Viles, castells, lochs, rendes, drets, senyor rey, comtats, Rossello, Cerdanya

INFORMACIO
DE TOTES LES VILES CASTELLS E LOCHS RENDES E DRETS QUEL SENYOR REY E
SOS PREDECESSORS ANTIGUAMENT HAN ACOSTUMAT DE HAVER E POSSEHIR EN LOS
COMTATS DE ROSSELLO E DE CERDANYA.

ROSSELLO. - PERPINYA.


Alienat.

E primerament ha lo dit senyor lo
castell e vila de Perpenya en los quals ha acustumat
de rebre antigament les rendes e drets seguents.
Primo la
leuda major.
Item la leuda del peix.
Item lo
terç del delma del
blat.
Item la leuda de la carn.
Item lo taulatge
del peix salat e fresch.

P. Blan.

Les
dites rendes foren assignades per lo senyor Rey En Johan ara
regnant a la paga daquells Xim CCCCV solidos III diners
annuals de censal mort los quals foren venuts an P.
Blan quondam e apres per lo dit En P. Blan ne
foren fetes diverses vendes e transportacions en altres persones les
cuals vuy posseexen les dites rendes per vigor
de la dita assignacio.

Es del senyor Rey.
Item los
agrers dels blats e dels rayms.
Aquesta renda
posseeix vuy lo senyor Rey.

Del senyor
Rey.

Item lo taulatge del masell del
Call.
La dita renda posseeix vuy lo senyor Rey.

Alienat.

Item los molins reyals del Vall de la vila de
Perpenya e de Canohes.
En los dits molins del Vall
de Perpenya qui son VII casals e un casal del loch de Canohes e altre
casal qui es dins la dita vila de Perpenya que son VIIII casals
acustumava lo senyor Rey de reebre cascun any per cens
a raho de XX lliures cascun …. CLXXX
lliuras.


Jacme, Johan, Ponç: de
Gualbes.
Les quals dites CLXXX lliuras foren assignades
per lo senyor Rey en P. an Jacme Johan e Ponç
de Gualbes ciutadans de Barchinona en paga pro rata de
Vlm. solidos annuals de censal mort quils foren venuts per lo dit
senyor Rey en P. e les romanents CXX lliures lus
foren assignades sobre la mena del ferre de Conflent.
(mina de ferro, fierro, hierro).

Del senyor Rey.
Item
lo cens de les taules de la plaça
den Bastit.
La dita renda posseeix vuy lo senyor Rey.


Alienat.
Item lo cens de les ciges
de la plaça del blat lo
qual es estat dat a acapte per en P. Vidal procurador
reyal per tal com alguns anys se seguie que no sen
havia profit algun e pagavensen diverses carrechs lo
qual acapte fo fet a raho cascun any de …. V
lliures.

Alienat.
Item la Escarçalaria
de Perpenya la qual lo senyor Rey En Johan ara regnant ha
donada an Perico Carreres de Besulun al qual lo
senyor Rey En P. ne havia ja feta donacio en sa
vida a cens (o çens)
cascun any de …. VIII lliures.
Perico Bertran.
Les dites
dues rendes ensemps ab altres son estades venudes e assignades
an Perico Bertran ciutada de Barchinona en paga de IIIIm.
solidos annuals de censal mort los quals li foren venuts per
lo senyor Rey ara regnant.

Alienat.
Item la
scrivania de la cort del veguer de Rossello.

Diverses
universitats de Rossello e de Conflent.
Los emoluments de la dita
serivania (scrivania) foren per lo senyor Rey en P.
assignats a la pagua de XIIm.X solidos annuals los
quals foren venuts per lo dit senyor Rey a diverses persones
de Barchinona sobre les rendes de diverses universitats de
Rossello e de Conflent.

Alienat.

Item les scrivanies
publiques de Perpenya.
P. dez Pla Bernat de Canslari de
Barchinona Bernat Luques de Perpinya.
Les dites scrivanies
ensemps ab les rendes Dargilers foren venudes per lo dit
senyor Rey En P. an P. dez Pla Bernat de Canslari ciutadans de
Barchinona e an Bernat Luques notari de Perpenya per preu de LIIIIm.
solidos.
E aquestes scrivanies valien uns anys ab altres CXX
lliures ultra I. lliures qui sen paguen als hereters de mossen
Roger de Rohanac.

Alienat.
Item Ia scrivania de la cort
del batle de Perpenya.
Barthomeu Sirvent.
La dita
scrivania la qual val uns anys ab altres CXX Iliures e mes
avant com en lany present se sie arrendada CL Iliures
fo donada per lo senyor Rey en P. an Barthomeu Servent
prothonotari del senyor Rey empero lo dit
Barthomeu ne ha cascun any a respondre an Bernat Pauquet maestre
de gins per concessio reyal quen ha de LIIII Iliures e lo
remanent roman al dit Barthomeu Servent.

Alienat.
Item la
scrivania de les apellacions.
Francesch Maçana.

La dita scrivania fo donada per lo senyor Rey En Johan
an Francesch Massana de ofici de scriva de racio ab
carrech de I. Iliures quey pren cascun any
mossen Ramon Limos per raho de venda qui lin fo feta en
satisfaccio de diverses robes qui en la islla de

Sardenya foren preses e ocupades de la dona Na
Alegrança
muller sua e acostumas de arrendar una anys ab altres …. CX lliures.

Del Senyor Rey.
Item ha lo dit
senyor los censos del regatiu del reg de Tohir.

Aquestes censes posseeix vuy lo senyor Rey.


Del senyor Rey.
Item ha lo dit senyor diverses censes
quis paguen dins la vila de Perpenya.
Aquestes censes
posseeix vuy lo senyor Rey pero son assignats a les obres del castell
de Perpenya.
Del senyor Rey.
Item ha lo dit senyor los
forescapis quis reeben de les vendes de les propietats qui per
ell se tenen.
Aquests forescapis posseeix vuy lo
senyor Rey.

Alienat.
Item havia lo dit senyor prop lo dit
castell de Perpenya un camp lo qual era estat comprat per lo rey
de Mallorques qui aquell havia ordenat a assejar e correr
cavalls.

Gilabert de Cruilles.
Lo dit camp vene lo
senyor Rey en P. a mossen Gilabert de Cruilles ladonchs
governador per preu de …. LXXXXVIlll lliures.

Alienat.

Item havia lo senyor Rey prop lo dit castell de Perpenya un
alberch lo cual era stat confiscat a la
cort.

Thomas de Martza.
Lo dit alberch posseeixen vuy los
hereters de mossen Thomas de Martza per donacio del senyor Rey En P.


VERNET.

Del senyor Rey.

Item ha lo dit
Senyor en lo dit loch de Vernet lo qual loch
es antigament den Bertran de Verniola e de sos predecessors
les VII parts del delme de pan e de vin e de
altres coses quis leven en son territori.
Les
dites VII parts de delma posseeix vuy lo senyor Rey
empero son assignades als capellans de la capella del dit
castell de Perpenya e acustumense de arrendar cascun
any en torn …. C lliures.

ARGILERS.

Lo senyor Rey.

Item ha lo dit senyor e posseeix vuy lo dit loch de Argilers e la
jurediccio daquell.

P. dez Pla e altres.
Item
ha en lo dit loch lo dit senyor diverses rendes les quals segons que
atras es contengut en titol de les scrivanies publiques de Perpenya
son estades venudes ensemps ab les dites scrivanies an P. dez Pla e
an Bernat de Caslari ciutadans de Barchinona e an Bernat Luques
notari de Perpenya per preu de LIIIIm. solidos. E valen les dites
rendes uns anys ab altres .... CXX lliures.

COCHLIURE.
Alienat.

Item havia lo dit senyor lo castell e vila de Copliure.
(Colliure)

Senyora Reyna.
Lo dit castell e villa
ha venuts lo senyor Rey a la senyora Reina
muller sua en paga de diverses e grans quantitats que per lo
dit Senyor eren degudes a la dita Senyora e a la sua cort.

Alienat.
Item havia lo dit Senyor en lo dit castell e vila la
leuda de mar e de terra e diverses altres vendes.

Consols
de Cochliure.

La dita leuda e altres rendes son
estades venudes e meses entre mans per lo dit senyor Rey En
Johan als consols e prohomens de la dita vila en
satisfaccio de diverses censals los quals per lo
dit Senyor e per afers de la sua cort havien venuts
a diverses persones sobre la universitat de la dita vila e
singulars daquella los preus dels quals reebe lo
dit senyor ho son tresorer. E podien valer les dites
leuda e rendes uns anys ab altres …. M.DC lliures.

CASTELL
DE LA ROCHA.

Alienat.
Item habia lo dit
Senyor lo dit castell de la Rocha ab diverses rendes e drets
de aquell les quals ensemps ab los forescapis se
arrendaven uns anys ab altres.... LXV lliures.

Guillem Morey.


Lo dit castell ab totes les rendes e drets de aquell foren
venuts per lo senyor Rey En P. an Guillem Morey ciutada de Barchinona
per preu de XCm. solidos barchinonesos los quals paga en
diners comptants los quals foren convertits en afers de la
guerra. E de la dita venda fo feta carta publica per En
Guillem de Muntmany notari de Barchinona en lo mes dabril del
any M.CCC.LXIIII. (1364.)

CASTELL DE MONTESQUIU.


Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell e loch
de Muntesquiu.

Berenguer Dolms.
Los dits castell e
loch son estats venuts e meses entre mans per lo senyor Rey
En Johan an Berenguer Dolms ho a sos hereus en paga
de cert deute quils era degut en la taula den Barthomeu Gari
cambiador quondam.

Alienat.
Item havia lo dit
senyor en lo dit castell e loch diverses rendes e drets.
Universitat
del dit loch.
Les dites rendes e drets entegrament son
estades venudes per lo dit senyor Rey En Johan e meses
entre mans a la universitat del dit loch en satisfaccio
de certa quantitat que li prestaren per la qual veneren
sobre si mateix certes quantitats de censals a certes
persones.

CASTELL DEL VOLO.
Alienat.
Item habia lo
dit senyor lo castell e loch del Volo.

Guillem
Jorda.
Lo dit castell e loch ab tota
la jurisdiccio daquell fo venut per lo senyor Rey En
Johan a miçer
Guillem Jorda en paga de certa quantitat de diners entre principal e
mogubbell la qual li era deguda en la taula den Barthomeu Gari
cambiador quondam.

Alienat.
Item havia en
lo dit castell e loch diverses rendes e drets.

Universitat de
la dita vila.
Les dites rendes e drets foren per lo dit senyor
Rey En Johan a la universitat de la dita vila venudes ho
meses entre mans en satisfaccio dalguns censals
que veneren e carregaren sobre si mateixs per
afers del dit senyor lo preu dels quals reebe lo
dit senyor o son tresorer. E poden valer uns anys ab
altres.... CCCC Iliures.

CASTELL DE MAURELAS.

Alienat.

ltem havia lo dit senyor lo dit castell ab totes les rendes drets
e esdeveniments daquell.

Vescomte de Rocaberti.

Lo
dit castell ab la jurediccio rendes e drets a aquell
pertanyents vene lo senyor Rey en P. al vescomte de
Rocaberti e poden valer les dites rendes uns anys ab altres.... XV lliures.

CASTELL DE LAURO.

Alienat.
Item havia lo
dit senyor lo castell de Lauro ab son terme.


Senyora Reyna.
Lo dit castell e terme te vuy
la senyora Reyna per cert titol quen ha del dit senyor.

Alienat.
Item havia en lo dit castell algunes rendes e
drets.

Diverses universitats.
Les dites rendes e drets
qui poden valer uns anys ab altres VIIII lliures vene lo senyor Rey
en P. a algunes universitats de Rossello de Conflent e
de Capçir
per satisfaccio de XIIm.X solidos que veneren e carregaren
sobre si mateixs segons quen es feta mencio atras en
titol de la scrivania de la cort del veguer de Rossello.


LA VALL DE PRATS.
Alienat.
Item havia lo dit senyor lo
loch e vall de Prats.
Senyora Reyna.
Lo dit loch
e Vall de Prats te vuy la senyora Reyna per cambra sua
ab tota jurediccio rendes drets e esdeveniments daquell.
E poden valer cascun any XVIIm. solidos comptats los
forescapis.
CASTELLS DE CORSAVI DE CASTELL NOU DE BELLPUIG
DE MUNBAULO DE LA BASTIDA.

Alienat.
Item havia lo dit senyor
los castells dessus dits de Corsavi de Castellnou de Bellpuig
de Muntbaulo e de la Bastida.
Senyora Reyna.
Los dits
castells son estats assignats per lo senyor Rey a la senyora
Reyna per cambra sua. E podien valer les rendes
daquells entorn.... CLXX Iliures.
Ramon de Bages.
Es
ver quel dit castell de la Bastida es estat transportat
per lo senyor Rey En Johan an mossen Ramon de Bages per
cert deute gracios que li era degut.
Es ver encara que en
lo dit castell posseeix vuy lo senyor Rey lo
delme lo qual es assignat als capellans de la capella
del castell de Perpenya.

TOHIR.
Alienat.
Item havia
lo dit senyor lo castell e loch de Tohir.
Muller den Barthomeu
Gari.
Lo dit castell e loch ab la jurediccio daquell ha venut lo
senyor Rey En Johan a la muller den Barthomeu Gari cambiador
quondam en satisfaccio daço
que per la cort del dit senyor era degut al dit Barthomeu Gari
quondam.
Alienat.
Item havia lo dit senyor en lo dit
castell e loch diverses rendes e altres drets les quals podien valer
uns anys ab altres.... CCC lliures.

Universitat del dit loch.

Les dites rendes e altres drets foren venuts per lo dit senyor
Rey En Johan a la universitat del dit loch per raho
de certa quantitat de diners que presta al dit senyor per la
qual veneren alguns censals sobre si mateix.

MOLINS
DE SANTA CILIA.
Alienat.
Item havia lo dit senyor los
dits molins apellats de Santa Cilia qui poden valer uns anys
ab altres …. X lliures.

CASA FABRE E DE LOTTES.
Alienat.

Item havia lo dit senyor la jurediccio de casa Fabre e de Lottes.

Francesch Ça
Garriga.
Los dits molins de Santa Cilia e jurediccio de Casa
Fabre e de Lottes ha venuts lo senyor Rey En Johan a
mossen Francesch Ça
Garriga.

LOCH DE NEFIACH.
Alienat.
Item habia lo dit
senyor lo loch de Nefiach ab totes rendes e drets de aquell qui
podien valer uns anys ab altres LX lliures ultra diverses feus
quel dit senyor hi havia.
Vescomte de Roda.
Lo dit
loch ab totes les rendes drets e feus damunt dits cambia
lo senyor Rey En P. ab lo vescomte de Roda
per certa part quel dit vescomte havia en los emoluments de la
cort del dit loch e per lo dret de les lengues
dels bous qui morien aqui e per altres drets quel dit
vescomte hi havia. (llengües; lenguas de bueyes o toros,
bovis).

TOLUGES.
Del senyor Rey.
Item ha lo dit
senyor lo loch de Toluges.
Lo dit loch ab la jurediccio daquell
posseeix vuy lo senyor Rey.
Alienat.
Item havia lo dit senyor
les rendes drets e esdeveniments del dit loch.

Universitats
de Rossello e de Conflent.
Les dites rendes drets e esdeveniments
foren per lo senyor Rey En P. venudes e meses entre mans a algunes
universitats de Rossello e de Conflent en satisfaccio daquells XIIm.
X solidos censals que per afers de la cort veneren sobre si mateixs
segons que atras ne es feta mencio.
Del senyor Rey.
Item
havia lo dit senyor en lo terme de Toluges delma.

Bernat
Eybri.
Pertida del dit delma ha afranquit lo
senyor Rey En Johan an Bernat Eybri de Perpenya ço
es de las terras quel dit Bernat hi ha en lo
qual terme lo dit Bernat puxa tenir bestiar e pexer
en puxa
foragitar tot altre bestiar. (en : e ne : i en : y
ne)
Alienat.
Item havia lo dit senyor dret de senyoria en
algunes terres de I mas que En Guillem Amarell quondam havia dins los
termens de Toluges encara en lo dit mas.
G. Amarell.
Lo
dit dret de senyoria dona e afranqui lo senyor Rey En P. al dit G.
Amarell.

CASTELL DE SANT ESTEVE.
Alienat.
Item havia
lo dit senyor lo dit castell ab totes rendes e drets daquell qui
podien valer uns anys ab altres …. C lliures.
Francesch Roma.

Lo dit castell fo venut per lo senyor Rey En P. ab totes les
dites rendes e drets a miçer
Francesch Roma per preu de M lliures.

LA LEUDA DE STAGELL
EMOLUMENTS DE LA CORT E MOLINS DEL DIT LOCH.
Alienat.
Item
havia lo dit senyor en lo dit loch de Stagell la dita leuda
emoluments de la cort e molins qui podien valer uns anys ab altres ….
C lliures.

Bernat Senesterra.
Les dites rendes e totes
altres quel dit senyor hagues en lo dit loch vene lo dit senyor Rey
En P. a mossen Bernat Senesterra lo qual despuys ho ha
transportat en lo vescomte de Roda.

CASTELL DE TAUTAHULL.

Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell de Tautahull
ab totes les rendes e drets daquell los quals podien uns anys ab
altres …. CCXXV Iliures.
Berenguer Dortafa.
Lo dit castell
es estat per lo senyor Rey En Johan venut ho donat en franch
alou a mossen Berenguer Dortafa.

CASTELL E LOCH DE
SALVATERRA O DE OPOL.
Item ha lo dit senyor lo dit castell e loch
de Salvaterra.
Del senyor Rey.
Lo dit castell e loch ab
jurediccio daquell posseeix vuy lo dit senyor Rey.

Universitats
de Rossello e de Conflent.
E les rendes daquell vene lo senyor Rey
En P. a algunes universitats de Rossello e de Conflent per raho de
certs censals que carregaren per lo dit senyor segons que atras nes
feyta mencio.
Item ha lo dit senyor en lo dit loch lo
delme qui pot valer uns anys ab altres una lliura.
Del senyor
Rey.
Aquest delme posseeix vuy lo senyor Rey e es assignat als
capellans del castell.
Alienat.
Item havia lo dit senyor cascun
any de cens sobre la universitat del dit castell XVIII lliures per
raho del pesquer del erbatge del terme del dit loch.


Thomas de Martza.

Les dites XVIII lliures ensemps ab
altres rendes reyals tro a compliment de C lliures censals
vene lo senyor Rey En P. per preu de XXm solidos a mossen Thomas de
Martza.

CASTELL DE SALSES.
Item ha lo dit senyor lo
castell e loch de Salses.
Del senyor Rey.
Lo dit castell e
loch ab la jurediccio posseeix lo senyor Rey.
Alienat.
Item ha
lo dit senyor en lo dit loch la font e estany.
Bernat Senesterra.

La dita font e estany vene lo senyor Rey En P. a mossen Bernat
Senesterra per remuneracio dalguns serveys que havia fets al dit
senyor.
Alienat.
Item ha lo dit senyor en lo dit loch la
leuda.
Alienat.
Item hi ha XXVIII Iliures censals que li fa la
universitat per raho de la pastura pagadores cascun any
a Nadal.
Les dites universitats.
Les dites leuda e
censal vene lo senyor Rey En P. ho mes entre mans a algunes
universitats de Rossello e de Conflent per raho dels censals ques
carregaren segons que atras nes feta mencio.
Del senyor
Rey.
Item hi ha lo delme del estany.
Lo
dit delme posseeix vuy lo senyor Rey pero es assignat als capellans
del castell.
Alienat.
Item hi ha lo molin apellat
mija.
Berenguer dez Catllar.
Lo dit molin
fo establit per lo senyor Rey En Johan an Berenguer
dez Catllar lo qual ne ha a respondre a la dona sa
muller per raho de M.D florins quey te assignats per
raho de donacio quel dit senyor lin feu en ajuda de son
dot de LXX lliures lany. E daltra part ne ha a respondre al
dit senyor de XXX lliures lany. E ultra aço
ha a tenir en condret lo dit moli.
Alienat.
Item
hi ha I casal de molins apellats Estramers.

Francesch
Tellet.
Lo dit casal fo establit per En Guillem Miro an Francesch
Tellet de Salses a cens de XXI lliure lany pero foli
remes lo dit cens a VI anys.

Berenguer dez
Catllar.
E en apres de les dites XXI lliure
de cens foren venudes XX lliures per lo senyor Rey En Johan o
per son tresorer al dit Berenguer dez Catllar per preu de CC
florins.
Del senyor Rey.
E romanen hi vuy al
dit senyor los romanents XX solidos. E daltra part XXX
solidos qui fa de cens e obligat lo dit Castllar
a obres e altres coses.
Del senyor Rey.
Item hi ha lo
forn.
Les rendes del dit forn posseeix vuy lo dit
senyor Rey pero aquellas reeb lo castella del
dit castell en paga de son salari.
Item hi ha la
scrivania.
La dita scrivania posseeix vuy lo senyor Rey.

Alienat.
Item hi havia lo dit senyor los agrers qui
podien valer uns anys ab altres de LXXX en C lliures.

Ipolit
Garrius.
Los dits agrers son estats establits per
lo senyor Rey En Johan an Ipolit Garrius fill den Julia
Garrius a cens cascun any de un capo. E fo lo
preu o entrada del dit establiment dos perells de capons
del qual establiment fo feta carta publica en poder den Jacme
Quinta notari e scriva del senyor Rey a XXVI dabril
del any M.CCCXCI.

CASTELLS DE CLAYRA DE VINÇA
DE SENT LORENÇ.
Alienat.

Item havia lo dit senyor los dits castells de Clayra quals eren
pagadors a Nadal cascun any XX solidos.

TORDERES.
Alienat.

Item havia lo dit senyor en lo dit loch de Torderes los quals li
fahia cascun any de cens IIII eymines e IIII mesures
dordi venables les quals podien valer uns anys ab
altres II lliures X solidos. E daltre part los quals eren pagadors
cascun any a Nadal XX solidos.
Senyora Rena.
Los dits cençes
dels dits III lochs e tots altres drets quel dit senyor hi hagues ha
venuts lo senyor Rey En Johan a la dita senyora Reyna muller sua la
qual los te els posseeix vuy.
(los te els
posseeix; els: e los: i los: et los : y los)

VILAMULACHA.

Alienat.
Item havia lo dit senyor en lo dit loch de
Vilamulacha los quals li fahia cascun any de cens II eymines
VI mesures venables dordi les quals podien valer
uns anys ab altres XXVIII solidos. E daltre part los quals eren
pagadors a Nadal XV solidos.
Senyora Reyna.
Los dits censes
ha venuts lo senyor Rey En Johan a la dita senyora muller sua
la qual los te e posseeix vuy.


POLLESTRES.
Alienat.
Item havia lo dit senyor
les quals lo dit loch de Pollestres li fahia cascun any de cens VI
aymines dordi raseres pagadores a Sent P. e Sent
Feliu. E daltra part los quals eren pagadors a Nadal XXX solidos.

Felip Roig.
Los dits censes ha venuts lo senyor Rey en P. an
Felip Roig ensemps ab la jurediccio del dit loch de Pollestres per
preu de D florins.

REGLELLA.
Del senyor Rey.
Item ha
lo dit senyor en lo dit loch de Reglella los quals li fa cascun any
lo dit looh pagadors a Nadal de cens XV solidos.
Lo dit cens
posseeix vuy lo dit senyor Rey.

BANYULS.
Alienat.
Item
ha lo dit senyor en lo dit loch de Banyuls les quals li fa cascun any
lo dit loch pagadores a Nadal de cens V lliures.
Perico Bertran.

Lo dit cens ha venut e assignat lo dit senyor Rey En Johan an
Perico Bertran ciutada de Barchinona en satisfaccio daquells IIIIm.
solidos censals que li foren venuts per lo dit senyor segons que
atras es contengut.

CORBERA.
Alienat.
Item havia lo
dit senyor en lo dit loch de Corbera les quals li fa cascun any lo
dit loch pagadores a Nadal de cens XV lliures.

Universitats
de Rossello e de Conflent.
Lo dit cens ha venut lo dit senyor Rey
En P. a certes universitats de Rossello e de Conflent en satisfaccio
de certs censals morts que veneren sobre si mateixs.


ALIAMA DELS JUEUS DE PERPINYA.
Alienat.
En la dita
aliama acustumave lo senyor Rey de haver e reebre cascun any
per trahut o demanda ordinaria …. X.m solidos.
Los
Gualbes G. dez Torrent e altres de Barchinona.
Los dits X mille
solidos cascun any vene lo senyor Rey En P. per necessitats de la sua
cort a censal mort cascun any. E comprarenlos los
Gualbes e En Guillem dez Torrent e altres ciutadans de Barchinona.

En en apres los tresorers del senyor Rey en P. e
del senyor Rey En Johan començaren
de fer demanda graciosa cascun any a la dita aliama. E primerament ne
hagueren un any II mille solidos. Apres altra
any IIII mille solidos. E axi poch a poch muntaren la
dita demanda graciosa a XIIII.m solidos lany.
Alienat.
E
aquests XIIII.m solidos o aytant com fos la dita demanda
distribuiren los dits senyors en la forma ques segueix.

Huc de Santa Pau.
Es assaber quen vene
lo senyor Rey En P. a mossen Valor de Lige los quals
apres compra lo noble mossen Huc de Santa Pau
IIII.m solidos censals.

Mestre Ramon Querol.
Item ne
assigna lo dit senyor cascun any a mestre Ramon Querol VI.m solidos.

P.Tequi.
Item lo senyor Rey En Johan hi ha venuts an P. Tequi
mercader de Perpenya cascun any M.D solidos censals.
Johan
Garrius.
Item ne posseeix En Johan Garrius per titol quen ha del
dit senyor Rey En Johan lo qual titol los juheus no son certs
quin es cascun any III mille solidos.

CONFLENT. -
VILAFRANCHA.
Item ha lo senyor Rey la vila de Vilafrancha
de Conflent en la qual acustumava de haver e reebre les rendes
e drets seguents.
Alienat.
Primo lo forn vell.
Item lo
forn nou.
Item los censes del masell e altres
censes.
Item la scrivania de la cort del veguer de
Conflent.
Item la leuda del pes e mercat de Vilafrancha.

Item la renda de la Saionia de Conflent.
Item lo
forestatje del bosch de Querença.

Item lo cens del moli serrador.
Item C lliures
annuals sobre lo dret de la treta de la mena del ferre
de Conflent.

Diverses universitats.
Totes les dites
rendes e altres drets daquellas ensemps ab les rendes
del forescapi de Lauro qui es en Rossello e ab
XXV lliures quel senyor Rey prenia de cens a Pontella sobre lo
estany Stanyer e ab XV lliures e III solidos quel dit senyor
reebia a Corbera e ab la renda de la leuda de Salses
e ab XXVIII Iliures quel dit senyor hi prenia de cens cascun
any per raho de pastura e ab la renda Dopol e ab la renda de Toluges
ab forescapis e altres drets daquellas e de la scrivania de
la cort del veguer de Rossello son estades meses entre mans
per lo senyor Rey en P. a les universitats de Vilafrancha
de Conflent de Roders de Cornella de Fulla
de Sahorra de Secdenya e de Conat
en Conflent de Puig Valedors e de Formiguera en
Capçir de
Maurellans de Tautahull Dopol de Salses e de
Argillers en Rossello en satisfaccio de aquells VII.m solidos
annuals que havien venuts e carregats sobre si mateixs per afers del
dit senyor entre censals morts venuts a raho de X.m solidos per
millenar e alguns violaris venuts a raho de VII.m
solidos per millenar.
Alienat.
Item havia lo dit senyor los
quals acustumave de reebre cascun any de cens sobre les scrivanies
publiques de Vilafrancha …. XXX lliures X solidos.

Thomas de
Martza.
Les dites XXX lliures X solidos ensemps ab altres rendes
reyals tro a cumpliment de C lliures censals vene lo
senyor Rey En P. per preu de XX.m solidos a mossen Thomas de Martza.


SAHORRA. FULLA.
Alienat.
Item havia lo senyor los
dits lochs ab totes les rendes e drets de aquells.
Berenguer
Dolms.
Los dits lochs ab totes les rendas e drets
daquelles exceptades les menes dargent e de ferre e
daltre metall son estats venuts a mossen Berenguer
Dolms per lo senyor Rey En P. per preu de XX.m solidos. E poden valer
uns anys ab altres …. I. Iliures.

FORMIGUERA.
Alienat.

Item havia lo sanyor Rey lo castell e loch de
Formigera.

Johan Garrius.
Lo dit castell de
Formigera ab les rendes de aquell e ab les rendes de la Mata
e ab lo delma del loch
/ Aquí salta la página 175 a la
178 /
de Johan CXX lliures cascun any an Johan e an Luis de
Gualbes a compliment de VI.m solidos censals qui foren venuts sobre
los molins reyals de Perpenya e de Canohes.


Universitats de Conflent e de Rossello.
Item hi son
estades assignades per lo senyor Rey en P. a les universitats de
Conflent e de Rossello en paga e satisfaccio del censals de
que atras es feta mencio C lliures anuals.
March Pujol.
Item
hi son estades assignades XXXX lliures annuals per lo senyor Rey En
Johan an March Pujol de la sua cambra e son de aquelles LXX
lliures annuals quel dit senyor li ha venudes sobre certes rendes
sues per satisfaccio de M.CCC florins que li dona en ajuda de
son matrimoni.

CASTELL DE RODERS.
Alienat.
Item
havia lo dit senyor lo dit castell de Roders.
Vescomte de Roda.

Lo dit castell de Roders ensemps ab la jurediccio molins e rendes
de aquell e ab les rendes de Ropidera son estats venuts per lo senyor
Rey En Johan al vescomte de Roda e valen les dites rendes uns anys
ab altres …. LXXX lliures.

CASTELL E VALL DE CONAT.

Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell loch e vall
de Conat.
Senyora Reyna.
Lo dit castell loch e vall ab totes
les rendes e drets daquells te vuy la senyora Reyna.

CASTELL
E LOCH DE VINÇA.
Alienat.

Item havia lo senyor Rey lo dit castell e loch de Vinça.

Senyora infanta dona Johana.
Lo dit castell e loch
fo mes entre mans lonch temps ha per lo senyor
Rey En P. per certs titols a la senyora infanta dona Johana
filla sua ensemps al les rendes e drets daquell. E
poden valer uns anys ab altres …. XL lliures.

CASTELL
DARELEU.
Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell
Dareleu.
P. Blan quondam.
Lo dit castell ensemps ab les
rendes daquell qui poden valer uns anys ab altres LXX Iliures fo
venut per lo senyor Rey En P. an P. Blan quondam.


CERDANYA.
- PUIGCERDA.
Item ha lo dit senyor Rey en Cerdanya e en la vila
de Puigcerda les rendes e drets davall scrits.
Alienat.
Primo
los censes grosses e menuts en la dita vila
de Puigcerda e en alguns lochs esparçes
de Cerdanya poden valer cascun any …. XLII lliures XIIII solidos.

Item hi ha alcuns censes e loguers dalberchs
del call de Puigcerda qui poden valer cascun any .. XLII
lliures XVIIII solidos.
Perico Bertran.
Los dits censes e
loguers son estats venuts ensemps ab altres rendes an Perico Bertran
ciutada de Barchinona en satisfaccio de IIII.m solidos censals qui li
foren venuts per lo senyor Rey en Johan per preu de IIII.m florins.

Item hi ha lo dit senyor alguns censes quis reeben dins la vila
de Puigcerda los quals munten cascun any …. XXI lliures XVIIII
solidos VI diners.
Lo senyor Rey.
De les dites XXI lliures
XVIIII solidos VI diners reeb vuy lo senyor Rey VIII lliures
XVII solidos VIII diners.
Guillem Gibilli.
E les romanents
XIII lliures I solido X diners reeb En Guillem Gibilli scriva del dit
senyor per donacio quen ha per lo
senyor Rey En Johan.
Alienat.
Item hi ha les
rendes seguents.
Loguers dels taulers del masell de
Puigcerda.
Leuda pes e mercat.
Scrivania de la
cort.
Molins drapers e fariners reyals de
Puigcerda.
Francesch Bertran.
Les dites rendes reeb vuy
mossen Francesch Bertran tro en quantitat de VIIII.m DCXLVIII solidos
X diners de censal mort quey te assignat e lo romanent si res
hi sobre es del senyor Rey.
Alienat.
Item havia lo dit senyor
los quals reebia cascun any de cens sobre lofici dels
sobreposats de mercers sabaters e altres de
Puigcerda Ll lliures X solidos.
Thomas de Martza.
Les dites
Ll lliures X solidos ensemps ab altres rendes reyals tro a
compliment de C lliures censals vene lo senyor Rey en P. preu de XX.m
solidos a mossen Thomas de Martza.

CASTELL DE QUEROL.
Item
hi ha lo dit castell de Querol.
Lo senyor Rey.
Lo dit castell
de Querol e la jurediccio daquell te vuy lo senyor Rey.
Francesch
Bertran.
E les rendes de aquell te vuy lo dit mossen Francesch
Bertran per lo titol dessus dit.

VALL DE
RIBES.
Alienat.
Item hi ha la dita vall de Ribes
ab la dita pastura de Coma de Vaques.
P. Galceran de
Pinos.
La dita vall de Ribes ensemps ab la dita pastura vene lo
senyor Rey en P. al noble mossen P. Galceran de Pinos per preu
de X.m florins. E vuy posseeixho lo noble En
Galceran de Pinos frare seu. E poden valer cascun any ….
D lliures.

CASTELL DE ARISTOT.
Item hi ha lo dit castell
e loch de Aristot.
Perico Bertran.
Lo dit castell e loch ab la
jurediccio tan solament te vuy lo senyor Rey. E les rendes
daquell te obligades lo dit En Perico Bertran per los IIII.m solidos
censals de que atras es feta mencio.

VALL DE MORANGES.
Item
hi ha la Vall de Moranges.
Del senyor Rey.
La dita Vall ab la
jurediccio daquella tan solament te vuy lo senyor Rey.
Promens
de Moranges.
E de les rendes de la dita vall se retenen
los prohomens daquella cascun any XX lliures en
satisfaccio daltres XX lliures censals a les quals per afers
de la cort son obligats an Francesch dez Puig savi en dret.

Perico Bertran.
E lo romanent de les dites rendes reeb
lo dit En Perico Bertran per raho del titol
atras contengut.

ISOGOL.
Alienat.
En lo castell e
loch de Isogol lo qual es de esgleya ha lo senyor Rey la VI.a part
del delma.
Perico Bertran.
La dita VIa part de delma te vuy
lo dit En Perico Bertran per lo titol dessus
dit.

CASTELL DE LA ROCHA DE VILLECH. (Roca de
Villec)
Alienat.
En lo dit castell e loch acustumava lo
senyor Rey de reebre certa part de les rendes qui podien valer uns
anys ab altres …. XXV lliures.
Perico Bertran.
Les dites
rendes quel dit senyor havia en lo dit castell e loch te vuy lo dit
En Perico Bertran per lo dit titol.

CASTELL DE LIVIA.
Del
senyor Rey.
Item hi ha lo dit senyor lo dit castell de Livia. Lo
dit castell ab lo loch e jurediccio daquell te vuy lo senyor Rey.

Ponç dez Catllar.
E
les rendes daquell reeb En Ponç
dez Catllar quin es castella perpetual per tal con no
bastan a C lliures quel dit castla ha cascun
any per salari ordinari de la dita castlania.
(castlania,
castla, castlà, castella, castellà, castellano, castellán,
Cathalonia, Catalunya, Chastelogne, castle, castell, castrum, calat,
catal, etc.)

LOCH DE ANGOSTRINA.
Item ha lo
dit senyor lo dit loch de Angostrina.
Del senyor Rey.
Lo dit
loch ab la jurediccio daquell te vuy lo dit senyor Rey.
Item ha
en lo dit loch rendes qui poden valer cascun any XXV lliures.


VILAR DE NIULA.
Item ha lo dit senyor lo dit Vilar de
Niula.
Del senyor Rey.
Lo dit Vilar ab la jurediccio daquell
te vuy lo dit senyor Rey.
Alienat.
Item hi ha rendes qui
poden valer una anys ab altres XII Iliures.
March Pujol.
Les
dites rendes de Angostrina e de Niula ensemps ab la renda de la treta
de la mena del ferre de Conflent de que atras es feta mencio
son estades assignades an March Pujol de la cambra del senyor
Rey En Johan en paga e satisfaccio de LXX lliuras annuals e
rendals quel dit senyor li ha venudes per preu de M.CCC
florins que li dona en ajuda de son matrimoni.


CASTELL DE BELLVER.
Item ha lo dit senyor lo dit castell
de Bellver.
Lo senyor Rey.
La proprietat del dit castell e
loch daquell ensemps ab la jurediccio te vuy lo senyor Rey.

Francesch Castello. E te ho vuy Ipolit Garrius.
E
les rendes ensemps ab la castellania del dit castell e
batlia de la vila de sotvegeria de Barida vene
lo senyor Rey En Johan a Miçer
Francesch Castello. E vuy te aquellas Ipolit Garrius fill den
Julia Garrius tresorer del senyor Rey. E poden valer uns anys ab
altres LXXXX lliuras ultra los forescapis
que lo dit Ipolit reeb aximateix.


SAJONIA DE CERDANYA.
Alienat.
Item havia lo dit senyor
la dita renda apellada Sajonia qui pot valer cascun any XVI lliures.
Perico Bertran.
La dita renda es estada assignada al dit En
Perico Bertran ensemps ab les altres rendes e per lo titol de que
atras es feta mencio.

VALLSEBOLLERA.
Del senyor
Rey.
Item ha lo dit senyor la dita Vallsebollera.
La
dita Vall ab la jurediccio daquella te vuy lo senyor Rey.
Item ha
en la dita vall rendes que valen cascun any …. XXXV lliures.


SALAGOSA.
Del senyor Rey.
Item hi ha lo dit senyor lo
dit loch de Salagosa.
Lo dit loch ab la jurediccio daquell te vuy
lo senyor Rey.
Item ha en lo dit loch rendes qui valen cascun any
XXXV lliures.

PRATS.
Item ha lo dit senyor lo castell de
Prats.
Del senyor Rey.
Lo dit castell ab la jurediccio
daquell te vuy lo senyor Rey.

BOLVIR.
Item ha lo dit
senyor en lo castell de Bolvir lo qual es del abbat de Sent Miquell
alguns censes de rendes.
Del senyor Rey.
E munten cascun any
entre les rendes de Prats e de Bolvir …. XXX lliures.
Totes les
dites rendes de Vallsebollera de Salagosa de Prats e de Bolvir
ensemps ab XX lliures quels homens de Maranges se retenen
cascun any son estades assignades e meses entre mans a les
universitats dels dits lochs per satisfaccio de C lliures de censal
mort que veneren sobre si mateix per preu de II.m florins los quals
per lo senyor Rey En Johan quin fo enganat ab
gran malvestat foren donats an Asbert Ça
Trella del castell de Perpenya donant a entendre al dit senyor que
daqui avant lo salari del dit castella del dit castell
seria de quantitat de LX lliures e mes avant lo qual salari lo dit
Asbert reebia a raho de CL lliures. E aximateix donaren entenen
al dit senyor Rey que per los dits II.m florins seria quiti
del sou dels servents qui guarden lo dit castell e no fa axi
ans dins fort breu temps lo dit Asbert cobra lo dit
salari de CL lliures. E no res menys lo dit senyor *hac a
pagar los dits servents axi com se fa vuy. E lo
dit Asbert *hacsen portats los dits II.m florins e les dites C
lliures de censal mort se paguen vuy de les rendes del senyor
Rey an Francesch dez Puig savi en dret. Si maleyts sien
tots aquells qui ab semblants barataries enganen
lo senyor Rey.

CASTELLS DE BAR MUSSE E ALT.
Alienat.

Item ha lo dit senyor los dits castells.
Vescomte de
Castellbo.
Aquests castells ab totes les rendes e drets daquells
qui poden valer uns anys ab altres I. lliuras foren venuts per
lo senyor Rey En P. al vescomte de Castellbo.

SALTAGUELL.

Alienat.
Item havia lo dit senyor lo loch de Santaguel.

Universitat de Puigcerda.
Lo dit loch ensemps ab totes les
rendes e drets daquell vene lo senyor Rey en P. al noble En Jacme de
Pallars per preu de XVIII.m solidos. E en apres fo venut per lo dit
Jacme An Johan de Lassana (o Lussana). E en apres per los
hereus del dit Johan es estat venut a la universitat de Puigcerda ab
luisme e ferma del senyor Rey e ab les amortitzacions per
preu de XXIIII.m solidos. E poden valer les dites rendes uns anys ab
altres …. LX lliuras.

ALLO.
Alienat.
Item
havia lo dit senyor lo dit castell e loch de Allo.
Vescomte de
Roda.
Lo dit castell e loch te vuy lo
vescomte de Roda ensemps ab la jurediccio delmes
rendes e altres drets daquell qui poden valer cascun any pus
de CX lliuras sots lo titol quis segueix.
Es assaber quel senyor Rey En Johan vene
al dit vescomte lo castell de Roders per cert preu lo qual lo
dit vescomte pagua entre diners e cautelas. E en apres
lo dit senyor compra la castellania del dit castell de
Roders la qual era dels hereus de mossen Ramon de Perellos per
preu de XX.m solidos en paga e satisfaccio dels quals lo dit senyor
vene als dits hereus lo dit castell de Allo los quals hereus en apres
han trasportat lo dit castell en lo dit vescomte. E en apres
lo dit senyor ha donada la dita castellania de Roders al dit
vescomte de Roda ab retinença
de C lliuras. E aquesta donacio ha feta a el e als seus
perpetualment axi que en cas quel dit senyor volgues restituir
al dit vescomte lo preu del dit castell de Roders lo qual ha pagat
entre diners e cautelas segons que dit es encara lo dit
vescomte romangues castla daquell ab lo
dit salari o retinença
de C lliuras cascun any.

Donacions enfranquiments esparces, senyor rey, Pere, Johan,

DONACIONS E
ENFRANQUlMENTS ESPARCES FETS PER LO SENYOR REY EN P. E PER LO SENYOR
REY EN JOHAN A DIVERSES PERSONES EN LOS COMTATS DE ROSSELLO E DE
CERDANYA DE QUE LO PATRIMONI DEL SENYOR REY HA PRESA GRAN DIMINUCIO
SEGONS QUES SEGUEIX.

Universitats de Clayra.

Primerament lo senyor Rey En Johan ha enfranquits en
franch alou los homens de la universitat de
Clayra del dret del pasquer dels lurs bestiars de que
lo senyor Rey acustumava de haver uns anys ab altres de XX en XXV lliuras.

Diverses universitats de Rossello de Conflent
e de Cerdanya.
Item lo dit senyor Rey En P. e encara lo dit
senyor Rey En Johan han enfranquides diverses universitats e persones
poblades en Rossello e en Conflent e en Cerdanya e encara en altres
lochs de Cathalunya del dret de la leuda e
passatge que devien pagar de que lo dit patrimoni se es
diminuit uns anys anys ab altres entorn …. CCL
lliuras.
Johan Fabre.
Item lo senyor Rey En Johan ara
regnant ha venut an Johan Fabre burges de Perpinya les postats
e drets senyories e dret de prelatura e fadiga de
retenir quel senyor Rey havia en la força
de Montbran en Rossello qui es força
molt notable.
Idem.
Item lo dit senyor Rey En Johan ha venuda
al dit En Johan Fabre la senyoria de la Vall de Sent Marti dels
castells de Rossello.
Idem.
Item hi ha venudes les postats e
drets senyories e dret de prelatura e de fadiga de retenir quel dit
senyor havia en lo castell de Areleu en Conflent.
Johan
Fabre.
Item ha venuda lo dit senyor Rey En Johan al dit Johan
Fabre la jurediccio civil e criminal drets senyories luismes e
forescapis quel dit senyor havia en la saionia (Sajonia
más arriba) de Serdanya en terra de Conflent.
Ramon
Dabella. (de Abella)
Item lo senyor rey En Johan ha
donat a mossen Ramon Dabella tot lo cens dreta
senyoria forescapi e tot altre dret quel dit senyor Rey hagues en
lostal den Perestortes dins la vila de Perpinya.

Berenguer Dortafa.
Item
lo senyor Rey En Johan a venut a mossen Berenguer Dortafa
la jurediccio quel senyor Rey havia en la vila e termens de
Brulla ensemps ab X solidos de cens quel abat de Sant Ginis
fahia cascun any al senyor Rey e ab XV solidos de cens que
fahia cascun any En Berenguer dez
Vivers.
P. de Berga.
Item lo senyor Rey En Johan ha dats
an P. de Berga alguns censes menuts forescapis drets e senyories quel
dit senyor Rey havia en lalberch quel dit en P. de
Berga ha dins Perpinya e en alguns altres alberchs contiguus
a aquells.
Berenguer Dortafa.
Item lo dit senyor Rey En Johan
ha donat a mossen Berenguer Dortafa la jurediccio e recullita
dels homens del loch de Vingran qui dabans
eren de recullita del castell Dopol lo qual es del
senyor Rey e ara hanse a recullir en lo castell de
Tautaull lo qual es del dit mossen Berenguer axi
que en cas de necesitat lo senyor Rey ab sos
diners hauria a fornir lo dit castell Dopol de
vitualles e de gents.
Johan Fabre.
Item ha lo dit
senyor Rey En Johan venudes an Johan Fabre burges de Perpinya
XXXIII lliuras de renda quel dit senyor acustumava de reebre
sobrel dret del pasquer del loch de Vinça
en Conflent.
Vescomte Dilla.
Item lo senyor Rey en P.
dona al vescomte Dilla lo feu e les postats del
castell de Paracolls en Conflent.
Gispert de Tregura.

Item lo dit senyor Rey en P. dona a mossen Gispert de Tragura
castella del castell de Perpenya dues somades de mena
de ferre cascun dia les quals a raho de XII diners cascuna
vallen lany XXXVI lliuras.
Jacme Quinta.

Item lo dit senyor Rey En P. dona an Jacme Quinta scriva del
senyor Rey un alberch lo qual era per habitacio del dit senyor en
Vilafrancha de Conflent.
Idem.
Item lo senyor Rey En Johan ha
donat al dit Jacme Quinta I.a somada de mena de ferre cascun
dia qui pot valer cascun any …. XVIII lliuras.
Berenguer
Dolms.
Item lo senyor Rey En P. vene a mossen Berenguer Dolms la
jurediccio quel senyor Rey havia en los lochs de Pi de Mancet de
Toren e de Vuytesa en Conflent.
Idem.
Item vene lo senyor Rey
En P. al dit mossen Berenguer Dolms tota la jurediccio quel dit
senyor havia en los lochs de Caudens dins Conflent e de Crou dins
Capçir.

Vescomte Devol.
Item lo dit senyor Rey En P. dona al vescomte
Devol la jurediccio dels lochs de Ayga Tebesa dels Pujals de
Jullols dins Conflent e en una bastida que ha dessus Serdanya.

Gispert de Tregura.
Item lo senyor Rey En Johan dona a mossen
Gispert de Tregura la jurediccio del castell e vall de Peracolls
en Conflent.
Bernat Dolms.
Item lo senyor Rey En P. vene an
Bernat Dolms la jurediccio del loch e terme de Vilarach dins
Conflent.
Gispert de Tregura.
Item lo senyor Rey En P. dona a
mossen Gispert de Tregura la jurediccio del loch de Coma e de Scenils
dins Conflent.
Ramon de Perellos.
Item lo senyor Rey En P. ha
donada a mossen Ramon de Perellos la jurediccio regalies e altres
drets quel dit senyor havia en los lochs e termes de Joch de
Finestret e de Sahorla en Conflent.
Vescomte Dilla.
Item lo
dit senyor Rey en P. dona al vescomte Dilla la conexença
dels oficials e les aygues de tots los lochs quel
dit vescomte havia e possehia en Rossello e en Conflent en que
lo dit vescomte no hagues jurediccio alta e en los lochs on havia la
dita jurediccio li dona tots los drets e regalies quel dit senyor hi
hagues.
Guillem Jorda.
Item lo dit senyor Rey En P. dona a
micer Guillem Jorda la jurediccio el pasquer dels Cortals e
cert terme prop los dits Cortals en Conflent.
Ponç
de Perellos.
Item lo senyor Rey En Johan ha venut a mossen Ponç
de Perellos lo loch de Rigarda ab tota jurediccio e ab la jurediccio
dels lochs de Glorians e de Sesilla dins Conflent.
Consols de
Puigcerda.
Item lo senyor Rey En Johan ha donat als Consols e
vila de Puigcerda lo dret del mesuratge quis pagua
en la dita vila del blat quis ven es mesura aqui e pot
valer uns anys ab altres de XV en XX lliuras.

Item lo
dit senyor Rey En Johan ha donat als dits Consols e Vila de Puigcerda
los ports de Cerdanya los quals en proprietat eren del
senyor Rey exceptat lo port de Sobiranes qui era
propri de la dita universitat e podien valer uns anys ab altres los
pasquers entorn C florins jassia quel procurador
reyal qui vuy es nols vulla
mantenir en lur possessio.
Guillem Galceran de Rocaberti.

Item lo dit senyor Rey En P. vene al noble en G. Galceran de
Rocaberti les jurediccions altes dels lochs de Palauda de Rayners de
Montalba de Costria e de la honor de Cabrens en Rossello.

Vescomte Dilla.
Item
lo dit senyor Rey En P. dona al vescomte Dilla la jurediccio alta del
loch del Soler davall.
Vescomte de Roda.
Item lo senyor Rey
En Johan dona al vescomte de Roda la conaxença
e jurediccio civil e criminal de les universitats consols
sindichs batles saigs e altres oficials e de
camins publichs daygues e fluvis dels lochs
que posseeix en Rossello e en Cerdanya.
Berenguer Dortafa.
Item
lo senyor Rey En Johan ha transportada en mossen Berenguer Dortafa la
jurediccio civil e criminal mer e mixt imperi quel dit senyor
havia en los lochs Dortala e de Sent Johan de Plan de
Corts.
Idem.
Item lo dit senyor Rey En Johan ha venut al
dit mossen Berenguer Dortafa la jurediccio alta e baixa que havia per
pariatge e la host e la cavalcada del loch
de Vingran ab tota conexença
de oficials e de camins e ab totas altres regalies quey
hagues.
Consols Dargilers.
Item lo dit senyor Rey En Johan
per CC florins ha atorgat als consols Dargilers quel batle del
dit loch exercescha la jurediccio de consols oficials de
camins les quals coses acustumava de usar lo veguer de
Rossello.
Abbat de la Reyal.
Item ha venut lo senyor Rey
En Johan al abbat de la Reyal de Perpinya la jurediccio civil e
criminal mer e mixt imperi host e cavalcada e altres drets
quel senyor Rey hagues en los lochs de Tura e de Espira exceptat
que si ha retenguda la jurediccio alta de crims de ques
degues seguir mort o mutilacio de membres.
Alamanda muller
den Julia Garrius. (Amanda)
Item lo dit senyor Rey En Johan
ha transportada en la dona Na
Alamanda muller den Julia Garrius tresorer seu la
jurediccio quel dit senyor havia en los lochs de Sant Ipolit e
de Garrius.
Vescomte de Roda.
Item lo dit senyor Rey En Johan
ha venuda al vescomte de Roda la jurediccio alta del loch de Monner e
de Perellos.
Berenguer Dolms.
Item es estada venuda per lo
senyor Rey En Johan a mossen Berenguer Dolms la jurediccio alta del
loch de la Clusa.

ORDENAMENTS DEL SENYOR REY EN PERE I.

DON PEDRO EL CATÓLICO.
II.

ORDENAMENTS DEL SENYOR REY EN PERE I.
(Pere II, Pedro II, Peire II; I como conde de Barcelona, Barchinona)

Reg. n. 1529: Pars 1. fol. 1

Ordena lo senyor rey primerament quel majordom sia obeyt de ço que manara en casa et sia tengut de guardar be et leyalment lo prou del senyor rey axi que nos perda res ne vage res a mal en casa: et siu feya quel senyor rey sen tornas a ell ço es assaber quel cors et quant ha fos a merce del senyor rey. - Item que aquells qui desobedients li seran sien en aquella pena matexa. - El senyor rey dona al majordom per servir aquell offici et per seguir los dits manaments et per estar a la dita pena los drets qui dejus son scrits. Prena mayordom per sos drets en tot loch quel senyor rey prena cena de menjar XX solidos pera unes calçes daquella moneda que en aquell loch correga on la cena se prendra o si paguen la messio en diners quel senyor rey agues feta aquell dia en aquell loch. - Item prena los cuyrs de totes les vaques que en aquella cena se despendran et do per cascun cuyr e prena IIII dines als porters. - Item prena tots dies de casa del senyor rey mija libre de cera. - Item una onça de pebre et tots los cuyrs de les vaques qui vendran de present al senyor rey sis despenen en casa o en racio per peçes que sia tengut de fer guardar aquelles vaques a sa messio. - Item prena lo mayordom cascun dia de cort dues peçes de carn de molto et dues ferrades de vi. - Item prena D solidos per cascuna de III festes del any es assaber Pascha Cinquaesma et Nadal daquella moneda que correga en aquell loch on lo senyor rey tendra la festa. Totes aquestes gracies atorga lo senyor rey a majordom per ço quell sia pus obligat a guardar lo prou del senyor rey et a la pena damunt dita. - Item lo majordom con sia ab lo senyor rey prena racio a XII besties. Et aquell que romandra per el en son loch prena racio a IIII besties et ell que meta museu per la cuyna a guardar. Los officials majors mana lo senyor rey que sien obeyts en totes coses cascun en son offici sots la pena damunt dita. - Sobrecoch prena en tota cena quel senyor rey prena de menjar de tots los moltons qui en aquella cena se despendran les pelles et totes les menuçes. - Item prena de tots los moltons qual senyor rey despena en cort axi de cena com menys de cena los cols et les rabades et los blascos: et daquella de racio los colls tan solament: et tot aço que sia gint et convinentment levat sens affollament daço que romandra. - Item prena de les vaques axi de cena com menys de cena los cols els blascos et daquella de racio atrotal. - Item prena dels porchs axi de cena com menys de cena et de racio los cols els sagins. - Item prena dels porchs salatz los caps els cols e les illades daquells quis menjaran en cort: et daquells de racio los caps els cols tan solament. - Item prena de tots los moltons de present les pells et les menuçies et el quels fassa guardar et escorxar a sa mession. - Item prena de tots los congres et de tot peyx de tall les coes ço es a III dits sots lo lombrigol: et si el senyor rey se acordava quels donas diners sabuts per tots los drets damunt dits que ho puxe fer. Els drets damunt dits sien partits entre el els cuyners axi com acostumat es. - Totes aquestes gracies atorga lo senyor rey al sobrecoch per ço que el sia pus obligat a guardar lo prou del senyor rey et a la pena damunt dita: et sia tengut de comprar lenya al rebost et ayga al rebost et a la botelleria. Lo museu prena cascun dia III diners daquella moneda que correga en aquell loch on lo senyor rey sera et deu menjar en lo palau per hom de peu. - Los argenters de la cuyna sien III et deuen menjar el palau per homens de peu et prenguen les baldanes dels moltons et de les vaques ques couran en la cuyna.
- Item prengan los caps els cols els ventrels els peus et la ploma de tota veleteria exceptat de pahons. - Els sien tenguts de servir lur offici et de guardar les escudelles els tallyadors: et si res sen pert que sien tenguts desmanarles si donchs nos trencaven: et sis trenquen que les mostren al sobrecoch o a son lochtinent et aquell quen diga al majordom et que sescriva en libre de la racio. - Paniçer prena per tots drets de son offici D solidos barchinonenses per cascun an. Et nengunes altres coses no prena an sien totes del senyor rey en qualque manera el les pusche aver ni percassar a prou del senyor rey. Et prena encara el paniçer de les lengues de les vaques de cena et de present sis menuguen en casa et los cuyrs de les besties que morran als hon de cort quel senyor rey dege esmenar. - Botiller prena D solidos de Barchinona per cascun any sots la manera desus dita et nengunes altres coses no prena: et prena los cors de les vaques de racio et de present daquels que muyren a ops de casa et de racio de cena et de present. - Reboster prena per tots sos drets D solidos de barchinonenses per cascun any et prena I morabetin daur per cascun caval quel senyor rey do en caval o en diners daquel a qui lo caval sera donat exceptats aquels cavals de son cors que tenga cavalleris de que age pensat deu dies: et nenguns altres drets ne nengunes altres coses no prena ne cera ne salers ne nenguna roba per vellya ni per trencada que sia ans sie tengut de guardar aquella et de fer prou al mils que puche et sie tengut de darne compte per menut. - Item lo reboster ades en present do scrites per menut totes les coses unes et altres de la major tro al menor qui el rebost son ne totes quantes ni vendran daqui avant et tot ço qui sen despena ne sen guast ne el senyor rey do que ho do per scrit en sia tengut de donar compte. - Et aquell quel senyor rey voldra que servesca la sua cambra liureli lo reboster lo lit et les vestidures et draps de paret et cortines et setis et barrats et aquels quel conega que age ops a la cambra: et aquel de la cambra nos gos entremetre dals ans si res li mane prendra lo senyor rey ne res le venia en poder per nenguna manera aytantost aquel dia matex sie tengut de liurarho al reboster major o a son lochtinent sens demanar. - Et aquell qui servira les taules liurali lo reboster tot largent et les tovallyes et barrats et setis et draps de paret aquells que continuament agen ops a servir et liureli candeles et brandons fets salsa mel oli et sal a ops del rebost et a ops de la cuyna et formages sechs mantega fruyta sucre et confits: et aquell nos gos entremetre dals ans si res li venia en poder en nenguna manera aytantost aquell dia matex sia tengut de liurarho al reboster mayor o a son lochtinent. - E totes les atres coses unes et altres tenga guart et procur lo reboster: et guait lo reboster que no prendra azembles al rebost sino tantes com naura ops a portar ço quel senyor rey aura mester en los viages que fara et que les besties vagen carregades convinentment et que noy gos fer portar roba ne comanda de null hom menys de manament del senyor rey.
- Et guart lo reboster lo lit del senyor rey com se fara ne hon et tots los officis del rebost que sien be et ordenadament servits et guardats. - E tots aquells del offici del rebost sien tenguts dobeyr et de fer tot ço que reboster los man ne los orden: et si res hi va a mal sie la colpa sobrel reboster major si donchs no mostrava que per desobediencia daquells del offici fos: et totes coses qui del rebost sien quis perden sia tengut lo reboster major desmenar exceptades aquelles que haura liurades a aquells qui seran el los officis segons que damunt es ordenat les quals si nenguna sen perdia fassa esmenar lo reboster ad aquel a qui liurada la hauria. - Et com lo reboster se partira de cort leix en son loch qui fassa ço que el a fer et totes les altres sien tenguts de fer et de guardar tot ço de que lo reboster es tengut. - En lo rebost correga liure et march de Barçalona et no altre. - Et tots aquels del rebost sien tenguts dajudar la un al offici del altre en son loch ab que fretura no fassa en son offici. - Porter major et los altres porters prenen de tot cavaller novel la espada la qual sie reemuda per lo cavaller cent solidos et si es richom L morabatins daur. - Item prenen de tot castell quel senyor rey do a nengu o de loch quel senyor rey do que villa murada sia cent solidos daquella moneda qui en aquell loch correga. - Item prenguen de tot richom a qui lo senyor do honor en Arago per cavalleries C solidos. - Item prenguen de totes coses de menjar qui sien de present qui entren per la porta del palau et venguen davant senyor a coll o a ma lo delma si pugen a deenes: mas daço que no puga deena no prenguen res. - Item prenguen les preses dels civades con lo senyor rey do civada de racio. - Item prenga lo civader II civades per mesurage et per solatge et tot laltre romangue al senyor rey. - Item prenguen la peça de la vaca de porch et de cansalada et de cervo et de peyx de tayll quis leven de la taula del senyor rey: et si el senyor rey lo vol donar que tals deu esmenar. - Item prenguen de tota vaca de cena lo cap et de tota vaca de present qui muyra en casa: et prenen de majordom IIII diners de cascun cuyr quell prena. Et sien tenguts de guardar que ninguna res no isque de fora casa sens manament de majordom: et si nexia que sia la colpa sobre ells et especialment que degen pagar a los argenters la meytat de les escudelles si nenguna sen pert. - Et guarden que nengun dels escuders ne entren a levar ne al gitar del senyor rey sino aquel qui devant li tallya et aquell qui tendra la copa et dos altres escuders. Et aquells II escuders altres entren la un vespre els et laltres altre.
- Item que null hom noy age en lalberch del senyor rey sino aquels que el volra.- Item que noy age nenguna bestia sino es del senyor rey ne aquelles del senyor rey si troben alberch convinent. - Et de tots los drets damunt dits prena lo porter major la terça part e lo altres portes les dues parts. - Et aquels porters se partesquen a servir tots dies per
partides et que tenguen les portes foranes tan be com aqueles del palau ne de la cambra: et del dia quels uns serviran no sen entremeten los altres ne torben re daço que els volran. - Posader prena de cascuna cena quel senyor rey prendra en menjar un molto viu o hun congre sech st es dejuni o si paguen la messio en diners en aquel dia en aquell loch et en tota aldea prenga II alberchs al senyor rey hun per jaer et altre per menjar.
- Cavalleriz prenga de tot caval qui sia de cors del senyor rey que cavalleriz tenga de que age pensat X dies sil dona lo senyor rey hun morabati daur daquell a qui lo senyor rey lo dara et de tota altra bestia que sia del cors del senyor rey que el tenga V solidos daquella moneda que correga en aquell loch. - Et les selles vellyes els esperons vellyes et les oses el capel de sol els guans quel senyor rey lexara si el senyor rey o vol donar a altre quel cavalleriz noy prenga null dret: et no gos null home metre a pensar de les besties del senyor rey sino aquells quel senyor rey manara. - Açembler major prena XII diners barchinonenses o de reyals de Valencia per loguer de cascuna bestia quel senyor rey haja ops axi de sella com de bast la hon correguen barchinonenses o reyals et la on correguen jaccenses X diners jaccenses et si costa menys sien del azembler et si costa mes pach ho lo azembler. Et sia tengut de guardar lo azembler que les besties vagen cargades convinentment et guart los basts et la roba que liurada li sera: et si azembla hi va buyda sens compliment de carrega que sia tengut lo azembler que la pach del seu et aja I hom de peu a racio del senyor rey qui li ajut per la racio que pren. - Alguazir prena I morabati daur de tot pres que age tengut X dies o mes et age tots dies I brandon de candeles de la cort del senyor rey. - Item que tenga lalguazir VIII homs de peu qui sien bons et sufficiens a racio del senyor rey et faga daquests estar a la porta del palau del senyor rey per guardar los troters de baralla et de castigar los quen criden ne auquen ne fassen brogit et que ne lexen tenir les besties davant la porta del palau del senyor rey ans fassen fer gran carrera a entrar et a exir. - Scriva de racio prena de tota cena pledejada et de menjar X solidos daquels qui daran la cena daquella moneda qui correga en aquell loch et I brando de candeles cascun dia del rebost. - Et sia tengut de comptar tots dies la messio de casa ab lo majordom et ab los officials majors. - Et de dar la racio quel senyor rey dara en pan en vi en carn et en pex et en civada et de fer albarans de la quitacio dels diners et daquels qui a aço li ajudaran pach ho del seu sens tota racio et messio del senyor rey exceptat la racio quel senyor rey dona a ell et a son lochtinent. Et aquell lochtinent no li puxa mudar ne aquell noy puxe altre metre en son loch si donchs per malaltia no ho feya. - Et sia tengut de comptar les persones qui mengen en cort et de guardar que noy menuguen sino aquelles que menjarhy degen. Et si y menge nengu qui menjar noy dege que man als porters quel ne giten. Et que nengun official no menuch ne gos menjar en nengun loch de casa del senyor rey sino en lo palau on lo senyor rey o el majordom menjaran: et que servesquen los officials majors mentre lo senyor rey menjara e apres mengen ab lo majordom et servesquen ab los officials: et los escuders no mengen a taula de cavallers levat los officials majors els escuders qui tallen davant lo senyor rey et tenen la copa qui son en compte dofficials. - Et aquel qui aquest ordenament passara quel scriva de racio lo dapne et git mantinent de racio. - Item que nengu no gos jugar dins casa del senyor rey a nengu joch de daus sino a taules o a escachs si donchs cavaller no jugava en aquel joch: et si o fan que perden la merce del senyor rey. - Los officials tots ab los homens quel senyor rey los ha atorgats que tenguen menuguen en cort et no prenguen racio de fora exceptat lo loch on tenguen lurs mullers que prenguen racio de fora et menjar en lur alberch o estar de penyores si altra companya esta a penyores prenia racio. - Lescriva de racio do racio en aquesta manera lo kaffiç de forment a mensura de Valencia et de Çaragoza a cent et XX homs lo dia el kaffiç de civada a XVI besties et la ferrada de cort quen deu haver III en lo quarter de Valencia a VI homes lo dia el quarter de molto a VI homens: vaques porchs cansalada et gallines crabits et pex segons quel escriva de racio ha acostumat. Que del pan XXX onces de pan cuyt per persona et de la civada XXX altres per bestia lo dia. - Troters de bustia acembles munters et altres homens de peu qui sien de racio del senyor rey mengen en cort exceptats jueus et sarrayns qui prenguen racio defora. Et si nengu ni ha malalt o havia muller el loch o no podien esser al menjar que agen affer per lo senyor rey prenguen racio de fora es assaber I peça de molto sens tota altre carn et si no hi ha molto altra carn axi com al escriva de racio sia viares: et nengu no prenga racio de carn en la cuyna. - Els troters de bustia prenguen los peus de les vaques de cena et de present quis menjaran en casa del senyor rey es daran de racio et II solidos de tota cena que porten daquells qui daran la cena. - Els troters de bustia sian tenguts danar et de venir a jornades dretes et pus tost si manat los era per cosa cuytosa. Et si saturaven mes de un dia pert les jornades que perden la merce del senyor rey si donchs par justa escusa no seren aturats. - Item no gosen res acaptar de null hom mas si hom los o dona sens demanar que ho pusquen pendre. Item no gosen dir ni comptar nengunes noves novelles que els no agen vistes o si les han oydes comptar comptenles axi com les hauran oydes. - Item no gosen departir ni rahonar ni tenir bando de nengu en nengu loch quel senyor rey los trameta ne gosen desonrar ne viltenir nengu mas que fassen lurs messageries segons que demanat los sera et no se entremetan dals. - Munters fassen segons quen Pascual Montero los manara els ordenara en casa et fora casa et nengu dels no gos tenir sino IIII sabuesos et una sabuesa et dels cadells da la sabuesa no romanguen mas II et dels altres tenguenne tants com en Pascual Montero manara. - En Bernat de Muntpahon prena M solidos barchinonenses cascun any et sia tengut de acullir et de reebre et de ixir a homs estranys et de los albergar et de ferlos venir davant lo senyor rey e de ferlos fer ço quel senyor rey manara.

Don Pedro III el grande, 1277, mcclxxvii

Núm. 53. Reg. n.1378, fol. 167. 29 ene. 1346.

Núm. 53. 

Reg. n.1378, fol. 167. 29 ene. 1346.

Al muy alto e muy noble don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Leon de Toledo de Gallicia de Sevilla de Cordova de Jaen del Algarbe de Murcia e de Algecira e senyor de Molina don Pedro per exa misma gracia rey Daragon de Valencia de Mallorcas de Cerdenya de Corcega comte de Barchelona de Rossellon et de Cerdanya salut como a rey que muyto amamos et muyto preciamos e pora quien querriemos que diesse Dios tanta de vida con honra et con salud como pora nos mismo. Rey hermano femosvos saber que de les partes de Barberia e en otra manera havemos ovido cierto ardit e sin dubdo sabido quel rey Dalgarbe el qual longo tiempo ha sobresto ha feyto secretament su pertreyto e su apparellamiento agora con gran havalio de galeas e de otros vaxiellos e con muytas gentes de cavallo e de pie entiende a envadir las tierras de christianos daqua mar e specialment en Cartagenia o en los regnos nuestros de Valencia o los otros lugares nuestros posados cerca la mar de los ditos regnos e tierres nuestres. On como por aquestos aferes los quales no solament tocan vos e nos e las gentes de cada uno mas servicio de Dios e defendimiento de la fe nuestra catholica o por otros afferes enviemos a la vuestra presencia el amado cavallero e consellero nuestro Joan Escrivano que esta nuestra letra vos presentara: por esto vos rogamos que al dito Joan vos placia creyer de lo que que sobre los ditos afferes vos dira de parte nuestra. Dada en Valencia a XXIX dias andados del mes de jenero del anyo de nuestro Senyor MCCCXLVI. - H. Cancellarius. - Do. de Bis. (Biscarra) mandato regis facto per thesaurarium. - Aquesta es la informacio donada an Joan Scrivan de part del senyor rey Daragon per al alt rey de Castella. - Primerament que apres la salutacio li recomte com lo dit senyor rey nostre ha hauda certa informacio com lorey del Algarb fa gran armada de LXXX galeas o pus e aço fa certament per venir a Cartagenia o en la terra sua o del dit senyor rey Darago: per la qual raho lo prega que per occorrer al dan esdevenidor e per honor de la christiandat dega armar com mes galeas e com pus ivaçosament pusca les quals ab la armada del senyor rey ensemps la qual fa fer de present en Barchelona Mallorca e Valencia puxa dar oposit de contrast a la armada del dit rey del Garb: e sobre aço diga totes aquelles rahons inductives que pusca tota ora empero guardanse que no faga alcuna mentio de la covinença que es entre los dessus dits reys. - H. cancellarius. - Item li diga com per dar oposit a la dita armada del dit rey del Garb lo senyor rey tramet un cavaller per missatge al rey de Portogal a pregarlo que semblantment dega armar: e axi que li placie scriure letras inductivas que dega atorgar ço que lo senyor rey nostre lo prega com sie plaent a Deu et a bon stament de la christiandat: e no res meyns ne parle en prech la reyna de Castella que axi matex hi scriva et faça que un ballaster seu sen port ivaçosament Ies cartes per tal manera que sia abans ab lo rey de Portogal que lo missatge del senyor rey. - Item que si per lo rey de Castella li era dit que com era cert lo senyor rey dels dits ardits recompteli larguament lo dit en Johan Scriva com lo senyor rey per altres coses tenie pres Martin Lopiz de Conteres lo qual es reneguat et dix com era en la terra per spia del rey del Garb et comptali tot larmament que fahia et encara com entenie a passar a Cartagenia o en sa terra et per senyal daço dix que certs moros de la terra ho sabien et quey tenien les mans: dels quals moros lo senyor rey ha preses partida et per confessio lur a trobada la cosa esser vera: e no resmenys ha ahuts diverses ardits de homens seus qui son en la terra del dit rey del Guarb en que fan saber les dites coses esser veres: perque hi enten acorrer ab la ajuda de Deu et sua. - Item si per lo rey de Castella era dit quantes gualeas ha manat armar lo senyor rey digali que lo rey arma tantost XX galeas en fa apareyllar XXX axi que si obs ho avia ne pogues haver L al necessari les quals enten a tenir tot lestiu en la mar: e faça son sforç lo dit en Johan que lo dit rey ni tinga XX et faça adobar les altres o XV o X a tot lo menys. - Item si per lo dit rey de Castiella li era dit ques maraveylla que aço pogues esser ver per tal com ell hi te ses spies et que res no li nan feyt saber: digali lo dit en Johan que fiense en la veu que lo rey del Garb met que vol anar a Tuniç o a Bugia et que en aço son enganats et que no hi deu metre dupte com lo senyor rey ne sie cert et com fa tot lo pertret deça en Spanya de cavallers et de vianda. - Item si per lo dit rey era dit que daços maravellaba que fos ver per tal com el et lo senyor rey Darago havien treua ab lo rey de Garb et de Granada: sieli respost en dues maneres per lo dit en Johan: la una que en la treua lur nos deu fiar com en la treua li prenes lo munt de Jubaltari: laltra que lo dit rey del Garb respos an A. de Quadres missatge (missatger a veces se escribe missatge) del senyor rey nostre qui ana a el per requerirlo de alcuns dans que avie fets a les sues gents quels degues satisfer pus durant la treua los havia fets respos que ver era que son fiyll lo rey de Granada sera entrames de tractar la dita treua entre el e lo rey Darago et que lo dit tractament no era nengun a nenguna fermetat e axi que ell no era ne entenie a esser en treua ab lo rey Darago. - Item si era cas que lo rey de Castella fees mencio de la covinença e postura que es entre el et lo rey Darago sobre la dita guerra: diguali que lo senyor rey nol requer per la postura mes solament per los bons deutes que han ensemps et per lo servei de Deu et per lo profit de la terra: et sobre aço sia dissimulada la postura aytant com mes pusca: e digali que be sap que al servei de Deu et al profit Despanya molt hi ha gran cor et bo et aho fet aparer: e per lo bon cor et gran que hi ha nol vol requerre per la postura car be sab que si lo senyor rey narmava XX galeas que el naurie a armar XL mes tan solament daço que hi es necessari lo prega. - E parria que donada fi als dits affers et per manera que lo dit rey armas que lo dit en Johan no degues fer alcuna mencio de un compte de CLXXXVII mille CCCC morabatins que lo senyor rey nostre ha despeses en tenir mes galeas al estret a que no era obligat segons la covinença: e si per ventura sesdevenie que en nengun cas non volgues armar parria que la dita quantitat li degues esser demanada. Empero en cas que lo rey de Castella armas o no parria que feyts los dits afers lo dit en Johan degues compensar ab les IX mille liures que lo senyor rey nostre li deu ço que per lo dit rey de Castella li es degut axi com son les VIII galeas et lo bescuyt que li fo prestat al stret e que en tot cas faça son poder que cobre la carta debitoria de les dites IX mille lliures no contrestant que per ell sie deguda alcuna major quantitat per les rahons dessus dites.
- Item si lo rey de Castella nolie armar Ies galeas et que li fossen reebudes en compte de un compte CLXXXVll mille CCCC morabatins parria que si als no si podie fer ques pogues sostenir car de guany serie agut. En tot cas del mon faça son poder en Johan Scriva per totes aquelles vies que pusca de saber lo rey de Castella si havie sentiment de la armada del rey del Garb que degues passar daça en la terra del senyor rey: e parria que en cas que en Johan Scriva trobas per clares conjectures o per altra manera que lo rey de Castella sentis en los dits affers et per alcuna manera volie trigar lespeegament den Johan Scriva: que per ivaços correu aço fos notificat al senyor rey per tal que hi pogues provehir. - H. cancellarius.

54