Del Canceller.

ACI COMENÇA LA TERCERA PART DEL LIBRE.

Del Canceller.

Per tal cor magestat real de grau molt gran es exalçada e moltes vegades en grans negocis se gira per ço les letres della proceents son per juhi de hom excellent corregidores e a forma congrua de dret e de raho tornadores. E axi manam per aquesta profitosa sanccio que en la nostra cancellaria haja un canceller lo qual volem esser arquebisbe o bisbe qui sia doctor en leys e en cas que arquebisbe o bisbe doctor en leys no fos volem que altre doctor en leys no contrastant que prelat no sia sia reebut qui les letres nostres liger e corregir a forma sufficient reduyr e de sa man propria en la fin de cascuna ab menys letres que pora son nom sotsescriure sie tengut e sotsescrites per un escriva de manament o de registre o per lo missatge de verga de la cancellaria o per altre porter trametre aquelles decontinent no oblit. Tota hora pero se guart que en lo manament de cascuna de aquelles sia contengut que son manades per nos o de part nostra als escrivans de manament de nostra escrivania per alcun de nostre conseyl o secretaris: e encara aquelles que per nostres oydors seran provehides o manades justicia tan solament contenents e comissions de aquella: pero sia diligent e attent que aquelles que gracia contendran qualque qual a la cancellaria venguen closes ab lo sagell daquell qui manades les haura segellades en la clausura: e en lo manament daquestes sia contengut con seran vistes per aquell qui les haura manades. Sia encara diligent de totes aquelles coses les quals a la cancellaria nostra pertanyer en alcuna cosa sien conegudes: volents pero que si per nos sens mijan o de part nostra per alcun de nostre conseyl o dels secretaris son manades o per los oydors axi con per lur offici ells poder manar havem ordonat no contrastant que de part nostra nos manariem al damunt dit canceller o vicecanceller o als escrivans de la dita escrivania o a alcun dells alcunes letres les quals injustes o per qualque manera no degudes a arbitre del canceller reputades recus aytals letres subsignar si donchs lo segon manament nostre de certa sciencia noy era subseguit. En apres per tal cor a aquell al qual ço que es mes satorga ço que menys es consentir enich no reputam letres justicia contenens encara summaria expedicio o sens plet per son propri moviment manar e subsignar pusca axi con les manades per los altres se esguarda poder corregir. Guartse pero de la present concessio en tal manera no abus quel offici dels oydors sen pogues anichilar o en qualque manera evidentment embargar. E per tal que oltra la nostra ordinacio alcuna cosa per nostre protonotary o per alscuns dels escrivans de la dita scrivania per cartes o letres en aquella faedores no sia atrobada o feta lo dit canceller transcrit de la dita ordinacio e de les coses faedores per los dits vicecanceller protonotary e altres scrivans de la nostra scrivania ab si tener no ometa. E per tal con en nostres conseyls per los nostres conseylers en les coses deidores per ells conseylan sia orde degut per raho observador: duem statuydor ab aquest edicte que tota hora que en nostres conseyls se discutiran alscunes coses sobre les quals cascun dels conseylers clergues tan solament o cascun dels conseylers quals que quals dir son conseyl convendra lo dit canceller injunga primerament als altres que no als majors que diguen ço que sabran conseylan car meylor es que los dits dels altres sien corregits per los dits subseguents dels majors que si los dits dels majors se corregien per los dits apres subseguits dels altres: e si els mayors primerament dehien aquelles coses que veurien esser conseyladores per aventura aytal occasion de mala absordidat se donaria quels altres no volents per favor o no gosans per temor partir daquelles lexarien a dir aquelles coses les quals cogitarien esser conseyladores lenteniment propri en ornament subvertens. En apres volem quel canceller ordon les altres coses les quals present nos en lo conseyl seran faedores manera de estar e de proposar e semblants coses esguardants aqui estaments de persones segons la nostra ordinacio sobre aço feta de la qual copia ab si haja: e encara espedicions de supplicacions escrividores en les foranes parts dicte e aordon segons que sera concordat e atorgat per nostra real magestat. En apres respostes faedores en lo dit conseyl de part nostra quals que quals si donchs a altre daquells espressament aquelles no cometiem de paraula fer sapia si esser obligat. Volem encara si alcun domestich nostre mostra a ell albara del panicer major nostre con la sua bestia sera morta en servey nostre o del cavalleriz nostre con sera retuda a la cort nostra per affoliada albaran sagellat ab son sagell manam ell sia tengut manar fer cartes debitories si es cavall de sinquanta libras barchelonesas e si es rocin de vint y sinch libras e si mul o palafre de quinse libras les quals al tresorer nostre sien endreçades. Ordenans encara e volents a son offici pertanyer que tots quals que quals als quals public offici de judicatura o de notaria sera atorgador de la sufficiencia e de les altres coses decents examin diligentmet e aquells los quals sufficients veura esser espeech liuran a ells loffici destinat. Si empero sesdevenia lo dit canceller per alcun cas no poder seguir la nostra cancellaria lavors lo loch seu al nostre vicecanceller cometre no ometa. Declaram a ell esser sotsmeses prelats capellans clergues doctors savis en dret de conseyl o de casa nostra estants en los cases empero en los quals no contradien canoniques sanccions e los oydors e los promovedors cavallers scrivans nostres: los escrivans pero al maestre racional de nostra cort per raho de son offici sotsmeses tan solament foragitats: e a aquests licencia de partir de la nostra cort segons que a ell sera vist puscha donar exceptats aquells qui de nostre conseyl seran ennobleits cor als resplandents conseylers nostres e secretaris scrivans per nos tan solament es aytal licencia consentidora. E pusca lo dit canceller los sotsmeses a aquell si haura trobats ells negligents en lur offici corregir a quitacio de un mes o enjus segons que a ell sera vist faedor perdedora condempnan. E per tal que be e lialment les coses damunt dites sien perfetes per lo dit canceller lo dit canceller sagrament a nos fer sia estret que en totes les coses damunt dites lealment se haura e que res no ha fet per que al dit sagrament inviolablement observador pusca obviar. Encara no oblit dels escolans de la cappella e de la almoyna e dels infants qui de la almoyna son nodrits sagrament e homenatge reebre que per fet o conseyl dells dampnatge a nostra persona no venra mayorment per aquelles coses que ells contracten e que nos encara contractam e que res no han fet ne faran per que les coses damunt dites no pusquen fermament observar. Encara que con de nostre conseyl segons nostra ordonacio dels conseylers esser sia sanccit volem quel sagrament damunt dit segons que en la dita ordonacio es ordonat a nos faça ab acabament.

(Unas líneas más arriba se interrumpe la página 112 y hay 3 páginas con tablas cronológicas.)

Tabla cronológica de los Reyes de España considerados como
Condes Soberanos de Barcelona.

Wifredo el velloso, Wifredo II o Borrell I, Suniario o Suñer, Borrell II, Miron I, Ramon Borrell III, Berenguer Ramon I el curvo, Ramon Berenguer I el viejo, Ramon Berenguer II cap d'Estopa, Berenguer Ramon II el fratricida, Ramon Berenguer III el grande, Ramon Berenguer IV el santo, únese Barcelona con Aragón en 1150...   

del vicecanceller

Tomo V, DON PEDRO EL CEREMONIOSO

PARTE SEGUNDA. 

GOBIERNO Y CASA REAL DE LOS MONARCAS DE ARAGON.

DON PEDRO EL CEREMONIOSO.

I.
Reg. 1529. Parte seg.^a. 17 nov. 1344.

ORDENACIONS FETES PER LO MOLT ALT SENYOR EN PERE TERÇ (1) REY DARAGO SOBRA LO REGIMENT DE TOTS LOS OFFICIALS DE LA SUA CORT.
(1) Como conde de Barcelona, 3°; como rey de Aragón, 4°.

Nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorcha de Cerdenya de Corcega e Conte de Barçalona de Rossello e de Cerdanya. A memoria eternal e dreta dispensacio de regiment molt se pertany a la diligencia del President que a les coses faedores e als officis regidors sufficients officials aordon als quals officials singularment e departida sengles officis a cascun coman a regir servat empero diligentment segons ques pertany e segons que la manera dels officis o requer grau degut e convinent orde dels officials: e axi convinentment seran aministrats e regits los officis si orde degut es servat de diferencia entrels officials ço es quels menors als mayors obeesquen e quels mayors als menors en ço que falliran o fallir porien corrigen. En apres se deu haver esgart en la distribucio de sengles officis que a una persona quant que sia exercitada e apta no sien ensemps comanats molts officis per tal com no es leu de creure que una persona a molts officis ben regir puga bastar con envides negun no puga a un tan solament ben complir per tal cor quant al regiment de un entendre del altre de necessitat se haura de sostrer e axi volen en cascun entendre negun no complira segons ques pertanyera. Encara con sengles officis son per sengles officials distribuits aquell qui specialment pensara si esser a qualquesia offici deputat pus curosament e pus diligent en aquell atendra et de la cosa a ell comanada lo perill a ell pertanyen pus temerosament regonexera et encara que varietat de officis en diverses persones distribuyda noblea alguna e bellea en lo regiment representa cor bella e plaent es disposicio de regiment quant les varietats dels officis son en atretantes persones distribuydes a semblança de cors human en lo qual per varietat de membres a diverses officis deputats resulta elegant bellea de tot lo cors en axi encara per exempli del Rey dels reys Salvador nostre som instruits qui segons la vera sentencia del Apostol les gracies diverses segons que ell vol a diverses distribuen divisions dobres e divisions daministracions esser disposa e ell empero ver regidor e senyor tot sols en tots obra. Emperamor daço per exempli dell ensenyats del qual tota accio deu esser nostra instruccio de present havem ordonat sengles officis de nostra casa e cort separadament per si divisir e que pertanyera a cascun per deute de son offici e que haura cascun a fer regir et ministrar e quin poder haura e en quals persones e en quals coses e en quins cases e encare en quinya manera e quant e con cascuns en sos officis ordonadament degen servir havem disposat aordonar per tal que axi que mesclant los fets de les coses lo un ab laltre los officis no sien torbats e cascun pusca convinentment usar de son offici e que indiferentment o no deguda nos mescle en offici daltre e encara que cascun ministre doffici en les coses faedores esdevenga plus instruit e encare per so que a les coses faedores que a son regiment pertanyen pus diligent cura haja que no havia: e oltra la usança de nostres predecessors alscuns officis novellament havem ordenats e a alscuns antichs officis mes persones que no era acostumat havem ajustades e de les observacions çaentras servades alscunes navem innovades ajustants a aquelles e detrahents alscunes coses o suplents e alscunes vegades removents de tot o mudant e segons que la utilitat de les coses mes val o la conveniencia pus decent de nostre estament faedor o demana e requer. E certes en quatre officials principalment lo regiment de la cort nostra havem devesit los quals en los officis regidors pus senyoreyants seran meses. Con los mayordomens nostres en tots e sengles qui de casa nostra e de la companyona nostra seran e les companyes generalment hauran axi con a majors en nostre hostal o cort segons la manera e forma en son loch en nostres ordonacions anotada e en asso a totz nostres officials seran majors. Mas empero en special sots si hauran tots los familiars de casa nostra los quals empero als camarlenchs o al canceller o al maestre racional no seran sotsmeses. En apres los camarlenchs quant a custodia e a familiar assistencia de nostra persona pus poderoses de totz altres seran enteses qui devant seran a tots altres officials alcun offici en la cambra nostra o rebosts exercents et encara qui a servey sens miga de nostra persona a nos familiarment estan entorn. En apres lo canceller quant a ordonacio de nostre consell sobre tots los altres sera lo qual encara devant sera en special a tots litterats e clergues qui en nostra cancellaria o en altre loch qualsque officis nostres aministraran. En apres lo maestre racional quant a laministracio de nostre patrimoni e de qualque altre procuracio de profit peccuniari et quant a sollicitar aquells qui seran aytals coses a procurar a tots sera major e ell davant esser a els declaram. Dels quals tots segons son orde e daquells qui entorn dels havem ordonats de cascuns per orde en les nostres ordinacions es insert les quals nostres ordinacions en nostre consell plenament lestes segons que en scrit de nostre manament son posades per tots segons que a cascun se pertany destretament manam esser observades: E si alscunes ordinacions o observacions estan daqui sol que no contrasten a aquestes nostres ordinacions aquelles per aquestes revocar no entenem ans aquelles en tot ço que a les dites nostres ordinacions no seran contraries volem esser observades. Data Barchinone quinto decimo Kalendas Novembris anno Domini millesimo trecentesimo quadragesimo quarto.
Dels Majordomens

Dels Ajudants de la cambra.

Dels Ajudants de la cambra. 

Con les cambres de tot princep no tan solament se pertanga que sien de belles cortines et draps ornades e per bellea daquells decorades ans encara convenga que aquelles sien ordenadament aparellades segons la nostra ordinacio sobre aço feta et tengudes a prop que de totes coses inmundes sien ab diligencia guardades: perque engir lo regiment daquestes coses sis bons homens volem esser per nos deputats qui ajudants de la cambra seran nomenats dels quals los dos en la cambra del lit dapperellament tots temps de necessitat jaer manam: ordenants que con nos alcun viatge fer o en altra manera caminar o en altre loch mudar se convendra un dells davant nos vaja ab ornaments dun lit nostre per tal que con al dit loch destinat serem venguts trobem aqui per la persona nostra cambra apparellada: e compren totes les palles compradores axi a obs dels lits de la nostra persona apparelladors con per aquells qui en nostra cambra et reecambra deuran jaer quals que quals. E encara nos caminants procuren haver diligentment draps per als lits en la nostra cambra et reecambra faedors. Decernents a lur offici pertanyer lits de les dites palles fer per nos et per los altres con dins la nostra cambra jaer sesdevendra segons que per los nostres camerlenchs o per alcun dells los sera manat. Volem encara que sesguart a lur offici ajudar a plegar et a desplegar los lits nostres els altres apparellaments que per nostres azembles se portaran e que en lalberch en lo qual nos posarem banchs en los quals ab nostres companyes seure puscam complidament sien trobats: e si en aquell alberch banchs no haura procuren que ni sien aportats. E encara a lur offici volem pertanyer que en estiu jonch et altres coses verdejants e en ivern coses en lo sol necessaries o entre los peus a tenir haver procuren e lenyes per fochs en nostres cambres faedors et encendre aquells e apparellar de la festa de tots Sans tro a la festa de Pascha aquelles coses e semblants segons la qualitat del temps. Lo dia de Rampalm encara rams qui en la processio seran portats procurar per nos e nostres familiars sien estrets. Ordenants encara que per les coses damunt dites axi faedores de nostres camerlenchs moneda pendre no ometen e daquella compte et raho retre al nostre scriva de racio sien estrets. Et volem quels apparellaments et les cortines posen en torn de nostres lits et encara sitis nostres los quals havem acostumat de tenir en consell et en taula. E guardense que sobre la posicio dels apparellaments la ordinacio nostra sobre aço ja feta observen la qual en escrit hagen per tal que engir aço no pusquen ignorancia allegar. E volem encara al offici daquests pertanyer con caminarem sella per los secrets de natura e aquelles coses que hi seran necessaries fer secretament a les azembles portar. En apres ordenam que per los peus a lavar aygua apparellar no obliden con sera necessari o a ells sera manat per un dels nostres camerlenchs. Ordenam encara que les cambres nostres en temps e hores degudes escombrar et mundar sien tenguts e facen los lits dels escuders de la cambra los quals en la nostra reecambra jaer sesdevendra e encara con caminarem la un dells primer vaja per tal que faça son offici: sotsmeses empero sien als camerlenchs en aquelles coses que per ells son faedores en la cambra et a ells obeesquen ab acabament. En apres no sien peresoses con engir lur offici vagar los convendra als escuders de la cambra si mester sera ajudar. Als camerlenchs empero sagrament et homenatge facen que per loffici dells mal a la nostra persona no esdevendra ans lo esquivaran el revelaran sil sabran e que res per ells fet no es nes fara qui sia vist contrastar a observacio de les coses damunt dites.

Del barber

Dels Boteylers comuns

Dels Boteylers comuns.

Digna cosa e acordant a raho estimam que totes aquelles coses les quals dins lo palau nostre son faedores ab tal orde eximent reeben que neguna cosa inperfecta seguir no sen pusca ans mes segons que es possibil totes perfectament per lur orde sien dreçades. Emperamor daço ab aquesta present constitucio per tots temps valedora statuim que en la nostra sala o palau real dos boteylers comuns dels domestichs nostres assats jovens bons e homils sien reebuts per nos elegidors qui vin e aygua a posarse estudien perfecta e ordonadament. E per tal que nengun defallimen de les coses damunt dites noy sia preguarden diligentment e atesa per les taules discurrent e molt diligentment en les coses desus dites esguardant: los quals als boteylers e sotzboteller nostres engir lurs officis obeyr sien tenguts e sengles dies de dejunis a nostres domestichs en lo vespre volents beure en lo palau o en altre loch en nostre alberch ajustats vi e aygua appareylen e aministren abundantment e allo mateix facen tota hora que presents ab nostres domestichs sesdevendra demanar nos a beure. E si sesdeve nos de loch a loch anar un dells al loch al qual haurem ordonat danar de continent ivaçosament davant vaja per tal que per occasio de lur triga engir lur offici alguna cosa no ben feta sia sotsseguida. Volem encara que almenys la un dells dins la botellaria nostra o almenys prop aquella jaga si dins fer nos pot ab bona manera per tal que distancia de loch algun embargament donar no pusca a lur offici damunt dit perque liberament nos pusca complir: si empero los boteylers nostres e sotzboteyler nostre special absents esser sesdevenia aquelles coses que ells deurien fer sestudien diligentment de complir e aço per aquell volem que sia fet qui en loffici sera primerament reebut don en escrit aquelles coses que per nostres boteylers son faedores ab si tenguen e en lo cas aquest diligentment observen e als copers a donar a nos a beure deputats en les coses tocans lur offici apres los majordomes obeyr sien tenguts. E per tal con en lo present cas e en altres poden moltes vegades los vins nostres e altres coses de les quals la nostra celsitud usa pertractar e per tal que en ells lexar negligentment no siam vists aquelles coses les quals en los altres a nos aministrans havem davant esguardat: ordonam que aytal sagrament e homenatge a un dels majordomes nostres de fer sien estrets lo qual lo boteyler nostre special a nos fer es obligat axi que ocasio de rabia no deydora de les coses nocives ministra pugan tant con puscam esquivar.

del portant aygua boteylaria

Dels salaris dels Comissaris.

Dels salaris dels Comissaris.

Qui dretament jutgen o guardo de peccuniaria remuracio speren frau en alcuna manera perpetren cor justicia la qual de grat impartir deurien per accepcio de moneda mercadegen e es encara occasio de tots mals e començament de tota nequicia quan per jutges de les parts aytal sufragi se reeb no la benvolença del donant mas cupida avaricia del reebent per la quantitat e per la manera del don reebut es demostrada: pero als delegats jutges per nos qui ne del fisch nostre o en altra manera de la cosa publica salaris prenen mas per nostra delegacio guardo reeben de jutgar no es deguda cosa de tot en tot sens loguer trebayl haver mas mes cove que a ells axi moderades esportules per les parts sien ministrades que esguardada la condicio de la causa la qual en juhi se du greuge no gran als pledejants sia ingerit. Ordonam per so seguents en aço costuma antigament observada que quant alguna causa per delegacio nostra a alcuna persona jutgadora cometem per la qual alcuna quantitat de moneda judicialment per alcun es demanada lavors lo jutge delegat conegut lo negoci e fenit de les dites parts abdues vuyt diners ço es de cascuna tan solament quatre diners per libre de tota la quantitat en juhi deduyta axi pero que tota la summa que per les esportules del jutge delegat sera exida encara per cascuna de les parts no sobrepuig trenta libres de moneda jaquesa en lo regne Darago o sinquanta libres de mallorquins en lo regne de Mallorcha o quaranta libres de reyals o barceloneses menuts en lo regne de Valencia o en Cathalunya les esportules aquestes volem poder muntar e no pus a avant. Volem encara que decontinent en lo començament del dit pleit ço es quant sera pleit contestat la hon se proceix servat acostumat orde de juhis o la on es respost als articles o alcuna cosa la qual per loch de demanda se preposa cant se proceeix per natura de la causa o per tenor de la nostra comissio simplement e de pla e sens estrepit e figura de juhi o en altra manera sens escrit e plet la tercera part daquesta quantitat se puscha exigir de les parts e la altra terçera part al temps de la publicacio dels testimonis e la terçera part romanent lavors con la cosa sera sentencialment termenada: si pero la causa aquesta per amigable composicio o en altra manera en o per diffinitiva sentencia fin prenia lavors si ans del plet contestat per les maneres dessus dites del juhi sia departit res de les parts no volem esser reebut: e si lo plet sera contestat aço se faça ans que los testimonis sien publicats la tercera part tan solament de les esportules lo jutge aquell reebre pusca e no pus avant e si encara apres la publicacio abans de la sentencia les dues parts reeba: si pero ja sera en la causa conclus lavors entires esportules pusca exegir jacsia que encara no haja donada sentencia con daqni (daqui) avant per ell no estia que aqui sentencia nos don. Si pero sia tan pocca quantitat aquella ques demana que les esportules exigidores a deu solidos no munten: lavors lo jutge qui dara la sentencia pusca deu solidos exigir e haver. Con per alcuna cosa pero se demana no moneda nombrada axi con qualque sia cosa no moble o de sol o encara moble o si movent o per aventura alcun dret incorporal haut esguart a vera e dreta estimacion de la cosa aquella aytant sia rebut per esportules quant se poria demanar si a estimacio peccuniaria se demanava: e si per possessori juhi se pledeja lavors la meitat de les esportules la qual en la causa de la proprietat se reebria tan tolament reeben los delegats: mas la on de pocca cosa se pledejaria guardantse que les coses aquelles no estimen imoderadament sobre la qual cosa les consciencies dels dits jutges carregam. Si pero en taxacio o en estimacio de salari alcuna part reputara si agreviada lo canceller nostre deura lo salari ab egual moderament reglar: e si de libertat dalcun hom se pledeja axi ço es que de servitut en libertat se reclam o per lo contrari lavors feta extimacio en aytant quant aquell valria si verament sers era e no en plus aytant sia reebut e no plus per esportules quant poria esser reebut si extimacio peccuniaria dell era demanada. En apres si de special nostra comissio alcun delegat conega de alcun article axi con car la causa principal no es comanada mas alcun article es comanat axi con si era conegut esser comanat si alcuna caucio sia donada justament o no o sis pladeja si caucio en alcun cas sia donada o no e axi de semblants coses lavors si es conegut summariament e de pla no sia demanat per esportules de cascuna part o entre amdues les parts ultra deu libres: mas si la causa breu sera e la conexença breument espeegada majorment si de poca cosa o entre persones de poch estament lavors volem menys encara per les esportules esser reebut e sobre aço encara les consciencies dels reebents carregam que manera rahonable no passen: e si alcuna querimonia per la part feta sera lo canceller nostre lo exces deja moderar. En apres encara en les causes de les appellacions axi duem ordenador que si les parts la questio de les appellacions vullen justificar o impugnar per los actes del primer juhi axi que alguna produccio de testimonis o de cartes noy sia feta de nou en aquell cas volem que ultra la meytat dequell lo qual en la causa principal es prestat nos pusca estendre tota la quantitat de les esportules: e axi mateix volem esser observat si sien productes cartes poques e breus e les quals no freturen de gran examinacio. En altra manera si eren moltes e que ab gran examinacio e treball esgardar e veure se haurien lavors volem que a arbitre del canceller pusquen esser crescudes per lo trebayl les esportules axi empero que la quantitat en la causa principal taxada en alcuna manera no sobremunten: pero si en la causa de la appellacio se faça noveyla produccio de testimonis o sien produits alscuns o alcun proces approbacio per aventura oltra el proces principal de la causa lavors lo salari o les quantitats de les esportules puscha a major summa muntar ço es entro a la quantitat desus espressada. En apres con en les causes criminals o de pena o de mort corporal o de mutilacio de membres infligidora se pladeja a vegadas sesdeve exces esser fet en la exaccio de les esportules per los dits jutges delegats: volem que si los bens de la persona delada del crim sien pochs ço es entro a cent libres valents haja tan solament en bens lavors cent solidos daqell se puguen exegir e no pus: e si de cent libres entro a doscentes en bens hagen puguen esser demanades deu libres e no pus: si empero en bens haja ultra doscentes libres lavors salari entir se pot demanar: salvant empero que en les causes de la appellacio en les criminals causes sia servat ço que en lo plet civil es desus ordenat axi que si no fa alcuna produccio salari sia minuit en la meytat o sia augmentat entro a manera deguda segons la manera de la produccio feta en aquest plet o del trebayl. On empero causa se pledejaria de emposadora altra pena poca axi com de relegacio o de semblant lavors encara sien diminuides les esportules en la meytat daquell lo qual per gran e corporal pena es acostumat de reebre: e si de pena de bens o daltra pena peccuniaria emposadora sia pledejat lavors a la dita moneda sia haut esguart en la exaccio de les esportules axi con si altre deute peccuniari ere demanat per tal que sia servat ço que es en aytals coses desus ordenat. En les exaccions pero de les esportules per relacions davant nos faedores axi duem ordenador. Que si a supplicacio dalcun o a instancia dient per aventura alcuna cosa esser feta en prejudici dell contre les privileges o letres de nos o dels predecessors nostres atorgades aquells privilegis o letres veer o legir hajam manat e a nos relacio esser leta de la tenor daquells: en aquell cas ordenam e volem que lo canceller nostre en aço deja esser tengut per son offici con daytals letres se deman les quals de nostra cancellaria qualque vegada exiren e que aquelles veja e lesca e a nos feelment relacion faça algunes esportules daqui no haudes ne exegits quals que quals salaris o serveys de part o parts ne demanats directament o indirecta per si ne per altre reebuts: si pero alcunes cartes o letres quals que quals produytes davant nos o en altra manera per qualsevol raho de manament nostre o del canceller nostre sien comeses a alcun de nostre consell veedores o legidores axi que de la tenor daquelles relacio faça davant nos a nostra aventura informacio o del consell nostre sobre alcun fet a fin que mils siam instruits que devem fer en aytal negoci axi que tan solament sia comesa visio de cartes o de letres o relacio de la tenor daquelles tan solament faedora: lavors sia una o sien moltes cartes aquell del consell o altre al qual sera comes res de tot en tot no exigesca per aquesta causa ne en altra qualque manera per aquella occasio reeba de part o de parts les quals aço toca: pero si alcun proces fet davant alcun jutge sotsmes nostre o altre a alcun de nostre consell veedor haurem comes a fin que sobre aquell davant nos se aordon qual cosa segons justicia ne sera faedora: lavors si aquell proces tan solament contendra alcuna informacio feta per offici solemnitat de juhi no servada o no oydes plenerament les rahons e les allegacions de les parts: lavors de la part que aço request ha faedor tant solament volem esser reebuts cent solidos e no pus: pero si el proces aquell sera complit e les rahons de les parts plenerament oydes e les allegacions de cascuna part: lavors pusca tan solament reebre deu libres: salvant empero que si el proces era massa lonch per aventura per longues e difuses attestacions de testimonis o en altra manera per multitut de contrasts o de questions: lavors si a la noticia del canceller sera vist que mes per la multitut del treball ne sia degut volem que pusca esser crescut per lo canceller en cent solidos axi que al mes quinse libres per tota la relacio tant solament pusquen esser demanades: empero si els proceses sien molts a una metexa determinacio anans sobre els quals es relacio faedora si en tot sia perfet les allegacions per ventura de les parts no oydes deu libres ne sien reebudes tant solament: si pero sien molts processes en los quals encara plenerament les allegacions de les parts sien oydes lavors al mes quinse libres sien reebudes: si encara per multitut de testimonis o altra manera per magnitut de treball sia vist al canceller mes esser degut en aquell cas lo dit canceller pusca tan solament en cent solidos lo salari augmentar. Aquestes coses empero desus dites observar volem quan en processes en altres lochs fets o altres jutges sera relacio faedora. Si empero plet davant aquells de nostre conseyl sera menat engir la exaccio de les esportules no entenem res innovar perque nos serve e aytant sia reebut per esportules quant si la causa era per ell meteix sentencialment termenada. E encara mes con a vegades supplicacio a nos per alcun endreçada manam a alcun del consell nostre ques inform sobrel fet en la supplicacio contengut o en qualsevol manera tocant aquell e a nos relacio faça a fin que pus segurament e pus deliberada responam a aquelles coses les quals seran en la supplicacio demanades: lavors volem encara e manam que res no sia reebut per alcuna occasion per la informacio aquesta faedora: e los transgressors daquesta constitucio e al salari degut ab aço que ultra hauran reebut restituydor sien constretz e de nostre consell e de offici qualque seran deleitz.

LXVIII. Reg.n°479, fol.173.31 ag.1329.

LXVIII.
Reg.n°479, fol.173.31 ag.1329.

Noverint universi quod nos Alfonsus etc. sedula meditatione pensantes quod licet tempore illustrium principum domini Jacobi abavi et domini Petri avi et domini Alfonsi patrui nostrorum recordationis inclite regum Aragonum plures in civitate Valentie confratrie de eorum auctoritate atque consensu fuissent comuniter institute: verumtamen quia ex congregationibus et conventionibus hominum non numquam monopolia et illicita emergunt consilia que illicitis actibus ausum prebent: serenissimus dominus Jacobus recolende memorie rex Aragonum genitor noster confratrias omnes civitatis et regni Valentie excepta confratria quo dicitur sancti Jacobi reprobavit easque cassavit et irritavit ac perpetua sustulit sanccione inter quas confratriam olim per peyllerios dicte civitatis editam et multo tempore observatam noscitur sustulisse. Quia tamen nunc per vos proceres nunc peyllerios civitatis pretacte nobis extitit supplicatum ut cum ad laudem Dei et beati Francisci regalis corone servicium et eorum reipublice comodum intendatis super capitulis sub anexis confratriam statuere nostram auctoritatem atque decretum eidem imponere dignaremur nos visis ipsis capitulis nobis oblatis continencie subsequentis:
- Primerament que tot confrare cascun dissapte don mealla e in pecunia que daquen exira sia convertida a tenir una lantea ardent continuament de nit et de dia davant laltar del benaventurat sent Francesch e cascun any sien comprats II ciris de II libres cascun los quals sien posats en laltar lo dia de sent Francesch a reverencia del qual arden et cremen et si alcuna cosa de la peccunia sobrara aquella sia donada per amor de Deu a alcun confrare o a muller o a fills daquell qui sia vengut a fretura sens colpa sua et no sia convertida en alcunes altres coses. Item que si alcun confrare sera detengut de malaltia los majorals de la confraria per esguardament de pietat et per caritat de proisme visiten aquell et en la visitacio donen obra ab acabament que aquell reeba los sagraments de santa Esgleya a salut et remey de la sua anima: et si per aventura aquell molt de temps estara malalt et les companyes de casa no podien sostentar lo trabayll de dia et vetlar de nit o no haura companyes o parents quil trabayl reportassen quels majorals fassen manament a certs confrares que de nit vetlen et pensen del confrare: et si sesdevendra que aquell confrare de nit pas desta vida que X confrares vetlen lo cors: et si aquell no haura bens temporals de que sia feyta la sepultura quels majorals de la confraria compren et paguen de la almoyna de la confraria ço que costara la sepultura. Item cascun confrare tinga I ciri de mige llibre de cera lo qual port creman com lo cors portaran de son alberch o casa tro a lesgleya on deura esser soterrat e crem tro la absolucio sia feyta per lo prevera ans de la missa o de vespres: e feyta la dita absolucio apaguen los dits ciris e com la missa o vespres seran dites e lo prevera comensara les orations de la absolucio encenguen los dits ciris los quals porten creman tro lo cors sia soterrat: et cascun confrare diga per anima del confrare defunt C vegades la oratio del pater noster et do I diner als majorals et aquella pecunia sia convertida en la almoyna de la confraria axi per la sepultura feyta o faedora a confrares qui no hagen facultats temporals com encare a confrares qui sien venguts a inopia no per lur colpa. Item si algun confrare morra fora la ciutat dins espay de V legues quels majorals de la confraria vagen o trameten a aquell loch on lo confrare sera finat e aquell sia portat a son alberch e apres soterrat en la parrochia o esgleya on sera lexat e fassenli loffici segons que damunt es declarat: e si aquell no haura bens de que pach les messions del aportar e de la sepultura sia pagat de la almoyna de la confraria. Item si algun confrare per sos peccats o desastre cativara e aquell bonament la reenço pagar no pora cascun confrare per amor de Deu e esguardament de pietat do en ajuda de la reenço daquell II solidos. Item si algun demanara o requerra que sia reebut en la confraria los majorals ab alguns prohomens que a ells ben vist sera certifiquense bonament de la fama condicio e conversacio daquell: e si atrobaran aquell esser suficient no guardada ringa mas bon estament de sa persona sia reebut en confrare pagant V solidos a la almoyna en la entrada e V solidos a la fi si bens haura. E si algun confrare apres que sera reebut en la confraria en la qual algun temps haja estat e perseverat bonament e apres per sos peccats o folia caura en peccat publich que aquell sia amonestat per lo guardia dels frarers menors ques tolga daquell peccat: e si daço per la dita amonestacio correger nos volra quels majorals amonesten aquell privadament I o II o III vegades ques partescha del dit peccat: e si aquell axi amonestat corriger nos volra que en aytal cas sia posat en capitol et per tuyt sia remogut de la confraria a bon exempli daquells que be perseveraran et a terror daquells qui semblant peccat volrien assajar de fer. Item quels majorals manen capitol quels confrares sapleguen en la casa de sent Francesch e aqui ordonen lo dia que volran fer pietança als frarers de la dita casa o altres coses necessaries per la almoyna de la confraria faedores en lo qual capitol puxen ordonar e elegir cascun any majorals: e si per ventura algun sera rebel de no venir visitar los malalts o a soterrar los morts o altres bons ordonaments paguen I libre de cera pera laltar de sent Francesch. Item que tots los confrares qui en aquell any seran passats desta vida sien meses e posats en scrit a memoria: lo qual scrit los majorals mostren lo dia de la pietança al custodi del frares menors si present sera e en absencia daquell al guardia per tal quels frares fassen commemoracio per animas daquells: e en lo dia de la pitança sia feyt anniversari et commemoracio general per los confrares defunts en lo dit convent al qual sien tots los confrares ab lurs ciris axi com si fos cors de confrare per lo qual anniversari sia dat al convent dels frares a la taula de la sobredita almoyna X solidos. Item quels majorals del any passat reten compte e rao en presencia dalguns prohomens confrares als majorals qui elets seran per tal que sia cert que la pecunia per aquells reebuda sia convertida en les coses meritories en los damunt dits capitols contengudes e per tal que algun no haja opportunitat o avinentea de retenirse alguna cosa de la almoyna de la confraria: et si per compte sera atrobat que aquells hagen a tornar aquella peccunia sia convertida en les almoynes dessus declarades et no en negunes altres coses e axis seguescha de uns en altres.
- Idcirco vestris super hoc supplicationibus inclinati cum contenta la dictis capitulis videantur bona elemosine (limosna, almoyna, almoina) et opera caritatis inducere et ex eis nullum la posterum presumatur damnum malum aut dispendiosum periculum imminere cum presenti carta nostra gratis et ex certa scientia ac mera libera et spontanea voluntate dicte confratrie nostrum prestamus assensum et ei auctoritatem regiam impendimus et
decretum. Mandantes procuratori ejusve vices gerenti justiciis bajulis et aliis officialibus nostris regni Valentie presentibus et futuris et eorum loca tenentibus quatenus hujusmodi confratriam per nos vobis ut est dictum concessam et approbatam per vos institui eamque permittant perpetuo et inviolabiliter observari. in cujus rei testimonium etc. Data Valentie pridie calendas septembris anno Domini MCCCXXIX. - Berengarius Salvatoris mandato regis facto per dominum cancellarium.

Del Vicecanceller.

Del Vicecanceller.

Con humana fragilitat no sufira usar hom de continua sanitat corporal cobeejants quel offici no poch de nostra cancellaria en la qual tots los negocis justicie concernents los quals a la nostra cort devoluts son espeegadors per alcun accident no pusca freturar de governador: emperamor daço ordonam quen la damunt dita cancellaria un hom feel e espert lo qual sia doctor en leys apres lo canceller sia posat qui no ligat de negun ligam de sacre orde per tal que ço que per aventura per lo canceller en cas que fos archebisbe o bisbe o altre prelat o clergue qui en criminals coses fer no poria per aquest sia supplit. E per tal que en la dita cancellaria totes coses degudament sien fetes engir aquelles apres lo canceller entena ab acabament. Encara ell volem haver diligencia que les letres les quals sobre Ies supplicacions son manades complidament contenents lo fet en la supplicacio contengut sien diligentment espatxades en tal manera que en aço deffalliment lo qual a nostres gens greuge no poch poria donar no sia atrobat. Ordonants en apres que tota hora que sesdevenga nostre canceller no poder seguir nostra cancellaria aquelles coses que per lo dit canceller son ordonades e altres coses faedores en loffici de la dita cancellaria lo dit vicecanceller tenir e complir en totes coses no ometa e totes les altres coses les quals lo dit canceller en escrit haver es tengut ab si en escrit haver no releix. E los sagraments los quals lo canceller es faedor lo vicecanceller a nos faça ab acabament.

Del offici del prothonotari tinent los segells

Del Comprador.

Del Comprador.

Con salut e proteccio de la cosa publica la salut del princep principalment esguarden e encara les leys fetes dels princeps cura de carn pa vi peix e altres coses necessaries compradores al prefet de la ciutat pertanyer per salut dels sotsmeses estatuesquen: aytant mes eyl meteix princep qui la salut del poble defen esguardar deu que la cura de la carn pan e vin e peix en la sua sacra casa ministradora a certs seus feels especialment sia comesa quils officis lurs ab aquella ques cove diligencia exeguesquen. E donchs aquestes coses axi en consideracio deduytes statuim quel comprador de la casa nostra qui es e per temps sera en les carns pan peix e vins compradors a la nostra cort necessaris diligentment vetle e inste: e per ço que mils totes aquelles coses pusca complir a bastament de la nostra cort volem que de les nostres rendes sufficient quantitat reeba per tres terces del any de la qual vin compre e aquell liure a nostre boteyler e pa axi mateix liurantlo al nostre panicer et encara carns e peixs los quals al nostre museu liurara lo qual aquells procur als nostres cochs liurar. Encara al dit comprador se pertanyera comprar fruytes fromatge ortalices tovalles e tovayloles quant que quant necessari sera e asso al reboster nostre liure e cera e pobil o bleses e sucre e especies e altres coses necessaries a fer confits semblantment comprara: les quals coses al nostre apothecari ell liurar manam: e sagins oli carn salada peixs sechs e semblans coses ell comprat si obligat regonexera e al museu nostre liurara e ordi e civada comprar a son offici pertanga e aquella liurara al sobrazembler nostre e reeba totes les cenes que en diners seran pagadores et aquells diners convertesca en la provisio del nostre menjar. Volem encara ell no ignorar a la cura dell pertanyer les damunt dites coses e altres les quals seran a servey de nostre palau e a la nostra cuyna e als officis servidors en aquell axi per nos con per los nostres domestichs seran necessaries com mils e pus profitosament pora comprar feelment ensemps ab lo sotscomprador tota hora que aquell bonament haver pora e liure e liurar face totes aquelles coses als dits officis segons que damunt es declarat. E de totes aquelles coses que comprades haura cascun mati retre compte per menut al majordom et escriva de racio estants presents tots aquells officials a qui les coses haura liurades sia tengut: e no res menys de cascuna terça que haura reebuda cascun any al maestre racional devant lescriva de racio reta compte. Volem encara al offici dell pertanyer diligentment sollicitar lo majordom lavors offici faent de les viandes que lendema deurem menjar. E per tal con aytant mils sanitat en alcu es conservada con de mellors viandes se nodreix: sia curos et attent que les mellors que trobar se poran procurar no ces con digna cosa estimem la nostra sala reyal aytals coses haver mellors: ajustants que con sesdevendra nos per cami anar lo dit comprador o sotscomprador primer vaja et faça aquelles coses ques pertanyen a son offici e ab si la ordinacio de les viandes port et aquella diligentment observe. E per tal que pus feelment son offici exercesca volem que al majordom sagrament faça et a nos tan solament homenatge axi con lo boteller de la nostra boca. E encara una persona volem esser elegida qui sotscomprador sia nomenat et aquelles coses que per lo dit comprador se compraran scriure sia tengut tota hora que degudament fer se pora et sera convinent de fer e al comprador en son offici ajut. E encara dos ajudants volem al sotscomprador esser acompanyats qui les coses que per lo sotscomprador complir nos poran facen et en la sua absencia son offici plenament exercesquen et sagrament presten et homenatge als nostres majordomens e a ells attenen et obeesquen axi con lo dit comprador. E per tal que aquestes coses mils complir pusquen en escrit aquelles coses que per lo dit comprador seran faedores no jaquesquen haver.

Dels cavallerices

23 DE JUNIO, capítulos

23 DE JUNIO.

Después de haberse nombrado tres oidores de cuentas para examinar las de los que lo habían sido para el alistamiento de gente de armas, cuando se trataba de libertar al Señor Primogénito; se tomaron, entre otros acuerdos, los siguientes:
que se señalase sueldo, como se señaló, al canciller que nombrase el Señor Rey, al vicecanciller y a otros empleados: que se invitase al señor Primogénito para que pasase a jurar los capítulos de la concordia; que se escribiese al veguer para que volviese de Lérida con las banderas y sin hacer ostentación alguna; y que se diese orden al diputado local de Tortosa para que licenciase la guardia del castillo de Amposta, orden que se comunicó igualmente a otros gefes y comisionados.
Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverend e honorables senyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e honorables mossenyors (falta punto) Una letra vostra havem rebuda feta en Barchinona a XX del mes e any dejus scrits per la qual som stats certificats de la ambaixada per vosaltres derrerament feta a la Senyora Reyna per conclusio dels afers que dies ha manajau. Pus avant dicisivament informantnos com lo Senyor Primogenit pot e deu fer de justicia e axi es praticat prestar lo jurament acustumat com a Primogenit e exercir la jurisdiccio que Primogenit pot e deu exercir en lo dit Principat encautant nos que stigam attents e vellants en les coses quis esguarden benifici de aquesta universitat repos e tranquille stat de aquella e del dit Principat com vuy sia major necessitat que james de esserhi mes attents havent totstemps concordia en nosaltres com en aquets afers sia stada la major direccio e prosecucio la unitat que entre les universitats del dit Principat fins aci es stada. E considerat la arduitat del dit negoci per haver pus a ple la intencio dels singulars de aquesta universitat la qual fins aci de fet e de paraula han manifestada havem tengut consell general e en aquell legida dita vostra letra e altre que dels honorables consellers de Barchinona havem haguda e un altre del lllustrissimo Senyor Princep e Primogenit concordantment los jurats del dit consell ab fervent ardor de voluntat negu no discrepant es stat delliberat lo proposit per aquesta ciutat ja principiat e per lo sindich aqui present de aquella continuat aderirse servar e complir lo que en lo dit negoci per vostras reverencia e honorables savieses sera provehit e determenat se dega fer. Empero per haver major avis esser encautats en contrari algu pogues venir qui pogues obviar a la dita sensera e unida voluntat que aquesta universitat e singulars de aquella han vos haurem a molta gracia nos certifiqueu ens aconselleu com nos haurem regir si per cars segons tacitament lo Senyor Primogenit ab sa letra nos havisa per part de la Senyora Reyna seriam per alguna via de contrari per vies inductives o en altre manera requests o induhits. E sia la Sancta Trinitat en vostra continua proteccio. Scrita en Manresa a XXI de juny any Mil CCCCLXI. - Mossenyors al que ordenareu promptes los consellers de la ciutat de Manresa.

Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors los deputats del General de Cathalunya.
Molt reverend honorables e de molt gran saviesa.
Senyors lo die present corrent la sinquena hora pris mig dia havem rebuda una vostra letra sots data de XX del corrent mes al contengut de la qual vos satisfem que sobra tot lo negoci per gracia de nostro Senyor Deu aquesta ciutat es stada es e sera unita en un cor e voluntat a tot be avenir e servici del Senyor Primogenit e de tot lo Principat de Cathalunya e de fer complir e exeguir tots ordonaments e avisos seus e vostros mostrats axi ab letra sua com vostra e dels honorables concellers de aqueixa ciutat com encara en altra manera a tota la sua e vostra voluntats ab tota conformitat e per qualsevulla aperencias e demostracions en altra manera fetas per altres no donar fe car aquesta ciutat es sots lo nombre de les altres del dit Principat e tostemps ha seguit e seguira son principal cap lo qual es la dita ciutat de Barchinona a tota la sua voluntat. E conserveus senyors molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors la Trinitat Sancta en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich a XXI de juny any Mil CCCCLXI. - A tots vostres ordonaments e servir prests quis recomanen en vostra gracia los consellers de Vich.

Reunidos otra vez los señores Diputados y Consejo, el mismo día, se presentaron el maestro de Montesa y don Juan Fernando de Heredia, con la siguiente credencial de la Reina, que leyó en presencia de todos Pedro Oliet, protonotario de dicha Señora.

Als reverend venerable pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Continuants nostre bon desig e satisfents a vostra letra tremetem ambaixadors nostres los venerables e magnifichs mestre de Muntesa e Joan Ferrandez de Heredia e nostre prothonotari Pedro Doliet pera reebra e veure les jures e firmes del lllustrissimo Primogenit nostre fill molt car e molt amat e vostres. Havem los donat carrech de nostra part vos diguen algunes coses afectuosissimament. Vos pregam que donant fe e creença com a nostra propria persona en ço queus sera dit vos hajau ab aquella bona e sincera voluntat dileccio e amor que de vosaltres fermament speram que en nostre Senyor Deus confiam ço que fareu per la Majestat del Senyor Rey la Excellencia sua e nos vos ho regonexerem ab aquella humanitat e bon voler que a tots vosaltres portam. Dada en Vilafrancha a XXII de juny any Mil CCCCLXl. - La Reyna.

Entregados por el referido maestro de Montesa los capítulos y respuestas de la Reina, firmados aquellos por dicha Señora en nombre del Rey, fueron leídos, en presencia de todos los individuos del consistorio, testigos y demás que acudieron en gran multitud, y luego de prestado el juramento, con la solemnidad de costumbre, los firmó el señor Primogénito, jurando también, enseguida, guardarlos y hacerlos guardar, los señores Diputados y Consejeros, y además los Concelleres de la ciudad de Barcelona, allí presentes.
Siguen los capítulos mencionados, con la carta que se dirigió a la señora Reina, y demás que mandaron escribir, en este día, los señores Diputados.

Forma capitulorum firmatorum.

Senyor molt alt e molt excellent. (cosa publica : república)
Inextimable es lo be procehint del compost orde e repos de la cosa publica lo qual precipuament esta en uniformitat e concordia del cap ab lo cors o membres de aquella. E com per la disparitat e discordancia de aquells inmensurables mals provenen axi per la unitat orde e acordat voler divinals bens augment e multiplicacio de poques coses en grans succehixen. E molt mes en los regnes e Principats en los quals reguladament consisteix la monarchia qui ab leys appropriades la cosa publica governant de aquella es Princep cap e Senyor e axi ordonadament obrani aquella augmenta e fa en molta excellencia florir hon intervenint suasions indegudes de persones pochs zelants lo benefici publich les quals divertir causen en forma alguna del ordonat obrar importen dejeccio gran a la cosa publica. Si ja donchs lo cors della no es per Deus Omnipotent de tanta virtut fornit que constantment haja suficiencia curar la imfirmitat que per indegudes informacions en lo cap de la cosa publica residir poria lo que novament en lo Principat de Cathalunya ha contengut e molt mes ha caygut haguera sino per la molta virtut e sapiencia de que dotada es vostra gran Excellencia gloriosament regnant Rey princep e cap de la cosa publica del Principat de Cathalunya lo qual cors de la dita cosa publica en molta unanimitat virtuosament constituit curant stirpar les iniques e sinistres informacions a vostra Majestat fetes en derogacio de la vostra reyal corona e oppresio del Illustre don Carles primogenit de vostra gran Excellencia ha obtengut. E dita vostra Majestat per son gran ingeni virtut e industria promptament ha vist e conegut remediador esser e proveidor en les coses talment començades a causa de tals perverses informacions al cors de la cosa publica del dit Principat e altres regnes e terres a vostra corona subdites molt prejudicials e dampnoses per occassio de les quals loch se haja donat lo dit lllustre Primogenit esser en preso detengut e lo noble don Johan de Beamont e axi apresonats esser del Principat de Cathalunya trets don provenien al dit Principat e a la cosa publica de aquell prejudicis e lesions a sos privilegis e leys paccionades hoc e innumerables altres dans irreparables. Les quals coses en diverses maneres e per varies vies per part del dit Principat ab molta diligencia e sollicitut notificades e demostrades a vostra Majestat dotada de grandissima prudencia coneguda la fidelitat e veritat dels cathalans es stada merce vostra Senyor fer gracia al dit Principat donarlos e liberar lo dit lllustre Primogenit. E per quant en lo temps dels *amfractes qui per tals informacions e preso se son seguits han occorregut moltes coses les quals conve en orde metre per donar tranquillitat e repos a tota la cosa publica del dit Principat comprenent hi lo cap lo cors e tots los membres e per provehir en lo arreglament de la administracio de justicia la qual conserve los regnes en degut stament. E per stirpar los abusos qui en temps passats se son fets per ministres de la justicia hoc encara per total conclusio donar en stirpacio de aquells qui ab llurs malvats consells tants perills han seminats e congoixes donades a tot lo Principat. E per que en sdevenidor a altres sia caucio e exemplar son stades molt equament e stan concebudes les coses seguents les quals a humil supplicacio del dit Principat o dels diputats e consell aquell representants sera de merce de vos Senyor consentir e atorgar.

I.

Primerament Senyor supplica lo dit Principat e o los diputats e consell aquell representants en virtut de la comissio de la cort de Leyda feta a cinch de dehembre any Mil CCCC sexanta (poco más de 6 meses han pasado) sia de merce de vostra alta Senyoria declarar a major cautela esser per ferms valits justs deguts e legitims tots los actes e enantaments e procehiments en qualsevol manera fets axi dins lo dit Principat com fora per lo dit Principat universitats staments e singulars de aquell e a instancia sua sobre la liberacio de la persona del dit lllustre don Carlos Primogenit de vostra Altesa e encara apres la liberacio fins a perfet compliment de la observacio dels usatges e privilegis e libertats e repos del dit Principat e singulars de aquell axi com los dits actes e processos fets juxta usatges constitucions capitols e actes de cort usos pratiques costums privilegis e libertats del dit Principat universals e particulars de les universitats staments e singulars de aquells e per observancia defensio e conservacio de aquells e de quascu dells e per conseguent tots los dits actes no esser ne poder esser en forma alguna reprehensibles axi com de fet per dret e raho rependre nos poden ne poder o deverse en derogacio o detraccio de aquells en tot o en part parlar contrafer o contravenir en forma alguna directament o indirecta. E que per vos Senyor Primogenit e successors vostres e seus oficials o ministres de vostra Majestat e lurs procehir enantar innovar inquirir processar o altra qualsevol cosa fer o attemptar nos puixa nes dega per qualsevol ordinacio o exquisita causa o forma contra les persones universitats staments e singulars de aquelles e bens lurs encara que fossen oficials vostres qui consellant executant parlant o en qualsevol altra forma entrevenint en los dits actes han ajudat entrevengut exercit fet ministrat consellat e parlat en tot o en part. Abdicant a vos Senyor e Primogenit e als successors vostres e seus e a tots ministres e oficials vostres e de aquells tot poder de fer e attemptar lo contrari decernint e declarant esser irrits nulles invalits e injusts qualsevol processos e enantaments qui contra les damunt dites coses e alguna de aquelles son stats fets o se volrien fer o attemptar en alguna manera axi en particular com en general. E si per ministres o oficials de vostra Altesa Primogenit e de successors vostres e seus o altres persones privades e de qualsevol grau o preheminencia sien seria alguna cosa innovada o attemptada en derogacio e prejudici de les coses o contra les persones sobredites universitats staments e singulars de aquells cathalans o no o bens de aquells aquells tals ministres o oficials e persones sien hagudes ipso facto per privades persones e enimichs e acuydats de la corona reyal e de la cosa publica e a aquells axi contrafaents e contravenints encara que ho haguessen de manament de vostra Altesa puixa o dega esser resistit de fet ab armes o en qualsevol altre manera e dampnificarlos en persones e bens. E sia licit e permes qualsevol cossos collegis staments e universitats e consells de aquells e qualsevol altres persones axi ecclesiastiques com seculars del dit Principat ajudar ab armes o en altra qualsevol manera an aquella o aquelles persones contra les quals los dits enantaments o procehiments serien fets o attemptats com vos Senyor ara per lavors e lavors per ara absoleu e per absolts haveu e haver voleu tots aquells qui per manteniment e defensio dels dits actes persones e lurs bens contra los dits oficials e ministres per la dita raho haurien procehit o en la dita manera enantat havent aquells per quitis e inmunes de tota pena e punicio declarant de mera justicia ara per lavors aquells esser quitis e inmunes de tota culpa e punicio. Lo Senyor Rey attes e considerat que lo Principat de Cathalunya per la sua innata fidelitat be e degudament ha fetes les coses en lo dit capitol contengudes per ço comendant de aquelles los cathalans com a fidelissimos vassalls e approvant tots los dessus dits actes enantaments e procehiments per ells e a instancia llur fets atorga e li plau tot lo dit capitol e coses e ell scrites e specificades juxta la sua serie e tenor vol empero e ab aço entes que la dita approvacio dels dits actes enantaments e procehiments per ells e a instancia llurs fets sia entesa dels actes enantaments e procehiments per ells e a instancia lur fets fins al dia present e no de altres. E que en virtut de aquells ni de algu dells no puixa esser daqui avant proceit en alguna manera a acte o execucio alguna e que sia renunciada per lo dit Principat qualsevol instancia ques pogues fer per tot lo passat contra oficials e consellers seus e tot altre interes qui allegar se pogues contra aquells o algu de aquells. Salvo lo que davall en lo terç capitol se dira del noble Galceran de Requesens.

II.

Item Senyor com entre les altres causes per que es stada feta infraccio e lesio de usatges constitucions capitols de cort e altres libertats de la patria si es per quant lo noble don Johan de Beamont qui dins lo dit Principat es stat apresonat e de aquell tret no es restituit en lo dit Principat e dins la vegueria de Leyda hon fonch pres e detengut sia merce de vostra gran Senyoria lo dit don Johan esser restituit en lo Principat e vegueria de Leyda en sa plenissima libertat e a aquell esser servat lo guiatge per vostra Altesa al dit don Johan atorgat juxta la serie e tenor del dit guiatge. Plau al Senyor Rey e promet deliurar la persona de don Johan de Beamont e aquell fer restituir en plena libertat dins la ciutat de Tortosa o Leyda dins spay de quinze jorns apres la ferma de la present capitulacio avant comptadors.

III.

Item Senyor com les grans e inextimables congoixes qui provengudes son dans e grandissimes despeses e perills per causa e occasio de alguns mals consellers e oficials de vostra Altesa los quals sinistrament e contra veritat e indegudament han informada consellada e seduida vostra Senyoria a causa de les quals informacions consells e seduccions los dans sobredits son pervenguts hoc (se lee hoe) e moltes divisions cismes dans irreparables a la cosa publica del dit Principat procurats los quals consellers e oficials si stirpats no eren punits e castigats porien portar lo dit Principat en altres majors inconvenients o en sdevenidor exemplar se poria pendre de la impunitat de llurs mals e convidaria e incitaria los altres a mal obrar lo que molt deu esser lunyat e stirpat per servey de vostra Altesa benifici e repos de la cosa publica del dit Principat. Per tant Senyor supplica lo dit Principat a vostra gran Altesa sia merce vostra haver per privats indignes e inhabils dels oficis que regien e exercien e de tot benefici ofici e facultat de consellar en lo dit Principat e en fets del dit Principat e singulars de aquell tot axi ecclesiastichs com seculars los qui han entrevengut consellat assistit participi hagut en vostre consell del dia de la detencio del dit Illustre Primogenit fins a la jornada de la liberacio de aquell. E encara tots aquells axi del consell de la vostra Senyoria com altres qui abans del dia de la dita detencio han consellat o entrevengut que aquella se fahes. Encara mes los oficials vostres qui haurien ajustats consells per causa de la dita detencio o coses concernents aquella axi ans de la dita detencio com apres de aquella e ans de la dita liberacio axi que dequi avant no puixen regir ne exercir los dits oficis ne haver lo dit benefici o facultat de consellar de present ni en esdevenidor ne encara altres oficis o beneficis. Si donchs no procehia de assentiment e voluntat dels dits diputats o major part del dit consell entrevenint e consentint hi la ciutat de Barchinona. Entes empero que en algun ofici de jurisdiccio no puixen esser restituits ne haver ne obtenir aquells ne altres oficis de jurisdiccio. E per que al dit Principat puixa esser feta la reparacio e reintegracio ques pora dels dans que sostenguts ha per causa de la detencio sobredita e defensio de ses libertats violades per seduccions males informacions e sinistres consells sia merce vostra cometre e donar plenissima potestat e facultat al dit Principat e a les persones per los dits diputats e consell o la major part deputadores e elegidores entrevenint e consentinthi la ciutat de Barchinona en una e moltes vegades de inquirir e informacio pendre contra tots e sengles oficials e persones axi ecclesiastiques com seculars qui en les coses damunt dites delinquit hagen os presumira haver delinquit e aquelles que constara per deguda informacio precedent haver delinquit cismes divisions haver seminades e meses per causa de la detencio del dit Primogenit juxta la qualitat del delicte e justicia requerra punir castigar sentenciar e exequutar axi en persona com en bens segons los merits seran de tals seductors dampnificadors destruidors e mals conselladors de la cosa publica per manera que los demerits de tals no resten impunits ne sia donat en esdevenidor exemplar de mal obrar. Plau al Senyor Rey a supplicacio del dit Principat privar e remoure e de present priva e remou los canceller vicecanciller regent cancellaria e mossen Galceran de Requesens portant veus de governador de Cathalunya e micer Jaume Pau advocat fiscal de la cort del veguer de Barchinona dels dits e altres oficis que de present obtenen en Cathalunya e comdats de Rossello e de Cerdanya sens empero nota de infamia. E que daqui avant los dessus dits e altres en lo dit capitol compresos no puixen haver ne obtenir oficis de jurisdiccio en lo dit Principat e comdats ni aconsellar en fets del dit Principat e comdats ni en actes alguns concernents aquells o universitats cossos collegis e singulars persones ecclesiastiques o seculars de aquells ne coses o bens lurs. E per quant a instancia dels dits diputats e consell e de la ciutat de Barchinona es stat fet cert proces contra lo noble mossen Galceran de Requesens portant veus de governador en lo dit Principat per lo qual es stat e vuy en dia sta pres dins la preso comuna de la dita ciutat o lo dit Senyor Rey per alguns respectes haja ordonat e ordona ab la present lo dit mossen Requesens deure esser e star tot lo temps de la sua vida natural fora lo dit Principat e encara fora la cort del dit Senyor Rey sots pena de privacio de la vida e annotacio e confiscacio de tots sos bens aplicadors en cas de contrafaccio al General de Cathalunya. Salva empero al dit mossen Requesens la opcio davall scrita. Per ço plau al dit Senyor Rey vol e ordona que si lo dit mossen Requesens
no contentanse de aço se volra defendre per justicia en tal cas stiga en la preso hon vuy sta e puixa esser procehit contra ell e sos bens per virtut del dit proces et alias per justicia les coses en los presents capitols contengudes en res no contrastants. Totes empero altres instancies o enantaments que fer se porien contra qualsevol altres oficials e persones qui en les coses en lo dit capitol contengudes delinquit hajen os presumira haver delinquit cessants per benefici e repos del dit Principat. E mes vol lo dit Senyor que per los dits diputats e consell e ciutat de Barchinona sia donada seguretat en quant a ells se sguarda a les persones e bens de tots los oficials e consellers del dit Senyor Rey qui fins lo dia de vuy han lo dit Senyor en qualsevol manera sobre los dits afers consellat axi e per tal forma que los dits oficials e consellers puixen star e habitar segurament ab tota quietacio dins la ciutat de Barchinona e lo dit Principat e fora de aquell hon mes volran. E que semblant paraula e seguretat los sia donada per lo lllustrissimo Primogenit axi que per ell o algun oficial o persona no puixen esser inquietats ni molestats en bens ni en persones en alguna manera per les causes e rahons en lo dessus dit capitol contengudes e fins lo dia de vuy seguides encara que lo dit illustre Primogenit succeesca en los regnes e terres del dit Senyor Rey. E que lo dit lllustrissimo Primogenit sia tengut aço prometre e jurar tenir e servar ab tota eficacia. E si lo contrari se fahia sia licit als dits consellers e oficials resistir de fet ab absolucio de la fidelitat en lo dit cas e puixen e degen los dits diputats e consell e ciutat de Barchinona opposarse a la defensio dels dits oficials e consellers juxta les constitucions leys e libertats del dit Principat.

IIII.

Item com la principal causa de la conservacio dels regnes e terres e de la cosa publica de aquells sia la observacio de justicia la qual vos Senyor sou tengut ben exercir e ministrar e fer observar e fins açi lo dit Principat per causa dels ministres de la justicia e per no esser aquella be administrada haja sostenguts molts detriments e contraris en les coses de la administracio de justicia volent lo dit Principat obviar als abusos qui fins açi seguits se son los quals explicar per bona causa se obmet. Desijant lo dit Principat satisfer al deute servey e honor de vostra Altesa e proveir en lo repos descarrech e servey de aquella e al be e repos de la cosa publica suppliquen humilment a vostra gran Senyoria los diputats e consell daqui avant perpetuament la justicia esser feta e administrada en la forma seguent. Diu lo Senyor Rey que no es cosa a sa Senyoria tant accepta ne tant per sa Majestat desijada com es que la justicia que per nostre Senyor Deu li es acomanada sia a lahor de la Majestat divinal servey seu e benefici de la cosa publica de sos regnes e terres ministrada. Per tant al dit Senyor Rey plau e li es molt accepte que la justicia sia administrada en lo dit Principat en e per la forma per sa Majestat en los presents capitols atorgada.

V.

Primerament per quant los principals ministres exercints la justicia son los canceller vicecanceller e en son cas regent cancellaria de vos Senyor e de vostres successors vostre Illustrissimo Primogenit e successors seus e assessors dels portant veus de governador en lo Principat de Cathalunya e comdats de Rossello e de Cerdanya los quals experiencia ha mostrat en los temps passats no esser stats pagats en lurs stipendis don provenien inconvenients innumerables lo dit Principat per obviar a aquells e per que la justicia reguladament sia administrada per servey de vos Senyor e descarrech de vostre tresor sera content lo dit Principat a beneplacit empero de la cort o corts del dit Principat de peccunies del dit General stipendiar los dit canceller vicecanceller regent la cancellaria de vostra Senyoria e assessor del portant veus de governador en lo Principat de Cathalunya los quals exceptat lo canceller lo qual ensemps ab lo assessor del portant veus de governador de Rossello e de Cerdanya hagen esser nats o naturals e vers domiciliats del Principat de Cathalunya o dels dits comdats de Rossello e de Cerdanya com lo assessor del portant veus de governador en los comdats de Rossello sia ja stipendiat ço es al canceller vint milia sous al vicecanceller quinze milia sous al regent la cancellaria deu milia sous e al assessor del portant veus de governador en lo dit Principat deu milia sous pero que los dits canceller vicecanceller regent la cancellaria e assessors comissions de causes algunes aturar nos puixen ne per lo un dells fer se als altres dells ne encara per vos Senyor Primogenit e loctinents en cas permes e successors vostres e seus e per los portants veus de governador o algu dells comissions algunes fer ne per ells acceptar se puixen en alguna manera com lo dit Principat vulla e entenga los damunt dits deures contentar dels dits salaris remogudes totes altres comoditats ans si lo contrari era fet o attemptat sia tal comissio e actes subseguits per virtut de la dita comissio nulles e invalits. E lo qui fara o acceptara tal comissio sia privat de son ofici ipso facto sens altra declaracio e que los dits salaris correguen tant quant staran dins lo dit Principat comptant prorata de temps e no mes avant. E que los dits canceller vicecanceller regent la cancellaria e assessor del portant veus de governador sots pena de privacio de llurs oficis no puguen pendre ne acceptar donatius o subornacions exceptat esculentum et potulentum qui en breu puga esser consumit. Plau al Senyor Rey sien observades les coses en lo dit capitol contengudes e que duran tant com durara lo beneplacit de la cort o corts del dit Principat lo qual revocat sia extint lo present capitol e tots temps que apres lo dit Principat constituira e dara los salaris predits. Plau al Senyor Rey ara per lavors sia observat lo dit capitol anadint empero e corregint que si los dits oficials o algu dells ab voluntat dels dits diputats e consell seguiran la cort del Senyor Rey en tal cas hajen los dits salaris encara per lo temps que staran en la dita cort fora lo dit Principat.

VI.

Item per quant vos Senyor no podeu haver axi noticia de la scientia e probitat dels juristes e de la qualitat de les causes de les quals se hauria fer comissio sia merce vostra atorgar e ordonar que vos Senyor e Primogenit loctinents en cas permes e successors vostres e seus e o los dits portant veus de governador de per si no puixen ne puga ne deguen fer comissions de causes algunes e si lo contrari era fet les dites comissions e tots los actes de aquen subseguits sien nulles e invalits ans les dites comissions hagen a fer los dits canceller vicecanceller regent Ia cancellaria e en son cas los dits veus portans de governador de consell de llurs assessors. Declarat empero que los dits assessors no puixen exercir res de per si absents los dits portant veus de governador de la ciutat vila o loch hon los dits assessors seran e no absent lo un del altre. E axi los dits portants veus de governador exerciran jurisdiccio e llur ofici de e ab consell de llurs assessors. Plau al Senyor Rey les coses contengudes en lo dit capitol sien servades salvo que per la sua Majestat puixen esser fetes les dites comissions empero que aquelles haje a fer de consell del canceller o vicecanceller o regent cancellaria e que en aquelles haja haver vidit dels dessus dits o de algu dells alias sian nulles.

VII.

Item per los dits canceller vicecanceller regent la cancellaria e assessors ans de usar dels dits oficis sien tenguts e obligats jurar de servar los usatges de Barchinona constitucions capitols de cort privilegis usances consuetuts e altres libertats del dit Principat de Cathalunya. E que los dit canceller vicecanceller o regent la cancellaria ensemps ab lo tresorer e jutge de la causa e advocat fischal hajen entrevenir en totes composicions faedores o al menys lo un dels dits vicecanceller o regent la cancellaria. E per semblant los dits assessors ab los dits portant veus de governador en quant llur ofici se sguarda a fi que mes justament e equa e segons los demerits exigiran sian fetes. Diu lo Senyor Rey que la sua incomutable voluntat es que axi per sa Majestat com per tots sos oficials sien inviolablament observats usatges de Barchinona constitucions capitols de cort privilegis e libertats del dit Principat. Per tant lo dit Senyor Rey atorga lo dit capitol e li plau que aquell sia observat e vol e ordona a supplicacio del dit Principat que en les composicions fahedores se haja observar lo contengut en lo dit capitol. 

VIII.

Item per quant experiencia ha mostrat moltes persones starse de mal obrar per dupte e temor de correccio per donar orde en tolre totes maneres de vexacions e que la justicia daquiavant en lo dit Principat sia be e degudament administrada e los usatges de Barchinona constitucions de Cathalunya privilegis e libertats del dit Principat per vos Senyor e vostres predecessors jurats sien en molta diligencia e attencio observats sia merce vostra Senyor atorgar que en qualsevol causes quis tractaran entre vos Senyor e o vostre Primogenit e o loctinents en cas permes e successors vostres e seus o batles generals procuradors reyals o fiscals de vos dit Senyor o lurs de una part e qualsevol universitats collegis o singulars persones de qualsevol stament dignitat grau o condicio sien de la part altra ara sien les dites causes o questions civils o criminals patrimonials o de qualsevol regalies o altres qualsevulla puixen e degen los dits diputats ab llur consell o la major part de aquell entrevenint e consentint hi la ciutat de Barchinona axi per llur ofici com encara a instancia o denunciacio de part a despeses del General inquirir contra los dits canceller vicecanceller e regent la cancellaria portant veus de governador e lurs assessors balle general de Cathalunya e procurador reyal dels dits comdats de Rossello e de Cerdanya e loctinents de aquells e jutges o assidents per qualsevol dels damunt dits assignats en les dites causes e si sera trobat algu dels sobredits haver procehit fet enantat comes o delinquit contra dits usatges constitucions capitols o actes de cort privilegis usos libertats de la patria los dits diputats ab lur consell ho facen denunciar ab tal deliquent o participi havent en la contrafaccio predicta requirint e amonestant en scrits una vegada tant solament aquell o aquells qui participi hauran en la contrafaccio predita. E si hoit aquell sera vist haver contrafet e promptament e tota dilacio apart posada aquells tals a qui denunciat o requests seran qualsevol sien no revocaran cassaran e anullaran e al primer stat no reduiran tot lo contrafet als dits usatges constitucions e libertats del dit Principat en tal cas ipso facto sien haguts per privats de llurs oficis la qual privacio los dits diputats denunciaran al Senyor Rey o a son loctinent e si feta la dita denunciacio aquell tal presumira continuar lo exercici de son ofici que primer tenia ultra que li seria cessat lo salari que primer reebia del General puixen los dits diputats ab lo dit consell entrevenint e consentinthi la ciutat de Barchinona ab veu de crida publica aquell tal fer denunciar e publicar per lo Principat de Cathalunya per privat de son ofici e sien nulles e invalits tots los actes que de aquella hora avant aquell tal faria.
E si per los veladors jutges assessors o assidents en les coses sobredites delinquit seria e encontinent feta la monicio no reduhien aquelles coses al degut stament aquells tals sien privats de tot exercici de judicar velar e assidencia fer en lo dit Principat per spay o terme de deu anys. Declarat empero e entes a major e sobreabundant cautela que sots lo present capitol en manera alguna no puguen esser compreses causes algunes de part a part sino les dites causes patrimonials e fiscals segons dessus es dit e encara les fiscals en les quals haja instancia de part lo dit capitol no comprenga si dons per la part instant no sera recorregut als dits diputats. Plau al Senyor Rey sien servades les coses en lo dit capitol contengudes declarant empero que essent conegut per los dits diputats e consell entreveninthi la ciutat de Barchinona que per los dits oficials o algu dells sia fet contra los dits usatges constitucions capitols e actes de cort privilegis usos e libertats del dit Principat sia notificat al Senyor Rey o a son loctinent e si dins trenta jorns apres la dita notificacio allo no sera tornat a degut stament en tal cas les coses en lo dit capitol contengudes sortesquen son efecte. Vol empero lo dit Senyor Rey que los dits diputats e consell e los qui hi entrevendran per la dita ciutat de Barchinona hagen a prestar sagrament als sants quatre evangelis en poder del canceller o vicecanceller o regent la cancellaria o portant veus de governador en lo dit Principat de dir e declarar ço que segons Deu e lurs consciencies de justicia los apparra e sera vist.

VIIII.

Entes empero e declarat que per les coses sobredites o alguna de aquelles ara o en esdevenidor no sia fet ne engendrat tacitament o expressa prejudici algu novacio o derogacio als privilegis libertats usos pratiques costums e observances de les universitats del Principat de Cathalunya e de quascu dels braços o staments del dit Principat e singulars dels dits staments ans expressament se retenen e volen que aquells e aquelles sien e romanguen en llur fermetat observancia e virtut segons son e eren ans de la concessio present ni sobre aquells o aquelles se puixa donar alguna declaracio ni acte fer en contrari axi que en algun temps no puixa esser dit o allegat que als dits privilegis libertats usos pratiques costums e observances o algu de aquells sia per via directa o indirecta derogat. Plau al Senyor Rey lo contengut en lo dit capitol.

X.

Item Senyor per quant lo exercici e la administracio de la justicia principalment resideix en les persones qui aquella han a regir e administrar e es necessari sien dotades de sapiencia e consciencia per tant per alguns bons esguards e respectes sia merce vostra provehir al dit exercici e administracio de tals persones qui exceptat lo canceller lo qual haja obtenir prelatura en lo Principat sien cathalans naturals vertaderament e sens dispensacio alguna o domiciliats en Cathalunya e no en alguna manera al dit Principat odiosos o suspectes. Plau al Senyor Rey.

XI.

Item Senyor com sia molt digna e partinent cosa a la devocio naturalesa e amor que lo Principat de Cathalunya innatament porta a vostra Majestat de aquell stirpar tot seminari e causes de divisions e diferencies qui seguir se poguessen per tant los dits diputats e consell suppliquen a vostra gran Senyoria sia merce sua fer e donar obra ab tot compliment que lo lllustrissimo don Carles Primogenit de vostra Altesa sia jurat per tots los regnes e terres subdits a la vostra reyal corona en Primogenit e a ell puys per nostre Senyor Deu e de alt li son donats sien comunicats tots los drets de primogenitura los quals per los gloriosos Reys passats lohablament seguint la divina ordinacio son stats comunicats a lurs primogenits fahent lo dit Primogenit governador general per tots los dits regnes e terres segons inconcussament juxta la divinal ordinacio es stat observat axi amplament e complida com fer se puxa. E lo Senyor Rey tots temps es stat de voluntat e es que al Illustrissimo Princep fill seu sien donats e observats tots los drets e successions qui li pertanyen com a fill Primogenit de sa Majestat. E per ço es content e li plau que lo dit lllustrissimo Princep sia jurat en Primogenit per tots los regnes e terres subdits a sa Majestat e que sia fet tot lo contengut en lo dit capitol.

XII.

Item Senyor molt Excellent per lunyar totes causes e occassions de diferencies e per conservacio de amor pau e concordia entre vostra Majestat a la lllustrissima Senyora Reyna e Illustrissimo Primogenit e Illustres infants don Ferrando e altres fills vostres e per lo tranquille repos e stat de tots vostres regnes e terres imitant e seguint los fets e gestes dels gloriosos reys predecessors de vostra Altesa suppliquen los dits diputats e consell lo dit Principat representants placia a vostre Majestat atorgar que retenintse vostra Serenitat lo nom reyal sia merce vostra donar la total administracio del dit Principat e dels comdats de Rossello e de Cerdanya e al plenissim exercici de aquella en lo dit Principat preficir lo dit lllustrissimo Primogenit ab potestat amplissima de celebrar corts generals als cathalans e concessio de altres regalies majors e menors faent e constituint e o creant lo dit lllustrissimo Primogenit loctinent general irrevocable e un altre vos en lo dit Principat ab facultat de poder reebre exigir e haver totes pecunies provenints en lo dit Principat e comdats de Rossello e de Cerdanya de qualsevol gracies composicions o punicions faedores e aquelles peccunies en los propris usos applicar e convertir si dons per los dits diputats e consell lo dit Principat representants ensemps e ab la ciutat de Barchinona no era lo contrari demanat axi e en tal forma e manera que la dita loctinencia cessar no puixa ni dega per qualsevol occasio causa o raho que dir o cogitar se puixa. Ans si era allegat o dit o algun cas cogitat o no cogitat se seguia per lo qual se pogues dir que per esser constituit o creat o nomenat loctinent la dita administracio e exercici e altres coses dessus dites cessassen e o efecte no poder o deure sortir en tals cassos e cascu de aquells no obstants les dites coses e altres qualsevol rahons en tot cas dur e durar haja o dega la dita administracio e exercici e per causa o raho alguna cessar no puixa ni dega. E que la dita administracio e exercici e altres coses dessus dites per lo dit lllustrissimo Primogenit se hajen exercir ab ministres e oficials cathalans naturals e domiciliats en lo Principat de Cathalunya exceptat lo canceller segons dessus es dit afi que stant vostra Majestat en los altres regnes e terres vostres e lo dit Illustrissimo Primogenit en lo dit Principat de Cathalunya e quiscu contentant se de les dites coses sia lunyada e tolta tota occasio e materia de perills e dans qui porien occorrer e seguir per causa de seductors e no zelants lo servey de vostra Altesa e de vostra reyal posteritat repos e benifici dels regnes e terres de vostra Senyoria. Supplint en aço la plenitut de vostra reyal potestat tots difalliments qui a les dites coses per efiçacia de aquelles necessaries e utils fossen o sien e tollent tots obstacles e impediments e objectes que per qualsevol leys publiques o privades fossen introduits qui a les dites coses axi per impropietal de paraules com alias contrariar o nocument en forma e manera alguna a la dita donacio e translacio de la dita administracio e potestat e exercici e altres coses dessus dites causar o portar poguessen. Plau al Senyor Rey crear e de present crea lo dit Illustrissimo Primogenit fill seu loctinent general irrevocable en lo dit Principat e comdats de Rossello e de Cerdanya ab plenissima potestat e exercici exceptat que no puixa fer processos de auctoritate et rogatu simili modo camini
strate et moneta ne crear oficials en lo dit Principat. E que lo dit loctinent no puixa tenir corts als cathalans. E que lo dit Illustrissimo loctinent per sustentacio de son stat haja e reeba tots los emoluments e esdeveniments del dit Principat comdats de Rossello e de Cerdanya los quals empero haje haver per mans dels oficials del Senyor Rey los quals de respondre li feelment e leal de aquells integrament hagen a prestar al dit lllustrissimo loctinent sagrament e homenatge. E mes plau al Senyor Rey abstenirse de entrar en lo dit Principat e comdats si donchs per los dits diputats e consell entreveninthi la ciutat de Barchinona no era del contrari supplicat. E aço mateix sia entes de la dita loctinencia general ço es que a la dita supplicacio et non alias se puixa revocar. E si la sua Majestat no se abstenia entrar com dit es en lo dit Principat e comdats ans contrafahia ara per lavors plau a la sua Excellencia vol e consent que en tal cas lo dessus dit capitol e coses en aquell contengudes sien hagudes per atorgades et nunc pro tunc les atorga de verbo ad verbum juxta la sua serie e tenor. E vol e consent lo dit Senyor Rey que stant la sua Excellencia fora lo dit Principat no puixa ne li sia licit per si ni per altri fer los dessus dits processos de auctoritate et rogatu simili modo camini strate et moneta ne altres majors o menors si empero lo dit Senyor Rey a supplicacio dels dits diputats e consell entrevinthi (entreveninthi) la ciutat de Barchinona entrara en lo dit Principat e comdats vol e declara lo dit Senyor e daquiavant la Excellencia sua e axi mateix lo dit Principat e comdats sia e sien sobre los dits processus e facultat de fer o no fer aquells en aquell stament e punt que eren abans de la capitulacio present. Plau mes avant al dit Senyor Rey e consent a supplicacio dels dits diputats e consell que si per qualsevol cas necessitat causa o raho convocara cort general als regnes e terres a ell subdits o als regnes Darago Valencia e Principat de Cathalunya fora lo dit Principat que sia en opcio e facultat dels cathalans si anarhi volran o no axi que no puixen esser compellits de anarhi. E hon noy anassen en tal cas en les dites corts o cort per contumacia o alias en qualsevol manera nos puixen actes alguns o coses fer qui toquen interes prejudici o derogacio del dit Principat o dels tres braços e singulars de aquell.

XIII.

Item Senyor per quant experiencia ha mostrat que per causa com persones no naturals del Principat de Cathalunya son stats de vostre consell les leys del dit
Principat no son stades observades e no poch dan de la cosa publica del dit Principat per tant suppliquen los dits diputats e consell a vostra Altesa que sia merce vostra per vos dit Senyor e loctinent vostre en lo cas permes e Primogenit vostre e successors vostres e seus atorgar que daciavant en lo consell del dit Senyor Primogenit loctinent vostre en lo dit cas permes e successors vostres e seus stants lo dit Primogenit loctinent vostre e successors vostres e seus en lo dit
Principat e comdats de Rossello e de Cerdanya no puixen ne deguen entrevenir ne consellar en forma o manera alguna sino cathalans naturals e domiciliats del
dit Principat sens dispensacio alguna exceptat lo canceller. E si les dites coses no obstants altres ultra los dits cathalans com dit es volien entrevenir e consellar en lo dit consell encara que per motiu propri de vos dit Senyor e o loctinent vostre e o Primogenit vostre o de successors vostres e seus se fahes puixa e dega esser procehit per los dits diputats e consell entrevenint e consentint hi la ciutat de Barchinona com dit es contra los qui en lo dit consell entravendrien e consellarien axi com a violadors e destruidors de les constitucions e leys del dit Principat e de la cosa publica de aquell. Declarat empero que noy sien compresos los ecclesiastichs qui obtenen dignitat prelatura cononicat (canonicat) o benifici vertaderament habiten en lo dit Principat o los militars e reyals qui per temps de deu anys han tenguts e tenen vertaders domicilis en aquell. Diu lo Senyor Rey que a sa Excellencia es vist que per lo demanat en lo dit capitol se empatxaria la comunio dels altres regnes e senyories sues ab lo Principat empero per contemplacio del dit Principat e a supplicacio de aquell plau al dit Senyor Rey atorgar lo contengut en lo dit capitol ab modificacio que sia entes en los fets de Cathalunya tant solament.

XIIII.

Item Senyor com lo amor e devocio dels cathalans sia stat es e sera ab molta attencio entendre en conservacio del repos e tranquille stat de vostra reyal persona e salvacio e conservacio de vostres Illustres fills segons lorde degut los quals per mitja vostre a Deu Omnipotent ha plagut als dits cathalans donar suppliquen humilment los dits diputats e consell sia merce de vostra gran Altesa atorgar que sis seguia cas lo que a Deu no placia (y li va plaure) que lo dit lllustrissimo don Carlos primogenit moria sens infants id est liberis de legitim e carnal matrimoni procreats e o posteritat tal que segons les libertats del dit Principat no pogues e degues succeir en la corona reyal de Arago lo dit lllustrissimo Infant don Ferrando fos e sia en aquell punt regiment e loctinencia e administracio e exercici que es dit e scrit en los precedents capitols de la persona del dit lllustrissimo Primogenit. Plau al Senyor Rey lo contengut en lo dit capitol pus empero aquell e lo seu efecte sia jurat per los diputats e consell.

XV.

Item Senyor molt Excellent lo dit Principat de Cathalunya volent per obres e efectes mostrar la grandissima voluntat e amor que ha en conservacio e augment del stat dels Illustres fills vostres e que lo Illustrissimo Infant don Ferrando sia competentment heretat en lo dit Principat suppliquen humilment los dits diputats e consell a vostra Altesa sia merce sua fer concessio e heretage al dit lllustrissimo Infant don Ferrando de terres a sa condicio pertinents ultra los titols e les terres que ja te e o del jus luendi de aquelles car lo dit Principat per servey de vostra alta Senyoria e de la Illustrissima Senyora Reyna e dels dits Illustre Primogenit e Illustre infant don Ferrando e per raho dels dessus e dejus scrits capitols sera content e fa oferta fer donatiu gracios de docentes milia liures barchinonenses a ops e per luicio de les terres e rendes en lo dit heretatge e donacio faedor contengudes volent empero e ab tal expressa condicio lo dit Principat fa la dita oferta que la dita quantitat haja a servir e convertirse en compres luicio e quitament de les terres e rendes damunt dites les quals compres luicio e quitament se hagen a fer juxta les leys privilegis e libertats del dit Principat les quals compres luicio e quitament hagen a fer persones per los diputats e consell elegidores entrevenint e consentinthi la ciutat de Barchinona o en altra manera fer nos puixa ne en altres usos convertir o despendre la dita quantitat. Plau al Senyor Rey e atorga lo contengut en lo dit capitol e accepte la oferta de les docentes milia liures les quals docentes milia liures hagen esser deposades en la taula del cambi o de deposits de la ciutat de Barchinona dites e scrites a la dita Senyora Reyna en nom del dit Illustrissimo Infant don Ferrando dins spay de vuyt mesos continuament contadors del dia que la present capitulacio sera fermada per la dita Senyora Reyna en nom del dit Senyor Rey a anant a solta de sis persones totes cathalanes tres elegidores per lo dit Senyor Rey e les altres tres per los dits diputats e consell entre les quals ne haja haver una de la ciutat de Barchinona e que en fer les dites luicions compres e quitaments e encara en soltar la dita quantitat hagen esser totes sis concordes o almenys les quatre ço es dues de part del dit Senyor Rey e altres dues de part del dit Principat.

XVI.

Item Senyor molt alt per mostrar mes lo amor devocio e afeccio que han los cathalans a vostra Altesa e als Illustres fills vostres suppliquen humilment a
vostra Excellencia los dits diputats e consell sia de sa merce que lo dit lllustre Infant don Ferrando sia comanat a cathalans de molta prudencia (se lee prudoncia) dotats e stigue e habite en lo dit Principat e que los ministres e oficials seus e homens de sa casa sien cathalans. Plau al Senyor Rey e vol que lo contengut en lo dit capitol sia observat.
XVII.

Item Senyor molt Excellent per mostrar mes lo amor devocio e afeccio dels cathalans en lo servey de vostra Majestat e de la Illustrissima Senyora Reyna e del dit lllustre Infant don Ferrando suppliquen humilment a vostra Majestat los dits diputats e consell en tal forma provehir e ordonar ab lo dit lllustre Primogenit que quant a Deu plagues la dita lllustrissima Senyora Reyna e lo dit lllustre Infant sobreviure a vostres lonchs e benaventurats dies lo stat de la dita Senyora Reyna e del dit Illustre Infant tant en la cambra de Sicilia drets e emoluments de aquella ducat de Montblanch e altres terres e senyories lochs drets e accions que la dita Senyora Reyna e lo dit lllustre Infant posseheixen e possehiran e lis pertanyen o en sdevenidor lis pertanyeran quant encara a totes altres coses al honor e preheminencia reyal de la dita Senyora Reyna e utilitat della e del dit lllustre Infant pertenyents puixa esser e sia sens turbacio contradiccio molestia o congoixa alguna e que dels dits bens drets e lochs e accions pertanyents a la dita Senyora Reyna en lo dit Illustre Infant don Ferrando e en altres fills seus e a ses voluntats puixa liberament dispondre e lo disposat per ella sia a efecte e perfecta exequucio deduhit. E que lo dit Illustrissimo Primogenit directament ni indirecta en algun temps ni per causa o raho alguna no puixa perturbar o contradir molestar ni inquietar la dita Serenissima Senyora Reyna ni al dit Illustre Infant e altres fills hereus o successors seus en los dites terres bens drets e accions que de present tenen e en lesdevenidor tindran o possehiran ans sia tengut lo dit lllustre Princep defendre mantenir e ajudar en son cas la dita Illustrissima Senyora Reyna Illustre Infant e altres fills e hereus seus. E que lo dit Illustre Princep en lo temps que sera jurat per primogenit sia tengut de prometre e jurar de servar lo present capitol e tot ço que en aquell es contengut e no venir contra aquell. Car lo dit lllustre Princep se ofir ab tot son poder ajudar a la dita Senyora lllustre Infant e altres fills e hereus seus en los dits bens a que possehesquen aquells ab quietut e fora tota molestia e turbacio e per son poder fer donar orde en totes les coses en lo present capitol contengudes en totes coses a ell possibles a efecte de la seguretat e repos de la dita Illustrissima Senyora Reyna e Illustre Infant e altres fills vostres e seus e suppliquen a vostra Majestat que de tot lo contengut en lo present capitol sia fet acte de cort e sien fetes totes aquelles concessions fermetats e seguretats que vistes seran esser faedores.
Plau al Senyor Rey.

XVIII.

Item Senyor Serenissim jatzia per lo gran interes de la conservacio de la reyal posteritat al dit Principat pertanyent nos dega sens intervencio del dit Principat ensemps ab la ciutat de Barchinona inquirir proceir o enantar o fer exequucio per raho de algun pretes crim o delicte en las persones o bens de la Illustrissima Senyora Reyna Illustre Primogenit e Illustre Infant don Ferrando e altres fills legitims e naturals de vos dit Senyor o de algu dels dessus dits. No resmenys a sobreabundant cautela sia merce vostra atorgar que daquiavant per vos Senyor loctinent en cas permes e Primogenit vostre successors vostres e seus no puixa esser inquirit procehit o enantat contra algu dels dessus dits ne puixen esser presos maltractats o detenguts ne en alguna manera punits axi dins lo dit Principat com fora aquell en persona ni en bens per raho de algun crim o delicte per gran o enormissim ques pogues dir o cogitar encara que fos es digues esser comes contra la reyal persona de vos dit Senyor o Primogenit vostre o successors vostres o seus sens requesta intervencio e expres consentiment del Principat de Cathalunya o dels diputats e consell e de la ciutat de Barchinona. E aço per evitar molts inconvenients e dans los quals a la cosa publica del dit Principat porien seguir. Plau al Senyor Rey e vol que axis faça.

XVIIII.

Item Senyor per que lo dit lllustre Primogenit haja forma e manera de sustentar la sua casa e estat pertinentment sia merce vostra consignarli dotze milia florins cascun any en lochs o parts ben segurs del regne e Illa de Sicilia. Diu lo Senyor Rey que la Majestat sua no te en lo regne de Sicilia hon pogues fer la dita assignacio de dotze milia florins deduit ço que es mester al sosteniment de la Majestat sua pero per contemplacio e amor al dit lllustre Primogenit fill seu e per condecendre a la supplicacio del dit Principat es content consignarli sis milia florins o per aquells tantes tretes en lo dit regne de Sicilia que abasten a la dita quantitat de sis milia florins cascun any.

XX.

E per quant axi per manteniment defensio e exequucio dels usatges constitucions e altres libertats del dit Principat e de les coses en los precedents e dejus scrits capitols e cascu de aquells contengudes com encara per observacio de pau amor e concordia entre los dit Senyor Illustrissima Senyora Reyna Illustre Primogenit Illustre Infant don Ferrando e altres fills de vostra Altesa e per lo repos e molt gran benifici del dit Principat e poblats en aquell es vist esser rahonable e necessari que Ios diputats ab consell de les persones per ells elegides o elegidores entrevenint e consentinthi la ciutat de Barchinona com dit es hagen facultat amplissima e per totes les coses concernents los sguards dessus dits e devall scrits e cascu de aquells. Per tant humilment suppliquen a vostra Majestat los dits diputats e consell en virtut de la dita comissio elegit a sobreabundant cautela sia merce vostra encara de nou atorgar per execucio de les coses en la dita comissio per la cort feta contengudes que los dits diputats ab e de consell de les persones elegides o substituides o surrogades o elegidores en son cas puixen e hagen facultat amplissima entrevenint e consentint hi Barchinona com dit es de fer ab tota eficacia que totes e sengles coses dessus e devall per vostra Majestat atorgades sien observades axi e en tal manera que si per vostra Majestat e o per lo lllustre Primogenit lo que a Deu no placia era attemptat contravenir en qualsevol manera en les coses dessus dites o alguna de aquelles tant al que ha esguard a la dita lllustrissima Senyora Reyna e al dit Illustre Primogenit com encara al heretament e altres coses concernents al Illustre Infant don Ferrando e altres fills de vostra Altesa e encare a les coses que han esguard al benefici repos e tranquillitat del dit Principat o poblats en aquell los dits diputats e consell entrevenint e consentinthi Barchinona com dit es puixen o hajen facultat amplissima de fer tots aquells obstacles impediments axi de fet com de dret a despeses de les peccunies del dit General per les quals a fer puixen fer venda de censals obligant los bens del General e per aquelles totes seguretats en tals contractes acostumades et alias per tals coses e cascuna de aquelles attes majorment que per la dita comissio e en virtut de aquella la present concordia e coses en aquella contengudes sien e son al repos e tranquille stat del dit Principat. E a cautela vos Senyor e lo Illustre Primogenit e lo lllustre Infant en son cas quant a cascu haja sguard ara per lavors absolen los dits diputats e consell e tots los estaments ecclesiastichs militar e reyal e singulars del dit Principat presents absents e sdevenidors de tot sagrament e homenatge e de la fe e naturalesa que tenguts son e sien a vos Senyor e en son cas al dit Illustre Primogenit e al dit lllustre Infant e en son cas en ço qui toch la defensio e manteniment e ajuda del bon amor pau e concordia de vos dit Senyor e de la Illustrissima Senyora Reyna lllustre Primogenit e lllustre Infant e de cascu dells encara per defensio dels qui han entrevengut consellat parlat o en altra manera cabut en la liberacio del dit lllustre Primogenit e actes per occassio de aquella axi directament com indirecta juxta forma dels primers capitols concernents los actes de la liberacio del dit lllustre Primogenit com la intencio dels dits diputat e consell representants lo dit Principat sia stada e es a tot servey de la Majestat vostra e de la Illustrissima Senyora Reyna lllustre Primogenit lllustre Infant e benefici e utilitat de la cosa publica del dit Principat e de tots los regnes e terres de vostra Excellencia. Plau al Senyor Rey e vol consent e atorga les coses contengudes en lo dit capitol en quant empero se sguarda a observacio tuicio e execucio de les coses atorgades per sa Majestat en los precedents e dejus scrits capitols.

XXI.

Item Senyor per donar major eficacia als presents capitols e coses en aquells e cascu de aquells contengudes sia merce vostra atorgar que si alguns dubtes
questions o contrasts exiran o entrevendran axi principalment com encara incidentment en los presents axi dessus com dejus scrits capitols o algu de aquells o en les paraules o tenor o pensa o coses en aquells o algu de aquells contengudes quels dits dubtes questions o contrasts sien e hajen esser declarats interpretats e determenats tantes vegades com cas occorrega per los dits diputats e consell o la major part de aquell entrevenint e consentinthi la ciutat de Barchinona segons dessus es dit e no per vos Senyor ne Primogenit vostre e successors vostres e seus. E vos dit Senyor e vostre Primogenit e successors vostres e seus per vostra merce e benignitat nous en pugau e degau entremetre en forma o manera alguna ans se haje exeguir tenir e observar per vos dit Senyor e per lo Primogenit vostre e successors vostres e seus e oficials vostres e seus abdicant tot poder de fer lo contrari ab decret de nullitat. Plau al Senyor Rey que tots los capitols dessus e dejus scrits ab lurs respostes e coses en aquelles e aquells contengudes sien enteses al seny litteral.

XXII.

Item Senyor com inseguint la innata fidelitat la qual han haguda e han los cathalans en la conservacio de la posteritat reyal los nobles don Johan Dixar don Felip de Castro e Ferrando de Bolea alias Gallos domiciliat en Çaragoça e llurs mullers qui han asistit o participat en los actes e fets seguits per la causa de la liberacio del dit Illustre Primogenit sia deguda cosa esser prevehit que per sinistres informacions de alguns no zelants lo servey de Deu e de vostra Majestat los dits don Johan e don Felip e Ferrando de Bolea e mullers e fills llurs sien preservats de dans e perills qui en les lurs persones e bens porien contingir. Per tant suppliquen los dits diputats e consell sia merce merce vostra provehir que si questio o questions o debats tant civils com criminals occorreran o de present son o seran entre vos dit Senyor o procuradors fischals o altres qualsevol persones axi publiques com privades regne o regnes o provincia alguna universitats o collegis a altres de qualsevol ley stat o condicio sia de una part e los dits don Johan e don Felip e Ferrando de Bolea e o lurs mullers e fills axi conjunctament com divissa de la part altra de tals questions o debats o contrasts hagen a coneixer e aquells determinar e decisir aquelles persones e oficials no sospitosos los quals la Serenissima Senyora Reyna e Illustre Primogenit assignaran concordablament e no altres qualsevol. E que vos Senyor per vostra merce e benignitat de les dites coses o alguna de aquelles nous entrametats ne a vos se haja recors mas solament als dits Illustrissima Senyora Reyna e Illustre Primogenit. Abdicant a tots altres poder de coneixer e fer lo contrari ab decret de nullitat. Plau al Senyor Rey atorgar e atorga totes les coses en lo present capitol contengudes si e en quant sa Senyoria atorgar pot aquelles ab que no contravinguen als furs privilegis e libertats del regne de Arago hon los damunt dits son poblats.

XXIII.

Item Senyor perque totes diferencies sien aplanades e sia tolta materia de poder retornar a inconvenients e discordies suppliquen los dits diputats e consell sia merce vostra provehir que los castells e forces del regne de Navarra e oficis de jurisdiccio e altres qui sien per al regiment e govern del dit regne sien acomanats a persones notables aragonesos cathalans o valencians per que mills lo servey de Deu e de vostra Altesa e benifici e repos del dit regne sia fet. Plau al Senyor Rey sobre les coses contengudes en lo present capitol star al que sera deliberat e apparra a les persones que a aço seran deputades per cascun dels dits regnes e Principat.

XXIIII.

E jatzia considerada la comissio de la cort e altres coses en lo servey de vostra Majestat e lo be e repos de la cosa publica del Principat concernents les coses en los presents capitols contengudes puys per vostra Majestat sien atorgades e per los dits diputats e consell lo dit Principat representants acceptades hagen fermetat no res menys a sobreabundant cautela suppliquen a vostra Altesa los dits diputats e consell que sia merce vostra atorgar e per vos Senyor e Primogenit vostre e successors vostres e seus promettre que en les primeres corts que en lo dit Principat se celebraran los presents capitols e totes e sengles coses en aquells e cascu de aquells contengudes sien firmades ab tota eficacia e compliment. Plau al Senyor Rey que los presents capitols en e per la forma que son per su Majestat atorgats e modificats en les primeres corts en lo dit Principat celebradores sien ratificats e confirmats e per lo dit Senyor Rey e lo Illustrissimo Princep corraborats ab aço empero que la dita cort atorch tot ço e quant en los dits capitols es contengut concernent servey del Senyor Rey e de la Senyora Reyna e lllustre Princep Illustre Infant don Ferrando e altres fills de aquells.

XXV.

Es empero la intencio dels dits diputats e consell que per los presents capitols no sia en res prejudicat e derogat tacitament o expressa directament o indirecta a qualsevol privilegis usos e costums pratiques e observances de aquells e libertats atorgats a la ciutat de Barchinona e a les altres universitats del dit Principat e als braços o staments del dit Principat o a cascu de aquella axi en universal com en particular atorgats encara que fos fermat compromes o submissio en poder de vostra Senyoria ans sien e stiguen en aquella força e valor que fahien e fan ans dels presents capitols e que per vos dit Senyor sia salvat dret ab plenitut e tota integritat als dits staments ecclesiastich militar e de les universitats e cascu de aquells.
Plau al Senyor Rey.

XXVI.

E per quant en moltes e diverses parts dels presents capitols es donada facultat als dits diputats e consell lur los dits diputats e consell son de intencio que en quascuna de les coses en les quals los dits diputats e consell llur han o hajen entrevenir procehir o exequutar fer e deliberar tantes vegades com se hage a fer e seguir se façen e seguesquen per los diputats e consell o la major part de aquell ab consentiment expres de la ciutat de Barchinona e no en altra manera. Plau al Senyor Rey.

XXVII.

Salvense empero les presents persones dels staments ecclesiastich militar e reyal que si en les corts los dels dits staments dehien que nols plauria lo que fet seria en les coses fora la comissio fetes que en tal cas les dites persones puixen aderirse als staments sis volran sens carrech algu dells. Plau al Senyor Rey pus empero la adhesio en lo dit capitol contenguda se faça sens prejudici algu de les coses en los presents capitols contengudes concernents servey seu e de la Serenissima Senyora Reyna Illustre Primogenit e Illustre Infant don Ferrando e patrimoni de aquells.

Lo Senyor Rey fa e atorga les coses damunt contengudes segons que son de part dessus annotades en cascun capitol e respostes ab tal condicio reservacio e protestacio e no sens aquelles ço es que si cas era que lo contengut en lo XV capitol e resposta de aquell que parlen de la oferta e pagament de les docentes milia liures per los cathalans no era complit ab tot efecte ço es que les dites docentes milia liures no eren scrites dins los dits vuyt mesos en la dita taula de Barchinona juxta la resposta del dit capitol en tal cas lo dit Principat de peccunies del General de Cathalunya hagen e sien tenguts respondre al dit Illustre Infant don Ferrando de annua pensio de censals per totes les dites docentes milia liures o per aquella part delles que no seria dins lo temps scrita a raho o for de XXII milia per mil per tant temps com lo dit deposit de la dita quantitat sera dilatat scriure en la dita taula. E per ço attendre e complir hi sia obligat tot lo Principat e lo dit General de Cathalunya e drets de generalitats de aquell ab totes aquelles clausules forces e compulses a que sou tenguts e obligats per los censals que lo dit General fa e presta les quals sien aci per expresses e insertes.
La Illustrissima Senyora Reyna en nom de la Majestat del Senyor Rey vol e consent que la ferma per la sua Excellencia en nom de la dita Majestat feta de la present capitulacio en la manera que dessus es contengut sia valida e ab tota eficacia de dret e de fet no obstant la carta per sa Senyoria feta testificar per Pedro Doliet prothonotari seu qui de aço parla. Ne encara qualsevol protestacions reservacions condicions salvetats actes cartes o instruments axi per lo Senyor Rey com per la dita Senyora Reyna o altres qualsevol persones havent ne potestat conjunctament divisa hon se vulla fetes o fets en contrari o que poguessen contrariar o noure o prejudici engendrar a la ferma dessus dita en alguna manera.

Siguen varias cartas que mandaron escribir, en este día, los señores Diputados.

Dirigitur domine Regine.
Molt alta e molt Excellent Senyora.
La nit passada reebem una letra de vostra Excellencia la qual entesa sempre regraciam a la Excellencia vostra les coses en aquella contengudes de les quals restam molt aconsolats confiant en vostra Altesa que segons virtuosament e molt loable ha acustumat amar favorir e endreçar lo Illustrissimo Senyor Primogenit e aquest Principat e poblats en aquell plaura a aquella continuar e vostra Excellencia pot confiar en la virtut e naturalesa e verdader amor que los cathalans no sens gran renom e gloria lur han sempre portat e mostrat a lur Rey e Senyor mostraran al servey de la Majestat del Senyor Rey e vostre. Resta donchs Senyora molt alta e molt virtuosa que si les persones que vostra Senyoria ha elegides per venir aci per dar compliment a la ferma de la capitulacio per vostra Excellencia fermada no son partides partissen tantost. E sia molt alta e molt Excellent Senyora guarda e proteccio de vostra Altesa la Sancta Trinitat. Scrita en Barchinona a XXIII de juny any Mil CCCC sexanta hu. - De vostra Excellencia vassalls. - Humils vassalls, etc. Los diputats etc.

Dirigitur vicario Barchinone.
Mossen molt magnifich e molt savi. Puig a nostre Senyor Deus Omnipotent ha plagut darnos concordia ab la Majestat del Senyor Rey e la Illustrissima Senyora Reyna en nom del Senyor Rey diumenge prop passat ferma la capitulacio a la sua Senyoria en nom e per part del dit Illustrissimo Senyor Rey per part de aquest Principat presentada es stat deliberat vos en lo nom de Deu de continent vos ne vingau ab la bandera plegada e sens alguna cerimonia e licencieu tota la gent axi de peu com de cavall e vostre assessor qui eren restats en vostra companya e los que no son de aqui sen tornen a lurs cases car los qui seran de aci seran pagats plenament de tot ço quels sia degut. Als altres ja ne scrivim a Johan Ferrer quels pach aqui car creem que noy sia sino En Bonet o En Copons per que no hajen faticha de venir aci a dar despesa al General e aço meteu tantost en exequcio car lo Illustrissimo Senyor Primogenit jurara com a loctinent general vuy o dema e aquesta ciutat stara be acompanyada de vos. E sia molt magnifich e molt savi mossen la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXIII de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell etc.

Al honorable Senyer En Johan Ferrer receptor general de les entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Segons veureu en la letra de mossen lo regent la vegueria pus que a nostre Senyor Deus Omnipotent ha plagut dar bon fi e concordia en aquests afers havem deliberat e scrivim al dit regent e president que en nom de Deu de continent sen vingua e partescha ab la bandera plegada e sens cerimonia e aviu tota la gent axi de peu com de cavall sino los qui son de aci car aquells encontinent que sien aci los contentarem de ço quels sia tengut. La gent de peu ja es pagada los de cavall que no son de aci que no creem sien sino En Bonet e En Copons pagaulos aqui hajau aqui los diners o dequisvulla e pagau los que nous ne calega tramettre aci ni ells hajen haver fadiga de venir aci ne fer despesa al General. De les altres coses jaquiu les en orde e veniu vos en. Dada en Barchinona a XXIII de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell etc.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e molt savis senyors. Per quant segons vos havem scrit la concordia e capitulacio a la lllustrissima Senyora Reyna per part de aquest Principat presentada es fermada e tots los fets per gracia de Deu son aplanats scrivim al magnifich cavaller e president en lo nostre exercit lo regent la vegueria de aci que en nom de Deu sen vinga ab la bandera plegada e sens cerimonia e aviu tota la gent axi de cavall com de peu segons en la sua letra se conte. Pregam e encarregam vos per ço molt stretament que per nostra contemplacio e esguard doneu tota favor al dit regent que obs haja per la partida de aqui e axo haurem a gran complacencia. Dada en Barchinona a XXIII de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats etc.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Pus a nostre Senyor Deus ha plagut segons vos havem scrit dar repos e concordia als afers que tenim entre mans scrivim al
diputat local e al receptor del General que avien e licencien los qui guardaven lo castell Damposta a despesa del General. Notificam vos ho pregant e encarregant vos en lo que sia obs los doneu favor e ajuda. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXIII de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell etc.

Al honorable senyor lo diputat local de la ciutat de Tortosa.
Honorable senyor. Pus a nostre Senyor ha plagut darnos repos per la concordia feta a la Majestat del Senyor Rey harem deliberat que tota la gent qui stava en la guarda del castell Damposta sien aviats e licenciats e per vos e lo receptor los sia fet compte e pagament de tot ço quels sia degent fins a la jornada que rebreu la present a fi que no stiguen pus a sou del General danthi bon recapte segons de vos confiam. Dada en Barchinona a XXIII del mes de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell etc.

Al molt honorable senyer En Joan Montornes receptor de les generalitats de les entrades e exides en la ciutat de Tortosa.
Molt honorable senyer. Segons veureu per letra que scrivim al diputat local pus a nostre Senyor Deu ha plagut darnos bona concordia ab la Majestat del Senyor Rey e la capitulacio es fermada volem que los deu homens qui staven a la guarde del castell Damposta a despesa del General sien aviats e pagats entro la jornada que seran licenciats. Per ço volem eus manam que vos ab lo dit diputat local los façau compte e vos los pagueu dels bens del dit General ço quels sera degut fins a la dita jornada que creem sera poqua cosa. Dada en Barchinona a XXIII del mes de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell etc.