Mostrando las entradas para la consulta missatgeria ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta missatgeria ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 17 de febrero de 2020

XLII, reg. 13, fol 175, 20 mayo 1264

XLII.
Reg. n. 13. Fol. 175. 20 mayo 1264.

Damus et concedimus vobis fideli nostro Raimundo de Conchis burgensi Montispessulani missatgeriam Alexandrie ita quod vos sitis nuncius noster dicti viatici et non aliquis alius et possitis ducere vobiscum navem et naves quas volueritis in viatico seu missatgeria supradicta et nullus de terra nostra mercator vel alius sit ausus ire versus Alexandriam cum aliquo ligno vel nave nec cum aliquibus mercaturis nec navem vel lignum causa eundi in Alexandria carricare sine vestri licentia et voluntate quousque vestra navis sit carricata ex toto et vos recesseritis de Barchinona pro faciendo viatico antedicto: dantes et concedentes vobis licentiam et plenum posse quod possitis in partibus Alexandrie constituere consulem pro nobis qui locum nostrum in alfondicum nostrum ibi teneat et qui audiat et determinet omnes causas que inter homines terre et jurisdiccionis nostre quorumlibet locorum vertentur et ponat penas civiles et criminales super ipsos prout eidem melius visum fuerit expedire et eas habeat et accipiat auctoritate nostra ab illis qui in ipsam penam inciderint et qui omnia jura nostra colligat et recipiat loco nostri. Statuentes et volentes quod vos auctoritate nostra in dicta terra statuere possitis quod omnes homines terre et jurisdiccionis nostre ad dictas partes euntes donent vobis ratione juris unum bisancium et quartam de centum bisanciis de omnibus que secum ad dictas partes portabunt de quibus inpendant loco nostro illi consuli quem vos ibidem duxeritis statuendum: dantes insuper vobis licentiam et plenum posse imponendi penam et penas super homines nostros qui in nave vestra ibunt et super illos qui in partibus Alexandrie fuerint dum vos in dicta missatgeria fueritis postquam de Barchinona recesseritis eundo in dicto viatico stando et redeundo prout vobis visum fuerit et ipsos compellere et ipsi coram vobis teneantur venire et respondere et prestito sacramento et juvare vos ac consilium prestare et obedire etiam vobis personaliter sicut nobis: et si quis contravenerit possitis eum capere in persona et eundem inde punire mediante justicia prout vobis videbitur faciendum.
Datum apud Calatayubum XIII kalendas junii anno Domini millessimo ducentessimo sexagessimo quarto.

Jacobus, Jaime I de Aragón, reg. 13, fol 175, 20 mayo 1264

martes, 12 de noviembre de 2019

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 4

Núm. 323. Tom. 19. fol. 1581.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: a las vostras noblesas e saviesas honorables significam que tots los dels staments ecclesiastich militar e reyal daquest regne obrant la providencia
divinal son duna concordia un proposit e voler a cercar ensems ab
vosaltres senyors e ab lo parlament general del regne Darago rey
princep e senyor per justicia e trametre prestament una missatgeria
lunyadas e toltes totes difficultats. Perqueus pregam cordialment
queus placia sostenir un poch e sperar la dita missatgeria e
missatgers destinadors los quals prestament partiran ab poder bastant
per la dita raho e daço senyors se retra gloria a Deu es fara servey
de la corona reyal es seguira be inextimable e aquest regne farets
plaer molt singular. E de las vostras reverencias noblesas e saviesas
honorables sia lum direccio e proteccio lo sanct Sperit. Scrita sots
lo segell del reverent bisbe de Valencia a XIII de març lany
MCCCCXII. - Los dels staments ecclesiastich e militar e los jurats de
la ciutat de Valencia a vostra honor apparellats.

Sesión del día 19.

Se acordó que de los fondos del general fuesen
prestados a doña Margarita tres mil florines, para que pudiese
atender a sus necesidades. Tratóse después del socorro que debía
enviarse a Cerdeña, y se levantó la sesión.

Sesión del día 20.

Túvola en este día la
comisión de los veinticuatro, para ordenar algunos preparativos
conducentes a la reunión de los compromisarios; acordando entre
otras cosas llamar a Fr. Vicente Ferrer, que se hallaba en Castilla.

Sesión del día 22.

Tratóse en esta sesión de los
negocios de Cerdeña, leyéndose un largo escrito presentado por los
embajadores de Nicoloso Doria y una carta del juez de Arborea,
vizconde de Narbona. Fue leída también la siguiente carta:

Núm.
324. Tom. 19. Fol. 1594.

Als molt reverents egregis nobles e
honorables senyors lo parlament general del principal de Cathalunya.
- Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: Segons letres
que havem haut de vers les parts de Valencia a gran be dels fets que
tenim entre mans conve que nosaltres proroguem e mudem aquest
parlament prop la ciutat de Valencia: perque nosaltres ab lo nom de
Deu e la sua gracia entenem decontinent fer la dita prorogacio e
mudament e esser prop la dita ciutat a pus prest que porem. Perque de
les dites coses certifficam les vostres reverencies noblesas e
honorables saviesas. E sia lo sanct Sperit vostra guarda. Scrita en
la vila de Morella e segellada ab lo segell del braç militar a XVIII
de mar del any M.CCCC. dotze. - Lo parlament general del regne de
Valencia a vostra honor.

Acordóse por último en esta sesión
el pago de varias cantidades.
En este mismo día se reunió
también la comisión de los veinticuatro, ocupándose en los mismos
asuntos que en las anteriores sesiones.

Sesión del día
23.

Fueron leídas en ella las cartas que siguen:

 
Núm. 325. Tom. 19. Fol.
1602.
 
Als molt reverents egregis
nobles e honorables senyors lo parlament general de Cathalunya. -
Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: Jatsia nosaltres
entenam e treballem continuament ab aquella major diligencia que a
nosaltres es possible en encerquar e fer transladar los testaments
dels reys passats de gloriosa memoria e totes cartes scriptures qui
façen per la reyal successio translats dels quals testaments vos
trametrem dins breu Deus volent en forma e manera que hi deura esser
dada plena fe axi com per vosaltres senyors nos es demanat per
vostres letres: empero senyors nosaltres no havem poscut trobar lo
testament del rey en Johan en larchiu del palau major car noy es ni
en negun altre loch on hajam cerquat e hannos dit que fon liurat en
sa forma clos e segellat ab segell pendent a la senyora reyna dona
Yolant per mossenyer Pere de Benviure qui fo scriva del dit
testament: a la qual senyora reyna nosaltres havem dubtat demanar lo
dit testament e translat daquell crehents no ho deguessem fer sens
consultacio vostra. Perque senyors certificamvos daquestes coses a fi
que hi provehiscats segons millor vos semblara fahedor. Part aço
senyors ab nosaltres es stat lo honorable Nazbert Çatrilla
complanyentse com no podia complir e satisfer al carrech que
vosaltres senyors li havets donat sobre lo soldajament de L
ballesters als quals havets ordonat que per quescun sien donats per
dia III solidos e dient que era molt necessari que aquesta gent fos
lestada attes lacte a que havien a servir e que gent lestada ell no
podia haver al dit sou: e nosaltres havemli respost que seria molt bo
que daço ell consultas a vosaltres senyors axi com que de fet vos en
deu scriure. Perque si vosaltres senyors ordonarets quel dit sou sia
mes dels dits III solidos volemvos avisar queus placia ho façats en
manera que per avant no puxa esser tret a consequencia en sou quel
general haja a donar. Mes avant nos ha dit lo dit Nasbert Çatrilla
li deguessem liurar dels arneses armes e artellaries qui son en la
botiga del general: e nosaltres responentsli havemli dit axi com diem
a vosaltres senyors que en la dita botiga ha fort poch daço que
demana e que si vosaltres senyors volets que li sia liurat ço quey
es del que demana e li sia comprat lals quey falra de les peccunies
del dit general quen havem mester cautela de vosaltres senyors segons
ordinacio de la qual nosaltres nos arreglarem en la compra o
desliurança de les dites coses. En aço crehem vosaltres senyors
provehirets degudament per descarrech de nostres compres. Apres tot
aço vos diem senyors que havem haut gran plaer goig e consolacio de
la eleccio feta de les nou persones ordonades a declarar qual es
nostre ver rey princep e senyor: e pregam humilment la Majestat
divina que per sa infinida clemencia vulla sobre aquelles influir la
sua gracia en tal
manera que mijançant lur declaracio aquest
regne qui per tant temps ha stat viduat de son determenat rey princep
e senyor vingue en la breu conaxença daquell e a salut e conservacio
dels pobles qui en lo dit regne habiten. Noresmenys senyors havem
reabuda la provisio que havets feta sobre la reparacio de les sis
persones: e podemvos dir ab veritat que havets fet mes que per
ventura no imaginats car los affers del dit general qui per falta de
aquesta provisio son stats en algunes coses embassats tro açi seran
Deus mijançant nostro treball al qual no entenem a perdonar
en gran reparacio a tota utilitat daquell. E sia molt reverents
egregis nobles e honorables senyors lo Sperit sant en vostra guarda.
Scripta en Barchinona a XXI dias de març del any
M.CCCC.XII. - Los diputats del general de Cathalunya e les VI
persones a ells adjunctes a vostre servey e honor apparellats.
 
Núm. 326. Tom. 19. Fol. 1604.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los del
parlament general de Cathalunya residents en la ciutat de Tortosa. -
Molt reverents nobles e molt honorables e savis senyors: Placia saber
a vostres grans savieses com yo he haguts per
conestables dels L de peu en Johan Boyl e en Bernat Cardona
per haver los dits L ballesters e homens de peu e aquells han
haguts los pus aventatjosos que trobar se son poguts e
qui en tota plaça se poden presentar: empero ells no hirien
al sou quels es stat taxat car tostemps es acostumat que
homens aventatjosos han evantatge. Jo mossenyors he
presentats aquests dos als diputats e an aquells quych son per
les VI persones: perque yo he feta ma diligencia de haver la
gent aquella que devia e no sta per mi car ells no volen anar sino
segons han acostumat de haver e al darrer punt volen X florins per
mes e que hom lus port arneses vulles per aygua o per
terra anant o vinent. Si van per aygua es incert si van per terra es
de major cost: e per ço mossenyors vos supplich que en aço vullau
dispensar que per via que no paga de sou vullats fer dar
en aquesta gent ultra lo sou levant fins a compliment dels X florins
e lo port de les armes vullatsvos per aygua vullats per terra
segons ordonarets. Empero mos senyors yo nous presentaria ni menaria
sino gent aventatjosa: e per ço com lo temps es curt e
yo no entenc a treballar en obra mijana ni de metzem yo fas
spatxar aquesta gent car confiança he en vosaltres que no volrets
que yo ho pach de la mia bossa ço que de mes hi sera:
pus que jous he la gent que deig e siamen feta vergonya si lo
contrari trobats. E si negunes coses vos plahen que yo puxa
fer manatsme. E sia lo sanct Spirit vostra guarda eus conserva en la
sua gracia. Deço vos supplich que haja decontinent resposta. Scrita
en Barchinona una hora ans de mig jorn a XVI de març. - A vostre
servey e manament humilment apparellat Esbert Çatrilla.

Sesión del día 24.

Por parte del embajador del
conde de Urgel fueron leídas varias cartas que probaban la
parcialidad y manejos del gobernador de Aragón a favor del infante
de Castilla. Recibióse después el juramento de portarse bien y
fielmente a los compromisarios Bernardo de Gualbes y arzobispo de
Tarragona, quienes se despidieron del parlamento para ir a desempeñar
su misión en Caspe.

Sesión del día 26.

Dióse
audiencia a Romeo Palau, quien presentó y pidió que fuese leída la
siguiente carta:

 

Núm. 327. Tom. 20. Fol.
1616.
 
Als molt reverents egregis
nobles honorables e cars amichs lo parlament general de Cathalunya. -
Molt reverents pares molt egregis nobles honorables e cars amichs:
Dues letres he reabudes dels tenors seguents.
- Egregio domino Frederico comiti de Luna parlamentum generale regni Aragonum et ambassiatores
parlamenti generalis Cathalonie principatus ipsum parlamentum
representantes et ab eodem habentes plenariam potestatem in istis
honorem debitum cum salute. Vobis qui in successione regnorum et
terrarum regie corone Aragonum subditorum jus habere asseritis et
pretenditis parlamentum et ambaxiatores pro se et dictis parlamentis
adherentibus notifficant intimant seu denunciant per presentes quod
certe notabiles persone ab eisdem parlamentis super his plenum posse
habentes in villa de Casp prope flumen Iberi in Aragone
constituta pro investigando se et informando noscendo et publicando
cui predicta parlamenta et subditi ac vassalli dicte corone
fidelitatis debitum prestare et quem eorum verum regem et dominum per
justitiam secundum Deum et eorum conscientias habere debeant et
teneantur hinc ad vicessimam nonam diem marcii proxime futuri
convenient et erunt personaliter congregate processure ab inde ad
investigationem instructionem informationem nostionem et
publicationem predictas. Data in villa Alcanyhicii sub
sigillo reverendi in Christo patris domini episcopi oscensis quo
dictum parlamentum Aragonum et reverendissimi in Christo patris
domini archiepiscopi Terrachone quo dicti ambassiatores
utuntur hic appositis impendenti XVa die februarii anno a nativitate
Domini millesimo CCCCXII.
- Egregio domine: casu quo vos causis
et rationibus in aliis nostris patentibus litteris vobis per latorem
presentium exhibitis latius expressatis contingat vestros
ambassiatores et vel procuratores mittere ad villam de Casp in dictis
litteris patentibus expressatam in statu decenti et honestis habitu

atque modo eisdem placeat destinare cum simili modo ceteris
corone regie Aragonum competitoribus scribatur. Altissimus vos
conservare et prosperare dignetur feliciter in longevum. Data ut
supra. - Parlamentum generale regni Aragonum et ambassiatores
parlamenti Cathalonie principatus honoribus vestris prompti.
- A les quals coses
contengudes en aquelles vos responch e dic que he gran desig e
haure tant plaer que mes no poria quels drets que yo
he e a mi pertanyen en la succesio e regnes e terres de la reyal
corona Darago sien mostrats dits declarats e allegats en e
per totes les parts de la reyal corona e singularment en la dita vila
de Casp on dels dits drets segons continencia de les dites letres se
deu fer investigacio instruccio e publicacio: e mouenmi
principalment dues coses: la primera que yo crech
fermament esser ver e cert que en los dits regnes e terres es una la
successio e a mis pertanyen car son net del molt alt e poderos
senyor don Marti rey Darago de Valencia de Mallorques de Sardenya e de Corsegua
e comte de Barchinona de Rossello e de Cerdanya
dalta recordacio e son fill del molt
illustre e victorios senyor don Marti rey de Sicilia e duch de
Athenas e de Neopatria fill del dit senyor rey Darago e
primogenit de gloriosa memoria e per ço son e deig esser segons Deu
e vera justicia lur universal successor en tots los regnes e terras
dels dits senyors.
La segona que he tan indubitada confiança en
los prelats barons nobles cavallers gentils homens ciutadans e tots
altres vessalls e naturals dels regnes e terres de la dita
real corona que per lur innada fe e naturalesa
la qual ab molt gran lahor han tots temps inviolablament
observada a la dita reyal corona e als reys e successors
daquella dels quals yo devall per dreta linea e de la
lur carn e sanch he immediada e dreta naxença
que en la dita successio e en los drets que yo he em
pertanyen en aquella observaran conservaran e deffendran a mi
sens lesio la dita mia justicia. Es empero ver molt reverents pares
egregis nobles e honorables amichs e sabets esser notori que
apres mort del dit senyor rey don Marti avi e
senyor meu yo son romas e son menor fill e orfe
perseguit en la persona perseguit en ma
privada heretat e perseguit e molt prejudicat en los drets que
yo he en la dita successio de la reyal corona e en lo exercici
daquells: de la mia persona non cal pus declarar car manifest
es e sabets de cert com hagui exir de Cathalunya
e que es stat tractat en altres parts contra mi qui james no
fiu ni pensi mal a algun e en manera o ferdat
son stat perseguit fins a metre a un castell on son
enclos stich e visch freturos desemparat
per tots e poch regonegut per aquells tants qui en vida
dels senyors reys mon avi e mon pare se
studiaven complaurem. La sola divinal ajuda es stada ma
consolacio e mha guardat de tots perills e mals per sa
misericordia infinida. En ma privada heretat que sia perseguit
vejats los castells viles e lochs meus com me
son preses occupats e detenguts violentment e per força
destrouits e mal tractats axi en lo regne Darago com en lo
regne de Valencie, En los meus drets e en lo exercici daquells
com son perseguit sabenho vostres reverencies noblesas
e honorables savieses: no es degu qui los dits meus drets gosa
advocar procurar rahonar o proseguir: ans com vos es manifest a la
ciutat de Calatayu on los regnes e terras de la dita reyal
corona eren ajustats e congregats per tractar dels
preparatoris observadors en lo regoneximent de la
justicia de la dita successio com per quiscun dels altres quis
dien haver dret en aquella hinc fossen trameses grans
ambaxades e persones de gran auctoritat per part mia qui als
no podia ferhi fon trames en Johan Aguilar notari qui en vida del
senyor rey mon avi e per sa ordinacio era stat fet mon procurador
perque tractas e donas manera que yo hagues advocats e procuradors e
altres persones cartes e scriptures e altres coses necessaries
convinents e profitoses a la demostracio dels dits mos drets e
perque fornit e instruit de les dites coses anas ensems ab los
altres qui per ma part hic serien rahonas tractas e prosseguis
en la dita ciutat de Calatayu e en la general congregacio on de la
justicia de la dita successio se devia fer regoneximent
mos drets e ma justicia: e puys quel dit
en Johan Aguilar en la dita ciutat de Calatahiu hac
començat e continuat prosseguir los dits meus affers per torbar e
empatxar a mi en los dits drets e per torbar empatxar e retraure lo
dit Johan de la prossequcio
ab exaquies de crims que li allevaren fon e es
stat perseguit en persona fins a la mort e hanli tolts
e levats tots sos bens e encara los de sa
muller ell stant en Calatayu: e sentint la dita persequcio
e la dita causa per que li venia ne recorrech a la dita
congregacio dels preparatoris resident en Calatayu la qual informada
de les dites coses e per les orgents causes de aquelles ne
scrivi dues vegades al noble Narnau Guillem de Bellera governador
del regne de Valencie qui los dits procehiments fehia
contra lo dit Johan Aguilar. Aximatex lin feu fer
justicia per missatgeria pregant e encarregantlo ques tolgues dels
dits procehiments e tot ço que anantat hi fos reduhis al
primer stament volgues encara abstenirse de semblants procehiments
quis fessen es poguessen fer per semblants rahons car no devia
a algun dels competidors ne a lurs advocats o procuradors directament
o indirecta esser prohibida vedada o empatxada la prosequcio
de son dret ans devia haver libera facultad de
aquell proseguir per quis volgues a fi que pogues quescun
liberament anar e esser en la dita congregacio e vici algun noy
pogues esser allegat: e noresmenys lo parlament general
de Cathalunya per letra sua e apres per son
missatger ne ha pregat e encarregat al dit governador e lin ha
feta instancia: pero james lo dit Johan no ha pogut trobar o
haver remey en la dita persequcio e per ço no ha pogut
treballar e entendre desliurament axi com se requeria
en los dits mos affers e tot hom se es retret e retrau per temor de
esser axi perseguit de advocar procurar e rahonar mi e mos
drets. Mes avant lo dit Johan Aguilar ana a la vila Dalcanyiç
on lo parlament Darago e los missatgers del
parlament de Cathalunya eren per tractar e cloure del dits
preparatoris: e de paraula e per scrits recitant les dites coses los
prega e reques quels plagues provehir et
donar loch e manera que yo qui non he nin pusch
haver hagues advocats procuradors e altres qui liberalment rahonen
tracten e proseguesquen los dits meus drets cessants
los dits empediments embarchs e torbs e
tots altres: e sens que remey algu no he haut ne he en
les dites coses sonme stades trameses e presentades les letres
dessus insertes. Molt reverents pares e molt egregis nobles e
honorables amichs mi e ma heretat e mos drets
perseguits e prejudicats com dit he coman primerament e
principal a Deu tot poderos pregant e reclamantlo devotament e de
tota ma pensa que per sa clemencia infinida se vulla
emparar de mi desemparat e ell rey dels reys prene
e jutge la causa de mi fill e net de sos servidors reys
Darago e de Sicilia: sia ell ajuda e proteccio
mia qui dels pubills e orfens es eternal tudor e
pare. En apres me recoman cordialment e tant com pusch
a la congregacio dels leyals e faels vassalls de
la reyal corona Darago als quals prech carament requir
e obstrec per nostre Salvador Jesu-Christ per lo deute
que a justicia deuen et per la fe e naturalesa que son tenguts
a la reyal corona Darago per los grans benefficis dels
gloriosos reys Darago senyaladament del senyor rey mon
avi qui per augmentacio de la dita corona per tuhicio
de sos vassalls e per prosperitat de aquells conqueri e
hague lo regne de Sicilia e per los merits del
senyor rey mon pare lo qual per exaltacio de la
reyal corona Darago fonc tant victorios en cobrar e
reduhir a la dita corona lo regne de Sardenya per la
molt major part de aquell tirannicament retengut e rebelle a
la dita reyal corona gran temps havia en la recuperacio del qual
entre la ardor del cobrar e lo treball e suor de les
armes fini gloriosament sos dies: dels quals regnes los
dits senyors reys mon avi e mon pare lo sol titol e nom de
senyoria desijaren per a si e a la lur casa Darago
e les prosperitats profits e tot lals pera lurs
vassalls e sotsmeses: que a mi privat de tan excellents
senyors reys avi e pare sia la dita congregacio avi e
pare en voler entendre e guardar a la dita mia justicia sia
tudor en deffendre aquella e protector en dar manera
que sens conculcacio sia plenerament
demostrada. Poch son en esdat com veets et no
puch ma justicia rahonar ne he de que puga dar ne he facultat
de prometre a altres qui lam rahonen e quem sien
favorables en aquella: tota ma heretat privada e trobada en les
rendes e emoluments alienada e per major via calamitat esme en
gran part per força e violencia presa occupada e destrouida:
son stats perseguits aquells pochs qui en ma justicia
han treballat fins avuy: no he qui gos o vulla mos
drets mostrar ne rahonar ma justicia. Molt reverents pares egregis
nobles e honorables amichs la una de les dites letres
conten quels embaxadors o procuradors que yo trametre a la
vila de Casp per allegar e mostrar ma justicia vulla yo
trametre en estat decent e honests abit e manera car axi nes
stat als altres competidors: vosaltres veets en clar e beu
sent yo daci hon son que cascu dels altres competidors
es apparellat per trametrehi grans enbaxadors ab
companyes e esforç de moltes gents ab molts e sollempnes doctors
fornits de gran temps en les allegacions quey preten cascu hi
ha procurados favors e çerquades vies per avançar aquells;
yo fill de vostre senyor e net de vostre rey son e romanch sol
que no he ne puch trobar qui per mi gos oy vulla
anar no he ne puch trobar qui vulla rahonar ma justicia en lo
regne e terres de mon avi e en la senyoria de mon pare.
O claredat de prelats o virtut de cavallers o amor e naturalesa de
ciutadans o faeltat o naturalesa de tots los vassalls
de la reyal corona Darago recordvos la gran e ardent
amor quels gloriosos senyors reys Darago han
hauda e mostrada tots temps a vostres antecessors e a
vosaltres: ans son stats per obres virtuoses mes frares
e germans que senyors e per deffendre a vosaltres: e avançar
vostres cases no han duptat metres a mort e sostenir en
lurs persones quals se vulla perills.
Miren los vostres ulls los actes maravellosos
quius son davant e renomenats per tot lo mon que los
senyors reys mon avi e mon pare han fets:
pensen attesament vostres coratges lalt proposit en que era lo
senyor rey mon pare quant axi victorios sedejant la
gloria e honor de la reyal corona Darago lo repos de
sos vassalls e la
prosperitat daquells fini gloriosament sos dies: vulla
considerar vostra fervent devocio e amable naturalesa la qual sens
ruha o macula
havets tots temps leyalment demostrada als dits senyors
reys e de la rael daquells yo procehesch
sens miga que en la persona mia es dretament dirivada lur
posteritat. Placia donchs a vosaltres molt reverents pares
egregis nobles honorables e cars amichs que la justicia que yo he en
la dita successio no perescha en les vostres mans ne davant
los ulls de vosaltres: a tots los qui non han singularment a pubills
e orfens es atorgat beniffici per justicia quels sien
aministrats advocats procuradors e altres qui mostren rahonen e
alleguen lurs drets: daquest beniffici usen totes les grans
corts e totes les grans ciutats e tenen de publich grans e notables
advocats per aquells qui haver non poden: ministratsne
per Deu ne per justicia a mi qui non he nin pusch
haver e del beniffici de justicia atorgat a tots e per totes parts
fetsne misericordia a mi pubill menor e orphe net del
vostre rey e fill del vostre senyor en los regnes e
terres de la lur senyoria: e per quantes favors men son
degudes e haver deitg rahonablament trob yo
en vosaltres ço que vol agual e ordonada justicia car
en altra manera yo no pusch ni pore axi
com en passat no he poscut per occasio dels impediments
embarchs e torbs sobredits e altres mos drets e
ma justicia mostrar o rahonar en la dita vila de Casp
ne en altres parts ans romanch
sens ma culpa o negligencia destituhit de tot humanal
auxili. E nostre senyor Deu per sa gran misericordia endreç e
illumin vostres coratges en tal manera que per misteri de
vosaltres en les dites coses trobe yo e aconseguescha
ço que es dret meu e per justicia me pertany. E placieus
molt reverents pares egregis nobles honorables e cars amichs
que de les dites coses cobre yo vostra bona resposta per lo
portador de la present. Scripta en Sogorb sots
mon sagell secret a XVII dies del mes de març del any
MCCCCXII. - Frederich Darago a vostra honor.

 

Leído después un largo
escrito que presentaron los promovedores de negocios del parlamento,
para rebatir las protestas que algunos hablan hecho contra la
elección de los nueve compromisarios; publicáronse también las
siguientes cartas:
 
Núm. 328. Tom.20. Fol.
1629.

A los muyt reverentes padres en Dious muy
nobles et nuestros caros et speciales amigos los del parlament
del principado de Cathalunya. - Muy reverentes en Dios muy nobles
caros e speciales amigos: nos havemos recebido
dos vuestras letras en una mesma forma de las quales
no ha gayres nos scrivestes una con nuestro ben
amado e fiel camerlench mossenyer Bertran de la Saga e
agora lotra com este portador de las presentes
contenentes en sustancia como nos por nuestras letras
vos haviessemos ante dagora rogado que por amor
de nos fitzessedes desliurar el dito mossenyer
Bertran qui veniendo devers nos de nuestra muy
cara e muy amada figa la reyna de Sicilia havia
seyido ajustado e detenido en Ostalrich e vos
per honor de nos lueguo que haviedes sopido
su arestament haviades trevallado en manera que
el dixo mossenyer Bertran ha seyido desliurado
etc. Dont de lo que feyto havedes en esto por
honor e contemplacion de nos vos regraciamos tant
como podemos. Otrosi muy reverentes padres en Dios muy nobles
caros e speciales amigos por vostras ditas letras nos
havedes scrito e feyto a saber que en los memoriales
que ell dito mossenyer Bertran traya vos
haviades visto que se contenian cosas de que vos havedes
seydos mutxo maravellados e fort turbados
car toca a vosotros e a toda vuestra tierra pero que
confiavedes en nos que seyendo aquellos memoriales en
vuestre poder que non
se procedira mas avant en las cosas en aquells
contenidas antes de todo mon poder las feremos cessar
etc. E por quanto en los ditos memoriales se contienen
de mutxas materias e diversos articulos e non podemos
buenament concebir clarament quales son aquellas cosas
que a nos toquan non nos aviedes aquellas por vuestras
ditas literas notifficado vos rogamos que
extinsivament et a largo nos querades scrivir
et certificar aquellas car en todas cosas que por honor de vos
et de todo el principado de Cathalunya puedessemos fatzer
nos emplegariamos de buen grado como aquell qui
nos reputamos tenido por muchas honnores e servicios que de
vos el dito principado havemos recebido ataqui.
Bien es verdat que Bernat de Cruylles qui como e
aresto et arresto el dito mossenyer Bertran
vos scrivio algunas cosas qui eran contenidas en el XII
capitulo de los ditos memoriales que fablan de la
requisicion fazedora de partes de la reyna e barones de
Sicilia al infante don Ferrando de Castiella como a natural
succesor en el dito
regno etc. E porque
non sabemos ni nos declarades si es por aquello que en ell
dito XII articulo fabla que vos tenides por agreviados
o no o per algunes cosas de los otros articulos: vos rogamos
que a vos placia declarar sobre aquesto extensivament
et a llargo vuestra intencion car aquella sopida
nos faremos per honor de vos en lo nos notifficado
totdo lo que buenament podremos fazer: e si
otras cosas algunas vos plazen que nos fazer podamos
fazetlasnos fiablament saber e nos las acompliremos
de muy buen grado. Muy reverentes padres en Dios muy nobles e caros e
speciales amigos el sant Sperit vos haja
siempre en su guardia. Scripta Puente de la Reyna XIII° de março.
- El rey de Navarra. - CHARLES.

Núm. 329. Tom. 20. Fol.
1631.

Venerabilibus fratribus archiepiscopo et episcopis ac
dilectis filiis abbatibus ceterisque viris ecclesiasticis baronibus
nobilibus militibus sindicis et procuratoribus civitatum villarum et
locorum principatus Cathalonie in parlamentum Dertuse congregatis. -
Benedictus episcopus servus servorum Dei.Venerabiles fratres filiique
dilecti: ad audientiam vestram preces nostras libenter afferimus
illas videlicet que honestatem sapiant et ab humane pietatis tramite
non discordent. Cum itaque dilecta in Christo filia Johanna de Prades
carissime in Christo filie Margarite Aragonum illustris regine mater
pro eadem ejus vaca regina vobiscum habeat ardua nonnulla tractare:
vos precamur attente quatenus consideratis casu et necessitatibus
dicte regine in expeditione favorabili eandem et ejus negotia nostre
interventionis intuitu velitis suscipere propensius comendata
superinde nobis plurimum placituri. Data in nostro Castro
Paniscole die XXII sub nostro signeto secreto.


Sesión del día 28.

Abrióse con la lectura de los documentos que siguen:

Núm.
330. Tom. 20. Fol. 1636.


Als molt reverents
nobles e honorables senyors lo parlament general del regne Darago
en Alcanyiç - Molt reverents nobles et honorables
senyors: del molt egregi senyor don Frederich Darago compte de
Luna havem reebuda una letra de gran seria en la
qual es inserta la letra intimatoria que per los parlaments
Darago e del principat de Cathalunya li es stada tramesa sobre lo
dret que preten haver en la successio de la corona reyal Darago
ab quens pregua exorta e requer
que havent sguard a la sua pupillar edat e com
es orfe pobre e deseretat per deute de justicia o per altres
sguards en la dita letra semblants expressats li deguessem
subvenir de advocats procuradors e rahonadors de
la sua justicia que afferma haver en la dita reyal
successio: e jatsia molt reverents nobles e honorables
senyors la magnitud de tan gran alt ponderos e carregos negoci
requira ab subirana vigilancia provisio ab plenitut de equitat
e justicia a cascu del competidors e vejam atesa la
edat e cas en que lo dit don Frederich es vuy que si
per nos e per aquells qui han la dita justicia exhaminar e
manifestar no es provehit als deffalliments qui occorren
en demostrar lo dret quel dit don Frederich preten
haver en la dita successio poria esser occultat
de que romandria massa gran carrech a tots los vassalls
e sotsmeses a la dita corona o almenys aquells qui han
pres carrech de fer veure la dita justicia deguessen provehir
a la dita necessitat. Empero nosaltres sols provehir e
subvenir en aquelles nons par just ni degut car
del dit don Frederich o de qualsevol altre competidor de lur
justicia carrech singular no volriem pendre
ne acceptar per ço que en favor daquell no fossem
vists haver singular affeccio mas ab vosaltres e
tots los altres sotsmesos a la dita reyal corona
zelar justicia en lo dit fet et que dret de algun quil
puxa haver no sia ocultat ni en alguna manera cubert: e
per ço senyors molt reverents nobles e honorables com som
infformats que lo dit don Frederich ha tramesa a
vosaltres semblant letra ab vosaltres ensemps et
ab lo parlament de Valencia al qual per semblant ne scrivim
vos offerim communicar participar e exequir
totes coses degudes e necessaries a la prossecucio del
dret pretes lo dit don Frederich en la reyal successio dessus
dita pregantsvos affectuosament que de tot ço quen
haurets deliberat siam prestament certifficats
e sens dilacio per tal que per vosaltres e nosaltres sobre lo dit fet
sia en temps covinent provehit axi com se
pertany e es necessari. E tingaus senyors molt reverents
nobles et honorables Lesperit sant en sa guardia.
Scrita en Tortosa e sagellada ab lo
sagell del reverent bisbe Durgell a XXVIII dies del mes
de març del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de
Cathalunya apparellat a vostra honor.

Núm. 331. Tom.
20. Fol. 1638.

 
Al molt egregi
senyor don Frederich Darago comte de Luna. - Molt egregi
senyor: vostra letra havem reebuda scrita en Sogorb a
XVII dies del mes de març dejus scrit e enteses les
rahons distintament e specificada en aquella contengudes: a la
qual vos responem que nosaltres considerants la pupillar
edat qualitat e condicio vostres e dolentsnos molt en tota
vexacio e molestia que a vostra heretat e bens vostres
sien per alguns fetes: havem cordial affeccio que lo dret que
pretenets haver en la successio de la reyal corona Darago
vos e cascun altre competidor en la dita successio se
demostre clarament tota equitat de justicia observada. Pero com
no sia propri a nosaltres sols la justicia de la I dels
competidors de la successio de la corona reyal emparar
per no mostrarnos affeccionats a aquell que singularment
empararem: no podem sols a vostra peticio satisfer segons
agudament affectam mas havem scrit daquest
fet assats larch nostra intencio als parlaments Darago
e de Valencia de guisa que tots ensemps hi façam
prestament provisio deguda e necessaria e tal que si plaura a
Deu no sera abcegat algun dret que vos hi hajats. E
tingaus etc.

Núm. 332. Tom. 20. Fol. 1638.

Als
molt reverent pare en Christ mossenyor Pere de
Çagarriga senyor archabisbe de Tarragona e honorable micer
Bernat de Gualbes doctor en cascun dret. - Molt reverent
senyor e pare en Christ e honorable: desigants que en lo
conclavi benaventuradament tenidor en aquex
castell de Casp sobre la exhaminacio noscio e
publicacio daquell qui migençant justicia es nostre
ver rey princep e senyor per tenir e guardar aquell haja
persones notables no suspitoses abtes e expertes en
tals: pregamvos eus encarregam axi
affectuosament com sabem e podem que en tant com a
vosaltres se pertanyera per aquest principat vullats
avertir tota affeccio a part posada que en la custodia del dit
conclavi sia elegida e posada tal persona segons dit es axi
ydonea e experta en tals fets que rahonablament no puxa
esser per alguns viciada o improvada guardant singularment la
honor de aquest principat segons de vostres molt gran reverencia
e honorable saviesa confiam. Mes avant vos pregam heus
encarregam que façats ab los altres dels nou companyons
vostres que en tot cas en los affers que havets a fer
aqui de la examinacio noscio e declaracio de aquell qui es
nostre vertader rey e senyor entrevenguan per
aquest principat III notaris car tal es lo acte que com
per mes sera certifficat e auctorizat de major
auctoritat se mostrara: e aquesta es la intencio
decisoria del parlament. E daçous pregam hajam
prestament vostra resposta. E tingaus molt reverent senyor et
honorable Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa
sots lo segell secret del reverent bisbe Durgell
de ordinacio del dit parlament a XXVIII dies de març del any
MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya
apparellat a vostra honor.

Sesión del día 29.

Después
de haberse leído una carta con la que los diputados de Cataluña
enviaban al parlamento copia auténtica de varios testamentos y otros
papeles conducentes para ilustrar el negocio de la sucesión, leyóse
la que sigue:

Núm. 333. Tom. 20. Fol. 1643.

 
Als molt reverends senyors
et pare en Christ mossenyer Pere archabisbe de
Terragona et honorable micer Bernat de Gualbes en cascun dret
doctor. - Molt reverends senyors et pare en Christ et honorable: per
seria del translat duna letra que havem
rehebuda dels dipputats del general de Cathalunya et
sis persones a ells adjunctes lo qual vos trametem dins la
present interclus poran veure vostres reverencia et
honorable saviesa los translats autentichs
canoniques et altres scriptures que han haudes del
archiu reyal: les quals scriptures per lo
portador matex qui a vosaltres les ha aci portades les
vos trametem: e si per ventura vos occorreran altres cartes o
scriptures que hajats necessaries per lo dit portador
nos en scrivits et donarhi hem la pus
presta expedicio en tremetrelesvos quens sera possible.
Mes avant vos pregam nos vullats certifficar quals son
aqui dels nou companyons vostres et de totes altres coses
engrunadament queus occoreran toquants
aquests affers sovinejantnos de vostres letres.
E tingaus molt reverend senyor et honorable Lesperit sant en sa
guarda. Dada en Tortosa sots lo sagell secret del
reverend bisbe Durgell a XXIX dies de març del any MCCCCXII. - Lo
parlament general del principat de Cathalunya apparellat a
vostra honor.

Por último, se trató también en este día de
la pacificación del reino de Cerdeña; pero nada quedó resuelto.

Sesión del día 30.

Autorizóse a una comisión, que
ya había sido elegida con este objeto, para que resolviese por sí
todo lo concerniente a la pacificación de Cerdeña.

Sesión
del día 31.

Se dió cuenta de una carta dirigida al
parlamento por el arzobispo de Tarragona y Bernardo de Gualbes, en la
que daban noticia de su llegada a Caspe.

Sesión del día 6
de abril.

Fueron leídas en esta sesión, entre otras, las
siguientes cartas:

 
Núm. 334. Tom. 20. Fol.
1655.

Als molt reverends
egregis nobles et honorables senyors lo parlament general de
Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: lo
dia pus prop passat havem rehebudes quatre letres
de Sicilia et de Sardenya quis dressen a
vosaltres senyors les quals vos trametem incluses dins la
present. Aximatex ne havem rehebudes nosaltres dels vostres
missatgers trameses en Sicilia quins scriuen de
diverses noves et de la mort del abbat de Sanctes
Creus a qui Deus perdo de qui es stada tala:
crehem quels dits missatgers scriuen de tot a vosaltres
senyors e per aquesta raho no curam de scriureushen:
mas tremetemvos una letra que en Guillem Oliver ha
rehebuda que par sia scrita darrerament
et qui fa mencio de algunes noves qui son de Caller a aquest
regne et principat segons en aquella porets veure. E sia
molt reverents egregis nobles et honorables senyors la sancta
Divinitat en vostra guarda. Scrita en Barchinona a XXX de març
del any MCCCCXII. - Los dipputats del general de Cathalunya
et les VI persones a ells adjunctes a vostro servey et
honor apparellats.

 

Núm. 335. Tom. 20. Fol.
1655.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors
los del parlament general dels regnes de Cathalunya. - Molt
reverends egregis nobles et honorables senyors: sapia la
vostra molt nobla et gran saviesa que a VIII dies del present
mes de febrer nos havem rehebuda letra del noble mossenyer
Leonardo Cupello marques Doristany e daltre part ne havem
ardit cert com lo vezcomte de Narbona ab
conssell dels rebelles de Sacer es vengut ab
gran esforç a la vila de Macomer per enfortir aquella et per
tenir aqui frontera axi contra Horistany com contra nos
ab tot son poder de Sacer et de tot lo cap
del Lugudor et per usurpar a si et a llur part de
totes les viles et lochs de part Valença de part de
Montos et de Marmilla et es la dita vila de Macomer a
XX milles de Oristany et a XXX milles de Santlluri hon
se ten per nos. E les gents darmes del senyor rey
frontera ja que siam huy de poch sforç
com entre totes les gents darmes no sian en quantitat
pus de C rocins ne podem accorrer ab tot nostre
poder a resistir a la potencia del dit vezcomte et rebelles com sien
en gran quantitat molt pus poderosos que nos et
son bastants los dits rebelles si Deus et lo
vostre soccors nons accorre a conquerir et
strenyernos fins a les portes de Caller. Perqueus placia per
naturalesa de la corona reyal en virtud de la
qual vos requerim que prest et ivarços succors hajam
vostre de gents et de monedes per sosteniment de aquelles et dels
castells et fortaleses ab les quals tenim frontera et forçam les
terres ja conquestes en tal manera que a nos sia salvacio et
alegria et als enamichs et rebelles sia terror et perdiments.
Certifficants a vosaltres senyors que si ivarços
soccors et ajuda presta no havem vostra nos et tot aquest regne som
en punt de dampnatge irreparable et de greu extrem et final
perdicio. Accorrega donchs a nos lo vostre subsidi et
presta ajuda en altre manera perduts som. Scripta en Caller a
IX dies de febrer lany M quatrecents XII. - Lo comte de Quirra
rector capita et deffensor etc. et consellers et prohomens de
Caller apparellats a vostre servey et honor.

 
Núm. 336. Tom. 20. Fol.
1657.

Al molt reverends nobles
et honorables senyors del consell residint en Tortosa. - Molt
reverends nobles et honorables senyors: certifficam vostra saviesa
com ara novellament ses seguit quel vizcomte
de Narbona no curant de la treua que ha fermada et
jurada ha fet correr en una vila reyal et ha fet rescatar
certa quantitat de moneda que ultra axo li han fet prou
dampnatge et fan continuament tant com poden donant entendre a la
gent que vosaltres sots aqui en gran
tribulacio et affany et que noy podrets enviar
soccors per la qual raho la nascio sardescha pren gran
audacia et es gran dubte que no assagen qualque novitat
et fer rebellar quant hi yo comte y capita davall
scrit haguera ja cavalcat en aquella encontrada mas
es fort luny et apres de les encontrades
quis tenen per lo dit
vezcomte et la gent darmes qui es aci no son ne
basten a CL de cavall et noy poria cavalcar sens gran
perill: mas tinch mon aleujament a Sentlluri
per deffendre et guardar les viles et encontrades qui
son prop les quals ab pocha descusa sino per
dubte que han de vosaltres pendre la volta contraria. Lo dit
vezcomte es guast en la persona et aço per una
cayguda que feu dun cavall. Perque molt
reverends nobles et honorables senyors vos placia enviar hinc
gent de cavall et ballesters et caxes de viratons car
no ninch ha et son hinc
fort necessaries et lo fet daquesta illa
qui sta
en fort poch vindra
prestament a la conclusio ques
pertany: et nou vullats metre si a vosaltres
senyors plaura en dilacio ne en tarda
car la gent darmes qui es aci de
fet han delliberat partir sinch et no hinc volen
pus aturar: et en veritat han hinc servit fort
altament et sonne fort
mal remunerats et no sinch trobara
manera de esser soccorreguts ne de haver algun
sosteniment: et si la dita gent darmes
sinch parteix en aquella hora totes les terres reyals
seran rebelles. Scripta en castell
de Caller a III dies de març del any MCCCCXII
- Lo comte de Quirra rector et capita et consellers de castell
de Caller apparellats a vostra honor.


parte 5

miércoles, 12 de junio de 2019

Tomo I, texto LIII, Domingo Masco, Simon Miro

LIII. 


Reg. 2.236, fol. 171. 30 de abril de 1410.

Pro brachio Ecclesie regni Valentie. - En Marti per la gracia de Deu rey Darago de Sicilia etc.
Als venerables honrats e amats pares en Christ los bisbes de Valencia e de Sogorb abats prelats e altres qualsevol persones ecclesiastiques del regne de Valencia salut e dileccio. Com nos ab diverses letres nostres hajam moltes vegades escrit als governador e deputats del dit regne que com nos volguessem per bon estament e tranquillitat de nostres regnes e terres veure regonexer e ben examinar tots los testaments e codicils de nostres illustres predecessors de gloriosa recordacio per tal que en cas ço que Deus no vulla que a nos convengues passar desta vida sens fills sabessem certament e poguessem ordonar e a tots nostres sotsmesos fos clar e notori a qui pertanyeria la successio dels dits nostres regnes e terres apellassen e convocassen vosaltres e los altres braçes o estaments del dit regne de Valencia et que ensemps ab ells elegissen e trametessen a nos can pus prestament porien certes persones de tots staments en semblants coses aptes experts e sufficients entre los quals ni hagues de juristas ben approvats e famoses que fossen presens als dits regoneximent e examinacio ens poguessen be consellar en lo procehiment del dit fet e bona conclusio daquell e vejam ara clarament que ells ne vosaltres ne los altres braçes o estaments del dit regne nous curats aplegar ne trametre a nos les dites persones o missatgeria a aço necessaria de que harem fort rahonablement sobiran desplaer: pregamvos exhortam e requerim que sens alcun prejudici e derogacio de vostres furs privilegis e libertats als quals no entenem ne volem esser en alguna cosa per aquesta raho prejudicat ans volem queus romanguen salves e illeses e en sa virtut e vigor ensemps ab los altres braçes o estaments daqueix regne o sens ells si millor vos sera vist esser fahedor vos ajustets e elegiscats vostres missatgers quens trametats al pus prestament que porets com tota cuyta e celeritat sia triga los quals sien presents als dits proceyment regonexement e examinacio ens puxen consellar en lo benavenir del dit fet postposats qualsevol altres affers com aquest sia segons deu pus arduu e pus necessari e mes tocant lo ben e pacifich estament del regne que qualsevulla altre que puxa esser e sia preservatiu de molts mals escandels e inconvenients que ço que Deus no vulla se porien seguir si no hi era justament e saludable provehit abans quel cas se seguis: en altra manera certifficamvos que en absencia incuria negligencia e contumacia vostra nos ensemps ab
los altres braçes e estaments daqueix regne e dels altres regnes e terras nostres qui ab nos seran presents procehirem en regonexer examinar e concloure lo dit fet vostra absencia e contumacia no contrestants. E volem e ab la present vos intimam que tots los damnatges e inconvenients que en temps esdevenidor a nostres regnes terres e vassalls sen poguessen seguir ço que Deus no vulla seran imputats daqui avant a vosaltres e a vostres bens e no a nos: e per tal que aparega en temps esdevenidor manam la present esser a vosaltres presentada de nostra part per los amats consellers mossen Simon Miro batle general de regne de Valencia e per mossen Domingo Masco majordom nostre o per cascun dells e quen façen levar
carta publica per tal quen sia memoria en esdevenidor. Dada en la torra de Bellesguart a XXX dies dabril en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCX. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi
Bernardo Medici et viderunt eam vicethesaurarius et Franciscus Daranda quibus fuit comissa. - Predicta litera fuit facta similis sub eisdem data signo atque mandato et missa predictis ecclesiasticis personis.

lunes, 1 de junio de 2020

LXXVIII. Reg. n. 1240, fol. 271. 18 mayo 1380. Lo Rey. Governador, Manorcha

LXXVIII. Reg. n. 1240, fol. 271. 18 mayo 1380.

Lo Rey. - Governador: significamvos que en lany prop passat foren aci diverses persones de la illa de Manorcha per missatgeria los uns per la ma major los altres per la ma menor posant a nos los de ma menor diverses clams per los quals affermaven esser venguts a inopia per les maneres qui eren tengudes vers ells per los de ma major sobre lo regiment de la terra lo qual regiment los demont dits de ma major ocupaven a si mateixs axi en eleccions de consells com en tatxacions con en altres coses tocants lestament de la terra: los de ma major dient tota hora sobre aço lo contrari. E com sobre aço hagues haut lonch deba (debat) entre ells nos comanam lo dit fet a nostre tresorer per ço con a ell es dat carrech del nostre patrimoni e que ell ab les mellors vies que pogues convengues los demont dits de tal forma que per avant no haguessen a seguir la nostra cort ne ferne lur dampnatge: e lo dit tresorer ab tota diligencia que poch tench tal manera en lo dit fet que ell convench los demunt dits sots certs capitols qui foren legits en nostre consell los quals haguem per bons e acceptables e manam sobre aço fer les cartes. E com les dites cartes fossen al registre per dar a aquelles fi e acabament per los de ma major fo tramesa aci letra an Bernat March qui aci era per ells que no volien que la dita provisio fos speegada com entesessen aquella esser a ells perjudicial: per la qual rao lo dit sindich empara la dita provisio e posa alcunes frivoles rahons en nostra audiencia e apres sens altre determinacio parti per anar a Manorcha de que ses seguit que la dita provisio no hac alcun espeegament. E com ara per semblant forma missatgers sien venguts de la dita ma menor per fer semblant clamor e aximateix sien venguts de la ma major per escusar lo dit fet los quals son estats presents en la cort e nos vullam de tot en tot provehir que discensio no haja entre los dits pobles com sia destruccio lur que torne en dan nostre e no vejam millor manera que aquesta ço es que la convencio qui fo feta ladonchs entre les dites parts sia a vos dit governador tramesa e que vista e regoneguda aquella e oydes les parts de tot quant dir e posar volran si trobats tots los dit capitols esser profitosos a la dita universitat e cosa publica daquella fetslos seguir per cascuna de les parts et si tots nols trobats profitosos fets seguir aquells que trobarets ques degen seguir e los altres vagen per nulles: en açous manam que hajats sobirana cura e diligencia de manera que altra vegada per semblant rao no hagen a venir davant nos. Nos empero vos trametem los capitols de la dita convencio dins la present entreclusos.
Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XVIII dies de maig del any MCCCLXXX.
- Rex Petrus. - Dominus rex mandavit michi Francisco Bisbals et fuit sibi tradita in hac forma. - Dirigitur Raimundo de Ulugia gubernatori Minorice.
- Parria que sobre lo debat que es entre los de la ma major duna part e los de las mans mijana e menor del altra ço es per concordar aquels se degues tenir la forma davall scrita.
- Primerament que sobre la eleccio e egualament del consell degues esser foregitada de tot en e per tot la forma dels radolins e que los IIII jurats e los X consellers migensant sagrament per via descrutini elegissen set consellers ço es dos de ma major tres de ma mijana e dos de ma menor. E totes aquestes persones qui serien XXI elegissen los quatre jurats ço es I de la ma dels cavallers e homens de paratge I de ma dels majors I de ma dels pageses e I de ma dels manestrals e homens conversants en mar: e aquests quatre jurats elets juren en poder del governador de be e leyalment gardar la honor del senyor rey e lo be de la cosa publica segons lur bon arbitre. Plau al senyor rey.
- E part aço elegissen III consellers del consell veyl ço es I de ma major I de ma mijana e I de ma menor los quals III sien del nombre dels X consellers del any present per tal que pusquen asinistrar los altres elegits de nou dels affers del consell:
axi empero que en tant com puxen trien que noy elegesquen persones parcials ne de bandos. Idem.
- E si per ventura per lo poch nombre de gents qui es en la illa nos podien trobar persones qui no fossen parcials ne de bandos que los dits elegidors elegissen axi be de la una part con de laltra segons lur bon arbitre. Idem.
- Declarants empero que dels VII consellers novellament elets puxen elegir e pendre alcun o alscuns en jurats e en aquell cas sien elet o elets altres consellers aytants com faliran del dit nombre e dels dits set consellers cascun daquell estament que seran aquells jurat o jurats elets del dit nombre. Idem.
- Item que aquells jurats qui seran estats en la un any noy puxen esser dins dos anys prop seguents per jurats ne los consellers a consellers per I any sino tan solament aquells III consellers qui seran elets quey romasessen del any passat per reduir a memoria los fets del any passat als altres novelament elegits segons que demunt se conte. Plau al senyor rey.
- Item quels jurats faran los negocis del general ab XX consellers segons forma acustumada es a saber ab deu de la vila e terme de Ciutadella e ab X consellers dels termens de fora ço es saber IIII de Maho III de Aylor e III del terme del castell de Santa Agata: e per ço cor los quatre consellers de Maho no han altre offici sino de consellar los jurats per egualar lo consell sien elets per aquesta forma I de ma major II de ma mijana e I de ma menor dels quals sien elets los II de la dita vila o loch de Maho e los altres dos del terme de fora. E si los sindichs de Maho ab lur conseyl conexen e tenen per be que en lo nombre dels IIII consellers haja I menestral quey sia. Quant es dels romanents VI consellers III del mercadal e III de Aylor per ço com han offici altre meyns de consellar los jurats ço es que son sindichs cascuns en lur loch sien elets per ells matexs segons que acustumen e han acustumat entro ara e que en la lur creacio ans que usen dels dits officiis facen lo sagrament acustumat. Idem.
- Item que si sesdevenia que alcun dia alcun o alcuns dels consellers del dit consell falien al consell que en loch daquell o aquells que absents serien los jurats ab aquells daquell braç que aquell seria quiy falra puxen altre elegir en loch daquell absent daquell estament que aquell sera quiy falra. Idem.
- Item que en loch de ma major si als jurats e consellers es vist faedor puxen metre hom de la vila en jurat de ma mijana pus haja trenta milia solidos en sus pero no sia pages o menestral o hom conversant en mar com ja dessus hi haja jurats en lur stament. Plau al senyor rey.
- Item declaram ma major de sinquanta milia solidos e de sinquanta milia solidos en sus ma mijana de sinquanta milia solidos fins en vingt milia solidos inclusiva ma menor de vingt milia solidos en sus. Idem.
- Item parria que sobre les monedes qui shan a levar cascun any fos ordonat que si per ventura part les imposicions que vuy se leven en aquella manera empero que vuy se leven la dita universitat havia necessariament mes anant a despendre que ço que hauria mester se hagues a levar per sou e per liura ço es de cascun segons que valria ço del seu o en las formas contengudas en los dejus scrits capitols. Idem.
- Item en cas que als jurats e als XX consellers fos vist que per no opembre (oppremer : oprimir) tant les gents fos millor e pus expedient que la moneda se hagues es tragues per via de violaris o censals o per oltra manera pus covinent: que en lo dit cas fossen elets VI bons homens ço es III de la vila e terme de Ciutadella e III dels termens de fora e en cascun tern ne haja I de ma major I de mijana e I de menor e si los dits jurats e XX consellers ab aquests VI bons homens determenen que per la dita manera o per altre via sia millor e pus expedient de haver la moneda que per sou e lliura fos a ells legut de trer la moneda per aquella via o manera quels pare ques pus covinent. Plau al senyor rey: pero que non puxe vendre en I any sino per mil solidos.
- Item que si determenen que la dita moneda se hage a sou e liura per tal que mils en lo dit sou e liura egualtat se puxa conservar parria que per los dits jurats e XX consellers sien eletes VI persones ço es III de la vila e terme de Ciutadella e III dels termens de fora e en cascun tern de las dites persones ne haja I de ma major I de ma mijana e I de ma menor axi com demont es dit en lo precedent capitol e aquestes VI persones mijançant sagrament ordonassen la dita talla ço es sabent la veritat del fet ab aquelles millors e pus savies maneres ques puxen saber e fer. Plau al senyor rey.
- Item com comunament tots regidors de universitats vinguen forçats a descarregar aquelles e la universitat de Manorcha sia tan carregada de tan importable carrech que nos pot tolerar: es ordonat per lo senyor rey quels jurats e lo consell de la dita illa reemen cascun any M solidos de censal o dos mil de violari a que la dita universitat es obligada tro a tant longament que la universitat sia desobligada. Empero si en los casos devall scrits ço es per dons que haguessen fets al senyor rey o per males anyades o per guerra de enemichs eren oppremuts en tant que la universitat nou pogues supportar: que en los dits casos e no en altres los dits jurats e XX consellers ab VI promens elegidors puxen ordonar e conexer si la dita reempço se pora fer en aquell any o no e en aquell cas e anyada seguesquesen ço que los dessus dits ordonarien o determenarien. Plau al senyor rey.
- Item per tal que la moneda de la dita universitat no puxa esser despesa sino en coses necessaries a aquella es ordonat que lo clavari dels jurats sie tengut de retre compte en poder de VI promens los quals per los jurats novelIs e consell general sien elets assaber III de la vila e terme de Ciutadella e III dels termens de fora e quen haja en cascun tern I de cascun estament e que los dits promens no prenguen res en compte al dit clavari sino ço que parra ques sia convertit necessariament e profitosa en be de la dita universitat e que apparega que sia fet ab determinacio dels XX consellers qui en lo dit any seran estats en lo regiment de la illa e que de les dites distribucions haja apparer per albarans segellats ab lo sagell de la universitat e per apoques daquells quin hauran reebut tro a quantitat de XXX solidos en sus. Aço empero es entes que de quantitat que haja distribuida de XXX solidos en jus no sia tengut de restituir apoca ne albara. Plau al senyor rey.
- Item que com alguns de la ma mijana e menor sien recorreguts a la cort del senyor rey per obtenir alcunes provisions e altres coses a ells necessaries e hagen despeses alcunes quantitats de diners qui pugen tro a CCCC florins e requiren que aquells los sien restituits e pagats per tota la universitat: par que deja esser oyt compte daquells e que sia considerat si axi be e en coses tan raonables son estades despeses com aquellas tan grans quantitats ques dien esser despeses per los jurats presents e prop passats: e que si ho son que la dita universitat pach aquells. E com los jurats diguen que a colpa dels dits menestrals e altres persones dels sindicats han despeses algunes quantitats de diners e que per algunes raons los dels dits sindicats los en son tenguts: per ço lo senyor rey de son propri poder e de consentiment den Bernat March e den Bernat Muntaner ho comet largament an Guillem de Parets procurador reyal e an Bernat Dalmau e an Francesch Morell als quals lo senyor rey ne dara bastant poder ab letra sua per aquella via e manera que al senyor rey sera vist faedor. Es entes empero que per la convinença present no sia perjudicat ne millorat lo dret de la una part ne de laltra con toca les messions. Plau al senyor rey.
- Declarant per aquestes ordinacions que no sia en res perjudicat als privilegis e franquises et bons usos que la dita universitat ha sino en tant com fossen vistes derogar aquestes ordinacions e no en altra manera.
- E lo senyor rey ara de present proveeix per lany esdevenidor de jurats e de consellers per la forma dejus scrita.
- Primerament jurats per los homens de paratge Bernat March. Item per los de ma major Ferrer de Parets. Item per los pageses Dalmau Bosch. Item per los menestrals e homens conversants en mar Bernat Bosch. - Consellers Francesch Morell Bernat Dalmau Francesch Squella fili den Pere Squella Bertran Salamo Simon Pujol Guillem Pinyana Ramon Mercadal lo prom Francesch Castell Guillem Quintana Bernat Molsa texidor de Ciutadella e del terme. - Rex Petrus.




jueves, 6 de febrero de 2020

Ley XXXI. Com los cavallers han apartades honors et libertats mes quels altres.

Ley XXXI. Com los cavallers han apartades honors et libertats mes quels altres.

Conegudes et apartades honors han los cavallers sobrels homens no tan solament en les coses que dites havem en la ley davant aquesta mas encara en les altres que açi direm: e es aço que quan lo cavaller haura alcun pleyt del qual espera haver juhi per si o per son procurador que si sesdevenia que hagues a posar alguna excepcio per defendre si meseix de la demanda que seria contra ell posada que jassia que aquesta exepcio no fos posada abans del juhi o de la sentencia que depuys la poria posar apres del juhi o sentencia et provan aquella no li nouria lo juhi sentencia ço que altre hom no poria fer si donchs no era menor de edat de XXV anys. E axi meseix com algun cavaller fos acusat dalcun crim que hagues fet jassia que fossen trobats contra aquell indicis per los quals per semblants crim et indicis altre hom seria posat a turment no deu aquell esser posat a turment: exceptat empero per fet de traicio que tocas lo rey del qual seria natural vassall ol regne en lo qual habitas per raho dalcuna naturalea quey hagues. Encara deim que jassia que fos provat no li deuen dar vil mort axi com roceganlo o penjanlo mas deuenlo escapçar per dret o ociurel a fam quan volguessen mostrar contra aquell tan gran crueltat per alcun mal
que fet hagues: e encara tan tingueren los antichs Despanya que fahien mal los cavallers de entremetres en emblar o robar les gents o fer baya o traicio les quals son faenes que fan los homens qui les fan vils de cor que fossen espanyats de loch alt per ço que tots lurs membres fossen trencats et encara quels negassen en la mar o en altres aygues per tal que no apareguessen sobre terra ols donassen a menjar a besties salvatges. E oltra tot aço han altre privilegi los cavallers que mentre ells fossen en hosts o en missatgeria de rey et per son manament que en tot aquell temps que axi estiguessen fora de lurs cases per alguna daquestes rahons damunt dites ni ells ni lurs mullers no poden res perdre per rahon de passament de temps. E si algu dixes que hagues alcuna cosa guaanyada dells o de lurs mullers per rahon de passament de temps poden aquella demanar per via de restitucio del dia que seran tornats a lurs cases entro a IIII anys: mas si en aquest temps no ho demanaven daqui a avant no porien demanar. Encara deim que han privilegi en altra manera que poden fer testament o lexa en aquella manera que ells voldran jassia que en lo testament o lexa no sien guardades totes aquelles coses que deurien esser meses o guardades en los testaments o lexes dels altres.

moneda, Catalunya, independent, rex, rey, Carlos II, Ley XXXI. Com los cavallers han apartades honors et libertats mes quels altres.

viernes, 7 de junio de 2019

Tomo I, texto XV, emperador de Constantinoble, Manuel

XV.

Legajo de cartas reales autógrafas. Día 23 de octubre de la 1a indiccion, año 1408.

Illustrissimo et excellentissimo principi Martino Dei gratia regi Aragonum Valentie Majoricarum et Sardinie ac comiti Barchinone et Rossillionis consanguineo nostro carissimo.
- Del emperador de Constantinoble.
- Manuel in Christo Deo fidelis imperator et moderator romeorum Paleologus et semper augustus illustrissimo et excellentissimo principi Martino Dei gratia regi Aragonum Valentie Majoricarum et Sardinie ac comiti Barchinone et Rossillionis carissimo consanguineo nostro salutem et prosperos ad vota sucessus.
Litteras excelentie vestre jamdiu nobis presentatas per virum nobilem quondam Petrum de Quintana fidelem vestrum gratanter recepimus et relationes ipsius quas nobis de omnibus prudenter exposuit hilariter intelleximus ex quibus litteris et relatione primum vestram bonam affectionem quam erga nos semper geritis licet antea pluribus et veris demostrationibus congnoverimus etiam nunc intelleximus gavisi etenim valde fuimus de vestra et vestrorum sospitate nos autem per Dei gratiam corporis sospitate vigemus: et quia ex dictis relationibus comperimus devotionem quam habetis in sanctis reliquiis tam aliorum sanctorum quam precipue in illis que aliquem actum vel passionem Salvatoris nostri aut Matris ejus nobis sensualiter representant ex quibus valde laudanda et preconisanda vestra devotio predictus autem quondam Petrus cujus dictis per vestras litteras fidem credulam adhibuimus nominatim dixerat nobis ex quibus velletis habere reliquiis. Noverit igitur excellentia vestra dictas reliquias in maxima devotione fore apud omnes fideles christianos et plures ex christianis principibus qui personaliter huc venerunt et quidam per suos nuncios hanc
gratiam ab inclite memorie domino et patre nostro domino imperatore et etiam a nobis habere voluerunt sed nemo ipsorum obtinuit: vestre tamen excellentie cui et per litteras et per nuncios veram promissimus amicitiam et ab ipsa vestra excellentia similes promissiones habuimus que etiam necessitatis tempore huic nostre urbi promptissime subvenire voluit et quia ex hiis que fecistis aut facere voluistis nostrum animum ad similia atraxistis dictam vestram petitionem non potuimus denegare sed habito cum nostris baronibus et magnatibus consilio et precipue cum reverendissimo et sanctissimo in Christo patre domino patriarcha nostro cujus in talibus deliberatio multum valet deliberavimus aliquas particulas reliquiarum vobis transmittere ex quibus petiit dictus Petrus videlicet de columna in qua ligatus fuit Salvator noster de lapide super quem Petrus incumbens post trinam Christi negationem amarissime flevit de lapide in quo post depositionem a cruce ut ungeretur positus fuerat humani generis Liberator ac etiam de craticula super quam sanctus Laurentius fuit assatus. Quas quidem reliquias per dictum Petrum vobis misissemus sed quia nostrum ad vos intendebamus mittere ambassatorem ad vestram excellentiam visitandum et pro quibusdam aliis referendis cum quo dictas reliquias mittere disposueramus quem nostrum ambassatorem propter aliquas occupationes tunc paratum minime habebamus seripsimus vobis tunc cum dicto Petro qui ut audivimus et dolentes submersus fuit pro quo dictas nostras litteras habere minime potuistis: nunc autem ad prefatam excellentiam vestram mittimus nobilem et circunspectum militem Manuelem Crusolora predilectum et fidelem ambassatorem cambellanum ac intimum consiliarium nostrum quem nostrum constituimus generalem procuratorem exequtorem et comissarium in omnibus nostris servitiis ipsarum partium Occidentis prout in sue procurationis instrumento plenius et seriosius continetur cum quo quidem vestre excellentie dictas reliquias mittimus et sibi certa comisimus ut prefate excellentie vestre referat nostri parte. Rogamus ut placeat ipsius relatibus velut nostris affatibus plenissimam dare fidem: et quia ut vestram excellentiam firmiter scire credimus pro subsidio nostri imperii ab infidelibus conturbati sanctissimus in Christo pater et dominus noster dominus summus pontifex nonnullas suas apostolicas concessit indulgentias que per regnum vestrum jam divulgate fuerunt ex quibus ut
audivimus alique pecuniarum quantitates colecte fuerunt ut nobis mitterentur que propter quorundam malitias arrestate et detente fuerunt propterea prefatam excellentiam vestram rogamus quatenus nostri amoris intuitu velitis tam pro recuperatione dictarum pecuniarum detentarum
quam pro aliis in futurum coligendis pro quibus proculdubio predictus ambassator et procurator noster vestris opere et auxilio indigebit eidem in omnibus vestrum prebere auxilium et favorem ut vestro munitus auxilio effectualiter exequi valeat exequenda pro quo vobis semper tenebimur ad gratiarum debitas actiones. Datum in C. Constantinopoli die XXIIIa octubre prime indiccionis (1).

Arch. De la antig. Dip. Reg. De 1409 fol. 94. 7 de abril de 1410.

Dirigitur universis et singulis collectoribus jurium generalitatum intratarum et exitarum.

- De part dels deputats del general de Cathalunya residents en Barchinona a tots 1410 et sengles collidors e guardes de les generalitats de les entrades e exides del principat de Cathalunya en qualsevol parts o passes constituits. Com mossen en Manuel Chrissolora missatger del emperador de Constantinoble lo qual es vengut al senyor rey per missatgeria sen vulla tornar en Constantinoble per ço us manam quel dit missatger lexets passar ab X cavalcadures e ab tot laur argent moneda dor e dargent erneses libres armes bahuts e males joyes e altres coses e bens sens escorcoll embarch e contrast algun prestat e fet per lo dit messatger o per son majordom sagrament als sants quatre evangelis de Deu que no trau robes o mercaderies de mercaders o daltres qui sien tengudes de pagar generalitats car segons tenor del contracte del arrendament axi ho dejats fer. Dat en Barchinona a VII dies dabril lany de la nativitat de Nostre Senyor MCCCCX. - Alfonso bisbe de Elna. - Similis litera fuit facta in favorem del noble mossen en Constanti Recidi Paleologus missatger del emperador de Constantinoble. Fiat per totum ut supra.

(1) Sigue aquí escrito con bermellon el monograma del emperador Manuel; pues es sabido que los emperadores de Oriente firmaban con tinta de distinto color, según la jerarquía del personaje a quien iba dirigido el despacho.

miércoles, 19 de junio de 2019

Colección documentos inéditos archivo general corona Aragón, tomo II

COLECCION DE
DOCUMENTOS INÉDITOS del ARCHIVO
GENERAL
DE LA
CORONA DE ARAGON;
PUBLICADA DE REAL
ÓRDEN
POR
EL ARCHIVERO MAYOR
D. PRÓSPERO DE BOFARULL Y
MASCARÓ.

/ Tomo II /

PROCESOS DE LAS ANTIGUAS CORTES Y PARLAMENTOS DE CATALUÑA, ARAGON Y VALENCIA,
CUSTODIADOS EN EL ARCHIVO
GENERAL
DE LA
CORONA DE ARAGON,
Y PUBLICADOS DE REAL
ÓRDEN
POR
EL ARCHIVERO MAYOR
D. PRÓSPERO DE BOFARULL Y
MASCARÓ.

BARCELONA.
En el establecimiento litográfico y
tipográfico de
D. JOSÉ EUSEBIO MONFORT.
1847.



PARLAMENTO EN BARCELONA.

/ Nota de Ramón Guimerá Lorente: hay algunas palabras con ortografía actualizada,
como dia: día, a: a, había: había, fue: fue, Aragon: Aragón, etc.
En los textos originales se intenta transcribir el texto tal como
Bofarull lo editó, pero como el texto es un OCR de un SCAN de un
PDF, puede haber errores, sobre todo en el caso del latín. //

Sesión del día 27 de diciembre de 1411 (1).
(l)
Principiando entonces el año por Navidad, pertenece al 1411 el día 27 de diciembre, que, según la cuenta que ahora usamos, sería del 1410.

Compareció en el parlamento Pedro de Vergara,
embajador del rey de Navarra, manifestando que dicho soberano
entraría en Barcelona el próximo lunes, 29 de este mes, y pidiendo
se le señalase alojamiento; a cuya demanda fue contestado,
destinándole la casa de Geraldo de Palou. Presentáronse
luego embajadores del papa y de la reina de Navarra, enviados para
pedir que se ausiliase a la reina de Sicilia; a todos los
cuales contestó el parlamento, que deliberaría sobre lo que debiese
hacerse.

Sesión del día 29.

El síndico de
Barcelona, Bonanat Pere, mandó leer un escrito que había
presentado en contestación a un requirimiento hecho por el
procurador de Rosellon y Cerdaña, y otro en respuesta
al de Juan Llinás de que se hace mérito en las sesiones del
20 y 25 de este mismo mes, cuyas contestaciones fueron aprobadas por
todo el parlamento. Compareció después Berenguer de Monravá,
enviado por el obispo de Urgel, con una carta de dicho
prelado, en la que se disculpaba de los cargos que se le habían
hecho por el parlamento, acerca de sus disensiones y guerra con el
conde de Pallars.

Sesión del día 30.

Instado el parlamento
por el rey de Navarra, acordó pasar a visitarle a las tres de la
tarde de este día. Presentóse luego el enviado de Aragón, pidiendo
se le diese respuesta a las cartas que había entregado a 22 de este
mes; y le fue contestado, que siendo arduo el negocio, el parlamento
deliberaría. Finalmente, Raimundo Xatmar dio cuenta de todo lo que
había practicado en cumplimiento de las instrucciones que le fueron
dadas al ir a recibir al rey de Navarra, manifestando que en cuanto
al negocio de Francisco de Vallgornera, habían sido vanos sus
esfuerzos para que este firmase paz o tregua con Manuel de
Rajadell; que acerca de las disensiones que había en Perpiñan,
había logrado que las partes contendientes sometiesen sus
diferencias a la decisión del parlamento; y por último, que en
cuanto al rey de Navarra, había procurado que fuese bien recibido en
todas las ciudades, villas y lugares del tránsito.

Sesión
del día 31.

Acordóse que el arzobispo de Tarragona con
algunos otros individuos de su elección deliberasen, para proponerlo
al parlamento, sobre lo que el rey de Navarra había pedido (no lo
expresa el acta) en su entrevista ; y se ocupasen al mismo tiempo en
ver qué medidas podrían adoptarse para conciliar los bandos de
Lérida. Leyóse por último una carta credencial, espedida
por los cónsules de Perpiñan a favor de Raimundo Xatmar,
autorizándole para manifestar lo que expuso ya en la sesión del día
30.

Sesión del día 2 de enero.

Tratóse de los
bandos de Lérida, y propuso el arzobispo de Tarragona a nombre de
sus compañeros, aprobándolo el parlamento, que se escribiese al
obispo de aquella ciudad y a Raimundo Cescomes y Bartolomé
Calvet, citándoles para comparecer ante el parlamento. Después
de leídas las cartas escritas con arreglo a la resolución que
antecede, tratóse del nombramiento de la comisión a quien debían
encargarse los asuntos tocantes a la defensa del pais; pero
nada se acordó.

Sesión del día 3.

Pasóse en
nuevos altercados con el pretendido brazo de los caballeros y hombres
de paraje, que querían también nombrar individuos de su seno para
la comisión de que se hace mérito en la sesión anterior.

Sesión
del día 5.

Reunióse el parlamento por la mañana, y se
trató de enviar una embajada a la reina de Sicilia. Vuelto a reunir
por la tarde, deliberóse sobre la respuesta que debía darse a lo
solicitado por
el rey de Navarra y sobre la cuestión pendiente
entre los aragoneses y los recaudadores de la lezda
de Cadaqués.

Sesión del día 7.

Si bien se
reunió también en este día el parlamento, se levantó luego la
sesión, sin haber tratado de ningún asunto.

Sesión del día
8.

Leyóse en primer lugar la siguiente carta:

Núm.
54. Tom. 15. Fol. 427.

Als molt reverents nobles e honorables
senyors celebrants lo parlament de Cathalunya en la ciutat de
Barchinona. - Molt reverents nobles e honorables senyors. Alguns dies
passats que nosaltres vehents que alguns fills de iniquitat de les
parts del comtat de Comenge e daltres lochs e terres de nacio
estranya ab proposit de depredar e occuparse viles e lochs et alias
dampnificar los singulars de aquesta vall eren entrats ma armada en
los termens de la dita vall e sen havien aportats grans
multituts de bestiars grosses et menuts tallades diverses
ortalisses cremats alguns lochs e amenats ab si alguns
presoners de la dita vall nulla causa saltem justa precedent:
e ço que pus cruu es congregats en gran nombre ab
coratge hostil tiran et dampnat caminaven e sesforçaven entrar en la
dita vall e aquella totalment exterminar: e veents encara que aquesta
dampnada gent les universitats et singulars de la dita vall
bonament no podien provehir ni a lurs necessitats socorrer sens
singular e special ajutori e provisio del senyor rey en
Marti de gloriosa memoria qui lavors vivia e benefici del
principat de Cathalunya: suplicam al dit senyor rey e exposam
ab nostres sindichs e missatgers en la reverent noble et honorable
cort de Cathalunya qui derrerament se celebrava en lo monestir
dels frares menors de Barchinona los plagues
provehir al dit occurrent cas de remey condecent en altra
manera on lo contrari fos ço que Deus no volgues convenguera
als dits singulars de la dita vall aquella jaquir deserta e
per conseguent donar loch al cas inaudit: e stant la dita cort una
veguada e moltes en delliberar per provehir e socorrer a la dita vall
instant o requirent lo dit senyor rey volch Deus quens
entrevench lo cas molt doloros de la mort del dit senyor don
la dita cort fini e totalment expira: axi que als dits nostres
sindichs et missatgers covench recorrer als reverent e
honorables deputats de Cathalunya protestants contra
ells del cas sinistre ço que Deus no vulla sis contingra: los quals
diputats considerants lo evident perill et dampnatge ques
pogren subseguir a la dita vall e a tot lo principat de
Cathalunya per la exterminacio de aquella si prestament no hi era
provehit e volents socorrer a la corona Darago e a la
tranquillitat utilitat e be avenir del dit principat
provehiren que fossen assoldats a tres meses
trenta pillarts e CC servents per deffensio de la dita
vall ab tal covinent que la dita vall se aunis al dit
principat e contribuis en los carrechs en que contribueixen
les universitats et singulars del dit principat per raho de
generalitats e axi fo fet e complit per los dits
deputats e per la vall damunt dita: e aquesta provisio es estada molt
nobla et notable bona e fructuosa al dit principat car
la dita vall sen es deffesa virilment et honorable qui en
altra manera fora per la dita dampnada gent cremada e
dissipada e anichilada en gran menyspreu e
vergonya de la dita corona e principat: e fo fet
a requesta de la dita vall per relevar lo dit principat de mes
despeses quel dit sou fon compartit a VI meses ço es part de
aquell a tres meses primers e lo restant a tres meses prop
seguents los quals finiran per tot janer primer
vinent confiant la dita vall que en aquest espay de temps los
enemichs perterrits
et tementsse de tal socors et tractant lo noble mossen Arnau
Darill capita de la dita vall faessen bona pau o longa ab
la vall damunt dita: e no ha plagut a Deu ni lo dit noble capita
jatsia request diverses vegades ab carta publica e de paraula es
james volgut venir a capitanejar lo dit socors ans ha
tostemps respost que ell occupat de altres
capitanies no pot entendre en la capitania de la dita
vall: don es vist clarament que passat lo dit mes de janer la dita
vall romandra sens capita e despulada de tot socors si
per vosaltres molt reverents nobles e honorables senyors noy
es en altra manera provehit. Be es certa la dita vall que los
dits comengeses e dampnada gent estan apersabuts en
grand nombre que pasat lo dit mes de janer ells entren
ma armada en la dita vall e aquella atrobada sola de tot
socors cremen e abolesquen e meten a total destruccio:
la fortuna iniqua mala e adversa no sadolla de aquesta
mesquina de vall qui enriquehida de tants privilegis e
libertats ha volgut per mantenirse a la reyal corona renunciar
liberalment a aquells e sotsmetres al jou e altres
carrechs del dit principat dels quals era franch e aunirse
a aquell e qui ha vist e veu tots jorns talar sos bens
cremar ses possessions matar sos pares fills e germans
e finalment si mateixa a propinqua e total destruccio no vol
ni permet que encara haja fi a tants mals ans enedit
mal a mals ha fet quel comte de Pallars nostre vesi ses
irritat contra nosaltres per rao de certa demanda quens fa
inhibint lo pas de sa terra e faent altres procehiments contra
nosaltres de que sabem que sots ja avisats per los dits
deputats. Perque molt reverents nobles e honorables senyors com
aquesta dita vall axi oppresa e oppremuda que ja no pot
spirar a present no haja altre recors refrigeri
o ajuda sino en vosaltres senyors celebrants lo present parlament del
dit principat al qual ella se es aonida segons que damunt:
pregaus eus suplica ab aquella humilitat et reverencia ques
pertany que en aquest cas tant urgent et necessari no la vullats
desemparar ans ab aquelles bones persones queus para necessari
vullats tractar que sia feta treua o pau entre aquella
e los dits enemichs seus e en lendemig passat lo dit mes de
janer si la dita pau o treua no havia hagut compliment
provehir a la deffensio de aquella e provisio de algun bon capita
quils regescha com a present siam sens
algu capita o regidor: e sera cosa queus tindrem a gran gracia e
merce. Scripta en lo loch de Vella (Vielha) a
XXIII de decembre. - Los gentils consols et promens de
la vall Daran apparellats a vostre servey.

Cuya caria se acordó que pasase a los diputados del general
de Cataluña, para que, como mejor enterados de este negocio,
adoptasen las medidas que juzgasen oportunas. Dióse después cuenta
de un nuevo requirimiento presentado por Juan Llinas para que
fuese socorrido el castillo de Perpiñan, y se despacharon las dos
cartas que siguen a los embajadores en Aragon y
Valencia.

Núm.55. Tom. 13. Fol. 430.

Als
reverent nobles et honorables los missatgers del principat de
Catalunya tramesos en Arago.
- Reverent nobles et
honorables: Vostres letres havem rebudes a les quals vos responem que
havem sobiran plaer de la bona unitat e concordia que per gracia de
nostre Senyor ses seguida en aqueix regne segons nos havets
scrit. Crehem be que vosaltres hi havets molt be treballat e
retut vostre
dever. De la diligencia e gran cura
que donada hi havets som molt contents: pregantsvos affectuosament
que axi com be e loablament havets començat de prosseguir los
negocis a vosaltres comanats vullats aquells continuar segons be
confiam que farets en tal guisa e manera que per
intercessio e mija de vosaltres venguen a bona breu e
benaventurada conclusio. Mes avant segons havem entes entre don Pedro
de Castre duna part e don Lop de Gurrea e don Pedro
Durrea de la altra ha gran divisio e dissensio e cascuns
han fet e fan ajust de gents de ques porien
seguir grans dampnatges e inconvenients qui fort
leugerament daran gran destorb als affers de la terra:
volem eus pregam que vullats tractar pau treua o
seguretat alguna entre los sobredits de guisa que per lur
divisio sinistre algu seguir nos pusca: interposant en
aço nostre sant pare e totes altres persones qui approfitar hi
pusquen. E si mester sera vaje a les parts
dessus dites lo un de vosaltres e los altres romanguen
a prosseguir los fets principals perque sots aqui en los quals
per aquestes ne per altres no volem se perda una hora.
De diners havem ja provehit queus sia
occorregut. Dada en Barchinona sots lo segell
del arquebisbe de Terragona a VIII de giner del
any MCCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya a
vostra honor.

Núm. 56.

Als reverent e honorables
los missatgers del principat de Catalunya trameses en
regne de Valencia. - Reverent e honorables: Vostres letres
havem rebudes a les quals vos responem que havem
sobiran plaer de la bona disposicio en que la unitat e
concordia de aqueix regne es stada posada e mesa
segons osu havets scrit: crehem
be que vosaltres hi havets molt be treballat e retut
vostre dever. De la diligencia e gran cura que donada hi
havets som molt contents: pregantsvos affectuosament que axi
com be e loablament havets començat de prosseguir los
negocis a vosaltres comanats vullats aquells continuar
segons be comfiam que farets en tal guisa e manera que
per intercessio e mija de vosaltres venguen a bona breu e
benaventurada conclusio. E sia lo sant Sperit vostra garda. Dada en
Barchinona sots lo segell del arquebisbe de Terragona a VII dies de
giner del any MCCCCXI. - Lo parlament general del principal de
Catalunya a vostra honor.

En el mismo día volvió a reunirse
el parlamento por la tarde; pero se separó sin deliberar.

Sesión
del día 9.

Accediendo a lo instado repetidas veces por el rey
de Navarra, por los aragoneses y por otros, tomó el parlamento el
siguiente acuerdo:

Núm. 57. Tom. 15. fol. 433.

Lo parlament per
servir e honor del Rey de Navarra e de la senyora reina de Sicilia e
consolacio del dit regne de lur mera liberalitat (1) elegeix les sis
persones dejus scrites (2) en dues missatgeries de les quals la una
partida vajen a la dita senyora e a mossen
Bernat
de Cabrera
e laltra partida a la dita
senyora e als regidors del dit regne a les quals sis persones done lo
dit parlament facultat ques pusquen partir tots
concordablament
axi com ben vist los sera segons que en les instruccions sera
contengut la una tant com se
esguarda
a la dita senyora e a
mossen Bernat
e laltra tant com se esguarda a la dita senyora e
regnicolars
e habitants en aquell regne.

Siguiéronse sobre este acuerdo
varias protestas y altercados por causa del titulado brazo de los
caballeros y hombres de paraje, y se levantó la sesión.

(1)
No se creía el parlamento obligado a enviar tal embajada, y por esto
más adelante protestó que no pudiese de este precedente deducirse
ninguna consecuencia a favor de semejante obligación.
(2) No se

espresan
aquí; pero se hallarán mas adelante.

Sesión del día 10.

Reunióse el parlamento, pero no hubo deliberación.

Sesión
del día 12.

Leyóse una carta, cuyo contenido, por faltar en
el acta, solo puede deducirse de la contestación que sigue:

Núm.
58. Tom. 15. Fol. 438.

Als honorables misser

Johan
Suirana
(Siurana)
prior de Tortosa e
an
Johan Eymerich
donzell
missatgers del principat de Cathalunya.- Molt honorables: Vostra
letra havem rebuda a la qual vos responem que havem gran plaer de la
treua que
obtenguda
havets
entre
aqueixs
senyors. Som molt
contents de la diligencia e bona cura que
donada hi havets: pregamvos que
desempaxets
axi com
porets
vostres fets eus ne
tornets
en nom de Deu a nosaltres. E sia lo sant Sperit vostra garda. Dada en
Barchinona sots lo segell del arquebisbe de
Terragona
a XII dies de giner del any MCCCCXI. - Lo parlament general del
principat de Catalunya.

Dióse después cuenta de otras
varias cartas, a saber: de una escrita por el obispo de Lérida, en
contestación a la que le había dirigido el parlamento mandándole
comparecer; de otra escrita a dicho prelado, repitiéndole el
llamamiento; de otra al gobernador de Rosellon, dándole el cargo de
conciliar las desavenencias que había en Perpiñan; de otra a los
cónsules de esta ciudad, dándoles las gracias por haber confiado la
decisión de sus debates al arbitrio del gobernador de Rosellon, y
suplicándoles que así lo hagan absolutamente, y


con las condiciones que habían puesto; y de otras dos a los
mercaderes etc. y al castellano de aquella misma ciudad, sobre el
propio asunto de que se trata en las dos anteriores. Acordóse además
escribir a los embajadores en Valencia, a los jurados de dicha ciudad
y al gobernador de aquel reino, sobre ciertas
innovacio-ciones
(innovaciones) introducidas por este último en la villa de
Morella:
denunció después
Dalmacio çacirera,
que el senescal de
Carcasona
había quitado el escudo de armas del
duque
de Berry
del pecho de un heraldo que
iba de parte de dicho duque al conde de Urgel; y últimamente se
encargó al arzobispo de Tarragona, que asociándose algunos otros
individuos cuidase del despacho de los embajadores que debían ir a
Sicilia.

Sesión del día 13.

Presentáronse los
embajadores de Francia, entre ellos el senescal de Carcasona,
reclamando contra lo que en el día anterior se había dicho en el
parlamento; y se acordó que fuese comisionado el arzobispo de
Tarragona para ventilar y resolver este asunto.

Sesión del
día 14.

Leyéronse tres cartas en que se daba noticia de la
embajada a Sicilia, dirigidas una a

Bernardo
de Cabrera
, otra a los aragoneses,
y otra a la reina, que es como sigue:

Núm, 59. Tom. 15. fol.
449.

A la molt alta e molt excellent senyora la senyora reyna
de Sicilia. - Molt alta e molt excellent senyora: Nosaltres per
servir e honor de vostra senyoria e per consolacio e be avenir de
aqueix regne havem ordonat trametre a vostra dita senyoria e a mossen
Bernat de Cabrera e als

incoles
del dit regne grans e solemnes
embaxades
les quals devem
spaxar
prestament Deus volent informades
plenerament
de nostra intencio. Scrivim de aço a vostra gran senyoria crehents
quen haura plaer e per tal axi mateix que per aquella ne sien avisats
los
incoles
dessus dits: a la qual supplicam li placie
toldre
en
lendemig
tota occasio de sinistres e scandols e obviar a aquells e donar tot
loch e manera que aqueix regne sie conservat en
pacifich
estat unitat e concordia segons
desijam
e confiam de vostra excellent senyoria la qual conserve e prosper
nostre Senyor Deus longament segons sos
desigs.
Scrita en
Barchinona
e segellada
ab lo
segell del molt reverent pare en Christ
larquebisbe
de Terragona
de ordinacio de tots
nosaltres a XIX dies de
giner
del any MCCCCXI. - De vostra excellent senyoria humils servidors quis
comanen en gracia de aquella lo parlament general del principat de
Cathalunya.

Concluida la lectura de dichas cartas, Dalmacio
çacirera, a nombre del conde de Urgel, protestó ser falso que dicho
conde tratase, como se había dicho, de hacer entrar en el principado
tropas

estranjeras;
y para desvanecer cualquier recelo ofreció manifestar a todo el
parlamento, menos a algunos individuos que le eran sospechosos, las
cartas que había recibido por medio de un heraldo.

Sesión
del día 15.

Recibióse y se leyó en este día la siguiente
carta:

Núm. 60. Tom. 15. Fol. 453.

Als molt reverents
nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de
Cathalunya. - Molt reverents nobles e honorables senyors:

Hir
vos scrivim per un correu
notificants
la
treua
fermada
entre aquests senyors e per gran
cuyta
oblidam que no fem mencio de les companyes. A la vostra reverencia
noblesa e saviesa notificam que de continent que fon fermada la dita
treua lo comte avia presents nosaltres totes les companyes que li
eren romases apres quel
vezcomte de
Cosserans
sen ere anat: la qual cosa
entenem vos sera plasent. E sia lo sant Sperit ab vosaltres amen.
Scrita ab cuyta en lo loch de
Salas
dissapte a X de giner. - De vostres reverencia noblesa e saviesa
humils servidors lo prior de Tortosa e en
Johan Aymerich.

Leyéronse después
otras dos cartas, en las que

Raimundo
çescomes
y Bartolomé
Calvet
, vecinos de Lérida, decían
estar dispuestos a presentarse en cumplimiento de la orden que se les
había dado, y se levantó la sesión.

Sesión del día 16.

Comparecieron los embajadores de Francia, pidiendo se les
contestase a lo que habían manifestado en 25 del último diciembre;
y lo hizo el arzobispo de Tarragona en los siguientes términos:

Núm. 61. Tom. 15. Fol. 455.

Quod
dictum parlamentum non credebat aliquatenus quod ipsi ambassiatores
procurarent intrare
gentes extraneas
in hunc
regnum
nec unquam credidit: et regratiabatur eis multum de oblatione quam ex
parte ipsorum et dominorum de
Francia
faciebant: et nichilominus quod negotia successionis dictum
parlamentum una cum aliis
regnis etterris corone Aragonie acceleraret
quantum magis posset per viam equitatis et justitie prout ipsi
ambassiatores postulaverant. Super adventu autem
regine
Sicilie
uxoris
regis
Ludovici
ad hanc civitatem de quo ambassiatores ipsi in eorum propositione
tetigerant respondit dictus dominus archiepiscopus nomine parlamenti
predicti: Quod quando aliquis magnus vir vel aliqua magna domina
volebat hunc regnum intrare consueverat semper regi si esset vel si
non esset patrie notificare adventum suum et aliquando petere salvum
conductum et conductum: credebat dictum parlamentum quod dicta regina
servando morem aliorum dominorum intrare volentium in hunc regnum
notificaret patrie et faceret adventum suum scire et tunc patria
faceret sibi responsum prout necessarium vel expediens videretur.

Terminado este discurso del
arzobispo, presentóse

Bernardo de Gallach, quien ofreció a nombre de la
reina
Violante
una cédula que no se halla continuada en el acta. Tomó luego la
palabra el mismo arzobispo para manifestar que al despedirse él y el
gobernador del rey de Navarra, a quien habían acompañado el día
antes hasta el
collum crucis
(Cruz cubierta), les había dicho que pensaba tener una entrevista
con el
infante de Castilla,
y que para este caso se dirigiría quizás al parlamento para que le
enviase algunos notables varones que le diesen consejo en lo que
debía tratar con aquel príncipe; a lo cual contestó el parlamento,
que estaba dispuesto a servir a aquel monarca, y que cuando
escribiese sobre lo que pedía, se deliberaría y acordaría lo
conveniente.

Sesión del día 19.

Para oponerse a la invasión del valle de Aran, espidióse la siguiente carta al capitan de dicho valle:

Núm. 62. Tom. 15. Fol. 460.

Al molt noble
mossen

Arnau Darill.
- Mossen Arnau: Entes havem que
la vall
Daran
es guerrejada per alguna gent
estranya
del
comtat de Comenge
e esta
vuy
en iminent e facil perdicio per absencia vostra qui sots capita e
regidor daquella: e segons havem entes per relacio de dos missatgers
de la dita vall recorreguts per aço a nosaltres no
volets
anar a la dita vall per regir e capitanejar aquella. E com per la
expedicio de la dita vall ço que Deus no vulla se poguessen
leugerament seguir grans
dans
e inconvenients al principat de Catalunya e als altres regnes e
terres de la
corona Darago
a que en aquest temps majorment
viduat
de
indubitat
rey
e senyor devem sobiranament obviar e sia necessari que la dita vall
sia regida e capitanejada per vos o per altra
notabla
persona: pregamvos que per los dits esguards e es a vos propri e
pertinent
vullats
anar sens triga en la dita vall per capitanejar e regir aquella: e
lla on per
vostres necessitats e fets
deliberassets
de no voler capitanejar ne regir aquella prestament nos scriviu
vostra intencio per lo portador de la present que trametem a vos per
aquesta sola raho: car en aquest cas lo governador de Catalunya ab
consell de nosaltres hi provehira
saludablament
e deguda. Dada en Barchinona sots lo segell del arquebisbe de
Terragona a XVII dies de giner del any MCCCCXI. - Lo parlament
general del principat de Catalunya.
Acordóse además escribir al
lugarteniente de dicho valle para que guardase a cierto preso que
tenía en su poder, y contestar a la última carta de los embajadores
en
Aragon.

Sesión del día 20.

Leyóse la siguiente carta,
escrita con arreglo a lo acordado en la sesión del día 19.

Núm.
63. Tom. 15. Fol. 463.

Al honrat en

Bertran
de Lobets
lochtinent de capita de la
vall Daran.- Honrat: segons havem entes vos
tenits
pres en
Castell Leo
en
Guillem çacera
del
comdat
de
Comenge
e seria perill
dan
e iminent destruccio de la vall Daran si per rescat o en altre manera
ere
deliurat
de la preso attes que lo pare del dit presoner es un dels
capitans e regidors de la gent del comtat dessus dit per quis fan
preparatoris de guerrejar e dampnificar la dita vall e es presumidor
que la preso del dit son fill dara retardament o per ventura desviara
per treua o pau la dita guerra: perqueus avisam requerim eus pregam
que per los dits e altres bons sguards ab bona cura e vigilancia
tingats
aprop
segurament e ben guardat lo dit
Guillem
çacera
e sobre la deliurança
daquell no
donets
loch algu
tro
a tant que nosaltres per vos
daço
consultats vos hajam scrit de nostra intencio. Dada en Barchinona
sots lo segell del arquebisbe de
Terragona
a XX dies de giner del any MCCCCXI. - Lo parlament general del
principat de Cathalunya.

Dióse después cuenta de otra carta escrita a los embajadores en Aragón, del tenor que sigue:

Núm.
64. Tom. 15. fol. 463.

Als reverend

nobles e honorables los missatgers del principat de Catalunya
tramesos en Arago. -
Reverend
nobles e honorables: Vostra letra havem rebuda a la qual vos responem
(
res-responem en el original)
que
ensemps ab
vosaltres nos dolem de la dilacio dels affers: crehem be que
vosaltres hi fets tot ço que
podets
pregantsvos
que com
aqueixs
senyors Darago
seran
justats
continuets
prosseguir la celeritat de aquells axi com havets be e
loablament
començat: e hon
veessets
que los fets
se metessen
en dilacions o lonchs termes prosseguits e instats aquells ab
aquelles millors et
pus
savies maneres e ab aquells bons
remeys
que semblara a vosaltres: e si duptes alguns vos ocorreran
scriviunosne
car en les
coses que requerran celeritat prestament
cobrarets
respostes. De diners vos es stat ja
ocorregut
los quals
devets
haver
rebuts
ab altres letres nostres. E
sia
lo sant Sperit vostra
garda.
Dada en Barchinona sots lo segell del
arquebisbe
de Terragona
a XX dies de giner del any
MCCCCXI - Lo parlament general del principat de Cathalunya a vostre
honor.

Finalmente se publicaron en esta misma sesión dos
cédulas acordadas en el parlamento, una en contestación a las
reclamaciones del castellano de Perpiñan; y otra prescribiendo al
gobernador de Rosellon que tuviese en buena custodia aquel condado, é
indicándole de qué fondos podría valerse para atender a su
conservación y defensa.

Sesión del día 26 (1).
(1)
Está, al parecer, mutilado el proceso, y faltan las sesiones de
algunos días intermedios.

Abrióse con la lectura de una
carta dirigida a la reina doña Margarita (no se halla en el acta).
Tomó después la palabra Dalmacio çacirera para denunciar al
parlamento, que por persona fidedigna había sabido que algunos
nobles, caballeros, etc., en número de cincuenta y siete, habían
escrito a la

reina de Nápoles,
invitándola a que entrase y residiese en el principado; y que
Juan
de Pau
había encontrado ya al senescal
de
Carcasona,
que iba a recibirla y acompañarla. Acordó, pues, el parlamento que
fuesen llamados los embajadores de Francia, para que diesen
esplicaciones
sobre este asunto. Leyéronse luego las dos cartas que siguen:
Núm.
65. Tom. 15. fol. 477.

Als molt reverents egregis nobles et
honorables senyors los del parlament general del principat de
Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: Be
creem que vostres reverencies nobleses et honorables savieses han a
memoria com per nostres letres

derrerament
vos havem largament
certificats
dels grans
affanys
e treballs que havem per occasio del
divis
e discordia que es en aquest regne e com dubtavem que poguessem
proposar a ells en unitat e concordia: e per ço consultants vos
scriviem
queus plagues
de
rescriurens
de vostra clara intencio e
voler
com nos hauriem en proposar e explicar nostra missatgeria en cas que
nos poguessen concordar: per la qual raho a dos del present mes de
janer
reebem de
vostra part una letra del senyor
archebisbe
de Tarragona responsiva donantnos forma per aquella com nos hauriem
en nostra proposicio en cas que los dits tres braços
entegrament
nos poguessen ajustar en concordia segons aç
o
et altres coses en la dita letra son contengudes. E
jassia
senyors nosaltres
apres
hajam fet extrem de poder explicar nostra missatgeria a la jornada a
tres de janer assignada segons vos haviem scrit: pero per alguna via
ne partit no ha pogut haver loch segons
davans
era estat concordat: e aç
o
per moltes rahons: la una per ço com los barons e cavallers de fora
per les festes no eren encara tots aconseguits ne ajustats:
laltra
que la divisio e rancor hi es
axi
radicada que es fort difícil de concordar: car jassia entre mossen
Berenguer
e mossen
Ramon
de
Vilaragut
de una part e los
Pardos
de la altra mort
lo senyor rey en Marti
dalta recordacio hajen feta treua a cert temps e
aximateix
lo bando dels Sentelles
de una part et don
Pero Massa
de la altra fins
sapiam
qui es nostre
rey
princep et
senyor per justicia e tres meses apres e
sien
tots
jorns
ensemps ab
gran familiaritat de que son dignes de gran renom: pero mossen
Pere
de Vilaragut
qui esta dins la ciutat no
volgue
fermar en
la dita treua per la qual occasio
se
segueix grans inconvenients als affers de nostra
ambaxada:
e perque principalment lo braç militar es molt
divisit
car lo dit mossen Pere et altres nobles et cavallers fort
pochs
en esguart dels altres son dins la dita ciutat entenents e
esforçantse fer braç per la favor quel governador e altres
officials jurats et los regidors de la ciutat
lus
donen mantenint aquells tant com poden e abrassantlos com a
bras
et
habentslos
per aquell e no hajen en grat molts dels barons nobles cavallers et
altres
homens
qui son
fora la
ciutat los quals sens tota comparacio son mes en nombre
he
senyorejen
molt mes
vassalls
que no los altres no
permetents
aquells qui son de
bandositat
jassia
hajen fetes
treues
leixar
entrar dins la dita ciutat sino ab fort
pocha
companya e
ab aquesta manera ells non entrarien nes
sotsmetrien
a tal perill ne los dins no
exirien
per res defora car los uns no
fien
dels altres. Mes avant quel dit governador ha prohibit ab grans penes
als barons e cavallers de fora que nos ajusten sino dins la dita
ciutat e que
noy
poguessen entrar sino ab pocha companya: la qual cosa ells no farien
ni encara nos ajustarien per
sos
manaments segons ja per altres letres vos havem scrit: e
perço
nosaltres
forçadament
havem
aturar
en aquesta ciutat ab gran desplaer e perill de nostres persones per
raho de les morts. Mes jassia los braços
ecclesiastich
e
reyal
sien
concordes en certes coses pero entre lo dit braç
ecclesiastich
e algunes universitats de viles reyals daquest regne han
algun
debat ab los jurats e regidors daquesta ciutat e ab los nobles e
cavallers qui son dins aquella perço com ells no volen admetre braç
los de dins nils defora
despuys
que nosaltres
hic som
sino eren units sino en la manera ques pertany: e axi que per les
rahons dessus dites principalment e per moltes altres la divisio es
axi multiplicada
entre
ells que
quaix
havem tengut per impossible
fins ara
poderlos ajustar en deguda concordia. Nosaltres ensemps ab lo senyor
bisbe de Valencia
quins ha
notablament
e ab gran esforç ajudat
ens
ajuda continuament e encara sens ell som estat diverses vegades a
Torrent e
a
Xilvella
e en altres lochs per haver
colloquis
et
parlaments
ab los barons et cavallers de fora per induirlos a nostre proposit: e
aximateix som estats una
et
moltes vegades ab los nobles et cavallers dins la ciutat et ab los
jurats et altres regidors daquella
hoc encara ab los braços ecclesiastich et de les ciutats e viles reyals
e ab ells e cascun dells donantlos gran carrech daquests affers havem
tractat
ginyat
e tengudes aquelles bones et industrioses maneres et ab la millor
cura et diligencia que havem pogut que ab unitat e concordia
nosaltres poguessem explicar nostra missatgeria. A la final ab grans
dificultats e ab
no pochs treballs per molts inconvenients que de
dia
en
dia hi
resultaven entre ells en diverses maneres e ab molts
engins
que dir ni explicar nos porien sens gran
prolixitat
migençan
Lesperit sanct
e la ajuda
entrevinent
del dit senyor bisbe havem portats per
hoyr
la proposicio e explicacio de nostra
embaxada
a
desijada
unitat e concordia
los tres braços o
estaments
daquest regne en cert nombre
e en certa manera segons per capitols translat dels quals vos
trametem ensemps ab la present
porets
veure largament:
fahents
treues e
certes seguretats entre ells segons forma dels dits capitols: e per
seguretat dels absents apart han donada fe a mossen
Bernat
de Vilarig
nostre companyo
que duran lo nostre
tracte
nos dampnificaran ans se faran
valença
fins a la mort contra totes altres persones quils volgues maltractar
ni dampnificar en
alguna
manera.
Perque
molts reverents e egregis nobles et honorables senyors vos certificam
que
vuy
dada de la present
en lo Reyal de
Valencia
ab deguda serimonia
et honor e ab gran plaer e alegria e
fahentse
bons aculliments los uns als altres
elegrament
e ab forma decent e cortesa e en mils et
pus
rahonablament
havem pogut segons les instruccions de nostres memorials havem feta
en nom de nostre Senyor Deus la proposicio e explicacio general de
nostra benaventurada embaxada als tres braços daquest regne ajustats
en unitat e concordia per
oyr
aquella segons dit es
en lo Reyal de
Valencia
. Per ells nos es stada feta
all
i tantost
notabla e
molt savia resposta segons de
feels
e naturals sotsmeses de la
corona reyal
Darago
se pertany: e a la conclusio los
braços ecclesiastich e reyal e los nobles et cavallers qui son dins
la ciutat per
estrenyer
los affers han
eletes
certes persones per tractar ab nosaltres sobre aquella: e los barons
et cavallers et altres qui son estats
elegits
a la dita general explicacio per part dels barons et
gentils
homens de
fora han dit que ells solament eren
venguts
per oyr la dita proposicio e havien a referir aquella a lurs
principals al
loch de Torrent
mes que al
pus prest
que poguessen
lurs
principals et ells
delliberarien
que era
fahedor
en sobre les dites coses.
Duptamnos
que los de fora e de dins
puxen
venir ensemps en lo
tracte
dels dits affers: pero
faremhi
de nostre poder e saber tant com en nosaltres sera axi com havem en
ferlos
venir ab concordia a la proposicio o explicacio general damunt dita.
Daço que
per avant farem vos certificarem per nostres letres de continent.
Senyors ja
vehets
com lo temps de nostre
accurriment
passa
dun
mes e a la veritat
atteses
les
cavalcadures
que haguem a comprar abans de
nostra
partida ens haguem
a
vestir e arrear nosaltres et nostres companyes per honor del
principat et de la missatgeria nons resta molt daço que
fom
acorreguts per lo despens: perqueus placia
senyors
nos vullats provehir prestament daquella quantitat que a vosaltres
sera vist fahedor:
quar
en veritat ja
hic ha
qui viuen de
manleuta
et no
seria honor
del principat ni de nosaltres quens haguessem a
destorbar
en
manlevar
ni
trafegar
en
alcuna
manera. E sia molt reverents egregis nobles et honorables senyors
Lesperit sanct
illuminador
e guiador de vosaltres. Scrita en Valencia a XV de
janer
del any mil
CCCCXI.
- Vostres
missatgers en regne de
Valencia
prests
a vostres manaments.
Núm.
6
6. Tom. 15. fol.
481.

Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors
del parlament general de Catalunya. - Molt reverents egregis nobles
et honorables senyors: Dimarts

prop
passat
en
la nit
fugiren
del castell de la ciutat de
Sogorb
los barons
sicilians
los quals
lo senyor rey en Marti
de gloriosa memoria
fahia
alli guardar com a presoners
hun
exceptat qui per sa vellesa no podent seguir es romas: on nosaltres
attes lo cas de ques porien seguir sinistres havem fetes aquelles
provisions que havem pogut
scrivintne
per tota la costa
daquest regne
e dintre terra a
viles
et lochs
excitant et pregant los
officials
e universitats que
ab
crides
et
per tota manera factible investiguen o
cuiten
los dits fugitius et les persones qui van ab ells per terra o per mar
en manera que si
lur
fortuna los
duhia
a esser trobats los
puixa
cobrar et haver la
corona reyal Darago:
pregants vostres reverencies nobleses et savieses honorables queus
placia ferhi aquelles bones e prestes provisions que sien de vostre
vegares et
honor vostra: e si algunes coses senyors vos son plasents
scrivitsne
fiablament.
E tengueus senyors
Laltisme
en sa guarda. Scrita en Valencia a XXII de janer. - Los jurats de la
ciutat de Valencia a vostra honor.

Por último, habiendo el
síndico de Gerona puesto en noticia del parlamento ciertos debates
que se habían suscitado entre el abad de Bañolas y Bernardo Avellaneda,

acordóse escribir a ambos contendientes que dejasen al arbitrio del
parlamento la conciliación de sus desavenencias.




Sesión del día 27.

Leyéronse en primer lugar dos cartas, dirigidas, una al abad
de Bañolas con arreglo a lo acordado en la sesión anterior; y otra
a los enviados a Valencia, del tenor siguiente:

Als reverend
et honorables los missatgers del principal de Cathalunya trameses
en Valencia.
- Reverend et honorables: Vostres letres havem
reebudes a les quals vos responem que havem sobiran plaer de
la bona cura et diligencia que havets donada no solament en procurar
bona unitat e concordia que per gracia de nostre Senyor Deu ses
seguida en aqueix regne mes encara com apuntadament et be havets
prosseguit que la explicacio de vostra ambaxada sia estada feta per
vosaltres ab amor concordia et unit voler dels tres braços daqueix
regne segons vostres dites letres largament contenen. Som molt
contents de la diligencia et bona cura que donada hi havets:
pregamvos affectuosament prosseguescats et vullats
continuar los negocis a vosaltres comanats segons be confiam ab
intenta et diligencia e cura en tal manera que per vostres
entrevinents et solicites instancies venguen a desijada et
benaventurada conclusio. De diners havem ja provehit queus sia
acorregut. Dada en Barchinona sots lo segell del archebisbe
de Terragona a XXVI de janer del any MCCCCXI. - Lo
parlament general del principat de Cathalunya a vostra honor.

Leída
esta carta, tomó la palabra el noble don Pedro de Fonollet para
denunciar que se había fletado una nave que debía trasportar gente
armada a Sicilia; por lo que acordó el parlamento ponerlo en noticia
del gobernador a fin de que lo impidiese. Presentáronse después los
embajadores de Francia, y se trató con ellos de la venida de la
reina de Nápoles. Bernardo de Gallach pidió también
fuese leída la siguiente cédula de la reina Violante:

 

Núm. 68. Tom. 15. Fol. 485.

Les coses
divinals han en si tanta e tan gran perfeccio que humanitat nos pot
rependre de algun defalliment: e per ço les ordinacions de
Deu son fermes et stables eternalment mas aquelles dels homens
on fragilitat humana ha tant defallit que los uns per
affeccio privada los altres per preu los altres per ambicions no
reten dret a egual juhi en aquelles virtut de
saviesa deu obrar majorment lla on penja lo estament de la cosa
publica ab conservacio de la innada fe et naturalesa de tots
los subdits de la corona Darago e nos deu perpetuar cogitacio
rahonable que en religio de prudents haja tant defalliment que
per desordonat voler de la creatura lom oblida la
temença de Deu ni a
perfeccio stranya dampnar si
mateix ni per comport daltri denigrar sa propria honor e de
tota la posteritat. Nis deuria presumir lo contrari en loch
de tanta prudencia com es aquest loable parlament on se tracte de
cosa tant urgent et de tant gran preu niy deu esser negun
comportar: per ço la molt alta senyora regina dona Yolant del
molt alt princep et senyor don Johan rey Darago de gloriosa
memoria quondam muller havent clara conexença
per obres exteriors com en aquest parlament entrevenen persones
notoriament sospitoses a les parts contendents per sospita importable
les quals per actes publichs et notoris continuats
voluntariament per aquells a part de fora demostren publicament et
continuada parcialitat et passio manifestes a propri interes ab
affeccio privada segons que aço es pus que notori et importable no
solament a les parts de qui es interes mas encara a tota la
cosa publica e al benefici daquella: e per ço no podentse mes avant
supportar en lo dia ques contave XVI del present mes la dita senyora
offeri et dona a vosaltres reverents nobles et honorables senyors lo
principat de Cathalunya en aquest loable parlament representants
una cedula en effecte continent que tals persones no permetessets
entre vosaltres entrevenir ni sofferissets donar veu en
especial en toquants la general successio de la corona
Darago com tota disposicio de dret et de bona raho les haja
avorides de vot et de juhi en tots affers e negocis
encara pochs quant mes en aquest on se tracten los intermedis
de la exquisicio e conexença del vertader rey et
senyor lo qual fet ha en si qualitat propria no solament que si
faça justicia mas encara et precipuament ques faça justicia
tota suspicio et frau cessant rahonablament: et
aço deu romanir en clar et notori a tot lo mon per tal que
atrobat per tots los regnes e terres ensemps ajustats
per justicia a qui pertany la dita reyal corona Darago aquell
e no altri sia rey et senyor e los altres
contendents vajen a part defora et hajen esser rahonablament contents
del juhi: e axi que la terra haja dues coses ensemps vertader
rey et senyor e reposada pau als pobles qui procehira de la dita
justicia e egualtat del juhi. aquestes coses no poden
concorrer ni haver stabilitat rahonable si procuradors de les parts
contendents vassals stipendiats familiars domestichs
e encara ambaxadors daquelles et part publica fahents
entrevenen entre vos: per tal altra vegada la dita senyora reina per
interes dels infants et descendents del dit senyor rey don Johan
rey et senyor vostre als quals la reyal corona Darago pertany
o afferma pertanyer per pura et clara justicia o Bernat de
Gallach trames a vosaltres ab special manament de la dita senyora en
aquests escrits vos requer que les dites persones vullats
expellir et foragitar de vostre loable parlament e
actes en aquell fahedors tant com dels intermedis e actes de la dita
successio o incidents daquella entre vos se tractara la condicio de
les quals persones es clara et indubitada a vosaltres per actes
publichs e en altra manera per notorietat de fet: requirentvos a
cautela ne reebats deguda informacio per vostre descarrech
en altra manera si aço dilatats pus avant e ab aquest
prejudici al volets enantar la dita senyora reina
protesta del dret dels dits infants o daquells de qui es o sera
interes et de haverne recors al general ajust fahedor de tots
los regnes ab lo principat et alias axi com deja e requer
que la present cedula e laltra de la qual dessus es feta
mencio sien continuades en lo proces del dit parlament per
tots los scrivans e sien fetes carta e cartes publiques et liurades
a aquesta part per conservacio del dret de aquells daqui es o sera
interes.

Ultimamente, Raimundo de Perellós, a
nombre de su padre el gobernador de los condados de Rosellon y
Cerdaña, presentó un escrito en queja de la respuesta que a 20 de
este mes había dado el parlamento a sus reclamaciones.

Sesión del día 28.

Dióse cuenta solamente de una protesta del abad
del Estany contra los que con sus debates estorbaban que se
adoptasen providencias para la defensa del pais.

Sesión del día 29.

Habiéndose quejado Pedro de Fonollet, a
nombre de la condesa de Ampurias, de que el conde de Urgel
se hubiese apoderado de una hija de dicha condesa y de su primer
marido Hugo de Anglesola, queriendo casarla contra su
voluntad; se acordó enviar embajadores a dicho conde, para que
averiguasen el hecho y viesen de qué parte estaba la razón.
Bernardo de Gallach se quejó nuevamente de que no se hubiese
aun contestado a la recusación interpuesta por la reina Violante;
y por último se espidió una carta a los religiosos de Rodas,
recomendándoles el asunto de Bartolomé Suñer, a quien se
habían injustamente confiscado ciertas mercancías.

Sesión
del día 30.

Los embajadores enviados al conde de Urgel, que
se hallaba a la sazón en Sanboy, dieron cuenta de su
entrevista, y de lo que les había dicho acerca del asunto de
Magdalena de Anglesola.

Sesión del día 31.

Dióse
cuenta de la siguiente contestación dada a las reclamaciones de la
reina Violante.

Núm. 69. Tom. 15. fol. 499.

A la
requesta feta per en Bernat de Gallach affermantse
esser trames per la molt alta senyora reyna dona Yolant muller
del molt alt princep et senyor lo rey en Johan dalta
recordacio quondam respon lo parlament et diu que ell
es prest e apparellat de fer en les coses requestes ço
ques pertany e sera a ell legut per justicia e en serena
veritat de les coses requestes en son cas loch temps covinents
e apres hi provehira segons per dret et justicia e bon
expedient sera faedor: e la present resposta requer e demana lo dit
parlament esser continuada et insertada dejus e apres
la dita requesta e ab ella ensemps esserne
feta carta publica per vos notari etc.

Leyóse en seguida una
carta del conde de Urgel, concebida en estos términos:

Núm.
70. Tom. 15. fol. 499.

Als molt reverents nobles et honrats
qui son residents en lo parlament de la ciutat de Barchinona. - A la
gran saviesa de vosaltres notificam que es vengut a nostra hoyda
que alguns quis dien parents de na Magdalena Dangleola
han dit devant lo parlament essent ajustat que per quina causa teniem
nos la dita Magdalena et ab gran colp de paraules
applicant les quals parien que no isquessen domens
rahonables mes voluntaris: de que notificam a la saviesa de
vosaltres que nos tenim la dita Magdalena per quens fon
comanada per lo noble mossen Ponç de Ribelles que era
son tudor ab benivolença de sa mare e aximateix
com son avi et son pare foren amichs et
servidors infant nostro avi et del senyor comte nostre pare
als quals Deus do sancta gloria e reeberen de grans
beneficis dels dits senyors e la avia de la dita donzella
isque de la casa de Ribelles qui son poblats en lo
comtat Durgell quere dels senyors damunt dits e morint lo
senyor rey en Marti qui Deus perdo e lo dit mossen Ponç
qui era tudor e la dita nobla donzella romanent en casa
nostra veent que la successio del regne pertanya a nos e erem
governador general per esguard de les coses damunt dites et daquelles
altres queus han specificat de nostra part los ambaxadors quius
havem trames de nostra part et per aquests esguards tenim la dita
pupilla e tendrem tant com raho dictara e escoltarem a
tots aquells quins demanaran res per justicia: certificantvos
que alguns nos han dit ques dien algunes paraules
devant la saviesa de vosaltres dient que les dien en favor de
la damunt dita: vulla guardar vostra saviesa que los dits mes
son per lur propri interes et no per profit de
la dita pupilla pero veurets en nostres obres quel profit se
seguira daquella per moltes rahons que al present nons qual
specificar. Dada en Sentboy sots lo segell de nostre anell a
XXX de janer del any MCCCCXI. - Jayme Darago. - Jayme.
/
nos qual : no mos cal : no ens cal : no nos hace falta
especificar. /

Por ultimo fue leída la siguiente carta de
Arnaldo de Erill,

Núm. 71. Tom. 15. fol. 500.

Als
molt reverents nobles et honorables senyors los del parlament general
del principat de Catalunya. - Molt reverents nobles et honorables
senyors: vostra letra rehebihu dissapte a XXIIII de janer
a la qual senyors vos respon que sobre aquest mateix fet de la vall
Daran he haudes dues letres de vostra senyoria
e yo a aquelles respos que lo senyor rey que
Deus haja comana la capitania de la dita vall al comte de Pallas
e a mi com sens lo dit comte per res no men volgues emparar
attes lo petit soccors o no mica quel senyor rey
feu en sa vida a la dita vall: perque senyors a mi es semblant
que jo sens lo dit comte no puxa ni deja
capitanejar la dita vall majorment attes que yo son
capita X anys ha passats daquesta ciutat de Barbastre e
daltres notables lochs daquesta capitania la qual apres la
mort del dit senyor rey ha gran mester ma presencia
segons vostra senyoria pode esser ben certificada per molts et
ara pus novament per vostre correu portador de la
present queus pora dir en quina vida estam en aquesta comarcha
per les grans bandositats vehines daquesta capitania
robaries et daltres grans malificis ques fan prop de
nosaltres on me cove estar ab la espasa en la ma
perque negun nos faça mal ni los de la dita capitania
nos mesclen en les dites bandositats o molt voluntaris de
mesclarsi per dubte meu no era quils tinch continuament
la ma a la brida car tota aquesta terra son dues
voluntats et volenter farien part los uns ab los uns
et los altres ab los altres de que seria final
destruccio daquesta capitania la qual merce de Deu al present nes
preservada per la dita mia presencia et
no perque lo voler noy sia en tot mal. Perque
senyors vos placia haver a mi per scusat per les dites rahons
et de voler provenir a la dita vall segons de vostra senyoria se
pertany la qual me man tot ço que li placia. Scrita en la ciutat de
Barbastre a XXV de janer. - Prest a vostre manament. -
Arnau Derill.

Sesión del día 3 de febrero.

Abrióse
con la lectura de las tres cartas que siguen:

Núm. 72. Tom.
15. fol. 502.

Als molt reverents egregis nobles et honorables
senyors lo parlament del principat de Catalunya resident en
Barchinona. - Molt reverents egregis nobles et honorables senyors:
vuy dada de la present havem reebuda una vostra letra
dada en Barchinona a VIII dies del mes dejus scrit e hir
reebem les letres del acorriment a nosaltres enviat per
un mes: a la qual letra responem que ja nosaltres dies ha
certificats del ajust de gents que fahen don Pedro de
Castro duna part et don Lop de Gurrea de la altra
haviem scrit per nostres letres a cascuna de les dites parts
pregantlos et induhins per moltes rahons en les dites nostres
letres contengudes de fer pau treua o seguretat de guisa
que lur divisio no destorbas o laguias la
prossecucio de nostra ambaxada et encara non havem recobrada
resposta ne sabem que despuys la una part ni laltra
haja en res procehit: e mes avant haviem pregats et
ajustats los officials daquest regne quey
faessen les provisions que ferhi poguessen ey
trametessen algunes persones: e lo governador Darago
ans ha dit quey han trames et fetes les provisions que
ferhi podien. En apres molt reverents egregis nobles e
honorables senyors sic havia suscitada una altra divisio entre
don Ferrando Lopez de Luna duna part et Pedro de Sesse
del altra en ajuda dels quals anaven molta e gran gent daquest regne:
e nosaltres veents que aquesta divisio donava gran destorb
e lagui en la prosecucio de nostra ambaxada e que per aquesta
raho les letres de la convocacio del parlament que deu
tenir aquest regne en la ciutat de Calatiu (Calatayud)
et alli esser aplegat a VIIIe dia de febrer primer vinent segons vos
havem ja certificat per altres letres se laguiaven de trametre
e mes quens era dit que los daquest regne no gosaven anar al
dit parlament durant la divisio dessus dita tantost
anam suplicar al sanct pare que en pacificar la dita divisio
se volgues entreposar e fon acordat quey
trameses son auditor de la cambra apostolical et
que dos de nosaltres hi anassem: perquey son anats lo
dit auditor et mossen Guillem Ramon de Muncada e mossen Pere
de Cervello considerat que don Anthon de Luna fahia
valença al dit don Ferrando e partiren daci vuy
ha quatre dies no sabem encara que hauran fet. Nosaltres ço abad
de Monserrat Francesch de Ferriol Francesch Burges
e Guillem Lobet romanents açi en
çaragoça havem ab gran instancia solicitat que les
letres de la dita convocacio de parlament fossen spatxades et
trameses: la qual cosa ses feta ab gran dificultat com alguns fossen
de intencio quel temps dessus dit foç prorogat et per
gracia de Deu les letres de la convocacio son tramesses segons
lo temps et loch ja concordats: e com açi a present nosaltres no
puscam en res aprofitar havem delliberat de anar de present a
la dita ciutat de Calatiu per mostrar nostra diligencia e per
donar exempli als qui deuen anar al dit parlament quey sien
la jornada sobre dita: e quant lo dit parlament sera aplegat
nosaltres per tot nostre poder et studi cuytarem nostra
ambaxada servants les instruccions a nosaltres donades. E com
alguns daquest regne nos hajen dit que ells quant seran aplegats
entenen esser tant curts et tan prests que volen esmenar
la dilacio del temps passat: placiaus de fernos
provehir de correus los quals seria necessari fossen
tres un per trametre a vosaltres en cas de consultacions e altre per
trametre als missatgers trameses al regne de Valencia e altre
qui nos partis de nosaltres per ço quel tinguessem
prest en lo cas qui poria occorrer: car a
Calatiu nos trobaran correus e si daçi los haurem
haver costaran massa et sera gran lagui dels affers: e mes vos
placia que sobre nostres consultacions nos enviets
prestament les respostes car si tardaven seria gran confusio e
destruccio dels affers atteses les discordies daquest
regne. Lo sanct Sperit sia vostra guarda et faça tots vostres
fets ben avenir. Scrita en çaragoça a XIX dies de
janer. - Apparellats a vostra honor et servey
los vostres missatgers al regne Darago tramesos.

Núm.
73. Tom. 15. fol. 504.

Als molt reverents egregis nobles e
honorables senyors lo parlament general del principat de Catalunya
resident ... - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors:
segons per altres letres havem significat a vostres reverents
nobleses et grans savieses nosaltres pus les letres de la convocacio
del parlament ques deu tenir
en aquest regne Darago eren spatxades et trameses ab gran
importunitat et instancia de nosaltres havem delliberat
de anar a la ciutat de Calatiu on se deu tenir
lo dit parlament: e despuys es stada suscitada divisio
novellament entre don Ferrando Lopez
de Luna de una part et Pedro de Sesse et mossen Johan
Ferrandez de Heredia de la altra part per raho de la tutela
del comtat de Luna la qual tutela lo governador Darago
ha donada al dit mossen Johan Ferrandis fill seu:
e es en ajuda del dit don Ferrando Lopez
don Anton de Luna ab molts
daltres et ja han pres lo loch de Oesa he combaten lo
castell del dit loch en lo qual es lo dit Pedro de Sesse: e al
dit don Pedro de Sesse fa valença don Pedro Durrea ques
aplega ab molta gent a Epila per lo qual lo sanct
pare al qual anam tantost nosaltres sabents la dita
suscitacio molt turbativa la prossecucio de nostra ambaxada el
supplicam ab gran instancia que li plagues de entreposarse
per remediar la divisio dessus dita e sobre los remeys que
donar se podien haut entre alguns de son consell e nosaltres
algun rahonament fon
delliberat que anas als dessus anomenats discordants lo
auditor de la cambra apostolical del dit sanct pare et de
nosaltres mossen Guillem Ramon de Muncada e mossen Pere de
Cervello axi com de fet hi anarem e los quals
encara no son retornats ne sabem que haja res profitat lur
anada ans duptam que
concordia alguna se puxa seguir: e perço
nosaltres posats assats en gran perplexitat
et considerants la longa dilacio del temps discorregut
havem acordat de partir daçi en continent per
anar a la dita ciutat de Calatiu per demostrar nostra
diligencia en la prossecucio dels affers per los quals som tramessos
e per retre en aquells nostre deute e aximateix per posar en
major culpa los qui deuen venir al dit
parlament si noy seran la dita
jornada de la qual cosa havem assats gran dupte com hajam
sentiment que ja sic faça rahonament de prorrogar la dita
jornada del aplec del dit parlament: e apparie
a nosaltres que si la dita jornada no eren en la dita ciutat de
Calatiu aquells qui esser hi deuen o era prorrogada que per part
vostra los fos protestat e fetes degudes requestes. Perque molt
reverents egregis nobles et honorables senyors placiaus de
certificarnos encontinent que acordaran vostres reverencies
nobleses et savieses de esser fet sobre les dites coses: e en cas que
acordets et vullats que façam protest ne
requestes placiaus trametrens prestament vostres motius segons
los quals acordarets que façam los dits protests e
requestes justificant aquells tant com sia posible considerades les
culpes en que aqueste seran trobats les
quals nosaltres veem segons lurs debats et dilacions esser
moltes car a nosaltres es estat dit que alguns volents desviar quel
dit parlament nos tingue procuren esser suscitades divisions et
debats en aquest regne: e en cas que hajam a protestar ne fer
requestes sera necessari a nostre parer que aquelles faça
sindich et procurador vostre havent en aço
special poder e que sia intimat als aragoneses lo loch e lo
temps en los quals se deura fer la congregacio general et les altres
coses pertinents en semblant acte: e daço et de totes altres
consultacions per nosaltres fahedores vos placia
trametre a nosaltres cuytadament vostres respostes. Hir
molt reverents egregis nobles et honorables senyors reebem
letres de don Pedro Galceran de
Castro et de don Lop de Gurrea responsives a
nostres letres quels haviem trameses pregantlos affectuosament de
part vostra que volguessen donar fi a lurs debats e questions et
sobreseure en aquells: e fannos saber cascun per virtud
de creença als portadors de lurs letres comanada que ells per
reverencia de nostre Senyor Deu et per honor del parlament de
Cathalunya et per no donar destorb en los affers que nosaltres
prosseguim ells sobreseuran en no fer aplech de gents
ne enantaments los uns contra los altres fins hajen rey
et per tres meses dalli avant comptadors. Per altra letra havem scrit
a les dites reverencies nobleses et savieses que com alguns daquest
regne nos haguessen dit que ells pus fossen ajustats serien fort
prests et cuits en la expedicio dels affers que prosseguim vos
plagues de fernos provenir de tres correus un per trametre aqui altre
per trametre als vostres missatgers qui son en regne de Valencia e
altre qui nos partis de nosaltres per
haverlo prest en lo cas que cuytadament sobre
consultacions los haguessem a trametre dubtansnos que
en Calatiu ne puscam trobar axi
prest com lo cas pora occorra o que no hajen massa a
costar: façenhi provenir segons los plaura vostres
reverencies nobleses e savieses de les quals sia guarda et proteccio
la sancta Trinitat. Scrita en çaragoça a XXIX de
janer. - A vostre honor et servey apparellats vostres
missatgers en Arago trameses. - Volents ja cloure
e liurar al portador la present letra son açi retornats los
dits mossen Guillem Ramon de Monchada e mossen Pere de
Cervello los quals han a nosaltres reportat quels dessus
dits discordants per reverencia del dit sanct pare et
per honor del dit principat de Cathalunya et per no donar destrich
ni lagui en lo aplech del dit parlament han donat loch
de sobreseure en lurs questions et debats et sobre
aquells fet compromes en poder del archebisbe de çaragoça
et del dit don Anthon de Luna et que les gents per la dita raho
aplegades sen son retornades: e mes lus han offert
que ells tots seran al dit parlament en la
dita ciutat de Calatiu la jornada assignada. E pus tan bon
novell Deu gracies havem haut dema o laltre
partirem daçi si a Deus plau per anar a la dita ciutat de Calatiu e
de tot ço ques seguira per avant
certificarem continuadament Deu migençant vostres reverencies
nobleses et grans savieses al pus
sovin que porem.