Tomo I, texto XLV, sindichs, ciutats, villes, reyals

XLV. 

Arch. de la ant. Diput. Cortes de 1405 a 10, parte 2.a, fol. 540. 16 de diciembre de 1409.

Subsequenter autem die lune sumpto prandio intitulata sexta decima dicti mensis decembris existente personaliter dicto honorabili Bonanato Petri regente cancellariam jamdicti domini regis in dicta domo capituli et more ac loco solitis sedente convenerunt ibidem isti scilicet. - Reverendus in Christo pater Alphonsus elnensis episcopus etc. etc.
- Et sic existentibus istis ac sedentibus more consueto statim dictus reverendus episcopus elnensis nomine ut dixit et pro parte personarum ecclesiasticarum ac etiam nobilium et militum obtulit et presentavit ac tradidit michi dicto Johanni Dezpujol regio scriptori quandam papiri cedulam scriptam requisitionem et supplicationem ac alia in se continentem circa tria folia occuppantem hujusmodi seriei.
- No ignoren las savieses de vosaltres honorables sindichs de les ciutats e viles reyals ajuntats en la cort present com lo vicicanceller del senyor rey en nom e per part del dit senyor precedents diverses supplicacions fetes per la cort al dit senyor que fos sa merce attes lo temps epidemial qui era e es per voler de Deu en la ciutat e territori de Barchinona per conservacio de la salut de la persona del dit senyor e de la senyora reyna hoc encara dels convocats e presents en la dita cort se mudas en algun loch sa del principat de Cathalunya e covinent hon continuas e a fi deguda deduhis la present cort e daço mateix fon suplicada la dita senyora que ellan volgues lo dit senyor supplicar de la dita mutacio per les causes damunt dites: e apres per lo vicicanceller es stat dit a la cort que lo dit senyor attes lo dit temps epidemial era prest mudar sa persona e la dita cort en algun loch sa e covinent a les dites coses dins lo principat de Cathalunya pregant la dita cort li volgues subvenir dalguna quantitat de moneda e que per preservar aquella de prejudici la dita cort demanas aquelles coses que rahonables e necessaries a la dita cort e cosa publica del dit principat li aparegues. E sobre aço entre vosaltres e nosaltres sien stats diverses colloquis e procehit a ordinacion de certes coses contengudes en un memorial del qual vos fon donada copia be ha un mes e dit que si altres coses millors e pus profitoses a la dita cort o principat vos occorrien aquelles volguessets dir e comunicar en la dita cort e ab les dites condicions ecclesiastica e militar la qual cosa fer havets cessada: e les prop dites dues condicions vehents e considerant la oferta del senyor rey e lo creximent de les dites epidemies e lo perill de la persona del dit senyor e dels altres de la cort e los sinistres qui sen poden seguir haguessen ordenat supplicar lo dit senyor en scrits en la forma dejus inserta de la qual suplicacio vos fon donada copia e pregats que volguessen esser tots ensemps supplicants heus fon donada copia per estes de les coses que entenien demanar al dit senyor e contengudes en lo dit primer memorial concernents mera utilitat e necessitat a la dita cort e als del dit principat. E vehents les dilacions e que de vosaltres no podien aver resposta clara hagen dada al dit senyor e a la senyora reyna e als consellers del dit senyor intimada en quant a ells se sperava la dita supplicacio en scrits la qual es de la tenor seguent. - Molt excellent senyor: testimoniege tota scriptura divinal e humanal la salut de la cosa publica en un princep deure residir perque lo tot es de naturalesa e dels subdits aquella conservar ab totes forces car lo defalliment o separacio del princep e de la cosa publica son notoris exterminis del regne: aço considerants les persones ecclesiastiques los barons e los cavallers en la cort general que de present se celebra als cathalans en Barchinona congregats advertints encara com peccats exhigints som viduats de primogenit e fill de la vostra sacra persona diverses vegades han supplicat a vostra reyal magestat que per conservacio daquella vos plagues lunyar ensemps ab la senyora reyna daquest
territori e de la ciutat de Barcelona les quals proh dolor son infectes de pestilencia greu don se segueix aquelles ulceres pessimes e innumerables les quals per peccats se troben en la Sacra Scriptura per Deu cominades. E com senyor lo Rey dels reys haja statuhits diverses sufragis de natura no deu esser temptat per vos senyor ne per altre ans a eximpli del benenuyrat rey David qui jatsia fos en gracia e proteccio de Deu fugi a la ira del rey Saul e en altra part se depenye orat denant lo rey son enemich devets fugir a la ira de Deu car si muntats en lo cel be sabem los supplicants que lla es si devallats pus baix de la terra al costat vos es mas a eximpli del sant patriarcha Abram lo qual no dupta mintre per restaurar la vida devets usar dels expedients que Deus vos ministre. Per ço senyor los dits supplicants e altres qui a ells volran adherir cridants ab sant Agusti Hoye Deu si vos no volets hoyr e ab lo Psalmista Hogen los cels ja fatigats de diverses supplicacions a la vostra senyoria sobre aquest material offertes humilment vos suppliquen e ab gran instancia vos requeren sia vostra merce mudar vos e la dita senyora reyna en algun loch sa del principat de Cathalunya e covinent en tal forma que per les grans e evidents utilitats e necessitats de vostres sotmeses e principat se puxa la dita cort celebrar e Deu volent a bon acabament venir. Protestants senyor ab humil reverencia de vostra altesa que no esta per ells com sien prests en les dites coses rahonablement e justa e sens prejudici prestarhi lur consentiment e donar tot aviament segons que mils poran ab vostra senyoria concordar. Protesten encara contra tots embargants e desviants tacitament o expressa les dites coses de tots dans e sinistres quis poguessen seguir ço que Deu averta: e de la present suppliquen esser fetes carta o cartes les quals requeren esser preses per vosaltres notari etc. - A la qual supplicacio es stada feta per part del dit senyor rey e de la senyora reyna e encara dels de son consell resposta en scrits segons se segueix.
- Raho natural Scriptura sacra philosophia moral e drets scrits induexen e mostren en la conservacio de la cosa publica e politich regiment quel princep regint e dominant e los subdits dominats e regits fan e son un cors mistich inseparable lo cap del qual es lo princep e los vassalls membres seus los quals sentintse del perill del cap e volents provehir a la conservacio daquell per si o per sa propagacio natural entenen notablement en la llur e son dignes de molt comendable lahor segons fan e son les persones ecclesiastiques e barons e cavallers del principat de Cathalunya qui son en la dita cort general: la intencio e proposit dels quals loant lo senyor rey los regracie molt
aquell lo qual no han nels ve per novella consideracio o invencio mas per ferma naturalesa e antiquada affeccio de tots temps persistents immutablement en aquella. E es ver axi com disertament han explicat en lur cedula la ciutat de Barchinona e son territori esser molt infectes de gran e pestilencial malaltia de lo qual deu sol esser lo millor remey lunyar e apartarsen segons han scrit e consellen molts e sollemnes metges es dedueix per divinal scriptura en la qual ut a facie arcus fugiant significationem dat Deus et salvandos nuntiat eos qui a civitate ubi est pestilentia nuntiat se fugiendos ad montes et Lot migrare voluit a destruenda civitate Sodome. Aço mostra raho natural e occular experiencia ho manifesta et nauta jactibus maris fluctibus procellosis tu periculum evadat fortune eam fugiens in portum se receptans quietis et agricola ut imbrem evadat tempestuosam querens lacebras se receptat in specubus vel tugurio rusticali. E ja al dit senyor es stat de paraula dit altres vegades per la dita cort e instat moltes hores per la senyora reyna e fort soven e molt stretament e congoxosa per tots los del conssell del dit senyor en general e per cascu en singular qui per innada naturalesa affeccio singular e gran lur carrech e deute soven lon han supplicat e instat oportunament e importuna sen fora partit e anat a loch sa e de present sen iria e partiria si succehis es conformas possibilitat o facilitat a sa aviditat e just voler segons ell ha dit e fet dir a la dita cort diverses vegades. Mas segons saben los supplicants e es notori la longa pendencia de la cort general ha molt occupat lo dit senyor e embergat de entendre en altres affers e ha donat total torb e desviament a fets fiscals e a tots emoluments: e lo dit senyor qui per semblants rahons fon continuament occorregut a son sosteniment en altres corts per ell celebrades en sos altres regnes no ha haut sosteniment de la cort present a son viure jatsia en altres grans fets lo haja la dita cort molt granment acorregut e servit. E saben les dites persones que per moltes alienacions fetes antigament lo dit senyor no ha rendes o peccunies ordinaries e per aço ha cessat e cessa cor als no pot partirse del territori de la dita ciutat e del gran perill en que es e coneix esser per la dita epidemia e ayre esser infectes e corrumput: mas continuant les dites persones lur dit notable proposit acorreguen al dit senyor de condecent subvencio en tanta necessitat e perill de la persona del dit senyor e cap llur e de la senyora reyna ab que a loch sa puxen anar e star e lo dit senyor ab aço volenterosament e tantost se concordaria ab les dites persones de loch e manera dins lo dit principat sa e idoneu e ben decent a mutacio e continuacio de la dita cort e sens tot prejudici seu e de la cort. E per tal prega lo dit senyor les dites persones els requer instantment que en aço entenguen curosament e sens triga per obviar ab lo voler de Deu a tant contagios mal e tant temedor prompte perill en lo qual solament per la dita necessitat stan los dits senyor e senyora e staran car als no poden tro que per los dits supplicants e altres sia occorregut de la dita subvencio. E altra e altra vegada los prega e requer instantment lo dit senyor que ho facen instantlos segons dessus que en altra manera noy pot partir jatsian volgues esser partit cuytadament e lunyat: certificantlos lo dit senyor que no sta per ell que no sic partesca es mut mas que aquells de la cort per qui stara e per qui aquets affers pendran torb o dilacio en los quals affers va la vida e salut de lur rey e senyor natural haurien gran carrech de tot perill e dampnatge quen pogues seguir als dits senyor e senyora e per aço al dit principat en sdevenidor. Manant la present scriptura esser scrita e continuada apres la offerta per les dites persones ecclesiastiques e barons e cavallers e que luna sens laltra no sia liurada: manant encara de amdues ensemps e no de la una sens laltra esser feta e closa carta publica. - E ans de la dita resposta e apres per les dites condicions siats stats diverses vegadas en cort e apart de paraula molt pregats e instats que volguessets elegir aquelles persones queus paragues qui ensemps e concordablement ab les eletes per les dites dues condicions tractassen ab los dits vicicanceller e altres elegits per lo dit senyor sobre les coses offertes al dit senyor e ja manifestades e en scrits dades a nosaltres ans ques produhissen e apres o sobre altres si altres na haviets o sabiets pus necessaries e profitoses a la dita cort e principat: de la qual cosa resposta clara no han encara poguda haber de vosaltres ans ço que pijor es habets dissentit a aquelles segons appar en lo proces de la cort les quals sabets que una e moltes vegades son stades demanades concordablement per la dita cort e instades ab gran cura e instancia al senyor rey axi com aquelles qui sobiranament son necessaries a la dita cort utils e expedients al dit principat e conformes als antichs processos de les corts pasades. Emperamor daço les dites dues condicions ço es ecclesiastica e militar intimants a vosaltres honorables sindichs de les ciutats e viles reyals del dit principat presents en la cort les dites coses e singularment les dites supplicacio e resposta de les quals consta per cartes preses e testificades per en P. Dezpont e Francesch Fonolleda scribans del dit senyor e notaris publichs vos preguen e requeren que per tolre tota via e manera de discensio e discordia la qual tots devem e som tenguts squivar mostrantho la regla del sant Evangeli que diu: Omne regnum in se divisum desolabitur etc. vullats elegir algunes certes persones per tractar ab los ja elets sobre aço e tots ensemps ab lo dit senyor e los de son consell per aço elegits sobre los dits capitols e coses contengudes en les dites suplicacio e resposta e altres qui sien justes pus expedients necessaries e utils a la dita cort e cosa publica del dit principat de Cathalunya facils de obtenir. En altra manera si aço recusats complir ço que no creen les dites dues condicions attesa la malicia del temps epidemial e los perills contenguts en les dites requesta e resposta e la utilitat que per obtenir les coses per ell demanades se espera a seguir a la dita cort e al ben publich del dit principat specialment la breu reparacio dels greuges e lo aviament de la universal justicia e altres utilitats contengudes en los dits capitols offerts: vos certifiquen que ells per squivar lo carrech lo qual per lo dit senyor es posat en la sua resposta a aquells qui la sua partida e mutacio de cort axi causada dilataran o torbaran e per obtenir aquells beneficis que mes poran profitoses a la comunitat de la dita cort e principat procehiran de fet en triga e culpa de vosaltres a tractar e concordar ab lo dit senyor e ab los de son consell a aço elegits on mils e pus profitosament poran a be avenir de la cosa publica e del principat protestants de tot perill dan e sinistre qui per triga o dilacio de vosaltres o qualsevol altres qui torben o dilaten les dites coses se puxen seguir segons pus larch dessus se conte: supplicants ab la present lo senyor rey per major descarrech de les dites condicions que la present intimacio e requesta man continuar en lo proces de la cort per haver memoria en lesdevenidor e encara requirents de la present intimacio e requesta lus sien fetes e liurades per lur descarrech e scusacio tantes cartes com haverne volran per vosaltres notaris açi presents.
- Qua preinserta papiri cedula circa tria folea papiri occupante presentata statim predicti eam offerentes petierunt et requisiverunt eam in hoc presenti processu continuari et fieri instrumenta publica per me dictum Johannem Dezpujol notarium et etiam per dictos Petrum de Ponte et Franciscum Fonolleda notarios. Et incontinenti fuit tradita copia dicte preinserte cedule dicto Gondisalvo Garidelli sindico Dertuse nomine et de voluntate aliorum sindicorum ibidem presentium.

3 DE MAYO.

3 DE MAYO. 

Ocupados los señores Diputados en otros negocios, no llamaron a consejo en este día, dedicándose esclusivamente, por su parte, al nombramiento de los representantes que habían de tratar con los síndicos de las remensas, resultando elejidos el reverendo abad de San Benito de Bages y los magníficos Arnaldo de Vilademany y de Blanes caballero y Juan Agullo ciudadano y síndico de Lérida.
El mismo día se recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverend egregis magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la cort residents en Barchinona.
Molt reverend egregis magnifichs e de gran providencia senyors. Per lo honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys havem reebut una letra ab la qual nos pregau per lo servey divinal e comu interes de aquesta ciutat e de tot lo Principat vullam esser e assestir al dit micer Anthoni Riquer en lo parlament e conferiment que de part de vostres reverencies e magnificencies ha de fer ab lo reverend bisbe Delna e dirhi lo que a benefici del negoci se sguarde juxta la materia que per dit micer Anthoni seria introduida segons en la dita letra pus stesament es contengut la qual reebuda e explicada la creença en dita letra mencionada per dit micer Anthoni nos oferim promptes e apparellats en esser e assestir en dit negoci e fer hi tot lo degut. E de fer donant obrar ab acabament al dit negoci ensemps ab lo honorable veguer de aqueixa ciutat e al dit micer Anthoni Riquer e altres qui aci havien entreveniment montam al dit reverend bisbe Delna e feta e explicada al dit reverend bisbe la creença de part vostra per lo dit micer Anthoni Riquer per nosaltres fonch feta tota aquella asistencia que si marexia e dit tot lo que es stat necessari a benefici del dit negoci oferints nos tots temps segons fins aci havem exequir e fer per vostres reverencies e magnificencies lo que a nosaltres e aquesta ciutat sera possible. No obstant que no hajats en aquella memoria ne en les coses an aquella pertinents per comendada com es pertinent. Confiant en nostre Senyor e en vostres reverencies e magnificencies la haureu de aqui avant en molta e major comendacio. E sia molt reverend egregis e magnifichs senyors lo beneyt Jhesus custodia e proteccio dels tots. De Leyda a XXVII de abril any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Lo present es per avisar vostra reverencia e honorables savieses com mossen Delna es stat content de mudar aqui lo parlament en paraules a mon parer prou pertinents segons vostra reverencia e honorables savieses poran veure en lo trelat que micer Riquer vos tramet sus ara e hagut a mes mans una letra que ve de Gerona al dit mossen Delna en la qual es avisat com mossen Vilamari es junt a Roses. Legida que he la dita letra la he feta tornar al qui la portava per que la y do. E si res es crech yo que a nit ell ne fara correu al Senyor Rey. So dispost de metre en consell si sera spedient que a nit se vulla be en lo cami de Fraga e que sien regoneguts quants portaran letres perque yo crech que si aquesta venguda de les galeres es cosa misterial qualque sentiment sen haura en la letra qui sera tramesa si cas sera que sen tremeta. Ja ha parlat vuy ab hom qui ve del Gronyo (Lo Gronyo, Logroño) parti diumenge passat compte com en Navarra ha II mil rocins de castellants pero lo Senyor Princep diu aquest que ha scrit al conestable que sobresega en la guerra de Navarra. Si es ver ho no nom se mas aquest diu que tal fama es alli. No entench aquest artifici. Gran dubte he que tots temps haja manera de trobar gent que li guayt Navarra e la y traga de poder de Gascons ab tan pocha despesa. Feta en Leyda lo primer de maig a sinch hores apres mig jorn. - Quim recoman en gracia e merce deda vostra reverencia e honorables saviesea.
Aquests senyors de standarders ultra lo sou quels do de XV florins per roci lo mes demanan XV florins lo mes cascu per les banderes. Sia de vostra merce avisarme si es axi car ells dihen que axi son stats pagats aqui.

Mutacio loci convocacionis facte per dominum Elnensem nuncium appostolicum.
Reverendus in Christo pater dominus Johannes episcopus Elnensis nuncius orator et comissarius sanctissimi domini nostri Pape constitutus in civitate Illerde in domo habitacionis sue juxta convocacionem per eum factam ad diem XXVII mensis efluxi cum continuacionem dierum attentis requisicionibus sibi factis pro parte reverendi et honorabilium diputatorum generalis principatus Cathalonie et eorum consilii necessario civitatis Barchinone intellictisque quibusdam suspicionibus ac tumultis in presenti civitate inter populares comotis et cominatis supercedit in fuctis dicte convocacionis ad presens usque ad diem infrascriptam. Et quia visa gravitate negociorum per eum agendorum et *memtabili necessitate fidei cristiane considerato quod profati domini deputati et consiliarii non sunt plene informati de agendis per dictum episcopum et alios comissarios apostolico nomine et quod longa dilacio infert ruinam et periculum nomini cristiano ut plenius animo intelligere valeant et sicut sperandum est eos non deffuturos tante necessitati cristiane religionis et ut super agendis facilius exequire valeat concilium a prelatis qui presentes sunt in dicta civitate Barchinone transfert presentem congregacionem et convocacionem apostolicam eadem auctoritate ad dictam civitatem Barchinone ad dem undecimam presentis mensis madii mandans omnibus convocatis intimari et presentes in valuis cathedratis ecclesie lllerdensis affigi.

Als molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya en virtut de la comissio elegit e assignats en la ciutat de Barchinona residents.
Molt reverend egregi nobles e agnifichs senyors.
Apres vostra Majestat son stades certificades del pensament occorrie a mossen de Elna stranyent la faena per molts rahonaments e frequentats volent sa Senyoria propasar en la congregacio als qui eren presents fonch vist la proposicio no poder profitar ans portar dan e perill als negocis e axi fonch pregat per par de vostra Majestat li plagues sobreseure e condecendre a les voluntats e prechs de vostra reverencia e per los sguards a sa Senyoria recitats. E per la necessitat urgentissima occorrent en laltra e que comodament los negocis no se pogueren tractar absents los principals prelats de Cathalunya de la congregacio e molts altres motius e rahonaments en tant que vehent se molt instat o congoixat dellibera a mudar la congregacio pera Tarragona. E vehents que semblants empaixs poria haver e majors en la ciutat de Tarragona ha ultimadament delliberat e feta resposta a mi e que per contemplacio de les reverencies vostres e de la ciutat de Barchinona no enentara en neguns actes ni procehiments ans transfereix en aqueixa ciutat ab los de la provincia a fi que ensemps ab vostra Majestat e dels prelats e ab comun asentiment del Principat faça lo que per la santedad de nostre senyor Papa li es comes e axi mateix lo dit bisbe sera de continent ab vostres reverencies per continuar son proposit. Placiaus en lo mig pensar en lo faedor pus voluntariament ve desliberar ferho ab medi e participi de la reverencia vostra crech sa voluntat no es prou clara pura necessitat lo compelleix en fer lo que fahia quasi ho ha per derelinquid sino que vol veure lo centre o fi del negoci axi vostres reverencies provehisquen en lo mig. Aci no ha proposat ni fet neguns enantaments sino sols huns cartells a les portes de les esglesies per notificar als convocats lo transferiment de la congregacio en la ciutat de Barchinona al hu dels dits cartells sera hun rilat ab la present. No pensen vostres magnificencies la mutacio o transferiment del loch sia stat a motiu ne pregaries mies per part de aqueix Principat ans li e dit que sols lo pregava del sobresehiment faedor tro a tant lo Principat fos en altre repos que a present no ere mas de propri motu per molts sguards notificats
a sa senyoria e que res bonament nos podia exequir en lo Principat sens la voluntat e asentiment de vostres reverencies car diners gent ni armes del Principat nos pot traure a present sens voluntat de les vostres reverencies e axi quasi es stat forsat per poder fer
alguna cosa transferirse en aqueixa ciutat. En lo mig manen vostres reverencies lo que plasent los sia. De Leyda lo primer de maig.
Mossenyors. De la indicacio del subsidi no si fara sino tant quant vostres reverencies voldran segons lo que hom sent molt es stat congoixat en tant que no se es pogut retardar e ha una gran temor. Diu mossen Vilamari deu esser aqui en la costa. Vostres reverencies ho sentiran prest per poder mes provehir degudament. Mossen lo veguer de Barchinona ab En Johan Ferrer e tots los consellers e hun paher de Leyda continuament a mati e a vespre han assistit en tots los rahonaments fets ab grandissima voluntat en obtemperar e exequir letres e ordinacions. Dema dissapte segon dia de maig deu partir lo bisbe de Elna per anar en aqueixa ciutat. La jornada del transferiment de la congregacio per aqueixa ciutat es pera XI del present e sols per esser certs vostres reverencies del tot lo subseguit ja lo present correu. Aci no ha res no que fretura scriure sino que manen e ordenen vostres reverencies lo que plasent los sia. De Leyda lo primer de maig. - Mossenyors lo qui es prest a tota ordinacio e manament de vostres reverencies Anthoni Riquer.

Dels Ajudants de la nostra scrivania.

Dels Ajudants de la nostra scrivania.

Esguatdants ab dreta consideracio que axi per la nostra magnificencia privilegis cartas e letres gracies e provisions per diverses manaments son tot dia atorgadores e aquelles son per dreta justificacio abans que de la nostra cort isquen per certa persona veedores: norresmenys a tolre tota occasio de mudar la substancia o falsificar aquelles retinents transumpts a perdurable memoria en la nostra cort real de aquelles: provehir entenem que certes persones sien ordonades per nos e eletes per loffici dels quals sien les dites coses en los nostres registres scrites e meses. Perque volem que en la dita scrivania oltra los escrivans de manament per nos ja ordonats sien vuit scrivans los quals adjudants sien appellats los quals volem esser estrets de registrar privilegis cartes letres scriptures en nostra scrivania espeegadores e encara scriure e fer en bona forma cartes letres e altres scriptures de la nostra cort segons e per la manera que a aquells sera injunt per lo canceller o vicecanceller o protonotari. Manants als dits adjudants que assiduament dementre que seran en la cort servesquen e estien en la dita scrivania e obeesquen en totes coses e per totes als canceller e vicecanceller e protonotari. E si los dits adjudants seran en les dites coses desobedients o lo servey de la scrivania ab diligencia no faran los dits canceller vicecanceller ol protonotari en absencia dells pusca aquells punir de la quitacio de un mes o de menys. E res no menys volem los dits adjudants tenir secretes aquelles coses que escriuran transladaran o registraran si aquelles coses comanades lurs seran en secret per lur major: e facen sagrament en poder del canceller o en absencia dell al vicecanceller que en lur offici be e lialment se hauran e que res no han fet ne faran per que lo dit sagrament no puxen tenir e aquell fermament observar.

missatges verga cancellaria

LXXIII. Reg. N°915 ? Fol.155. 23 jun.1368.

LXXIII.
Reg. N°915 ? Fol.155. 23 jun.1368.

Nos Petrus Dei gratia rex Aragonis Valencie Majorice Sardinie et Corsice comesque Barchinone Rossilionis et Ceritanie. Supplicationibus fidelium nostrorum illorum precipue qui divinum obsequium et salutem respiciunt animarum libenter annuimus et quantum comode possumus opem et operam tribuimus eficacem. Hinc est quod cum vos fideles nostri flaquerii civitatis Barchinone volentes dare operam divino cultui et vestrarum refrigerio animarum super institucione cujusdam confratrie et elemosine perpetue ordinaveritis et nobis humili supplicatione interposita exibueritis certa capitula tenoris sequentis
- En nom de nostre senyor Jesuchrist et de la verge nostra dona sancta Maria e de la verge sancta Eulalia los prohomens flaquers de ciutat de Barchinona offeren si mateys et prometen et fan vot et promissio de fer almoyna de tota lur vida et dels lurs a honor et reverencia de nostre senyor Deus et de madona sancta Maria et de tota la cort celestial e preguen humilment que sia lur advocat lo beneuyrat angel et arcangel sent Miquel. E prometen de tenir de tota lur vida et dels lurs una lanta qui crem a honor de Deu et de la verge nostra dona sancta Maria et de sent Miquel. E prometen de la dita almoyna fer altres coses piadoses les quals meten en escrit axi com davall se segueix a tots aquells del ofici a qui plaura quey sien. E quels placia que tot ho observen et ho complesquen si donchs necessitat no havien per la qual fossen escusats que nou poguessen fer. Et quels placia quey hajen devocio axi com lurs predecessors lay hagueren et lay començaren haver. Primerament que tots aquells qui volran esser en la dita almoyna o confraria se meten en scrit ab ço quels plaura de dar en lentrada al servey de la lanta et de les coses piadoses. Item que tots confrares et confraresses qui seran en la dita almoyna o confraria donen tots dissaptes I diner qui sia mes en lalmoyna per complir les coses piadoses e en aço no facen falla per res. Item que tots aquells a qui sera comanat de levar los dits diners quels dejen metre al servey de la dita almoyna et de la lanta. E si per aventura ni haura alcu que fer o nou podra fer que hagues escusa justa que en aquell cas quen haja altre quiu faes per ell ab consell dalcuns amichs del offici. Item que tots aquells qui levaran los dits diners degen dir als promens de lur quarter si ni ha algu que non vulla pagar per tal com sen haura a retre compte. Item que com se esdevenga que algun confrare o confraresa de la dita almoyna o confraria pas desta vida que tots los homens hi sien et les dones aquelles qui anar hi poran: e aquells et aquelles qui justa escusa hauran que noy poran anar que sien tenguts de dir per anima del defunt o defunta deu vegades la oratio del pater noster et X vegades la avemaria: e si hi defallien que donen I diner per anima del defunt o defunta: e aço sia en carrech de lur anima. E que placia a aquells qui iran a la sepultura que encontinent hi sien com lo cors se deja soterrar. Item que tots aquells et aquelles qui iran al dit cors degen dir a cascun cors de la dita almoyna X patre nostres et X avemarias per la sua anima. E si ni havia algu qui nou volgues fer o nou podia fer que en aquell cas do I diner per la sua anima: e aço sia en carrech de lur anima si nou fan. Item que a cascun cors qui sera de la dita almoyna sien dites V mises lendema que sia soterrat per la sua anima. E sien dites alli on ell elegira la sua sepultura dels diners de la dita almoyna si donchs embarch noy havia que nos pogues fer aquell dia: sin havia ques faes lo dia seguent. Item que per cascun qui morra de la dita almoyna sia dat per salut del anima del defunt a menjar o per aquell menjar V diners a V pobres per amor de Deu en memoria de les V plagues que Jesucrist soferi. Item que si algun confrare de la dita confraria venia a fretura que li sia dat de la almoyna daquella confraria a coneguda dels prohomens qui aquell any tindran de la dita almoyna. E en cas que passas desta vida et no li bastava ço del seu a fer la sepultura que en aquell cas los prohomens qui aquell any tendran la dita almoyna li degen fer la sepultura segons lur bona conexença de la dita almoyna. Empero en aquest capitol no son enteses algun flaquer ne flaquera ques abates ço es no salegren de res de la almoyna si donchs nou fahien per lur sepultura a coneguda dels prohomens. Item que cascu se tenga per tengut de fer lexa en son testament a la dita almoyna segons que Deus li metra en son cor e aço no meta algun en oblit. Item que tots aquells de la dita almoyna sien lo dia de sent Miquel en aquella esgleya on per ells sera acordat a la missa e al sermo per fer honor al benuyrat mon senyor sent Miquel. Item que lo dia de sent Miquel se muden los quatre promens qui aquell any hauran tenguda lalmoyna. Item que tots aquells qui levaran la dita almoyna e les altres lexes qui en la dita almoyna se faran cascun any complesquen totes les obres damunt dites e reten compte tots anys de ço que hauran reebut et despes be e leyalment a aquells qui vendran apres dells. Item que si alcun qui sera de la dita almoyna sera en qualque part fora la ciutat et moria que tots sien tenguts de dir les dites oracions per la sua anima e que li sien dites les mises a la sua parrochia e sia dat a menjar als pobres axi com si finava en la ciutat. Empero que com partira de la ciutat que jaquesca manat al seu alberch que lalmoyna sia dada continuament per ell axi com si ell hi era present. Item quels dits quatre prohomens quels que sien almoyners de la dita almoyna no degen fer algunes messions ne començar obres cumunes exceptat que pusquen fer almoynes a pobres qui sien de lalmoyna axi com a provehir pobres et malalts e a cobrir morts que venguessen a necessari. E aço puguen fer a lur bona coneguda. Item que si alcun qui sera de la dita confraria moura baralla o haura contesa ab altre que aquells que tendran la dita almoyna tracten de fer pau entre aquells qui hauran lo contrast per esquivar major mal. Item que si alcun confrare de la dita confraria morra et nos soterrara aquell dia que morra quel vullen soterrar lendema queu hajen a fer saber lo vespre e si nou fahien saber lo vespre que nos pugua soterrar en lendema entro apres menjar. Item que si alcun se metra en la dita confraria e de la confraria en que sera primer morra alcun confrare e daquesta dels flaquers altre e ques sotarrassen abdos en una hora que aquell que en aquest cas sera en dues confraries sia tengut del primer vot si donchs no pot esser a abdues les sepultures. Empero es entencio tota vegada estada e es dels demunt dits prohomens et dones que siy havia algun capitol qui fos dubtos o escur son aparellats de adobar et mellorar et declarar en be. Item que tota vegada que vullen algunes coses mellorar o mudar en be en los capitols damunt dits que ho puxen fer. E suppliquen humilment al molt alt et poderos senyor lo senyor rey que aço vulla confermar et que sia parçoner en tots los bens ques faran per la dita confraria. - Igitur visis et recognitis preinsertis capitulis que et in eis contenta racionabilia et ad divinum obsequium tendencia reputamus ipsa omnia et singula hujus scripti serie laudamus aprobamus el in omnibus et per omnia nostre confirmationis patrocinio roboramus. Mandantes per hanc eandem universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris quatenus hujusmodi nostram confirmacionem et approbacionem firmam habeant et observent et in hiis que predicte confratrie seu elemosine utilitatem et observationem concreverint prestent auxilium consilium et favorem si et prout quando et quotiens a procuratoribus seu administratoribus ipsius elemosine fuerint requisiti. in cujus rei testimonium hanc fieri jussimus nostro sigillo appendicio comunitam. Data Barchinone vicesima tercia die junii anno a nativitate Domini MCCCLXVIII regnique nostri XXX tercio. - P. cancellarius - Dominus rex mandavit mihi Jacobo Conesa.

27 DE JUNIO.

27 DE JUNIO.

Se tomó la siguiente deliberación, que juraron sostener y guardar todos cuantos asistieron a la sesión de este día.

Es vist deures ab molta diligencia sollicitut e vigilancia entendre ara specialment en lo principi en la observança dels capitols a la letra e a la ungla e que sien extirpades totes obnubilances que correguen per passions o alias. E que los diputats e tots los del consell novament juren que ab tota diligencia faran observar los capitols a la letra e hi treballaran que a la ungla sien observats e quels faran be guardar de interpretacions e que faran cumplir totes les coses en la capitulacio posades. E que los capitols per totes ses forçes defensaran. E per donar forma en lo sobredit sia de present suplicat lo Senyor Primogenit que sia merce sua en cas que dubte algu li occorregues sobre la capitulacio e observança de aquella deman de tal dubte e observacio al present concell ans que a altres alguns per forma que diferentment eleccio nos fahes sobre tal dubte.

El mismo día, y después de aprobada la deliberación que antecede, se presentó el señor Primogénito, el cual propuso que, en atención a que el Rey, su padre, dilataba la provisión de oficiales para la administración de justicia, por lo que clamaba el pueblo, se resolviese si convendría, durante la referida dilación, que él los creara, y si ejerciría tan solo el oficio de Lugarteniente con los oficiales del Rey, tal como se espresaba en los capítulos; sobre lo que se acordó, que, para evitar confusión, y que se aglomeraran dos poderes en su persona, siguiese conforme en aquellos se prevenía.
Siguen las cartas que se recibieron en este día, como y también las que mandaron expedir los señores Diputados.

Als molt reverend honorables o de molt gran prudencia los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend honorables e de molt gran providencia senyors. La derrera letra vostra havent en efecte com la sanctissima concordia es stada fermada entre la Majestat del Senyor Rey e lo Illustrissimo Primogenit fill seu ab lo Principat de Cathalunya lo qual avis regraciam molt a vostres grans reverencia e grans providencies a les quals molt exortam que la dita concordia per nostra consolacio juxta la forma de la capitulacio vos placia comunicar al honorable mestre Marti Pere sindich daquesta universitat qui aquella ha carrech de tremetre a nosaltres. E sia la Sancta Trinitat proteccio de vostres reverencia e magnifiques providencies. Scrita en Gerona a XXIIII de juny any Mil CCCCLXI. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als molt reverend honorables e de molt gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e de molt gran providencia senyors. Dues letres havem rebudes de vostres molt grans providencies data la una a XX laltra a XXI del mes corrent avisant nos per la de vint e hu com migensant la gracia de nostre Senyor Deu la Senyora Reyna la dita jornada a les vuyt hores de mati ferma la capitulacio a la sua Senyoria derrerament presentada sens mudar tolre o anedir mot ne tilla e aço per nostra consolacio don restam nosaltres e tot lo poble de aquesta vila en tanta leticia e consolacio que scriure no poriem referint gracies a nostre Senyor Deu e a la sua beneyta mare de tanta gracia quens ha feta de conduhir lo negoci al bon fi desijat del contengut en la primera lettre. Per nostres letres scrivim a nostres embaixadors los quals a ple informats de nostra ferma e inconmutable intencio la vos explicaran. Placiaus dar los fe e crehensa com a nosaltres si presents la explicavem a vostres molts grans providencies de les quals la Trinitat increada sia continua proteccio e guarda. Scrita en Perpenya a XXV de juny del any Mil CCCCLXI. - Los consols de la vila de Perpenya a vostra honor apparellats.

Als molt reverend magnifichs e molt savis Senyors los deputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Vostra letra de XX del present havem rebuda e certificats de les coses contengudes en aquella romanim no poch confortats e en una grandissima jocunditat singularment que per justicia sia stat trobat e axi praticat com lo lllustrissimo Senyor Primogenit pot e deu fer lo jurament acostumat prestar com a Primogenit e exercir la jurisdiccio que Primogenit pot e deu exercir en lo Principat. Haurem vos a gracia molta mossenyors de continent sien tornats los tres embaixadors tramesos a la Senyora Reyna per donar fi e conclusio als afers occorrents del ques seguira siam per vostres reverencies certificats aquelles fahents certes com aquesta ciutat sta ab aquella sancera intencio ferm proposit e indubitat que en lo principi era continuant virtuosament ab quanta major attencio e vigilancia pot e ara molt mes per vostre avis en la bona custodia repos e tranquille stat de aquella e de tot lo restant del Principat ymitant aqueixa insigne ciutat que no ignorau es capmestre de tot lo Principat acceptant e gratificant la bona oferta en les coses necessaries feta per vostres grans reverencias a aquesta universitat la qual pregam e suplicam hajau a memoria e ben recomenada. E sia molt reverend e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra special proteccio. Scrita en Tortosa a XXIII de juny del any Mil CCCCLXI.
Volents cloure le present es arribat correu volant ab letra a nosaltres tramesa de part dels consellers de aqueixa ciutat avisant com la Senyora Reyna ha fermat tota la capitulacio a ella tramesa per part del dit Principat del qual avis romanim molt aconsolats e delliberam esser feta publica leticia en aquesta ciutat. Deus per sa merce nos vulla conservar en bon repos e concordia. A tota honor de vostres reverencies e magnificencies apparellats los procuradors de Tortosa.

Als molt reverends honorables e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend honorables e molt savis senyors. Lo dia present que comptam XXI del present mes de juny entre X e XI hores abans de mig jorn rebem vostra letra ab la qual som per vostras grans reverencia e savieses certificats de la gloriosa e beneyta concordia feta sobre la capitulacio a la Senyora Reyna derrerament tramesa la qual la dita Senyora haurie liberament fermada sens mudar tolre o anedir un mot ni una tilla de la qual nova som romasos grantment aconsolats. Deus ne sia loat e glorificat qui en aquest punt ha volgut portar los dits afers. E regraciam a vosaltres grantment com de la dita bona nova nos havets volguts consultar. De la letra altre que certificats nos haviets ja tremesa sobre los dits afers no la havem rebuda. Placia nostre Senyor Deus al qual es stat plasent fins aci esser vostre director en los dits afers daquiavant vos vulla endreçar en aquells e altres per bon repos e tranquillitat de la terra. Suplicant vos del qui per avant sera procehit en los dits negocis per nostra consolacio nos en vullats scriure manant e ordenant de nosaltres ço qui plasent vos sie. Scrita en Golada a XXI de juny any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio e servir prests los consellers de la vila de Agualada. (Igualada, Agualada, Golada)

A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna.
Molt alta e molt Excellent Senyora.
Per quant en lo ofici del regent la governacio de aquest Principat consisteix molt la justicia repos e bon stament del dit Principat nosaltres molt desigam lo dit ofici venir en mans de persona qui aquell sapia regir e administrar a tot servici de nostre Senyor Deu e de la Majestat del dit Senyor Rey e benefici del dit Principat. E considerada la disposicio e virtuts del magnifich mossen Arnau de Vilademany e de Blanes cavaller e suficiencia per al dit ofici seria molta contentacio nostra ell esser provehit del dit ofici car no pensam algun altre li puixa esser provehit en les utilitats e fruyts que del seu bon regiment sesperen. Per tant Senyora molt alta humilment suplicam a la Excellencia vostra li placia en persona del dit Senyor Rey al dit mossen Vilademany provehir del dit ofici o si aço volra remetre a la Majestat del dit Senyor Rey vos placia a la dita Majestat scriure e supplicar per la dita provisio la qual nosaltres haurem a la dita Majestat e a vostra Excellencia a singular merce e gracia. Aço sera mes stesament explicat a vostra dita Excellencia per part nostra per En Johan Brujo notari donador de la present trames per aquesta ciutat e per nosaltres per aquesta sola raho. Al qual vos placia donar plena fe e crehença. Molt alta e molt Excellent Senyora la Sancta Trinitat haja en sa proteccio vostra Illustrissima Senyoria la qual de nosaltres man lo que li placia. Scrita en Barchinona a XXVII del mes de juny any Mil CCCCLXI. - Senyora molt Excellent. - De vostra Altesa humils subdits e vassalls qui a aquella humilment se recomanen. - Los diputats del General e consell etc.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpenya.
Molt honorables e savis senyors. Pus a nostre Senyor Deu ha plagut atorgar aquesta sancta e benaventurada concordia que tant ha sguart al benefici e repos de aquest Principat com per capitol de aquella sia provehit a les coses dejus scrites nosaltres per tant scrivim al diputat local de aqueixa vila manantli que cesse de tota instancia que fins aci haje feta contra En Guillem Vola burges e micer Pere Azemar juristre (juriste) de aqueixa vila e qualsevol dells. E que requira los oficials a quis pertangue los desliure de la preso en que stan els (los desliure + y, e, et los: els) cancelen totes capleutes fermançes o obligacions fins açi fetes e prestades per les persones e bens lurs (en el dialecto occitano catalán moderno de Pompeyo Fabra: els seus bens) sobre los afers occorrents. Volem vos aço significar per que nous vingues en admiracio ne volguesseu fer alguna instancia en contrari car seria en derogacio de la dita concordia e hauria sguart no solament a interes dels dessus dits mas a altre massa major interes lo qual fa molt attendre e ben guardar. Ab tant molt honorables e savis senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua. Rescrivint nos aço queus placia. Dada en Barchinona a XXVII de juny any Mil CCCCLX hu. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Guabriel Girau diputat local en la vila de Perpenya e bisbat Delna.
Honorable senyer. Pus a nostre Senyor Deu ha plagut donarnos aquesta sancta e beneventurada concordia per la Senyor Rey e Senyor Primogenit e lo Principat formada com per capitol de aquella sia al dejus scrit provehit vos dehim e manam que desistats de tota instancia que fins aci hajats feta contra En Guillem Vola burges e micer Pere Azemar juristre de aqueixa vila qui presos stan e qualsevol dells. E de part nostra requirats los veguer e batle e qualsevol altre oficial de aqueixa vila al qual se pertanga e aço en virtut de la seguretat que feta e prestada han que de continent tota dilacio e consulta cessants desliureu soltament los dits Guillem Vola e Pere Azemar els cancelleu totes capleutes seguretats e obligacions que per les persones e bens dels dessus dits o qualsevol dells fins aci prestades son. Nous detingats en aço daquiavant car no solament sguarda interes dels dessus dits mas altre major en lo qual se causaria gran errada si ere contrafet e imputarien ho a vos per que vullau hi esser attent. Dada en Barchinona a XXVII de juny any Mil CCCCLX hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Tomo I, LXII, al molt noble mossen en Guerau Alamany de Cervello

LXII.

Arch. de la ant. Dip. Reg. de 1409. 4 de setiembre de 1410.

Al molt noble mossen en Guerau Alamany de Cervello governador de Cathalunya. - Molt noble mossen. Reebuda havem vostra letra lo derrer dia dagost prop passat en la vila de Monblanch feta continent en acabament la jornada que fos en la dita vila e les provisions que havets fetes en la dita vila per seguretats daquells qui vendran en lo parlament e com hi son fort poques persones vengudes don stats en perplexitat de la retardacio daquells qui y son appellats al dit parlament qui noy son venguds e specialment de nosaltres qui som stats promovedors daquell pregantnos que prestament siam aqui: e aximetex en la dita letra se conte lo mal temps qui aqui es e queus seria vijares que per interes de cascun lo loch se degues mudar on lo dit parlament se tenga. A la qual letra per les presents responem que som certs que sens falla vos haurets provehit degudament axi en venir al dit loch en son temps com en provehir a les seguretats e indempnitats de cascu qui en lo dit loch vendra per lo dit parlament ens dolem molt de la retardacio daquells qui aqui son appellats com no son venguts al dit temps pero creu que sie causa lo mal temps qui aqui es assats a tot hom notori: empero creem que en breu no contrastant lo dit mal temps tot hom hi sera qui appellat hi sia. E notificamvos que nos hi forem stats per tot lo mes dagost sino fos la necessitat de malaltia que es
venguda en persona de mi Ramon Dezpla e diverses altres affers molt urgents qui son sobrevenguts al nostre offici als quals fallir no havem poscut. Perque molt noble mossen vos fem saber que prestament foragitada tota dilacio dat remey als dits affers serem ab vos per salut e ben avenir
de nostres principals e de tot lo principat de Cathalunya: significantvos que hauriem plaer que per lo cas qui en la dita vila es fos elegit altre loch sufficient: dolentnos molt del cas qui aqui es e singularment de vostre nabot placia a nostre Senyor en breu li restituescha sanitat. E si res vos
plau mossen som prests a vostra honor: e sia Lesperit sant mossen molt noble en tots fets endressador vostre. Scrita en Barchinona a quatre dies de setembre lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCX. - Los deputats del general de Cathalunya residents en Barchinona a vostre honor apparellats.

21 DE JUNIO.

21 DE JUNIO.

Llegaron los embajadores, con los capítulos de la concordia, que había firmado ya la Reyna, aquel mismo día, a las ocho de la mañana; y habiéndose leído en consejo, como y también una caria acompañatoria, de dicha Señora, fue inmenso el gozo y la alegría que produjo tal noticia, así que, acordaron hacerlo saber, enseguida, a las universidades; y trasladados, con el señor Primogénito, los señores Diputados y Concelleres de la ciudad, a la capilla de Santa Eulalia, mandaron entonar un solemne Te-Deum, con acompañamiento de órgano y repique de campanas; previniéndose, además, que, en celebración de aquel acto, se hiciese en la ciudad, el día siguiente, fiesta completa.
Las cartas referidas y demás que se recibieron en este día se hallan a continuación.

Als molt reverend venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Oyts vostres missatgers que ara derrerament nos haveu tramesos ço es lo venerable abat de Poblet magnifichs mossen Johan Bastida e En Johan Lull en tot quant de part de vosaltres dir nos han volgut considerants lo stament dels occorrents negocis e prosseguint aquell amor dileccio e benivolencia que la Majestat del Senyor Rey ha portat y porta al lllustrissimo Princep Primogenit fill seu e nostre molt car e molt amat e a sos vassalls e subdits signantment a vosaltres cathalans com si fills nos fosseu desigants tolre tots inconvenients e dans e procurar e incercar tot benefici repos e sossech de hon tots bens als Reys e princeps e a la cosa publica felicissimament succeheixen axi com en lo present Principat en nostre Senyor Deu speram succehiran a gloria e laor sua servey del dit Senyor Rey e nostre e benefici del dit lllustrissimo Primogenit e Principat lo dia present a les vuyt ores poch mes o menys de mati mijançant la gracia del Sperit Sant havem fermada la capitulacio en la forma per los dits tres vostres misatgers portada sperant en la virtut prudencia integritat e innata fidelitat de tots vosaltres cathalans que imitant vostres predecessors e actes lurs dignes de memoria mirareu al amor dileccio e devocio ab que lo dit Senyor Rey ab tota benignitat humanitat amor e clemencia vos ha tractat e prossegueix e satisfareu en tot ço que axi feels e virtuosos vassalls com vosaltres sou deuen satisfer envers son Rey e natural Senyor e en los fets de Castella e Navarra obrara tant vostra virtut e amor que no dubtam lo dit Senyor Rey sera e axi per vosaltres cathalans ben aconsellat servit e ajudat que obtindra no solament no esser veixat mes encara recuperacio de ço que li es injustament per lo Rey de Castella detengut. De tot extensament los dits vostres tres missatgers sen van informats. Remetem lo restant a les coses que per ells de nostra part vos seran referides. Dada en Vilafrancha de Penedes a vint e hun dies del mes de juny del any Mil CCCC sexante hu. - La Reyna.

Dirigitur dominis deputatis.
Molt reverends magnifichs e de grans providencies senyors. Sobre los fets del Principat nos ha occorreguts dos actes fahents grantment per lo Senyor Primogenit los quals crehem vostres reverencies e magnificencies no ignoren pero a major cautela havem delliberat tremetreus ne dos treslats. Per semblant ne tremetem al dit Senyor Primogenit a fi los negocis prenguen lo repos desigat. E sia molt reverends e magnifichs senyors la Sancta Trinitat en custodia dels tots. De Leyda a XVIII de juny any Mil CCCCLXI. - A vostres honor e beniplacits prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Dirigitur domine Regine.
Molt alta e molt excellent Senyora.
De vostra Excellencia havem rebuda per los embaixadors de aquest Principat a aquella darrerament tramesos una letra que molt desijavem e vist lo contengut en aquella e hoit los dits embaixadors regraciam subiranament a nostre Senyor Deus la ferma per vostra Excellencia feta de nostra capitulacio suplicant a nostre Senyor Deus qui es retribuidor de totes gracies ho retribuisca a vostra gran Senyoria e confiu que Deus mediant nosaltres e tot aquest Principat serem promptes al servey de la Majestat del Senyor Rey e vostra. Resta Senyora molt alta per dar tot compliment que placia a vostra Excellencia trametre dema aquelles persones que plasent li seran per veure fermar lo Illustrissimo Senyor Primogenit e nosaltres la dita capitulacio car Deus mediant puscha hic sien haura bon compliment. E sia molt excellentissima Senyora la Sancta Trinitat guarda e proteccio de reyal persona la qual nos man lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a XXI del mes de juny any Mil CCCCLXI - De vostra alta Senyoria humils vassalls etc los diputats del General e consell etc.

De la bona nova de la ferma de la capitulacio.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorable e savis senyors. Vuy a les vuyt hores apres mig jorn son tornats los nostres embaixadors dels quals hir vos haviem scrit eren a nats a la lllustrissima Senyora Reyna per haver lo fi e conclusio dels afers o per gracia de nostre Senyor Deus nos han portada letra de la dita Senyora Reyna e nos han referit com la dita Senyora Reyna ells presents vuy a les vuyt hores de mati ferma la capitulacio a la sua Senyoria derrament (derrerament, darrerament, ultimament) presentada sens mudar tolre o anadir (se trobe afegir, afigir) hun mot (paraula a Fransa) ni una tilla de que resten molt aconsolats e alegres e retribuim laors e gracies a nostre Senyor Deus. Per vostra consolacio vos ne scrivim. E dema la dita Senyora deu enviar ja persones que vegen jurar la dita capitulacio al lllustrissimo Senyor Primogenit e nosaltres. Del que avant succehira sereu avisats. E sia senyors molt honorable e molt savis la Sancta Trinitat Vostra guarda. Dada en Barchinona a XXI del mes de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Als molt reverend e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya a la lllustrissima Senyora Reyna destinats.
Molt reverend e molt magnifichs senyors. Trametem vos la cedula que deveu presentar a la Illustrissima Senyora Reyna en casu de ruptura de la qual tantost que haureu sentiment nos ne scriviu ab correu volant. Car com sabeu en lo dit cas se ha a provehir en certes coses. E sia molt reverend e molt magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXI del mes de juny del any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

CX. Reg. 4205, fol. 221. 31 ene. 1553.

CX.
Reg. 4205, fol. 221. 31 ene. 1553.
Nota: Atent@s a la y.

Nos Johannes Fernandez etc. cum pro parte vestra dilectorum regiorum bibliopolarum sive libreteriorum presentis civitatis et territorii Barchinone fuerint nobis reverenter oblata et presentata quedam capitula sive ordinationes per dilectos regios consiliarios et proceres hujus civitatis Barchinone ad vestri supplicacionem factas et statutas erectionem confratrie in dicto vestro officio bibliopolarum sub invocacione divi Hieronymi et bonum statum conservationem et incrementum illius ac concordiam confratrum et dicti officii comunem quietem concernentes tenoris sequentis:
- En nom de nostre senyor Deu Jesucrist y de la sacratissima verge Maria mare sua y del glorios doctor e illuminador de sancta mare Esglesia sanct Hieronym sots titol e invocacio del qual la confraria e germandat devall escrita ha de esser fundada e instituida sia amen. Com sia cosa molt justa e rahonable que tots los qui habiten en una matexa ciutat y vischen de una matexa art o offici tingan forma y orde en lo modo del exercir dita art o offici per tal que los exercints dita art puguen comodament e sens prejudici los uns dels altres viure e sie carreg e offici dels consellers o regidors de les tals ciutats posar y ordenar los arts y officis qui son en aquelles a be y utilitat de la cosa publica y dotar aquells de statuts y ordinacions convenients y saludables: per ço la confraria dels libraters poblats en la dita ciutat obtenguda licencia del honorable regent la vegueria de Barcelona segons que en semblants actes y negocis se acostuma de obtenir supplican a vostres magnificencies y al honorable consell ordinari de la dita present ciutat de Barcelona loar approvar y confirmar e de nou statuyr y ordenar les ordinacions seguents per dita confraria y collegi dels libreters fetes. Primerament statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que daçi al denant tots los qui vuy tenen y per anant tindran botiga o obrador de librater dins la present ciutat de Barcelona e en son territori se hajen de fer confrares de la dita confraria del glorios sanct Hieronym dels libraters y haje de pagar per entrada de dita confraria vint sous y apres cascun any cinc sous per la luminaria y altres despeses de dita confraria. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que sien fetes y recondides en la casa del consell de la dita ciutat dues bosses de la dita confraria en les quals estiguen enseculats los libraters de la dita confraria o part de aquells ço es en la una los mes antichs y en la altre los qui no seran tan antichs de cada una de les quals cascun any a vint y dos de setembre que es la vigilia de la gloriosa sancta Tecla per los dits honorables consellers sien extrets de les dues bosses dos rodolins ço es de cada una de les dues bosses un rodoli lo qual sie ubert y legit lo nom del librater confrare qui en aquell se trobara y aquells sien y hagen esser consols de dita art dels libraters per aquell any e lo qui sera extret de la bossa dels antichs sia y sanomen consol en cap y lo qui sera extret de la altre bossa sia ys nomen consol derrer: los quals consols hagen de regir y administrar la dita confraria y no pusquen renunciar ni dexar lo dit carrech fins sia acabat lo dit any a pena de sinch liures applicadores la meytat a la dita confraria y laltre meytat al official qui de aço fara la execucio. Item statuiren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que los dits confrares de la dita confraria hajen esser y sien obediens als dits consols de dita confraria y no gosen ni presumesquen injuriar ni maltractar de paraules ni de obres als dits consols sots pena de deu liures applicadores la meytat a la dita confraria e laltra meytat a la cort o official qui de aço fara la execucio y de estar a la preso a coneguda de dits honorables consellers. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que tot temps y quant los dits confrares seran cridats convidats o demanats per los dits consols de dita confraria a consell o parlament hajen de anar a dit consell o parlament sots pena de pagar una liura de cera a la dita confraria cada hu y per cada vegada que sera contrafet salvat empero just impediment a coneguda de dits consols. Item ordenaren los dits honorables consellers y promens que los qui seran stats extrets en consols hagen de vagar apres que hauran finit son any del consolat dos anys dins los quals no puguen concorrer en esser admesos a dit offici de consol. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que daçi al denant los qui volran posar botiga en Barcelona o en son territori se hagen primer a presentar als dits consols de la dita confraria y demanar lo examen pera poder exercir lo dit art de librater y los dits consols dins un mes apres quels sera demanat lo tal examen hajen de veure y regonexer si lo tal qui demane dit examen haura practicat en dita art lo temps devall statuydor y si sera conforme a les ordinacions de dita art: y en essent conforme en aquelles los dits consols ensemps ab los altres de dita art los quals ells elegiran y anomenaran en examinadors examinen y vejen lo tal qui demanat haura lo dit examen si es habil y sufficient pera tenir y exercir lo dit art de librater e si sera trobat esser habil y sufficient sie admes y sieli dada licensia per los dits consols de tenir y parar botiga dins la present ciutat de Barcelona e son territori alla hont lo dit examinat voldra: e si no sera trobat habil ni sufficient pera dita art per aquella vegada sie repellit: lo qual examinat per lo dit examen do y pac a la dita confraria per ajuda y supportacio dels carrechs de aquella un flori de or exceptats empero y no volent en la present ordinacio esser compresos los fills dels mestres qui ja tindran o hauran tenguda botiga ans aquells sens sufrir lo dit examen ab sola licencia dels dits consols y pagant lo dit flori de or puguen tenir botiga axi com si realment y de fet fossen examinats. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que tots temps lo qui sera derrer examinat o derrerament haura parat haje esser y sie sindic de dita confraria lo qual haje de servir a dits consols de convidar los confrares als consells y altres coses concernents al bon stament y direccio de dita confraria axi com per los dits consols los sera manat. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens que tots los qui volran sufrir lo dit examen de libreter hajen primer star per apranens ab libreter examinat o tenint botiga per temps de cinch anys exceptats empero los fills dels mestres de dita art qui tindran o tinguda hauran botiga com desobre es dit. Item statuyren y ordonaren los honorables consellers y promens de la dita ciutat que si per cas morra algun libreter confrare de dita confraria sens fills ni filles en tal cas la viuda muller de dit defunct puga tenir la dita botiga per temps de un any y un dia axi com si son marit visques sens empaig ni contradiccio de dita confraria y no mes avant: empero si lo dit librater moria dexant algun fill o filla en tal cas la dita viuda vivint empero vidualment puga tenir la dita botiga per los dits fill o filla seus y del dit defunct sens empaig ni contradiccio de alguna cort o persona fins a tant que lo dit fill si fill sera tingue edat de divuit anys y no mes anant y apres que dit fill tinga dita edat de devuyt anys no pugue tenir dita botiga sens haver demanada y obtenguda licensia dels consols de dita art y haver pagat dit flori de or com desobre es dit e si sera filla pugue tenir la dita viuda la dita botiga fins a tant haje casada la dita filla y no mes avant. Item statuyren y ordonaren los honorables consellers y promens de la dita ciutat que si algun aprenent no volra acabar lo temps ques sera afermat ab son amo ans se volra mudar ab altre amo sens licencia del quil tindra afermat que no sie licit ni permes a ningu de dita art donar feyna a dit aprenent ni tenirlo en sa casa fins a tant que per los dits consols sie vista la causa per la qual sen sera anat de son amo y haura haguda licensia de dits consols de fer feyna y aço a pena de deu liures applicadores la meytat a dita confraria y laltre meytat a la cort o official qui de aço fara la execucio. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de dita ciutat que ningun libreter no prenga ni tinga ningun aprenent qui haje stat ab altre librater sens voluntat o consentiment de aquell ab lo qual haura abans stat o dels consols de dita art sots la prop dita pena en lo modo prop dit divididora. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de dita ciutat que ningun jove que no sie examinat no gose ni presumesca fer feyna per si mateix ni per altre persona que no sie de la dita art de librater palesament ni amagada sots pena de cinch liures per cada hu e per cada vegada que fara lo contrari en lo modo prop dit divididora exceptats empero los qui vuy tenen botiga o obrador parat en la ciutat. Item per quant se es trobat en lo passat que alguns jovens o aprenens de dits libraters furtaven libres de casa sos amos y aquells venen o donen a vendre a algunes persones en la dita ciutat les quals venien dits libres y feyen pagar la meytat mes que dits libres valien als compradors: per ço statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens per obviar a dits abusos que daçi al denant ningu qui no sie de dita art e no sie examinat no gos tenir libres nous ligats ni pera ligar pera vendre sots pena de cinch liures barceloneses per cascu e per cascuna vegada en lo modo sobredit divididores e de perdre los dits libres. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens que ningu que no sie confrare de dita contraria examinat gos ni presumesca vendrer paper a menut ço es a dinades ni a mans sots pena de vint sous barceloneses a cada hu qui fara lo contrari y cada vegada en lo modo sobredit applicadora. Item perque los exercints dita art de librater mes comodament pusquen viure y los richs no oprimesquen los pobres statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que daci al denant ningun librater pugue comprar dins la vegueria de Barcelona de ningun mercader ni de altre qualsevol persona mes anant de cinquanta raymes de paper ni mes anant de vint y sinch dotzenes de pergamins sens que primer nou diga ou fassa a saber als consols qui leshores seran de la dita art: e los dits consols encontinent que sabran la dita mercaderia ho hagen de denunciar a tots los altres libraters y sapien dells si voldran comprar part de dit paper o pergamins y volentne ells comprar haja de esser partida la dita mercaderia entre tots los confrares de la dita art quin volran: y si sera fet lo contrari lo tal qui mes de dites cinquanta raymes de paper o mes de les dites vint y sinc dolzenes de pergamins sens denunciarho a dits consols dins la dita vegueria de Barcelona comprades haura encorrega en pena de vint y sinc liures irremisiblement del tal exigidores y applicadores per la terça part a la dita confraria per la altre terça part al accusador y per la restant terça part a la cort o official qui de aço fara la execucio. Item per obviar y proveyr a diverses machinacions y monopolis y stucies que alguns libraters han tingudes y fetes ab los mestres que ligen en lo studi de la dita ciutat fent y procurant ab strenes y altrement que los tals mestres legissen los libres que los tals libraters tenien yn staven proveyts y no los altres libres que los altres libraters qui no sabien en dits monopolis ni machinacions tenien per hont los dits mestres no mirant la utilitat dels studiants sino de llur propri interes legien als dits studiants lissons infructuoses y de poca utilitat per als dits studiants mes per dar spedicio de libres als tals libraters que ab ells se eren pactats y convinguts que no per utilitat als dits studiants lo que fins açi ha redundat en gran dany axi de dits studiants com encara dels altres libraters qui ab dits pactes convencions o tractes no tenien part hors encara de la cosa publica: per ço y altrement los dits honorables consellers y promens volent obviar a dits abusos y danys ordonaren que deçi al denant no sie licit ni permes a ningun libreter fer pactes convencions ni partits alguns ab ninguns dels dits mestres qui ligen de present ni per avant legiran en lo dit studi de Barcelona ni ab altres persones per ells directament ni indirecta sots pena a cada hu y per cada vegada que sera contrafet a la present ordinacio de vint y sinc liures applicadores per la terça part a la dita confraria y la altre terça part al acusador y per la restant terça part a la cort o official qui de aço fara la execucio. Item per obviar als fraus y ladronicis que molts moços de juristes metges y de altres persones fan en casa de lurs amos furtant los libres de aquells y apres los venen a alguns regatons qui aquells revenen per les plaçes cantons o taulers: statuyren y ordonaren los dits honorablcs consellers y promens que daci anant ninguna persona que no sie librater examinat no gose ni presumesca vendre libres vells amagadament ans aquells hajen de vendre y aportar en la plaça de sanct Jaume o en la plaça del Encant de mar ahont dits libres son acustumats de vendre sots pena de perdre los dits libres y de pagar cinc liures barceloneses a coneguda dels consols de dita art si donchs dits libres nos venien per alguna marmessoria o ab intervencio de corredor public de la dita ciutat o per execucio de alguna cort. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y prohomens de la dita ciutat que no sie licit ni permes a ningun librater tenir en la present ciutat de Barcelona mes de una botiga o obrador tot frau en aço cessant sots pena de trenta sous per cada hu e per cada vegada que sera fet lo contrari. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens que ningun librater examinat no pugue vendre libres ligats ni pera ligar sino seus propris y no de altres libraters strangers del present principat de Cathalunya per obviar a mols fraus que en aço se porien fer sots pena de trenta sous per cada hu y per cada vegada que sera fet lo contrari applicadors per la terça part a la dita confraria y per la altre terça part al acusador y per la restant terça part al official qui de aço fara la execucio. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que daci al denant ninguna persona puga fer ventalls de paper blanch que sie per scriure pera vendre ni vendre dits ventalls de paper per altri los dits libraters sots pena de vint sous en lo modo prop dit applicadors y de perdre los dits ventalls. Item per quant par rahonable cosa que tots los qui viuen de un mateix art o offici ajuden a supportar los carrechs y dispeses de aquell: per ço statuyren y ordonaren los dits honorables consellers e promens de la dita ciutat que tot jove de librater qui anira per jove en la dita art y com a jove guanyara soldada pac cascun any sinc sous per ajuda de la luminaria de la dita confraria.
- Fueritque etiam nobis pro parte vestra predictorum bibliopolariorum sive libreteriorum presentis civitatis et territorii Barchinone humiliter supplicatum quatenus preinserta capitula sive ordinationes erectionem dicte confratrie in predicto vestro officio sub invocatione dicti beati Hieronimi bonum comune dicte civitatis conservationemque et incrementum prelibati officii concernentes omniaque et singula in eis contenta et ordinata laudare approbare et firmare auctorizare et concedere ex munificentia regia dignaremur: nos vero quia bonum comune dicte civitatis et particulare dicti officii preinserte ordinationes concernere videntur dicte vestre supplicationi benigne annuentes: tenore presentium de certa scientia regiaque qua fungimur auctoritate delliberateque et consulto ordinationes preinsertas et omnia et singula in eis et earum qualibet contenta statuta et ordinata vobis dictis bibliopolis et seu libreteriis presentis civitatis et territorii Barchinone presentibus et futuris laudamus aprobamus ratifficamus autorizamus et concedimus nostreque et seu regie concessionis et ordinationis munimine seu presidio roboramus et validamus licenciamque et permissum vos pro negociis dicte confratrie quoties opus fuerit impune congregandi in loco ad hoc destinando quatenus opus est confratribus ejusdem presentibus et futuris libere concedimus et liberaliter elargimur. Mandantes propterea venerabilibus nobilibus magnificis consiliariis dilectisque et fidelibus regiis cancellario vicecancellario regenti cancellariam gerenti vices generalis gubernatoris in presenti principatu Cathalonie vicario bajulo consiliariis et probis hominibus dicte civitatis Barchinone ceterisque universis et singulis officialibus et subditis regiis in eodem principatu constitutis et constituendis et eorum locumtenentibus ad penam florenorum auri Aragonum mille regiis inferendorum erariis quatenus hujusmodi capitula sive ordinationes ac omnia et singula in eis et eorum quolibet contenta statuta et ordinata nostramque hujusmodi concessionem habeant teneant et observent tenerique et observari faciant per quos decet nec in his contrafaciant seu veniant seu aliquem contrafacere vel venire permitant ratione aliqua sive causa pro quanto gratiam regiam charam habent et penam preapositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus regio comuni sigillo impendenti munitam. Data Barchinone die ultimo mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quinquagesimo tertio imperii III. - El marques de Aguilar. - Dominus locumthenens generalis mandavit michi Philippo Augustino Masio visa per Montaner regentem cancellariam et Johanem Ferrer et Dezpuig regentem thesaurariam.

ORDENAMENTS DEL SENYOR REY EN PERE I.

DON PEDRO EL CATÓLICO.
II.

ORDENAMENTS DEL SENYOR REY EN PERE I.
(Pere II, Pedro II, Peire II; I como conde de Barcelona, Barchinona)

Reg. n. 1529: Pars 1. fol. 1

Ordena lo senyor rey primerament quel majordom sia obeyt de ço que manara en casa et sia tengut de guardar be et leyalment lo prou del senyor rey axi que nos perda res ne vage res a mal en casa: et siu feya quel senyor rey sen tornas a ell ço es assaber quel cors et quant ha fos a merce del senyor rey. - Item que aquells qui desobedients li seran sien en aquella pena matexa. - El senyor rey dona al majordom per servir aquell offici et per seguir los dits manaments et per estar a la dita pena los drets qui dejus son scrits. Prena mayordom per sos drets en tot loch quel senyor rey prena cena de menjar XX solidos pera unes calçes daquella moneda que en aquell loch correga on la cena se prendra o si paguen la messio en diners quel senyor rey agues feta aquell dia en aquell loch. - Item prena los cuyrs de totes les vaques que en aquella cena se despendran et do per cascun cuyr e prena IIII dines als porters. - Item prena tots dies de casa del senyor rey mija libre de cera. - Item una onça de pebre et tots los cuyrs de les vaques qui vendran de present al senyor rey sis despenen en casa o en racio per peçes que sia tengut de fer guardar aquelles vaques a sa messio. - Item prena lo mayordom cascun dia de cort dues peçes de carn de molto et dues ferrades de vi. - Item prena D solidos per cascuna de III festes del any es assaber Pascha Cinquaesma et Nadal daquella moneda que correga en aquell loch on lo senyor rey tendra la festa. Totes aquestes gracies atorga lo senyor rey a majordom per ço quell sia pus obligat a guardar lo prou del senyor rey et a la pena damunt dita. - Item lo majordom con sia ab lo senyor rey prena racio a XII besties. Et aquell que romandra per el en son loch prena racio a IIII besties et ell que meta museu per la cuyna a guardar. Los officials majors mana lo senyor rey que sien obeyts en totes coses cascun en son offici sots la pena damunt dita. - Sobrecoch prena en tota cena quel senyor rey prena de menjar de tots los moltons qui en aquella cena se despendran les pelles et totes les menuçes. - Item prena de tots los moltons qual senyor rey despena en cort axi de cena com menys de cena los cols et les rabades et los blascos: et daquella de racio los colls tan solament: et tot aço que sia gint et convinentment levat sens affollament daço que romandra. - Item prena de les vaques axi de cena com menys de cena los cols els blascos et daquella de racio atrotal. - Item prena dels porchs axi de cena com menys de cena et de racio los cols els sagins. - Item prena dels porchs salatz los caps els cols e les illades daquells quis menjaran en cort: et daquells de racio los caps els cols tan solament. - Item prena de tots los moltons de present les pells et les menuçies et el quels fassa guardar et escorxar a sa mession. - Item prena de tots los congres et de tot peyx de tall les coes ço es a III dits sots lo lombrigol: et si el senyor rey se acordava quels donas diners sabuts per tots los drets damunt dits que ho puxe fer. Els drets damunt dits sien partits entre el els cuyners axi com acostumat es. - Totes aquestes gracies atorga lo senyor rey al sobrecoch per ço que el sia pus obligat a guardar lo prou del senyor rey et a la pena damunt dita: et sia tengut de comprar lenya al rebost et ayga al rebost et a la botelleria. Lo museu prena cascun dia III diners daquella moneda que correga en aquell loch on lo senyor rey sera et deu menjar en lo palau per hom de peu. - Los argenters de la cuyna sien III et deuen menjar el palau per homens de peu et prenguen les baldanes dels moltons et de les vaques ques couran en la cuyna.
- Item prengan los caps els cols els ventrels els peus et la ploma de tota veleteria exceptat de pahons. - Els sien tenguts de servir lur offici et de guardar les escudelles els tallyadors: et si res sen pert que sien tenguts desmanarles si donchs nos trencaven: et sis trenquen que les mostren al sobrecoch o a son lochtinent et aquell quen diga al majordom et que sescriva en libre de la racio. - Paniçer prena per tots drets de son offici D solidos barchinonenses per cascun an. Et nengunes altres coses no prena an sien totes del senyor rey en qualque manera el les pusche aver ni percassar a prou del senyor rey. Et prena encara el paniçer de les lengues de les vaques de cena et de present sis menuguen en casa et los cuyrs de les besties que morran als hon de cort quel senyor rey dege esmenar. - Botiller prena D solidos de Barchinona per cascun any sots la manera desus dita et nengunes altres coses no prena: et prena los cors de les vaques de racio et de present daquels que muyren a ops de casa et de racio de cena et de present. - Reboster prena per tots sos drets D solidos de barchinonenses per cascun any et prena I morabetin daur per cascun caval quel senyor rey do en caval o en diners daquel a qui lo caval sera donat exceptats aquels cavals de son cors que tenga cavalleris de que age pensat deu dies: et nenguns altres drets ne nengunes altres coses no prena ne cera ne salers ne nenguna roba per vellya ni per trencada que sia ans sie tengut de guardar aquella et de fer prou al mils que puche et sie tengut de darne compte per menut. - Item lo reboster ades en present do scrites per menut totes les coses unes et altres de la major tro al menor qui el rebost son ne totes quantes ni vendran daqui avant et tot ço qui sen despena ne sen guast ne el senyor rey do que ho do per scrit en sia tengut de donar compte. - Et aquell quel senyor rey voldra que servesca la sua cambra liureli lo reboster lo lit et les vestidures et draps de paret et cortines et setis et barrats et aquels quel conega que age ops a la cambra: et aquel de la cambra nos gos entremetre dals ans si res li mane prendra lo senyor rey ne res le venia en poder per nenguna manera aytantost aquel dia matex sie tengut de liurarho al reboster major o a son lochtinent sens demanar. - Et aquell qui servira les taules liurali lo reboster tot largent et les tovallyes et barrats et setis et draps de paret aquells que continuament agen ops a servir et liureli candeles et brandons fets salsa mel oli et sal a ops del rebost et a ops de la cuyna et formages sechs mantega fruyta sucre et confits: et aquell nos gos entremetre dals ans si res li venia en poder en nenguna manera aytantost aquell dia matex sia tengut de liurarho al reboster mayor o a son lochtinent. - E totes les atres coses unes et altres tenga guart et procur lo reboster: et guait lo reboster que no prendra azembles al rebost sino tantes com naura ops a portar ço quel senyor rey aura mester en los viages que fara et que les besties vagen carregades convinentment et que noy gos fer portar roba ne comanda de null hom menys de manament del senyor rey.
- Et guart lo reboster lo lit del senyor rey com se fara ne hon et tots los officis del rebost que sien be et ordenadament servits et guardats. - E tots aquells del offici del rebost sien tenguts dobeyr et de fer tot ço que reboster los man ne los orden: et si res hi va a mal sie la colpa sobrel reboster major si donchs no mostrava que per desobediencia daquells del offici fos: et totes coses qui del rebost sien quis perden sia tengut lo reboster major desmenar exceptades aquelles que haura liurades a aquells qui seran el los officis segons que damunt es ordenat les quals si nenguna sen perdia fassa esmenar lo reboster ad aquel a qui liurada la hauria. - Et com lo reboster se partira de cort leix en son loch qui fassa ço que el a fer et totes les altres sien tenguts de fer et de guardar tot ço de que lo reboster es tengut. - En lo rebost correga liure et march de Barçalona et no altre. - Et tots aquels del rebost sien tenguts dajudar la un al offici del altre en son loch ab que fretura no fassa en son offici. - Porter major et los altres porters prenen de tot cavaller novel la espada la qual sie reemuda per lo cavaller cent solidos et si es richom L morabatins daur. - Item prenen de tot castell quel senyor rey do a nengu o de loch quel senyor rey do que villa murada sia cent solidos daquella moneda qui en aquell loch correga. - Item prenguen de tot richom a qui lo senyor do honor en Arago per cavalleries C solidos. - Item prenguen de totes coses de menjar qui sien de present qui entren per la porta del palau et venguen davant senyor a coll o a ma lo delma si pugen a deenes: mas daço que no puga deena no prenguen res. - Item prenguen les preses dels civades con lo senyor rey do civada de racio. - Item prenga lo civader II civades per mesurage et per solatge et tot laltre romangue al senyor rey. - Item prenguen la peça de la vaca de porch et de cansalada et de cervo et de peyx de tayll quis leven de la taula del senyor rey: et si el senyor rey lo vol donar que tals deu esmenar. - Item prenguen de tota vaca de cena lo cap et de tota vaca de present qui muyra en casa: et prenen de majordom IIII diners de cascun cuyr quell prena. Et sien tenguts de guardar que ninguna res no isque de fora casa sens manament de majordom: et si nexia que sia la colpa sobre ells et especialment que degen pagar a los argenters la meytat de les escudelles si nenguna sen pert. - Et guarden que nengun dels escuders ne entren a levar ne al gitar del senyor rey sino aquel qui devant li tallya et aquell qui tendra la copa et dos altres escuders. Et aquells II escuders altres entren la un vespre els et laltres altre.
- Item que null hom noy age en lalberch del senyor rey sino aquels que el volra.- Item que noy age nenguna bestia sino es del senyor rey ne aquelles del senyor rey si troben alberch convinent. - Et de tots los drets damunt dits prena lo porter major la terça part e lo altres portes les dues parts. - Et aquels porters se partesquen a servir tots dies per
partides et que tenguen les portes foranes tan be com aqueles del palau ne de la cambra: et del dia quels uns serviran no sen entremeten los altres ne torben re daço que els volran. - Posader prena de cascuna cena quel senyor rey prendra en menjar un molto viu o hun congre sech st es dejuni o si paguen la messio en diners en aquel dia en aquell loch et en tota aldea prenga II alberchs al senyor rey hun per jaer et altre per menjar.
- Cavalleriz prenga de tot caval qui sia de cors del senyor rey que cavalleriz tenga de que age pensat X dies sil dona lo senyor rey hun morabati daur daquell a qui lo senyor rey lo dara et de tota altra bestia que sia del cors del senyor rey que el tenga V solidos daquella moneda que correga en aquell loch. - Et les selles vellyes els esperons vellyes et les oses el capel de sol els guans quel senyor rey lexara si el senyor rey o vol donar a altre quel cavalleriz noy prenga null dret: et no gos null home metre a pensar de les besties del senyor rey sino aquells quel senyor rey manara. - Açembler major prena XII diners barchinonenses o de reyals de Valencia per loguer de cascuna bestia quel senyor rey haja ops axi de sella com de bast la hon correguen barchinonenses o reyals et la on correguen jaccenses X diners jaccenses et si costa menys sien del azembler et si costa mes pach ho lo azembler. Et sia tengut de guardar lo azembler que les besties vagen cargades convinentment et guart los basts et la roba que liurada li sera: et si azembla hi va buyda sens compliment de carrega que sia tengut lo azembler que la pach del seu et aja I hom de peu a racio del senyor rey qui li ajut per la racio que pren. - Alguazir prena I morabati daur de tot pres que age tengut X dies o mes et age tots dies I brandon de candeles de la cort del senyor rey. - Item que tenga lalguazir VIII homs de peu qui sien bons et sufficiens a racio del senyor rey et faga daquests estar a la porta del palau del senyor rey per guardar los troters de baralla et de castigar los quen criden ne auquen ne fassen brogit et que ne lexen tenir les besties davant la porta del palau del senyor rey ans fassen fer gran carrera a entrar et a exir. - Scriva de racio prena de tota cena pledejada et de menjar X solidos daquels qui daran la cena daquella moneda qui correga en aquell loch et I brando de candeles cascun dia del rebost. - Et sia tengut de comptar tots dies la messio de casa ab lo majordom et ab los officials majors. - Et de dar la racio quel senyor rey dara en pan en vi en carn et en pex et en civada et de fer albarans de la quitacio dels diners et daquels qui a aço li ajudaran pach ho del seu sens tota racio et messio del senyor rey exceptat la racio quel senyor rey dona a ell et a son lochtinent. Et aquell lochtinent no li puxa mudar ne aquell noy puxe altre metre en son loch si donchs per malaltia no ho feya. - Et sia tengut de comptar les persones qui mengen en cort et de guardar que noy menuguen sino aquelles que menjarhy degen. Et si y menge nengu qui menjar noy dege que man als porters quel ne giten. Et que nengun official no menuch ne gos menjar en nengun loch de casa del senyor rey sino en lo palau on lo senyor rey o el majordom menjaran: et que servesquen los officials majors mentre lo senyor rey menjara e apres mengen ab lo majordom et servesquen ab los officials: et los escuders no mengen a taula de cavallers levat los officials majors els escuders qui tallen davant lo senyor rey et tenen la copa qui son en compte dofficials. - Et aquel qui aquest ordenament passara quel scriva de racio lo dapne et git mantinent de racio. - Item que nengu no gos jugar dins casa del senyor rey a nengu joch de daus sino a taules o a escachs si donchs cavaller no jugava en aquel joch: et si o fan que perden la merce del senyor rey. - Los officials tots ab los homens quel senyor rey los ha atorgats que tenguen menuguen en cort et no prenguen racio de fora exceptat lo loch on tenguen lurs mullers que prenguen racio de fora et menjar en lur alberch o estar de penyores si altra companya esta a penyores prenia racio. - Lescriva de racio do racio en aquesta manera lo kaffiç de forment a mensura de Valencia et de Çaragoza a cent et XX homs lo dia el kaffiç de civada a XVI besties et la ferrada de cort quen deu haver III en lo quarter de Valencia a VI homes lo dia el quarter de molto a VI homens: vaques porchs cansalada et gallines crabits et pex segons quel escriva de racio ha acostumat. Que del pan XXX onces de pan cuyt per persona et de la civada XXX altres per bestia lo dia. - Troters de bustia acembles munters et altres homens de peu qui sien de racio del senyor rey mengen en cort exceptats jueus et sarrayns qui prenguen racio defora. Et si nengu ni ha malalt o havia muller el loch o no podien esser al menjar que agen affer per lo senyor rey prenguen racio de fora es assaber I peça de molto sens tota altre carn et si no hi ha molto altra carn axi com al escriva de racio sia viares: et nengu no prenga racio de carn en la cuyna. - Els troters de bustia prenguen los peus de les vaques de cena et de present quis menjaran en casa del senyor rey es daran de racio et II solidos de tota cena que porten daquells qui daran la cena. - Els troters de bustia sian tenguts danar et de venir a jornades dretes et pus tost si manat los era per cosa cuytosa. Et si saturaven mes de un dia pert les jornades que perden la merce del senyor rey si donchs par justa escusa no seren aturats. - Item no gosen res acaptar de null hom mas si hom los o dona sens demanar que ho pusquen pendre. Item no gosen dir ni comptar nengunes noves novelles que els no agen vistes o si les han oydes comptar comptenles axi com les hauran oydes. - Item no gosen departir ni rahonar ni tenir bando de nengu en nengu loch quel senyor rey los trameta ne gosen desonrar ne viltenir nengu mas que fassen lurs messageries segons que demanat los sera et no se entremetan dals. - Munters fassen segons quen Pascual Montero los manara els ordenara en casa et fora casa et nengu dels no gos tenir sino IIII sabuesos et una sabuesa et dels cadells da la sabuesa no romanguen mas II et dels altres tenguenne tants com en Pascual Montero manara. - En Bernat de Muntpahon prena M solidos barchinonenses cascun any et sia tengut de acullir et de reebre et de ixir a homs estranys et de los albergar et de ferlos venir davant lo senyor rey e de ferlos fer ço quel senyor rey manara.

Don Pedro III el grande, 1277, mcclxxvii