Dels Homens de la escuderia.

Dels Homens de la escuderia. 

Decent cosa e a honor nostra covinent reputam si los cavayls per lo servey de nostra persona preelegits son tractats e pensats davant totes altres coses curosament e encara que a pensar los cavalls a cascun sengles macips sien destinats: e axi ordonam que en nostres estables ordinariament sien vuit en nombre macips destinats per nostre arbitre elegidors al offici dels quals se pertanga pensar dels cavayls nostres e de les altres besties a nostre servey aordonades a cascun dells a pensar liurades axi que a hores degudes guardan la qualitat del temps sien nedejades: ço es que en temps del estiu per lo mati encontinent que el lum del dia esclarira per gardar aquelles descalfament les estrijolen e nedegen et con lo sol comensara los seus rays per terra escampar aquelles al aygua ab les mantes cubertes menen a espau guardants aquelles de correr e malmenar. En temps pero del yvern quant en estrijolar e menar al aygua los cavayls e besties damunt dites aquesta manera no es servadora: car ço quel un temps requer laltre per raho o rebuja: e si en loch seran lavors que aço bonament fer se pusca aquelles en loch appartat al sol rayant estrijolaran e espolsaran cor en aquest temps la calor del sol es gran plaer e recreacio a totes les coses: e quant lo sol sera passat de mig dia avant en la manera damunt dita los dits nostres cavalls e besties menaran abeurar: e tornants a son pas ans del entrament del estable ab manils o altres draps a aço covinents los braces e cames de les dites besties sien tenguts exugar per tal que entrants banyats en aquells ronya o malanança alcuna no sen pogues engenrar: e civada a aquelles hauda primerament sobre aço certificacio del nostre cavalleriz lavors loffici regent en quanta quantitat a cascuna ne donaran ab diligencia feelment ministraran: e en tal manera en les dites coses diligents se mostren quels cavalls e les altres besties nostres damunt dites en les necessaries coses dells alcun deffalliment no hagen. Volem encara e ordonam quels dits macips o dos almenys dells jaure sien tenguts dins lestable si avinentea hi haura o almenys con pus poran prop de aquell per tal que si alcuna de les dites besties de nits sesdevenia desfermar aquella encontinent fermen. Volem encara quels dits macips als nostres cavallerices apres los majordomens obeyr sien tenguts e sagrament e homenatge facen al mayordom segons la forma del offici dells inserta. E totes aquestes coses volem encara esser fetes per los macips logadors en nostres estables a servir deputats.

Del falconer mayor

Dels Cavallerices.

Dels Cavallerices. 

Con a honor de princep se pertanga en ornament de cavalls et de palafrens et de muls a ell condecents et de diverses linatges de besties habundar et encara de diverses ornaments de cavalls es pertanga a la gubernacio et custodia de les coses dessus dites alscuns instituir presidents qui usen doffici de stractor per la cura dels quals et sollicitut les coses damunt dites et sengles sien guardades: emperamor daço les damunt dites coses esguardades volem et ordonam de la casa nostra al damunt dit offici preesser e cura haver de les coses damunt dites axi ço es que sien diligents et attents quels cavalls et les altres besties que a cavalcar tenim les coses necesaries hagen et per persones suficients ben sien pensades et guardades et que en son temps sien sagnades e si malaltia los esdeve procuren ab requesta diligencia per los menescals esser curades et remeys fer covinables en tal manera que de negligencia no puguen en alcuna manera esser represes. E com volrem cavalcar curennos certificar qual cavall o quals cavalls se apparellaran a cavalcar: abans empero del dit cavalcar los esperons calçar et puys nos descavalcat descalçar en alguna manera no ometen: en aço empero a demanar et en fer et en altres prerogatives donor aquell volem esser pus poderos qui primerament aquest offici haura conseguit. En apres ajustam quels dits cavallerices sobre sien et majors a tots aquells qui son del estable et ells a ells obeyr sien tenguts e pusquen aquells condempnar la on en lur offici sesdevendra ells haver delinquit a perdre la quitacio de deu dies per cascuna vagada. En apres aquell qui pus antich sera en loffici et en absencia dell laltre qui en lo dit offici apres ell sera reebut cascun any de nos saber sia tengut lo nombre dels cavalls et dels palafrens et de les altres besties les quals tenir volrem et haver tota hora que guerra esperariem o per dons que daquells haurem fets o en altra manera en lo gran nombre daquelles sabrien paucitat nos lavors daquelles solliciten ab acabament et nostra voluntat daqui saber procuren: e aço axi mateix facen de les selles de les armes de nostre senyal reyal decorades per fer en aquelles cavalcar de nostres barons et cavallers quant aço expedient esser decerniem: e hagen ab si et tenguen la ordinacio la qual havem feta de les altres selles tenidores et faedores et dalscunes altres coses ordenadament la qual observen et sien tenguts observar sots pena de la quitacio de mig any perdedora per alcun dells qui trobat aqui sera en colpa: volents que aquell qui primer haura aconseguit aquest offici damunt dit tenga Ies damunt dites selles frens et altres ornaments de besties: mas empero laltre de les damunt dites coses haja inventari et en absencia del primer ell tenga et guart les coses damunt dites. Empero sien diligents que en les selles nostres ne en les regnes o en ornamens de besties qualsque quals alcuna cosa nociva no sia imposada: ans axi sien diligents que con sesdevendra nos cavalcar ans que cavalquem les selles damunt dites et les regnes et los altres ornaments diligentment sien prescrutats et mundats en tal manera que de totes coses nocives de tot en tot sien separats. En apres ab diligencia regoneguen quels frens et les altres coses per les quals es semblant de veritat que perill se pot apparer sien fermes et forts aço regoneixen tota hora que volrem cavalcar. En apres ordenam que en les festes en la nostra ordinacio contengudes la qual ab si tenguen per temps nos facen membrant quels selles frens regnes et altres apparellaments de cavall en la dita nostra ordinacio contenguts facen que en aquell dia sien fetes e dallo que costaran albara descriva de racio haver cura hagen et la moneda que costaran del nostre tresorer haver no obliden; e com nos covendra per cami anar sien diligents quels cavalls nostres a cavalcar diputats lochs covinents et utils hagen en tal manera faents que tots temps almenys un cavall o dos prop sien de la cambra on nos jaurem: e tots temps facen lur poder que sien pus prop segons que fer se pora covinentment. E per tal con la on major perill sesguarda pus saviament es la cosa fahedora volem que en temps de guerra et dost pus diligents sien et pus attents quels dits cavalls de costa nos en nulla manera nos lunyen ans costa nos tots temps sien et jaguen: e encara volem a lur offici pertanyer los cavalls de nostre cors guarnir les armadures del armador reebudes. En apres si necessari sera sia legut a ells ab voluntat nostra haver macips conducticis a pensar et procurar les besties dessus dites quan ço es assaber aquells qui en asso son deputats bastar no poden: e sia a ells legut los macips conducticis no tan solament corregir mas de tot remoure. Noresmenys donam a ells licencia con a ells sera vist fahedor de cavalcar los dits cavalls nostres con nos per infirmitat o per altra manera aquells cavalcar no porem. Volem encara al dit offici pertanyer que quant sesdevendra per alcun de nostres domestichs retre besties affollades a la nostra cort aquelles los nostres cavallerices volem ells reebre e tenir entro que per lo menescal sia certificat de la incuracio daquelles: e lavors als nostres almoyners aquelles per ells volem esser liurades pero albaran testimonial a aquell qui la dita bestia haura retuda ab lo segell del cavalleriz qui en lo dit offici primer sera rebut o ell absent laltre segon reebut al offici fer sia tengut: reebut pero primerament sagrament que la dita bestia a colpa o negligencia lur no esser affollada: volents que no tan solament axi con los altres nostres domestichs als majordomens son sotsmeses mas encara a ells sens mija per rahon de lur offici sien tenguts obeyr e sagrament e homenatge a nos acen (facen, falta la f) que per fet dells negun noymen en nostra persona no esdevendra ne cosa nociva ne als cavals o als arneses daquells no metran ans que noy sien meses per lot lur poder esquivaran e a nos decontinent o revelaran e que no han fet ne faran tal cosa perque aquestes coses no puguen observar. Encara al dit offici una apta persona sabent be cavalcar volem esser reebuda la qual sotscavalleriz sia nomenada e en absencia de abdos los cavallerizes totes aquelles coses que al dit offici se pertanyen sie tengut de fer e ab diligencia complir. E per tal que ignorancia no puga allegar de ço que sera tengut de fer copia del inventari de totes les coses nostres que per aquest offici se tenen encara de tota la ordinacio de les coses tocants lo seu offici ab si tenga e sagrament e homenatge al nostre majordom faça semblants daquells los quals los dits cavallerizes fer a nos son astrets.

Nota:
selles: (sillas de montar).
Nostre senyal reyal (de Aragón).
les regnes: les riendes, las riendas.

Del menescal

4 DE ABRIL.

4 DE ABRIL. 

Con motivo de ser sábado santo no hubo sesión. Siguen, con todo, las cartas que se recibieron, y se mandaron escribir en tal día.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Vostra letra de XXVIII del present he vuy rebuda a IIII hores apres miga nit en la qual veig es vostra delliberacio que lo capita e lo veguer ab les banderes e tot lo exercit sen tornen la via de Leyda e que aqui sien retenguts cinch cents homens e cinquanta rocins per acompanyar les banderes. En que mossenyors me occorren los dubtes seguents. Primerament yo he provat tots los conestables e gent de peo si volrien servir lo exercit per dos mesos mes que no sen obligaren pagantlos lo sou acustumat hi ells han presa opinio que los aveu molt hi molt mester e uns ab altres son se consellats que no pendrien sou sino a raho de VIII florins lo mes e los conestables X florins. Ani altres que a negun for no volen anar ani altres pero pochs qui man respost son contents de servir a quin se vull for e forçadament nos anem de aturar de aquesta e que los qui han fet avol e vil resposta sien licenciats de tornarsen a ses cases XX o XXV dies ans del temps que han de servir e que los qui han ben respost resten per fer lo servey conplit e enquare al cap temps agen de sperar en inçert si seran soldegats o no aço sera cosa per metre entre ells gran cisme e divisio. Perque mossenyors yo havia pensat si a vosaltres era ben vist que tornat lo capita en Leyda tot hom axi de peu com de cavall servis son temps que es tengut de servir e que si hi havia alguns quis cansassen o que haguessen desig de anar dar recapte a ses coses ab cor de tornar per servir quels licencies quant hu hi quant altre e axi sens despesa neguna del General lo exercit sia acompanyat de gent de peu e de cavall e quant cascu agues servit son temps que sen anas en bona ora e axi passare be un mes que lo General no despendra res en gent de peu car ja de Leyda hi ha CCCC homens que ab socorriment que han pres dels XV dies han a servir fins a III o IIII de març e de aci a llavors poras hom fornir de gent triada a sa guisa hi enquare si entre tant voleu que gent sia stapolade tornant lo sou per ventura guanyara lo General mes CCC e hun flori e ço que dich dels de peu dich tenbe de la gent de cavall (la segunda l más alta, como si se hubiese añadido, página 175 del pdf) hi es mester que sia delliberat quins L rocins seran los qui restaran car mester es a mon parer que sien gents o rocins utils car si eren homens de armes
squasament hi hauria XV rocins utils. Don Felip es vingut sis dies ha ab ben XXXVIII rocins en que ha be XXVIII ginets de gent ben destre. Nom se per quant lo havem pagat. Semblem aquest poria servir hun gran temps sens messio del General fent compliment de altre gent als dits L rocins e axi mateix mossenyors placieus pensar sil aurieu bo per capita per no haver entrar en pensament de tremetre ni altre host bo saria que lo veguer capitanagas la dita gent car puix es en loch del Rey lo major hom es de la terra. Tot aço
mossenyors dich movents de aqui anant lo delliberar rest en vosaltres. Dijous si plau a Deu a dinar serem en Leyda hens levarem de aci en manera deguda e pertinent e de alli scriure a vostra reverencia e magnificencia del que occorrera. Entretant placieus tremetre vostra delliberacio del fet del licenciar de la gent segons he scrit. Feta en Fraga dimarts a XXXI de març.
Jo so aci en gran questio ab los soldats ques tenen per dit que lo dia ques acorden aqui comensa correr lo sou dels dos mesos per molt que trigen metres a punt yo dich quells corre del dia de la mostra car lavors son prests e per ells no sta que no servesquen.
Placieus avisarme de vostre parer.
Sobre tot mossenyors me par sia molt necessari que en los sinchcents homens que restaren ab les banderes haja L spingardes car mes servey e honor faran que tots los restants.
Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables magnificencies Johan Ferrer.

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas.

Al honorable senyer En Pere Jorda diputat local en la ciutat e vegaria de Tortosa et cetera.
Honorable senyer. Jatsia per altre letra vos haguessem scrit que negunes fustes de aqui no partissen de aqueixa platge o port sens nostra licencia. Ara per certs sguards que no curam aci explicar volem eus manam que lexets anar ahon se vulla lo balaner den Guillem Lombard qui es aqui e no sia pus per nosaltres detengut. Dada en Barchinona a IIII de abril any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera. - Al honorable senyer En Pere Jorda diputat local en la ciutat e vegaria de Tortosa et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Dirigitur domino comiti de Modica capitaneo.
Egregi senyor e strenuu baro. Jatsia darrerament haguessem scrit a vostra Senyoria que licenciasseu tota la gent de peu e de cavall fins en cert nombre pero que retinguesseu los de cavall qui no havien scrit (servit) per lo temps que havien a servir ara per certs sguards havem delliberat que los rocins de mossen Johan Torrelles e de mossen Johan Çarriera sen puguen venir tota hora ques vullen. E axi mateix jatsia vos haguessem scrit que licenciasseu los capitans de cinquantenes de la gent de peu ara encare volem si aquells no havieu licenciats licencieu En Bernat Turell e Baltasar de Gualbes Serra Johan Turell Aymerich de la Via Berenguer Sayol Jaume Girgos Francesch Benda capitans de les dites cínquantenes ab lurs macips e patges. E encare volem que si licenciat no haveu En Pere Caselles conestable dels ferrers licencieu ab tota sa gent. E si cars era senyor que vos ereu partit volem que lo veguer exequt totes les coses damunt dites e haja la present per sua. Dada en Barchinona a IIII de abril any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt mihi Bartholomeo Sellent.

Sumari, M.

MONADERS.

De
Monaders se fa mensio
en la tercera carta del libre den Sant Pera en la
quarta columna, comensa la franquese. Noverint Vniversi
Quod Nos Iacobus e en la 13. carta del dit libre e 14. se fa mencio
de Monades (la a es una e invertida), e señyale,
les qualitats de aquelles, e en 25. cartes se diu vn mot
de Monedes, es en dit libre en la segona columna, comensa. Noverint
Vniversi.

De
dites Monedes parla la franquese en la 14. cartes Noverint
Vniversi en la quarta columna, e apres en la seguent franquesa
en la 15. carta se parla de dites monedes, Morabatins
e masamodines e besants en la primera columna.

De
Monedes, pagues, cambis, e mutacions de aquelles es en lo dit
libre a 34. cartes en lo segona columna, comensa. Iacobus Dei
gracia.

De
quina monede se tenen de pagar Dots e Donacions per
contemplacio de Matrimeni fetes, es en lo matex lloch e
tanbe parla dels altres contractes e vsures e de la
paga dels Dots.

Axi
matex fa mensio la franquesa en dit libre en cartes 35. en la segona
columna, comensa. Nono. Kls. Februarij e en en la franquesa seguent.

De
Florins e ques pugan batre en Mallorques, es en lo dit
libre en 78. cartes en la I. columna 2.3.4. e en la carra
segusnt, comensa. In Dei nomine.

De
Monade prestade e bestreta per la Vniversitat en lo betiment
de Florins consta en libre den Sant Pera en 80. cartes en la 3.
columna, comensa. Nos Ioannes.

De
Monedes parla lo capitol de Leyde en cartes 96. en la quarta columna.

Que
no sia batude nova Monede, es en lo dit libre en cartes
138. en la primera pagina.

Revocacio
de les Monedes de Menorca, es en dit libre en cartes 166. en
la primera pagina, comensa. Nos Ioannes e si la treu se pert (se
lee latreu sepert).

De
Monedes fa la mensio la franquese en libre den Sant Pera en cartes
194. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

Que
los Habitadors del Regne de Mollorques poden treure monedes
de Sicilia, es en libre den Abello en cartes 80. en vn priuilegi
capitular, es en la primera pagina comensa mes avant, &c. y es
capitol II.

Moneda
de Barcelona correga en terres de Rossello e Serdañya
Conflent vallespir e caucholibero es en libre den
Rossello en 65. cartes, comensa. Encare prometem.

Que
Moneda se puxa batre en Mallorques, es en dit libre den Rossello en
dita carta en la segona pagina, comensa. Detenim empero.

De
Monedes parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 78. en la
segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.

Lo
Privilegi de Monede de Or, es en lo libre den Rossello en
cartes 38. en la segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.

Lo
Privilegi de Monede de Argent es en dit libre den Rossello en
cartes 144. en la primera pagina, comensa. Conegam tots.

Revocacio
de vna letra ab la qual era prohibit que vn * cause quis aportaua
entre la Vniversitat, e los monadeis se tractas en Cort del
Señyor Rey, es en dit libre en cartes

271.
en la segona pagina, comensa. Petrus.

En
Mallorques se poden batre 20. marchs
de Argent en libre den Rossello en cartes 376. en la segona
pagina, comensa. Nos Ioannes.

De
Monedes, e Batra aquelles, parla lo privilegi, es en libre den
Rossello en cartes 451. en la segona pagina, comensa. Nos Alfonsus.

Los
Mallorquins son hauts per Catalans, es en libre den
Sant Pera en cartes 162. en la segona pagina, comensa. E mes com los
Mallorquins (falta punto. Hay más adelante otra dictio:
Monaders)

MERCAT.

Que
los disaptes se puxa tenir Mercat, es en libre
den Sant Pera en la quarta carta en la segona columna comensa la
franquese. Noverint Vniversi.

MILITARS.

Que
los Militars comprans Possessions en Reaench (realench,
realenc, realengo) de persones
no privilegiades tenen apagar, de asso parla la
franquese en libre den Sant Pera en la sisena carta en la primera
columna.

Que
en les causes dels Militars sien presos Promens apar en libre den
Sant Pera en cartes 102. en la primera pagina, comensa. Martinus.

Los
Militars a que son tinguts, mireu alt en la dictio Cavallers.

Que
los Militars paguen, e contribuhescan, es en dit libre en
cartes 166. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

Asso
matex es en libre den Rossello en cartes 52. en la segona pagine,
comensa. Encare per nos.

Contra
los Militars novament fets per la franquesa en dit libre den Sant
Pera en cartes 180. en la primera pagina comensa. Ioannes Dei gratia.

Los
Militars en quines coses son tinguts acontribuir, ne com,
mireu en libre den Rossello en cartes 220. en la primera pagina,
comensa. Nos Petrus Dei gracia.

Que
sia servade la Sentencia donade entre la Vniversitat, y
los Militars sobre aquelles coses en les quals dits Militars son
tinguts, a contribuir es en libre den Rossello en cartes
246. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Privilegi
Militar que no poden esser turmentats sino en certs casos tret de vn
libre no autentich que te Mosen Iuan de Loscos,
continuat en libre den Sant Pera en cartes 201. en
la primera pagina, comensa. Iacobus.

MOLL.

Del
Moll parla la franquesa en libre den Sant Pera, comensa. Noverint
Vniversi a la 6. carta en la tercera columna.

MVRS,
MVRADE, VALLS.

Que
en la Reparacio de la Murade han tots a contribuir, e dels
Valls, es en libre den Sant Pera en la 6. carta en la quarta columna,
comensa. Noverint Vniversi.

Asso
matex, es en libre den Rossello en cartes 53. en la primera pagina,
comensa. Encare donam.

Lo
Bisbe, e Clero (se lee Cleto) son tinguts en asso, mireu en la
dictio Clero, e en dictio Clergue.

Les
Cases qui affronten de la Muralle sien enderocades es en dit
libre den Sant Pera en cartes 159. en la primera pagina, comensa.
Alfonsus.

De
adobs de murade se fa mensio en dit libre den Sant Pera e en vna
declaracio entre los de la Ciutat, e de la part forana en cartes 184.
en la segona pagina, comensa. Com entre los Magnifiche Iurats.

La
terça part dels bans pertañy
a la Murade, es en libre den Rossello en cartes 284. en la
segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

MOLINERS,
MVLTVRERS.

De
Moliners, e Multurers parla la franquese. Noverint Vniversi, Es en
libre den Sant Pera en la 15. carta en la segona columna.

Los
Moliners Señors del Molins son tinguts escurar e tenir
condret per llur trast la Sequia de la Ciutat, es en
dit libre en 90. cartes en la 3. columna.
Los Moliners han de
rebre per Multures la setzena part es en libre den Rossello en
cartes 101. en la primera pagina, comensa. Sapien Tuyt.

MOLA DE ANDRAIG.

De
la Mola de Andraix parla la franquesa In Dei Nomine I. columna
den Sant Pera. mire en la 16. carta en la pri(se corta)
Los
drets que lo Señor Rey tenia en la Mola de Andraig ha dats
e Relaxat als Iurats e Vniversitat de Mallorques, es en libre den
Rossello en cartes 146. en la primera pagina, comensa. En Nom de
Deu.
(Falta Andratx)

MARCHA.

No
pot esser donada a estrañy contra contra lo Regne de
Mallorques ne Habitants de aquell, es en libre den Sant Pera a 27.
cartes en la primera columna, comensa. Pateat Vniversis.

De
Marca fa mensio la franquesa en libre den Sant Pera a 27. cartes en
la quarta columna, comensa. Nos Petrus

De
Asso matex se fa mensio en dit libre a 29. cartes en la tercera
columna, comensa. Excellens, & Mag. Principi.

Asso
matex en la Franquesa, o Letra apres seguent en dit lloch.

Marca
no sia feta en la Ciutad de Mallorques, es en dit libre en cartes
137. en la segona pagina, comensa. Encareus Atorgam.

Contra
los Habitadors de Mallorca noy puga haver Marca, es en libre
den Rossello en cartes 208. comensa. Pateat Vniversis.

MOSTASSAF.

Del
Offici de Mostassaf parla la franquesa en libre den Sant Pera
a 27. cartes en la tersera columna, comensa. Pateat Vniversis.

Privilegis
perlants de Mostessaf trobaras en dit libre en cartes
104. 105. y 106. e del Saig, e Carnisser per aquell
elegidors.

E
en 107. cartes, es com lo Mostessaf te conexer de Parets e Finestres
e pot remetre bans, e que ningu no pot comprar mes de 10. corteras
de Forment per revendre, es en dit lloch.

Es
axi matex la Iurisdictio de aquell en 108. cartes en dit libre per
tot.

E
lo dit Mostassaf no es forçat tenir tanda, es en dit libre e
en dita carta 109. en libre den Sant Pera.

E
que los Carnissers privats sien per ell matex restituits e del salari
de aquell, es en 109. cartes en dit libre.

E
del dit Offici parla la franquese en libre den Rossello en cartes
321. en la primera pagina, comensa. Iacobus,

Que
lo Mostassaf regesca com aquell de Valencia, es en libre den Rossello
en cartes 321. en la segona pagina comensa. Pateat Vniversis.

Del
Saig del Mostassaf e de la revocacio de aquell, parla la franquesa en
libre den Rossello en cartes 322. en la I. pagina, comensa. Petrus
Dei Gratia.

Certa
Revocacio de vna provisio del Mostessaf obtesa del Señyor
Rey es en dit libre en cartes 322. en la 2. pagina, comensa. Nos
Petrus.

Que
lo privilegi del Mostassaf sia servat, es en dit libre den Rossello,
en cartes 323. en la primera pagina, comensa Petrus Dei gratia. E en
dit libre en cartes 324. en la primera pagina, comensa. Petrus.

Asso
matex en dit libre en cartes 325. en la primera pagina, comensa.
Petrus

Que
lo Mostassaf conega de Parets, Finestras,
e Enbans, es en dit libre en la matexa carta en la segona
pagina, comensa, Nos Petrus.

Lo
Mostassaf de Mallorques pot fer crides, e Remetre bans, es en dit
libre en cartes 276. en la primera pagina, comensa, Petrus.

Lo
Mostassaf pot restituir en lo Offici los privats de aquell, en
dit libre den Rossello en cartes 315. an la I. pagina,
comensa. Petrus Dei gratia.

Lo
Mostassafos son tinguts a tenir Taula per 10. Añys, es en libre
den Rossello en cartes 325. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.

Que
lo Mostassaf hage lo salari acustumat, es en dit libre en cartes 326.
en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Lo
Mostassaf te a fer dels Emoluments tres parts la I. al Señor Rey:
la altre per ell: laltra als macips o socios
per llurs treballs, es en la pragmatica de Mosen Huc de
Anglesola en cartes 114. en la primera pagina, comensa. Item com nos
volent. e en lo capitol apres seguent , es tingut tenir Tavla.

MERCADERS.

Los
Mercaders son salvos, e segurs en lo Regne de Mallorcas sian
de quines Nacions vulla, ensemps ab ses
mercaderies, es en libre den Sant Pera a 27. cartes la quarta
columna, comensa. Nos Petrus Dei Gratia, sens perjuy de les restans
franqueses.

Los
Mercaders passants per Mallorques ab mercaderies no son tinguts pagar
mes deIs qui son acustumats, es en libra den Rossello en cartes 171.
en la segona pagina, comensa Namfos.

Los
capitols atorgats per lo Señor Rey als Mercaders que sian servats,
es en dit libre den Rossello en cartes 446. en le I. pagina,
comensa. Martinus.

Los
Notaris entren per Marcaders, mireu en la dictio Notaris.

MENAMENTS
PENALS.

Manaments
Penals nos poden fer, es en libre den Sant Pera en cartes 31. en la
quarta columna, comensa. Sancius Dei gratia.

Que
no sian fets Manamens a patrons de Navilis de llevar
missatgers del Regne, es en dit libre en cartes 130. en la segona
pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

No
poden esser fets Manaments a Notaris de no presentar Requestes e
protestacio, es en dit libre en cartes 130. en la segona pagina,
comensa. Petrus Dei gratia.

Que
no sian fets Manaments penals, es en libre den Rossello en cartes
450. en la I. pagina, comensa. Sanctius Dei gracia, est eadem que est
in libro den Sant Pera. .

MERCADERIES
E FET MERCANTIL.

Per
fet Mercantil algu pot esser pres, o detingut, e encara que sia Dona
in libro den Sant Pera en cartes 31. en la primera columna, comensa.
Item per deposicio.

En
les Mercaderies, e altres coses, es primer lo Venedor que
qualsevol altre creditor, mira baix en la dictio Venedor en
cartes 69.

MASSIONS
DE PLETS. (messions, despeses, gastos de pleites, pleitos)

De
Massions de Plets parla la franquesa en libre den Sant Pera en 83.
cartes en la tersera columna, comensa. En Nom de Deu sia.

MOROS.

Moro,
mira devall en la dictio Sarrayns, e si Moros en la
Illa seran presos no puga esser feta Questio als qui presos los
hauran, es en lo capitol de Leyda 33. en les 98. cartes den
Sant Pera en la primera columna.

METGES.

Los Metges han demenar llur Salari dins lañy alias aquell no
poden demanar, es en cartes 95. en libre den Sant Pera en lo 9.
capitol de Leyda.

MANLLEVTA.

De
les Manlleutes dels delats parla lo capitol de Leyda 16. en libre den
Sant Pera en 96. cartes en la primera columna, e de Manleutes parla,
e dispon la franquesa en libre den Sant Pera en cartes 138. en la
primera pagina, comensa. Encareus atorgam.

Si
algu pendra a Manlleuta la persona de altre pot restituir aquella
encare que non sia requeste, es liberat de la Manlleuta en
libre den Sant Pera en cartes 31. en la primera

columna,
comensa. Item si aliquis manuleuauerit.

De
Manleutes parla lo capitol 30. en libre de corts Generals en cartes
16. comensa. Item que totes Manleutes fetes, &c. y passat
lo Añy la Manleuta, es nulla.

MONADERS.
(Hay otra dictio Monaders al comienzo del apartado M, un poco más
arriba)

Del
Privilegi dels Monaders e contra aquells, es en libre den Sant pera
en cartes 102. en la primera pagina, comensa. Nos Alfonsus.

Los
Monaders poden esser executats en certs casos per lo Executor, es en
libre den Sanct Pera en cartes 118. comensa. Petrus Dei gracia.
De
Monaders parla la franquesa en dit libre en cartes 148. en la primera
pagine disposant que contribuescan, comensa Alfonsus.

Privilegi
contra los Monaders, es en dit libre en cartes. 102. en la primera
pagina cotat lo marge, comensa. Nos Alfonsus.
Privilegis de
Monaders lo qual se preten, es revocat es en libre den Sant Pera en
cartes 163. en la primera pagina, comensa. In Iesuchristi nomine.

Sobre
los Talls de Forment pagadors per Monaders parla la franquesa en
libre den Sant Pera en cartes 174. comensa. Ioannes Dei gracia.

Sobre los Monaders, e Alcaldes quals son franchs dispon la
franquese en dit libre en cartes 175. en la segona pagina, comensa
Ioannes Dei gratia.

Moneders
pagan en partio de Blats en dit libre en cartes 188. e
189 en lo principi de dita carta, comensa lo privilegi
Nos Ioannes.

Los
Monaders hagen de contribuir en les aiudes, axi com los de
Barcelona, es en libre den Rossello en cartes 219. comensa.
Petrus Dei gratia.

Revocacio
de vna Lletra Real ab que manava lo Señor
Rey que la causa quis menava entre la Vniversitat,
e Monaders fos portada en cort Real, es en libre den Rossello en cartes
271. 2. pagina, comensa. Petrus.

Los
Monaders son tinguts fer dret per les Imposicions e aiudes devant lo
Execudor, es en libre den Rossello en cartes 333. en la primera
pagina, comensa. Petrus.

Los
Monaders no poden esser admesos a Consellers ni a Iurats, si donchs
no renunciauen a llur franquesa, es en la pragmatica de Mosen
Huc de Anglesola en cartes 98. en la segona pagina en lo 33. capitol.

Algu que sia franch no pot regir Offici de la Vniversitat sens que no
renuncia, es en libre den Abello en cartes 69. en la segona pagina
columna, segona, comensa. Item Señora Molt Excellent.

MISSATGERS,
MISTATGES.

De
salari de Missatges mireu en dictio domestichs.

Los
Missatgers qui van al Señor Rey no poden esser impedits que
no vagen, es en libre den Sant Pera en cartes 130. en la segona
pagina, comensa. Petrus Dei gratia, e de Missatgers mireu devall en
laltra dictio Missatgers.

MESVRATGE.

De
Mesuratge parla la franquesa vn mot en libre den Sant Pera en cartes
137. en la primera pagina, comensa. Encareus atorgam.

MORBERS.

Capitols
dels Morbers en lo Extraordinari del Añy M.CCCC.LXXV.
(1475) segons en lo libre de dita Capitulacio dels Morbers.

MALIFICIS.

Que
algu pres per Malefici sia Iutjat dins 30. dies, es en libre den Sant
Pera en cartes 138. en la segona pagina.

Que
los Maleficis se pugan pasificar
e diffiinir per bons Homens, ans de esser fet clam a la
cort mireu en dictio pacificar malificis, e en la
dictio Catius.

MENESTRALS,
E ARTESANS.

Que
los dits si volen Advocats quels sian donats mitgensant degut
Salari, es en libre den Sant Pera en cartes 162. en la primera
pagina, comensa. Nos Alfonsus.

MVLES.

Qui
haura 55. Añys puxa caualcar Mula, es en libre
den Sant Pera en cartes 152. en la primera pagina, comensa. Nos
Alfonsus.

Licencia
que puxen cavalcar Mules tenint vn Rossi, es en
dit libre en cartes 158. en la segona pagina, comensa. Alfonsus.

Que
cascu puga cavalcar Mul, o Mula sens incorriment de alguna
pena, es en dit libre en cartes 161. en la I. pagina, comensa. Nos
Ioannes.

MATRIMONIS.

De
Clandestins Matrimonis parla la franquesa en libre den Sant Pera en
cartes 166. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes (se lee
Ioanues).

E
de aquesta materia parla la franquesa en libre den Rossello en cartes
214. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Les
Dones nos Gosen casar ni fer matrimoni ab
llurs Esclaus, que comprats hauran, es en libre den Rossello
en 305. cartes 2. pagina, comensa. Petrus.

MALLORQVES,
E MALORQVINS.

Los
Malorquins son haguts, y reputats, per Catalans
naturals es poden alegrar de Officis, e Binificis
del Principat de Catalunya, e de les Costitucions
Generals de Cataluñya, Privilegis, e vsatges,
de la Civtat de Barcelona, es en libre den Sant Pera en cartes
162. en la segona pagina comensa lo capitol. E mes com los
Mallorquins.

Que
la Ciutat de Mallorques sia aguda per patria
comuna, e cascu puxa en aquella esser convengut, es en
lo dit libre en cartes en la primera pagina, comense.
Nos Ioannes.

MESTRA
DE GVAITA.

Del
mestra de Guaita, e dels Esclaus parla la franquese en
libre den Sant pera en cartes 168. comensa. Ioannes Dei gratia.

Los
capitols del mestra de Guaita son en dit libre en cartes 190.
comensant en dita carta fins en cartes 193.

Addicions
de Capitols de mestra de Guaita son en dit libre en cartes 196. en la
segona pagina, comensa. Primo com fos ordenat.

Que
lo mestre de Guaita de la Ciutad exercesca los Capitols fets
contra los Catius, es en libre den Rossello en cartes 282 en la
segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Los
Capitols de mestra de Guayta son per semblant en libre den Rossello
en cartes 362. e duren fins en cartes 365.

Lo
Privilegi del mestra de Guayte es en libre den Rossello ensemps ab
altres coses en aquell contengudes en cartes 366 en la segona pagina,
comensa. Nos Ioannes.

MASSAMODINES,
MORABATI, MONEDATGE.

La
Sentencia del Morebati, consta en libre den Sant Pera en cartes 183.
comensa. Spectabilis, & Magnificus (se lee Magni ficus, con un
espacio bien definido) en la primera pagina.

De
Massamodines, e Morabatins se parle en libre den Rossello en cartes
77. en la primera pagina, comensa. Sapien Tuyt.

Que
havents, o possehints bens valents 10. lliures pach lo morabati, es
en libre den Rossello en cartes 80. comensa. Sapien Tuyt. en la
segona pagina, e del dit morabati parla la dita franquesa en la carta
seguent de aquella en la primera pagina.

Lo
morabati del fogatge nos paga sino de set en set
Añys, es en libre den Rossello en cartes 287. en la segona
pagina, comensa. Nos Petrus.

Que
per anticipar la paga del monedage al Señor Rey no sia fet
perjuy a les franqueses del Regne, es en libre den Rossello en cartes
289. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.

MONESTIR
DE SANTA MAGDALENA. (Malena)

Les
67. quorteras de Forment cens.
Que la Vniversitat fa el dit Monestir no fossen venudes, es en
libre den Rossello en cartes 259. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei gracia.

MENORS.

Les
difinicions que fan los Menors e Adults, llurs tudors y
Curadors mireu en dictio diffinicions.

Los
menors de 20 Añys no sien admesos, a Concellers, ne algun Offici de
la Vniversitat, es vn Capitol de la Pragmatica de mosen Huc de
Anglesola en cartes 118. en la segona

pagina,
comensa. Item Statuim, e ordenam.

MANTELLS
DE BAGASSES.

Lo
Governador no pot guiar Mantells a les Bagases, es en libre
den Rossello en cartes 429. en la segona pagina e lo Balle, e lo
Vaguer ho tonen a fer sin tenen privilegi,

comensa.
Martinus.

MVNITIONER.

Lo
Municioner pot tenir altre Offici, es en libre de les municions ço
es en lo principi quant se provehi, e comensa. Dit Offici.

MISSATGERS.

De
Salaris de Missatgers mireu en la dictio Salaris, e si poden haver vn
escrivent a despeses de la Vniversitat, mireu en la Pragmatica de
mosen Huc de Anglesola en cartes 100. en la segona pagina en lo
principi, comensa. Statuim encara, es lo capitol 41. e en lo capitol
seguent 42.

E
axi matex tals missatgers poden esser forsats en lo capitol seguent
43. en dita carta, e essent los vns en cort no ni pugan anar de
altres en lo capitol seguent 44. en la matexa carta e lloch e en
carta 101. que Iuren en poder del Governodor en la primera
pagina en lo capitol 45.

Ques
poden tremetre tres Syndichs, o Embaxadors ço es dos de la Ciutat, y
hu de la part Forana, apar en lo libre del Novell Reçiment
folio 20. y la forma com se han de elegir, es en lo matex lloch
capitol, incipit. Item *statuim e ordenam que los missatgers, &c.
Com
anaren a la Magestat del Rey en Pera dos Iurats y apres sis
embaxadors elegits per lo Concell General vide in libro den Sant Pera
folio 99. comensa. Pateat Vniversis quod Nos Petrus, &c. Y aqui
es com lo Rey *ignala lo Concell (siguiente página Consell)
de la Ciutat.

Mallorquins
poden liberament Navagar en Alexandria Chypre, y
demes terres del Solda tenint llicencia del Papa consta
en una Transactio feta per lo Señor Rey en Pera y los Iurats de
Mallorca del libre den Abello folio 12.

Mostessaf
en el donar preu a les Robes per fer tres dies deu pendra parer, y
Resolucio delos Magnifichs Iurats. libre Extraordinari 1586.
folio 280. y 333. y Extraordinari. 16.

Iuni
1587.

Mostessaf
no pot donar lloch se fassen tres dies sino en
el Porxo de Plassa, y de la intervencio, y resolucio dels
Magnifichs Iurats en lo preu deu fer fe en la bollete el
Secretari de le Vniversitat, vide Decret. de sa
Illustricima en libre de Decrets f.

Mandatos
penals de bens propris nos poden fer a los Magnifichs Iurats Abell
folio 165.

Moneda
ques treu del Regne es perduda, o senblant quentitat
libre den Sant Pera folio 166. pagina primera sub tali signo. (cruz,
creu ).

Mostessaf,
y sos privilegis en Rossello nou folio 271. & vsque.

Mostessaf
ha de conexer dels fravs cometen los Famiars del Sanct Offici
en libre vert folio 117. pagina primera capitol segon.

Mostessaf
es Iutge General de totes les Vitualles del present Regne, y dels
fraus cometen los Compradoes dels Delmes del Señor Rey, y
Bisbe, y capitol en libre den Sant Pera folio 122.

Monaders
han de contribuir en talls per Barcas de Forments en
dit libre folio 174.

Mallorca
esta vnida ab la Corona de Arago Rossello nou folio
124.

Mallorquins
poden recorrer a la Magestat a representarli agravis, (greuge,
greuges) Abello folio 86. pagina primera comensa. Ceterum
estatuimus.

Mallorquins
poden negociar ab Moros Rossello fol. 8. & 154.

(salta
página) Morbaria com se ha de regir Carta Real dat. en Madrid a
31. 8bre. 1653. folio 127. del libre de cartes Reals de cuberta de
fust Altre folio 131. dat en Madrid a 4. maig 1654.

Morbo,
o Peste, el obviarse, y preservarse specta principalment a los
Iurats: Carta Real dade en Madrid a 23. Dezembre 1622. folio 63. del
libre de cartes reals de cuberta de fust tambe es folio 131 del libre
de cartes reals ab cubertas de plegami.

Moretorias,
dilecions, ni altre genero de entretenimens a favors de
Debitors Censalistes no puga concedir la Señor Rey ni
sos Ministres, ni impedir al Creditor Censaliste le execucio encara
que la major part dels Creditors hi vingues be capitol 58. de les
Corts de Monsó Añy 1375. en libre de Corts Generals.

Ministres
extraordinaris per castigar algun crim, no pot ser embiat per
lo Señor Rey sino ques dega iudicar per los Iutjes Ordinaris capitol
37. de les corts de Monsó del Añy

1363
en libre de Corts Generals.

Mostessaf
te Iurisdictio sobre Familiars del Sant Offici vide Familiars.

Mercaderies
qui es tresbalsen, no deuhen dret vide Dret.

Mallorquins
no poden esser trets a Pledetjar fora Regne: Rossello nou folio 7. 78
& 222.

Mallorquins
no poden esser detinguts en Galeras si no son condemnats per
sos crimns: en libre den Sant Pera folio 185. pagina primera,
& segona.

Mallorqui
qui es sentira agravat de algun mandato del
Señor Rey, y voldra acudir a se Magestat sobresega la Cort.
Rossello nou folio 3.

Mandatos
penals de bens propris nos poden fer als Magnifichs Iurats Abello
folio 65. columna quarta en lo cap. Item Señora Molt Excellent com
per provisio Real. &c.

Militars
en que, y com han de contribuir en Rossello nou folio 172.

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 5

Núm. 336. Tom. 20. Fol. 1657.

Al molt reverends nobles et honorables senyors del consell residint en Tortosa. - Molt reverends nobles et honorables senyors: certifficam vostra saviesa com ara novellament ses seguit quel vizcomte de Narbona no curant de la treua que ha fermada et jurada ha fet correr en una vila reyal et ha fet rescatar certa quantitat de moneda que ultra axo li han fet prou dampnatge et fan continuament tant com poden donant entendre a la gent que vosaltres sots aqui en gran tribulacio et affany et que noy podrets enviar soccors per la qual raho la nascio sardescha pren gran audacia et es gran dubte que no assagen qualque novitat et fer rebellar quant hi yo comte y capita davall scrit haguera ja cavalcat en aquella encontrada mas es fort luny et apres de les encontrades quis tenen per lo dit vezcomte et la gent darmes qui es aci no son ne basten a CL de cavall et noy poria cavalcar sens gran perill: mas tinch mon aleujament a Sentlluri per deffendre et guardar les viles et encontrades qui son prop les quals ab pocha descusa sino per dubte que han de vosaltres pendre la volta contraria. Lo dit vezcomte es guast en la persona et aço per una cayguda que feu dun cavall. Perque molt reverends nobles et honorables senyors vos placia enviar hinc gent de cavall et ballesters et caxes de viratons car no ninch ha et son hinc fort necessaries et lo fet daquesta illa
qui sta en fort poch vindra prestament a la conclusio ques pertany: et nou vullats metre si a vosaltres senyors plaura en dilacio ne en tarda car la gent darmes qui es aci de fet han delliberat partir sinch et no hinc volen pus aturar: et en veritat han hinc servit fort altament et sonne fort mal remunerats et no sinch trobara manera de esser soccorreguts ne de haver algun sosteniment: et si la dita gent darmes sinch parteix en aquella hora totes les terres reyals seran rebelles. Scripta en castell de Caller a III dies de març del any MCCCCXII - Lo comte de Quirra rector et capita et consellers de castell de Caller apparellats a vostra honor.

Núm. 337. Tom. 20. Fol. 1648.

Als molt egregis reverends nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya ajustats en la ciutat de Tortosa. - Molt egregis reverends nobles et honorables senyors: ja ab altres vos havem scrit com dimarts a XII del mes de janer prop passat arribam et ab bon salvament prenguem terra en la vila de Trapena. En apres senyors devets saver que per falta de cavalcadures no poguem fer nostre cami vers la ciutat de Palerm fins dimecres que comptavem XX del present mes lo qual dia partim de la dita vila et anam dormir a Alcamo et alli haguem nova certa que lo egregi baro mossenyer Bernat de Cabrera ab certa gent darmes de nit per via descalament et en altra manera era entrat dins la ciutat de Palerm e que la senyora reyna sera recollida en una galera de mossenyer Ramon Torrelles que era en lo port de la dita ciutat. En laltre jorn que fonch dijous continuam nostre cami et anam dormir al monestir de Sant Marti prop la dita ciutat: e lo divendres seguent per lo mati abans que partissem del dit monestir haguem nova certa que la dita senyora sabent que nosaltres erem arribats en lo monestir nos sperava ab la dita gualea prop la dita ciutat ço es en la mar davant Sent Jordi: perque decontinent cavalcam et entram en la ciutat et anam descavalcar al monestir de frares menors et haud cert parlament et consell entre nosaltres tornam cavalcar et anam al loch hon era la dita galera davant Sant Jordi et entram en aquella et fem reverencia a la dita senyora conplanyentnos molt del cas inoppinal et esser en que era: e com la dita senyora stant alli indegudament et a sa gran minua sen volgues anar nosaltres soplicam et requerim la sua senyoria axi de paraula com en scrits que nos volgues lunyar daquelles partides et que li plagues declinar et devallar a qualque vila o castell maritim prop la dita ciutat per dar manera que poguessem parlar et tractar ab la sua senyoria de una part et ab lo dit mossenyer Bernat de la altre los negocis et fets per que erem tremesos: la qual cosa la dita senyora nos atorga graciosament et de fet. A tracte de nosaltres es exida et entrada dins lo castell de Solento lo qual lo castella del dit castell ab certes seguretats que nosaltres li havem fetes ha mes en poder nostre et tenim aquell be guardat per tuicio de la persona et servidors de la dita senyora. E noresmenys per major guarda salvetat e tuicio de la dita senyora havem fet que lo dit mossenyer Ramon Torrelles ab la dita sua galera stara davant lo dit castell per cert temps durant los tractes damunt dits et ab nosaltres ensemps ha pres carrech de la custodia del dit castell a fi que si alguna novitat se assajava fer per terra contra la dita senyora que ella sen puga anar lla hon li placia ab la dita gualea. E essent la dita senyora dins lo dit castell dissapte a XXX del dit mes premeses condignes recomendacions foren donades les letres de crehença per vosaltres senyors et per la ciutat de Barchinona a la sua senyoria trameses les quals vistes et legides per la dita senyora fonch respost queus regraciava molt lo sentiment que haviets dels divis et debats que eren entre ella et lo dit mossenyer Bernat e la tramesa de la vostra missatgeria. E mes avant lo dia fonch feta una proposicio et collacio en comuna audiencia davant la dita senyora et tots quants esser volgueren presents en aquella: e feta la collacio damunt dita per spatxament splicada et alli matex presents alguns de son conssell la dita crehença fonch a la sua senyoria largament explicada: et feta fi a aquella recitats a nosaltres alguns greuges que segons dix per lo dit mossenyer Bernat li eren stats fets fonchnos respost que ella dita senyora era apparellada de metre en poder nostre tots los fets et debats que havia ab mossenyer Bernat et fer tot ço que nosaltres coneguessem esser just et rahonable et aço per honor de la corona Darago et principat de Catalunya et per lo beneffici et conservacio daquest regne de que nosaltres senyors li haguem moltes gracies. Esse seguit que apres havem treballat et treballam continuament en pacifficar et concordar la dita senyora ab lo dit mossenyer Bernat ab aquella major diligencia que havem pogut ni podem: encara senyors no som en alguns termens çerts de concordia de que bonament vos pugam scriure empero tenimnos per dit que si plaura a nostre Senyor los fets vindran a bona conclusio cor los barons qui mantenen la part de la dita senyora et guarrejan ab lo dit mossenyer Bernat ço es lo comte Anthoni de Munchada lo comte Rigoroso lo comte Matheu de Munchada lo comte Matheu de Vintimillia mossenyer Sanxo Roiç de Lihori almirall mossenyer Galçeran de Santa-Pau mossenyer Johan de Munchada mossenyer Johan Voloto de la Valba mossenyer Pedro de Munchada et molts altres cavallers et gentils homens en nombre de DCC rocins dissabte prop passat foren davant aquest catell de Solento et los dits comtes Anthoni et mossenyer Galceran aturaren dins lo castell dessus dit et parlaren ab la dita senyora et ab nosaltres et axi ells com alguns altres dels dits barons hannos offert que dels debats que han ab lo dit mossenyer Bernat faran tot ço que a nosaltres sera vist esser just et rahonable et sen arreglaran a consell nostre et faran tant com en ells sia ques faça la concordia entre la dita senyora et lo dit mossenyer Bernat. Mes avant senyors havem noves que en la ciutat de Mecina es arribat un bisbe legat quis diu del papa Johan darrerament elegit e crehat ab tres galeas et que la dita ciutat lo ha be acollit: lo qual davant tot lo poble ha proposat et feta gran arenga et sermo demanant la possessio daquest regne en nom del dit papa Johan et sgleya de Roma dihent que per ço com los reys passats daquest regne qui tenen aquell a cert temps en feu de la dita sgleya no han pagat lo dit çens lo regne es caygut en comis de la dita esgleya: perque la dita ciutat et tot lestreticat daquella lo obeix exceptat lo castell de la ciutat et hanlo mes en possessio de Milloso quis tenia per la dita ciutat. Mes avant se diu que lo dit legat ha portada gran quantitat de moneda et acorda et dona sou a molta gent et la dita ciutat fa grans empraments per cavalcar la illa et havem gran dubte que no sia contra la nostra nacio: e per aquestes coses la dita senyora et lo dit mossenyer Bernat et los dits barons crehem se acordaran abans que no farien car posat cas sien una cosa et una defensio hauran prou fer sinch puixen sostenir et conservar simateixs et lo dit regne. Deus per sa merce hi provehescha per forma que sia be de nostra nacio et beneffici et conservacio del dit regne a la casa Darago. Darrerament senyors ab gran desplaer vos certifficam quel dia prop passat a V hores de la nit lo reverend abbat de Sanctes Creus passa daquesta vida et rete la anima a Deu per accident de malaltia de febre continua que li ha durat XI jorns de quens dolem molt et no sens raho. Part aço senyors lo dia present mossenyer Archimbau de Foix et lo comte Artal de Luna ab la galea del dit mossenyer Ramon Torrelles son vinguts aci per parlar et tractar ab la dita senyora reyna quels divis et debats que son entre ella et lo dit mossenyer Bernat se leven de carrera. Als a present senyors nous scrivim: mas per avant Deus volent scriuremvos de tot ço quis seguira dels fets de nostra ambaxada. E tingaus molt
egregis reverents nobles et honorables senyors la gracia del Sperit sant en sa guarda. Scrita en lo castell de Solento a XV dies de febrer del any MCCCCXII. - Los missatgers del principat de Cathalunya a vostre servey et plaer apparellats.

Núm. 338. Tom. 20. Fol. 1662.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya ajustat en la ciutat de Tortosa. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: apres queus haguem scrit ses seguit quel dia passat que comptavem XVIIII del present mes hora de tercia tornaren aci davant aquest castell tots los comtes barons nobles cavallers et gentils homens qui son en aquest regne parcials et de obediencia de la senyora reyna ab aquella gent darmes en nombre de que en nostres letres vos havem feta mencio et mossenyer Sanxo Roiç de Lihori almirall lo comte Anthoni de Munchada lo comte Rigoroso mossenyer Johan de Munchada mossenyer Galceran de Santa Pau et alguns altres homens de cap vengueren al peu de la torre stant la senyora reyna a una finestra ferenli reverencia et diguerenli algunes paraules publicament davant tot hom que no eren de gran effecte perque no les curam recitar: e a instancia et prechs de nosaltres anarensen decontinent et feren la via de ... E apres que foren partits no triga una hora que lo noble baro mossenyer Bernat de Cabrera sabent quels dits barons hinc eren venguts fonch aci ab lo comte Artal de Luna mossenyer Archiambau de Foix et altres nobles barons cavallers et gentils homens de sa partida en nombre de DCC a caval batalla arrenglada ab intencio de combatres ab ells e posas davant lo dit castell et no presumia hom que fossen XXX de una part o altre mes o menys. E aximatex lo dit mossenyer Bernat lo comte Artal mossenyer Archiambau et alguns altres pochs en nombre vingueren al peu de la dita torre et feta reverencia a la dita senyora qui stave a la dita finestra tornarensen a Palerm: et Deus per sa merce ha volgut que nos son encontrats ne vists car si vists se fossen james no hac tan mala jornada en aquest regne. E per lunyarlos de occasio et que scandol et dan no sen seguissen entre ells vehents que aci nos pot finar axi prest com volriem los actes de la concordia que menejam: havem consellat a la dita senyora ques partescha del dit castell ab la gualea de mossenyer Ramon Torrelles sen vaja al castell de Cathania com siam certs que los dits barons faran aquella via matexa: e tenimnos per dit que partida de nosaltres la acompanyarem per be avenir dels negocis que tractam los quals son en bon apuntament et confiam que finaran en breu. Dema que sera diumenge la dita senyora de tot cert partira daçi: si temps hi ha si plaura a nostre Senyor los fets vindran a bona conclusio segons cobejam et scriuremvos ço quen sera per avant. E tingaus molt reverends egregis nobles et honorables senyors en sa guarda la Divinitat sancta. Scrita en lo castell de Solento a XX dies de febrer del any MCCCCXII. - Los missagers del principat de Cathalunya a vostre servey et plaer apparellats.

Núm. 339. Tom. 20. Fol. 1664.

A los muyt reverendes egregios nobles el (et) honorables senyores el parlament general del principado de Cathalunya. - Muyt reverendes egregios nobles et honorables senyores: Como por razon de la utilidad publica de aquesti regno el parlament presente hayamos prorogado a la ciudat de Çaragoça: por aquesto a las vuestras reverencias noblezas et honorables saviesas las cosas anteditas notificamos: las quales nostre Senyor quera de bien en millor prosperar. Scripta en Alcanyiç a XXVI dias de março del anyo mil quatrecientos dotze. - El parlament general del regno de Aragon apparallado a vuestra honor.

Núm. 340. Tom. 20. Fol. 1664.

A los reverendes padres en Christo et a las otras nobles et honorables personas del parlamento del principado de Cathalunya.- Reverendes padres en Christo: Yo el infante don Ferrando nieto del muy noble rey don Pedro Daragon que Dios perdone vos envio mucho saludar e asomesmo a las otras nobles et honorables personas del parlamento del principado de Cathalunya ayuntadas en el parlamento de Tortosa como aquellos que mucho amo et precio pora quien querria que Dios desse mucha honra et buena ventura. Bien creo que sabedes como fasta aquin la cibdad de Valencia ha stado contraria de la oppinion de la justicia por causa den Bellera guovernador de la dita ciudat que agora morio et de otros sus adherentes que eren parciales del comde de Urgell et contrarios de la justicia et enbargadores et perturbadores de la terminacion dela teniendo enduzidos los pobles con falsas maneras et informaciones en danyo de la republica de la qual han seguido muertes de muchos que eran innocientes: et pues a nuestro Senyor ha plazido que los tales de mala intencion non hoviessen lugar de enbargar mas la justicia et com su ajuda la dita cibdat es resudita a la oppinion de la justicia e porque sus regnos por la tardança de la declaracion han padescut et padesçen de cada dia muchos danyos et males que les se de grand clamor por los pueblos: por ende vos ruego que acatando los danyos et males que se han seguido e speran seguirse por la tardança de la declaracion por los tales de mala intencion que han tenido et tienen enduzidos et enganyados los pueblos por enbargar que pacifficamiente non se pueda fazer la dita declaracion: vos plega por ben publico dessos regnos de traballar con grande diligencia por tal manera que la declaracion se faga lo mas en breve que seyer pueda dando grande acyezina en ellos porque non se tarde mas en lo quel serviredes a Dios et faredes lo que deviedes e yo gradecervoshe mucho. E si algunas cosas de aci vos plazieren que yo buenamente pueda fazer por onra de vosotros scrivitmelas et yo fazerlas he de grado. Scripta en la cibdat de Cuenca a XIIII dies de março.- Yo el inffante. - Yo Diego Ferrandez de Vadillo escribano de mi senyor el infante la fiz scrivir por su mandado.

Núm. 341. Tom. 20. Fol. 1666.

Als molt reverends nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverends nobles et honorables senyors: nosaltres tremetem una letra patent al honorable micer Guillem de Vallsecca ab la qual lo pregam et requerim que dins VIII jorns apres que li sera presentada sia aci en la vila de Casp hon nosaltres som segons en la dita letra es contengud. Pregamvos axi affectuosament com podem que sobre la partida del dit micer Guillem vos placia fer gran et sobirana instancia de guisa que dins lo dit temps et encara pus prest si fer se pora ell sia aci car de la triga se porien seguir turbacions et dans qui deuen esser ab tota diligencia squivats: et en aquesta forma scrivim als altres absents dels nou. E sia molt reverends nobles et honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Dada en lo castell de Casp et sagellada de ordinacio dels dejus scrits ab lo sagell del reverend bisbe Doscha a XXVIIII dies de març del any MCCCCXII.- Pere archabisbe de Tarragona Domingo bisbe Doscha Francesch Daranda Berenguer de Bardaxi et Bernat de Gualbes dels nou deputats a investigar e publicar nostre rey et senyor per justicia apparellats a vostra honor.

Núm. 342. Tom. 20. Fol. 1666.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya resident en la ciutat de Tortosa. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: De vostres reverencies magnituds et honorables savieses havem resehebuda una letra portan a
nosaltres sobirana consolacio alegre dolçor et bon repos denteniment com per aquella som stats certifficats de la eleccio feta ab bona concordia de tots los parlaments de tals et tan virtuoses persones per conexer et maniffestar qui per mera et pura justicia deu esser nostre vertader rey et senyor: la qual cosa crehem fermament esser procehida de sola inspiracio del sant Sperit: de que molt reverends egregis nobles et honorables senyors seguints vostre loable consell lo dia de la sancta Anunciacio de la gloriosa Verge Maria havem aci feta solempna et devota processio general per la vila ab solempna missa et sermo retents gracias et lahors a nostre Senyor Deu de la dita benaventurada eleccio et orant a ell et pregant que per sa infinida clemencia li placia los coratges de les dites nou persones en lo dit acte illuminar: les quals oracions et pregaries entenem ab lo adjutori divinal continuament frequentar no oblidant star recelosos et ben avisats en la custodia guarda et bon stament daquesta vila juxta vostre notable et bon consell. E ab tant molt reverends egregis nobles et honorables senyors sia la omnipotencia divinal endreç et proteccio vostra. Scripta en Perpenya a XXVIIII de març del any MCCCCXII.- A tota vostra honor et servir prests los consols de la vila de Perpenya.

Núm 343. Tom. 20. Fol. 1672.

Als molt reverends nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cahtalunya. - Molt reverends nobles et honorables senyors: Vostra letra havem rehebuda ab les croniques et trellats de testaments que per los deputats et sis persones vos son stats tremesos: de que havem haut plaher. A present nos occorre que havem mester lo testament del senyor rey en Johan lo qual porets haver de la senyora reyna dona Yolant o den Pere de Benviure o trellat autentich de aquell. Item lo testament del senyor rey en Marti lo qual rehebe en Ramon Çescomes et la carta que fonch feta de la disposicio de la successio remesa a justicia rehebuda per lo dit en Comes de la qual devets haver aqui trellat autentich. Item mes los originals de les allegacions de Butrigal de Rayner et de Paulo de Leatzeris les quals deu haver micer Johan Dezpla. Item les allegacions den Çahera sobre la dita successio les quals ha micer Francesch Çasala. Pregamvos molt affectuosament que donets orde et manera que al pus prest que fer se puscha nosaltres hajam aci les dites coses: si altres coses nos occorraran que hajam mester decontinent vos scriurem. Nosaltres molt reverends nobles et honorables senyors tantost que fom aci vos scrivim com erem arribats et de les persones que trobades hinc haviem: et a XXIX del present mes se presenta a aquells que hinc erem un procurador del duch de Guandia et dona una cedula quis mencionava com lo dit duch tremet certa ambaxada sobre la prossequcio de son pretes dret. Aquell jorn matex fonch desliberat scriure a vostres reverencies nobleses et honorables savieses et a micer Guillem de Vallsecca et als altres absents dels nou en la manera que en les letres a vosaltres et al dit micer Guillem dreçades porets haver vist. Fraderich nos ha presentada una letra la qual o effecte de aquella crehem ja esser presentat a vosaltres. Altres coses nos sinch son seguides mas axi com succehiran los affers scriurem de aquells a vostres reverencies nobleses et honorables savieses les quals nostre Senyor Deus conserve et endreç en llurs affers. Scrita en lo castell de Casp a XXXI de març del any mil CCCCXII. - Larchabisbe de Terragona et Bernat de Gualbes apparellats a vostra honor.

Núm. 344. Tom. 20. Fol. 1673.

Als molts reverends nobles et honorables senyors lo parlament general del principal de Cathalunya. - Molt reverends nobles et honorables senyors: vostra letra havem hauda ab la qual nos pregats que sobre la custodia et regiment daquest castell metam persona bona et notable et tal que sia experta en semblants affers guardant la honor daqueix principat: a la qual vos responem que tots los qui som aci presents nos som maravellats perque no havets scrit a tots axi com a nosaltres car tots hinc som per tots comunament: perque daci avant nos sembla puscats dreçar a tots les letres queus plaura tremetrens sobre affers dels quals sia comu lo carrech. Al fet de la dita persona considerat que es acte ques deu fer ab beneplacit de tots los nou dels quals hinc fallen alguns qui speram dins breus dies deuen esser aci Deus volent crehem que com tots serem justats hi sera provehit en tal manera que si plaura a Deu sera ben satisfet al acte et al be avenir daquell. E semblantment vos placia creure que sera disposat dels notaris com siam justats en aquella manera queus semblara esser pus expedient et pus util als affers. E sia molt reverends nobles et honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Scripta en lo castell de Casp lo primer dia dabril del an mil quatrecents dotze. - Larchabisbe de Tarragona et Bernat de Gualbes apparellats a vostra honor.

Núm. 345. Tom. 20. Fol. 1674.

Als molts reverends nobles et molt honorables senyors les XXIIII persones del parlament general de Cathalunya resident en Tortosa. - Molt reverends nobles et honorables senyors: en una letra queus havia feta sobre lo fet dels ballesters ço es que nols podia haver si donchs no era matzem mas domens avantatjosos yo nols he pogut trobar sens X florins lo mes et ab port del arnes a Casp: e no contrastant que no haja haguda resposta los ne tramet huy que comptam a XXVIII del mes de març car no pens vullats que yo ho pach de la mia bossa car homens son que en tot loch los porets presentar per bons ballesters. En lo fet mos senyors dels L baçinets ma dat gran destrich et
dona que hajen a dur los baçinets en corn de sarria perque yo noy puch haver aquella gent que volguera: mas faç mon poder almenys quels hi men cominals e per ço ab consell dels dipputats et sis persones qui axi ho han consellat yo he a sobreseure per alguns petits dies per ço que men gent sufficient si avantatjosa no la puix trobar. Alguns daquells que havia perpreses volien menar macips qui no eren de nascio cathalana et per ço mapar quen romanguen alguns car yo nols daria loch que menassen algu qui no fos cathala: perqueus suplich majats per scusat. Si a Deu plaura yo haure recapte bo et prest et men en la vila de Casp: mas per les rahons dessus dites ha convengut a mi laguiar. E si nengunes coses plahen a vostres reverencies nobleses et savieses manaume ço que plasent vos sera. E sia lo sant Sperit en vostra custodia. Scripta en Barchinona a XXVIII de març. - A vostre servey et manament apparellat Esbert Çatrilla.

parte 6