Mostrando las entradas para la consulta lloch ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta lloch ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 25 de marzo de 2021

MISSER RODRIGO FALCO.

MISSER
RODRIGO FALCO.


CAPITVLA
VVLGO
DICTA DE MISSER
RODRIGO FALCO DONANTS


FORMA,
E MANERA ALS PORTADOR DE


LLETRES
E COMMISSARIS.


LA
CRIDA


Ara
hoiats, que notifique lo molt Honor. Misser Rodrigo Falco,
Conseller Vicecanseller, y Lloctinent General del molt
alt Señor Rey en los Regne, e Islas de Mallorca, a tot hom
generalment, de qualseuol lley, condicio, o stament sia: que com per
donar orde, y manera deguda, als portados, de lletres,
e commissaris, en fer les excucions; e per esquiuar
despeses, salaris, e peatjes excessius, é per obuiar, e ocorrer a
molts abusos quis son fets, per prouehyr a tota indamnitat,
axi dels crehedors, com dels deutors, e per bon zel, profit, e
vtilitat de la cosa publica, a la present Ciutat, e Regne, de
Mallorca; e habitadors de aquella. Lo dit Magnifich Lloctinent
General a supplicacio dels Honorables 
Iurats
de la dita Ciutat e Regne e dels discrets Sindichs, de la part
forana, e
mitiensant determinacio, e approbacio del gran e
General Consell del dit Regne feta, haye fets, e ordenats: per e de
ma sua propria
eutorizats certs capitols e ordinations
per tant lo dit Magnifich Lloctinent General, ab veu de la present
publica Crida a
instansia, y requesta dels dits Honor.
Iurats, e Sindichs, mane a tot hom generalment é a tota persona, que
de aqui auant, los dits Capitols, é Ordinacions tenguen, e obseruen
segons llur serie, e tenor; e en alguna manera, contre aquells, o
algu de aquells, no fassen, ni vinguen: sots incorriment de les
penes, en los dits Capitols e Ordinacions contengudes e posades.
Certificant a tot hom generalment, que los dits Capitols, e
Ordinacions, attrobaran registrades en la Cort de la Gouernacio,
ahont podran pendre trellat e aquelles veure; per
ço
que de llur obseruancia algu excusat nos pugue. Dat en Mallorca a 12
de
Desembre Añy 1449.

Falco
Locumt.



PREAMBOL.
MANIFESTA, é
notoria cose sia a tots, que Diuenres, a 12. de
Desembre Añy M. CCCC. XXXX. VIIII. (1449) per donar orde, y
manera degude, als portedors de lletres é comissaris
en fer les execucions; e per esquiuar despeses, salaris, é peatges
excessius e p obuiar a molts abusos, qui en aço se son fets e per
prouehyr a tota indamnitat, axi dels creadors com dels
debitors: lo molt Magnifich Misser Rodrigo Falco Doctor en
quiscun dret
, Vice Canseller, e Lloctinent General en lo present
Regne, del Molt alt Señor Rey:
fa ordena, é mana esser
seruats sots las penas de ius atorgades, los
Capitols, é Ordinacions seguens a supplicacio dels Honors.
Iurats, é Sindichs de las parts foranes del dit Regne: vists
los priuilegis per aquells exhibits e hoyts los portadors, e
llur Procurador e Confrares vists los Capitols de llur compañia,
mitiansant determinacio 
del
Gran, é General Concell del dit
Regna feta Dijous a 27. de
Noembre proppassat, segons dauall es contengut.


I.


Primerament:
statuex, e ordena lo molt Magh.
Lochtinent Genetal, que tots los dits portadors de lletres e
commissions (cómissions); ço es los que vuy
son dins tres dies apres de la publicacio de las
presents Ordinacions, é los qui per hauant seran
creats, “ab n” que vsen, o sien admesos al vs, exercici del dit
offici hayen a iurar en poder del dit Magnifich Lloctinent General,
del dit Regne, ó de son Lloctinent; que be, é llealment se
hauran en lo vs del dit offici: e que esquiuaran tot frau é
berateria, e obseruaran los presents Capitols, e les coses en
aquell: e aço sots pena de priuacio perpetual de llur
offici; la qual incorreguen ipso facto si vsaran sens prestar
lo dit Iurament: e axi matex, si faran lo contrari, de las
coses en los dits de ius escrits Capitols contengudes.
Aquells empero portadors, qui seran en las parts
foranes e no sera de la Ciutat; hayen a prestar lo dit iurament,
enpoder dels Balles, ó Balle, de las Vilas, o llochs
ahont seran: e de aço hayen lletre, ó
escriptura testimonial, com hauran prestat lo dit iurament.


Falco
Loctinent.


II.


Item
statuex, e ordena; q si algu volia aportar lletres en son fet propri
ó de se muller, ó infans, o per algu ab qui
stigues ço es que
fos familiar ó comensal escuder o macip de aqll o
seruidor, o procurador, ó esclau; que ho pusca
fer; posar q no sia de la Confraria dels dits Portadors, ni
haye prestat lo dit iuramment, lo qual no
sia tingut prestar puys non fasse offici
de las dites coses: no obstant en aço los
Capitols de la dita Confraria.


Falco
Lloctinent.


III.


Item;
statuex e ordena que los dits portadors si portarán mes auant de vna
lletre ço es sin portarán duas ó tres hayen
un peatge e mitx tantsolament: e sin portaran quatre e
mes auant quantas que sien haien dos peatges tantsolament
entre totes que las aport en diuersos llochs en vn matex dia.
Empero los quals peatges sien pagats entre tots los deutors contre
los quals hauran portades (pottades) les lletres, cascu pro
sua virili portione. E per tal que aço sia tingut: statuex e ordena
que cascu dels dits portadors, quant presentarán algune lletre,
o comissio hayen a dir al Balle e Escriua dels llochs ahont las
portera, sin aporta altre o altres, é quantes seran: é
sin ha comenades, a altre, ó si las aporta per ell o per
altre portador o comissari que les (queles) haye comenades: a
la denunciatio, ço es quantes lletres aportara, é sin ha acomenades
a algu, ó altri a ell, sia continuada per los Escriuants de
las parts foranes: als peus de cascuna lletre en la
resposta que los dits Balle, ó Balles, feran a las
dites lletres, continuant en aquelles, si lo dit portador ha portade
vna lletre, o dues lletres, o commissions ó mes auant: en tal
manera, ques sapien quantes seran. E que los salaris é peatges sien
distribuyts entre tots los debitors. E axi matex los dits Balles, é
Escriuans sien tinguts interrogar de las dites coses los dits
portadors, é commissaris. E aximatex los interrogarán, en quin
altre lloch, ó Vila uan partintse de aquelles hont
seran, e quantes lletres, e commissions, hy porten, la
resposta, sia continuada axi matex al peu de cascuna lletre,
per esquiuar fraus: en la qual resposta, ço es en la fi de aquella,
sia continuada la iornada, é hore que lo dit comissari
sera desempatxat: e lo temps que haura estat.


Falco
Lloctinent.

IV.

Item
per tolre, é esquiuar tot frau, ques pogues fer per los dits
portadors, ó commissaris, qui per aço com no hauran mayor salari de
quatre, o sinch liures, o demes auant, q 
hauien
de dues, ó tres, nol volran portar (
portat), ni pendre. Mes
auant statuex, é ordena, que cascu dels dits portadors, e
commissaris, sia tingut pendre, é portar tantes lletres, com si
seran aportades, ó lliurades per crehedors, ó per part de aqlls: é
aço no pugue recusar en alguna manera lo portador, o comissari, puys
empero las dites lletres vagen en vn matex lloch Vila, ó Parrochia,
hon lo dit portador, ó commissari haura, o anar volrá: ó en altres
llochs
Vilas, ó Parrochias visinas, ó
propinques de aquell lloch, ó vila hont hira: o q no sien
lluñy de aquell, mes auant de tres lleguas, e aço
sots pena de deu lliures per cascuna vegade que fera contrafet, e
priuacio de offici del dit commissari, o portador ipso facto.
Falco Lloctinent.

V.

Item
que los portadors en vna matexa iornada, e hore, que seran aplegats
al lloch, o Vila hon hiran, hayen, é sien tinguts: totes, é
quantes lletres, é commissions aportaran per aquella Vila, o lloch:
en manera, que si no les presentassen en la dita iornada, dequi auant
no las pusquen presentar: ne hi sia fete
resposta, encareque los dits portadors, se partissen del dit
lloch, ó anassen en altre lloch, é apres tornassen en aquell dit
lloch primer per presentar les dites lletres: car volem, statuym, é
manam, que totes quantes lletres aportaran en vn viatge, hayen a
presentar ensemps en vn matex die.

Falco
Lloctinent.

VI.

Item:
que algun portador, p commissari, no pugue hauer algun salari, ó
peatge de lletre alguna, o commissio quis fasse, é es present en un
matex lloch, ó Vila, puys de aquella 
Vila,
ó lloch hont la dita lletre, o commissio se fara, ó de
terma
de aquella, lo dit commissari, ó portador no
hyxira (ixirá;
saldrá
) sino tantsolament aquell salari; o peatge que haura vn
faix, o altre ministre, per presentar, ó intimar la dite
lletre
, é aço per esquiuar
molts fraus, e abusos que de aço se son seguits e fets que en vna
matexa Vila
se feyen, es presentauen lletres; de vn
Escriua, o altre Real.

Falco
Llochtinent.

VII.

Item
que lo portador, ó commissari, qui hira en lloch, ó Vila; que tant
solament per vna lletre, o menys sie lluny del lloch, ó Vila de hont
partirá; no haye ni pugue hauer si no mitx salari, ó peatge
sis vol port vna lletre, sis vol moltes compartint lo dit mitg
salari, entre tots los debitors quant portara mes auant de vna
lletre. Empero; si volra esser pagat a raho de llegues,
(llegües; leguas) en la forma instituhyda que ho pugue fer
compertint la dita paga entre tots los deutors, contre los
quals sera anat. E aço matex sie entes, e seruat si lo 
dit
portador ó commissari, se
hera anat a algun lloch, hahont
haura presentada alguna lletre, ó commissio, é de aqll partira, é
hira en lloch que no sia mes de vna llegue lluñy
de aquell; que de las lletres, ó commissions, que aportaran en
aquell lloch, o Vila, qui no sera mes de vna llegua lluñy de aquell
lloch de hont partirá; no pugue hauer sino lo dit mitx salari, o
peatge, en la forma de sus dita.

Falco
Lloctinent.

VIII.

Item
que los portadors, o commissaris, o algu de aquells no gosen pendre
alguna cosa dels debitors, vltra llur salari, o peatge, encare que
aquell tal debitor, ó debitors voluntariament ley volguessen
donar; per difinir la execucio, ó suportar lo dit debitor, o
en altra manera: e aço sots pena irremissible de deu lliures per
cascune vegade, e de priuacio del offici la qual pena ipso
facto incorregue lo dit portador, ó comissari qui contrafara: é
haye restituhyr al doble, ço que rebut haura, e volra los dits
salaris, o peatges, a la portio del debitor, de qui rabut
haura.

Falco
Lloctinent.

IX.

Item:
que los dits portadors ó commissaris, hayen dir, e denunciar
vertaderament, las lletres, é commissions que portaran; si les
aporten per si propri; ó per altres portadors, 
ó
commissaris qui las hayen acomenades: é aço sia continuat per lo
Escriua en les respostes, que faran en les dites lletres; o
commissions, segons de sus es ya dit: é aço per esquiuar fraus é
barats quis son fets, es poden fer. Car
un portador, a quis serien lliurades diuerses (
diurses)
lletres, é commissions, per hauer molts salaris, é peatges faria de
aquellas moltes comandes; compartintles per diuersos portadors;
ço
es que fer no
puga puys ell matex hyra,
li seran
ensemps, ó en vn matex temps lliurades; ans sia
tingut ell matex totes aquelles portar, é comanar totes
ensemps;
e
aço per esquiuar moltiplicacio de salaris. Si donchs
las dites lletres, no anauen en diuersos llochs
separats é mes de tres llegues
distans, o lluñys, lo
hu
del altre, en lo qual cars puguen comanar
les lletres ó comissions totes quantes
hyran an un
lloch; ha un portador, o commissari: é les altres, ó
altre, ó ell matex portar
las que hyran totes en
vn lloch, e comenar les altres: no depertint; ni
disceptant
aquellas en molts portadors: ni puguen comanar sino
a un matex portador les lletres, o commissions, qui
hyran en
vn matex, ó en molts llochs, no distants, per mes de tres llegues
lo
hu del altre.

Falco
Lloctinent.

X.

Item;
que los dits portedors, é commissaris, sien tinguts presentar
totes les lletres que aportarán, lo die que arribaran
en les Vilas, ó llochs hon las portaran: e per
comportar los debitors no deguen cessar ni diffinir aquellas
presentar, é executar, é si lo contrari faran, sien ipso facto
priuats de llur offici: aço sie entes, quant arribaran de dia: Car
si de nit arribaran, sien tinguts los dits portadors, fer las
sobredites cosas lo die saguent, sots la
dita pena.

Falco
Lloctinent.

X.
(repetido el X)

Item
que los dits portadors, é commissaris hayen, e sien tinguts
presentar o fer llegir, e intimar per lo Notari, o Escriuá de
la Cort de la Vila, ó lloch ahont aportaran las dites lletres, ó
comissions als Balles de les dites Viles, o llochs ó als Lloctinents
de aquells las dites lletres, ó commissions é requirirlos,
que executen las dites lletres. E de la dita presentacio de la
prouisio, é resposte, que los dits Balles, e Lloctinents de
aquells si faran sia feta, é continuada scriptura al peu de las
dites lletres, per los dits Notaris, é escriuans. En altre manera,
si les dites lletres, no serán presentades, lletgides, é
intimades als dits Balles, e Lloctinents de aquells los dits Notaris,
e Escriuans noy fassen ni gozen fer respostes, ni continuar res en
aquelles: e aço sots pena de deu lliures per quiscuna vegade, que
sera contrafet, al Fisch del Señor Rey applicadors: e
priuacio de llurs officis, e escriuanias; E per sos traballs alla
hont lo dit Escriuá continuat haura los sobredits actes, haje
sis diners per quiscuna lletra.

Falco
Lloctinent.

XI.

Item
que si per la primera lletre, lo deutor no pagara nis fara la
execucio del deute contre aquell; e sera feta, o tremesa le segona
lletre; que aquella presentade al Balle ó Lloctinent de aquell sia
tingut lo dit Balle, ó Lloctinent de aquell, aquella executar, sens
triga: E si aquella no volia ó dilatará executar; lo portador de
dite lletre haia requirir lo dit Balle, o Llochtinent seu, é
protestar contre aquell: e de la dita protestacio, fasse acte lo dit
Notari é Escriua al peu de la dita lletre; en tal manera; que
aparegue, del carrech, ó culpa del dit Balle per ço
que la commissio la qual se haura a fer sia feta a despeses del dit
Balle.

Falco
Lloctinent.

XII.

Item;
que si en la execucio, lo deutor, o la Cort, per son offici assignara
peñora moble, o immoble; la qual segons los
Priuilegis, o estils del present Regne se haye a subhestar,
(subastar) o sperar mercats; lo portador no estiga per
axo, mes hauant: mas lo Notari o Escriua
de aquella Cort, hont la dita execucio sera feta; haye; é sia tingut
per son offici, é per potestat, la qual per los presents Capitols li
es donada fer e anantar, en la dita subhestacio, e
execucio, e tenir los encants mercats alla hont seran
allegats, e requets per lo deutor; lo qual haye aço a
requirir, e fer enentar, e fersa fer totes las
assignacionts necessaries fins al lliurament de la peñora
assignada no dexant passar lo dit Escriua los termes ni hores vacuas,
é sens ferhi lo degut. E si la peñora sera moble lo dit portador

torn
al dit lloch passats quinze dies, apres quen sera partit; dins los
quals quinse dies los procehiments, e subhestacio e
mercats (emercats) de la dite peñora moble, hayen esser fets
per lo dit Escriua, a instancia del deutor: é si lo dit portador
fara vendre la dite peñyora, e si aquella no abastara al
deute, é missions, lo Balle ó lloctinent seu, a requesta del dit
portador, sia tingut de continent procehyr a captio de altres peñores
bastants; las quals sien executades e subastades en la forma
de sus dita (de susdita): ó si ere algun immoble o
siti, encaraque tal assignament de immoble haye lloch
segons las Francheses del present Regne, é disposicio de dret; ço
es, com lo deutor no haurá bens bastants mobles al deute si lo dit
immoble sera assignat a quatre mesos, a xxx. dies, en cars que lo
deutor haura renunciat a quatre mesos, ó alias, los quatre mesos en
tal deute no hauran lloch: lo dit Notari é Escriua, haye e sia
tingut fer é continuar los actes de la subhestacio, é
exacucio del dit immoble a instancia (instantia) del
dit deutor. E passats los dits quatre mesos, ó 30. dies, a cars sie
estat assignat; lo dit Escriua sia tingut e haia fer las
dites assignacions necessaries e acostumades fer, en semblants
(sébláts) execucions

e
tenir los encants, é mercats acostumats: si lo deutor ho requerrá:
e aço se haie a fer dins altres vint dies apres; los quals passats
lo portador torn al dit lloch, e requerrá lo Balle, o son
Lloctinent, que procehyesque a lliurament, é vende del
dit immoble, é si no ho volra fer, proteste contre lo dit Balle é
fassen acte al peu de la lletre. E si lo Balle assignara die, é hora
de marcat, a fer lo dit lliurament, lo dit portador hi sia per
aquell die, é requerrá lo dit Balle, o son Lloctinent, e fassen
lleuar acte, é si lo dit Balle no fara lo dit lliurament, e no volra
debitament anantar en la dite execucio, é vendre; request per lo dit
portador a fer de aço acte en tal cars, sia feta comissio, a
despeses, é salaris del dit Balle. E si cars sera, que lo dit Notari
e Escriua; request per lo dit deutor no haye fetes las dites
assignacions.

Falco
Lloctinent.

domingo, 4 de abril de 2021

Sumari, E

EMPHITEOTA.


QVE
los Emphiteotes tenints Terres e possessions no pagants al segon
señyor aquell tal de sa pria authoritat puxa
pendra les portes de la casa obligada, es en libre den Sant
Pera en la 6. carta en la tercera columna, comensa. Noverint
Vniversi. Asso matex es en libre den Rossello en cartes 50. en la
primera pagina, comensa encara atorgam.


Lo
primer Emphiteota ha la quarta part del luysme es en libre den
Rossello, en cartes 61. en la segona pagina, comensa. Sapien tuyt.


Lo
Emphiteota posat hage cessat pagar lo censal per la cosa a ell
stablerta ya per axo no pert aquella; te empero pagar lo cens. degut:
en libre den Sanct Pera en cartes 31. en 
la
tercera columna, comensa, Item si aliquis.


EXECVDOR.


Del
privilegi del Execudor consta en libre den Sanct Pera a 26. cartes en
la primera columna, comensa. Nos Iacobus, e tanbe sen parla de
suspites en la franquesa seguent: 
en
la matexa carta en la segona columna.


Lo
Execudor te Iurisdictio de conexer contra los possehidors de les
cavalleries per lo que pretenen esser franchs de aquelles, es en dit
libre en cartes 89. en lo marge de la tercera, y quarta columna, es
vna Sentencia. Spectabilis Arnaldus Vnis.


De
Execudor parla lo capitol 17. de Leyde en 96, cartes en dit libre en
la segona columna.


Lo
Privilegi del Execudor es en libre den Sant Pera en cartes 116.
comensa. Nos Iacobus.


En
lo matex lloch es vna Sentencia entre lo Vaguer de la Ciutat e
Execudor pe cert contrast entre los dits dada, comensa.
Noverint Vniversi.


De
Execudors parlen les franqueses en dit libre en cartes 118. comensa
Petrus Dei gratia.


Lo
Execudor pot executar los moneders en certs casos, es en dit
libre en cartes 118. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Que
los Execudors no sien torbats en llurs officis, es en lo dit libre en
la matexa carta proxima dita, comensa. Petrus Dei gratia.


Del
Execudor se parla en lo matex lloch del dit libre den Sant Pera en
les dues franquesas seguents e en cartes 120. en la primera pagina
parla de la sua Iurisdiccio, e no pot esser embargat, comensa.
Martinus Dei gratia.


Quant
algu sera agraviat de les diffinitions dels comptedors, lo
Execudor ab consell dels Iurats puguen tals difinicions corregir, es
en libre den Rossello en cartes 300. pagina, comensa. Petrus.


De
la Sentencia Provisio o Determinacio del Execudor no sen pot hom
appellar, es en libre den Rossello en cartes 330. en la primera
pagina, comensa. Nos Iacobus.


Lo
Veguer nos pot empatxar dels negosis tocants al Executor es en libre
den Rossallo en cartes 330. en la sagona pagina, comensa.
Noverint Vniversi.


Lo
Execudor te aconexer de les penes dels capitols de les aiudes,
es en libre den Rossello en cartes 332. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei gracia.


Asso
matex es en la franquesa seguent en dit libre, comensa. Petrus Dei
gratia, e en lo matex lloch que lo Execedor no sia impedit.


Los
Execudors te aconexer sobre lo moneder per rano de Imposicions
e aiudes es en libre den Rossello en cartes 333. en la primera
pagina, comensa. Petrus Dei gracia.


Lo
Execudor son conexedors de totes questions deu allants (salto
de página) ellants de aiudes e imposicions, es en libre den
Rossello en cartes 333. en la segona pagina, comensa. Petrus.


Lo
Execudor ha tenir lloch per exercir son offici, es en dit libre en
cartes 234. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.


Lo
Execudor pot fer qualsevols crides, es en dit libre den Rossello en
cartes 338. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.


Lo
Execudor es Iutge de les persones de les aiudes es en dit libre en
cara
que los dits personers no sian obligats a la
Vniversitat en cartes 335. en la primera pagina, comensa. Martinus.


No
pot esser impedit en son offici es en dit libre e carta e pagina
comensa. Martinus.


EXTRANYS.


Los
Estranys
ab llurs coses son Salvos en lo dit
Regne sens perIui de franqueses es en libre den Sant Pera en
cartes 27, en la quarta columna comensa. Nos Petrus.


Los
Estranys son tinguts pagar en les aiudes imposades per deffensio del
Regne, es en libre den Rossello en cartes 176. en la primera pagina,
comensa. Iacobus Dei gratia,


en
libre den Rossello nou cartes 127.


Les
persones estranyes sien tractades axi com los Ciutadins
de Mallorques es puguen alegrar de les franqueses es en libre
den Rossello en cartes 285. en la segona pagina, 
comensa.
Nos Petrus.


Asso
matex es en la franquesa seguent e mes llarch comensa. Nos Petrus, en
cartes 286.


Asso
matex es en dit libre en cartes 412. en la sagona pagina, comensa.
Nos Martinus.

ECLESIASTICHS.


Si
poden comprar en Realench mireu en la dictio bens.


Los
Ecclessastichs paguen per les possessions que possehexen
en Realench com los laychs, es en libre den Sanct Pera en
cartes 95, en lo capitol de Leyda 8. en la segona 
columna.


Que
los Ecclesiastichs son tinguts pagat en Ies aiudes imposades per
defensio del Regna. es en libre den Rossello en cartes 176. en la
primera pagina, comensa. Iacobus.


Los
Eccleqastichs no poden advocar ni iudicar en causes
llaycas e profanes, es en libre den Sant Pera en cartes 92.
comensa. Petrus Dei gratia.


EMPRIVS
DE AYGVES.


Quant
es questio de Emprius de aygues miren qui te aconexer
en libre den sant Pera en cartes 91. en la quarta columna, comensa.
Petrus (pone Petaus) Dei gracia.

https://ampriuslagar.es/


EMANCIPATS.


Los
Fills contractants de Matrimoni son haguts per mancipats en
libre den Sant Pera en cartes 31. vers. Primo Filius familias en la
primera columna,


EXELL
EXELLAR.


La
Provisio del Exell dels participants ab en Ballester e
ab en Mascaro, es en libre den Sant Pera cartes 157. comensa.
Alfonsus. En la primera pagina.


EVOCACIO
DE CAVSES.


Que
no sian Evocades causes algunes per lo Magnific del Señor Rey
miren en la diccio Regna de Mallorques.


EXCVIMENTS.


De
Excuiments parla la franquesa en libre den Sanct Pera en cartes 174.
en la segona pagina, comensa. Ioannes Dei gracia.

EMPARES.


Que
los pagesos poden esser emparats per contractes fets e celebrats dins
la Ciutat, es en libre den Rossello en cartes 115. en la primera
pagina, comensa la concordia. Sapien Tuyt.
Aximatex poden esser
emparats per los censos que fan es en dit lloch en la segona
pagina.
Que si dins sis mesos no sera denunciat ala cort
algu no haver servada la empara o en la pena imposada esser
incorregut que mes nos puxa molestar, es en libre den Abello en
cartes 7. Nos Petrus.

EGOS.
(egua, egües; yegua, yeguas; de equus)


Les
Egos no sien acavallades sino per Rossins, pero
es entes sols de les maiors e sufficients e que sien señyades
de foch es en libre den Rossello, en cartes 230. en la segona
pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Executor
sie Iuitie dels compradors de drets, y ses farmançes
folio 131 del libre den Abello.


Executor,
y consols no poden ser inibits cartes Realls en lib.
cubertes de plagami folio 154.


Executor
no fassa sequestra per deuta manor de 50. lliures libre de cartes
Reals cuberta de plagami folio 31.
Emparats no poden ser Olis qui
se aporten al banch ni sos preus libre de corts generals cartes 283.


Execio
de 12. infans concedi lo Emparador Carlos Quint en lo
extraordinari de 1534. a 18. Abril folio 36.
Esclau moro
qualsevol sia. pot ser pres per treura de captivitad vn
fill de la terra, pagant a son Amo lo que li
costa, y los gastos libre de Ordinacions de
folio 159. en capit den grañana.


Masurar
quisvulla pot lo seu Ol ab mesura propir
libre den Rossello folio 127.


Execudor
y sos privilegis en libre den Rossello fol. 282. &


Execudor
Mostassaph, y Consols no poden ser inibits per carte de sa magestat,
en libre cubertes de plegami folio 154.
Execucio de 50. liures en
avall nos pot fer per sequestra en dit libre folio
31.
Estranys en llurs cosas son salvos en lo
Regna de Mallorques
sens perjui de franqueses en libre den
Sant Pera folio 27. en la quarta columna.


Estranis
Domiciliats en lo prasent Regne pasats deu Añys
son tinguts per naturals ab determinacio del Gran, y General Concell
de 9. Ianer 1621. folio 3.

martes, 10 de marzo de 2020

CLIV. Varia 25, Alfon. IV. 3 set. 1450.

CLIV. 
Varia 25, Alfon. IV. 3 set. 1450.

Nos Alfonsus etc. Etsi nostra civitas Barchinone cum propter multa tum ob ejus reipublice gubernationem inter alias ditionis nostre civitates caput extulit et jam pene omnes alie quas diximus civitates ad instar illius sese gubernare et rempublicam exercere studeant: unam tamen solam rem ad ceteras hujus orbis civitates equiparandas et si fas est dicere exsuperandas deesse civitati eidem arbitramur quoniam non ita ut expediret in cojuslibet scientie facultate ibidem opera datur quod si fieret cives et incole dicte civitatis et etiam circumvicini ex sapientibus scientifici fierent et hi qui haud pingui superlectile abundant facilius litteris operam darent. . Plane dilecti et fideles nostri Johannes de Marimon et Bernardus Çapila nuntii ad nos per dilectos et fideles nostros consiliarios et probos homines dicte civitatis Barchinone nuper demissi nobis pro parte dictorum consiliariorum et proborum hominum ejusdem civitatis humiliter supplicarunt ut cum consiliarii et probi homines ipsi multiplicibus justis quidem et honestis inducti motivis et presertim optima situs sepedicte civitatis dispositione pensata utque illius oriundi divinis et humanis scientiis et doctrinis floreant in ipsa civitate generale studium instituere et fundare gliscant et pro illius fundatione votiva ad ea omnia que requiruntur prompti et parati sint dignaremur eis super his nostram licentiam facultatem et auctoritatem impartiri: atque nos qui dictam civitatem Barchinone suis exigentibus servitiis et meritis inter ceteras civitates nostras nedum diligimus sed amamus ac illius comodum amplificationem et augmentum affectamus: hanc supplicationem tanquam justam et rationi consonam necnon beneficio et utilitati reipublice civitatis ejusdem ac comodam benigne exaudientes: tenore presentis carte nostre cunctis temporibus firmiter valiture de certa nostra scientia deliberate et consulto memoratis consiliariis et probis hominibus civitatis Barchinone licentiam et facultatem plenariam impertimur quod deinde in antea si et quando eis fuerit bene visum dictum generale studium in sacra theologia jure canonico et civili morali et naturali philosophia septem liberalibus artibus medicina aliisque scientiis et doctrinis ac etiam facultatibus in ipsa civitate Barchinone scilicet in ea parte quam maluerint statuere fundare et ordinare valeant atque possint. Quod quidem generale studium ejusque cancellarius rector consiliarii magistri doctores bacallarii scolares et ceteri studentes in eodem immediate cum statutum seu fundatum fuerit possit et possint ac valeant in universali et singulari gaudere uti et frui et letari omnibus illis honoribus prerogativis favoribus libertatibus immunitalibus exempcionibus franquiciis et privilegiis quibus alia generalia studia per nostros predecessores Aragonum reges serenissimos memorie celebris aut per nos ipsos in regnis nostris Aragonum Valentie et principatu Cathalonie fundari permissa et in eis habitantes seu studentes et signanter generalia studia Ilerde et ville Perpiniani letari uti frui et gaudere solita et soliti sunt et debent de jure usu seu consuetudine vel aliter quoquo modo: nos enim easdem libertates exemptiones franquitias favores honores privilegia prerogativas ac immunitates que aliis studiis predictis presertim civitatis Ilerde et ville Perpiniani concesse et concessa sunt contextu presentium eidem generali studio civitatis Barchinone et legentibus doctoribus ac studentibus in eodem et aliis omnibus predictis quam citius et quam primum statutum fundatumque fuerit de dicta certa scientia conferimus concedimus et plenarie impertimur sicut et quemadmodum comuniter ceteris studiis generalibus in regnis et terris nostris occiduis et presertim dictis generalibus studiis civitatis Ilerde et ville Perpiniani hactenus sunt indulta et eis ipsa generalia studia hactenus usa sunt ac in eorum possessione existunt. Serenissimis propterea Iocumtenentibus generalibus nostris presentibus et futuris voluntatem nostram hanc declaramus qua volumus disponimus et ordinamus reverendosque ac venerabiles in Christo patres archiepiscopos episcopos abbates ac ceteros ecclesiasticos dictorumque archiepiscoporum et episcoporum in spiritualibus et temporalibus vicarios generales requirimus et hortamur mandamusque gubernatori nostro
generali ac ejus vicesgerenti bajulis quoque generalibus et localibus vicariis subvicariis consiliariis paciariis procuratoribus juratis consulibus ceterisque universis et singulis officialibus et personis quavis auctoritate ecclesiastica aut seculari fungentibus tam presentibus quam futuris per universa regna et terras nostras ubilibet constitutis et constituendis sub nostre indignationis et ire incursu et alias quanto fortius et strictius dici potest quatenus nostras hujusmodi licentiam facultatem et concessionem et omnia et singula supra contenta firmiter teneant et observent ac faciant ab omnibus perpetuis temporibus efficaciter custodiri nec secus agant ratione aliqua sive causa. In quorum testimonium presentes fieri jussimus nostro majori sigillo majestatis pendenti munita. Datum in castello Turris Octave die tertio mensis septembris anno a nativitate Domini millessimo quadringentessimo quinquagessimo hujus regni nostri Sicilie citra farum anno sexto decimo aliorum vero regnorum nostrorum tricessimo quinto. - Signum Alfonsi Dei gratia regis Aragonum Sicilie citra et ultra farum etc. - Rex Alfonsus (1).

(1) En virtud de este real privilegio se estableció en Barcelona la primitiva universidad literaria, o estudios generales, en el edificio que se halla situado en la calle den Ripoll frente del arco o volta de miser Ferrer, propio en el día del Exmo. Sr. marqués de Ayerbe; y desde este punto fue trasladada a la Rambla, en los términos que manifiestan los antiguos dietarios que existen en el archivo de la casa de la ciudad y en nuestro poder, que dicen así: - El de la ciudad.
- Dimecres a XVIII de octubre de MDXXXVI los honorables consellers volent effectuar la desliberacio del consell de cent jurats celebrat a X de agost prop passat sobre la edificacio del estudi general fahedor en la Rambla en la plassa dels Bargans y de la Palla foren de bon mati a la Seu per acompanyar la professo del reverent capitol y clero de la Seu que ana al dit lloch lo qual fonch envelat y molt ben empaliat ab un bell altar arrimat a la paret de la muralla que es al costal del portal de la Palla ab uns bells draps de brocat ben ornat de or y argent brandons y ciris blanchs cremants tot entapissat per terra y enramat, y en lo dit altar y eren posades ço es la creu ab lo crucifixi al mig de argent de la ciutat y la imatge de santa Eulalia de argent que presta la Seu a la part dreta y la imatge de santa Ana que presta la iglesia de santa Ana a la part esquerra per ço que lo altar de dita capella ha de ser fundat sots invocacio de santa Creu santa Eulalia y santa Ana. E parti la dita professo de la Seu a las VIII hores de mati ans de mig jorn acompanyada de molta gent ahont celebra lo offici divinal lo reverent señor archabisbe de gracia don Joan Miralles: lo qual offici finit la dita professo isque fora a la cantonada del lloch ont estava feta la cava per posar la primera pedra que es devant lo carrer dels Telles ahont devallaren lo dit senyor archabisbe y los honorables consellers y lo mestre de cases: e preparada la pedra se havia de posar en lo dit canto per lo dit senyor archabisbe Miralles foren dites las oracions y benediccions pertanyents: las quals finides maestre Bertran Dezvalls conseller en cap en nom y per part de la present ciutat posa la primera pedra en son lloch donant principi a la dita obra en nom de la Santissima Trinitat pare fill y sant esperit y a honor y gloria de la santissima creu y de las preciosas santa Eulalia y santa Ana y de tots los sans de paradis que vullan supplicar a la divina Magestat vulle infundir la sua beneita gracia a la obra del dit studi y apres a la institucio de aquell al seu sant servey amen.
- En otro dietario dice asi:
- En aquest present any (1535) per algunas personas devotas y Iletradas mogut per lo sant Esperit fonch fet ofertas als consellers de algunas rendas e pecunias contans per fer un estudi general en la present ciutat: y entes per los conselles lo tal benefici per la cosa publica feren eleccio de persones de tots staments per concertar lloch y mestres y llissons hoc encara per anar per la ciutat per cercar major caritat: e lo dia de sant Llorens a 10 de agost entre la renda que la ciutat tenia ab antiquo que eran 150 lliuras per lo estudi fonch trobat tenir 500 lliuras de renda y mil lliuras comptans passadas per obrar lo colegi. Las ores dit dia per lo consell de cent jurats fonch deliberat y donat lloch per dit estudi o collegi al cap de la Rambla del portal de Sant Sever hon se pesaba la palla fins al portal hon se posaben los bergans braçers: en lo jorn de sant Bartomeu comensaren a dar (dari : hay una i escrita más abajo en la línea) pedra y altre manobra ab molta cerimonia per obs de dita obra en tos temps. Apres anant en aument alavorens mudaren los bargans al portal de la Bocaria a la colsada de la torra envers mar e lo pes de la palla a la colsada de la altra torra del portal que diuen de la Verema.
- El cuerpo municipal o concejo de ciento de Barcelona, a cuyo cargo corría la universidad literaria, le dio en seguida ordinaciones que se imprimieron en Barcelona por Jaime Cortey, librero, a 18 de julio de 1560. Concluida la guerra de sucesión, el rey Don Felipe V mandó trasladar esta universidad de Barcelona o la ciudad de Cervera, y destinó el edificio para cuartel de artillería y otras tropas, que al fin ha sido destruido para ensanche de la Rambla y apertura de la puerta de Isabel II.


clv-secret-10-alfon-iv-fol-10-25-enero-1453

viernes, 2 de abril de 2021

Sumari, B.

BALLES.


La
Primera Iurisdictio qui es stada donada al Regne de Mallorques apres
lo lloctinent es stada del Balle segons consta per vn acte fet abans
de la primera franquesa al dit Regne atorgada, lo qual es en libre
den S. Pera en la primera carta en lo principi de la segona columna,
comensa. Noverint Vniversi, hon mostra segons la tenor de dit acte lo
Balle esser estat lo primer official creat apres del lloctinent.


Que
lo Balle é la Cort sien tinguts sobre lo Iurament prestat servar
franqueses, es en la primera franquese en dit libre en la fi, é en
la segona que es la matexa en la additio en la fi de aquella.


Los
Balles dels Magnats son tinguts iurar les franqueses del Regne, es en
dit libre en la 4. carta en la 4. columna.


Que
los Balles de la part Forana puscan de tots fets Civils é bans
composar, es en dit libre a 21. carta en la 2. columna, assomatex es
en libre den Rossello en 120. cartes


en
la primera pagina §. Item. al sise Capitol.


Los
Balles son lutges dels Sarrayns é Serraynes, es en lo libre
den Sanct Pere a 34 cartes en la primera columna comensa Declara en
Ramon Alamany, esi caura en ban de qui deu esser e quil deu
exequutar: miren en lo dit lloch.


Si
los Balles dels Magnats seran negligens en fer Iusticia tant
en Civil com en Criminal lo Governador te supplir llurs defectes, es
en libre den Sanct Pere a 35. cartes en la primera columna, comensa
Attendat locumt.


De
les appellations dels dits Balles te conexer lo Governador, es en dit
lloch e col.


No
poden conexer los dits Balles dels Magnats, dels homens barrans
(barrás) stranys. es aqui metex.


Si
lo Balle sera Inhabil e Insufficient, miren devall en dictio
Ordinaris. lo Balle ha de vagar tres Añys, miren en dictio,
officials.


Que,
lo Balle hage esser aconsellat de dos, com lo Vaguer, es en dit libre
den Sanct Pere en cartes 140. segona pagina en lo principi.


Que
lo Balle puxa firmar cartes de alienations es en libre den Rossello
en cartes 166. primera pagina, comensa, sapien tuit.


De
les franqueses dels Balles de la part Forana diu vn mot la franquesa
en libre den Rossello en cartes 206. en la segona pagina comensa. Nos
Petrus.


Per
la Electio dels Balles de la part forana, mira la franquesa en libre
den Rossello en cartes 225. en la segona pagina comensa. Petrus Dei
Gratia.


Los
Balles é Promens de la part forana poden elegir en llurs parroquias
depositaris, es en libre den Rossello en cartes 280. en la segona
pagina comensa. In Dei Nomine.


Los
Balles han de vagar per tres Añys é llurs Assessors per dos Añys,
es en libre den Rossello en cartes 374. primera pagina comensa. Nos
Ioannes.


BANDEIGS
BANDETIATS.


Qui
contra fara el Bandeig e acullira Scientment algun
Bandetjat de crim enorme sta a merce de la cort en bens e en
persona, es en libre den Senct Pera en la quinta carta en la
quarte columna comensa la franquesa Quoniam Vniversae
libertates.


Nos
pot deffensar lo Bandetjat sino es en poder de la cort, es en
dit libre en 35. cartes en la primera columna.


La
franquesa é vs observat que los ordinaris poden punir los
acullins Bandetjats sia seruada es en libre den
Rossello en cartes 235. en la primera pagina, comensa. Petrus 
Dei
Gratia


Que
los Bandeigs se fassen en la Ciutat é defora iuxta les
franqueses, es en libre den Rossello en cartes 238. en la primera
pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.


Dels
Bandeigs parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 245. en
la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.


Com
se dehuen Bandetjar los criminosos, es en libre den
Rossello en cartes 264. primera pagina, comensa. Nos Petrus, &
ibi loquitur de pena imponenda delatis.

BLAT.


Nos
fassa vet de Blat sino en temps de carestia, es en libre den Senct
Pera, en la sexta carta, en la segona columna, en lo principi de la
franquesa, comensa. Noverint Vniversi, &c. Aquesta matexa
franquesa es en lo dit libre en cartes. 101. é es duplicada, pero ja
es estada repetida.


Del
Blat qui resta en lo sircuit de la quartera ó
circunstanties de la mesura es en la dita franquese en lo dit
lloch. Asso matex es en lo libre den Rossello, en cartes 49. en la
primera pagina comensa. Donam encara.


Blats
no puxen muntar de for quant se venen
sino en cert modo çoes 2. ó 3. dines cascun
Iorn, eques venen porgats é nets es en
libre den Sanct Pera a 83. cartes en la 2. columna comensa la
franquese en Nom de Deu sia.


Que
los Blats no isquen del Regne sens sebuda
é consell dels Iurats, es en dit libre den Sanct Pere en cartes 129.
en la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia, est etiam 
in
libro den Rossello folio 221.


Que
lo Blat del Señor Rey sia entés en prohibitions
de Blats com los altres, es en libre den Sanct Pera en cartes
139. en la primera columna en lo principi. Asso matex es es en
libre den Rossello en cartes 164. en la segona pagina comensa. Daltte
part.
Vet de Blat ne de viandes nos fassen entre les Illes
de Mallorques Menorca é Esviça ans de
les vnes sepugan portar a les altres, es en libre den Sanct
Pera en cartes 182. en la segona pagina.


Nosia
vet de Blat fet sino en tems de carestia es en libre den
Rossello en cartes 47. en la primera pagina comensa. Sapien Tuyt.


Lo
Blat no sia tret de la Illa de Mallorques sens licencia
dels Magnifics Iurats et en libre den Rossello en cartes 221.
en la primera pagine, comensa Petrus Dei Gratia.


Que
no pusca comprar Blat en Mallorca del qui si cullira per
revendre, es en libre den Rossello en cartes 324. en la segone pagina
comensa. Nos Petrus.


Los
Blats no poden pujar de for sino de dos, ó tres diners per
cascun die é han esser porgats é nets, es en libre den Rossallo en
cartes 388. segona pagina comensa la franquese en nom de Deu sia.


Nota
que a 24 del mes de Ianer del Añy. 1569. fonch presentada
Suplicatio per part dels Magnifics Iurats del present Regne al
Illustre Señor Don Iuan de Vrries Loctinent General de se
Magestat en dit Regne, y en aquella fonc exhibit lo privilegi del
qual se fa mensio en lo Capitol de sus senyat del
present señyal, y dita supplicatio es Registrada en lo
extraordinari de la Governatio de Mallorques y lo original de dita
suplicatio ensemps ab lo dit Privilegi esta affix en lo
extraordinari de la Vniversitad del Añy 1569.


BERBERIA.


Que
nos pugan aportar Armes en Berberia, ferro, llenyam, pegunta, fil de
canyem, exarcia, ni nau ni vendre Vaxell, ni Forment, ni Ordi, ni
Mill, ni Panis (panís; panizo; maíz), ni altres vitualles,
es ell libre den Sanct Pera en la septima carta en la segona columna,
comensa, Iacobus Dei Gratia. Y Rossello nou. cartes 8. en Iaume.


Altres
Mercaderies no progihides, com, dit es sepoden aportar
en Berberia, exceptes Terres del Solda, es en dita franquesa en dit
lloch. Rossello nou cartes 8. comensa. En 
Iaume.


Privilegi
del N. S. Sanct Pare del que es licit a Vendre é portar en Berberia
es en dit libre en la 8. carta en la primera calumna, comensa
Innocencius (espacio) Asso matex es en libre den
Rossello en cartes 134. comensa. Gregori bisbe. primera pagina. Asso
matex es en libre den Sanct Pera en la 8. carta en la quarta columna
en la fi de aquella Gregorius.


Ques
puga anar en Berberia é aportar Mercaderies no proibides,
tant en tems de pau com (eom)
en tems de Guerra, dispon la franquesa en libre den Sanct pera
a 27. cartes la segona columna, comensa. Pateat vniversis. Y en les
Ordinations del Regne cartes 168.


En
temps de Pau se poden portar Vitualles en les terres de Berberia
excepto lo que demunt es prohibit: es en libre den Rossello en 56.
cartes en la primera pagina, comensa.


Innocent.
Bisbe.


En
Terres del Solda noy aporten Ferro, Armes, Lenyam Plom, & alia,
es en libre den Rossello en cartes 56. segona pagina, comensa en
Iaume.


Los
habitedors del Regne poden navegar en Berberia axi emtems
de Guerra com de Pau, es en libre den Rossello es en cartes 127.
primera pagina, comensa. Don Fernando, axi com es en lo dit libre den
Rossello en cartes 204. comensa. Pateat vniversis. Excepto empero
Ferro, Armes, ó Cavalls, &c. en la primera pagina lo que per
semblant es entes de poder anar en Espanya.


Los
habitadors del Regne poden navegar en les pars de Berberia, es en
libre den Rossello en cartes 215. primera pagina, comensa. Petrus Dei
Gratia.


BENEFICIS
ECCLESIASTICHS, BENEFICIATS.


Privilegi
Papal que los benificis Ecclesiastichs se hagen per (semdlantment
en una página, en la otra:
) semblantment donar é conferir als
Fills de la Terra, es en libre den Sanct Pera en la 8. carta en la
tercera columna comensa. Ioannes Episcopus asso matex es en libre den
Rossello en cartes 135. comensa. Iohan Bisbe, &c. es vn altre
indult Papal, lo matex es en libre den Abello cartes 71. comensa. In
Dei Nomine, y Ab privilegi del Emparador Carles es lo
matex, y molt mes llarch com es de veure en lo extraordinari de 1553.
cartes 363.


Tots
los Benificiats hagen a fer Residentia personal en les Iglesias on
tenen los llurs beneficis, es en libre den Rossello en vn Indult
Papal en cartes 135. en la segona pagina, 
comensa.
Ioan Bisbe.


Que
los Rectors han de donar de llurs rendes per les obres, y ornamens de
les Iglesies de hont son Rectors, es en libre den Rossallo vn
Indult Papal en cartes 134. en la segona pagina, comensa. Ioan
Bisbe.


BARCA.


Algu
qui sia stat ó sia Catiu no puxa persi matex manar Barca es en libre
de Sanct Pere en cartes 83. en la quarta columna comensa la
franquesa. En nom de Deu. Asso matex es en libre den Rossello en
cartes 389. primera pagina, comensa, axi matex.


BENS
EN REALENCH


Los
Preveres, y Clergues no poden comprar, y possehir bens en Realench,
axi com los llaychs, es en libre den Sanct Pera en Cartes 86.
la primera columna, comensa. 
Pateat
Vniuersis.


BESANTS.


De
Besants parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 77.
la primera pagina comensa. Sapien Tuyt.

BANS.


Que
la tersa parc dels bans pertany als Murs de la Ciutat es en libre den
Sanct Pera en cartes 121. primera pagina, comensa. Sancius.


Hun
ó dos dels Iurats han entrevenir en discutir los comptes dels bans,
es en dit libre en la dita carta é lloch confirmada per lo Rei en
Pere
, consta en dit en la dita cartas 128. en la primera
pagina.


La
Caxa de les pecunias dels Bans no se hage vbrir
sens presentia de dos dels Magnifics Iurats de Mallorques es
en libre den Rossello en cartes 283, segona pagina, comensa Petrus
Dei Gratia.


Que
per los cullidors dels Bans sia donada la tersa part de de
aquells a les Obres dels Murs é sens les Obres dels Murs, la caxa on
seran posats dits bans nos puga vbrir en lo libre den Rossello en
cartes 284. segona pagina comensa. Petrus.


BOVATGE.


Que
no sia rebut ni demenat Bovatge en Mallorques ne
en la Illa es en libre den Sanct pere en cartes 138. en la
segona pagina en lo principi, de Bovatges se parla en libre
den Rossello en cartes 65. en la segona pagina, comensa en cara
retenim.


BENIPLACIT.


Dels
privilegis qui son a Beniplacit dispon le franquesa en libre den
Sanct Pera en cartes 194. en la segona pagina comensa Nos Ioannes.


BORDELL.


Los
Capitols del Bordell son mensionats en libre den Sanct Pera en cartes
196. la primera pagina en la fi. Son continuats en lo extraordinari
de la Vniversidad del Añy 1479. en cartes 124. en lo principi del
testamentari dels Magnifichs Iurats.


BENS
IMMOBLES.


Los
Officials no pugan comprar bens Immobles: per la franquesa en libre
den Sanct Pera en la segona columna en la quarta carta, miren en
dictio vendes fetes per la cort, é en dictio Officials.


Blats,
Llegums, Carns, y Vi de Cataluña pere Mallorque,
y ses Illes (ses : seues : seves; o del latín
ipses, artícul o article
salat) no paguen de exida
mes de vn diner per lliure, folio 30. del libre de Cors
Generals en les Corts de Monçó Añy 1375.
(Monzón)


Balle,
no pot esser, el qui es comprador de delmes de Bestiar:
capitol 63. de les Corts de 1380. en libre de Corts Generals.


Balles,
y Veguers no paguen les terses de sos oficis sino de penes, y
composicions, y si no bastan ho suplex el Real Patrimoni.
Carte Real dat en Madrid a 9. Noembre 1659. folio 170.
pagina segona del libre de Cartes Reals ab cuberta de fust.


Bens
de Dona Beatriu de Pinos sian cobrats per los Sindichs de
Mallorca, y lo Señor Virrey de Barcelona que los ampare contra
qualsevols detenidos, Carte Real dat en el Pardo a 19. Agost
1571. folio 10. del libre de Cartes Reals ab cuberta de plegami.


Blat
nos pot treura sens sabuda, y concell dels Magnifichs Iurats
en cartes 129. del libre de Sanct Pera, y Rossello nou 173. y Cartes
Reals en libre de Carte Real de cuberta de plegami folio 21.


Beneficis
nos poden conferir a foresters libre de Cartes Reals ab
cuberta de fust folio 105. y en lo extraordinari de 1626. cartes 363:
se troba privilegi sobre lo matex.

martes, 20 de abril de 2021

Sumari, N.

NAVFRAIG.


No
sera Naufraig algu
en neguna part de la Illa de Mallorques: axiu dispon la
franquesa primera en libre den den Sant Pera en la primera
carta en la primera columne circa lo fi de aquella.


NOTARIS
NOTTES.


De
Notaris se fa mensio, y del Offici de aquell en la primera franquesa
en libre den Sant Pera en la primera carta a la fi de aquella.


Negun
Clerga in sacris pot esser Notari, es en dit libre en la
quarta carta en la primera columna, comensa Noverint Vniversi.


Negu
pot esser Notari sino ha 25. Añys e Exeminat, es en
dit lloch.


Que
les Notes dels Notaris no pugan esser preses ni regonegudes per nigu,
ni menos emparades, es en libre den Aballo en cartes
21. comensa. Nos Ioannes Dei gratia, &c. en la 15 columna.


Que
los Notaris en les corts hon Scriven no procuren ni Advoquen, es en
libre den Abello en cartes 95. en la primera pagina, comensa. Iacobus
Dei gratia.


Notaris
son tinguts a intimar Protest al S. Virrey, Regent, Procurador Real,
Auditos de la Rotta, (Audiencia Real) &c. es
en libre den Abello en cartes 219. comensa. Nos Philippus.


Que
los Notaris han a demenar los salaris dels Testaments dins cert tems
es en dit libre en Cartes 93. an la 3. columna, comensa. Com
molts Notaris.


Que
los Notaris per Autoritat Real han esser Exeminats per lo Veguer, es
en dit libre en cartes 130 en la primera pagina, comensa Nos Petrus.


Que
qualsevol dels Notaris no sia prohibit de presentar requesta (salta
página, tar
) Requestes al Governador, es en dit libre en cartes
130 en la 2. pagina, comensa Petrus Dei gratia.


Qui
Acusará algun Notari de fals se hage scriure perseguidor, e sia
tingut a pena de talio, es en dit libre en cartes 136. en la
segona pagina, comensa la franquese. Nos Ioannes.


Que
los Notaris sian fets segons franqueses, es en dit libre en cartes
138 segona pagina.


Notaris
no paguen res en dit lloch.


Que
Notaris requests fassen protestacions, es en dit libre en cartes 142.
en lo principi, comensa. Namfos.


Asso
matex, es en libre den Rossello en cartes 171. en la segona pagina.


Notaris
quant fan instruments e anomenen Moneda no digan sino,
Re. Ma. Mi. es en libre den Rossello en cartes 80. an la
primera pagina, comensa la franquesa. Sapien Tuyt exceptats certs
casos en dita franquese expressats.


Los
Notaris quant per los Officials los sera demanat consell entrevenint
com a promens en les causes hagen entrevenir en aquelles, sens algun
salari. Asso dispon la franquesa en libre den Rossello en cartes 238.
en la 2. pagina, comensa Petrus Dei graria.


Los
Notaris de Mallorques (se lee Mallorqnes, típico error
tipográfico n u
) no portants corona, o no constituits en ordens
no sian compresos en la ordinario feta de no portar corona, es en
libre den Rossello en cartes 250. en la (a invertida) segona
pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Los
Notaris Scriptors de les corts sien tinguts servar los capitols de
les Corts Generals fets sobre los Registres, es en libre den Rossello
en cartes 284. en la Primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Los
Notaris poden rebre qualsevolls protestacions e Instrumens,
es en libre den Rossello en cartes 428. en la segona pagina, comensa.
Martinus.


Si
questio sera de Nottes perdudes en lo Diluns ques
procehesca segons forma de la franquesa present (se lee
preseut
) Martinus, es en libre den Rossello en cartes 430.
primera pagina.
Borts no poden esser Notaris, es en libre
den Rossello en cartes 433. en la segona pagina, comensa. Martinus
Dei gratia.


Que
los Notaris entren per Marcaders, es en la Pragmatica de
Monsen Huc de Anglesola en cartes 90. segona pagina, e perso
com en lo capitol tercer.


Lo
Notari, e Scriva de la Vniversitat te a fer tots los Actes de
aquella, es en libre de Corts Generals en cartes 105. en la primera
pagina, comensa. Item provehim es capitol en dita pragmatica.


Lo
Notari de la Vniversitat, es tingut lliurar totes les scriptures de
aquella al successor sens premi algu, es en la Pragmatica de Monsen
Huc de Anglesola en cartes 105. en


la
segona pagina a la fi de aquella, comensa. Item statuim en libre de
capitols de corts Generals.


Lo
Notari, e Scriva dels Clavaris ha de esser elegit per los Magnifichs
Iurats, e ableniplacit (ab beniplacit) de aquells, es
en la Pragmatica de Mousen Huc de Anglesola Registrade en
libre de capitols de Corts Generals folio 110. comensa. Item com la
Revocacio, &c. en lo matex libre en la concessio de nou Regiment
(se lee Rrgiment) de Sort, e de Sach per lo Rey
Alfonso
folio 152. comensa lo capitol. Item com lo Offici de
Scriva dels comptes de Clavaris, &c.




NVNO
SANS.


Tots
los qui possehexen Honors, Possessions, e Terres, e altres drets per
Nuno Sans, es confirmat per lo Señor Rey que be
possehexen en libre den Sant Pera en la 8. carta en la tercera
columna, comensa. Noverint Vniversi la 2.


Asso
matex, es en libre den Rossello en cartes 57. en la segona pagina,
comensa Sapien Tuyt.

NAVILIS,
E DETENIMENT DE AQVELLS.


Que
puxa esser prestat, a Navilis, appar en libre den Sant Pera en cartes
85. en la segona columna, comensa. Martinus Dei gratia.


Los
Detenimens de Nauilis nos fassen sino per lo Governador, o son Lloch
Tinent, Procurador Real, e Balle de Mallorques ensemps: e no per hun,
o dos de aquells, es en


libre
den Rossello en 428. cartes en la primera pagina, comensa. Nos
Marrinus.


Ques
pusca carregar en Navilis, o Vaxells de Castellans
mercaderies, es eu libre den Rossello en cartes 547. 2.
pagina, comensa. Martinus.


Notaris
no pot esser Bort, en Rossello nou folio 395. (Esto está más
arriba: NOTARIS NOTTES. Parece que no concuerda con este apartado,
dictio: Navilis.
)


Notari
per son Examen han de tenir 25. Añys cumplits: en Sant Pera folio
4. columna primera.


Notes
no poden esser regonegudes ni preses p ningu ni menys emparades en
libre den Abello folio 21.


Notaris
son tinguts Intimar protests al Señor Viarey, Regent, y
Procurador Real, y oidors de la Rota en dit libre folio 219.


Notaris
per auctoritat Real se han de Examinar devant del Vaguer en libre den
Sant Pera folio 130.


Notari
no pot esser Procurador en causa ahont sera el Plet
sobre Testament, o Acta que aquell haura rabut: folio 67. del
llibre den Abello.


Notaris
se han de crear devant el Veguer, y Rectors y que se observe
lo Privilegi qui axi ho disposa, Carta Real dat. en el bosch
de Segovia a I. Iuny 1592. en libre de Cartes Reals de cuberta de
fust folio 8. altre dat. en Madrid a 29. mars 1653. folio 121. pagina
2.


Nigu
pot escusarse de regir lo offici en que ha sorteat
Carta Real dat. en Madrit a 21 Agost 1636. en libre de cartes Reals
de cuberta de fust folio 96. pagina segona tambe


es
folio 198 del libre de cartes reals ab cuberta de plegami.


Naturals
o Habitadors de Mallorques y ses Illes no son tinguts
per estrangers de Cataluña folio 31. del libre de Corts
Generals en les Corts de Monsó Any 1375.


Nigu
sia tret a Pledetiar fora del Regne capitol 14 de les corts de
1380. en libre de Corts Generals.


Nigu
qui no haje estudiat dret en Escoles aprovades no puga menar mes de
vn plet, ni esser admes a Advocar capitol 35. de les corts de 1380.
en libre de corts generals.


Notaris
no poden recusar presentar Peticions dels Iurats a los Señyors
Virreys, y tocar Actes de les presentacions Carta Real dat en
Valledolit a 8. 9bre. 1558. folio 5. del libre 
de
cartes Reals ab cuberta de Plegami. Altre dade en Madrid a 21.
Dezembra 1574. folio 19. del dit libre y la carta seguent.