CV. Reg. n. 1902, fol. 197. 25 mar. 1393.

CV.

Reg. n. 1902, fol. 197. 25 mar. 1393.

Nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. Summe expediens immo necessarium reputamus nostris subditis universis qui civitatibus villis et aliis locis nostri dominii inhabitant consilio regere se et sua: hoc enim scientes dirigens rudes informans majores sustinens minores elevans et generaliter cunctos regens principibus convenit et subditis prodest viam claudit erroribus et bonis omnibus viam prebet quod et si conveniat senibus juvenibus necessarium reputatur sine quo etiam nihil posse fieri laudabiliter creditur humane conditionis fragilitate attenta que fatalitate quodam utilia desinens declinat leviter ad nociva. Quamobrein ut vos consiliarii jurati probi homines universitas et singulares nostre civitatis Minorise possitis melius et utilius regere vos et vestra et reipublice civitatis predicte consulcius providere oblatis nostre majestati per fidelem nostrum Jacobum Sarta vestri nuncium cui cum litera quam nobis presentavit credenciam comisistis capitulis que super regimine et consilio civitatis predicte ut ejusdem Jacobi relacione habuimus fuerunt inter eos concordata unanimiter sub hac forma:
- Primerament volem e ordonam que cent persones les quals jurats sien apellades ço es que les cinquanta persones servesquen un any e les altres cinquanta persones altre any ensemps ab lo consell special de aquell any segons que per nos devall es ordonat e axi torn dels uns als altres que com los uns hajen servit un any que los altres servesquen altre any facen daquiavant conseyll generat en la dita ciutat e hajen tot aquell poder en totes coses la universitat tocants que consell general o la universitat daquella ciutat havia o haver podia axi per dret com per custum ans de la present ordinacio en tant que daquiavant nos crit nes ajust nes puxe cridar ne ajustar consell general o la universitat de la dita ciutat mas tant solament consell de les dites cincuanta personas ab lo dit consell special les quals segons dit es facen en totes coses universitat e aquella universitat daquiavant representen. E per tal que en la eleccio de les dites cent persones no puxa haver discordia nos haut sobre aço acort ab persones havents conexença del stament de la dita ciutat e de las personas dequella (parece dcquella, pero no una a) e haut axi mateix esguart que en lo nombre de les dites cent persones sien e capien axi majors com mijans e menors elegim de present les dites cent persones departides en dues parts ço es en cascuna part cinquanta personas axi com volem e ordonam que daquiavant facen ab lo consell special daquell any segons dit es consell general e representen tota la universitat de la dita ciutat: les quals cinquanta personas qui ab lo dit consell special volem facen consell general lo primer any son aquestes quis segueixen: micer Bernat Miquel Berenguer çes Comes savi Arnau dez Mas savi major de dies Arnau Boxo savi Bernat Galceran Bernat Amargos Romeu de Casanova major de dies Francesch Andreu Johan Vidal Pere Vilella Francesch Nerell menor de dies Thomas Ferrer mestre Bernat de Figuerola pus jove Francesch de Gostemps Ramon çes Comes secretari del duch Berenguer de Tresseres scriva del duch Bernat de Gamiçans

mercader Pere Ricolf mayor de dies mercader Berenguer Canet draper Jacme Sarta mercader Bernat Exertell mercader Pere Boti Ramon Çatorra Jacme de Socarrats mercader Bernat dez Prat mercader Francesch Amargos mercader Bernat de Palau draper Francesch de Bellsola del carrer Durgell Pere Barriach Jacme Amargos fill den Borthomeu Pere Draper mercader Francesch dez Puig especier Ramon Sarta cuyrater Guillem dez Guix cuyrater Ramon Ferrer cuyrater Jacme Corb cuyrater Bernat Rovira Romeu ça Grau Johan de Canyelles cuyrater Valenti de Valloria Pere Roset çabater Jacme dez Far çabater Pere Palliceres çabater Francesch Respay çabater Lorenç dez Puyol Guillem dez Poal çabater Jacme Pedrissa assaunador Francesch de Matestach parayre Francesch Rourich sartre: e les altres cinquanta persones que ab lo consell special del segon any volem facen lo dit segon any consell general son aquestes quis seguexen: Eymerich Sallent Micer Francesch Dortigues micer Arnau dez Mas Bernat de Ferrera savi Berenguer de Luça savi Francesch Nerell major de dies Galceran de Casanova Pare de Muntcunill Asbert çes Valls Pere Galceran Francesch Dalçamora Romeu fill den Romeu de Casanova Bernat de Sobrebalç Francescho Ferrer fill den Guillem quondam Berenguer dez Camp Johan Miquel Barthomeu Amargos mercader Ramon de Palau draper Pere Amargos mercader Pere Sarta mercader Bernat Massaguer mercader Francesch de Palau mercader Jacme dez Guix mercader Berenguer Ledo mercader Guillem Guiu Francesch Cardona Jacme de Arlembau Bernat de Grimosachs Galceran dez Prat Jacme Ballot fill den Jacme Bonanat Çerola Bernat Oliver mercer Bernat Miquel cuyrater Francesch de Garzila Bernat de San Johan cuyrater Pere Çubach Francesch de Matamala Ramon de Comajoncosa çabater Guillem Dalmau çabater Pere Çacoma çabater Pere de Torroella çabater Marti de Boyons çabater Pere de Busquet çabater Bernat dez Trull lo jove assaunador Berenguer Segui parayre Pere de Munserrat sartra Bernat Voltrera sartra Bernat de Soler sartra Barthomeu de Vilanova manya. E que les dites cent persones dessus nomenades e cascuna daquellas sien e romanguen en lur offici tant e tan longament entro que lo consell general de les dites cinquanta personas del qual aquell o aquells serien ensemps ab lo consell special daquell any faes subrogacio o mutacio dalgu o dalguns segons la forma dejus scrita. Item que les dites cent persones dessus nomenades e altres hajen dins dos dies apres que la present carta en la dita ciutat presentada e publicada sera ço es aquells qui presents seran en la dita ciutat e aquells qui absents seran dins dos dies apres que en la dita ciutat seran a fer sagrament e altra seguretat en poder del batle de la dita ciutat de les coses seguents: Primerament juren ques hauran en lur offici be e leyalment segons lur bona consciencia axi com en consellar com en altres coses lo dit offici tocants no guardants favor oy amor ne desamor o qualsevol altra raho o occasio. Item juren que les coses profitoses de universitat procuraran e les no profitoses esquivaran. Item juren que de tot lur poder e saber faran que los bens e la cosa de la dita universitat sien guardades e salves la honor e les regalies e tots altres drets nostres en totes coses preservats: e en special faran e procuraran que sien demanats tots deutes qui ara o per avant deguts sien a la dita universitat axi per aquells qui hajen justats o plegats questes o comuns o tenguda administracio de clavaria o daltre cosa o preses diners per misatgeria o per obres o per qualsevol altra raho. Item juren que a demanar los dits deutes a aquelles persones qui per les dites rahons ara o daqui avant sien tengudes a la dita universitat o a lurs hereus e detenidors de bens facen e constituesquen lur sindich o sindichs als quals donen e administren diners per fer despeses qui necessaries sien a demanar los dits deutes e totes altres coses facen e procuren per que los dits deutes sien hauts e cobrats. Item juren que tots anys tres vegades ço es lo primer dia dabril e lo primer die dagost e lo primer dia de deembre facen legir tots los presents capitols per ço que per oblit res no facen ne fer puxen contra aquells. Item juren que aytant com en ells sera servaran e compliran e servar e complir faran tots los presents capitols e contra aquells en res no faran. Item volem e ordonam que tota hora que consell general sera ab veu de crida o ab albarans segons la forma dejus scrita appellat que hi sie entes e appellat lo consell special daquell any e que sens aquell no puxe esser dit consell general. Item juren que tota hora que consell general sie appellat ço es los cinquanta qui fan consell general ab lo consell special daquell any segons que demunt es dit ab veu de crida o ab alberans segons la forma dejus scrita venran a la casa del dit consell aquells empero qui en la dita ciutat presents seran e en aquella staran e daqui no exiran sens licencia del dit consell entro les dues parts daquell consell sien en concordia segons la forma dejus declarada: e semblant sagrament facen totes aquelles persones qui en loch de les dites cent persones o dalgunas daquellas subrogadas o posadas seran dins dos dies despuys que aquella subrogacio feta sara si presents lavors en la dita ciutat tornats seran e que lo dit sagrament hajen a fer les dites persones e cascuna dellas ans que del dit offici usar puxen: e si alcu o alcuns de fet usaban no fet lo dit sagrament e altres coses que fossen tenguts de fer segons la present ordinacio sien punits axi com a persona privada qui usa de offici publich al qual no es eleta e no resmenys cayguen en pena de mil solidos de la qual sien guanyades les dues parts a nos e la tercera part a la universitat. E si per ventura algu o alguns de les dites cent persones o daquells qui per temps subrogats seran recusaven de pendre lo dit offici o de fer lo dit sagrament o altres coses que fer sien tenguts lo batle de la dita ciutat o son lochtinent qui ara es o per temps sera per imposicio e exaccio de penes e altres remeys de dret los forç a penre lo dit offici e a fer lo dit sagrament tota excusacio e appellacio remoguda: empero los altres qui lo dit sagrament fet haurien pus fossen les dues parts del nombre dels setanta cinch qui fan consell general entre les cinquanta de consell general e les vint e cinch qui fan consell special qui tots ensemps ajustats fan un consell general e almenys quaranta persones dels dits jurats puxen de lur offici usar e facen consell general e per aço nostiguen de instar e requerir aquells recusants de fer lo sagrament e sien forçats de fer aquell e altres coses que fer sien tenguts segons la present ordinacio. Item que lo consell general demunt dit o les dues parts daquell cascun any lo primer die dabril e si feriat sera lo seguent no feriat o noy havia altre just embargament que nos pogues fer aquell die regoneguen si algu o alguns daquell nombre de setanta cinch en lo qual es enclos consell special e general seran morts o malalts de longa malaltia o absents de longa absencia a conexença e arbitre del dit consell general o insufficients o tals que al consell demunt dit o a les dues parts daquell sie viyares o semblant quey facen a mudar que en loch daquells aytals ne posen en subroguen altres de semblant condicio e stament daquells qui morts seran o malalts o absents o insufficients o tals que al dit consell sie vist que facen a mudar axi que si aquell o aquells en loch del qual o dels quals se fara la subrogacio eren ciutada o ciutadans qui visquessen de lur renda o cuylleta o savi o savis en dret que semblant ciutada o ciutadans savi o savis se hajen a subrogar en tant que savi en loch de ciutada o ciutada en loch de savi se puxe subrogar: e si eren mercader o draper o mercaders o drapers que de mercader o de draper o de mercaders o de drapers se haja a fer la subrogacio en tant que mercader en loch de draper e draper en loch de mercader se puxe subrogar: e si per aventura eren persona o personas doffici que de persona o persones daquell mateix offici se haja a fer la subrogacio e no de altre offici axi que siy era cuyrater aquell qui seria mort os hauria a mudar que de cuyrater e no de hom daltre offici se haja a fer la subrogacio. E axi mateix sie en los altres officis mentre empero en aquell offici del qual se haurie fer la subrogacio sen trobassen de covinents cor sino sen hi trobaven de covinents se pogues fer la subrogacio de homens daltre offici exceptat doffici de carnicer del qual en algun cas no si puxe algun subrogar o posar com per raho del preu de les carns e dels bans hajen tot die a contendre ab la universitat. Ilem volem e ordonam que algun hom qui ara o daqui avant haje franquea de no pagar en questa o en comu de la dita ciutat o sie menor de vint e cinch anys o sie dejus potestat de pare o haje algun plet o contrast per si e en nom seu o axi com hereu daltre ab la universitat de la dita ciutat o sie procurador dalgun prelat rich hom cavaller poblat o heretat dins la batlia de la dita ciutat o vegueria de Bages o sie scriva de les corts del veguer o del batle o del dega de Manresa o de Bages o notari de la scrivania publica de la dita ciutat sie deutor per si e en nom seu o axi com hereu daltre de la dita universitat en major quantitat de cent solidos no puxe esser subrogat ne posat en lo dit nombre de cent ne encara puxe esser conseller de la dita ciudat si donchs aquell qui hagues franquea de no pagar en questa o en comu no renunciave ab carta publica a son privilegi obligantse en aquella carta a pagar en tots comuns e questes son privilegi no contrestant o si donchs aquell qui hagues plet ab la dita universitat e era demanador no renunciava ab carta publica a aquell plet prometent que per la raho del plet no demanaria ne faria questio null temps a la dita universitat e si era demanat nos obligaba sots pena del terç en juhi en la cort del dit batle a pagar a la dita universitat dins un mes ço que en aquell plet demanat li sera si donchs aquell qui fos procurador dalgu dels dessus dits no renunciava ab carta a aquella procuracio obligantse sots pena de mil solidos de no usar daquella procuracio o de semblant que apres fos feyta aytant com seria en lo dit offici de juradia o si donchs lo dit notari o scriva no lexava la dita scrivania prometent que en aquella no usaria mentre fos en loffici de juradia o si donchs lo deutor de la dita universitat no pagave lo deute que a la dita universitat deuria o si donchs lo pare daquell nol emancipave quel gitas de sa potestat. Empero si lo dit consell general o les dues parts daquell acordave e tenia per bo e declarava que alguna persona o personas qui ara per nos sie eleta o sien eletas en lo nombre dels dits cent jurats o daqui avant si subrogara o si subrogaran per lo dit consell general qui fos o fossen en alguns dels dits casos per nos demunt posats per los quals no pot o no poden esser del dit nombre dels dits cent jurats ne axi mateix esser conseller de la dita ciutat: volem e ordonam que feta la demunt dita declaracio les coses en lo dit capitol per nos ordenades no contrestants aquella persona o personas puxen esser del dit nombre e usar daquell offici e axi mateix esser conseller o consellers de la dita ciutat si elet o elets hi seran: e jatsia que nos aytant com havem pogut hajam tengut a men de no posar en lo nombre de les dites cent persones demunt nomenades algu qui haja franquea de no pagar en questa o en cumuns o que sien menors de XXV anys o sien dejus potestat de pare o haja algun plet o contrast ab la dita universitat o sie procurador de prelat o daltres dessus nomenats e sia notari o scriva de les dites corts o scrivania o sie deutor de la dita universitat segons que dit es: empero lo dit consell general troba que algu o alguns daytals personas sia o sien per nos dessus nomenat o nomenades o elet o eletes aquell aytal o aytals romanguen del dit offici per auctoritat nostra la qual nos ab la present al dit consell donam e en loch daquell o daquells ni posen e ni subroguen aItre o altres de semblant condicio o stament si donchs aquell o aquells aytals dels dessus nomenats per nos e elets no fahien ço que dessus se conte si donchs lo dit consell general non fahia la demunt dita declaracio. Item volem e ordonam que si per ventura en la eleccio de les dites cent persones que nos havem feta havia algu o alguns quis poguessen alegrar de titol de corona ne declinar lo for nostre que ans que usen del dit offici e fet lo sagrament demunt dit hajen una persona o dues qui sien ben bastants quis obliguen es constituesquen principals prometedors per ell o per elIs en la cort del dit batle que aquell jurat per qui aquell o aquells se obligaran per negun fet civil o criminal a que fos o seria tengut per raho del dit offici de juradia no allegara corona ne declinara lo for nostre e aço sots pena de cent lliures axi com ja era acustumat ans de la present ordinacio. E aquesta forma volem e ordonam ques serve en tots los altres qui subrogats seran per avant en lo dit offici. Item per ço quel dit consell mils puxe tractar e procurar ço qui profit sera de la dita universitat volem e ordonam que com en lo dit consell se tractara de cobrar los dits deutes de la dita universitat o que aquells qui han a retre compte a aquella lo reten que en aquell consell aytant com se tractera de cobrament dels dits deutes o retiment del dit compte no puxe esser algun conseller o jurat qui sia a aquell deute o retiment de compte axi com a principal o fermança obligat o qui sie pare o fill germa avonclo (avi: avunculo latín) o nebot cosingerma o fill de cosingerma o tudor o curador o procurador daquella persona o personas del deute o retiment de compte de la qual o dels quals se tractera ans si en lo dit consell era sen haja decontinent a exir sots pena de cinquanta solidos la qual encorragues cascu contrafaent e per cascuna vegada que contrafara si donchs lo consell general o les dues parts daquell no acordave que aquella o aquellas persona o personas romanguessen en lo dit consell. Item que les dites cinquanta persones e les vint et cinch persones de consell special qui totes ensemps segons dit es fan un consell general sien convocades ab veu de crida en los lochs o partides en que ses acustumat convocar e cridar lo consell de trenta jurats en la dita ciutat en ques convoquen a dues ores ço es a vespre e a mati. Empero per be que fossen les dites persones convocades no pogues esser dit consell general ne aqui nos pugues res fer ne scriure ne hi gosar reebre carta o cartas ne fer altra scriptura si en lo dit consell no eren presents almenys dels dits jurats quaranta personas entre aquellas vint e cinch personas del consell special e de las cinquanta personas qui ensemps ab lo dit consell special fan un consell general: empero que ço que les dues parts dels presents faran valega e haja valor no contrestant la contradiccio de la terça part e que en aço no sie hauda raho de zel a zel ne pus san a sana part mas solament de nombre ço es que consenten les dues parts dels presents. E si per ventura quaranta personas dels dits jurats no venien a consell que lo sendema sie convocat lo consell general demunt dit ab alberans sots pena de deu solidos per cascu qui noy vingues e per cascuna vegada pagadora e aplicadora al nostre fisch en la qual no pogues encorrer negu qui fos absent o malalt o hagues just embargament. E si lo consell era en tantes parts divis que noy hagues part qui comprengues les dues parts dels presents que no gosen exir de la casa del consell entro hi haje concordia de les dues parts sens licencia del dit consell e de les dues parts daquell e si algu o alguns fahien lo contrari que cayguessen cascu en pena de cinquanta solidos guanyadora al nostre fisch. E si en temps de la dita convocacio en la dita ciutat no eren presents quaranta personas dels jurats dessus nomenats o si presents eren e havien malaltia o altre just embargament aquells qui hi serien sien tenguts de venir a consell e ells o les dues parts dells subroguen e posen en loch dels absents o malalts o just embargament havents entro a compliment del dit nombre de setanta cinch qui fan consell general en lo qual nombre es enclos lo consell special daquell any segons dit es los quals usen entro aquell o aquells dels absents o malalts o just embargament havents en loch del qual o dels quals seran posats o subrogats sien tornats a la dita ciutat o sien guarits o deliurats del dit embargament e no mes. Item volem e ordonom que la dita convocacio axi per veu de crida com per alberans se faça de manament del batle de la dita ciutat o de son lochtinent a instancia dels consellers o dels tres o dels dos o del un dells o encara a instancia de quatre jurats de qualque condicio o stament sien del nombre dels setanta cinch jurats qui fan consell general e lo batle e son lochtinent de continent que per ells segons que dessus es dit request ne sie faça tota excusacio remoguda manament a la crida de la dita ciutat que crit lo consell e al scriva del dit consell general que faça los dits alberans los quals alberans port e do lo misatge del dit consell: e si lo batle o son lochtinent aquest manament encontinent que request ne fos segons que dit es no fahia que caygues ipso facto en pena de mil solidos. E no resmenys en aquest cas lo veguer o sotsveguer de Bages o lurs lochtinents a sola e simple requesta dels dits consellers e jurats segons que dit es faça lo dit manament de convocar lo dit consell e si de continent que request ne fos segons que dit es no ho fahia sie caygut ipso facto en pena de mil solidos de les quals penes les dues parts fossen guanyades al nostre fisch e la romanent tercera part a la dita universitat: la qual tercera part a aquella universitat guanyada lo dit consell o sindich de la dita ciudat puxe demanar et haver dels dits officials e de cascun daquells e de les fermançes per ells dades en lentrant de lur offici axi en temps que tenguen taula com abans e que de les dues parts de les dites penes al nostre fisch guanyades nols puxe esser feyta gracia ne remissio en tot o en partida sino solament per nos. E jatsie que atras nos en un capitol hajam dit que lo consell general demunt dit e les dues parts daquell cascun any en lo primer die dabril e si feriat sera lo seguent no feriat o noy havia altre just embargament perque nos pogues fer aquell die regonega si negu falra del nombre dels setanta cinch jurats qui aquell any deuen fer consell general e que si ni fal negu que ni subroguen segons la forma per nos en lo dit capitol ordonada: aximatex volem e ordonam que en lo dit primer die dabril e si feriat sera lo seguent no feriat si donchs just embargament per que nos pogues fer aquell die noy haura que sien eletes quatre persones en consellers de la dita dita ciutat del nombre dels vint e cinch jurats qui aquell any deuen fer consell special segons que per nos deval es ordonat los quals consellers sien elets per les cinquanta personas qui jurats son appellades qui deuen servir a consell general aquell any o si tots los dits cinquanta jurats noy seran aquell die de la eleccio dels dits e ni haura trenta quatre o mes que la dita eleccio ques faça e sino bastaben al dit nombre de trenta quatre que la dita eleccio nos puxe fer: la forma de la qual eleccio sie aquesta: que lo batle de la dita ciutat o son lohtinent ab son scriva lo qual scriva lo vot de cascun deman a cascu singularment dels dits jurats que per lo sagrament que fet hauran en lentrament de lur offici diguen quals quatre personas del dit nombre dels dits vint e cinch jurats enten o creu segons son viyares que sien millors o pus profitoses en esser consellers aquell any. E pres axi lo dit vot dels dits jurats qui deuen fer la dita eleccio sie publicat per lo dit official o son scriva quals quatre personas hauran haudes mes veus e aquellas quatre persones qui mes veus hauran haudes aquells volem e ordonam que sien consellers aquell any e axi en aquesta forma cascun any esser servat o tengut daqui avant. E per tal com Ioffici de la dita conselleria no pot esser sens gran carrech a cascu e qui ha carrech de procurar lo fet del comu raho es quen senta algun profit volem que cascu dels dits quatre consellers haja cascun any cinquanta solidos barchinoneses per son salari si tot un any complidament serveix e si nou fa que lin sie abatut prorata del temps que no haura servit e si altre sen hi haura subrogat que aquell qui subrogat hi sera haje del dit salari segons lo temps que haura servit per absencia daquell qui no haura servit. Item volem e ordonam que en lo demunt dit die que los demunt dits consellers seran elets o daquell die a deu dies primers vinents e axi sie cascun any daqui avant lo dit consell general haja elegida una bona persona qui aquell any ço es destro que altre consell general e special se mut en la dita ciutat sie mostaçaf e us del offici de mustaçafia segons e en la forma que per privilegi o privilegis la dita ciutat ho ha e ho ha acustumat de haver: e en cas que lo dit elet en mostaçaf per longa absentia o malaltia o insufficiencia no podia o no sabia lo dit offici axi com se pertany exercir la conexença de la qual absencia o malaltia o insufficiencia vingue al dit consell general o per mort lo dit offici no podie tenir volem e ordonam que lo dit consell general o les dues parts daquell en cascu dels dits cases puxe e dege en loch daquell altre en mostaçaf elegir qui faça lo exercici del dit offici per tot lo temps que lo dit primer elet tenir devia volents aço daqui avant esser tengut e servat sens contradiccio alguna. Item volem e ordonam que en lo dit dia que los demunt dits quatre consellers seran elets o daquell die a deu dies lavors primer vinents lo dit consell general elegesca una bona persona apte e sufficient en racional de la dita ciutat a un any ço es destro que altre consell general e special se mut e a aquell racional constituesquen aquell salari qui sie just e rahonable e ab ell sen poran convenir: lo qual racional ans que us del dit offici jur per nostre senyor Deus e per los seus sants quatre evangelis en poder del batle e del scriva de la cort de la batlia de la dita ciutat que en lo dit offici se haura be et leyalment foregitada tota amor favor oy e mala voluntat e segons quels altres racionals qui son stats en temps passat en la dita ciutat han acustumat de jurar e prometre: a la scriptura del qual racional aytant com toch al seu offici volem que sie donada fe axi com a carta publica feta per notari: e que lo dit racional deman de compte tot hom qui res haja administrat per la dita ciutat axi daquells qui han justats o plegats comuns questes o tenguda administracio de clavaria o daltra cosa o preses diners per misatgeria o per obres o per qualsevol altra raho e aquell compte o comptes puxe hoir e aquells impugnar decisir o determenar. E si per qualsevol persona o persones ara de present o per avant sera res degut a la dita ciutat axi per taylles o comuns o per imposicions o per qualsevol altra raho e la dita persona o personas daço que deuran a la dita ciutat volra o volran fer retencio o compensacio per qualque cosa o raho a que la dita ciutat los sie tenguda volem e ordonam que daquella retencio o compensacio o retencions o compensacions puxe conexer o conega sens alguna scriptura o solemnitat de dret lo dit racional si a ell sera vist fahedor e aquella e aquelles decesir e determenar tota appellacio e reclamacio remoguda. E si per la dita ciutat es al present o sera en esdevenidor res degut a alguna persona o personas axi per restes de comptes com per qualsevol altra manera o raho e que aço apparagues per los libres del offici del dit racional o per comptes qui fossen en lo dit offici del racional e que daço qui degut es o sera per la dita ciutat en esdevenidor a qualsevulla persona o personas que si lo dit racional ne sera request haja e sie tengut de fer certifficacio scrita de sa ma e segellada ab son segell al batle de la dita ciutat o a son lochtinent o a qualsevol altre persona o en testimoni de veritat daço qui apparra esser degut per la dita ciutat a aquella persona o personas e a aquella certifficacio volem e ordonam que sia donada fe axi com a scriptura publica feta per notari. Item volem e ordonam que en tot ço qui ara es degut o per avant sera degut a la dita ciutat per qualsevol persona o personas et per qualsevol raho quey sie feta execucio axi com per deute fiscal per lo batle de la dita ciutat o per son lochtinent o per qualsevol porter o porters nostres a sola certifficacio del dit racional tota appellacio remoguda. Item volem e ordonam que tota persona o persones qui donen compte o comptes al dit racional de qualsevol administracio o administracions o misatgeria o misatgerias o per qualsevol altra raho que aquell compte o comptes haje o hajen a jurar en poder del dit racional de esser leyals e vertaders: e si per ventura algu o alguns qui hagues donat o haguessen donats compte o comptes en poder del dit racional e aquells o aquells hagues o haguessen jurat o jurats axi com dit es e finit lo dit compte o comptes per lo dit racional se atrobave clarament que aquella persona o personas hagues o haguessen lexada o lexades ocultada o occultades alguna o algunas rebuda o rebudas de diners o daltres cosas que deguessen haver posada o posadas en lo dit compte o comptes volem e ordonam que aquella quantitat o quantitats de diners o daltres coses restituescha e do e pach a la dita ciutat en XI dobles e quen sia feyta execucio axi com de deute fiscal per lo batle de la dita ciutat qui ara es e qui per temps sera o per son lochtinent o per qualsevol porter o porters nostre o nostres a sola certifficacio del dit racional: e no resmenys hage lo dit racional tot aquell e semblant poder que han los racionals de la ciutat de Barchinona e daltres ciutats o lochs de Cathalunya. Item volem e ordonam que dins lo temps per nos demunt donat al dit consell general de elegir mostaçaf e racional que dins aquell temps mateix lo dit consell haja elegir e elegesca cascun any daqui avant qualque bona persona qui aquell any ço es tro que altre consell general especial se mut en la dita ciutat sia clavari general: la qual persona axi eleta ans que us del dit offici faça semblant seguretat que los altres clavaris generals de la dita ciutat qui son stats en temps passat han acustumuda de fer. E per ço que en esdevenidor si mester sera sia trobat ab menys difficultad la peccunia de la ciutat en ques sera convertida volem e ordonam que lo dit clavari general axi elet e no neguna altra persona reebe e sie tengut de reebre
tota pecunia provinent a la dita ciutat axi dels justadors de taylles o de comun com de qualsevol altra persona o personas qui ara al present degen o daquiavant deuran alguna quantitat de diners a la dita ciutat per qualsevol manera o raho exceptat los diners o preus de les imposicions que la dita ciutat ven los quals per ordinacio de la dita ciutat reeb o deu reebre lo clavari qui paga los anuales que la dita ciutat fa: lo qual clavari general no gos ne puxe res donar a negu de la moneda de la dita ciutat sens manament del consell general o del consell special de la dita ciutat es assaber tro en la quantitat de que los dits consellers han poder de donar: lo qual manament haja a apparer per carta publica o per certifficacio en scrits feta al dit clavari per lo racional de la dita ciutat e segellada ab son segell: e si en altra manera lo dit clavari donave res de la pecunia de la dita ciutat volem e ordonam que allo que donat ne hauria no li sie rebut en compte per lo dit racional sens voluntat del consell general o del consell special de la dita ciutat: lo qual clavari general sie tengut de complir de present los manaments qui fets li seran de donar diners en la forma demunt dita per lo dit consell general e special o per los consellers en aytant com lur poder se esten mentre que diners tinga de la dita ciutat: e axi matex volem e ordonam que lo dit clavari haje a donar en poder del racional de la dita ciutat compte e raho daço que rebut haura per la dita ciutat de present e tota vegada que request ne sera per los consellers e per lo racional o sindich o procurador de la dita ciutat e aquell compte jurar e si al dit racional sera vist fahedor aquell cloure o finir: lo salari del qual clavari sia aquell que lo dit consell general ordonara ne ab lo dit clavari se poran convenir. E jassia quels quatre consellers axi elets sien del nombre dels cent jurats per nos atras elets e nomenats e hajen jurat de haverse be e leyalment en lo dit offici de juradia: empero per tal com molt mes coses se pertanyen de fer e de procurar als consellers que no als jurats de la dita ciutat volem e ordonam que daqui avant los dits quatre consellers axi elets cascun any lo die o lendema que elets seran si tots presents seran en la dita ciutat sino dins dos dies apres que en la dita ciutat seran e ans que puxen usar de lur offici de consellaria juren las coses seguents en poder del batle de la dita ciutat o de son lochtinent. Primerament juren que be e leyalment se hauran en lur offici e que per amor ni per desamor ne per prechs ne per diners ne per altra raho no diran ne consellaran ne faran sino ço quels sia vijares segons lur bona consciencia que sie rahonable et profitos a la dita ciutat. Item juren que no pendran servey de diners ne daltra cosa e si ho fan que en quatre dobles los hagen a tornar e res no menys stiguen a merce nostra o del batle de la dita ciutat. Item juren que no partiran de la dita ciutat sens consell e consentiment de lurs companyons axi empero que tota ora ni romanguen dos e que aquell o aquells qui ab aytal licencia partiran facen scriure al racional de la ciutat lo die quen partiran e lo die que tornaran: e si per ventura dels dos qui romandrien la un ne havia per alguna necessitat gran a partir aço no pogues fer sens consentiment del dit consell general lo qual en aquell cas o en cas que fos malalt o hagues altre just embargament hi hagues a provehir de un conseller que usas entro que aquell a qui lo dit consell general hagues dada licencia fos tornat o guarit o desembargat del dit embargament e no mes avant a prorrata daquell temps que hauria usat del offici li sie respost del salari daquell conseller en loch del qual sie subrogat: e aço fem per ço que en la ciutat romanguen tota hora almenys dos consellers. Item juren que no satribuiran mes poder que en los presents capitols es contengut. Item juren que aquells dells qui en la dita ciutat seran cascun dia se apleguen tots ensemps en un loch per parlar e tractar los affers de la ciutat e per lo regiment daquella almenys una vegada e mes si mester hi sera et que entendran en los affers qui lavors hi seran. Item juren que cascun any los dits consellers ço es aquells qui lavors seran en la dita ciutat per tot lo mes de març faran inventari o testament ço es que scriven los affers de la ciutat en que stan ne la ciutat que deu ne que li es degut ne quins carrechs ha ne quals persones tenen res de la ciutat ne li han a retre compte e generalment tots altres affers que ells sapien o saber puxen: e aquestas cosas mesas en scrits donenles als consellers quis elegiran lo primer dia dabril: e si aço fahien que pach lo perjuri cascu dels dits consellers sia caygut en pena de mil solidos de la qual lo batle nols puxe fer remissio e sots aquesta matexa pena sien tenguts de donar al racional de la dita ciutat en scrits tot ço quis deura a la dita ciutat o tendran daquella. Item juren que les coses profitoses a la dita universitat procuraran e les no profitoses o damnosas squivaran e que de tot lur poder e saber faran quels bens e les coses de la dita universitat sien guardades salves la honor e les regalies e tots altres drets nostres en totas cosas preservats e que en special procuraran que sien demanats e cobrats tots deutes en lur temps deguts a la dita universitat segons que en lo capitol continent lo sagrament dels dits cent jurats pus largament dessus es contengut. Item juren que procuraran que tots anys tres vegades ço es lo primer dia de abril e lo primer die dagost e lo primer die de deembre se ligen tots los presents capitols denant lo dit consell general de setanta cinch e que no consintran ans aytant com en ells sera procuraran que tots los presents capitols sien tenguts e servats e que contra aquells en res per ells no sie fet. Item que los dits consellers ans que puxen usar de lur offici asseguren ab bones fermançes en juhi que finit lur offici retran dins spay de dos meses sens tota requesta compte de tot ço qui a lurs mans sia pervengut e hagen de mostrar al racional e que tot ço que detindran de la ciutat restituiran al clavari daquella ciutat si diners seran e si cartas o altres scripturas seran al scriva del consell: e si aço no fahien dins lo dit temps lo batle de Manresa qui ara es e qui per temps sera o son lochtinent a sola e simple requesta de paraula o sens scrits a ell feta per lo dit racional e encara per los consellers o sindich de la dita ciutat o per lescriva los forç a fer les dites coses e res no menys los forç part aço a pagar per pena mil solidos de la qual pena sien guanyades les dues parts al nostre fisc o al dit batle per nom daquell e la romanent tercera part a la dita ciutat de la qual pena nols puxe esser feta gracia ni remissio en tot o en partida ne alguna composicio per lo dit batle ne encara per lo portant veus de procurador ni altre official nostre ço es de les dues parts guanyadores al nostre fisch ne encara per lo consell general o special de la dita ciutat de la romanent tercera part guanyadora a la dita ciutat ans los dits officials nostres a simple e sola requesta del dit racional o altres dessus dits sens tot proces e consell de jutge hajen e sien tenguts de fer exequcio contra los dits consellers lo dit compte ne ço que de la ciutat tendran dins lo dit temps no retents tota appellacio compensacio retencio e qualsevol altra deffensio o scusacio remoguda ne alguna citacio o evocacio feta o posada cor a totes aquestes coses e altres qui valer los poguessen contra lo dit retiment del dit compte e daço que tendran de la dita ciutat renuncien ab sagrament en lentrament del dit lur offici si donchs no eren messions o altres coses que justament haguessen bestretas en loffici demunt dit e aquell offici durant lo qual lo dit racional los deye reebre en compte: e si los dits conselleres no feta la dita seguretat ne prestat lo dit sagrament presumien de usar del dit offici sien punits axi com a persona privada qui usa de offici publich al qual no es eleta e res no menys cayguen ipso facto en pena de mil solidos guanyadora e levadora segons que es dit de la dita pena de mil solidos demunt: E si per ventura algu o alguns qui fossen elet o elets en conseller o en consellers recusaven de pendre aquell offici o de fer lo dit sagrament e seguretat lo batle de la dita ciutat o son lochtinent per imposicio de penas e altres remeys de dret los forç a pendre lo dit offici e a fer aquell sagrament e segurctat tota appellacio e excusacio remoguda: e totes les dites coses en lo dit prop capitol contengudes axi de la seguretat com de encorriment de penes com de totes altres coses en aquell capitol dites se servan en misatgers qui per part de la ciutat seran tramesos a nos o alguna altra persona e en cuyllidors de questes e de comuns e en totes altres coses qui moneda privilegis cartas e altres cosas reebran de la dita ciutat o res per aquella ciutat administraran e res no menys juren que be e leyalment se hauran en lur offici e en aquell frau no cometran. Item que los dits consellers hajen e sien tenguts de oir e de tractar tots affers de la dita ciutat per grans o per pochs que sien empero que aquells no puxen diffinir ne determenar per lo dit consell general o per lespecial segons la forma devall scrita exceptat que puxen donar a correus e a altra persona qui treballat hagues per la ciutat entro a quatitat de deu solidos e no mes e daquells deu solidos fer manament al clavari de la dita ciutat. Item que los dits consellers aquells empero qui en la dita ciutat presents seran se ajusten es sien tenguts de ajustar cascun dia almenys una vegada o mes si mester hi sera en la casa del consell per los affers que en la ciutat se hauran a fer o a tractar e si los affers son tals ques deguen diffinir e determenar per lo consell general segons la forma dessus e dejus contenguda hajen lur acort ab lo consell special o encara ab savis en dret si la qualitat del fet ho requerra que savis hi haja mester sobre aquells affers e haut aquell acort sobre los dits afers e no abans façan ajustar lo dit consell general e denant aquell consell diguen e proposen los dits affers et quels diguen e que ells nantenen nen han trobat dacort e despuys aquells de consell general diguen dun en un son vijares e con la un parle laltre no parle puys ço que les dues parts dels presents del dit consell general diffinira sie haut per fet diffinit e determenat. Item quel dits consellers qui ara deuran esser elets ço es aquells qui en la dita ciutat seran presents sien tenguts dins deu dies apres que elets seran de fer cercar tots privilegis cartas e altres scripturas de la dita ciutat e aquellas posen en una caxa que stiga en la casa del dit consell o lla on lo consell special dejus scrit o lo general demunt dit acordara: la clau de la qual caxa tinga lo scriva del dit consell o aquella persona que lo consell general o special acordara: e si lo dit scriva la te o altra persona aquells privilegis e cartas prengue ab inventari del qual se faça carta publica. E per ço que aquells privilegis nos hajen soven a trer de la dita caxa se registren es posen tots en un libre de pergami per lescriva del consell e ques registren segons orde de canallar: lo qual scriva com registrats sien sie tengut de fer repertori o una taula en lo dit libre e lo nombre de las cartas per ço que per aquella taula pus leugerament sie trobat en qual carta sera lo privilegi que hom cerquara: e aquest libre stiga en la dita caxa el tingue lo dit scriva segons que la un dels dits consellers acordara: axi matex de les cartes publiques ques hauran afer les quals de necessitat per scriva de la scrivania publica de la dita ciutat se han a pendre tenguen un libre qui stiga en aquella scrivania en lo qual e no en altre se meten les dites cartes. Item que algu no puxe esser conseller de la dita ciutat si donchs o ell o son pare no han tengut domicili per deu anys en la dita ciutat ne encara pare e fill dos frares ne oncle ne nebot puxen esser en un any mateix consellers. Item que algu quis digue habitador de la dita ciutat qui no tenga son alberch ab sa muyller e ab sa companya la major part del any en la dita ciutat no puxe esser conseller ne jurat daquella. Item si alguna persona sera elegida per lo consell general o special de la dita ciutat a qualsevol fet o fets que haje a fer o a tractar per la dita ciutat del qual fet o fets la dita persona entena haver paga de la dita ciutat volem e ordonam que ans que la dita persona us daço a que sera stada elegida per lo dit consell si sera present en lo dit consell qui fara la dita eleccio o si no hi sera present denant los dits quatre consellers de la dita ciutat o almenys dels dos consellers diga al scriva del consell que ell enten a esser pagat de la dita ciutat dels treballs que fara per vigor daquella eleccio e lo dit scriva sie tengut de scriure les dites paraules en fi de la eleccio e con aquella persona haura dit denant lo consell o denant los consellers: e si axi en la forma demunt dita nos
trobave scrit per lo dit scriva volem e ordonam que aquella persona no puxe res demanar ne haver de la dita ciutat daço que hagues treballat per vigor daquella eleccio: e aço sie axi entes en eleccio de moltes persones com de una sola persona. E per tal com volem que per les dites cent persones desus nomenades qui jurats son appellades axi en consell general com en special la dita ciutat sie regida e administrada o per aquells qui subrogats seran en loch daquells els hajem departits per ço que nols sie tan gran carrech en dos consells generals segons que per nos demunt es ordonat e per tal com lo consell special cove de tenir pus sovin que no lo general per menys carrech e trabayll a haver a les dessus dites persones e que hajen algun entrevall de repos: fem de les demunt dites cent personas qui jurats son appellades quatre parts qui facen quatre consells specials ço es en cascuna part vint e cinch personas les quals vint e cinch personas volem e ordonam que facen consell special daqui avant en la dita ciutat es a saber vint e cinch personas un any e les altres vint e cinch personas altre any e axi en les altres tro totes les dites cent persones hajen servit en lo dit offici segons que per nos devall les dites personas son nomenadas e ordonadas: e con totes les dites cent persones hauran axi servit lo dit offici volem e ordonam que tornen servir lo dit offici aquellas vint e cinc personas o aquellas que subrogades hi seran o si subrogaran en cas que haja loch qui primerament començaran o servir e per conseguent les altres persones del dit nombre: e aquesta forma demunt dita velem sia servada daqui anant en lo dit consell special. E les vint e cinch persones qui volem façen consell special lo primer any son aquestes quis seguexen: Eymerich Sallent micer Darnau dez Mas Berenguer de Luça savi Asbert çes Valls Pere de Muntcenill Romeu fill den Romeu de Casanova Bernat de Sobrebalç Berenguer dez Camp Borthomeu Amargos mercader Pere Sarta mercader Francesch de Palou mercader Jacme dez Guix mercader Guillem Guiu Jacme Darlambau Galceran dez Prat Bonanat ça Rola Bernat Miquel cuyrater Francesch de Garzila Bernat de San Johan cuyrater Guillem Dalmau çabaterre ça Coma çabater Pere de Busquet çabater Pere de Muntserrat sartre Bernat Soler sartre Borthomeu de Vilanova manya: e les altres vint e cinch personas qui volem facen consell special lo segon any son aquestes quis seguexen: micer Bernat Miquel Berenguer ces Comes savi Bernat Galceran Francesch Andreu Francesch de Gostemps Francesch Nerell menor de dies Thomas Ferrer Ramon çes Comes scriva del duch Bernat de Gamiçans mercader Jacme Sarta mercader Bernat Exercell mercader Francesch Amargos mercader Bernat de Palau draper Pere Barriach specier Pere Draper Francesch dez Puig specier Guillelm dez Guix cuyrater Ramon Ferrer Bernat Ruvira cuyrater Romeu ça Grau Pere Roset çabater Pere Palliceres çabater Lorenz dez Pujol çabater Jacme Pedriça assaunador de pells Francesch de Matestach parayre: e les altres vint e cinc persones qui volem facen consell special lo terç any son aquestes quis seguexen: micer Francesch Dortigues Francesch Nerell major de dies Bernat de Ferrera savi Galceran de Casanova Pere Galceran Francesch Dalçamore Johan Miquel Francesch Ferrer fill den Guillelm Ferrer Ramon de Palau draper Pere Amargos Bernat Massaguer mercader Berenguer Ledo mercader Francesch Cardona Bernat de Grimosachs Jacme Belloc pus jove Bernat Oliver mercer Pere Çubach cuyrater Pere de Subirana cuyrater Francesch de Matamala Ramon de Comajoncosa çabeter Pere de Torroella çabater Marti de Boyons Bernat dez Trull assaunador de pells Berenguer Segui perayre Bernat Voltrera sartra: e les altres vint e cinch personas qui volem facen consell special lo quart any son aquestes a quis seguexern: Arnau dez Mas major de dies savi Andreu Boxo savi Bernat Amargos Romeu de Casanova Pere Vilella mestre Bernat de Figuerola pus jove Berenguer de Tresserres Johan Vidal Pere Ricolf mercader Berenguer Canet draper Pere Boti Ramon ça Torra Bernat dez Prat mercader qui sta al carrer Durgell Jacme Amargos fill den Borthomeu Jacme de Socarrats mercader Ramon Sarta cuyrater Jacme Corb cuyrater Johan de Canyeles cuyrater Valenti de Valloria Jacme dez Far çabater Francesch Respay çabater Guillem dez Poal Ramon Cabrera Francesch Rourich sartre: lo qual consell special de vint e cinc personas segons que per nos demunt es ordonat volem e ordonam que haja tot aquell poder en totas cosas la universitat de la dita ciutat tocants que consell special james hac e ara ha al present aquell consell special qui vuy es axi per dret e per privilegis com per custum exceptat en vendes de censal mort o de violari o de proprietats o daltres bens e coses axi sients com movents de la dita universitat e en eleccio de consellers de mostaçaf de racional de clavari general de tallador de questa o de comu de prohomens o sindichs que la dita universitat hagues a tremetre a corts generals o particulars o a parlament nostre o nostres o de nostres successors com totes les demunt dites coses reservam e volem esser reservades al demunt dit consell general e per aquell volem aquellas esser fetes con loch hauran de fer. Encara mes volem e ordonam que si al dit consell general o a les dues parts daquell apparra que al dit consell special daquell any e dels altres anys esdevenidors a temps cert o a per tots temps sia tolt mes poder que al present no li tolem de una cosa o de moltes o que li sie mes poder donat que al present no li donam que axi en tolre com en afegir o ampliar poder al dit consell special de una cosa o de moltes o daquelles que al dit consell general plaura axi a temps com a per tots temps e aquella o aquellas toltes e reservades restituir a per tots temps o a temps segons que al dit consell general sera vist fahedor: e si per ventura lo dit consell special se atrevia de fer negunes de les dites coses qui per nos e lo dit consell general li fossen prohibides o vedades que aquellas fossen casses et vanes e freturassen de tota efficacia e valor. Item que les dites vint et cinch persones qui jurats son appellades en les quals haura segons la forma per nos demunt ordonada quatre consellers les quals vint et cinch personas fan e deuen fer consell special segons per nos es demunt ordonat volem e ordonam que con consell volran tenir ques hajan a convocar primerament ab veu de crida en los lochs acustumats e puys ab alberans segons que dessus es dit del consell general: empero per be que les dites vint e cinch persones fossen axi convocades no pogues dit esser consell special si almenys no hi eren presents deu personas dels dits jurats e dos dels consellers: e si les dites deu persones dels dits jurats e dos dels consellers hi seran presents volem aquells facen et puxen fer consell special la absencia dels altres no contrestant e puxen tractar dels fets e dels negocis de la dita ciutat per pochs o per grans que sien e aquells decisir e determenar si a ells sera ben vist fahedor segons lo poder per nos demunt al dit consell special donat o li seria donat per lo dit consell general: e si seran cosas ço que lo dit consell special tractara o parlara que lo dit consell nou puxe decisir o determenar ans ho haja a fer lo consell general en aquell cas si lo dit consell special ho acordara sie convocat segons la forma per nos demunt ordonada lo dit consell general. Empero volem e ordonam que de qualsque fets per grans o per pochs que sien de ques tracta es parle en lo dit consell special de las ditas vint e cinc personas que nos puxa res decisir ne determenar o finar ne scriva non gos penre carta e siu fa que no haja neguna efficacia o valor si dues persones o mes del dit consell contrestaran en ço qui fer o determenar si volra: mas la contradiccio de una persona aquella no contrestant ço que per lo dit consell sera fet o determenat haja força e valor e dallo volem sia feta carta publica per notari si lo dit consell len volra. Item que la convocacio del consell special faça e haja a fer lo batle de la dita ciutat o son lochtinent axi per crida com per alberans a requesta de aquellas personas a requesta de les quals consell general se ha a convocar segons que dessus es dit axi que la pena e totes coses sobre la convocacio de consell general dessus ordonades sien haudes per repetides en la convocacio daquest consell special. Axi matex entenem e declaram que en les penes dessus dites en les quals daço special provisio no es feyta se tinga aytal forma o manera ço es que daquellas penas sien guanyades dues parts a nos o al nostre fisch e la romanent tercera part a la ciutat e que aquellas penas leu e levar puxe e haja lo batle de la ciutat qui ara es o per temps sera o son lochtinent tota appellacio e contradiccio remoguda e que aquell batle ne encara portant veus de procurador no puxe fer gracia de les parts a nos pertanyents si donchs lo consell general demunt dit nos tenie per content de la sua part e que no puxe haver les dues parts pertinents a nos sens que no haja la part a la dita ciutat pertanyent axi que ensemps tota aquesta pena se deman es leu. Empero volem e ordonam que negunes de les demunt dites penes pecuniaries en los presents capitols contengudes en les quals nos hajam part per nos ne per nostres officials no puxen esser exigides ne levades ne hajen loch de exigir ne levar tro que per los consellers o per lo sindich o procurador de la dita ciutat sien o fossen acusades la qual accusacio hagues apparer per scriptura publica. Item volem e ordonam que si en los dits capitols exien algunes coses obscures o dubtoses segons vijares del dit consell general que aquellas lo dit consell general o les dues parts daquell segons la forma per nos demunt ordonada pogues declarar e interpretar segons son vijares o coneguda hoc encara tolre e affigir en los dits capitols ço que ben vist li sera a sa coneguda e volem valega tant com si per nos era declarat o interpretat o tolt o affegit la honor e les regalies e tots altres drets nostres en totes coses preservats: e la ordonacio demunt dita volem que dur del primer dia del mes de abril primer vinent a deu anys e puys tant e tant longament tro que per lo consell general demunt dit o per les dues parts daquell sie en tot revocada o en partida adobada com apres dels dits deu anys donam al dit consell general poder de corregir e de mudar la present ordinacio o de affigir si empero a nos plaura.
- Ac supplicato nobis per eundem nuncium vestrum quod ipsa capitula et omnia que continent laudare approbare et de novo concedere dignaremur supplicacione hujusmodi suscepta benigne prospectis in hiis bono statu et comodo evidenti vestri dictorum universitatis et singularium ac reipublice civitatis predicte cujus profectibus innitimur toto corde ac respectu notabilis et grati subsidii quod nobis facitis pro felici viagio quod de proximo facere intendimus ad regnum Sardinie Domino concedente: tenore presentis preinserta capitula que per fidelem consiliarium nostrum Bernardum de Ponte legum doctorem pro parte nostre curie recognosci fecimus et omnia que continent laudamus approbamus ratifficamus et confirmamus ac ea de novo concedimus vobis universitati ac singularibus supradictis volentes statuentes et ordinantes ac vobis concedentes expresse quod consilium sit et celebretur in dicta civitate de cetero sic et prout in preinsertis capitulis continetur. Mandantes per eandem gerenti vices gubernatoris in Cathalonia vicario Bagiarum et probis hominibus dicte civitatis ceterisque universis et singulis officialibus judicibus comissariis et nostris subditis universis et dictorum officialium locatenentibus presentibus et futuris sub pena mille florenorum de bonis cujuslibet contrafacientis quociens contrafactum fuerit habendorum et nostro applicandorum erario et sub ire et indignacionis nostre incursu quatenus laudacionem approbacionem ratifficacionem et confirmacionem ac de novo concessionem nostras hujusmodi quas durare et valere volumus per decem annos a data hujusmodi in antea continue numerandos et ex tunc quamdiu nobis placuerit et non ultra vobis teneant et observent tenerique et observari faciant inviolabiliter per quoscumque et non contrafaciant vel veniant seu aliquem contrafacere vel venire permittant aliqua racione. In cujus rei testimonium presentem vobis fieri jussimus nostro sigillo pendenti munitam. Data Valencie vicesima quinta die marcii anno a nativitate Domini millesimo trecentesimo nonagesimo tercio regnique nostri septimo. - Andreas Salvator. - Arnaldus Manyosa mandato domini regis facto per Johannem Garrius consiliarium et locumtenentem thesaurarii. - Nicholaus Moratoni regens thesaurariam habuit hanc pro visa. - Idem.

Del Escriva de racio.

Del Escriva de racio. 

Si als reys en temps de pau ha plagut guardar ordonacio en ses continues despeses no grans molt mes en aquelles que son grans e alcuna ordonacio ne mesura no poden reebre per lo gran nombre de moltes viandes e gens qui aquelles han a menjar necessaria cosa es que en distribuyr aquelles orde degut sia servat per ço que aquelles egualment als stipendiaris e altres servidors seus sien departides. Emperamor daço un hom leal e vertader e diligent qui comptar e scriure sapia volem esser assignat profitosament proveens lo qual scriva de racio disposam esser nuncupat al offici del qual declaram pertanyer tenir quatre libres ço es lo primer lo qual carta de racio volem esser nomenat en lo qual no haja als escrit sino tan solament los noms daquells qui per domestichs nostres haurem reebuts dels quals en special lo nombre de les besties a les quals volrem esser a ells fet compte e de la quantitat de la quitacio axi als de bestia de racio con de bestia de loguer e de peu sia tengut fer expressa mencio: guartse pero que sens nostre special manament en lo dit libre scriure alcun no presumesca. Lo segon libre tendra encara qui libre de notaments sera appellat en lo qual escrisca e not ço es als camarlenchs totes joyes draps daur de seda e altres semblants coses spaes vaxella daur dargent e totes altres joyes e coses que ells per son offici en guarda e custodia tenir son strets: al cappella major los vestiments e perellaments retaules e totes altres joyes daur e dargent e reliquies de la nostra cappella: als sobrecochs calderes asts ferres e altres ostilles e coses del servey de la cohina: als rebosters largent de que continuament nos e nostres companyes en lo palau nostre menjants usam e tovalles e altres coses al seu offici adjunctes: als cavallerices selles frens sporons: al armador real espaes cuyraces asperchs e elms guarniments de cors jubets e espatleres e lorigues de cavall e perpuntes e altres coses segons que liurades per son offici li seran: al panicer tovalloles e totes altres coses les quals al offici de cascun dells custodir seran liurades: del qual libre a nos un translat ne sie liurat salvant daquelles coses les quals per continuu servy e us sedeterioren les quals a la almoyna son liuradores axi con son tovalles tovalloles escudelles e talladors de fust los quals en aquest cas que als almoyners seran liurats als dits officials cancell e desnot. E lo terç libre en lo qual no sescrisca sino la messio de nostra casa real lo qual libre de comtes manam esser nomenat e aquell cascun any sia tengut mudar en lo dia de ninou. Lo quart libre lo qual registre appellat sera volem esser en lo qual los albarans de quitacio de vestir e de gracia e encara dacurriments seran e deuran esser registrats e escrits. Volem encara ell haver cura e diligencia fer seer tots los menjants en nostre palau per orde degut axi que a cascu sia guardada sa honor segons son estament salvant los menjants en nostra taula los quals per lo nostre majordom volem e manam eser ordonats: e sia tengut de comptar e de saber lo nombre daquells e de guardar que noy menuch alcun sino aquells qui menjar hi deuen segons la nostra ordonacio sobre aço feta: e si alcun hi menjave qui menjar noy deja man als porters que aquell ne giten: e del nombre dels dits menjants en lo libre del compte de la messio de casa faça mencio. Encara les viandes davant los menjants en lo nostre palau posar faça diligentment e ordonada als portadors daquelles e cura haja que de les dites viandes en lo nostre palau falliment alcu no sia e que daquelles menjades no sien fora nostre palau: e car rahonable cosa es que si en la messio de nostre palau certa ordonacio feta havem que en temps de host on majors despeses se conve a fer façam provisio salutar per la qual les viandes no poques en aço necessaries ab diligencia sien distribuydes e guardades: per ço ordonam que lo dit escriva de racio tots temps que host menarem e viandes als stipendiaris o persones de nostra host per lur sou donar ordonarem volem e declaram lo dit scriva de racio haver cura diligent de fer albarans als dits stipendiaris lo qual a aquells qui la farina vin bescuyt cibada e altres viandes nostres en la host tendran man a aquells en paga o acorriment de sa quitacio o sou axi daquells qui servit hauran con daquells qui servir hauran liurar per ço que dallo que servit hauran sien satisfets e del temps que servir deuran hagen paga bastant: axi que guartse lo dit escriva que les dites viandes no sien liurades als dits stipendiaris sino segons la ordinacio que nos sobre aço havem feta. E norresmenys ajustam a son offici per albarans de quitacio de tres en tres meses als domestichs nostres del temps que hauran servit segons los gatges als quals en lo dit libre de racio seran escrits e albarans de vestir a cascun dels dits nostres domestichs cascun any en lo primer dia dabril a cascun dells segons sa condicio e grau juxta la nostra ordonacio sobre aço feta: encara albarans dacurriment e de gracia con e quant per nos li sera manat. Empero tota vegada se guart que albara de gracia a alcu no faça oltra cantitat de vint y cinch libres barcheloneses los quals al nostre tresorer seran endreçats axi empero que aquella gracia no sia sino de quitacio o de vestir: e con nos convendra e volrem pagar los nostres soldejats de la host en diners lo nostre scriva de racio albarans a aquells de mes en mes faça del sou o quitacio que nos en aquella host haurem ordonat e atorgat donador los quals al nostre tresorer sendreçaran e lo dit tresorer a ells pach e reeba mostra ensemps ab lalguazir e menescal e altres per nos assignadors dels cavalls e armes dels dits stipendiaris: guartse pero que si daquelles persones de les quals reebuda haura mostra ni ha alguns que sien tenguts anar ab nos en host dels cavalls e armes daquells no faça estima e aquells que estimats hauran en escrit mete per tal que si lestima daquells volrem o deurem esmenar aquella façam segons la estimacio reebuda. Encara dehim al dit escriva de racio pertanyer que tota vegada nos hostejants deja assignar e ordonar certes persones axi de cavall con de peu per dies nits e hores segons que per nos li sera manat qui façen la vetla o guaytes e escoltes per la host axi que segons les companyes que ab nos en la host seran sia feta la guayta covinent: esguardants pero que les dites guaytes e escoltes sien per tal manera divisides quel carrech sia entre ells compartit egualment: empero con lo dit escriva de racio la guayta haura ordonada abans que daquella faça manament aquella a nos mostrar deja si nos en aquella volrem alcuna cosa mudar. Encara dehim al dit offici del escriva de racio pertanyer reebre e ministrar les cenes que nos reebrem e reebre manarem en presencia e aquelles si seran en viandes de partir e de distribuyr als domestichs de nostra casa: e en lo distribuyr daquelles viandes seguesca la nostra ordonacio sobre asso feta la qual manam a ell continuament ab si portar per tal que aquella en alcuna cosa no romanga imperfecta ans aquella sia en totes maneres complida e seguida segons que de nostra volentat es ordonada e la qual al profit dels nostres domestichs havem feta. E encara volem al offici dell pertanyer que encontinent fet per nos alcun viatge se enform ab lo sobrazembler de nostra cort del nombre de les besties les quals haura logades per causa del nostre viatge dessus dit e del loguer e de la messio daquelles reebra compte del dit sobrazembler e de son lochtinent e faça pagar en presencia sua als homens de les besties de loguer tot ço que degut les sera per la cort e fassa albara al dit sobrazembler de tot ço que li sera degut per raho del dit viatge e per altres messions. Sia encara tengut lo dit scriva de racio de comptar per cascun dia la messio de casa nostra ab la un dels majordomens si esser hi pora e ab los officials majors e enserch diligentment que en lo dit compte alcuna cosa no sia sobremesa: encara enquira que en alcun offici de casa frau alcuna nos faça aytant con en el sera: albaran debitori al comprador de aquelles viandes que haura manlevades a obs de nostra cort per cascun mes faça quen mester sera. E noresmenys dels nostres
cavallerices e del sobrazembler e sartre per cascun mes o de dos en dos meses comte lo dit escriva de racio reeba de les messions que cascun haura fetes en son offici reebent daquells segons ques conve sagrament que en lo dit compte frau alcuna no es comesa. Encara a manament dels majordomens dels algutzirs del canceller e del maestre racional los quals ells hauran condempnats en la quitacio segons lo poder a ells donat al fer dels albarans deduyr sie tengut: pusca encara lo dit scriva de racio a aquells qui compte retre a ell son tenguts los dits comptes recusar e contradir. Stablim encara quel dit scriva de racio les condempnacions ques faran per los havents poder a aço de nostres e contra nostres domestichs officials en lurs quitacions aquells encontinent not a cascu e en apres dels dits notaments faça albara debitori al nostre almoyner e aquells pusca als pobres de Christ larguir e degudament distribuyr. Ajustam encara quel damunt dit scriva de racio a nos que be e feelment se haura en son offici faça sagrament e que res no ha fet ne fara perque lo dit sagrament no pusca en totes coses observar.

Nota:vint y cinch libres barcheloneses: La primera vez que aparece y en este texto, hasta ahora se encuentra e, et. 25 libras barcelonesas. También vemos escrito libre: libro.

lochtinent scrivans de racio

Dels Panicers majors.

Dels Panicers majors. 

Considerans saviament e entesa entre les altres coses per divinal disposicio a vida humana ordenades lo pan esser per pus principal e maravellosa refeccio del cors del hom elet axi que dell per sosteniment de vida cotidianament es usador car sens aquell nengun cors human no es dubte puga lo carrech corporal sostenir: per ço jassia que per ordonacio sobirana estament de cadira real en aquest mon obtingam pero semblantment quels altres fills de homens daquesta refeccio de pan som per necesitat de natura usadors. Donchs aquestes coses axi en consideracio deduytes esguardants que la salut e proteccio de la cosa publica principalment esta en la salut del princep terrenal: per tal curosament es proveydor que engir aquelles coses que per nos a refeccio de la nostra persona son sumidores per tals e tan aprovats ministres sien a nos en la nostra taula real aministrades que sospita de coses nocives de tot en tot sia foragitada e la salut de nostra persona mils puga esser conservada. Emperamor daço per aquesta nostra general constitucio per tots temps duradora ordonam que dues bones persones generoses per honestat de bones costumes e per faeltat enclarides al offici de nostra paniceria per nos sien deputades a nostre arbitre elegidores qui del pan de la nostra bocca en especial cura hagen diligent ço es que tota hora que a taula seer volrem apparellat estiga ab lo pan a la nostra taula posador cubert ab tovayloles nedees e entires e aquell al majordom nostre ans quel vers de la benediccio començ liurar no oblit e daquell tast per lo dit majordom axi mateix donar faça. Cura encara hagen diligent ensemps ab nostre pastador de les panades neules empastats e altres coses que per la persona nostra o taula real en los forns o en altra manera sapparellen que saviament e nedea se facen e separament e secreta per lo pastador desus dit perque alcunes coses nocives mesclar no si pusquen que a la salut nostra e de nostres sotsmeses poguessen en alcuna manera obviar. Volem empero que tota hora que pan en la nostra paniceria sesdevendra a deteriorar axi que no sia convinent devant los nostres domestichs a posar lo dit panicer a la almoyna nostra cur ab diligencia liurar: cuant empero nos per cami anar sesdevendra en loch en lo qual nos reebrem nostra refeccio lo pan daquella qui en alcuna manera romandra als almoyners aqui distribuesca e encontinent als pobres de Christ distribuir per los dits almoyners volem specialment e manam. Ordenam encara quels dits panicers de tot pan de la nostra cort real hagen custodia diligent aquell segons lur offici en la nostra cort discretament dispensan: e per tal que pus perfectament e pus liberal la custodia dessus dita se complesca ells o el sotspanicer en la paniceria dessus dita continuament jaguen per tal que estranyanse del dit offici alcuna lesio aquells no suffira. Con empero sesdeve nos de loch a loch en los regnes comtats e terres nostres anar al loch lo qual haurem assignat lo panicer o lo sotspanicer nostre manam que per aquelles coses que a son offici pertanyen procuradores o complidores primer vaja per tal que si pus tart anava algunes coses a ell incumbents no romasessen inperfetes la qual cosa molt cobeejam esser esquivada: e de les coses aministrades e despeses per lo dit panicer segons que a son offici pertayn al majordom e scriva nostre de racio raho e compte ordonam esser retut tota hora que al dit majordom o scriva sera vist faedor. Volem encara al offici dells pertanyer que con sesdevendra alcun domestich nostre perdre en servey nostre bestia alcuna reebut per ell lo cuyr daquella o les oreyles si fora nostra cort la haura perduda e sagrament daquell qui la dita bestia haura perduda que per colpa o negligencia sua no sera morta sia tengut de fer albara testimonial ab son segell segellat contenen la dita bestia en servey nostre esser perduda: e per tal que molt gran faeltat en ministrar les dites coses sens dubte lurs es comesa volem e fermament estatuim quels desus dits panicers sagrament de faeltat e homenatge a nos facen ab boca e ab mans comanat que la persona e salut nostra sana e salva per son poder conservaran e les coses contraries de tot en tot extirparan e no res menys sagrament faran a nostre majordom que son offici e aquelles coses que a son offici pertanyen per son poder faelment exerciran. Los desus dits pero nostres panicers a tots los altres de la paniceria e al pastador del pa de la nostra boca volem majors esser. En apres per tal con al pus antich per lo pus novell en loffici honor es deguda manam et ordonam quen totes coses tocants loffici lo primer davant al altre de prerrogativa gausesca. Ordonam encara a nostra paniceria esser deputada una apte persona e sufficient qui sotspanicer sia appellat e ajut als panicers en aquelles coses que poran tocans son offici faelment e apta e tota vegada quels panicers per malaltia o per absencia damdos o per altre necessitat a son offici faedor entendre no poran o absents seran los dits panicers lo sotspanicer lo dit offici exercesca plenerament e entegra salvant empero lexercici del portar lo pa a la nostra taula pera nostra refeccio et neules et altres coses semblants la qual cosa per un dels officials dobles derrer reebut si lavors en la nostra cort present sera o en absencia daquell per un dels escuders de la nostra cambra per nos elegidor esser feta manam. En apres lo dit sotspanicer aquelles coses que rebudes e despeses haura tota hora que degudament fer se pusque scriva diligentment: e per tal que de totes coses que son faedores per lo dit offici noticia plena hage translat ab si tengue daquelles et aquell sagrament e homenatge face al majordom e obediencia serve quels panicers fer e servar a nos son astrets.

Dels panicers comuns

Dels Majordomens.

Dels Majordomens.

Utilitat e ornament de nostra cort real concernens havem cogitat molt esser necessari que alscunes coses que per lo offici de majordom çaentras degudament sens constitucion real estants per adjutori de nostra auctoritat sien aprovades e aquelles altres coses no degudament observades sien corregides per remey de nostra serenitat ab savi consell introduit: don ab aquest edicte decernim observador que en la nostra cort tres nobles cavallers la un en lo regne Darago laltre en los regnes de Valencia e de Mallorcha e laltre en Cathalunya e dos altres simples cavallers doffici del majordom sien ennobleits e entres aquests empero evidenment se pertanyen los nobles cavallers cor con alscunes coses quis pertanyen al offici daquests faedores sien de magnificencia e mayors pus alt estament requeren daquell qui exercexs loffici. De necessitat encara es dos esser cavallers decorats del offici dessus dit cor con soven per moltes coses esdevenir se pusqua un dells al qual continuament necessitat de servir es imposada per necessitat o per qualque altra manera esser absent per lo present e romanent los serveys se pusquen complir nel absent no haja a altre cometra ses veus. Cor con altres coses ne aytals nos degen per altre fer ne espatxar sino per hu daquests los quals per singular industria examinada la fe dells e la granea a la magnitut daquest offici prenem los damunt ditz empero cavallers al noble majordom de la terra on nos serem mentre nos hi serem ço es que si som en lo regne de Aragon al majordom noble daquell regne e per semblant manera si som en Cathalunya al noble majordom de Cathalunya e si som en lo regne de Valencia o de Mallorcha a cascun dels nobles majordomens estants nos en la majordomia de cascun obeyran en totes aquelles coses qui sesguarden en lurs officis e axi con a majors hauran. E al offici daquests son imposats los serveys quis seguexen cor lo majordom serven segons la nostra volentat la qual cascun dia sia tengut de saber quines viandes volrem menjar e aquelles man apparellar. E sia curos ab acabament que les viandes e altres coses en nostre palau aministradores sien a hora deguda apareylades. Faça encara nos manans en nostre palau taules e altres coses aqui necessaries fer e con serem prop danar a taula no tart de pendre nostre manament per lo qual sia imposat quals persones ne per quin orde en nostra taula fara seer davant e apres nos. Encara anants per raho de menjar en palau e daqui tornan sia tengut danar e vaja ab hun porter a la cuyna e ab lo sobrecoch exercent loffici e per tal que tota perversa occasio de mesclar coses nocives en nostres viandes a qualque qual malvada persona sia tolta ab molt gran diligencia per los damunt dits no tan solament per esgardament de feeltat aprovada los perils de nostra vida esquivans encara de la vida propia perils esdevenir no poch esguardants e per tal que si la desus dita mescla se fahia per qualque macula de legea de tan gran crim se pogues demostrar ans que les dites viandes a la nostra presencia pervenguessen volem e manam que lo dit majordom davant totes coses en la cuyna al sobrecoch e als portants lo taylador e als cochs de totes les viandes que a nos seran aportades diligentment tastar faça e daqui avant aquell mateix majordom daquelles matexes viandes faça tast: el dit majordom tornan de la cuyna seguesca los sobrecochs e los portants los tayladors als quals lo dit porter davant vaja. El dit majordom escudelles e talladors sia tengut de posar en nostra taula e apres faça lo tast de les viandes e donne a tastar a aquell o a aquells qui les ditas escudellas e talladors hauran portats e aquestes coses per ell volem que sien fetes en cascuna vianda la qual en un menjar aportadora o posadora sera davant nos. E volem encara que al nostre boteller panicer e reboster del vin e del pan e de fruytes e de les altres coses que per sos officis davant la nostra taula hauran aportades per rahon daministrar a nos daqueles ans que a nos en la taula o en altre manera ne sien aministrades aja cura de donar tast e ell mateix pendre e de les aygues de les mans a donar a nos ans que sigam a taula sie tengut e daquella pendre e donar tast a aquell qui la portara. E axi mateix ans quens levem de taula haja encara mentre que nos menjarem a anar per lo palau e provehir que haja bastament de viandes e daltres coses segons ques pertany a real magestat e que orde degut en totes coses en lo palau sia observat. E si defalliment hi veura en alcuna manera los deffalliments corregesca degudes maneres observades. El demunt dit majordom empero mentre servira port verga congruent en senyal de mostrar auctoridat de manar exercici de servir e encara per ell sia a nos ministrat lo pan e les fruytes e les altres viandes les quals no pertanguen al offici del appothecari. On si en alcuna manera sesdevendra nos menjar oltra la taula los serveys desus dlts per los camarlenchs disposam de fer. Ordonam que en les festes de la Nativitat de nostre Senyor de Pascha e de Pantegosta e encara quant que quant solemne convit farem servesca lo majordom noble cavaller del regne on serem los altres majordomens a ell acompayants per tal que la solemnitat de aytals dies convinentment sia decorada. Si empero sesdevendra algunes vegades en los dits dies lo noble majordom esser absent o esser present empedit per alcun accident lavors servesque aquell majordom qui primer en lo dit offici sera appellat laltre cavaller majordom a ell acompanyant. En los quals dies als damunt dits sobrecochs et los portants lo taylador de la cuyna segons que dit es ab les viandes tornants dos porters vagen davant ells: en los altres empero dies continuament sia tengut de servir un dels dits dos cavallers ço es aquell qui primerament haura pres loffici desus dit lo qual absent o present empatxat de servir per algun accident haja a servir laltre cavaller lo qual orde entre los dits cavallers per aço observam cor de veus pars e dignitats per consideracio tan solament de temps devant anar. Si empero en los ditz altres dies no solemnes vol servir lo dit noble aço pusque fer quant que quant a ell plaura e a ell haja a fer loch aquell dels dits cavallers al qual segons les coses damunt dites convendra en altra manera servir. E nos pens aquell cavaller de sa honor alguna cosa esser detreta con lo grau jusa lo merit del sobiran regonexer sia tengut. Si empero los dits dos cavallers esdevenien esser absens o presens empaxats de servir quant que quant al dit noble majordom present e no empaxat e encara en los dits altres dies no solemnes necessitat de servir ab aquest edicte imposam. E encara volem que quant en lo palau les mans dels pobres en la taula estants lavarem instruits per divinals fets e doctrines laygua e les altres coses en aço necessaries a nos degen esser aministrades per los majordomens. Prerogativa donor al noble majordom e apres ell a aquell cavaller qui primer sera reebut al offici desus dit segons ques pertany sia observada. En apres per tal que lo grau jusa tots temps segons ques cove lo merit regonega de son sobiran als dits majordomens segons lo grau atribuit a cascun en tots aquells qui alcun offici han concernen lo nostre palau donam poder ço es en los copers boteylers panicers escuders qui tallen davant nos sobrecochs e los portants lo taylador comprador cavallerices sobreazembler e falconer major los quals tots si en lur offici hauran fallit poran de lur quitacion privar per un mes o menys segons la manera de lur negligencia: e en apres manam que a aquells qui de nostra casa seran per lo majordom qui servira sien dades licencies de partir cor ell la qualitat e la quantitat dels serveys ab diligencia cogitan pora convinentmet arbitrar a quals les dites licencies sien otorgadores: mas laltre majordom no serven licencies no pusque donar en neguna manera sino lo noble majordom qui no serven les damunt dites licencies pusque donar appellat empero laltre qui servira per tal que per son consell sapia si son molt necessaris en los serveys de la cort aquells qui les damunt dites licencies demanaran. No volem empero que als sotsmeses al regiment dels camarlenchs e dels algutsirs encara del canceller e del maestre racional per algun majordom sia donada licencia de partir ne a negun qui de nostre consell o doffici dels escrivans nostres secretaris sia ennobleit cor a nostra magestat aytal licencia de consellers e dels escrivans damunt dits degudament retenim. En apres per los dits majordomens licencies sien donades de trer pan e vin e carns e altres viandes de la nostra cort segons que a ells sera vist rahonable e con offici de majordom en discutir la rahon de la aministracio de nostres officials convinent cosa es per alguns officials de nostra cort ço es lo comprador boteller panicer reboster sobrazembler e museu de la aministracio lur raho retuda e per lo majordom ab lo escriva de racio aquell sia discutit e hoit axi que la faeltat dels bons ab laor sia clarificada e la cubdicia desfrenada dels mals sia espaventada. Mas un majordom almenys una vegada al dia ab lo dit escriva de racio cove present esser en aquest negoci per tal que la raho de la aministracio la qual en tantes varietats se posa per juhy de dos mils sia conservada. En que en lo dit negoci lo majordom noble sia present aço cometem a sa volentat necessitat empero a ell en aço no posam deferents al seu grau o estament cor jatsia que aquest negoci sentena esser loable empero sovinerament es enujos. E encara tots los majordomens proveesquen diligentment que per los officials de la boteylaria de la paniceria del rebost e de la cuyna totes coses emposades a lurs officis sien fetes aquelles coses injunctes a lurs officis los quals als serveys del palau sendrecen: e per tal quels dits majordomens aquesta provesio mils pusquen complir tenguen translats de les ordinacions disponents les coses concernents lo servey del palau e assignacions dels hostals e del posader que son als officis dels damunt dits imposades. E en apres ajustam cobeejans obviar a perils que de tots los servidors de la boteyleria e de la paniceria e de la cuyna e del menescal et de la escuderia e del sobrazembler e azemblers e dels falconers lo noble majordom de la terra on nos serem o ell absent o present empaxat lo majordom cavaller los serveys faen homenatge ab sagrament faelment reebra que aytan com poran e sabran tots perils que a nostra persona son possibils esdevenir per aquelles coses les quals per els exercents lurs officis seran tengudes esquivaran: encara que els perils pervinents a noticia dells en qualque manera a nos no trigaran de manifestar o a nostres majordomens si a nos dir no o podien. Daquestes coses empero ordonades per excepcio deguda son remoguts aquests officials botellers majors panicers majors e sobrecochs e cavallerices e falconer major qui per raho de lurs officis a nos sens miga de fer homenatge son constrets. En apres ajustam que tots los majordoms a nos homenatge per adjutori de sagrament roborat faens prometer sien obligats que aytant con poran e sabran esquivaran tots los perils que a nostra persona serien possibles esdevenir los quals encara perils a la noticia dels pervinents en qualque manera a nos cuytosament manifestaran e no han fet ne faran alguna cosa per que a les coses desus promeses sens violacio observadores puga obviar: e ells encara mayordomens a nos per sagrament tan solament prometre sien tenguts que ben e faelment loffici lur exerciran. E con segons la nostre reyal ordonacio dels consellers los mayordomens conseylers nostres sien enteses volem quel sagrament en la dita ordonacio ordonat los desus dits mayordomens nostres a nos facen ab acabament.

Dels Copers