Mostrando las entradas para la consulta virrey ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta virrey ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 2 de abril de 2021

NOVES ORDINATIONS, STYLS, Y PRAGMATICA REAL

NOVES
ORDINATIONS, STYLS, Y


PRAGMATICA
REAL
SOBRE LA FORMA QVE SE HA DE GVARDAR EN FALTE DE VIRREY POR


ausencia,
o muerte en las cosas de gouierno, y Capitania General, y las de
administracion de Iusticia.
NOS Don Phelippe por la gracia de Dios
Rey de Castilla, de Aragon, de Leon, de las dos Sicilias, de
Hierusalem, de Portugal, de Vngria, de Dalmacia, de Croacia, de
Nauarra, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorca,
de Seuilla, de Serdeña, de Corsega, de Murcia, de Iahen, de los
Algarbes, de Algezira de Gibraltar, de las Islas de Canaria, de las
Indias Orientales, y Occidentales; Islas, y tierra firme del mar
Occeano, Archiduque de Austria, Duque de Borgoña, de Brauante, de
Milan, de Atenas, y de Neopatria, Conde de Abspurg, de
Flandes, de Tirol, de Barcelona, de Rosellon, y Cerdaña, Marques de
Oristan, y Conde de Goceano.


Por
quanto hauiendose offrecido alguna duda sobre la interpretacion de vn
capitulo de la Pragmatica, que el Rey mi Señor que haya gloria mandó
publicar cerca la institucion 
y
ereccion de la nuestra Real Audiencia del dicho nuestro
Reyno de
Mallorca
, en razon de la forma, que hauian de quedar dispuestas
las cosas del gouierno, y Capitania general 
de
aquel Reyno, y administracion de la Iusticia en falta de Virrey, por
ausencia, o muerte del que lo fuere; y siendo necessario para euitar
algunos inconuenientes que en esto se 
han
offrecido, y pueden offrecerse, que declare lo ques mi voluntad. Por
ende, con tenor de la presente nuestra Pragmatica, y sancion en todos
tiempos firme, y valedera, quitando, como quitamos a nuestros
Lugartinientes, y Capitanes Generales del dicho nuestro Reyno
de Mallorca, la facultad que por la dicha Pragmatica de la erection
de la Audiencia les dá para nombrar, y señalar en falta, dellos por
su ausencia, ó muerte personas para el gouierno, y administracion de
la Iusticia, y Capitania General, disponemos, ordenamos, y mandamos,
que todas las
veses, que el que fuere nuestro Lugartiniente,
y Capitan General en el dicho nuestro Reyno muriere, ó estuviere
ausente del, por qualquier causa, titulo, ó razon, entre
immediadamente a praesidir para lo que toca al gouierno
del dicho nuestro Reyno, y capitania General, y cosas de gracia,
nuestro Procurador Real del mismo Reyno sin que por ninguna via
directa, ni indirecta, se entremeta en esto otra
prersona
alguna, conque todos los perdones, y compositiones, las haya de
communicar, y conceder, con parecer de la Audiencia Real, y para la
administracion de la
iustitia, presida priuatiue al Procurador
Real, el Regente la Cancellaria en el dicho Reyno, y en falta del, el
mas antigo de la Audiencia Real priuatiue siempre al dicho Procurador
Real, haziendose las prouisiones, y execuciones a nombre del dicho
Regente la Cancellaria, y de la Real Audiencia: y faltando en vn
mesmo tiempo en el dicho Reyno el Lugartiniente, y Capitan
Genral, y Procurador Real en tal caso queremos, y mandamos q
presida también (
tábié) en todo lo q toca al gouierno, y
Capitania General, y cosas de gracia el Regente la Cancellaria, o el
mas antigo della en la forma que arriba se dispone por
la administracion de Iusticia, sobre todo lo qual mandamos a nuestro
Lugartineinnte, y Capitan Gederal, Regente la
Thesoreria, y Lugartiniente de Maestre Racional, Veguer, Bayle,
Iurados, alguaziles, vergueros, porteros, y otros qualesquier
officiales, y ministros nuestros mayores, y menores en el dicho
nuestro Reyno de Mallorca constituydos, y constituyderos, so pena de
mil florines de Oro de Aragon, de bienes del que lo contrario
hiziere
exhigideros, y a nuestros Reales Cofres applicaderos,
que la presente nuestra Pragmatica
sanccion, y ordinacion, y
todo lo en en ella contenido, tengan, guarden, y obseruen, tener
guardar, y obseruar hagan inuiolablemente, conforme a su serie, y
tenor, y contra ella no
agan ni vengan ni permitan ser
contrauenido en manera alguna por ninguna causa, ni razon, si nuestra
gracia les es cara, y demas de nuestra ira, é indignacion, en la
pena sobredicha dessean no incurrir.

En cuyo testimonio mandamos
despachar las presentes con nuestro sello Real comun en el dorso
selladas. Dat. en San Lorenço a tres dias del mes de Setiembre Año
del Nacimiento de Nuestro Señor IesuChristo M. DC. VI. (1606)


YO
EL REY.


Vt.
Couarr. Vicecancel, Vt. D. Montserrat Guardiola. R.


Vt.
Ferro Protho. Generalis. Vt. D. Ioseph Bañatos. R.


Vt.
Monter. R. Vt. Franqueza Conseruator


Vt.
D. Philip. Tallada R. Generalis.


Tomo
la razon el Consejo General.


Franqueza



REAL PRAGMATICA
VLTIMADAMENTE
hecha sobre lo mismo.


Nos
Don Philippe por la gracia de Dios Rey de Castilla de Aragon,
de Leon, de las dos Cicilias, de Hierusalem, de Portugal, de
Vngria, de Dalmacia, de Croacia, de Nauarra, de Granada, de Toledo,
de Valencia, de Galicia, de Mallorca, de Seuilla, de Serdeña, de
Cordoua, de Corsega, de Murcia, de Iahen, de los Algarbes, de
Aljezira, de Gibaltar, de las Islas de Canaria, de las Indias
Orientales, occidentales, Islas, y tierra firme del Mar Oceano,
Archiduque de Austria, Duque de Borgoña, de Brauante, de Milan, de
Atenas, de Neopatria, Conde de Abspurg, de Flandes, de Tirol, de
Barcelona, de Rosellon, y Cerdaña Marques de Oristan, y Conde de
Goseano.


Por
quanto hauiendo sido informado que sobre la interpretacion de vn
Capitulo de la Pragmatica quel Rey mi Señor, y Padre haya Gloria
hizo. á 25. de Abril del Año de 
1572.
á cerca la ereccion, y institucion de la Real Audiencia del Reyno de
Mallorca, se hauian offrecido algunas dudas en razon de la forma en
que hauian de quedar las cosas de la Capitania General, y las de
Iusticia del, mandamos disponer, y ordenar lo que se contiene en otra
nuestra Pragmatica
fecha en 3. de setiembre del Año passado
de 1606.


y
agora para mayor claridad de lo vno, y de lo otro se ha tomado con
parecer de los de nuestro Sacro Supremo Real Consejo de Aragon que
cabe nos reside el acuerdo, y resolucion siguiente. Por ende con
tenor de la presente nuestra Pragmatica sancion, y Ordenacion en
todos tiempos firme, y valedera, disponemos ordenamos, y mandamos que
siempre, y quando el que fuere nuestro Lugartiniente, y Capitan
General, en el dicho nuestro Reyno de Mallorca, estuviere ausente
del, ó muriere en estos casos, y qualquier dellos presida en la Real
Audiencia del dicho Reyno, el que fuere Procurador Real con
Priuilegio, ó titulo nuestro, ó de nuestros successores, y no su
lugarteniente, assi en lo de Iusticia, como en lo de Gouierno,
gracia, ó guerra, de suerte que tenga las vezes de Viirey,
con que no pueda conceder perdones, ni remissiones, ni compositiones
de delictos graciosos ni por dinero sino con acuerdo, y parecer del
Regente la Cancellaria, y Real Audiencia del dicho Reyno. Y en caso
quel Procurador Real estuviere, ausente, o muriere, disponemos,
ordenamos, y mandamos que presida en todo lo sobredicho el Regente la
Real Cansellaria, y en falta de Regente el mas antigo de la
Real Audiencia, del dicho nuestro Reyno de Mallorca. Derogando como
por tenor de la presente derogamos, lo dispuesto, y ordenado a cerca
desto en las dichas Pragmaticas de 25. de Abril de 1572. y 3 de
Setiembre de 1606. queriendo que aquello sea de ningun effecto, ni
valor en quanto contradize a lo que se contiene en la presente, pero
en todo lo demas las confirmamos, y es nuestra voluntad que se
guarden, cumplan, y executen conforme a su serie, y tenor, sobre lo
qual dezimos, encargamos, y mandamos a nuestro lugarteniente, y
Capitan General. Regente la Cancellaria, y DD. de la nuestra Real
Audiencia, Abogado Fiscal Procurador Real, Regente la Thesoreria, y
Lugar tiniente de Maestre Racional, veguer, Bayles Iurados,
Alguaziles, Verguetas, Porteros, y otros qualesquier
officiales, y ministros nuestros mayores, y menores en el dicho
nuestro Reyno de Mallorca constituydos y constituideros, so pena de
mil florines de oro de Aragon, de bienes del que lo contrario hiziere
exhigideros, y a nuestros Cofres aplicadores, que la presente nuestra
Pragmatica sancion, y ordinacion, y todo lo en ella contenido,
tengan, guarden, y obseruen: tener, guardar, y obseruar hagan
inuiolablemente, conforme a su serie, y tenor, y contra ella no hagan
ni vengan, ni permitan ser contravenido en manera alguna por ninguna
causa, ni razon, si nuestra gracia les es cara, y demas de nuestra
ira, E indignacion en la pena susodicha deven no incurrir.
paraque lo de parte de arriba dispuesto venga a noticia de los
que lo han de executar, y cumplir, ordenamos, y mandamos que se
publique an las partes, y lugares donde se acostumbran
semejantes Pragmaticas, y ordinaciones. en cuyo testimonio mandamos
despachar la presente, con nuestro sello real comun en el dorso
sellada. Dat en el monasterio de San Lorenço el Real a
20. dias del mes de Octubre. Año del Nacimiento de nuestro Señor de
1608


YO
EL REY.


V.
Ferro R. Thesaur. Gene V. Clavero R.


V.
D. Monserratus de Guardiola. R. V. Monter R.


V.
D. Ioannes Sabater R. V. D. Philippus Tallades R.


V.
D. Iosephus Bañatos. R. V. Villanueva Conservat. Generalis.

martes, 20 de abril de 2021

Sumari, S.

SAGRAMENT
DE CALVMNIA.


DEL
Sagrament de Calumnia parla vna paraula la primera franquesa en la
segona columna en la primera carta del libre den Sant Pera.


SAGELL
DE LA VNIVERSITAT, E DEL BESTIAR.


Que
los Iurats pugan tenir Sagell, e quals armes
hi deuhen esser esculpides, es en libre den Sant Pera en la 5.
carta en la 3. columna, comensa. Quoniam Vniverse.


Del
Segell del Bestiar ab lo qual aquell se señyava
e quil tenia parla la franquesa en libre den
Rossello en cartes 321. en la segona pagina, comensa. Iacobus Dei
Gratia.


STABLIDOR,
STABLIMENTS.


De
Stablidor, e del que toca apagar al dit Stablidor parla la
franquesa comensant. Quoniam Vniverse, &c. en libre den Sant Pera
en la 5. carta en la quarta columna.


Que
dels Stabliments nos paguen luysmes sino de les entrades en cartes
180. en dit libre en la segona pagina, comensa. Ioannes.


Los
Stabliments e Donations fetes per lo Rey, son confirmades, es en
libre den Rossello en cartes 62. en la segona pagina. Encare donam.


Lo
Stablidor faent execucio contra lo Emphyteote per son censal axi en
treure les portes de la cosa Stablerta, com en altre manera, es
cregut de les despeses que fa ab sagrament de ell, o del missatge qui
cull lo cens en libre den Sant Pere in cartes 31. in segona columna,
comensa. Item est de consuetudine.

SPITAL.
Mira
desobre en la letra H. en la dictio Hospital.

SENTENCIES
ARBITRALS.


De
vna Sentencia Arbitral dada entra la Vniversitat, e los Homens
de la prat (part) forana confirmada per lo Señyor Rey
de Mallorques contanent diversos caps sobre certs embaxados,
e sobre empares fetes als de la part forana, e sobre despeses
de la Font de la Vila, e despeses de Armades parla la franquesa, en
libre den Sant Pera a 20. cartes la primera columna, comensa.
Noverint Vniversi.


Nos
pugan executar sinoyha posada pena, es en dit libre en cartes
35. en la primera columna, comensa. Attendat locum tenens.


La
confirmacio de la Sentencia donada per lo Señor Rey donada entra los
Ciutadans, e los de la part forana, es en libre den Rossello en
cartes 205. en la primera pagina, comensa. Noverint Vniversi.


La
vna sentencia arbitral Real sobre la contribucio de dos, y tres entra
la Ciutat, e la part forana, es en lo libre den Abello en cartes 182.
ans de la fi, comensa. In Dei nomine pateat vniversis, &c.


SENTENCIES.


Sentencies
nos poden dar sino ab consell de Promens o sien civils, o criminals,
es en libre den Sant Pera en cartes en la tercera columna, comensa.
Sancius Dei gracia.


E
en lo dit libre a 25. cartes en la segona columna, comensa la
franquesa. Pateat Vniversis.


Les
Sentencies se deuhen publicar en presencia dels Promens, es en lo dit
libre en la dita carta en la dita columna, comensa axi matex com la
proxima.


Asso
matex en libre den Rossello en cartes 130. en la primera pagina,
comensa. En Sanch, e en dit libre en car. 153.


Sentencia
ab concell de promens se deu donar en la Ciutat, es en libre den Sant
Pera a 28. cartes an la quarta columna, comensa. Venerabilibus.


Apres
tres Sentencies la tercera se deu executar, es en dit libre den Sant
Pera en 35. cartes en la primera columna Attendat locumtenets.


De
la Sentencia Interloquutoria nos pot appellar sino vna vegada, es en
dit libre den Sant Pera en la 3. columna en cartes 35. comensa.
Quoniam rei experientia.


Que
les Sentencies sien donades ab Promens sens comissions, e salaris, es
en libre den Rossello en cartes 203. en la primera pagina, comensa.
Pateat Vniversis.


La
Sentencia se deu publicar en presencia dels Promens es en libre den
Rossello en cartes 208. en la segona pagina comensa. Pateat
Vniversis.


Que
la Sentencia se hage donar, e publicar ab consell dels qui primer
seran stats presos per Promens, es en libre den Rossello en cartes
266. en la segona pagina, comensa. 
Petrus
Dei gratia.


Les
Sentencies no sian ordenades ni scrites sino de ma del Iutge qui les
dona, es en libre den Rossello en cartes 398. en la primera pagina,
comensa. Ioannes Dei gratia


Les
Sentencies donades en fet Criminal, e concordades ab lo Iutge, e
Promens absolvent lo delat, nos pusca appellar lo fisch, es en libre
den Rossello en cartes 435. primera pagina, comensa. Martinus.


Les
Sentencies se poden publicar per los Notaris sens presencia del
Iutge, en libre den Sant Pera en cartes 31.


STILS
DE MOSEN ERIL.


Los
Stils de Mosen Eril trobaras continuats en libre den Sant Pere a 31.
carta en la r. 2. 3. columna.


SGLESIA.


Les
coses dexades, perpetualment a la Sglesia, o Alous o Possessions sia
attes per los Officials, e considerat, com se deu fer, es en libre
den Sant Pera en cartes 33. en la 4. 
columna
en lo fi de aquella, comensa Memoria sit baiulo.


E
que nos pugan ampliar per Samenteris per Places, e llochs
publichs ni la cort del Bisbe no puga exercir Iurisdictio en los
llaichs, sino tant com es permes de dret, es en dit lloch.


E
que no pugan remetre los crims, es aqui matex.


La
clausula exceptis militibus, & santis qui hi contrafa dispon la
franquesa en libre den Sant Pera en cartes 34. I. columna, comensa.
Illris. Dñs. Rex.


De
Amortizacions en ma Ecclesiastica parla la franquesa en dit libre a
35. cartes en la primera. columna, comenca. Attendat
locumtenat.


STAMENT.


Qui
muda de Stament nos alegra de Officis per 6 Añys es en libre den
Rossello en cartes 159. en la segona pagina.


SERREHI,
E SERREHINA, O MORO.


De
aquestos dispon la franquesa en libre den Sant Pera a 24. cartes la
primera columna, comensa declara en Ramon Alamany.


Que
Sarrahins fets Christians, e tornats a la Santa Fe Catolica
hagen francament los bens que abans havien, axi com se conte en lo
privilegi en dit libre en cartes 114. en la primera pagina, comensa.
Quoniam


Cascu
pot treura, o tremetre Sarahins sens pagar exida
alguna, es en dit libre en cartes 137, segona pagina, comensa.
Encareus atorgam.


Que
Sarrahins alforros, o catius no tinguen de viandes, o
vituales tenda, es en dit libra en cartes 139. en la primera
pagina.


Que
lo privilegi dels Sarrahins, e Sarrahines de no pagar dret sia
servat, es en dit libre en cartes 141. en la primera pagina, comensa.
Namfos.


Ques
pugan metre, e treura Sarrahins, e pagar algun dret, es en libre den
Rossello en cartes 168. en la segona pagina, comensa, Namfos.


Que
Sarrahins venint en Mallorques ab mercaderies sien salves, e segurs
ab aquelles paguant los Drets acostumats es en libre
den Rossello en cartes 169. en la segona pagina comensa. Namfos.


Los
Sarrehins Mercaders passant per Mallorques ab mercaderies no
son tinguts pagar mes drets dels que son acustumats. es en libre den
Rossello, en cartes 171. en la segona 
pagina,
comensa. Namfos.


Comits,
Sotecomits, Notxers, e Pilots Sarrahins presos hagen de morir
pagant la Vniversitat 50. liures per cascu, es en libre den
Rossello en cartes 272. segona pagina, comensa. Nos Petrus.


Los
Sarrahins presos en lart Maritime muyren a conaguda
del Governador, y Iurats, es en libre den Rossello en cartes 291. en
la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Que
los Moros presos en lo Regne sien fets propis dels prenedors
donat lo delme el Señor Rey en libre dels
capitols de Corts Generals en cartes 77, capitol 62.


Que
Catiu Moro sepuxa comprar, e haver de son Señyor per
lo preu, o for que comprat haura per treura un fill de
la terra stant catiu en Terra de Moros, es en lo
extraordinari den Gabriel Marsal Notari maior de dies, lo qual
extraordinari comensa a 9. de Ianer Añy 451,
ves los capitols den Pera Grañyana en cartes 67.


SALARIS.


Los
Salaris dels Iutges Ordinaris son 3. dines per lliura,
es en lo 28. caritol de Leyda en libre den Sant Pera cartes
97. en la 3. columna.


Que
lo Governador, y altres Officials sian tingute de cullir, y
Sentenciar les causes en que son ordinaris dels singulars, sens
salari, es en lo libre den Sant Pera en cartes 149. comensa. Petrus
Dei Gracia. Mira la matexa en libre den Abello en cartes 164.


Asso
matex en les causes de la Vniversitat, es en libre den Rossello en
cartes 148. Martinus Dei gratia. Mes en lo libre nou den Rossello en
cartes 161. Dei gratia. Mes en libre den Sant Pera folio 29. columna
tercera & folio 149.


Lo
Concell pot crexer Salari en libre de Corts cartes 118.


De
Salaris dels Ordinaris, e dels Assessors del Governador parla la
franquesa en dit libre en cartes 102. en la segona pagina, comensa.
Alfonsus.


De
Salaris dels Officials parla la franquesa en lo dit libre en cartes
142. en la segona pagina, comensa. Namfos.


Que
los Salaris dels Embaxadors de la Vniversitat sien pagats de les
pecunies de la Vniversitat, es en dit libre en cartes 155. en la
segona pagina. Nos Alfonsus.


E
quin Salari te haver lo Missatger, es 30. sous, e lo Iuriste ha 40.
sous cascun die, es en libre de capitols de corts generals en cartes
100. primera pagina, comensa. provehim.


De
Salaris de Advocats Scrivans, y Procuradors, e Saigs confirma lo que
es ordenat per les Ordinacions de les cotts en libre den
Rossello en cartes 172. en la segona pagina, 
comensa.
Namfos.


De
Salaris de Delegats pagadors en certa part al Governador ab certes
condicions mireu en la franquesa. Pateat Vniversis, en libre den
Rossello en cartes 426. en la primera pagina.


Si
sera questio de Salari dada la primera Sentencia sia feta execucio en
libre den Sant Pera en la primera columna, comensa. Item si sit en
cartes 31.


STRENGERS.


Que
los Strangers se poden alegrar de les franqueses del Regne, es en
libre den Sant Pera en 92. cartes en la segona columna. Nos Petrus.


Que
los Strengers ad llurs coses son salvos en lo dit
Regne, es en dit libre a 27. cartes en la quarta columna comensa. Nos
Petrus.


Los
Strengers
qui no tendran assi Muller no pugan parar
Botiga, es en dit libre en cartes 196. en la segona pagina,
comensa. Com en la present Ciutat.

SCRIVA
DE LA TAVLA, SCRIPTORS, SCRIVANS.


Parla
del Notari de la Taula lo 15. capitol de Leyda, en libre den Sant
Pera en 96. cartes.


Que
los Scrivans de les corts no sian procuradors, es en lo dit Regne
libre en cartes 138. comensa. Encareus atorgam en la 2. pagina.


Los
Scriptors, o Scrivans de les corts no hagen res de les scriptures
dels processos, si donchs no consta aquells haver registrats, es en
libre den Rossello en cartes 309. segona pagina, comensa. Petrus Dei
gratia.


Revocacio
de la concessio a vida de la serviania (scrivania) dels
Iutges de la Taula, es en libre den Rossello en cartes 339. 2.
pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


De
Scriva de la Vniversitat e del Scriva dels Clavaris mireu alt en
dictio Notaris.


SCREX.


Que
los Pares lo Scerx pugan tenir de llur Vida, es en libre den
Sant Pera en cartes 123. en la primera pagina comensa. Sanctius Dei
gratia.


Que
nos pac mes de la quarta part del (no se ve bien)
screx, en dit libre en cartes 182. en la segona pagina,
comensa primo ordena, es aqui matex que puga tenir cascu de se
vida apres Obit de la Muller.

SAIG.


Si
algun Saig fara Onta, o Desonor, a alguna persona sens
manament de Iutge perda Loffici, e sia punit a conaguda del
Iutge, es en libre den Sant Pera en 138. cartes en la 
segona
pagina, comensa. Encareus atorgam.


Que
Testimoni de Saig valgue tant com de vna persona excepta citacions,
&c. es en dit libre en cartes 139. en la primera pagina en lo
principi.


Que
tot Saig qui menys preura algu, o altre exces fara perda
Loffici, e sia punit, es en dit libre en cartes 192. en la segona
pagina.


SCRIPTVRES.


Scriptures
mireu en la dictio cartes.



SERVITVT,
O SOLDADE.


Seruitut,
o Soldada, en dictio Domestichs.


SOBRECEHIMENT.


Lo
Sobrecehiment en les quitacions de Barcelona fins totes les pensions
sian pagades, es en libre den Sant Pera en cartes 157. en la primera
pagina, comensa Alfonsus Dei 
gratia.


Sobreseiment
de les fustes strangeres que no hi puxen carregar mercaderies, es en
lo dit libre en cartes 167. en la segona pagina, comensa. Alfonsus.


Revocacio
del Sobrecehiment de la Part Forana en lo dit libre, es en cartes
158. en la primera pagina, comensa. Alfonsus.


Si
algu sera agreujat de Manament Real, e volra haver (havsr)
recors al dit Señyor Rey que sia sobresegut per la cort, es en dit
libre den Rossello en cartes 50. en la segona pagina, comensa. Encare
atorgam.


Asso
matex mireu en la dictio franqueses, quasi en lo principi de Aquella.


Que
en les causes qui ixen del Regne causa Recognoscendi sia
sobresegut per 4. mesos, es en libre den Rossello en cartes 454.
comensa. Martinus.


SVBHASTAR.


Algu
pot assignar a subhastar la Possessio per spay de 4.
mesos, si donchs no hi era Renunciat, en libre den Sant Pera en
cartes 31. en I. columna, comensa. Item de consuetudine.

SECA.


Provisio
Real sobre los 22. sous de la seca, es en libre den Sant Pera
en cartes 179. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.


Sobre
los Officials de la Seca, e Obrers par la franquesa en dit
lib. car. 179. en la 1. pagi. comensa. Ioannes Dei gra.


Privilegi
de la Seca del Rey en Ioan copios, es en libre den Sant Pera en
cartes 182. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.
Gentil
Home, Civtada, o Mercader no poden esser de la Seca, sino homens que
acustumen viure de llur treball, es en lo proximo dit privilegi, e en
la dita carta.


E
de la materia de la Seca mireu diffusament en la dictio Monaders.


SERVISI
FET AL SENYOR REY.


Per
servicis fets al Señyor Rey nos fasa ne puga esser fet en
periuy de les franqueses, es en libre den Rossello en cartes 131 en
la segona pagina, comensa. sapien tots. Laltra comensa
aximatex.
SYNDICH DE LA VNIVERCITAT, E SYNDICHS DE LA PART
FORANA.
Los Syndichs deuhen contar, e setisfer lo que toca a la
Part Forana als Magnifichs Iurats, es en libre den Rossello en cartes
260. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.
La Potestat del
Syndich de la Vniversitat que te fer, ne que pot fer, es en libre de
Capitols de corts Generals en la Pragmatica de Mosen Huc de
Anglessola en cartes 106. en la primera pagina, comensa. Item
statuim.
De Syndichs, o Missatgers que no puscan esser impedits
per lo governador, y del Salari llur, mireu amunt en la dictio
Missatger, es en libre den Sant Pera en cartes 130. 2. pagina,
comensa. Petrus.



SCRIVA
DE COMPTES.


Que
lo Scriva que era Elet als Oydors de comptes fos admes per Arnau
burgues, es en libre den Rossello en cartes 262. I. pagina, comensa.
Petrus Dei gracia.


SCRIVA
DE CONSOLAT.


La
Eleccio de Scriva de Consolat se deu fer la Nit, o Vigilia de
Sant Ioan Baptista, es en libre den Rossello en cartes 343. e
en la seguent carta se fa mensio de la electio del dit Scriua en la
primera pagina, comensa. Petrus.


Asso
matex en dit libre den Rossello en cartes 348. I. pagina, comensa.
Petrus.


SOT
CEQVIERS.


Lo
Offici dels Sotsequiers pertany als magnifichs Iurats del
Regne, es en libre den Rossello en cartes 358. 2. pagina comensa.
Petrus Dei gratia.


SOBREPOSATS
DELS OFFICIS.


Los
Sobreposats dels Officis de Mallorques se poden congragar en
temps ab les persones de llur Offici. es en libre den Rossello en
cartes 421. en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.


SINDICATS
O PROCVRATORIS.


Que
nos facen Congregacions, Syndicats, o Procuratoris, es en libre den
Rossello en cartes 442. segona pagina, comensa. Martinus.


SPLETS.


Miren
en dictio Fruits.


STVDI
GENERAL.


Que
los Iurats de Mallorques pugan tenir Studi General de totes Arts, y
Sciencies ab tots los Privilegis Generals, y perticulars que
te lo Studi General de Leyda, (lo que conocemos por
universidad; no es lo mismo que la universidad que sale hasta ahora,
que es “el pueblo, una ciudad”
) es en libre den Sant Pera en
cartes 102. en la primera pagina comensa. Nos Ferdinandus.


Salari
no es digut per causes no finides, o acordades Carta Real dat
en Sant Llorens a 26. Iuriol 1614. folio 44. pagina segona del libre
de cartes Reals ab cuberta de fust.


Sentencia
no sia feta, en les liquidacions, ibid.


Sindichs
en quina forma se han de embiar a la Cort Carta Real dat. en
Madrid a 5. 8bre 1625.


Sindichs
que el Regne elegeix no poden esser impedits per lo
Señyor
Virrei, en Rossello nou folio 177.


Sindichs
ques fan per demanar remeis per algunes. oppressions del Señor
Virrey no se lihan de communicar las instructions
en libre de pragmaticas, y cartes Reals folio 14.


pagina
segona.


Sedas
nos poden treura del Regne, sino torsudes, o
texides en dit libre folio 22.


Substituts
de Officials Reals se han de fer de consentiment del Señor Virrey, y
de Vniversals dels Magnifichs dels Iurats en libre de regiments de
sach, y de sort folio 44. dagina 2. cap. 15.


Sentencia
de se Santedad que los Benificis Ecclesiastichs
no poden ser conferits a Estrañys sino a naturals del
Regne
en libre de Pragmaticas, y Cartes Reals folio
105.


Salaris
nos deuhen al Señyor Virrey, y Regent per la
Vniversitat en libre den Abello folio 93. pagina segona en la quarta
columna.


Studi
General, y sos privilegis se troban manuscrits
autentices en lo extraordinari de 1607. folio 26.
primae computacionis.


Sequia
de la Ciutat, y Iurisdictio del sequier en libre den
Rossello nou folio 310. & seqq.

Sumari, N.

NAVFRAIG.


No
sera Naufraig algu
en neguna part de la Illa de Mallorques: axiu dispon la
franquesa primera en libre den den Sant Pera en la primera
carta en la primera columne circa lo fi de aquella.


NOTARIS
NOTTES.


De
Notaris se fa mensio, y del Offici de aquell en la primera franquesa
en libre den Sant Pera en la primera carta a la fi de aquella.


Negun
Clerga in sacris pot esser Notari, es en dit libre en la
quarta carta en la primera columna, comensa Noverint Vniversi.


Negu
pot esser Notari sino ha 25. Añys e Exeminat, es en
dit lloch.


Que
les Notes dels Notaris no pugan esser preses ni regonegudes per nigu,
ni menos emparades, es en libre den Aballo en cartes
21. comensa. Nos Ioannes Dei gratia, &c. en la 15 columna.


Que
los Notaris en les corts hon Scriven no procuren ni Advoquen, es en
libre den Abello en cartes 95. en la primera pagina, comensa. Iacobus
Dei gratia.


Notaris
son tinguts a intimar Protest al S. Virrey, Regent, Procurador Real,
Auditos de la Rotta, (Audiencia Real) &c. es
en libre den Abello en cartes 219. comensa. Nos Philippus.


Que
los Notaris han a demenar los salaris dels Testaments dins cert tems
es en dit libre en Cartes 93. an la 3. columna, comensa. Com
molts Notaris.


Que
los Notaris per Autoritat Real han esser Exeminats per lo Veguer, es
en dit libre en cartes 130 en la primera pagina, comensa Nos Petrus.


Que
qualsevol dels Notaris no sia prohibit de presentar requesta (salta
página, tar
) Requestes al Governador, es en dit libre en cartes
130 en la 2. pagina, comensa Petrus Dei gratia.


Qui
Acusará algun Notari de fals se hage scriure perseguidor, e sia
tingut a pena de talio, es en dit libre en cartes 136. en la
segona pagina, comensa la franquese. Nos Ioannes.


Que
los Notaris sian fets segons franqueses, es en dit libre en cartes
138 segona pagina.


Notaris
no paguen res en dit lloch.


Que
Notaris requests fassen protestacions, es en dit libre en cartes 142.
en lo principi, comensa. Namfos.


Asso
matex, es en libre den Rossello en cartes 171. en la segona pagina.


Notaris
quant fan instruments e anomenen Moneda no digan sino,
Re. Ma. Mi. es en libre den Rossello en cartes 80. an la
primera pagina, comensa la franquesa. Sapien Tuyt exceptats certs
casos en dita franquese expressats.


Los
Notaris quant per los Officials los sera demanat consell entrevenint
com a promens en les causes hagen entrevenir en aquelles, sens algun
salari. Asso dispon la franquesa en libre den Rossello en cartes 238.
en la 2. pagina, comensa Petrus Dei graria.


Los
Notaris de Mallorques (se lee Mallorqnes, típico error
tipográfico n u
) no portants corona, o no constituits en ordens
no sian compresos en la ordinario feta de no portar corona, es en
libre den Rossello en cartes 250. en la (a invertida) segona
pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Los
Notaris Scriptors de les corts sien tinguts servar los capitols de
les Corts Generals fets sobre los Registres, es en libre den Rossello
en cartes 284. en la Primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Los
Notaris poden rebre qualsevolls protestacions e Instrumens,
es en libre den Rossello en cartes 428. en la segona pagina, comensa.
Martinus.


Si
questio sera de Nottes perdudes en lo Diluns ques
procehesca segons forma de la franquesa present (se lee
preseut
) Martinus, es en libre den Rossello en cartes 430.
primera pagina.
Borts no poden esser Notaris, es en libre
den Rossello en cartes 433. en la segona pagina, comensa. Martinus
Dei gratia.


Que
los Notaris entren per Marcaders, es en la Pragmatica de
Monsen Huc de Anglesola en cartes 90. segona pagina, e perso
com en lo capitol tercer.


Lo
Notari, e Scriva de la Vniversitat te a fer tots los Actes de
aquella, es en libre de Corts Generals en cartes 105. en la primera
pagina, comensa. Item provehim es capitol en dita pragmatica.


Lo
Notari de la Vniversitat, es tingut lliurar totes les scriptures de
aquella al successor sens premi algu, es en la Pragmatica de Monsen
Huc de Anglesola en cartes 105. en


la
segona pagina a la fi de aquella, comensa. Item statuim en libre de
capitols de corts Generals.


Lo
Notari, e Scriva dels Clavaris ha de esser elegit per los Magnifichs
Iurats, e ableniplacit (ab beniplacit) de aquells, es
en la Pragmatica de Mousen Huc de Anglesola Registrade en
libre de capitols de Corts Generals folio 110. comensa. Item com la
Revocacio, &c. en lo matex libre en la concessio de nou Regiment
(se lee Rrgiment) de Sort, e de Sach per lo Rey
Alfonso
folio 152. comensa lo capitol. Item com lo Offici de
Scriva dels comptes de Clavaris, &c.




NVNO
SANS.


Tots
los qui possehexen Honors, Possessions, e Terres, e altres drets per
Nuno Sans, es confirmat per lo Señor Rey que be
possehexen en libre den Sant Pera en la 8. carta en la tercera
columna, comensa. Noverint Vniversi la 2.


Asso
matex, es en libre den Rossello en cartes 57. en la segona pagina,
comensa Sapien Tuyt.

NAVILIS,
E DETENIMENT DE AQVELLS.


Que
puxa esser prestat, a Navilis, appar en libre den Sant Pera en cartes
85. en la segona columna, comensa. Martinus Dei gratia.


Los
Detenimens de Nauilis nos fassen sino per lo Governador, o son Lloch
Tinent, Procurador Real, e Balle de Mallorques ensemps: e no per hun,
o dos de aquells, es en


libre
den Rossello en 428. cartes en la primera pagina, comensa. Nos
Marrinus.


Ques
pusca carregar en Navilis, o Vaxells de Castellans
mercaderies, es eu libre den Rossello en cartes 547. 2.
pagina, comensa. Martinus.


Notaris
no pot esser Bort, en Rossello nou folio 395. (Esto está más
arriba: NOTARIS NOTTES. Parece que no concuerda con este apartado,
dictio: Navilis.
)


Notari
per son Examen han de tenir 25. Añys cumplits: en Sant Pera folio
4. columna primera.


Notes
no poden esser regonegudes ni preses p ningu ni menys emparades en
libre den Abello folio 21.


Notaris
son tinguts Intimar protests al Señor Viarey, Regent, y
Procurador Real, y oidors de la Rota en dit libre folio 219.


Notaris
per auctoritat Real se han de Examinar devant del Vaguer en libre den
Sant Pera folio 130.


Notari
no pot esser Procurador en causa ahont sera el Plet
sobre Testament, o Acta que aquell haura rabut: folio 67. del
llibre den Abello.


Notaris
se han de crear devant el Veguer, y Rectors y que se observe
lo Privilegi qui axi ho disposa, Carta Real dat. en el bosch
de Segovia a I. Iuny 1592. en libre de Cartes Reals de cuberta de
fust folio 8. altre dat. en Madrid a 29. mars 1653. folio 121. pagina
2.


Nigu
pot escusarse de regir lo offici en que ha sorteat
Carta Real dat. en Madrit a 21 Agost 1636. en libre de cartes Reals
de cuberta de fust folio 96. pagina segona tambe


es
folio 198 del libre de cartes reals ab cuberta de plegami.


Naturals
o Habitadors de Mallorques y ses Illes no son tinguts
per estrangers de Cataluña folio 31. del libre de Corts
Generals en les Corts de Monsó Any 1375.


Nigu
sia tret a Pledetiar fora del Regne capitol 14 de les corts de
1380. en libre de Corts Generals.


Nigu
qui no haje estudiat dret en Escoles aprovades no puga menar mes de
vn plet, ni esser admes a Advocar capitol 35. de les corts de 1380.
en libre de corts generals.


Notaris
no poden recusar presentar Peticions dels Iurats a los Señyors
Virreys, y tocar Actes de les presentacions Carta Real dat en
Valledolit a 8. 9bre. 1558. folio 5. del libre 
de
cartes Reals ab cuberta de Plegami. Altre dade en Madrid a 21.
Dezembra 1574. folio 19. del dit libre y la carta seguent.

Sumari, P.

PORYO
de Plasa
mira la Capitulacio y concordia entre la present
Vniversitat, y los Obrers de Santa Eulalia, es en lo extraordinari de
Raphel Mora a 29 Mars 1547.


PORT,
PES.


Que
haiam Port, e Pes, nos atorga lo Rey Namfos, es en libre den
Sant Pera
en cartes 137. en la primera pagina, comensa. Encara
atorgam.


PROCVRADOR
REAL.


Que
lo Procurador Real no sentremeta de alguna cosa, qui pertanga
al Offici de Balle, e Veguer, es en libre den Rossello en cartes 172.
1. pagina. Namfos.


Que
lo Procurador Real, e vn Iurat sien Iutges dels Salaris Immoderats:
en libre den Rossello en cartes 112. en la primera pagina, comensa.
Nalfonso per la gracia de Deu.


La
Pragmatica de Mosen Huc de Anglesola sobre lo Regiment, en libre de
Corts Generals, cartes 89.


Lo
Procuredor Real de qviça, e Menorca son sots protectio
del Procurador Real de Mallorques e han haver Recors a ell, e de
aquell al Señor Rey, es en libre den Rossello en cartes 172. en la
segona pagina, comensa. Namfos.


Lo
Procurador Real es tingut exir del Regne per donar comptes al
Mestre Racional del Señor Rey, es en libre den Rossello en cartes
304. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


PESCAR,
PESCADORS, PEXOS.


Cada
vn pot Pescar liberament en la Mar, consta en libre den Sant Pera en
la primera franquesa en la primera carta en lo principi, comensa.
Noverint Vniversi.


Los
Pexos freschs
e salats quis pescan
en la Illa de Mallorques no sian trets fora aquella, es
en libre den Rossello en cartes 369. en la primera pagina, comensa.
Ioannes.


PACIFICAR
MALEFICIS.


Que
totes les coses malfetes se puscan Pacificar per bons
homens e diffinir abans que sia feta clamor a la Cort segons
dispon la franquesa, en libre den Sant Pera I. carta 
2.
columna
sirca la fi.


Asso
matex dispon la franquesa en dit libre en la segona carta en la
primera columna, comensa. In Xpi. nomine. circa la fi de dita
columna.


De
Pacificar Maleficis parla la franquesa en dit libre en cartes 93. en
la 4. columna. Petrus Dei gratia.


De
Pacificar Maleficis de Morts fetes per los catius ad invicem, es en
dit libre en cartes 110. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei
gratia.


Los
Maleficis se poden pacificar, ans que sia feta clamor a la Cort, e
parla dels Esclaus, es en libre den Rossello en cartes 299. 2. pagina
comensa. Petrus.


PROVISIO
REAL SOBRE LES MITGES CREVS
de Sant Ioan.


En
libre den Rossello en cartes 436. es la dita Provisio Real, y lo Acte
seu lo llur conservador Renunciant a la causa se aportava.


PRES.


Si
algu sera Pres per algun crim; no sia absolt sens fermansa de star
adret, es en la primera franquesa en libre den Sant Pera en la
primera carta circa lo fi de aquella.


Si
algu sera Pres per Malefici ha esser sentenciat dins 30. dies mireu
en dictio maleficis, e sino sera Iutiat sia dat a Manleuta.


Si
algu sera pres, te donar fermansa de la persona mireu en dictio
fermansa.


Pres
per deutes tant de la Vniversitat, com alias, se fa semblant
provisio de aquell que es fa contra los presos per Fiscals, es
en libre den Rossello en cartes 252. primera pagina, comensa. Nos
Petrus.


PACTA
DE QVOTA PARTE.


Que
negun Advocat no puga haver part de la questio que defensara, es en
libre den Sant Pera en la quarta carta en la primera columna,
comensa. Noverint Vniversi.

PORTVPI.
(Portopi, Porto Pi, Portopí)


Lo
dret de Portupi, e de la Cadena, es donat als Iurats es
en libre den Sant Pera en la quarta carta en la segona columna,
comensa Noverint Vniversi quod Nos Iacobvs.


PROTESTAR.


En
libre den Rossello en cartes 174. en la segona pagina y ha
Privilegi ques puga protestar al Governador, comensa. Petrus Dei
gracia.


Vide
altre Privilegi en libre den Abello folio 110. pagina segona,
comensa. Nalfonso per la Gracia de Deu, &c.


En
dit libre den Abello en cartes 219. en la segona pagina es que
qualsevol Notari request a de presentar protests tant al
Señyor Virrey com a altres Officials en cert (cett) modo,
comensa. Philippus, &c.


POSSEHIDOR
O PRESCRIPCIO.


Qui
Possehex ab bona fe e Iust titol, cases, o possessions per 10. Añys,
es feta de aquelltal é prescrita ab certes condicions, es en
libre den Sant Pera en la 5. carta en la 
primera
columna, comensa. Noverint
Vniversii.


Que
lo posseidor pacifich per 10. Añys ab Iust titol encara que li
mancan instruments no li pot esser feta demanda per lo Señor
Rey, e altres Officials, mireu en libre den Rossello en cartes 166.
en la primera pagina, comensa. Sapien Tuyt.



PLASSA, PLASSA DEL MOLL.


De
Plases parla la franquesa. Noverint Vniversi eu libre
den Sant Pera en 14. cartes en la tercera columna.


Que
la plasse del Moll, o Ribera sia de la Vniversitad es
en libre den Rossello en cartes 51. en la segona pagina, comansa.
Sapien Tots.


De
quatre plases fora lo Mur de la Civtat fa mensio la franquesa,
en libre den Rossello en cartes 86. comensa. Sapien Tuyt. Y en libre
nou den Rossello en cartes 32. en la segona pagina.


PES
DE LA FARINA.


Parla
la franquesa del dit pes, a 21. carta del libre den Sant Pera en la
segona columna e en 119. cartes en libre den Rossello en la primera
pagina e en la carta seguent.


PROCVRADOR
FISCAL.


Del
que lo Procurador Fiscal te a fer, e es obligat, es en libre den Sant
Pera a 17. cartes en la primera columna Pateat vniversis.


Lo
Procurador Fiscal no pot procurar, sino les causes Fiscals, es en los
11. 12. capitols de Leyda en dit libre en cartes 95.


Que
lo Procurador Fiscal no puxa appellar de les Sentensies (salto
de página tencies) 
absolutories
en les Causes Criminals en les Civils, se pot appellar, es en dit
libre en cartes 98. en la tercera columna. Nos Ioannes.


Lo
Procurador Fiscal no se appell de les Sentencies sino ab
concell del Advocat Fiscal, es en libre den Rossello en cartes 207.
en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Lo
Procurador Fiscal ha esser pagat dels drets Reals, es en libre den
Rossello en cartes 208. en la segona pagina es tingut procurar les
persones miserables.


Lo
Procurador e Advocat Fiscal sens algun Salari, sien tinguts fer part
en los fets Criminals, es en libre den Rossello en cartes 237. en la
segona pagina, comensa. Petrus dei gratia.


Lo
Procurador Fiscal no pot procurar sino en les causes Fiscals, es en
libre den Rossello en cartes 499. en la primera pagina, comensa en
Nom de Deu sia.


Asso
matex en libre den Sant Pera a 83. cartes en la tercera columna.


PARIATGE.


De
Pariatge se fa mansio a 30. cartes del libre den S.
Pera en la primera columna, comensa. Hoc est translatum, en la 2. 3.
e 4. columna se fa en dits llochs, mensio del Pariage del
Bisbe de Barcelona.


La
Confirmacio del Pariage, es en libre den Rossello en cartes
150. en la segona pagina, comensa. Sapien tots, y en libre nou en
cartes 98.


PARAYRES.


Ordinacions,
e capitols de Parayres que sian Servats, axiu dispon la franquesa, en
libre den Sant Pera en 82. cartes en la quarta columna, comensa. En
nom de Deu sia.

PENA
DE QVINT.


De
Pena de quint parla la franquesa en libre den Sant Pera en
cartes 83. en la tercera columna, comensa. En Nom de Deu sia.


De
Pena del Quint parla lo 19. capitol de Leyda en dit libre a
96. cartes en la tercera columna.


Penas
se han de applicar la terse part als murs de la Ciutat, es en
libre den Sant Pera en cartes 121. comensa. Sancius Dei gratia.


PLETS.


Mireu
en Dictio Questions (se lee Qnestions).


PAGESOS,
PART FORANA.


Si
lo Pages se fará Ciutadá hage de estar en casa sua en Ciutat al
menys tres mesos lañy, es en libre den Sant Pera en 94. cartes en la
3. columna. Item que com alguns.


Asso
matex en libre den Rossello en cartes 240. en le segona
pagina, comensa. Nos Petrus.


Asso
matex en vn capitol de Corts Generals en 43. capitols.


Lo
privilegi atorgat a la part Forana sobre lo Bestiar e Vitualles de
aquella ques hagen aportar en la Ciutat, es en libre den Rossello en
cartes 253. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Los
Pagessos han de pagar la mitat del sou pagat a les gents
darmes, e aximatex la mitat daso que per los Embaxadors es
estat dat, a la galera den Iuan Bertran: parlen les les
provisions Reals en dit libre den Sant Pera en cartes 155. en la I.
pagina, comensa. Alfonsus.


Que
los Pagesos, e altres habitadors en la part forana quant seran citats
per lo Concell, o en altre manera ab llur familia acompañyant los
aportar armes qualsevulla, sens Incorriment de pena alguna, es en
libre den Rossello en cartes 240. en la primera pagina, comensa. Nos
Petrus.


Lo
Pages pot esser convingut devant aquell Iutge en la cort del qual se
sera obligat, posat no hage renunciat a son for, en libre den
Sant pera en cartes 32. en la segona columna, comensa. Item si
aliquis forensis.


Lo
Pages obligat ab contracte celebrat en la Ciutat pot alli esser
emparat si sera en aquella atrobat e pot esser devant lo Balle
de la Ciutat conuengut, in libro den Sant Pera en cartes 31. en
segona columna, comensa. Item q aliguis forensis.


Lo
Esclau, o Bestia de Pages obligat pot esser emparada en la Ciutat si
empero hi sera lo Señyor altrament no, les altres coses poden esser
emparades en absencia del Señor


in
predicto loco, comensa. Item si aliquis forensis.


Lo
Pages obligat no pot esser emparat en Ciutat si hi sera per negosis
de la Parroquia; in dicto loco, comensa. Item si aliquis forensis,


PROCVRADORS.


Del
salari dels Procuradors aquell se te demenar ans de la publicacio de
Sentencia si dons nols es promes en carta en lo 9. capitol de Leyda
en libre den Sant Pera en cartes 95.


Procurador
qui no han hoit dret no pot procurar mes de vna
Causa, es en lo 14. capitol de Leida en lo dit libre en cartes
95.


Asso
matex en libre den Rossello en cartes 75. en la segona pagina,
comensa. En Iaume.


Lo
Procurador del Absent de la Illa, es tingut a les despeses in libro
den Sant Pera en cartes 31. en segona columna, comensa. Item si
aliquis.




PROVISIONS,
PROVISIONS REALS.


Que
totes les provisions Impetrades per la Vniversitat en favor del dit
Regne haudes per privilegis, e per Actes de Corts Generals, es en lo
31. capitol de Leyda en 96. cartes en la quarta columno den
Sant Pera.


Les
Provisions Reals la primera en data sia obeida e laltra apres sin ha,
no: si donchs de la primera no feya mensio, es en libre den Rossello
en cartes 341. en la segona pagina, comensa. Martinus. E de
Provisions Reals mira la franquesa en dit Rossello en cartes 340. en
la primera pagina, comensa. Nos Ioannes. E en la seguent, comensa.
Nos 
Martinus.



POSSESSIONS ALODIALS,
REALS, E ALTRES.


No
sian transportades les Possessions Alodials en mans Episcopals e
mortes: segons dispon la franquesa en libre den Sant Pera en cartes
125. en la segona pagina, comensa. Iacobus Dei gratia.


De
les Possessions que paguen axi com han acustumat en despeses, es en
libre den Sant Pera en cartes 138. en la primera pagina.


PROMENS.


Que
los Iuys no muden los promens en libre den S. Pera en cartes 127. en
la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Que
en les Questions de Balle, e Veguer entrevengan Promens, en
libre de Rossello en cartes 50. en la primera pagina, comensa.
Atorgam encara.


En
les questions han entrevenir Promens: mireu en la dictio, questions e
en la dictio Official e Officials e en la dictio Comissaris Reals.


Que
Promens entrevengven en les Sentensies dels Ordinaris, e Delegats, es
en libre dels capitols de Corts Generals en cartas 68. primera pagina
capitol 17.


PERORROSCENTIA.


De
Perorroscencia parla la franquesa en libre den Sant Pera en
cartes 146. en la primera pagina, comensa. Nos Alfonsus (Alfons9).


PARROQVIES.


Les
Parroquies han benefici de restitucio In Intregum (Integrum)
com los menors, es en libre den Sant Pera en cartes 166. en la
primera pagina, comensa. Nos Ioannes.


Les
Parroquies han tacita hipoteca, es en lo matex lloch.


PES
DEL CARBO.


Del
Pes del Carbo parla la franquesa en libre den S. Pera en cartes 181.
en la primera pagina, comensa. Ioannes.


PLASA
DE SANT ANDREV, E DE CORT.


Que
en la Plasa de Sant Andreu se venen algunes coses, mireu en
libre den Rossello en cartes 76. en la segona pagina, comensa en
Iaume.


Del
lloch del Execudor, mira la dictio Execudor.


PASTADOR,
PASTAR.


De
Pastadors, e Bescuyters se parla en libre den Rossello en
cartes 170. y en libre nou en cartes 121. en la segona pagina.
comensa. Namfos.


Que
en Mallorques nos pugan Pastar Pans Privilegiats, revocant totes les
concessions altres sobre asso fetes es en libre den Rossello en
cartes 393. en la segona pagina, 
comensa.
Nos Ioannes.


PES,
E MESVRATGE.


La
Crida com los habitadors son franchs de pes e mesuratge, es en
libre den Rossello en cartes 215. en la segona pagina, comensa. Post
hec veró.


PROCVRADOR
DE POBRES DE CHRIST.


Lo
Procurador de Pobres de Christ es tingut procurar les miserables
presones sens Salari de aquelles, e sia pagat dels drets
Reals, es en libre den Rossello en cartes 269. segona pagina, comensa
Petrus Dei gratia.


De
asso matex parla lo libre den Rossello en cartes 311. en la segona
pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.


PROCES.


Si
lo Proces tot es haut per libell, mira la dictio
demanda.


POSADES.


En
la Illa de Mallorques no poden esser forsats de posades, ni
hostalatge, &c. a curials, en libre den Rossello nou en
cartes 381. en la quarta columna, comensa. Pateat Vniversis.


Prohibicio
de treure vitualles ço es forment, y altres coses trobaras en lo
libre extraordinari del Añy M.D.XXIIII. sots a 15. de luny. Y asso
matex en lo libre del Mostassaf a 80. cartes en lo libre quete
lo Mostassaf.


Pragmatica
de mosen Huc de Anglesala sobre el Regiment de Iurats,
y concellers del Regne folio 25. del libre den Abello.


Pragmatica
de mosen Huc de Anglesola sobre la abreviacio dels Plets, y Advocats,
y Iutjes, y Notaris folia 31. pagina segona del libre den
Abello.


Provisio
Real contra franqueses sia nulla folio 135. pagina segona del libre
den Abello.


Provisions
Reals que no venen en forma de Cancilleria nos deuhen posar en
execucio libre de Sant Pera fol. 208.


Policia
se imposa ab decret presidal de 10. Maig 1625. libre de
decrets folio 124. per determinacio de concell a 5. Maig 1625.


Processos
contra ausents uide libre de Determinacio de Concells de 1624. ad
26 fet a 2. 8bre. 1625.


Pendencia,
o malifici se pot apagar antes de dar clam a la Cort en
Rossello nou folio 257.


Privilegi
del Regiment conpren la Ciutat, y part forana en libre den
Abello folio 60. pagina segona.


Privilegi,
y Llibertats del Regne foren confirmats cap. 92. de les corts
de Monso
de 1375. en libre de Corts Generals.


Procurador
Real tenga la Cadana de Portopi condreta tant en
Hyvern, com en Estiu: capitol 49. de les Corts de 1380. en
libre de Corts Generals.


Policia,
y conexer de ella, toca a la Ciutad Carta Real dat en Çaragosa a 4.
9bre 1643. folio 130. del libre de Cartes Reals ab cuberta de fust.


Plets
entre Militars se Notifican de tres en tres dies Carta Real dat en
Madrid a 2. 9bre. 1629. folio 156. del libre de Cartes Reals ab
cuberta de fust.


Pares
ni Sogres Iutjes de la Real Audiencia no poden esser Reladors, en
causes en que sos Fills, o Gendres son Advocats, y si habitan
tots en vna casa tampoch no poden votar en ellas; Carta
Real dat en Madrid a 30. Iuriol 1658. folio 164. del libre de Cartes
Reals ab cuberta de fust.


Part
Forana no deu pagar gastos de perseguir, salaris ni Dietas de
Ministres, ni deu exir a rebre fora les viles a los Iutjes de
Cort: Carta Real dat en Madrid a 10. 9bre 1650.


folio
167. pagina segona del libre de Cartes Reals ab cubertes de fust.


Proceir
de fet en cosas Criminals no deuhen los SS. Virreys Carta Real
dada en Madrid a 29. Mayg 1653. folio 123. pagina segona del
libre de Cartes Reals ab cuberta de fust.


Peticions
dels Magnifichs Iurats no poden dexar de admetrelas los Señors
Virreys: Carta Real dat en Valladolid a 8. 9bre. 1558. folio 5. del
libre de Cartes Reals de cuberta de plegami. Altre dada en Madrid a
21. Dezembre 1574. folio 19. de dit libre.


Peticions
firmades de sola la part, se han de admetre en causes de Suspites:
(los : estaban después de Carta) Carta Real dat en lisbon
(Lisboa) a 19. 8bre. 1581. folio 31. del libre de Cartes Reals
ab cuberta de plegami.


Privilegis
del Execudor, y Consols del Mar sien guardats Carta Real dat en
Madrid a 16. luñi 1627. folio 157. del Libre de Cartes Reals
ab cuberta de plegami.