Dels Majordomens.

Dels Majordomens.

Utilitat e ornament de nostra cort real concernens havem cogitat molt esser necessari que alscunes coses que per lo offici de majordom çaentras degudament sens constitucion real estants per adjutori de nostra auctoritat sien aprovades e aquelles altres coses no degudament observades sien corregides per remey de nostra serenitat ab savi consell introduit: don ab aquest edicte decernim observador que en la nostra cort tres nobles cavallers la un en lo regne Darago laltre en los regnes de Valencia e de Mallorcha e laltre en Cathalunya e dos altres simples cavallers doffici del majordom sien ennobleits e entres aquests empero evidenment se pertanyen los nobles cavallers cor con alscunes coses quis pertanyen al offici daquests faedores sien de magnificencia e mayors pus alt estament requeren daquell qui exercexs loffici. De necessitat encara es dos esser cavallers decorats del offici dessus dit cor con soven per moltes coses esdevenir se pusqua un dells al qual continuament necessitat de servir es imposada per necessitat o per qualque altra manera esser absent per lo present e romanent los serveys se pusquen complir nel absent no haja a altre cometra ses veus. Cor con altres coses ne aytals nos degen per altre fer ne espatxar sino per hu daquests los quals per singular industria examinada la fe dells e la granea a la magnitut daquest offici prenem los damunt ditz empero cavallers al noble majordom de la terra on nos serem mentre nos hi serem ço es que si som en lo regne de Aragon al majordom noble daquell regne e per semblant manera si som en Cathalunya al noble majordom de Cathalunya e si som en lo regne de Valencia o de Mallorcha a cascun dels nobles majordomens estants nos en la majordomia de cascun obeyran en totes aquelles coses qui sesguarden en lurs officis e axi con a majors hauran. E al offici daquests son imposats los serveys quis seguexen cor lo majordom serven segons la nostra volentat la qual cascun dia sia tengut de saber quines viandes volrem menjar e aquelles man apparellar. E sia curos ab acabament que les viandes e altres coses en nostre palau aministradores sien a hora deguda apareylades. Faça encara nos manans en nostre palau taules e altres coses aqui necessaries fer e con serem prop danar a taula no tart de pendre nostre manament per lo qual sia imposat quals persones ne per quin orde en nostra taula fara seer davant e apres nos. Encara anants per raho de menjar en palau e daqui tornan sia tengut danar e vaja ab hun porter a la cuyna e ab lo sobrecoch exercent loffici e per tal que tota perversa occasio de mesclar coses nocives en nostres viandes a qualque qual malvada persona sia tolta ab molt gran diligencia per los damunt dits no tan solament per esgardament de feeltat aprovada los perils de nostra vida esquivans encara de la vida propia perils esdevenir no poch esguardants e per tal que si la desus dita mescla se fahia per qualque macula de legea de tan gran crim se pogues demostrar ans que les dites viandes a la nostra presencia pervenguessen volem e manam que lo dit majordom davant totes coses en la cuyna al sobrecoch e als portants lo taylador e als cochs de totes les viandes que a nos seran aportades diligentment tastar faça e daqui avant aquell mateix majordom daquelles matexes viandes faça tast: el dit majordom tornan de la cuyna seguesca los sobrecochs e los portants los tayladors als quals lo dit porter davant vaja. El dit majordom escudelles e talladors sia tengut de posar en nostra taula e apres faça lo tast de les viandes e donne a tastar a aquell o a aquells qui les ditas escudellas e talladors hauran portats e aquestes coses per ell volem que sien fetes en cascuna vianda la qual en un menjar aportadora o posadora sera davant nos. E volem encara que al nostre boteller panicer e reboster del vin e del pan e de fruytes e de les altres coses que per sos officis davant la nostra taula hauran aportades per rahon daministrar a nos daqueles ans que a nos en la taula o en altre manera ne sien aministrades aja cura de donar tast e ell mateix pendre e de les aygues de les mans a donar a nos ans que sigam a taula sie tengut e daquella pendre e donar tast a aquell qui la portara. E axi mateix ans quens levem de taula haja encara mentre que nos menjarem a anar per lo palau e provehir que haja bastament de viandes e daltres coses segons ques pertany a real magestat e que orde degut en totes coses en lo palau sia observat. E si defalliment hi veura en alcuna manera los deffalliments corregesca degudes maneres observades. El demunt dit majordom empero mentre servira port verga congruent en senyal de mostrar auctoridat de manar exercici de servir e encara per ell sia a nos ministrat lo pan e les fruytes e les altres viandes les quals no pertanguen al offici del appothecari. On si en alcuna manera sesdevendra nos menjar oltra la taula los serveys desus dlts per los camarlenchs disposam de fer. Ordonam que en les festes de la Nativitat de nostre Senyor de Pascha e de Pantegosta e encara quant que quant solemne convit farem servesca lo majordom noble cavaller del regne on serem los altres majordomens a ell acompayants per tal que la solemnitat de aytals dies convinentment sia decorada. Si empero sesdevendra algunes vegades en los dits dies lo noble majordom esser absent o esser present empedit per alcun accident lavors servesque aquell majordom qui primer en lo dit offici sera appellat laltre cavaller majordom a ell acompanyant. En los quals dies als damunt dits sobrecochs et los portants lo taylador de la cuyna segons que dit es ab les viandes tornants dos porters vagen davant ells: en los altres empero dies continuament sia tengut de servir un dels dits dos cavallers ço es aquell qui primerament haura pres loffici desus dit lo qual absent o present empatxat de servir per algun accident haja a servir laltre cavaller lo qual orde entre los dits cavallers per aço observam cor de veus pars e dignitats per consideracio tan solament de temps devant anar. Si empero en los ditz altres dies no solemnes vol servir lo dit noble aço pusque fer quant que quant a ell plaura e a ell haja a fer loch aquell dels dits cavallers al qual segons les coses damunt dites convendra en altra manera servir. E nos pens aquell cavaller de sa honor alguna cosa esser detreta con lo grau jusa lo merit del sobiran regonexer sia tengut. Si empero los dits dos cavallers esdevenien esser absens o presens empaxats de servir quant que quant al dit noble majordom present e no empaxat e encara en los dits altres dies no solemnes necessitat de servir ab aquest edicte imposam. E encara volem que quant en lo palau les mans dels pobres en la taula estants lavarem instruits per divinals fets e doctrines laygua e les altres coses en aço necessaries a nos degen esser aministrades per los majordomens. Prerogativa donor al noble majordom e apres ell a aquell cavaller qui primer sera reebut al offici desus dit segons ques pertany sia observada. En apres per tal que lo grau jusa tots temps segons ques cove lo merit regonega de son sobiran als dits majordomens segons lo grau atribuit a cascun en tots aquells qui alcun offici han concernen lo nostre palau donam poder ço es en los copers boteylers panicers escuders qui tallen davant nos sobrecochs e los portants lo taylador comprador cavallerices sobreazembler e falconer major los quals tots si en lur offici hauran fallit poran de lur quitacion privar per un mes o menys segons la manera de lur negligencia: e en apres manam que a aquells qui de nostra casa seran per lo majordom qui servira sien dades licencies de partir cor ell la qualitat e la quantitat dels serveys ab diligencia cogitan pora convinentmet arbitrar a quals les dites licencies sien otorgadores: mas laltre majordom no serven licencies no pusque donar en neguna manera sino lo noble majordom qui no serven les damunt dites licencies pusque donar appellat empero laltre qui servira per tal que per son consell sapia si son molt necessaris en los serveys de la cort aquells qui les damunt dites licencies demanaran. No volem empero que als sotsmeses al regiment dels camarlenchs e dels algutsirs encara del canceller e del maestre racional per algun majordom sia donada licencia de partir ne a negun qui de nostre consell o doffici dels escrivans nostres secretaris sia ennobleit cor a nostra magestat aytal licencia de consellers e dels escrivans damunt dits degudament retenim. En apres per los dits majordomens licencies sien donades de trer pan e vin e carns e altres viandes de la nostra cort segons que a ells sera vist rahonable e con offici de majordom en discutir la rahon de la aministracio de nostres officials convinent cosa es per alguns officials de nostra cort ço es lo comprador boteller panicer reboster sobrazembler e museu de la aministracio lur raho retuda e per lo majordom ab lo escriva de racio aquell sia discutit e hoit axi que la faeltat dels bons ab laor sia clarificada e la cubdicia desfrenada dels mals sia espaventada. Mas un majordom almenys una vegada al dia ab lo dit escriva de racio cove present esser en aquest negoci per tal que la raho de la aministracio la qual en tantes varietats se posa per juhy de dos mils sia conservada. En que en lo dit negoci lo majordom noble sia present aço cometem a sa volentat necessitat empero a ell en aço no posam deferents al seu grau o estament cor jatsia que aquest negoci sentena esser loable empero sovinerament es enujos. E encara tots los majordomens proveesquen diligentment que per los officials de la boteylaria de la paniceria del rebost e de la cuyna totes coses emposades a lurs officis sien fetes aquelles coses injunctes a lurs officis los quals als serveys del palau sendrecen: e per tal quels dits majordomens aquesta provesio mils pusquen complir tenguen translats de les ordinacions disponents les coses concernents lo servey del palau e assignacions dels hostals e del posader que son als officis dels damunt dits imposades. E en apres ajustam cobeejans obviar a perils que de tots los servidors de la boteyleria e de la paniceria e de la cuyna e del menescal et de la escuderia e del sobrazembler e azemblers e dels falconers lo noble majordom de la terra on nos serem o ell absent o present empaxat lo majordom cavaller los serveys faen homenatge ab sagrament faelment reebra que aytan com poran e sabran tots perils que a nostra persona son possibils esdevenir per aquelles coses les quals per els exercents lurs officis seran tengudes esquivaran: encara que els perils pervinents a noticia dells en qualque manera a nos no trigaran de manifestar o a nostres majordomens si a nos dir no o podien. Daquestes coses empero ordonades per excepcio deguda son remoguts aquests officials botellers majors panicers majors e sobrecochs e cavallerices e falconer major qui per raho de lurs officis a nos sens miga de fer homenatge son constrets. En apres ajustam que tots los majordoms a nos homenatge per adjutori de sagrament roborat faens prometer sien obligats que aytant con poran e sabran esquivaran tots los perils que a nostra persona serien possibles esdevenir los quals encara perils a la noticia dels pervinents en qualque manera a nos cuytosament manifestaran e no han fet ne faran alguna cosa per que a les coses desus promeses sens violacio observadores puga obviar: e ells encara mayordomens a nos per sagrament tan solament prometre sien tenguts que ben e faelment loffici lur exerciran. E con segons la nostre reyal ordonacio dels consellers los mayordomens conseylers nostres sien enteses volem quel sagrament en la dita ordonacio ordonat los desus dits mayordomens nostres a nos facen ab acabament.

Dels Copers

Del Sobreazembler e sotsazembler.

Del Sobreazembler e sotsazembler.

Esguardant loffici de sobreazembler en nostra cort reyal esser util e convinent segons que per la tenor de les coses dejus scrites se prova: per ço un preesser al sotzazembler e als azemblers nostres volem lo qual sobreazembler deja esser nomenat e de les nostres azembles sia axi diligent segons que a la industria del offici se pertany. E encara quant nos per camins a alcuns lochs deurem anar totes les besties e carretes e navilis en passant daygues con anar per camin per us de nostra cort logades ell logar sia estret e ell per la vianda daquelles besties e dels homens qui aquelles seguexen despeses fer e loguers daquelles pagar sia tengut segons la nostra ordinacion sobre aço feta la qual ab si tenga en escrit e observe diligentment e faça observar usan de son offici demunt dit. E en apres sia diligent con nos voler anar per cami sesdevendra e mudar de un loch a altre que totes aquelles coses que ab nos son portadores e al us de nostra cort necessaries en les besties sien carregades e que res en alcun loch daquelles coses per negligencia apres nos no romanguen en nulla manera: atorgants al dit sobreazembler quel sotsazembler e los ajudants del offici e los azemblers axi aquels qui de nostra casa seran con los logadors si en les coses a ell tocants inobedients haura trobats o negligents a perdre la quitacio daquells de sinch dies o de menys segons que a ell sera vist faedor pusca condempnar. Encara volem e ordonam quel dit sobreazembler o son loctinent reebuda del comprador civada necessaria pera nostres besties don als nostres cavallerizes aytanta con per les dites besties de la nostra escuderia necessaria sera e no resmenys als azemblers de nostra casa per les azembles nostres domestiques proveyr axi mateix civada e palla liure. E con se convendra nos caminar prenen cenes o convits volem quel dit sobreazembler reeba pa vi carn civada e palla de scriva de racio: la qual carn pa e vi als homens logaders en racions segons la nostra ordinacio e la civada e palla per proveyr les besties de loguer a ells liurar no oblit: abaten pero als dits homens del loguer per les racions sis diners jaccenses si en Arago serem e vuit diners barchelonesos en Cathalunya e en regne de Valencia o dotze diners mallorquins en Mallorca e dotze diners alfonsins en Sardenya e per palla e per civada si son en Arago vuit diners jaccenses e en Cathalunya o en regne de Valencia setse diners barchelonesos e en Mallorca e en Sardenya dos solidos de mallorquins o alfonsins menuts. E con lo dit sobreazembler o son lochtinent pagara los homens de besties de loguer pac aquelles en presencia de nostre scriva de racio per tal que ocassio de sospita del seu offici sia tolta o remoguda. E de totes les dites coses e altres pertanyents a son offici al majordom e al nostre scriva de racio compte retre sia estret: e per tal que mils e pus feelment se haja en son offici faça a un dels nostres majordoms sagrament que sera en son offici feel e lial e als dits majordomens obeesca ab accabament. En apres cobeejans quel dit offici ben sia regit: emperamor daço una persona qui sotzazembler sie nomenat e un altre qui ajudant sia nomenat los quals per nos tots sien elegits qui al damunt dit sobreazembler en son offici diligentment ajuden e a ell apres los majordomens obeesquen e entenan acabadament en les coses tocans son offici e en absencia daquell lo dit offici lo sotzazembler en totes coses fer no ces e en absencia dabdos lo damunt dit ajudant lo damunt dit offici complesca ab acabament: declarans los dits sotzazembler e ajudant prestar al damunt dit majordom aquell mateix sagrament lo qual lo damunt dit sobreazembler prestar es tengut.

Dels Falconers.

Dels Falconers. 

No es noveyll ne descordant a raho que aquelles coses qui per sengles nos poden complir per molts coadjutors fin reeben preoptada: con deficil ans encara quaix imposible sia moltes coses e diverses per un mayorment en una metexa hora fin perfecta reportar. Emperamor daço havem previst instituydor que sis altres falconers no empero generoses en nostra casa sien reebuts per nos elegidors qui cura hagen diligent de nostres falcons e dels altres aucells a caçar deputats segons que lo nostre falconer major a ells ordonara. Al qual apres los majordomens obeyr volem per aquells gardanse be que per negligencia alcuna cosa pertanyen no sia lexada la qual pogues lo manament de nostre coratge provocar: per los quals encara sagrament e homenatge als majordomens nostres volem esser faedor.

Del Portant aygua a la boteylaria.

Del Portant aygua a la boteylaria. 

Per orde de raho som estrets que diverses officis de nostre palau a diverses persones acabadors cometam per tal que per defalliment de ministres los officis no romanguen no complits et confusio la qual en nostre palau en los nostres temps aborrem aytant con porem esquivem. E emperamor daço per la present nostre perpetual ordenacio stablim que un o si mester es pus ministres bons e faels quil boteyler deputara sien elegits e deputats los quals aygua a la botellaria nostra hagen a portar e encara lo damunt dit palau de la damunt dita aygua abundat degen tenir e complit axi e tan copiosament que nengun defalliment en algun dels lochs damunt dits nos puga apparer. E no res menys sien curoses e atents quels vexells en los quals laygua sesdevendra ministrar nedeus estiguen e de coses inmundes sovinerament reentats: la qual cosa mayorment en estiu volem esser observat: ordenants quels dits ministres als copers nostres a nos lo beure ministrans e al boteyler e sotsboteyler nostres specials en aquelles coses que a ells pertanyen apres los majordomens obeyr no recusen los quals encara boteylers comuns del palau e dels domestichs nostres no recusen en lur offici ajudar per tal que aquells qui quaix companyons son de la consolacion sien fets companyons del trabayl. E per tal con sovinerament sesdeve nos de loch a loch per lo cami anar volem e noresmenys ordonam que un daquests davant vaja e loffici dells axi con mils pora ne sabra complesca. En apres con dupte no sia que moltes vegades los damunt dits ministres laygua de la qual la nostra serenitat es usadora primerament ells han a pertractar ordonam que aytal sagrament e homenatge a un dels majordomens prestar sien tenguts lo qual lo boteyler e sotsboteyler nostre special en la nostra constitucio desus es estat ordonat.

Dels panicers majors

Del Comprador.

Del Comprador.

Con salut e proteccio de la cosa publica la salut del princep principalment esguarden e encara les leys fetes dels princeps cura de carn pa vi peix e altres coses necessaries compradores al prefet de la ciutat pertanyer per salut dels sotsmeses estatuesquen: aytant mes eyl meteix princep qui la salut del poble defen esguardar deu que la cura de la carn pan e vin e peix en la sua sacra casa ministradora a certs seus feels especialment sia comesa quils officis lurs ab aquella ques cove diligencia exeguesquen. E donchs aquestes coses axi en consideracio deduytes statuim quel comprador de la casa nostra qui es e per temps sera en les carns pan peix e vins compradors a la nostra cort necessaris diligentment vetle e inste: e per ço que mils totes aquelles coses pusca complir a bastament de la nostra cort volem que de les nostres rendes sufficient quantitat reeba per tres terces del any de la qual vin compre e aquell liure a nostre boteyler e pa axi mateix liurantlo al nostre panicer et encara carns e peixs los quals al nostre museu liurara lo qual aquells procur als nostres cochs liurar. Encara al dit comprador se pertanyera comprar fruytes fromatge ortalices tovalles e tovayloles quant que quant necessari sera e asso al reboster nostre liure e cera e pobil o bleses e sucre e especies e altres coses necessaries a fer confits semblantment comprara: les quals coses al nostre apothecari ell liurar manam: e sagins oli carn salada peixs sechs e semblans coses ell comprat si obligat regonexera e al museu nostre liurara e ordi e civada comprar a son offici pertanga e aquella liurara al sobrazembler nostre e reeba totes les cenes que en diners seran pagadores et aquells diners convertesca en la provisio del nostre menjar. Volem encara ell no ignorar a la cura dell pertanyer les damunt dites coses e altres les quals seran a servey de nostre palau e a la nostra cuyna e als officis servidors en aquell axi per nos con per los nostres domestichs seran necessaries com mils e pus profitosament pora comprar feelment ensemps ab lo sotscomprador tota hora que aquell bonament haver pora e liure e liurar face totes aquelles coses als dits officis segons que damunt es declarat. E de totes aquelles coses que comprades haura cascun mati retre compte per menut al majordom et escriva de racio estants presents tots aquells officials a qui les coses haura liurades sia tengut: e no res menys de cascuna terça que haura reebuda cascun any al maestre racional devant lescriva de racio reta compte. Volem encara al offici dell pertanyer diligentment sollicitar lo majordom lavors offici faent de les viandes que lendema deurem menjar. E per tal con aytant mils sanitat en alcu es conservada con de mellors viandes se nodreix: sia curos et attent que les mellors que trobar se poran procurar no ces con digna cosa estimem la nostra sala reyal aytals coses haver mellors: ajustants que con sesdevendra nos per cami anar lo dit comprador o sotscomprador primer vaja et faça aquelles coses ques pertanyen a son offici e ab si la ordinacio de les viandes port et aquella diligentment observe. E per tal que pus feelment son offici exercesca volem que al majordom sagrament faça et a nos tan solament homenatge axi con lo boteller de la nostra boca. E encara una persona volem esser elegida qui sotscomprador sia nomenat et aquelles coses que per lo dit comprador se compraran scriure sia tengut tota hora que degudament fer se pora et sera convinent de fer e al comprador en son offici ajut. E encara dos ajudants volem al sotscomprador esser acompanyats qui les coses que per lo sotscomprador complir nos poran facen et en la sua absencia son offici plenament exercesquen et sagrament presten et homenatge als nostres majordomens e a ells attenen et obeesquen axi con lo dit comprador. E per tal que aquestes coses mils complir pusquen en escrit aquelles coses que per lo dit comprador seran faedores no jaquesquen haver.

Dels cavallerices

Del Pastador.

Del Pastador.

Experiencia maestra de les coses nos ha ensenyats e la fi de les coses manifestament o demostra que aquelles per pus perfet eximent fi reeben les quals per especial delegacio e industria de persona elegida son elegides esser fetes. Emperamor daço ab aquesta nostra present ordonacio ordonam quel pastador o flaquer de la nostra casa real lo pan panades e empastats e totes quantes altres coses que per la persona nostra a taula real en los forns o en altra manera se appareylen que saviament e nedea se facen e separada e secreta per lo pastador desus dit perque negunes coses nocives mesclar no si pusquen que a la salut nostra e de nostres sotsmeses poguessen en neguna manera obviar. Ordonam encara quel dit pastador o flaquer lo pa del qual en nostra taula usarem o aquells qui en la dita taula siuran empanades o empastats e totes altres coses les quals a la sua art pertanyer son mostrades per si pastar e en altra manera apperellar deja e no per altre en qualque manera sino axi com dejus es ordonat molt gran diligencia haven que saviament e nedea se fassen e en loch de tot en tot separat en tal manera que via de malignar per dificil entrament a cascu sia preclusa: e con a taula per menjar irem o abans a convinent hora al panicer major lo pan lo qual menjar deurem no tart de ministrar: ell empero primerament en alcuna manera fer tast daquell no oblit ne ignor a ell pertanyer aquelles coses que al dit offici de panicer e de pastador sesguarden per tots los familiars e domestichs nostres en la sala nostra ab lo sotspanicer procurar sobre les quals coses tal diligencia cur de haver que per lo seu ministeri defalliment en alcuna cosa no sofira. E de totes aquelles coses que per rahon de lur offici haura procurades e en altra manera aministrades compte retre no tart al nostre majordom o escriva de racio: si pero per malaltia o per altre manera sera embargat aquelles coses que per ell pera nostra persona faedores son ab licencia del majordom lavors lo servy faent e ab consciencia de nostre mayor panicer a algu bo e soficient pastador coman: ell empero en les coses tocants son offici al panicer e al sotspanicer deputats de la nostra boca apres los majordomens obehir regonega si esser obligat: semblant pero sagrament e homenatge a nos sie tengut de fer lo qual lo panicer nostre a nos en la precedent nostra constitucio es obligat de fer.

dels escuders davant nos tallar ordonats

Del menescal

Del Menescal.

La cura dels cavalls no tan solament esta en vitalles aministradores ans encara en ferradures als peus delles posadores en malalties curadores e en sagnies faedores les quals totes coses se solen per los menescals espatxar: e axi ordonam que en nostra cort deja esser persona alguna feel e sabent en les coses desus dites qui loffici de la menescalia exercesca e menescal sia nomenat: loffici del qual estia en fer totes coses que son als cavalls necessaries: lo qual encara menescal nos anants per cami de nostra comitiva nos partesca appareylat de claus e de ferres e de altres coses semblants mayorment en temps de guerra con en host seriem e els cavalls nostres pus sovenejar moltes vegades en aquell temps no oblit: e deu obeyr als cavaylerices apres los majordomens en aquelles coses que al offici dell pertanyer sesguarden. Volem encara per tal com ha sovent en los estables conversar que faça sagrament e homenatge al majordom segons la forma en loffici dels cavallerices desus expressada.

Dels homens de la escuderia

Del Escriva de racio.

Del Escriva de racio. 

Si als reys en temps de pau ha plagut guardar ordonacio en ses continues despeses no grans molt mes en aquelles que son grans e alcuna ordonacio ne mesura no poden reebre per lo gran nombre de moltes viandes e gens qui aquelles han a menjar necessaria cosa es que en distribuyr aquelles orde degut sia servat per ço que aquelles egualment als stipendiaris e altres servidors seus sien departides. Emperamor daço un hom leal e vertader e diligent qui comptar e scriure sapia volem esser assignat profitosament proveens lo qual scriva de racio disposam esser nuncupat al offici del qual declaram pertanyer tenir quatre libres ço es lo primer lo qual carta de racio volem esser nomenat en lo qual no haja als escrit sino tan solament los noms daquells qui per domestichs nostres haurem reebuts dels quals en special lo nombre de les besties a les quals volrem esser a ells fet compte e de la quantitat de la quitacio axi als de bestia de racio con de bestia de loguer e de peu sia tengut fer expressa mencio: guartse pero que sens nostre special manament en lo dit libre scriure alcun no presumesca. Lo segon libre tendra encara qui libre de notaments sera appellat en lo qual escrisca e not ço es als camarlenchs totes joyes draps daur de seda e altres semblants coses spaes vaxella daur dargent e totes altres joyes e coses que ells per son offici en guarda e custodia tenir son strets: al cappella major los vestiments e perellaments retaules e totes altres joyes daur e dargent e reliquies de la nostra cappella: als sobrecochs calderes asts ferres e altres ostilles e coses del servey de la cohina: als rebosters largent de que continuament nos e nostres companyes en lo palau nostre menjants usam e tovalles e altres coses al seu offici adjunctes: als cavallerices selles frens sporons: al armador real espaes cuyraces asperchs e elms guarniments de cors jubets e espatleres e lorigues de cavall e perpuntes e altres coses segons que liurades per son offici li seran: al panicer tovalloles e totes altres coses les quals al offici de cascun dells custodir seran liurades: del qual libre a nos un translat ne sie liurat salvant daquelles coses les quals per continuu servy e us sedeterioren les quals a la almoyna son liuradores axi con son tovalles tovalloles escudelles e talladors de fust los quals en aquest cas que als almoyners seran liurats als dits officials cancell e desnot. E lo terç libre en lo qual no sescrisca sino la messio de nostra casa real lo qual libre de comtes manam esser nomenat e aquell cascun any sia tengut mudar en lo dia de ninou. Lo quart libre lo qual registre appellat sera volem esser en lo qual los albarans de quitacio de vestir e de gracia e encara dacurriments seran e deuran esser registrats e escrits. Volem encara ell haver cura e diligencia fer seer tots los menjants en nostre palau per orde degut axi que a cascu sia guardada sa honor segons son estament salvant los menjants en nostra taula los quals per lo nostre majordom volem e manam eser ordonats: e sia tengut de comptar e de saber lo nombre daquells e de guardar que noy menuch alcun sino aquells qui menjar hi deuen segons la nostra ordonacio sobre aço feta: e si alcun hi menjave qui menjar noy deja man als porters que aquell ne giten: e del nombre dels dits menjants en lo libre del compte de la messio de casa faça mencio. Encara les viandes davant los menjants en lo nostre palau posar faça diligentment e ordonada als portadors daquelles e cura haja que de les dites viandes en lo nostre palau falliment alcu no sia e que daquelles menjades no sien fora nostre palau: e car rahonable cosa es que si en la messio de nostre palau certa ordonacio feta havem que en temps de host on majors despeses se conve a fer façam provisio salutar per la qual les viandes no poques en aço necessaries ab diligencia sien distribuydes e guardades: per ço ordonam que lo dit escriva de racio tots temps que host menarem e viandes als stipendiaris o persones de nostra host per lur sou donar ordonarem volem e declaram lo dit scriva de racio haver cura diligent de fer albarans als dits stipendiaris lo qual a aquells qui la farina vin bescuyt cibada e altres viandes nostres en la host tendran man a aquells en paga o acorriment de sa quitacio o sou axi daquells qui servit hauran con daquells qui servir hauran liurar per ço que dallo que servit hauran sien satisfets e del temps que servir deuran hagen paga bastant: axi que guartse lo dit escriva que les dites viandes no sien liurades als dits stipendiaris sino segons la ordinacio que nos sobre aço havem feta. E norresmenys ajustam a son offici per albarans de quitacio de tres en tres meses als domestichs nostres del temps que hauran servit segons los gatges als quals en lo dit libre de racio seran escrits e albarans de vestir a cascun dels dits nostres domestichs cascun any en lo primer dia dabril a cascun dells segons sa condicio e grau juxta la nostra ordonacio sobre aço feta: encara albarans dacurriment e de gracia con e quant per nos li sera manat. Empero tota vegada se guart que albara de gracia a alcu no faça oltra cantitat de vint y cinch libres barcheloneses los quals al nostre tresorer seran endreçats axi empero que aquella gracia no sia sino de quitacio o de vestir: e con nos convendra e volrem pagar los nostres soldejats de la host en diners lo nostre scriva de racio albarans a aquells de mes en mes faça del sou o quitacio que nos en aquella host haurem ordonat e atorgat donador los quals al nostre tresorer sendreçaran e lo dit tresorer a ells pach e reeba mostra ensemps ab lalguazir e menescal e altres per nos assignadors dels cavalls e armes dels dits stipendiaris: guartse pero que si daquelles persones de les quals reebuda haura mostra ni ha alguns que sien tenguts anar ab nos en host dels cavalls e armes daquells no faça estima e aquells que estimats hauran en escrit mete per tal que si lestima daquells volrem o deurem esmenar aquella façam segons la estimacio reebuda. Encara dehim al dit escriva de racio pertanyer que tota vegada nos hostejants deja assignar e ordonar certes persones axi de cavall con de peu per dies nits e hores segons que per nos li sera manat qui façen la vetla o guaytes e escoltes per la host axi que segons les companyes que ab nos en la host seran sia feta la guayta covinent: esguardants pero que les dites guaytes e escoltes sien per tal manera divisides quel carrech sia entre ells compartit egualment: empero con lo dit escriva de racio la guayta haura ordonada abans que daquella faça manament aquella a nos mostrar deja si nos en aquella volrem alcuna cosa mudar. Encara dehim al dit offici del escriva de racio pertanyer reebre e ministrar les cenes que nos reebrem e reebre manarem en presencia e aquelles si seran en viandes de partir e de distribuyr als domestichs de nostra casa: e en lo distribuyr daquelles viandes seguesca la nostra ordonacio sobre asso feta la qual manam a ell continuament ab si portar per tal que aquella en alcuna cosa no romanga imperfecta ans aquella sia en totes maneres complida e seguida segons que de nostra volentat es ordonada e la qual al profit dels nostres domestichs havem feta. E encara volem al offici dell pertanyer que encontinent fet per nos alcun viatge se enform ab lo sobrazembler de nostra cort del nombre de les besties les quals haura logades per causa del nostre viatge dessus dit e del loguer e de la messio daquelles reebra compte del dit sobrazembler e de son lochtinent e faça pagar en presencia sua als homens de les besties de loguer tot ço que degut les sera per la cort e fassa albara al dit sobrazembler de tot ço que li sera degut per raho del dit viatge e per altres messions. Sia encara tengut lo dit scriva de racio de comptar per cascun dia la messio de casa nostra ab la un dels majordomens si esser hi pora e ab los officials majors e enserch diligentment que en lo dit compte alcuna cosa no sia sobremesa: encara enquira que en alcun offici de casa frau alcuna nos faça aytant con en el sera: albaran debitori al comprador de aquelles viandes que haura manlevades a obs de nostra cort per cascun mes faça quen mester sera. E noresmenys dels nostres
cavallerices e del sobrazembler e sartre per cascun mes o de dos en dos meses comte lo dit escriva de racio reeba de les messions que cascun haura fetes en son offici reebent daquells segons ques conve sagrament que en lo dit compte frau alcuna no es comesa. Encara a manament dels majordomens dels algutzirs del canceller e del maestre racional los quals ells hauran condempnats en la quitacio segons lo poder a ells donat al fer dels albarans deduyr sie tengut: pusca encara lo dit scriva de racio a aquells qui compte retre a ell son tenguts los dits comptes recusar e contradir. Stablim encara quel dit scriva de racio les condempnacions ques faran per los havents poder a aço de nostres e contra nostres domestichs officials en lurs quitacions aquells encontinent not a cascu e en apres dels dits notaments faça albara debitori al nostre almoyner e aquells pusca als pobres de Christ larguir e degudament distribuyr. Ajustam encara quel damunt dit scriva de racio a nos que be e feelment se haura en son offici faça sagrament e que res no ha fet ne fara perque lo dit sagrament no pusca en totes coses observar.

Nota:vint y cinch libres barcheloneses: La primera vez que aparece y en este texto, hasta ahora se encuentra e, et. 25 libras barcelonesas. También vemos escrito libre: libro.

lochtinent scrivans de racio

Índice, tomo V (5)

ÍNDICE de los documentos y demás materias que comprende este tomo.

Advertencia.

Ordonacions fetes per lo molt alt senyor en pere terç rey Darago (Pere IV de Aragó, terç com a Comte de Barchinona) sobra lo regiment de tots los officials de la sua cort.

Dels Majordomens. 

Dels Copers. 

Dels Boteylers majors. 

Dels Boteylers comuns. 

Del Portant aygua a la boteylaria. 

Dels Panicers majors. 

Dels Panicers comuns. 

Del Pastador. 

Dels Escuders davant nos tallar ordonats. 

Dels Sobrecochs. 

Dels Coyners mayors. 

Del Argenter de la nostra cuyna. 

Dels Cochs comuns.

Del Moseu.

Del Manucier. 

Dels Argenters de la cuyna comuna. 

Del Portador daygua a la cuyna.

Dels Escuders portants le taylador real.

Del Comprador. 

Dels Cavalleriçes.

Del Menescal.

Dels Homens de la escuderia. 

Del Falconer major. 

Dels Falconers. 

Dels Caçadors o Guarda de cans. 

Del Sobreazembler e Sotsazembler. 

Dels Azemblers. 

Dels Juglars. 

AÇI COMENÇA LA SEGONA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT DEL OFFICI

Dels Camarlenchs. 

Dels Escuders de la cambra. 

Dels Ajudants de la cambra. 

Del Barber. 

Dels Meges de phisica.

Dels Meges de Cirurgia. 

Dels Escrivans secretaris. 

Del Armador real. 

De la guarda de les tendes. 

Del Sartre et sos coadjutors. 

De la Custurera et de la coadjutora. 

Del Apothecari. 

Dels Rebosters majors. 

Dels Rebosters comuns. 

Del Escombrador del palau e lavador del argent.

Dels Uxers darmes. 

Dels Porter de massa.

Dels Porters de porta forana.

Del Posader.

Dels Algutzirs. 

Dels Homens del offici del Algotzir. 

AÇI COMENÇA LA TERCERA PART DEL LIBRE. 

Del Canceller. 

Del Vicecanceller. 

Del offici del Prothonotari tinent los segells. 

Dels Scrivans de manament de la nostra scrivania.

Dels Ajudants de la nostra Scrivania.

Dels Missatges de verga de la cancellaria. 

Del Calfador de la cera perals segells pendents. 

Offici dels Sagelladors de la scrivania. 

Dels Promovedors.

Dels Endreçadors de la conciencia.

Dels Oydors.

Dels Escrivans dels Oydors. 

Dels Porters o sotsporters que son liurats als Oydors.

Del Confessor.

Del Abbat de Sanctas Creus.

Dels Monges de la cappella. 

Del Escolan de la cappella. 

Dels Almoyners. 

Del Escolan de la Almoyna. 

Del Servidor de la Almoyna. 

Dels Correus. 

AÇI COMENÇA LA QUARTA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT 

Del Maestre racional. 

Del Lochtinent e Scrivans del Maestre racional.

Del Tesaurer. 

Del Lochtinent e Scrivans de Thesaurer. 

Del Escriva de Racio. 

Del Lochtinent et scrivans de Racio. 

Dels Convits. 

De les viandes. 

De la manera de dar racions. 

Dels frens e altres apparellaments de cavalls.

De les vestidures e altres ornaments.

De les oblacions. 

Dels honors a alcuns con se pertanyen faedors.. 

De les fruytes en la taula ministradores.

De la illuminacio de la Cort Real.

De la illuminaria quant per defunts se celebra.

Del argent de la cort nostra. 

Dels Consellers nostres.

De la manera del seer e proposar en consell nostre.

Dels serveys. 

Dels salaris dels Comissaris. 

De la manera de escriure letres a diverses persones. 

De la manera de sagellar ab sagell de cera e ab bulla.

De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.

Dels beneficis donadors. 

De la ordinacio de la cappella. 

De la vigilia e de la Nativitat de Nostre Senyor.

De la festa de sent Johan evangelista. 

De la festa de la Circuncision de nostre Senyor.

De la festa de la Epiphania. 

De la conversio de sent Paul.

De la cadira de sent Pere. 

De la festa de Ram e Palma. 

Del dijous de la Cena. 

In Parasceve de nostre Senyor. 

De la vigilia e del dia de la Resurreccio de nostre Senyor.

Del dilluns e del dimars seguents. 

De la festa de la Invencio de Sancta Creu. 

De la festa de la Ascencio de nostre Senyor. 

De la vigilia de Pentacosta e del dia e del diluns e del dimarts seguents. 

Del dicmenge de Trinitat. 

De la festa del Cors de nostre Senyor. 

De la festa de la Nativitat de sent Johan Babtista. 

De la festa de sent Pere. 

De la festa de sancta Anna. 

De la Transfiguracio de nostre Senyor.

De la festa de sent Lorenç. 

De la Corona de Jesuchrist. 

De la festa de la Exaltacio de Sancta Creu. 

De la Dedicacio de sent Michel. 

De la festa de sent Luch evangelista. 

Del dia de Tots Sants. 

De la Comemoracio dels defunts e tota hora que per defunts se faça. 

De la festa de la Passio de la ymage de Jesuchrist.

De la festa de sent Marti. 

De la festa de sancta Katarina. 

De la festa de sent Nicolau. 

De les quatre festivitats de la Mare de Deu. 

Dels Martirs. 

Dels Confessors. 

De les Verges. 

De les huytaves de les festes de nostre Senyor e de la verge Maria y de tots los altres sants. 

De les vigilies de les festes. 

Dels dies dominicals. 

Dels divendres. 

Dels dissaptes. 

Dels dies ferials. 

De les quatre tempores del any. 

De la Almoyna. 

De les Fayles e dels Missatges. 

De les loguers de les besties logades. 

Declaracio feta sobre totes les dites ordinacions. 

ORDINACIO FETA PER LO MOLT ALT E MOLT EXCELLENT PRINCEP E SENYOR LO SENYOR EN PERE TERÇ REY DARAGO DE LA MANERA CON LOS REYS DARAGO SE FARAN CONSEGRAR E ELLS MATEYS SE CORONARAN.

ORDINACIO FETA PER LO DIT SENYOR REY DE LA MANERA CON LES REYNES DARAGO SE FARAN CONSEGRAR E LOS REYS DARAGO LES CORONARAN. 

Fin del índice.

Dels juglars.

Dels Juglars.

En les cases dels princeps segons que mostra antiquitat juglars degudament poden esser cor lur offici dona alegria la qual los princeps molt deuen desijar e ab honestat servar per tal que per aquella tristicia e ira foragiten e a tots temps se mostren pus gracioses. Perque volem e ordonam que en nostra cort juglars quatre degen esser dels quals dos sien trompadors e lo ters sia tabaler el quart sie de trompeta al offici dels quals sesguart que tots temps nos publicament menjants en lo començament trompen e lo tabaler et lo de la trompeta son offici ensemps ab els exercescan e encara allo metex façen en la fi de nostre menjar: si donques juglars estranys o nostres qui empero astruments sonen en la fin del menjar nos aquells oyr voliem. En apres no volem que en la cuaresma ne en dia de divenres si donchs gran festa no era quels dits trompadors trompeta e tabaler lur offici facen en lo comensament de la taula ne en la fin: los altres empero juglars sien qui sapien sonar esturments en les festes et en los altres dies segons que sera convinent lurs estruments sonar manam davant nos e a aquests nombre de necessidat no posam: los dies empero dels divendres e de cuaresma per aquella manera que desus es dit tan solament exceptats. Manam encara que en temps de guerra axi trompadors con altres si donques no era juglar de tal estrument lo qual lavors sonar no fos covinent mes que no hauran acostumat sien diligents en lur offici e axi a nos estants que con ops sera ells appareylats trobem a lur offici a fer. Los majordomens encara no menyspreen ans fermament obeesquen.

Dels camarlenchs

Dels Consellers nostres.

Dels Consellers nostres.

Lo regiment de nostres sotsmeses nos axi havem que aquells no dampnificats servem faent justicia e encara el profit de la cosa publica cobeejants. Emperamor daço engir tants grans coses e aytals deuen suffragis de provisio ajustar que ab conseyll de hom de saviea e de experiencia de coses de proposit feels resplandents esser endreçatz nos cove: cor aquelles coses qui ab conseyl son fetes fins benauyrables reeben ne mereix sotsmeses regir qui neglegex estar a conseyl de savi. Perque a tan gran offici de consellers de la nostra serenitat real sien reebuts canceller e vicecanceller majordomens camarlenchs maestre racional tresorer e promovedors e encara secretaris qui puguen esser en aquells e encara altres quals que quals a aço conexerem merexedors: statuents per utilitat de la cosa publica la qual en nostres temps cobeejam conservar que negun de nostres consellers del loch en lo qual serem personalment constituits nos gos absentar ne gos anar a alcun convit ne altres coses en sa persona fer per les quals son venir a nos si era appellat se pogues en alcuna manera embargar si donchs primerament de la nostra serenitat no havia obtenguda sobre les coses damunt dites licencia special. En apres ordenam quels nostres consellers a nos per sagrament prometre sien tenguts que aytant com poran a nos bon conseyl e feel daran dients aquelles coses que sabran conseylladores favor odi e temor de tota persona de tot foragitats. Encara secret de nostre conseyl servar feelment entendran e encara que no han feta alcuna cosa ne faran per avant que a les coses damunt dites sots sagrament promeses observadores obviar pusquen en qualque manera.

CXI. Reg.n.4310, fol. 68. 15 oct. 1585.

CXI.
Reg.n.4310, fol. 68. 15 oct. 1585.

Nos Philippus Dei gratia rex Castelle Aragonum Legionis utriusque Sicilie Hierusalem Portugallie Hungarie Dalmatie Croatie Navarre Granate Toleti Valentie Gallesie Majoricarum Hispalis Sardinie Cordube Corsice Murcie Giennis Algarbii Algezirie Gibraltaris Insularum Canarie necnon Indiarum Orientalium et Occidentalium Insularum ac Terre firme maris Occeani archidux Austrie dux Burgundie Brabantie Mediolani Athenarum et Neopatrie comes Abspurgii Flandrie Tirolis Barchinone Rossilionis et Ceritanie marchio Oristani et Goceani. Sane per fidelem nobis dilectum Antonium Soler sindicum majoralium confratrie nautarum nostre civitatis Dertuse sub invocatione beati Elmi fundate fuit nobis expositum inter cetera privilegia a predecessoribus nostris eis concessa habere privilegium quoddam tenoris sequentis.
- Nos Joannes Dei gratia rex Navarre infans et gubernator generalis Aragonum et Sicilie dux Nemosensis et Montisalbi comes Rippacursie ac dominus civitatis Balagarii locumtenenens (locumtenens, lugarteniente, lochtinent, etc) generalis serenissimi domini regis fratris nostri honorandissimi visis et recognitis supplicatione et capitulis majestati nostre oblatis et humiliter presentatis pro parte vestri dilectorum nostrorum majorum hominum et singularium marineriorum et piscatorum civitatis Dertuse et elemosine vestre cujus quidem supplicationis ac capitulorum tenor sequitur in hunc modum.
- Senyor molt excellent loctinent general: los mariners pescadors e altres homens de mar vivents del traball e exercici ques fa en la mar los quals de tant temps en ça que memoria de homens no es en contrari fan una pia e charitativa almoyna axi a catius a rembre com en subvencio de christians exits de cativeri e encara en altres pies charitatives obres e per la dita almoyna e a captiri de aquella han acostumat ajustarse de que encara han licencia de la molt alta senyora reyna muller e loctinent general del molt alt senyor rey e com per alguns esguarts concernents la honor de Deu benefici e augment de la dita almoyna e de la cosa publica del senyor rey hajen necessari les coses davall scrites: supliquen a vostra magestat los vulla aquelles otorgar perpetuament. Primerament que tota hora e quant segons han acostumat e poden per la licencia real que han ells e tots altres que son e seran de la dita almoyna se ajustaran per la dita almoyna e a captiri de aquella puixen tractar parlar e delliberar totes e qualsevol coses quels seran vistes necessaries e expedients a laor de Deu e servey del senyor rey e concernents augment util e benefici de la dita almoyna e dels dits mariners pescadors e homens de mar e la art e exercici de aquells e per ço puxen fer e ordenar entre ells e redigir en escrits qualsevol ordinacions quels seran vistes necessaries utils e expedients en e per lo exercici de lurs officis o arts tan solament e encara per tenir en condret e ornada la capella e almoyna de vestiments luminaries e ornaments de capes calzers retaules joyes e altres coses necessaries e per aquelles tenir e observar imposar axi mateix aquelles penes pecuniaries que volran: les quals ordinacions puix sien fetes de voluntat e concordia de tots o de la major part los dits mariners o pescadors e homens de mar hajen e sien tenguts servar sots les penes quey seran apposades de les quals penes la mitat sia adquirida al senyor rey o al veguer o sotsveguer de Tortosa qui fara la execucio e laltra mitat a la dita almoyna. Item que quiscun mariner pescador e home de mar habitant en la dita ciutat e terme de Tortosa axi caps de cases com moços qui prenguen soldades o vajen a son partit o salari algu hajen e sien tenguts pagar quiscun diumenge a la dita almoyna o plegadors de aquella un diner: e sil recusaran o nol voldran pagar que nos alegren dels beneficis de la dita almoyna ne subvencions de aquella com la dita almoyna no haja de ques puxa sostenir sino de almoynes. Item que los dits veguer e sotsveguer de Tortosa e quiscu dells tota hora e quant requests seran per los majordoms de la dita almoyna o algu dells los quals puxen e hajen facultat de elegir segons han acostumat hajen e sien tenguts sots pena de doscents florins adquisidora als cofres del senyor rey si per ells sera contrafet fer execucio en los bens dels dits mariners pescadors e homens de mar per les penes que hauran comeses adquisidores segons que es damunt dit. Item com la dita ciutat de Tortosa certs mesos del any tenga un llaut que es appellat llaut de guarda lo qual discorre per tota la costa per descubrir fustes de moros cossaris pirates e altres enemichs e avisar les fustes axi de la dita ciutat com de altres navegants vassalls e amichs del senyor rey que troben en aquelles mars a fi que no sien preses per les dites fustes de moros cossaris e altres enemichs lo qual llaut com hi vajen be dotze homens fa grans messions e despeses axi del sou dels dits homens com altres en les quals messions e despeses la dita almoyna dels dits mariners pescadors e homens de mar puga certa part: e perque puixa bastar al carrech de les dites despeses com altrament noy pogues bastar quiscun lleny o ultra fusta de homens de la dita ciutat per quiscun viatje que fa pach e haje acostumat pagar certa cosa a la dita almoyna en e per sosteniment de dit llaut de guarda e sia rahonable que les altres fustes de estrangers que se alegren del benefici de la dita guarda del dit llaut paguen la subvencio que paguen e han acostumat pagar les fustes de la dita ciutat: suppliquen per ço los dits mariners pescadors e homens de mar sia merce vostra senyor proveyr e atorgar a la dita almoyna que tota fusta de port de doscentes botes o de aqui avall de estrangers que vendran a la dita ciutat o ports de aquella e surgiran alli haja e sia tengud a pagar a la dita almoyna e als majorals de aquella aquella subvencio que altres semblants fustes de la dita ciutat acostumen pagar per quiscun viatje que fan: e si les dites fustes o patrons de aquelles recusaran pagar la dita subvencio que lo veguer o sotsveguer de Tortosa tota hora que requests ne seran per los dits majordoms de la dita almoyna hajen e sien tenguts fer prompta e expedida execucio per la dita subvencio en los bens de la dita fusta o del patro de aquella ensemps ab les despeses que per culpa llur se faran en la dita execucio. Item que qualsevol persones de la dita almoyna ques eligiran quiscun any per majordomens de aquella segons es acostumat sien tenguts de acceptar lo dit offici de majordomens sens contradiccio alguna sots pena de cinquanta sous adquisidora segons dessus e jurar en poder de algun official real de la dita ciutat de haverse be y llealment en lo dit offici a llaor de Deu e servey del senyor rey utilitat e benefici de la dita almoyna e de la cosa publica de la dita ciutat.
- Quia capitula ipsa et omnia in eis contenta concernere videantur Dei cultum laudem et honorem dicti domini regis servitium vestrique dictorum marineriorum ac piscatorum et reipublice beneficium: supplicationibus vestris annuentes benigne tenore presentis carte nostre perpetuis temporibus valiture dicte elemosine et vobis dictis marineriis et piscatoribus dicte civitatis Dertuse preinserta capitula et omnia et singula in eis et eorum quolibet contenta de nostra certa scientia et consulto juxta illorum pleniorem seriem et tenorem laudamus approbamus concedimus et firmamus illisque et eorum cuilibet regiam et nostram interponimus auctoritatem pariter et decretum. Mandantes per hanc eandem gerenti vices Cathalonie principatus nostri generalis gubernatoris officii vicario bajulo
procuratoribus dicte civitatis Dertuse et aliis universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris sub incursu regie indignationis et ire penaque duorum millium florenorum auri quod preinseraa capitula et omnia et singulo in eis et eorum quolibet contenta teneant perpetuo et inviolabiliter observent tenerique et observari faciant et non contraveniant nec aliquem contravenire permitant ratione aliqua sive causa. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus regio sigillo impendenti munitam. Pro hiis vero nobis seu regie curie dedistis quos de nostri voluntate tradidistis dilecto consiliario ac locumtenenti thesaurarii generalis dicti domini regis Andree Cathala trescentos sexaginta sex solidos octo denarios barcinonenses. Data Barcinone die vigesimo primo madii anno a nativitate Domini millessimso quadringentesimo quinquagessimo sexto regnique dicti domini regis scilicet citra farum anno vigesimo secundo aliorum vero regnorum anno quadragesimo primo. - El rey Juan. - Dominus rex locumtenens mandavit Joanni Peyro visa per locumtenentem thesaurarii generalis et de Mesa fisci advocatum. - Supplicatum prefate magestati nostre humiliter fuerit pro parte dicti sindici et majoralis vice et nomine majoralium et confratrie nautarum dicte civitatis Dertuse quod preinsertum regium privilegium et omnia et singula in eo contenta laudare approbare ratificare et confirmare ac quatenus opus sit de novo concedere dignaremur. Nos vero subditorum nostrorum votis preinsertim benemeritorum inclinati tenore presentis deque nostra certa scientia regiaque auctoritate deliberate et consulto ac matura nostri sacri supremi regii Aragonum consilii accedente deliberatione dictum preinsertum privilegium et omnia et singula in eo contenta expressa et declarata juxta illorum seriem formam et tenorem a prima ejus linea usque ad ultimam quatenus tamen in eorum possesione dicti majorales et confratria nautarum sancti Elmi existunt laudamus approbamus ratificamus et confirmamus ac si et quatenus opus est de novo concedimus nostreque hujusmodi laudationis approbationis ratificationis et confirmationis ac nove concessionis presidio seu munimine validamus et roboramus nostramque auctoritatem eisdem interponimus pariter et decretum: volentes et expresse decernentes quod nostra hujusmodi confirmatio ac nova concessio sit et esse debeat eisdem majoralibus et confratrie nautarum dicte nostre civitatis Dertuse presentibus et futuris modo quo supra stabilis realis valida atque firma nullumque in judicio vel extra sentiat diminutionis incomodum dubietatis objectum aut noxe alterius detrimentum sed in suo semper robore et firmitate persistat. Serenissimo propterea Philipo principi Asturiarum et Gerunde ducique Calabrie et Montisalbi filio primogenito nostro charissimo ac post felices et longevos dies nostros in omnibus regnis et dominiis nostris Deo propitio immediato heredi et legitimo sucessori intentum aperientes nostrum sub paterne benediccionis obtentu dicimus eumque rogamus futuro vero locumtenenti et capitaneo generali nostro in dictis principatu Catalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie cancellario vicecancellario gerenti vices nostri generalis gubernatoris regenti cancellariam doctoribus regie audientie magistro rationali bajulo generali advocatis et procuratoribus fiscalibus necnon vicario bajulo et procuratoribus dicte nostre civitatis Dertuse ceterisque demum universis et singulis officialibus et subditis nostris tam majoribus quam minoribus in eodem principatu et comitatibus constitutis et constituendis sub incursu nostre regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille nostris regiis inferendorum erariis dicimus precipimus et jubemus quatenus preinsertum privilegium nostramque hujusmodi confirmationem omniaque et singula in eis contenta modo et forma superius declaratis teneant firmiter et observent tenerique et observari faciant per quoscumque contrarium nullatenus tentaturi ratione aliqua sive causa si dictus serenissimus princeps nobis morem gerere celeri vero officiales et subditi nostri predicti gratiam nostram charam habent ac preter ire et indignationis nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro regio communi sigillo impendenti munitam. Data in oppido Montissoni die quinto decimo mensis octobris anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo octuagesimo quinto regnorumque nostrorum videlicet citerioris Sicilie et Hierusalem trigesimo secundo Castelle autem Aragonum ulterioris Sicilie et aliorum trigesimo Portugalie tamen sexto. - Yo el rey. - Dominus rex mandavit mihi Hieronimo Gassol visa per Frigola vicecancellarium Comitem generalem thesaurarium Sapena Terça et Quintana regentes cancellariam. - Confirma V. M. á la cofradria de los marineros de la ciudad de Tortosa un privilegio que tienen del serenisimo rey don Juan segun que estan en posesion.