Mostrando entradas con la etiqueta perpunt. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta perpunt. Mostrar todas las entradas

viernes, 27 de agosto de 2021

LA MORT DELS MONCADAS. Joseph Lluis Pons.

LA MORT DELS MONCADAS.

I.

PARTIDA.


- Trau mon cavall mes valent,

Trau ma llansa mes guarnida,

Mon escut ab vadells d´or

Y l´ perpunt y capellina;


Perque demá al trencar l'alba

Lo cavall durá la brida,

Y jo l´èlm d'acér al front,

Daga y espasa a la cinta.



LA MUERTE DE LOS MONCADAS.

(Moncada, monte catenomont cadà)

I.

LA PARTIDA.

- Saca mi caballo más esforzado, mi mejor guarnecida lanza, mi escudo que tiene esculpidos becerros de oro y dame el perpunte y capellina;

Porque mañana, al asomar el alba, embridaré mi corcel, me calaré el acerado yelmo y ceñiré espada y daga.


Pe'l camí de Tarragona

Dirás que som de partida:

De Salou navegarém

A les costes mallorquines.


Ab lo senyor Rey en Jaume,

De Barcelona ab lo Bisbe

Y la flor dels cavallers

Que Catalunya trepitjan.


Quatrecents ab mí segueixen,

Que tots sols prou ne serian

Per ofegar al rey moro

Dintre lo mar de les illes.


Adeu siau, Vescomptessa, (comitecomte, no compte, ni vescompte, ni vescomptessa)

No ploreu, la meua vida,

Prest tornarán nostres veles

Blanquejant per la marina. -


Diu lo Vescompte en Guillem;

Y quant l'alba n'era eixida

Ab son germá Don Ramon

Y l´s cavallers que l' seguian,


Envers les altes finestres

Mes d'un colp girant la vista,

De son castell de Moncada

Baixa armat a tota brida.


Di que parto camino de Tarragona, y que desde Salou navegaremos hacia las costas mallorquinas,

Con nuestro rey Don Jaime, con el obispo de Barcelona, y con la flor y nata de los caballeros de Cataluña.
(Sí, claro, solo caballeros catalanes para la conquista; hay que ganarse la joya, y hay que lamer culos, Pepico Luis.)

Cuatrocientos son los que me siguen y ellos solos bastarían para ahogar al rey moro en las ondas que bañan sus islas.
(Tanto bastaron ellos solos que se los cargaron los moros mallorquines.)

Adiós quedad, la vizcondesa, no lloréis, vida mía, que presto veréis volver nuestras blancas velas por el azul de los mares. -

Así dice el vizconde Don Guillermo, y cuando ya clareaba el alba, con su hermano Don Ramon y con los caballeros de su séquito,

José Guillermo "Guillermón" Moncada Veranes



Desciende armado a rienda suelta de su castillo volviendo más de una vez los ojos hacia sus altas ventanas.

Als camps de Santa Ponsa  No gayre lluny del mar,  Al mitj d'una pineda  S'aixeca un pi mes alt.



II.

ARRIBADA.

Als camps de Santa Ponsa

No gayre lluny del mar,

Al mitj d'una pineda

S'aixeca un pi mes alt.


Lo cap sobre la soca,

D´esquena 'n el penyal,

Guillem lo de Moncada

Greument hi jau nafrat.


Desfeta la llonga,

La cinta sens punyal,

Vermella y esmussada

La espasa n' té al costat.


La vista enterbolida

Cercant lo seu germá,

Del pit, mentres respira,

N'hi brollan glops de sanch.


Del Bisbe que l'auxilia

La creu ne du en les mans,

D´alsarla fins als llábis

No n' té forsa 'n el bras.


II.

LA LLEGADA.

En los campos de Santa Ponsa, no lejos del mar, en medio de los pinares sobresale un elevado pino.

Con la cabeza sobre su tronco, y tendido de espaldas sobre el peñasco, yace allí herido mortalmente Guillermo el de Moncada.

Destrabada la loriga, sin daga en el cinto, con la espada mellada enrojecida a su lado.

Busca a su hermano con los ojos mortecinos, y cada vez que respira, chorrean de su pecho, borbotones de sangre.

Tiene entre las manos la cruz del obispo que le agoniza (auxilia mientras agoniza) y falta fuerza a su brazo para llevarla hasta sus labios.


Entorn los homens d´armes (algunos hombres de Arnes, Tarragona, igual iban)

Mirantlo enrevoltats,

Als altres que n'arriban

Lo signan ab pietat.


Donzells allí s'aplegan,

Barons y capitans,

Y al mitj de tots En Jaume

Baixant de son cavall.


III.


MORT.

- Derrera aqueixes platjes

Ne veig finir lo sol,

Lo sol d´eixa diada

Será l' meu derrer goig.

Plany al qui en terra estranya

Lluny de sa patria mor.
Adeu, lo Rey en Jaume,

Adeu, Rey d'Aragó;

Ab vos vinguí a Mallorca,

Mes no hi entraré ab vos.

Plany al qui en terra estranya

Lluny de sa patria mor.


(JA JA! Mallorca no era todavía patria catalana. Y esto lo escribe un iluminado catalanista de la Renaixença. Em pixu! Me hace falta un bacín mientras edito esto.
“Mes no hi entraré ab vos”: se refiere a la Ciudad de Mallorca, llamada Palma o Pauma después. La isla, illa, s´illa, ipsa insula, se llamaba ya así, con variantes, MaioriceMaioricaMalorcaMaylorcaMallorcaMallorques, la mayor de las islas pitiusas, pi, pinoPortopí
).

Los hombres de armas contemplándole al rededor le señalan con ademán compasivo a los otros que van acercándose.

Júntanse allí donceles, barones y caudillos, y Don Jaime, apeándose de su caballo, llega en medio de todos.

(Un gran héroe este Guillermico Moncada que muere a las primeras de cambio).


III.

LA MUERTE.

- Veo acabar el sol tras estas playas: el sol de este día será mi gozo postrimero. - ¡Llorad al que muere lejos de su patria en extranjera tierra !

Adiós rey Don Jaime, adiós rey de Aragón, con vos vine a Mallorca, pero no entraré con vos en ella.-
Llorad al que muere lejos de su patria en extranjera tierra.

(Lo de “lejos de su patria” se entiende bien para un catalán, castlán, chatelain o châtelain, en fin, un castellano que no ha salido de sus dominios. Recuerdes Vds. que era Vizconde, Vescomte, Viscomte, Vice-comite.)

Lo de “lejos de su patria” se entiende bien para un catalán, castlán, chatelain o châtelain, en fin, un castellano que no ha salido de sus dominios



Mallorca será presa,

Venjat lo nostre afront;

Iglesies ses mesquites,

Y creus ses llunes d'or.

Plany al qui en terra estranya

Lluny de sa patria mor.

Tornantsen les galeres,

Tornantsen a Salou,

Ses filles y ses mares

Veurá quiscun de l'host.

Plany al qui en terra estranya

Lluny de sa patria mor.

Mes ¡ay! las salsaredes

Ubagues de Besòs,

Les serres de Moncada

May mes reveuré jo.

Plany al qui en terra estranya

Lluny de sa patria mor.

Castell de los meus pares,

Castell dels meus recorts,

Ja may per darme entrada

Baixar faré l'teu pont.

Plany al qui en terra estranya

Lluny de sa patria mor.

¡Ay, trista Vescomptessa

Guaytant de nit y jorn,

May mes per la marina

Veuréu vaixell que m' torn.

Plany al qui en terra estranya

Lluny de sa patria mor.


Mallorca será conquistada y quedará vengado nuestro ultraje: sus mezquitas serán iglesias y cruces sus lunas de oro. - Llorad al que muere lejos de su patria en extrangera tierra.

Tornándose las galeras de vuelta hacia Salou cada guerrero de nuestra hueste verá a su madre y a sus hijos. - Llorad al que muere lejos de su patria en extrangera tierra.

Mas ¡ay de mí! nunca volveré a ver las sombrías alamedas del Besós ni las sierras de Moncada. - Llorad al que muere léjos de su patria en extrangera tierra.

Castillo de mis antepasados, castillo de mis recuerdos, jamás haré ya bajar tu puente levadizo para darme paso. - Llorad al que muere lejos de su patria en extranjera tierra.

¡Ay desdichada vizcondesa! por más que mires día y noche hacia los mares, nunca verás la vela del bajel que a ti me torne. - Llorad al que muere lejos de su patria en extranjera tierra.


Devall d'eix pi selvatje

Jaurá enterrat mon cos;

La tomba que esperava

Escrit durá altre nom.

Plany al qui en terra estranya

Lluny de sa patria mor.

Tinguda es ma paraula,

Del fat ja m'en conhort,

Mes lluny de Catalunya

Morir ¡oh Rey! me dol.

Plany al qui en terra estranya

Lluny de sa patria mor.


IV.

RECORT.


¡O fills de Barcelona!

Los jorns primers del maig,

Quant brots pámpols tendres

Verdejan pe'ls vinyats

Y xisclan cruixidelles

Gronxantse en los cimals;

D'aquell turó que rónech

Aixeca al Nort lo cap,

Del riu Besòs en l'aygua

Rojenca l´s peus mullant,

Pujeu fins a la cima

Lo dia al ferse clar.


Mi cuerpo quedará enterrado al pie de este rústico pino, y la tumba que aguardaba mi cadáver llevará escrito otro nombre. - Llorad al que muere lejos de su patria en extranjera tierra.

Cumplí mi palabra: me resigno a mi suerte; pero ¡o rey! siento morir lejos de Cataluña.-

Llorad al que muere lejos de su patria en extranjera tierra.

IV.


ÉL RECUERDO.


¡Hijos de Barcelona! en los primeros días de Mayo, cuando los capullos y los tiernos pámpanos verdean por los viñedos y los trigueros pían columpiándose en las altas ramas, trepad al clarear el día hasta la cima de aquel monte aislado y solitario que hacia el norte de la ciudad empina su cabeza y moja sus pies en las rojizas aguas del Besós.


Veuréu d'un castell gótich,

Que n'era dels mes alts,

Les torres trossejades,

Xapats per terra l´s archs.

Blavenques etsevares

Per tot sos murs voltant,

Y blanques englantines

Pe'l mitj dels tristos carts.

Llavors, si l´s ulls atónits

Gireu envers lo mar,

Les illes de Mallorca

Veuréu si bè oviráu,

De l'ona llunyadana

Dormint sobre l' mirall.

Allí per l' honra vostra

Pe'l Deu que n's es sagrat,

Moriren els Moncadas,

Mes ¡ay! tots dos germans.

Si aymau la dolsa terra

Que infants nos alletá,

Y l´s seggles richs de gloria

De nostre august passat,

Digueu al despedirvos

Les timbes devallant:

“Germans, els de Moncada,

Per sempre Deu vos guart.”

____

Allí veréis las destrozadas torres y los hendidos arcos de un castillo gótico de los más ilustres. Las azuladas hojas de las pitas cercan por todas partes sus muros y se divisan por entre los tristes cardos, las blancas englantinas. Entonces, si volvéis hacia el mar los asombrados ojos, veréis mirando atentos, las islas de Mallorca durmiendo sobre el espejo de las ondas lejanas. Allí por nuestro Dios por nuestra honra murieron ¡ay! los Moncadas, murieron ambos hermanos.

Si amáis la tierra querida que nos amamantó en la niñez, y los siglos de nuestro pasado augusto, ricos en glorias, decid al despediros, bajando por los derrumbaderos: “Hermanos, los de Moncada, por siempre os guarde Dios.”

jueves, 13 de febrero de 2020

VIII, reg 1529, pars I fol 54, sin fecha

VIII.

Reg. n°. 1529 Pars I fol. 54. Sin fecha.

Experiencia qui es maestra de totes coses clarament demostra quel senyor rey ne les sues gents no deuen seguir les vestigies de lurs predecessors en los fets de les armes car ells se armaven es combatien a cavall e ara veu hom quels homens quis armen a la guisa es combaten a peu vencen les batalles als homens a cavall et conquisten regnes et terres et en altra manera son pus forts et pus greus denvehir que no los de cavall. On
jatsia quel senyor rey et sos
predecessors en los temps passats hajen menades
lurs guerres et fets los fets de les armes ab
homens a cavall: empero veen lo dit
senyor rey quels altres reys del mon et en
special sos vehins qui per semblant manera solien fer
los fets de les armes ab homens a cavall han leixada aquella
manera es son girats a la manera darmarse a la guisa et
combatres a peu de la qual manera de la guisa los pren
be: per ço lo dit senyor rey consideran
les dites coses deliberadament et ab gran acord per gran
profit et tuicio de la cosa publica del principat de
Cathalunya entenen a fer semblant en los altres seus
regnes et terres ha feta la ordinacio seguent.
-
Primerament ordena lo senyor rey que tot hom havent domicili
en les ciutats viles et lochs et parroquies reyals qui
haja bens valents de VI milia tro a XII milia
solidos inclusivament haja a tenir jubet o espatleres
lança espasa punyal bacinet o paves o jubet e
cuyraces bacineta gorjera o golero
ballesta e troch e LXX passadors o arch et XL fletxes.
E si ha bens velents de XII milia a XXIIII milia
solidos inclusivament haja a tenir los dos arneses
damunt dits ço es un de cascun dels dits dos arneses.
E si algun daquests prop dits volra tenir I daquests
arneses davall escrits que ho puga fer et en aquest cas no sia
tengut a tenir los dos arneses prop dits. E si per ventura
haura bens valents menys de VI milia solidos haja a
tenir aquell arnes et en aquella manera que los veguers
o batles de les dites ciutats viles lochs et parroquies
ordonaran. Pero declara lo dit senyor que en aquestes
extimacions damunt et davall escrites sien meses
et compreses bens dotals com la dita ordinacio se faça axi
a defensio et conservacio dels bens de les mullers com dels
marits et los marits vivents les mullers
sien tenguts per los bens dotals en
aytals carrechs com ells prengan los
fruyts daquells bens. - Item que tota persona sia
hom o fembra que haja bens valents de XXV milia
solidos inclusive haja a tenir I arnes ço es
bacineta ab cara et barbuda de ferre et
cuyraces e cota de ferre perpunt manegues de
ferre o braçals guants gamberes et cuxeres
de ferre bragues de mayla çabates de
launa un glavi una atxa e daga o espunto.
E si per ventura haura bens valents de L milia fins en
LXXX milia solidos inclusive haja a tenir tot
aquest arnes doblat. E si haura bens de LXXX milia fins
a qualque quantitat se vulla haja a tenir
III arneses daquests en aquest present capitol declarats. -
Item que lo veguer et batle de les dites ciutats viles
lochs et parroquies ab los consellers paers
consols jurats et procuradors demanats per lo veguer o batle
dels dits lochs si esserhi volran facen
la extimacio dels dits bens a lur bona conexença
et arbitre haut esguart en la tatxacio dels dits
arneses que tota vegada la extimacio dels bens mobles
sie augmentada et pujada del terç mes que la
dita extimacio del sient axi que XXX milia
solidos de sient sien enteses per XX
milia de moble et axi sia servat lo
compte fins a qualsevol quantitat que munt lo valor
dels bens. Empero siti de alberchs o de algunes
possessions mal profitoses sien extimades a
aquella quantitat que a ells mils sera vist faedor. -
Item que cascu dels habitadors dels dits lochs sia
tengut de haver et tenir en casa sua larnes o
arneses los quals deuria tenir per la valor dels
dits bens segons la forma dessus declarada dins .... comptador
apres la publicacio que a ell sera feta dels arneses
que haura a tenir. E passat lo dit temps haja a fer
mostra encontinent et dalli avant tots anys dues
vegades lany ço es lo primer dicmenge de
maig et lo primer dicmenge de octubre si lo
temps sera covinent a fer les dites mostres sino aquell
dicmenge apres seguent qui sia
covinent. E si algun sera trobat qui no tinga larnes o
arneses que deu tenir sia punit a pagar lo
primer any la valor del arnes que li falra et en
lo segon si nou havia complit la doble del dit
arnes o daquell que li falgues. Pero que no
constrastant que les dites penes fossen pagades cascun
fos forçat per preso de persones et altres remeys
covinents a tenir los dits arneses. - Item que
de les ordinacions per los damunt dits faedores et de
totes altres coses quels covenga de fer segons la forma
dessus dita e de les costretes per los dits
ordinaris faedores e de totes altres coses a ells pertanyents
segons los capitols dessus dits nos puxa
algu appellar ni proposar raho de nullitat ni
reclamar ni haver recors a arbitre de bon varo ans
totes aquestes coses qualsevol altres dilacions foragitades
sien complides et exseguides segons la forma
dels dits capitols.
- Item que los dits arneses
sien guiats et assegurats axi que per negun
delicte ne crim de qualsevol condicio sia ni per deute
reyal ne fiscal o altre ne per comanda ne
per neguna cosa que dir se puxa encara que altres bens
defalguessen no puguen esser penyorats ne
venuts o alienats en qualsevol manera ne algun noy
gos prestar ne prendrels en penyora. E sis
feya que haja perduda la quantitat quey haura
prestada et larnes sia tornat a aquells de qui seria. -
Item que la ordinacio sia publicada en cascun
loch ab veu de crida e no resmenys sia
posada en loch public per scrit de guisa que
cascun la puga legir: pero declara lo senyor
rey que per la present ordinacio la qual es feta segons les
facultats que cascu ha o en altra manera negu sia
tengut de portar en defensio de la terra o en altra manera per si o
per altri los dits arneses ne fer major servey
sino aytant et en aquella forma et manera que
era tengut abans de la present ordinacio. - Item que per ço
que negu no puga allegar ignorancia o metre
en dubte quals arneses deu tenir mana lo senyor rey et
ordona que fetes les extimacions dels bens de cascuns
segons les formes damunt dites sien trameses a cascuns
albarans de la forma seguent: Yo aytal veguer o batle
com segons ordinacions fetes per lo senyor rey a vos aytal
covenga tenir aytals arneses mana lo
senyor de que de huy .... los dits arneses
hajats hauts complidament. Certificantvos que si passat
lo dit temps nols havets hauts pagarets
per pena la extimacio del arnes queus falra part
que serets costret en persona et en bens a tenir et dar
compliment als dits arneses. Escrit etc. E los dits
albarans sien liurats a cascu per I porter o per
dos saigs et sien registrats los dits albarans:
et apres que seran presentats sia feta relacio
al scriva qui tindra lo registre daquells
albarans lo qual haja a continuar et a escriure
la dita relacio et sia dada tots temps fe al dit
registre.