nec etiam si tunc voluisset potuit.
Guillelmus Raimundus ad hoc respondebat se in parte januensium nichil querere sed tantum tertiam partem Dertose sicut in sua carta continebatur. Quicquid vero comes aliis in ea civitate dederat seu fecerat adhuc tantum in sua potestate habebat quod ei tertiam partem adimplere poterat. Comes se nichil januensibus dedisse sed ipsi per se ipsam suam partem et expugnasse et cepisse ac sic sua auctoritate possedisse monstrabat ac propterea se de eorum portione non teneri dicebat tum quia ejus consilio ac voluntate factum est tum quia ejus partis que ad eum minime pervenit nec ejus dolo vel fraude culpa seu negligencia factum est quod minus perveniret partem sibi donare nec debuit nec potuit. Hoc idem de parte quinta Templariorum asseverabit ea scilicet ratione quia sicut diximus eidem Guillelmo Raimundo consilio ac voluntate concessio ejusdem quinte partis predictis templariis facta est et in carta
concessionis que ipsis templariis ipse firmavit: januensibus vero non solum cartam convenientie que illis eodem Guillelmo Raimundo mediante facta est super hoc sua manu firmavit sed etiam jurejurando corporaliter prestito predictam convenienciam viva voce corroboravit. Tandem rationibus hinc inde diligenter auditis et intellectis necnon et ipsa carta multotiens perlecta judicavit barchinonensis curia quod ejus solummodo portionis que ad eum pervenerat ei tertiam partem donare debebat de omnibus scilicet eximentis sicut in sua carta continebatur: de ceteris vero partibus comitem nullo modo teneri quia ejus totam partem quod in suam potestatem pervenit donare ac tradere potuit non etiam ejus quod nunquam habuit vel possedit. Cumque de eximentis inter eos questio verteretur predictus vero Guillelmus Raimundus tertiam partem etiam omnium fructuum qui cultura et cura habitatorum Dertose proveniebant inter eximenta computabat: diffinivit predicta curia ea tantum eximenta recte appellari que ad jus proprium ac fiscum regis pertinent sive ea in leudis questis placitis seu aliis quibuscumque usaticis sive etiam terris vineis ortis consistant: fructus autem hereditatum eorum qui in civitate habitant sive hi clerici sint sive milites sive burgenses nullo modo inter eximenta computari precipue quia ipse in eis districtum senioraticum vel ademprimentum et mandamentum habet. De hereditatibus aliorum qui non habitant in
civitate nec ejus consilio seu voluntate date sunt debet ei comes emendam facere. Preterea conquestus est predictus Guillelmus Raimundo quia dominus comes estacamentum ei de militibus seu peditibus quos in Dertosa tenebat non concedebat et sic senioraticum quod ei donaverat aufferebat. Comes respondebat nullum senioraticum ei in sua familia nec dedisse nec recognoscere. Judicavit igitur predicta curia quod si familia comitis inter se litem aut aliquam contentionem haberet estacamentum de hoc Guillelmo Raimundo vel ejus vicarium non habere sed eum tantum qui vicem comitis inter eos tenet. Id erit si aliquis de civibus aliqua familia placitare voluerit: si vero aliquis de familia cum aliquo ex civibus causam super qualibet re habuerit in manu predicti Guillelmi Raimundi vel ejus vicarii firmabit directum et placitabunt. Preterea conquestus est quod comes ei occasione illius tertie partis januensium quosdam honores imparaverat. Judicavit curia dominum comitem illos honores ei desemparare et omnia in eo statu esse debere in quo erant quando predicta pars ad manus comitis pervenit deinceps omnia secundum eorum cartas recte expediri. Preterea conquestus est de quodam molendino quod dominus comes in terra eorum fieri mandaverat in qua partem suam amitebat. Comes se id jure facere propter consuetudinem sue regionis existimabat. Diffinivit curia Guillelmum Raimundum in eo molendino partem secundum quod eum contingebat habere debere si expensas facere vellet. Conquestus etiam est de quodam placito cum quo ei dominus comes suam partem abstulerat. Comes quendam ex illis qui causam inter se habuerant in parte januensium in qua nullum senioraticum habebat domicilium habere dicebat et imo de hoc ei partem dare nolebat. Diffinivit curia comitem de hoc placito ei partem suam integram dare debere pro eo quia Guillelmus Raimundus illud placitum estacaverat placitaverat judicaverat et in presentia ipsius comitis tractaverat: in ceteris vero placitis juxta quod in eorum cartis habetur cunctum fideliter observari. Conquestus insuper est quia dominus comes de questis quas judeis ac sarracenis fecerat suam partem ei dare nolebat. Comes vero se nichil judeis seu sarracenis quesisse dicebat sed pecuniam ab eis manulevasse quam usque ad statutum inter eos terminum datis fidejussoribus eis se redditurum promisserat. Super hoc curia judicavit quod si comes usque ad illum terminum hanc peccuniam judeis
ac sarracenis reddidisset quia de suis manuleutis partem cum alicui facere nec dicebat nec justum erat nichil exinde predicto Guillelmo Raimundo dare debere: sin autem quia vidimus hoc quistam esse quocumque nomine ipsa eam appellet debet exinde partem suam ei donare. Insuper conquestus est de zaalmedina quem ipse consilio hominum comitis elegerat et eo enecto alium sine ejus consilio eligi preceperat. Comes cartam quam eis consilio ac voluntate januensium et ipsius Guillelmi Raimundi fecerat
proclamabat unde curia cartam exibere jubet ac omnia secundum ejus tenorem ex integro agitari. Conquestus etiam est de almostalafia quam comes cuidam burgensi Dertose comendaverat et de
eo quod ab eo acceperat partem suam minime dabat. Respondebat comes se illi homini non tantum almostalafiam Dertose comendasse sed etiam multo majoris terre ac amplioris unde propter hoc et quia sua dominicatura est partem ei de ea pecunia dare contendebat. Judicavit igitur curia quia almostalafia officium quoddam est quod in civitate utile satis habetur ut comes de ea parte que ad civitatem vel ejus territorium pertinebat partem ei proculdubio daret ut sicut de ea peccunia que ab ipsis captivis recipitur partem suam accipit ita similiter et de ea quam ipse almostalaf pro almostalafia donat partem accipiat. Item conquestus est quod comes sibi partem dare nolebat de ea pecunia quam ab hominibus Dertose habuit qui pacem ac treguam fregerant sarracenis. Comes vero ita id totum ad jus suum proprium spectare dicebat ac sic totam illam causam suam proprium affirmabat quod nihil usquam exinde alicui hominum dedit nec juxta consuetudinem sue terre se cuique dare credit. Judicavit propterea curia quia malefacta principi tantum erat facta et ad fidem ipsius pertinebat quod partem de ea predicto Guillelmo Raimundo dare nullo modo debebant tum quia sarracenis hanc pecuniam reddere debebat tum quia nunquam in sua regione partem ex hoc alicui nec ipse nec pater suus dederat. Dicebat insuper predictus Guillelmus Raimundus quod dominus comes quando tradidit ei illam tertiam partem quam modo habet in Dertosa tunc promissit ei se daturum etiam tertiam et senioraticum illius partis quam januenses habebant si posset eam aliquo tempore a januensibus habere emptione vel permutatione seu quolibet alio modo: dicebat etiam quod de hoc receperat eum comes in suo causimento. Comes vero hoc se fecisse negabat. Judicavit ergo curia quod si Guillelmus Raimundus posset hoc legitimis testibus comprobare attendat ei comes et adimpleat predictam convenientiam sicut ejus testes potuerint comprobare vel causimentum inde accipiant si hoc testes probaverint. - Querimonie autem comitis quas de prefato Guillelmo Raimundo fecit sunt he. In primis conquestus est de Guillelmo Raimundo quod ei zudam Dertose non custodiebat sicut in carta sue donationis resonabat pro qua guarda sive custodia predictum fedum seu beneficium
ei habendum concesserat. Ad hoc Guillelmus Raimundus respondebat se nullo modo debere zudam custodire quia in sua carta nichil de custodia seu guarda dicebatur. Visa igitur carta ac perlecta judicavit barchinonensis curia quod ipsam zudam proculdubio guardare ac custodire debebat ea scilicet ratione quia sicut in carta legebatur ipsam tenere debebat: tenere autem zudam hoc est potestatem de ipsa habere ita ut per eam posset totam civitatem distringere et quotienscumque comes qui eam sibi
comendaverat ipsam requisierit libere possit eam reddere. Conquerebatur immo comes de predicto Guillelmo Raimundo quia zudam non custodierat usque ad presentem diem quo judicium datum est unde magnum dampnum habuerat et expensas LX milium morabetinorum fecerat prefatus comes pro falimento scilicet guarde quam predictus Guillelmus Raimundus non fecerat. Ad hoc Guillelmus Raimundus respondebat se imo guardam ipsius zude non fecisse quia nec suam cartam sic intelligebat nec partem suam quam in ipsa civitate et ejus terminis habere debebat predictus comes ei assignare ac manifeste monstrare vel tradere volebat nec ad judicium seu laudamentum suum eum adducere vel super hoc ipsum audire numquam amplius nisi usque modo voluit. Comes vero respondebat quod si unquam aliquam delationem super hoc fecit semper eam cum assensu Guillelmi Raimundi fecit tamen semper intelligebat et credebat quod hujusmodi dilatio sibi quid incomodum prefato vero Guillelmo comodum afferebat. Guillelmus Raimundus ad hoc respondebat quia hujusmodi assensus magis fuit coactus quam spontaneus et semper huic dilatiom magis ex necessitate quam ex voluntate assensum prebuit sicut solent homines suis dominis postquam viderint eorum voluntates de aliqua re etiam inviti consentire. Proptee hoc judicavit predicta curia quod si Guillelmus Raimundus posset legitimis testibus ea que dicebat comprobare videlicet quod in domino suo comite supradictam fadigam fecisset imputet sibi comes supradictas expensas LX milium aureorum et omne illud incomodum quod sibi evenisse dicebat
propterea quia Guillelmus Raimundus ipsam zudam non custodierat quum ille assensus non debet esse in aliquo Guillelmo Raimundo dampnosus quia vidimus quod magis fuit districtus quam voluntarius et cognoscimus quia comes in mora fuit et mora semper ad se periculum trahit: si vero non potuerit hoc probare stet de hoc ad mercedem ipsius comitis et emendet ei tantum quantum defuit de guarda
quam facere debebat hoc est de duabus partibus ipsius zude minus quinta. De cetero autem ita faciat guardam ipsius zude predictus Guillelmus Raimundus sicut convenit inter ipsum et comitem et in carta donationis resonat scilicet ut teneat et guardet ipsam zudam: eo videlicet tenore ut pro hac tercia
parte duarum partium minus quinta quam modo ibi habet et habere debet et comes ei concedit faciat guardam duarum partium similiter minus quinta quia pro hac guarda hoc beneficium seu feudum creditur accepisse. Similiter faciat guardam illius tercie partis que fuit januensium si aliquo tempore poterit terciam illius tercie a comite consequi quocumque modo vel ratione. - Conquestus est etiam dominus comes de predicto Guillelmo Raimundo dicens quod homines sui interfecerant quendam sarracenum ipsum scilicet zahalmedina et hoc fecerunt per invidiam et malam voluntatem videlicet ut ipse comes amiteret sua jura. Guillelmus Raimundus respondit quod ipse non fecit hoc nec sui homines set potius Bernardus de Belloloco qui propter justiciam et judicium ipsius alcaid de Tortosa fecit eum capite truncari. Et Bernardus de Belloloco qui presens erat in ipso placito hoc confitebatur. Propterea judicavit curia quod si Guillelmus Raimundus vel idem Bernardus de Belloloco potuerint hoc testibus approbare videlicet quod propter judicium alcaid sit interfectus hujuscemodi mors nullatenus a comite requiratur: sin autem faciat inde Bernardus de Belloloco id quod comes preceperit quia ipse confessus est in plena curia se hujusmodi factum perpetrasse. Preterea dominus comes conquestus est de Guillelmo Raimundo pro eo quod ipse et sui graves injurias et minas bajulis suis et saionibus intulerant insuper eos verberaverant el propter
hujusmodi minas et timorem amitebat comes suas justicias et directos in civitate. Guillelmus Raimundus respondebat se nunquam bajulis suis vel saionibus aliquid supradictorum fecisse nec ipse nec homo suus se sciente: et dicebat quia erat paratus in duplum vel in quadruplum emendare si de hiis in aliquo foret comprobatus. Judicavit igitur curia quod si potuerit comes supradicta testibus approbare videlicet ut propter minas seu timorem Guillelmus Raimundus dampnum aliquod quoquo modo habuisset emendet ei hoc totum Guillelmus Raimundus sicut fuerit approbatum: similiter omnes malefactas quas ipsi bajuli vel saiones potuerint approbare. Et si Guillelmus Raimundus graves minas propter directos et justicias ipsius comitis alicui fecit emendet quidem ei desonorem cui injuriam intulit et etiam principi quia pro certo desonorem facit principi qui aliquem de suis officialibus injuste et per superbiam tali modo minatur.
Insuper dominus comes querimoniam fecit de Guillelmo Raimundo quoniam novos usaticos ac novas consuetudines mississet in civitate Dertosa videlicet jovas tragins et quia accipiebat gallinas a sarracenis quibusdam temporibus in anno et quia distringebat ipsos sarracenos suas naves ac molendinos ducere per flumen inferius et superius usque Ilerdam: et de aliis multis superfactis conquerebatur comes que omnia scripta ostendebat.
Ad hoc Guillelmus Raimundus respondebat se nullos novos usaticos in civitate mississe sed eos tantum quos sui bajuli ibi posuerant et acceperant. Et in his omnibus pejus faciebat suus bajulus quam aliquis homo: dicebat tamen quod ex illis usaticis quosdam habuerunt ipsi sarraceni eo tempore quando zudam tenebant videlicet gallinas et ligna et quedam alia. Comes autem respondebat quia nulli usatici vel nova stabilimenta debuerunt unquam poni seu mitti in civitate ab aliquo sine consilio aut voluntate sive fuissent ibi tempore sarracenorum sive non.

viernes, 25 de septiembre de 2020

18 DE FEBRERO.

18 DE FEBRERO. 


Los despachos de que se dio cuenta en esta sesión son los que a continuación se copian:

Als molt reverend nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend nobles magnifichs e honorables mossenyors. Vuy havem rebudes tres letres una de la Serenissima Senyora Reyna altra de la Senyora Infanta altra del abat de Poblet e de mestre Ferrando translat de les quals vos tramatem dins la present e per quant veem aquest negoci pren alguna dilacio ab correu cuytat havem scrit als dits abat e mestre Ferrando segons veureu en la copia qui es dins aquesta. La nostra intencio es stada de no sperar sino fins a dijous a dinar per quant segons veureu nos desistim dalli avant de la oferta remetent aquella a vostres providencies com tostemps es stada aquella nostra voluntat e intencio. De totes les dites coses vos avisam per correu volant e intencio a fi hajau temps de havernos consultat si res vos occorrera circa les dites coses. E sia la Sancta Trinitat proteccio de tots e direccio del negoci concorrent. Scrita en Leyda a XVII de febrer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Reverend e honorables mossenyors. Vostra letra de XV del present havem rebuda ensemps ab una de la lllustrissima Senyora Reyna e altra de la Senyora Infanta les quals legides vist que aquest negoci pren alguna dilacio e nosaltres som licenciats e demanats anar en Barchinona com per correu vos havem scrit havem delliberet sperar aci fins a dijous a mig jorn per veure si haurem resposta conclusiva de apuntament mogut per la Senyora Infanta e per nosaltres en scrits redigit a fi que si sera tal com desijam e es apuntat nosaltres puixam fer lo que ofert es hon no dijous a mig jorn partirem la via de Barchinona e alli serem ab nostres principals per entendre en lo dit negoci ab intencio de endressar e conduir tot lo quens sera possible a benifici de aquell. Placieus de continent haver dita resposta si haguda no es e venirvosne car al dijous a mig jorn avant no es en facultat nostra restar en la oferta sens voluntat de nostros principals. Recomanantnos sempre en gracia e merce de la Senyora Reyna e de la Ilustra Infanta. Scrita en Leyda a XVll de febrer any Mil CCCCLXI.

Molt reverents egregi nobles e magnifichs senyors. Forem aplegats a Burgalaros acompanyant la Senyora Infanta. Rebe aqui la dita Senyora Infanta hun home ab letra de la Majestat del Senyor Rey e delibera del apuntament que portava fet ab les vostres providencies consultar la dita Majestat. Ensemps scrivi a la Serenissima Senyora Reyna la qual partint de Ceragoça per venir al encontre de la dita Senyora Infanta e en Alfajarí (tilde en la í; Alfajarín) quasi ensemps entrarem air a les oracions nosaltres tostemps acompanyant la dita Senyora. Apres muntants al castell la dita Senyora Infanta e nosaltres a la dita Senyora Reyna notificam premisses degudes recomendacions de tots los embaxadors lo apuntament per les vostres senyories e magnificencies fet a la dita Senyora Infanta encara les grans voluntats que han les vostres providencies en lo servey del Senyor Rey e de la sua Serenitat ab tot repos del Principat e hagut son parlament ab los del consell ha mostrat hun gran enug com tant prestament com ella voldria no ha desempatxat a nosaltres. Per tant com la Senyora Infanta com dit es havia consultat lo Senyor Rey es vist al seu consell esser necessari sperar la resposta de la dita consulta e spera la altesa de la dita Senyora Reyna que aquest negoci no pora haver sino util e desigada conclusio. Certament vehem la grandissima e molt manifesta bona voluntat de la Senyora Reyna e apres nosaltres instants que aquesta dilacio era perillosa e mostrantnos voler partir som stats pregats per lo Senyor Archebisbe e per la Senyora Infanta hi darrerament per la Senyora Reyna que nosaltres degam plegar fins en Çeragoça per benifici dels negocis e perque havem per ordinacio de vostra senyoria dever seguir la Senyora Infanta som devallats a les dites pregaries e mes la Serenissima Senyora Reyna nos ha dit deguessem scriure a les vostres senyories e magnificencies que per expedir aquest negoci sius era ben vist ella molt volenterosament se acostaria fins a Fraga. Senyors de tots aquests fets e del nostre star e de totes les coses ordonau e nosaltres prests som a obeir. El Sperit Sanct conserve a tots en tota prosperitat e pau e rescriviunos de tota intencio del que voleu que façam ab correu volant. De Ceragoça a XV de febrer any LXI - A tota ordinacio de vostres senyories prests el abat de Poblet e mestre Ferrando com embaxadors vostres et cetera.
Dema tramet aquesta ciutat sis embaxadors al Senyor Rey. Crehem queus aprofitaran.

La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs e ben amats nostres. Per los afers occorrents es venguda a nos la lllustra infanta dona Beatriz nostra molt cara e molt amada cosina e axi mateix los venerables religiosos e amats nostres abat de Poblet e prior de Tortosa e nos anam a Alfajari hon havem conferit dels dits afers e perque de aquells la dita lllustra Infanta havia scrit e consultat la Majestat del Rey mon Senyor e marit nos e la dita lllustra Infanta e per semblant los dits abat e prior som aci venguts on haguda la resposta de la dita Majestat sera respost a les coses que han portades. Speram en nostre Senyor Deu e en la virtut del dit Senyor Rey e en la innata fidelitat e bonea (valenciano; bondad; bondat; bonesa) de vosaltres los dits afers rebran tot bon orde e expedicio en laor de nostre Senyor Deu servey del dit Senyor Rey benifici e repos de la cosa sua e de sos regnes e terres. E sab Deu quant per nos es desijat e procuram axi com per nos ab tota e afectada voluntat es stat fet e per tot nostre poder entenem prosseguir. Vosaltres per semblant procurau ço que dit es ab la bona afeccio e axi com be speram ho fareu e vostres predecessors e vosaltres haveu loablement acostumat. Dada en la ciutat de Ceragoça a XV dies del mes de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - La Reyna.

Molt reverents egregi nobles e magnifichs amichs. Per los afers occorrents per los quals som venguda a la Senyora Reyna segons havia acordat ab vosaltres so stada en Alfajari on la dita Senyora Reyna vench de fet e havem comunicat ensemps e per benifici dels afers es stat necessari consultar lo Senyor Rey e sperant la resposta havem deliberat esser pus expedient venir en aquesta ciutat on prestament haurem la dita consulta e havem ferma sperança en nostre Senyor Deu se acordaran totes coses al servir del dit Senyor Rey e benifici de sos regnes e vassalls. Perqueus prech y (y latina) encarrech ab tanta afeccio com puch que usant de aquella virtut e prudencia que en vosaltres es e be haveu acostumat hajau paciencia si no so tornada aqui axi prest com crehia e en los afers nos faça algun moviment ne novitat mes totes les coses sien en lo stat que les lexi lo que redundara en servey de Deu e del Senyor Rey e pau e repos de sos regnes e vassalls lo que molt desige. E si coneixeu que per benifici dels afers e pus facilment concordar aquells sia mester que la Senyora Reyna se atanças en aqueixes parts scriviumen de fet que yo supplicare sa Senyoria ho vulla fer e confiu o fara. E sia amichs meus la Sancta Trinitat en guarda de vosaltres. De Ceragoça a XV del mes de febrer del any LXI.

Als molt reverents egregi nobles magnifichs honorables e de gran saviesa senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregi nobles magnifichs honorables e de gran saviesa senyors. Vostra letra de XVII del present ab copia de les letres de la lllustrissima Senyora Infanta e reverent abat de Poblet e mestre Ferrando per nosaltres rebuda ha donat a nosaltres causa de entrar en molts pensaments en los quals haviem deliberat no intrar fins vostres providencies aci fossen en presencia de les quals nostres motius fossen ubertament deduhits don comprenguereu (de comprender) quant ab recta justa e sancta intencio nostres deliberacions han procehit. Empero per fer resposta a vostra dita letra en la qual nos incautau ab gran attencio vos respongam ha convengut pensar ultra lo que delliberat haviem. E per ço dient alguna cosa per resposta del que nostre ingeni ha aconseguit vos certificam com la Majestat del Senyor Rey ha fetes empres e preparatoris e continuament fa ab ses letres molt dures contra nosaltres e aquest Principat e ha provehit esser fornits castells e forçes en aquest Principat e altres municions fer per venir en lo que per vostres letres nos significas la sua Majestat havia dit e cominat. Don se ve (no se usaba es, sino se, se diu, se fa, etc) a compendre los tractats quis practiquen esser mes per detenir temps e donar loch al enfortiment que consellen los enemichs de la cosa publica de aquest Principat que no per venir al efecte de repos e majorment considerades les pratiques en temps passat observades e les calliditats que tenen los dits perversos consellers les quals donen causa la Majetsat del dit Senyor anar axi deviant e incerta no prou honorosament pera la corona reyal. Nes pot dir los actes de aquest Principat esser commocions de pobles mas per auctoritat de aquells qui lo Principat de Cathalunya representen los quals per liberacio de la persona del lllustre Primogenit e conservacio de sos drets qui per la Majestat del Senyor Rey no li deuen ne poden de justicia esser levats e per observacio de les leys e privilegis de la patria repos e benifici de aquella han ordonat e procehit en fer dits actes sens jactura alguna e derogacio de la Majestat del dit Senyor si equament si aten. E volen les dites leys e privilegis esser primer lo prejudici reintegrat que en altres tractaments entrar. E per ço dignament es la deliberacio del Principat ya a vostres providencies scrita no entrar en tracte algu fins recobrada fos e liberada la persona del Senyor Primogenit. Ne james es stada intencio de aquesta plaça contra la Majestat del Senyor Rey ben consellada e fahent lo que Rey es tengut fer delliberar o ordonar mas solament es stat provehit obviar al que per iniques e perverses informacions per la sua Serenitat se demostrava fer execucio en gran dan de aquest Principat e violacio de les leys de aquell e per conseguent recau en gran dubte poderse donar nova seguretat sens gran nota de aquest Principat qui en fet no la ha car si nova seguretat se prestave senyalarie la primera fidelitat prestada no esser prou observada. Aquestes coses son de gran ponderositat en aquest Principat e tant mes per ço desigam vostres providencies que tant comprenen esser aci perque millor e pus segurament per tots si pogues deliberar. Per vosaltres se diu esser feta oferta de certa seguretat de la qual vehem se fa mencio en la letra dels dits reverent abat e mestre Ferrando que la porten ya ordonada e no podem prou entendre o percebre com stara perque tant mes nos par recaure en grandissima necessitat vosaltres cuytar la venguda per conclusio fer en aço e ya nons par lo maneig (se lee maueig) comport dos consistoris car prou sera en hu donem bon recapte al negoci per la gran arduitat que importe. E per quant som certs vostres grans industries bastaran molt aci en lo prospero succes e exit daquest negoci en lo qual tots havem obrat ab regulatissima e sancta intencio quant pus afectuosament podem pregam vostres providencies promptament vullen aci esser. E si alguna raho de vostra venguda vos sera vist deure donar a la Senyora Reyna o a la Senyora Infanta poran vostres grans intelligencias aquella donar per miga dels dits reverent abat e mestre Ferrando los quals apres de continent sen venguen o per letra segons millor vos semblara car aquesta per forma alguna no retornaria poder donar a sos missatgers e per tant seria de mes pus ya es vostra embaxada licenciada e absolta segons vos havem scrit tractar donarvos altre poder com lo poder de vostra embaxada sia extint e si pus tractar havieu convendria esser revocat e tornat donarvos lo que nos pot fer puys aquesta ciutat no vol a lurs missatgers poder donar per quant tots temps som stats conformes en deliberacio ab aquesta ciutat la qual no haventhi missatgers nos poria conclusio alguna pendre. Perque es molt e molt necessari prestamenl e ab molta cuyta vingau per honor benifici e repos daquest Principat al qual no haveu acustumat fallir ans virtuosament lo haveu consellat e ajudat en ses necessitats les quals a present majors li occorren que no han en nostres dies perque vullau dilatar en subvenirli venint aci consellant endreçant e ajudantlo com de vostra virtut e integritat se spera. E sia molt reverents egregi nobles magnifichs honorables e de gran providencia senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt honorables senyors los consellers de la vila de Berga.
Molt honorables senyors. Vostra letra havem rebuda en la qual vehem vostra admiracio que nous hajam scrit ne appellats en aquests afers de la liberacio del lllustrissimo Primogenit de la Majestat reyal. E nosaltres segurament som axi be maravellats que no hajau haudes nostres letres car femvos certs que en totes coses e memorials ques sien fets de universitats no havem oblidada aquexa universitat. E per aço encara que sia tart venguda havem rebuda una squadra de gent de aqueixa universitat pregant e encarregantvos segons be haveu acostumat on aquests afers que han tan gran sguart al servey de Deu e de la corona reyal e a la fidelitat de aquella e benifici e liberacio del dit Senyor Primogenit e utilitat de la republica e de la patria la qual toca e ha sguart a tots siau forts e units ab nosaltres car nosaltres en totes coses com dit es que sguarden honor e util vostre e de aqueixa universitat vos haurem a memoria. E sia molt honorables senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Johan Ferrer general receptor de les entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Per En Johan Dolivella sobrecollidor vos trametem los cinch milia florins dor per lo pagament del sou de la gent de Leyda de Cervera e del camp de Terragona e gent de cavall que aqui se acordara e altres coses juxta los memorials que teniu. Pregam e encarregamvos en tot vos vullau haver segons se confia de vos e que frequentadament nos scrivau de totes les coses que sentireu. Dada en Barchinona a XVIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.


Als molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Vuy entre les deu e onze ores ans de mig jorn havem rebuda vostra letra ab les copies de les letres de la Senyora Reyna e de la Senyora Infanta e dels reverend mossen labat de Poblet e de mestre Ferrando. E vistes totes les dites letres e copies havem deliberat que segons vos havem scrit vos placia venir e no sperar pus altra consulta ne resposta dels dits mossen labat e mestre Ferrando mas venint aqui los sia dit per los pahers de aqui tiren e vinguen la via dreta de aci segons vos havem scrit. E sia molt reverents egregi nobles e honorables senyors la Sancta Trinitat guarda vostra. Dada en Barchinona a XVlll de febrer any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Al honorable senyer En Johan Ferrer ciutada de Barchinona rebedor dels drets de entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Per En Johan Dolivella qui dema partira Deu volent vos son tramesos altres cinch milia florins dor e axi tindreu ara deu milia florins per pagar totes coses que aqui a pagar se hajen. E la gent de Cervera dien son CC homens de peu pagar los heu lo sou acustumat e fahentlos compte de XIen dia del present mes que som certificats partiren de aquella vila pero vejats (occitano; veigau; veed, verbo ver) vos si son CC homens e nols pagueu sino ab entreveniment de aquella persona que los pahers vos trametran aqui en nom llur per quant ells han feta bestreta a la dita gent e volem axi com es raho que ho cobren. Per los dits pahers de Cervera era stat posat capita a la dita gent hu quis diu Guillem Ramon Doluga lo qual nosaltres no admetriam per quant havem fets aci los capitans e no havem donat loch a neguna universitat de metren. E axi havem scrit als dits pahers. E per tant no doneu res al dit Noluga en nom de capita si empero volra romanir e pendre sou per home de cavall donauli son acostumat a la forma dels altres sens pus ne mes. E si romanir no volia pagaulo a la dita raho de home de cavall e per tans rocins com haja tenguts e per tants dies com stat hi haja sens altre avantatge. Pero abans que nol pagueu sperau lo dit home que los pahers trametran per quant li han feta bestreta a fi que cobrar la puixen. Dada en Barchinona a XVIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona al honorable lo batle de Vilanova de La Geltru e a altres oficials a quis pertanga e encara als cullidors e guardes del General al qual o als quals les presents seran presentades salut. Ab la present vos dehim que lexats (occitano; leixeu : dixeu; deixeu; dejéis, verbo dejar) carregar an Johan Lobet patro de calavera (carabela, caravela) XXX botes de vi vermell per portar a Menorcha no obstant qualsevol letres e prohibicions en contrari per nosaltres fetes. Dada en Barchinona a XVIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda e hoida la crehença en virtut de aquella a nosaltres explicada per los honorables Nanthoni Sola paher e En Johan Pere Dodena missatgers vostres. Nosaltres aquella entesa e per experiencia vista la vostra voluntat e obra en totes coses concernents lo benefici de aquest Principat vos regraciam aquella e volem siau certs que sempre aqueixa universitat sera haguda per aquest consistori en special recomendacio en fer per ella quant per qualsevol principal membre del dit Principat se puixa fer. De aço es stada per nosaltres mes stesament dita la intencio nostra als dits vostres missatgers la qual ells vos poran referir. Venint apres al fet del sou dels CC homens per vosaltres tramesos en veritat sta que En Johan Ferrer partint cuytadament no pogue portarsen la quantitat que havia servir al dit sou e per ço nous sia marevella si no ha fel lo pagament aqui. Ara per nosaltres li es tramesa la quantitat e ab letra a ell dreçada la qual ab la present rebreu li dehim que de continent faça lo pagament als dits vostres CC homens per dues mesades que començaren correr a XI del present lo qual dia los dits vostres missatgers nos han afermat que la dita gent parti de aqueixa vila. Del fet den Guillem Ramon Doluga qui per vosaltres serie stat posat capita vos certificam que no es stat donat loch a deguna (de aquí ve dinguna, dingú en chapurriau; ninguna) universitat posarhi tals capitans abans son stats donats e deputats per nosaltres e jatsia hajam molta voluntat en complaureus en totes coses pero per quant a totes les altres universitats qui aço mateix volien es stat dit de no redundaria en greuge vos pregam prengau a paciencia car lo dit capita no pot romanir en la dita capitania si empero volra servir per home darmes en lo tall ques vulle metre sera rebut e axiu scrivim al dit En Johan Ferrer e si anar no volra li scrivim lo pach (le pague; li pago; li pagui) per tants dies quants ha stat en la companyia fahentli compte dels rocins que tenguts ha e axi com als altres homens a cavall se compta e no altrament. Pero per quant per vosaltres seria stada feta alguna bestreta la gent de peu e al dit En Guillem Doluga scrivim al dit Johan Ferrer que no faça lo pagament sino ab entreveniment de aquella persona qui vosaltres hi trameteu afi que puixau cobrar ço que per vosaltres es stat bestret. La Sancta Trinitat vos tinga molt honorables e savis senyors en guarda sua. Dada en Barchinona a XVIll de febrer any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e molt savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e molt savis senyors. Per quant havem sentiment que hun capella qui ha nom mossen Gabriel qui parti daci ahir mati e sen porta letres secretes e cosides en lo gipo les quals dubtam no sien avis de alguna perturbacio de aquests afers que menegam vos pregam e encarregam que prestament provehiu al pont que sia tengut esment al dit capella que sia scorcollat e sabut quines letres porta si seran de avis contra aquests afers segons es dit. E digau En Johan Ferrer qui es aqui per nosaltres que pach al correu portador de la present si es aqui dijous a quatre hores apres mig jorn sis florins dor. E sia molt honorables e molt savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor apparellats.

Als molt reverent nobles magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors. Aqui va lo molt honorable En Johan Agulla sindich e ciutada nostre ab certa companyia informat a ple de certs afers tochans (tocants; tocáns o tocans; tocantes) lo util del Principat. Placieus donarli fe e crehença en tot ço e quant de part nostra per ell vos sera explicat. E sia molt reverend e savis senyors la Sancta Trinitat en custodia conservacio e guarda dels tots. De Leyda a XV de febrer any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.


Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Ja per altra letra miha (mía; meua; meva) feta en Cervera a XVI del present vos he scrit vos plagues ab totes vostres forçes spetxar la gent darmes e los consellers per vosaltres a mi donats e fins vuy nom trop sino ab MC homens de peu o MCC e en Viladamany per home darmes ab qualque XX janets (jinetes; jinets o ginets). E jatsia per mils aleujar los qui vingueren apres de mi sia partit de Cervera la present jornada e arribat en la present vila de Tarraga (Tárrega) pero no tinch gens en voluntat de entrar en Leyda ab la gent que dit he sens alguna gent darmes. Perque placieus aquella spetxar e largament avisarme ab vostres letres de vostra voluntat que voleu face. Pregant la Sancta Trinitat vos tinga en sa guarda. Scrita en la vila de Tarraga a XVII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest En Johan de Cabrera.
Lo correu parteix daci a Vllll ores de nit deu esser aqui dema a III hores dauli (dadle, verbo dar; doneuli, donéuli, doná, donar, dar) tres florins. Si hi es a les cuatre II florins.
Si per tot sol un flori.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Deus mijançant e lo glorios sant Georgi (san Jorge; Sant Jordi, Sent Jordi; saint George; Giorgio) essent a cavall en la present vila per fer mon cami la via de Tarraga he pensat attes que aquesta vila es molt fort que algu en nom de conestablia del Principat ab bandera stesa no vingues per ferse fort en la dita vila contra lo dit Principat de scriureus que scrivau als pahers de la dita vila que continuament stiguen ab los portals tancats e que guarden qui entrara e qui exira ne lexen entrar e exir algu que primer no sapien qui es e encara sius sera vist fahedor darlos algunes conestablies Ies quals stiguen a ordinacio dels dits pahers per guarda de la dita vila fahentvos certs com per bona diligencia e regiment de aquells jo ab tota ma gent som stats ben recebuts e provehits de vitualles. Perqueus placia esser prevists a tuicio de la dita vila car molt hi va segons havem vist al ull. Scrita en Cervera a XVII de febrer. - A vostra honor prest lo comte de Modica.

Als molt reverents nobles magnifichs honorables e savis senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverents nobles magnifichs honorables e savis senyors. Lo die de la dada de la present a les quatre hores apres mig dia per En Pere de Liaga correu havem rebuda una vostra letra ab la qual voleu e demanau vos trametam XXV homens armats per haver la persona del lllustrissimo Princep e Primogenit del Senyor Rey. La qual letra rebuda per nos e nostre consell es stat deliberat de continent treballar per haver los dits XXV homens e trametra aquells aqui a vosaltres en la forma e manera quels demanats (occitano; que los demandáis o pedís; que los demaneu o demanéu). Perque si a Deu plaura lo pus prest que porem haurets (occitano; habréis : tendréis; hauréu o haureu : tindreu o tindréu) aqui en Barchinona los dits XXV homens per fer a vostra voluntat oferintvosne solament haver XXV homens mes encara per satisfer a la honor e servici vostra e de la terra. E manaunos tot ço que plasent vos sia. Dada en Torroella de Montgri diumenge a XV del mes de febrer del any de la Nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXl. - Los que humilment se recomanen en vostra gracia Barthomeu Proheta e Pere Mir consols de la vila de Torroella de Montgri.

Als molt reverend magnifichs e de gran saviesa mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e de molt gran saviesa mossenyors. Vuy dada de la present a una hora apres mig jorn que tenim a XVI del present havem reebuda una letra per lo correu portador de la present intimantnos que jatsia per altra nos haguesseu scrit demanatnos certa gent de peu pero per lo present attes aquesta vila e terra es constituhida en frontera haveu deliberat la dita gent no anar per no voler evacuar
aquesta terra de gent encarregantnos si res sentim de nou vos ne avisasem. E per quant ab gran afeccio e voluntat haviem deliberat satisfer a vostra ordinacio la dita gent per vosaltres demanada es stada partida daquesta vila e crehem dema que sera dimarts entraran en aqueixa ciutat per representarse a vostres reverencia magnificencia e honorables savieses per fer e exequir tot ço e quant per vosaltres sera ordenat e deliberat segons veureu en la letra del capita de la dita gent a vostres reverencia magnificencia e honorables savieses destinada. Perque pus axi es que la necessitat nou requer vos haurem en gracia que lo dit capita puixa la dita gent tornar per les causes en la dita vostra letra exharades. De novitats si avis ne sentiment algu haurem hajau per cert de continent ab correu volant vos avisarem. Supplicantsvos per semblant de les novitats e sentiments qui pervindran a vosaltres nos vullau avisar. Oferintnos tostemps esser molt promptes en exequir e complir tot lo que per vostres reverencia magnificencia e honorables savieses sera ordenat. E sia molt reverend magnifichs e de molt gran saviesa mossenyors la Sancta Trinitat proteccio e direccio vostra. Scrita en Puigcerda a XVI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A vostres honor e servey apparallats los consols de la vila de Puigcerda.

Als molt reverend egregis magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet e assignat en Barchinona.
Molt reverend egregis magnifichs e molt savis senyors. Per dues letres la una de XI laltra de Xlll del present vos havem scrit sobre los cent homens quens haveu demanats vos trametessem com volen saber lo sou quels sera donat e pera quin temps e quels sia bestreta aci alguna quantitat supplicantvos de les dites coses nos volguesseu certificar quels dits homens serien a punt e fins aci no havem cobrada resposta de que stam marevellats car aquesta ciutat ha bona voluntat en donar compliment en totes coses que per vosaltres seran deliberades e no stara per nosaltres de trametre los dits cent homens be a punt armats segons nos haveu scrit solament siam informats de vostra intencio sobre les coses dessus dites. Perque mossenyors placiaus rescriurens prest de aquelles e provehir que aci sia bestreta alguna quantitat als que hiran e seran tramesos aqui los dits cent homens molt prestament axi com haveu scrit. Certificantvos com per home propri que per aquesta causa havem trames som informats certament com lo Senyor Rey lo divendres prop passat parti de Alcaniç (Alcañiz, Alkanis, Alcanis, Alqanis) ab lo Senyor Princep e ab mossen de Beamunt e vinga a dormir a Monroig e lo dissapte apres hoyda missa parti de Monroig (Monroyo, Teruel, Matarraña, Mont Roig, Mont-Roig, Monroch, Monte Rubeo) e feu (verbo hacer, hizo; va fer, va fé) la via de Morella ab los dessus dits e lo dit home hoy (verbo oír, oyó; va sentí, escoltá) dir al dit Senyor Rey com lo diluns que sera dema partira de Morella e fara la via Darago. De la Senyora Reyna crehem que haura lexat lo dit Senyor Princep en lo castell de Morella perque ne avisam vostres reverencies.
E pus no dihem per la present sino que la Sancta Trinitat sia continuament en vostra proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XV de febrer del any Mil CCCC sexanta hu.
- A tota vostra ordinacio molt prests los procuradors de Tortosa.

Als molt reverent egregis magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet e assignat en Barchinona.
Molt reverent egregis magnifichs e molt savis senyors. Per altra letra tramesa per home propri de XI del present responents a una altra vostra letra de set vos havem scrit com los cent homens quens demanau volen saber lo sou quels sera donat e pera quin temps supplicantvos nos vullau (mos vullgau; nos queráis) scriure de vostra intencio. Perqueus placia avisarnos de les dites coses car les gents seran promptes certificantsvos mes com som certament informats que lo Senyor Rey ha scrit al comenador de Ulldecona que tinga fornit e a punt lo castell e encara la dita vila lo millor que puixa e axi ho fa e que es certament en la vila Dalcanyiç (de Alcanyiç, de Alcañiz). Lo dit castell e la dita vila Dulldecona segons saben vostres reverencies son clau e entrada de Cathalunya (desde el reino de Valencia) havemvosne volgut scriure perque vostres reverencies si ho deliberaran hi provehesquen segons conexeran. Certificantsvos mes com aquesta ciutat per causa de les coses provehides per vosaltres e scrites ab la dita letra ha provehit esser ben custodida (custodiada) e guardada la ciutat e lo castell de aquella ab guardes e persones havents de aço special carrech e axi ho fem guardar e per semblant farem be guardar lo castell Demposta (de Emposta, de Amposta) per ço que ben guardada la ciutat e los dits castells puxam mils provehir en les coses que vostres reverencies e magnificencies deliberaran. E com aquesta ciutat haja molt necessari forments (tipo de trigo, candeal; Formentera; Formenta, masías cerca de Tortosa, entre Fredes y Beceite) per sa provisio vos supplicam vullau fer dir e ben pregar a consellers de aqueixa ciutat que vullen permetre e donar loch que dels forments que deu fer portar En Johan de Pedralbes aquell nos ne puixa portar o fer portar dos o tres milia quarteres les quals coses vos reputarem a gracia singular. Oferintsnos fer tot lo que sera deliberat per vostres reverencies e magnificencies les quals nos rescriguen tot lo que plasent los sia e tinga aquelles la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda.
Scrita en Tortosa a XIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio molt promptes los procuradors de Tortosa.

Als molt reverend e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e honorables mossenyors. Una letra havem rebuda lo dia de la present de vostres reverencies comemorantnos les congoxes en que aquest Principat es constituit per liberacio del Senyor Primogenit e per quant a vostra noticia seria pervengut que lo vaguer de aquesta ciutat so segramental farie certs enantaments contra lo loch de Sallent lo que seria a vostre parer perturbacio a la tranquillitat en la qual vuy aquest Principat es. E per quant lo dit loch de Sallent es del reverend bisbe de Vich hu dels embaxadors del dit Principat les coses del qual se deuen haver en sa absencia per recomanades nosaltres nos interposassem per donar sossech e repos en lo dit so e actes cominats contra lo dit loch de Sallent. Es veritat mossenyors que lo que lo dit vaguer de açi ha principiat e cominat contra lo dit loch de Sallent e oficials del dit reverent bisbe de Vich es stat procehit a instancia nostra e dels sindichs de aquesta ciutat per alguns graus interessos e prejudicis fets per los dessus dits a la ciquia reyal de aquesta ciutat membre principal e total sustentacio de la vida dels singulars de aquesta ciutat empero considerat per nosaltres lo contengut de vostra letra e motius de aquella jatsia no sia algun tant interes empero per voler complaure a vostres reverencia e honorables savieses havem dat repos lo dia present ab lo vicari del dit reverend bisbe de Vich en lo dit negoci que noy sera mes avant anantat fins retornat lo dit reverend bisbe de Vich e apres per alguns dies si do conclusio tal com havem sperança que nosaltres e aquesta universitat reintegrats del que som stats interessats e dampnificats ne fassam conclusio pacifica. E avent a gracia tots temps vostra intervencio en lo dit fet com aquella qui sens tot dubte hi faran eficacia molta ordoneu de nosaltres tot lo que plasent vos sia. Scrita en Manresa a XVI de febrer any Mil CCCCLXI. - Mossenyors al que ordenareu apparellats los consellers de la ciutat de Manresa.

Als molt reverends egregis magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e consell lur.
Molt reverends egregis magnifichs e honorables mossenyors. Segons per altra dada en la present vila a XI del present mes vos havem scrit com haviem reebuda una vostra letra en virtut de la qual per satisfer a vostra ordinacio e per la honor e exaltacio de la corona de Arago satisfahent a la deguda fidelitat havem elegit capita e ordonat e deliberat ab lo consell de aqueixa vila molt unidament e ab gran concordia que a vosaltres fossen tramesos los cinquanta homens demanats la qual deliberacio deduhint a degut e promptissimo efecte havem haguts aquells los quals ab lo dit capita appellat Anthoni Mercader portador de la present vos trametem per star a manament e ordinacio vostra. Significantvos ab gran dolor e tristicia (tristeza; tristesa; tristor) de nostres coratges com hair (ayer; ahir, ahí; aí; ir) que comptavem dotze del present mes a sis hores de nit rehabem hun correu del nostro sindich e hu dels vostros reverends magnifichs e honorables missatgers a la Majestat del Senyor Rey per lo qual som stats avisats de la partida e absencia del Senyor Rey e de la Senyora Reyna e de la duccio e transportacio de la Illustrissima persona del Senyor Princep e Primogenit quens sembla tant com podem veure sia nova molt trista e lacrimosa (latín lacrima; lagrimosa, lágrima; llágrima, llagrimosa) per los grans perills e sinistres dans e inconvenients que restan en aquest Principat preparats. Placia a nostro Senyor Deus e a mossen Sant Jordi hi vullen provehir segons saben seria util necessari e opportun al dit Principat e que a vosaltres qui sou lo pern (el perno) e la clau (la llave, clave; clavis) del regiment del dit Principat donen tal sforç consell e sana providencia segons saben en unes tals e tan ardues fahenes sa requiren (o requireu). Avisantnos mes avant lo dit nostre sindich com per los dits reverends egregis magnifichs e honorables embaxadors vostres li era stat donat carrech nos avisas que attes aquesta vila e terra stan en frontera del regne de França e comdat de Foix e es una clau de aquest Principat fossem sollicits e diligents en custodir e guardar aquesta vila e terra sobre la qual custodia havem ab lo consell de aquesta vila deliberat en lo quens sembla per lo present a deliberar e provehir se degues. Supplicantvos del que mes avant haureu sentit ne sentireu nos vullau informar e en son cas aconsellar e socorrer en tot lo que sera necessari e util per tuhicio e defensio de aquesta vila e terra com hi vage molt per les rahons predites a tot lo Principat. Mes per semblant vos supplicam nos vullats aconsellar e donar forma com nos devem regir en los oficials que novament per disposicio de les constitucions generals de Cathalunya en aquestes carnestoltes (carnestolendas; carnaval; carne) prop vinents se deuen mudar e crehem sien ja fetes les provisions per lo Senyor Rey. Supplicantvos en e sobre totes aquestes coses vullats donar fe e creença al dit capita dels dits cinquanta homens axi com farieu a nostres persones lo qual de nostra voluntat es plenament informat e instruhit. Oferintsnos en per tostemps fer e complir e exequir tot lo que per vostres reverencies egregies magnifiques e honorables savieses sera deliberat provehit e ordonat. E sia molt reverents egregis magnifichs e honorables mossenyors la Sancta Trinitat vostra continua guarda. Scrita en Puigcerda a XIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A vostres honor servey e ordinacio apparellats los consols de la vila de Puigcerda.

Als molt magnifichs honorables e de gran providencia senyors los diputats del regne de Arago.
Molt magnifichs honorables e de gran providencia senyors. No dubtam a la audiencia de vostres savieses esser pervenguda alguna part de les coses que novament occorren en aquest Principat les quals son grans e de molta importancia no solament concernents interes repos e benavenir daquest Principat e de la cosa publica de aquell mas encara de aqueix regne e de tots los altres subdits a la corona reyal. E per tant hoc encara per la unitat amor e benivolencia que entre aqueix regne e aquest Principat ha acustumat esser e bona fraternitat observada havem deliberat per letra succintament informar vostres providencies les quals havem creure de la veritat certificades faran en los negocis ço que virtuosament degen. Dimarts a dos de deembre prop passat en Leyda per la Majestat del serenissimo Senyor Rey fon detengut e levada libertat al lllustrissimo don Charles primogenit lo qual per la Majestat del Senyor Rey e en la sua fe reyal era vengut assignat e assegurat era anat a Leyda e dins pochs dies fonch tret del dit Principat e transportat fora aquell. E jatsia notori fos les dites captura e extraccio juxta les leys del Principat paccionades e jurades no deures fer nosaltres lo dit Principat representants crehent la Majestat del dit Senyor no plenament de tals leys certificada e informada havia fet les dites detencio e extraccio sperant que la sua Serenitat seria propicia e prompta en restituir lo dit lllustrissim son fill en lo Principat e aqui liberarlo fonch feta per lo dit Principat a la Majestat del Senyor Rey insigne embaxada de XV persones notables e de gran sapiencia e experiencia dotades. E ab tot la justicia manifesta que competia al dit Principat volgues per justicia lo dit lllustrissimo Primogenit esser promptament retornat en Cathalunya e aqui liberat juxta forma dels usatges constitucions e privilegis del Principat en pacte deduhits e jurats hoc encara per ley divina e humana disposant fe reyal esser observada empero desigants nosaltres ab humils supplicacions e instancies obtenir de la Majestat del Senyor Rey que en sa gracia amor e benediccio paternal rebes e entengues lo dit Senyor Primogenit fonch als dits embaxadors comissio donada ab reverents e humils supplicacions tractassen sollicitassen e procurassen filial reverencia e obediencia del Senyor Primogenit a la Majestat del Senyor Rey e de la dita Majestat paternal amor gracia e benediccio en lo dit Senyor Primogenit. Aquest ofici era vist molt pertinent degut e necessari no solament a aquest Principat mas encara a tots los subdits a la reyal corona e axi en altres temps es stat praticat e observat occorrent diferencies entre los Reys passats de inmortal memoria e los primogenits car com a media e cominal persona la terra tractava obtenia e donava (trataba, obtenía, daba; tratave, obtenie, donave) orde de repos entre ells de que consta en los actes. E per ço aquest Principat imitant e inseguint los virtuosos actes dels passats vehent esser granment necessari al benefici e repos de la cosa publica de aquell unitat e concordia esser degudament observada entre tals pare e fill qui en lo mon son axi gran exemplar hoc encara per evitar tanta ignominia com a la reyal corona per la diferencia dells se segueix e per occorrer e obviar als grans perills e inconvenients qui per la dita diferencia en los subdits de la corona reyal promptes stan volent aquest Principat son deute retre a la reyal corona e a la Majestat del Senyor Rey e al dit Senyor Primogenit ab molta instancia humilitat e perseverancia ha tractat sollicitat e procurat lo que dit es per mitga dels dits XV embaxadors a la Majestat del Senyor Rey no sens grans despeses e carrech tramesos. E jatsia los dits embaxadors ab molta reverencia prosternacio humilitat e devocio la comissio a ells donada hajen a execucio deduhida no solament no han pogut obtenir de la dita Majestat recepcio e admissio de son fill en amor e benediccio paternal e concordia mas encara suadint aço enemichs de la reyal corona e desservidors de la sua Majestat ha fet hoyr als dits embaxadors de aquest Principat ço que nos lig (legeix o llegeix no se encuentra; no es lig; no se llich en chapurriau) haver hoit de llur Rey e Senyor. Son stades en aquest temps moltes coses tractades sollicitades e procurades en aquest Principat per ministres e oficials del dit Senyor Rey en nom seu molt alienes al que pertinent es a la dignitat reyal en gran dan de la cosa publica de aquest Principat e ofensa de la reyal corona les quals per tant ommetem scriure com si ab veritat son designades sens derogacio de la Majestat del dit Senyor descriure nos porien si en tals coses sentia e auctoritat prestat havia e nosaltres desigosos del honor e servici de la Majestat del dit Senyor tals coses mes occultar volem e callar. Durant aquesta nostra sollicitacio e treballs certament nos ha constat lo que ab grandissimo dolor commemoram la dita detencio esser per apartar lo dit Senyor Primogenit de la successio dels regnes e abdicarli los drets de la primogenitura e totes les causes preteses de la detencio sua esser confictes e simulades per venir al efecte sobredit suadint tractant e sollicitant aço alguns detractors del honor e corona reyal informants e importunants la Majestat del Senyor Rey indegudament e contra veritat e seduhint lo dit Senyor obsequir a ells e a tals informacions la qual cosa pervenguda a certitut de aquest Principat dona als poblats en aquell dolor e congoixa intollerables vehent lur Rey e Senyor lo qual ells tant revereixen e adoren esser aportat loch donar e via tant poch honrosa a la reyal corona e dampnosa a tota la cosa publica dels regnes e terres subdits a la dita corona reyal car no ha en oblit mes aquest Principat los irreparables dans e inconvenients que occorregneren (occorregueren) apres morts dels Reys En Johan e Marti qui abdosos germans sens fills moriren. E hagut gran consell sobre lo dit fet e recensits las actes dels Reys passats examinat lo que a la dignitat reyal se pertany e per semblant quant importa la dignitat de la primogenitura e drets de aquella en los regnes discutit molt attentament e diligent los Reys en aquests regnes a que son obligats a sos vassalls e los vassalls en quant son als Reys obligats e axi mateix los vassalls a que son al Primogenit tenguts haguda complida raho e examinacio de totes aquestes coses fou delliberat pus stretament la Majestat del dit Senyor fos per los dits embaxadors supplicada e instada de gracia e justicia. E jatsia per moltes vegades los dits embaxadors explicant solament los grans interessos que en aquest negoci concorrien al dit Principal per causa de lurs privilegis usos e constitucions *obmetent per bona causa subintrar en los merits de la successio e primogenitura los quals son eguals e comuns a vosaltres e nosaltres e a tots los regnes e terres subdits a la corona reyal supplicat hajen de justicia molt stretament james empero gracia han pogut obtenir e axi poch lo efecte de justicia. E continuament en aquest Principat incercar e tractar vies de molts inconvenients e dans en la cosa publica per oficials de la Majestat del dit Senyor james en lo dit temps e ans es stat desistit. Perque considerades e molt ruminades (rumiades; pensadas) e examinades totes les coses occorrents vist que per naturalesa e fidelitat tots los subdits a la reyal corona son tenguts salvar e defendre la persona del Primogenit qualsevol sia com aquell per Deus sia al poble donat e aquell apres lo genitor dege haver la administracio e govern reyal en los dits subdits e aquest dret essent nat primogenit ha en la terra sens esser necessaria disposicio del genitor o de algu altre vist que lo Rey qualsevol sia no pot dels regnes dispondre ans aquells han necessariament venir al Primogenit o succehint als drets de primogenitura e axi es stat inconcussament e inviolable usat e observat en aquests regnes e terres considerat los naturals subdits de la corona reyal lo dit us e singular libertat conservants quant delicadament e prima han acustumat satisfer al deute de la fidelitat a que son tenguts e per naturalesa innatament obligats a aquest Principat lo qual a present es de tanta virtut dotat quant en los temps passats stat sia vist que lo Senyor Rey qualsevol sia del primogenit no pot per si sols judicar ans per lo format interes de la patria deu ella e ha acustumat entrevenir lo que es precipuu dret e singular libertat de la terra segons clarament en los actes dels passats reys se mostra car si en altra manera los reys procehir e per si dels primogenits judicar podien seria en lur facultat dels regnes dispondre en quis volrien. Totes aquestes coses considerades e molt diligentment atteses e examinades es stat vist a nosaltres aquest Principat representants per tots nostres treballs e ingenis deure provehir en salvar la persona del dit Senyor Primogenit e conservarli los drets a ell pertinents per la primogenitura en que no solament lo deute de naturalesa e fidelitat a nosaltres obliga mas encara a tots los subdits de la corona reyal e specialment a vosaltres qui lo cap e nom de aquella portau e sou acustumats virtuosament obrar e en los temps passats per defensio de primogenits haveu fetes coses dignes de laor e gran memoria. E no havem dubtat james aquesta empresa de donar orde en salvar e conservar la persona del Senyor Primogenit e drets seus esser per aqueix regne abandonada car no seria correspondre a la virtut de que aqueix regne ha acustumat usar. E molt menys se deu dilatar prosseguir aquesta empresa tant justa digna pertinent e necessaria al be publich de tots los subdits de la reyal corona quant se veu manifestament lo dit lllustrissim Primogenit esser detengut per calumnioses perverses e iniques informacions fetes a la Majestat del Senyor Rey qui en tal edat com es constituhit de aquelles procehints de adversants al benefici publich es sobrat e detengut ab humil raverencia de la sua alta corona aço parlant no sens gran cruximent de nostres entramenes dolor e congoixa e per les dites calumpnioses informacions se proceheix es dona orde en condempnar e la successio levar al dit Senyor Primegenit humil e devot a Deus omnipotent just virtuos inmune de culpa e de gran consell e molta saviesa dotat humanissim e de la pus alta sanch de christians es ja en preso tant temps detengut sens legittima causa lo qui justament e recta deu succehir en lo domini e corona de Arago. O ignominia gran a la dita corona e a tots los subdits de aquella ques haja dir star apresonat sens causa lo qui lur Senyor se spera esser. E que sen dira en les parts de christians. Cert no coses honoroses a la corona reyal e axi poch als subdits de aquella. Per provehir donchs a evitar tantes ignominies e vergonyes e satisfer al deute que som tenguts dellibera aquest Principat trametre a la Majestat del dit Senyor altra embaxada de XXXXV persones qui unides ab les primeres XV son stades sexanta de molta industria e experiencia dotades les quals de totes dites coses han suplicat la dita Majestat a la qual axi poch ha plagut exaudir los dits sexanta embaxadors ne mourerse a atorgar les dites coses axi poch per lo particular de aquest Principat. Perque prevehent aquest Principat los grans inconvenients dans irreparables ignominies e altres congoxes ja suscitades e que se speraven si al dit negoci no era ab celeritat occorregut per donar repos a aquells e per satisfer al deute de la naturalesa e fidelitat delibera e provehi esser anat ab alguna potencia a Fraga hon lo dit Senyor Primogenit en preso detengut era per forma que fos hagut e portat en la ciutat de Leyda hon era la Majestat del dit Senyor e aqui fos entre ells de tal forma de concordia tractat que lo dit Senyor Primogenit hagues filial devocio reverencia e obediencia portar a la Majestat del dit Senyor lo qual en la sua gracia amor e benediccio paternal admetes e tengues al dit Senyor Primogenit. Empero lo enemich de concordia e pau dona tal orde que la Majestat del dit Senyor pressentint tal deliberacio consellada e importunada per los detractors del benifici comu e de la reyal corona hora insolita e incogitada en forma no pertinent a reyal altesa se parti de Leyda e fahent la via de Fraga trague de alli lo dit Senyor Primogenit el feu mes dintre aqueix regne transportar a gran deservey de la sua Serenitat e perill de molts dans a tots sos regnes e terres car per ço no desistira 
aquest Principat e axi poch crehem dilataran o desistiran los altres subdits a la reyal corona son deute retre en salvar la persona del dit Senyor Primogenit ans ha deliberat aquest Principat seguir lo dit Senyor Primogenit quietament e pacifica e anarlo trobar e desliurar hon se vulla sia. E per aço degudament e segura poder a execucio deduhir es stada alguna gent de cavall e a peu conduida per obviar als qui impertinentment consellen e seduheixen ia dita Majestat si en la salvacio del dit Senyor Primogenit e liberacio al dit Principat impediment prestar volien. E per quant aquestes coses seran variament reportades havem deliberat axi stesament e prolixa scriure a vostres magnificencies la veritat de tot lo negoci nu curant suadir pregar exhortar e considerar aquelles a la endreça o prosecucio del dit negoci lo qual per si vos hi ret convidats e obligats. E som certs per vostra integritat no oblidareu ço a que virtut vos obliga e satisfaccio de naturalesa e fídelitat e los vostros antecessors han be acustumat. E ab tot en aquesta materia per moltes promeses instancies cominacions pratiques e altres coses observades en prejudici del dit Senyor Primegonit se senten moltes passions e afeccions per interessos particulars apartant lo benefici comu per quant los tals son coneguts qual zel los porta havem ferma sperança dirigireu e ajudareu la dita empresa per lo honor e degut de aqueix regne qui james ha acustumat fallir al honor de la reyal corona. Som be certs no esser per vostres providencies ignorat los reys deure regir los pobles a ells comanats ab leys e molt mes aquells en qui paccionades son e de observar jurades. E si qualsevol rey acte algu digne de gran nota per la reyal corona e molt dampnos e prejudicial a sos regnes seduhit executar volia son obligats e tenguts sos subdits avisarlo en transgressio de tal acte a execucio passar no puixe car si permes o tollerat era succehiria en poch honor de la reyal corona grandissimo dan de la cosa publica e notori carrech dels qui la cosa publica regeixen los quals manifestament no satisfarien al deute lur e al que obligats son. E per ço degudament observar se mostren molts dignament e justa a efecte deduhits per aqueix regne aquest Principat e lo regne de Valencia comunament e molts actes particulars en cascuns regnes e aquest Principat virtuosatnent e digna exercits. E per quant prosseguint la restauracio de la persona del dit Senyor Primogenit e liberacio sua juxta la deliberacio daquest Principat conve seguirlo hon sera en tal forma que sia per defendres de qui impediment hi volra prestar per observar la fraterna unitat fins aci entre aqueix regne e aquest Principat observada desijant sentir vostre voler sobre la entrada per dita gent en aqueix regne fahedora la qual sens fer interes o dan algu satisfent planament a tot hom de tot ço que obs hauran e no en altra manera entrar enten. De queus pregam nos certifiqueu de vostra intencio e voler prestament avisantnos clarament de tot lo que en aquesta materia occorrera a vostres grans providencies al beneplacit de les quals som sempre apparellats. Tingaus molt magnifichs e honorables e de gran providencia senyor la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a XVII de febrer any Mil CCCCLXl. 

De aço mateix e per semblant scrivim als magnifichs e honorables los jurats capitol e consell de la ciutat de Çaragoça. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Además se adoptaron en esta misma sesión los siguientes acuerdos:

Primo quod facerent boscare et scindere ligna necessaria pro dictis viginti quatuor galeis quas supra fieri ordinarunt et deiiberarunt.
Item que totes persones del regne de Arago e de Valencia que volran fer valença a aquest negoci sien abrassades e tractades e hagudes en speciai memoria en totes coses com los cathalans e que per los dits diputats los puga esser fet aquell socorriment de peccunies del dit General que a ells sera vist fahedor e que a les dites persones e totes altres que als dits diputats sera vist poder fer utilitat e benifici al negoci axi per via de tractes com en altra manera puga esser feta per los dits diputats ofert e per obra socorriment e passa de tot ço e quant als dits diputats sera vist.  

aquest Principat e axi poch crehem dilataran o desistiran los altres subdits a la reyal corona son deute retre en salvar la persona del dit Senyor Primogenit ans ha deliberat aquest Principat seguir lo dit Senyor Primogenit quietament e pacifica e anarlo trobar e desliurar hon se vulla sia. E per aço degudament e segura poder a execucio deduhir es stada alguna gent de cavall e a peu conduida per obviar als qui impertinentment consellen e seduheixen ia dita Majestat si en la salvacio del dit Senyor Primogenit e liberacio al dit Principat impediment prestar volien. E per quant aquestes coses seran variament reportades havem deliberat axi stesament e prolixa scriure a vostres magnificencies la veritat de tot lo negoci nu curant suadir pregar exhortar e considerar aquelles a la endreça o prosecucio del dit negoci lo qual per si vos hi ret convidats e obligats. E som certs per vostra integritat no oblidareu ço a que virtut vos obliga e satisfaccio de naturalesa e fídelitat e los vostros antecessors han be acustumat. E ab tot en aquesta materia per moltes promeses instancies cominacions pratiques e altres coses observades en prejudici del dit Senyor Primegonit se senten moltes passions e afeccions per interessos particulars apartant lo benefici comu per quant los tals son coneguts qual zel los porta havem ferma sperança dirigireu e ajudareu la dita empresa per lo honor e degut de aqueix regne qui james ha acustumat fallir al honor de la reyal corona. Som be certs no esser per vostres providencies ignorat los reys deure regir los pobles a ells comanats ab leys e molt mes aquells en qui paccionades son e de observar jurades. E si qualsevol rey acte algu digne de gran nota per la reyal corona e molt dampnos e prejudicial a sos regnes seduhit executar volia son obligats e tenguts sos subdits avisarlo en transgressio de tal acte a execucio passar no puixe car si permes o tollerat era succehiria en poch honor de la reyal corona grandissimo dan de la cosa publica e notori carrech dels qui la cosa publica regeixen los quals manifestament no satisfarien al deute lur e al que obligats son. E per ço degudament observar se mostren molts dignament e justa a efecte deduhits per aqueix regne aquest Principat e lo regne de Valencia comunament e molts actes particulars en cascuns regnes e aquest Principat virtuosatnent e digna exercits. E per quant prosseguint la restauracio de la persona del dit Senyor Primogenit e liberacio sua juxta la deliberacio daquest Principat conve seguirlo hon sera en tal forma que sia per defendres de qui impediment hi volra prestar per observar la fraterna unitat fins aci entre aqueix regne e aquest Principat observada desijant sentir vostre voler sobre la entrada per dita gent en aqueix regne fahedora la qual sens fer interes o dan algu satisfent planament a tot hom de tot ço que obs hauran e no en altra manera entrar enten. De queus pregam nos certifiqueu de vostra intencio e voler prestament avisantnos clarament de tot lo que en aquesta materia occorrera a vostres grans providencies al beneplacit de les quals som sempre apparellats. Tingaus molt magnifichs e honorables e de gran providencia senyor la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a XVII de febrer any Mil CCCCLXl.
De aço mateix e per semblant scrivim als magnifichs e honorables los jurats capitol e consell de la ciutat de Çaragoça. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Además se adoptaron en esta misma sesión los siguientes acuerdos:

Primo quod facerent boscare et scindere ligna necessaria pro dictis viginti quatuor galeis quas supra fieri ordinarunt et deiiberarunt.
Item que totes persones del regne de Arago e de Valencia que volran fer valença a aquest negoci sien abrassades e tractades e hagudes en speciai memoria en totes coses com los cathalans e que per los dits diputats los puga esser fet aquell socorriment de peccunies del dit General que a ells sera vist fahedor e que a les dites persones e totes altres que als dits diputats sera vist poder fer utilitat e benifici al negoci axi per via de tractes com en altra manera puga esser feta per los dits diputats ofert e per obra socorriment e passa de tot ço e quant als dits diputats sera vist.