CORRECCIONS FETES SOBRE LES DEMVNT DITES NOVAS ORDINACIONS,

CORRECCIONS

FETES
SOBRE

LES
DEMVNT DITES

NOVAS
ORDINACIONS, E CAPITOLS

DE
AQVELLES VVLGO DITES DE

MOSSEN
BERENGVER VNIZ.

LA
CRIDA

Ara
hoyats, que notifique, y mana: lo molt
Honor. Mossen Berenguer Dolms Caualler Conseller, e camerlench, del
molt alt Señor Rey e Gouernador del Regne de Mallorca, a tot hom
generalment de qualseuol lley, condicio, ó estament sia: que
com sobre las Ordinacions, de abreuiacio de plets, per raho de
cert priuilegi per lo molt alt Señor Rey, a la Vniuersitat de
Mallorca atorgades, e per los llochs acostumats de la present Ciutat
de Mallorca publicades a 28 del mes de Setembre del Añy
1439. Sia estade apres, per lo dit molt
alt Señor Rey, nouellament, sobre las dites
Ordinacions e Capitols feta ab sa Carta Real en
son Segell comu pendent segellada. Dat en la Ciutat de
Deança. a 24. del mes de Abril proppassat. La correctio
del tenor seguent.

NOS
ALFONSO per la gracia de Deu, Rey de Arago, de Sicilia deça,
é della Far, de Valencia, de Vngria, de Hierusalem, de Mallorca, de
Serdeña y de Corsega: Compte de Barcelona, Duch de Atenes, é de
Neopatria, é encare Compte, de Rosello, é de
Sardañya.

Lo
Diuinal adiutori humilment inuocat. Com experiencia la qual es mare d
totes coses; haye monstrat, les Ordinacions dels plets,
ordenades, e obtingudes lo Añy passat, del molt alt Señor
Rey per la Vniuersitat de la present Ciutat, é Regne de Mallorca
a supplicacio dels Honor. Mossen Berenguer Vniz, Caualler, Francesch
Axaló, Caualler, é Antoni Oliuas, Embaxadors, per la dita
Vniuersitat al dit molt alt Señor Rey tremesos, esser per la mayor
part impraticables, e de moltes de aquellas esser
seguits molts, é diuersos abusos, é infinits plets entre los
habitadors del present Regne dañs, é inconuenients no
pochs. En tant, que esta vist, é es veu clarament las
dites Ordinacions, o moltes de aquelles en la forma, demuntdita que
fins asi, son estades enteses, e practicades esser molt
dañosas, é periudicials a la cosa publica, del dit Regne e
esser ocasio
de debats é de plets, é de fiançes, é desbarats,
als mals homens, é per ço
sia molt necessari, per abreuiar als dits abusos, dañys,
é inconueniens; les dites Ordinacions esser corregides,
esmenades, declarades, e en millor conmutades (cómutades).
Per tant

lo
Honor. Mossen Berenguer Dolms, Caualler, Conseller Camerlench del dit
molt alt Sr. Rey, é Gouernador del dit Regne de Mallorca: al qual
per lo dit molt alt Señor Rey es estat donat lloc é comissio
especial de aquestes coses hagut; en e sobre las dites coses
colloqui é deliberatio. Ab los Honorables Mossen Berenguer Vniz
Caualler; Iaume de Pachs, Guillem Benassar Ciutadans: Guillem Matheu,
Berenguer Genouard, Mercaders:
é Antoni Bastard Iurats lo Añy
present, de la present Ciutat, é Regne de Mallorca. E ab los Honor.
Sindichs de les pats (parts) foranes del dit Regne, als
quals Honor. Iurats, e quatre Sindichs, lo gran, é general Consell
del dit Regne ha comes lo present negoci: é donat ple poder de
aquestes coses segons apar, per determinacio per lo dit gran, é
General Consell feta, é continuada en los llibres de la
Vniuersitat: a (espacio no rellenado) del mes de Noembre
del Añy present de Consell é de voluntat dels Honor. Iurats
é Sindichs, e, Consell del Honorable Misser Barthomeu Alberti:
Doctor en quiscun (quisqú) dret

Lloctinent
de son Honorable Assessor, é dels Honor. Misser Iuan Berard, e
Gabriel de Veri, Aduocats de la Vniuersitat. Ha fetes, ordenades, e
statuides; en é sobre las dites Ordinacions, e quascun
Capitol de aquelles, les Corrections, declaracions, suplicacions, e
Ordinacions, seguents; en la forma e manera, quis seguex. Las
quals declaracions, corrections ordinacions, e supplicacions: lo dit
molt Honor. Gouernador prouehyex, e mana, esser ad vnguem
(a la ungla) tingudes, é observades, sots les penas en
aquelles contengudes. E aquelles esser ab veu, é crida publicades,
per los llochs acostumats de la dita (ladita, la-dita,
guión, salto de línea) Ciutat, e aquelles hauer efecte, e
lligar de continent que seran publicades, annullant, é
irritant expressament tots actes e procehyments en contrari feadors.
Manant, aquellas esser registrades en les Corts de la
Gouernacio, de la Ballia; é Vagueria de las
Viles del dit Regne, per ço, que alguna de aqlles no puguen
ingnorantia, allegar.

SOBRE
LO PRIMER CAPITOL.

PRIMERAMENT;
com lo dit Capitol primer de las dites Ordinacions segons
experiencia ha mostrat; esser impracticable, e quasi impossible
seruar aquell, segons se séria, é esser
molt damnos, e periudicial, especialment, als homens rustichs, e grocers; als quals, sils es inhibit, hauer, per no saber
rahonar llur fet, llur Iusticia: seria molt
preiudicade, vltra los dañs que sostendrien vaguant
de llurs afectes, e treballs, dels quals se han a sustentar,
per entendre en llurs plets, é questions: en les quals
hauenthy Procurador, nols calria axi vagar.

(no
los caldrie, caldríe; caler; caldre; no les haría falta así vagar)

PRIMO,
que lo dit Capitol, lo qual parle de questions, qui no sobrepuien
válua de docentes lliures: se haye seruar tant solament, en
questions no sobrepuiants, quantitat de sinquanta
lliures, en axi que aquelles, si fersa (ferse, fer se;
hacerse) podra, per vna altrecacio verbal finar se haye;
ohydes les parts. E si per vna altrecacio verbal, finar
nos poran, se hayan a menar extraordinariament, é de
pla, sens que no sia necessaria, en aquella oblacio de libell,
forma de dret, ni altres solemnitats, e assignacions acostumades,
sino aquelles, que al Iutge, Balle, ó Vaguer, deuant lo qual,
aquelles tals questions se menaran; sera vist fehedor.
Abreuiant aquelles, a son bon arbitre.

Item
totes las questions e causes, qui sobrepuiaran la dita
quantitat, é valua de sinquante lliures, se hayen a
menar, é proseguir ordinariament, segons las Ordinacions
antigues, fetes per lo Honorable Mossen Berenguer Vniz,
Caualler lleuors Regent la Gouernacio del dit Regne, ab los
Honorables Iurats del dit Regne las quals Ordinacions, se
hayen a seruar en tot, é per tot: sino en las coses, que
seran continuades a les presents, é seguents Ordinacions,
declaracions, é correccions. Exceptades empero, les causes dels
Censals morts, car en aquelles, de qualseuol
cantitat sien, no deu esser procehyt
ordinariament; ni segons las dites Ordinacions ans a
sola ostensio de la Carte del Censal, ha esser procehyt a
exacucio, contra lo principal debitor, o encarregador, ó
successor vniversal: segons forma del 16. Capit. de les dites
Ordinacions: al qual en alguna cosa no es feta
derogacio.

En
las questions empero hypotecades: se hayen a seruar las
dites Ordinacions antigues.

Item
que a quiscu sia licit, legut, & permes; fer
procurador, aquell, q voldrá, sols q no sia persona de dret
prohibida.

Sia
empero licit, é facultat del Iutge, si ly apparra:
oyr, é interrogar les parts principals tantes vegades com
volra.

DE
FORMA ASSVMENDORVM PROCERVM.

Item,
que en la assumptio dels promens, sia seruat lo 22.
Capitol de las Ordinacions, o Priuilegis impetrats de
la molt alta Reyna en la Vila de Monço:
a supplicacio dels Honor.

Mossen
Hugo de Sant Iuan, é Misser Marti Des Brull, llauos
Embaxadors del dit Regne: ço es: que: si ab duas las
parts, sen conuindra, sien llechs o Notaris: e que no puguen sino los
Notaris, pendre algun salari. E si las duas parts sen
conuindran de llechs o Notaris lo Iutge pugue aqlls pendre, que ben
vist li seran que sien Iuristes, Notaris, o llechs. Los quals
luristes hayen salari segons las Ordinacions antigues: no los llechs. E no
sia estat lo Iutge pendre dels anomenats per les parts: puys
aquellas no sen concorden. Ans pugue pendre de aquells
si volra, ó de altres a son arbitre.

SOBRE LO
SEGON CAPITOL:

SEGONAMENT,
com sobre lo segon Capitol de les dites Ordinacions segons la
practica e obseruança de aquell, se haien seguidas
moltas diceptacions, é controuersias e
prolixitats: segons experiencia ha mostrat, e singularment, per raho
de aquell, e del sise (sisé;
sexto; 6°) Capitol
de las dites Ordinacions, se han seguides grans questions, é
debats, las quals encare penjen, entre lo Señor vtil
de la Gouernecio; e lo Señor vtil de las primeras
appellacions, per tant lo sobredit segon é encara sobre lo
dit sise Capitol fa las declaracions seguents.

Primo
que las appellacions quis interposaran de las
sentencias, quis daran en les causes, é questions, qui
no sobrepuyaran valua, ó quantitat de sinquanta
lliures: hayen esser fetes, e interposades en escrits, ó de paraula:
deuant lo Iutge, ó Balle, qui haura dade la primera Sentencia
dins tres dies continuos.

Item,
que de les sentencias difinitiues, las quals se donaran
en les causes, ó questions que sobrepuiaran la dita quantitat; ó
valua de sinquanta lliures se pugue appellar dins deu
dies; segons ya ere ordenat.

QVAE
DICITVR SIMPLEX INTERLOQVVTORIA,

&
infra quatuor dies possit ab ea appellari

Item
que de las interloquutorias simples, é no absorbens
lo fet principals, se haye appellar dins tres dies continuos.
E de aquelles se pugue appellar vna vegada: e no mes. De les altres
interloquutorias, qui absorbiran, ó tocaran lo fet principal:
se pugue appellar, axi com de difinitiua. Declarant empero, que
sentencia la qual se done sobre excepcio peremptoria; si per aquella
sera declarat esser procehyt ad vlteriora, la excepcio no
obstant; ó aqlla reseruant en la diffinitiua: tal sentencia, es de
si (desi)
simple interloquutoria: é de aquella se haya appellat dins tres
dies. E si tal sentencia sera declarat, la excepcio obstar, e aquella
obstant; Audiencia esser denegade al demanant: tal sentencia
es dita obserbir lo negoci principal, é de aqlla, sia
llegut, appellarse dins deu dies, axi com de sentencia
diffinitiua.

Item:
que de les causes de appellacions, las quals se interposarán
de sentencias diffinitiuas: ó interloquutorias; en les
causes, ó questions no sobrepuxants quantitat, ó valua de
sinquanta lliures: E les causes de appellacions de
interloquutorias simples, é qualseuols altres questions, ó
causes promulgades. E las appellacions de Greuges o recorsos,
se hayen a manar extraordinariament, summariament, é de pla: sens
que no sia necessari assignar, a posar, y a prouar Greuges; ni
seruar altres solemnitats: sino tant quant al Iutge a son bon arbitre
sera vist fehador. En las causes de appellacions de sentencias
diffinitiuas, donades, ó donadores en les questions
sobrepuyants summa de sinquanta lliures: sia
procehit, segons las
antigues Ordinacions.

Item,
que totes las dites appellacions hayen esser presentades en la
Cort de la Gouernacio dins dos dies apres que seran
interposades. E lo appellant haye demenar e requirir
esser delegat Iutge si sera lloch a delegacio de paraula ó en
escrits, ó en la appellacio la qual encara com no sia delegat dins
los dos dies perso (per so, per ço)
no sia hagude per deserta. Empero las appellacions quis
interposaran en les parts foranes no sien enteses en la
present Ordinacio ni estatuts per lo dit terme.

Item
que en e sobre las dites causes de appellacions primeras;
de sentencias diffinitiuas, ó interloquutorias,
absorbints lo negoci principal de qualseuol quantitat sien, se
haye a delegar Iutge per lo Gouernador, ó Lloctinent de aquell; axi
com antiguament ere estat ordenat, é vsitat.

Item
com per los dits Capitols, sia estat ordenat: que las
appellacions dels ordinaris, se aguessen a presentar a la Cort
de la Gouernacio: é dels merits de aquella, hagues a conexer lo molt
Honor. Gouernador, an concell de son Honorable Assessor. E si cars
fos, ladita sentencia fos concordant ab la dita sentencia del
ordinari; volia la dita Ordinacio, de aqui auant nos
poguessen las parts appellar: volent la cosa raduyr a
vna mitjana via. Statuex lo molt Honor. Gouernador; que
qualseuulla apellacio interposada de sentencia del ordinari
sia delegat Iutge. E si cars sera la sentencia del delegat; sia
reuocatoria, ó; discrepant de la sentencia del ordinari lo
dit molt Honor. Gouernador iutgera sobre los merits de
aquella, ab concell de son Assessor, é aquella, o aquelles, ó part
de aquellas: las quals confirmaria: sia executada; e de
tal sentencia del Gouernador no sia licit appellar. E si cars sera
sentencia del delegat sera conforme ab la Sentencia del Ordinari: sia
encara facultat, al agrauiat, de appellar al dit Honor. Gouernador:
lo qual dels merits de aquella appellacio, haye a pronunciar ab
consell de son Assessor. E si cars sera; que confirmades les
precedents sentencias, com sien ya tres concordants:
nos puga mes hauant
alguna part appellar. E si per ventura: lo dit Honor. Gouernador, en
tot, ó en part, reuocará aquelles sentencias, o en alguna de
les sentencias demunt dites: Sia permes a la part agrauiade
appellarse; E dels merits de la appellacio; haya conexer lo
dit molt Honor. Gouernador ab concell de la sua Audiencia, ó de
quatre Iuristes, no sospitosos: ó de sinc, en cars de
discrepancia. Statuint, é ordenant, que en cars, e en temps, que
aquesta sentencia, se deura concordar, sien citats a la una hore
los Iutges, ó promens qui las Sentencias hauran
donades: é quiscu a part, don raho al dit molt Honor
(falta punto de abreviatura) Gouernador; e Iuristes de la sua
sentencia; é que lo ha induit a pronunciar axi: é de la dita raho
fasse memorial lo Escriua é apres en dret lo dit molt Honor
Gouernador, ab aquells que elegits haurá, ó ab sa Audiencia, a les
mes veus, don la sua sentencia, de la qual nos sia llegut a algu
appellar; los quals Iuristes entre tots no hayen sino vn salari.

Item
en las interloquutories, que absorbiran lo fet principal, sia
obseruat axi com de les diffinitiuas: en les altres no sia
llegut sino vna vegade appellar. E lo Gouernador delech la
primera appellatio; ab la altre conuengue ab
son Honorable Assessor.

SOBRE
LO TERCER, QVART, QVINT, E SIZE CAP.

SOBRE
lo Tercer, Quart, Qint, y Size, Capitol, no resta
fer altre declaracio, ó correctio, fins axi com de sus es
provehit, ço es que en totes las causes, e questions,
sobrepuiants la
dita valua, o quantitat de sinquanta lliures: axi en les primeras
instancias, com en les causes de appellacions: sien tingudes,
e seruades las dites antigues Ordinacions; olim appella
des novelles; é segons aquelles, se haye procehyt, é enentat
en tot é per tot, sino ço que en les presents Ordinacions, e
declaracions es expressament prouehyt, e ordenat sobre aquellas.

SOBRE
LO SETE CAPITOL.

Lo
Sete (seté; séptimo) Capitol de las dites
nouissimas Ordinacions, no affretura de alguna
correctio e declarecio com sia prou iust, é clar.

SOBRE
LO TERCER, E VVITE
CAPITOLS.

Item
com lo Tercer, é Vuite (vuité, 8°) Capitols de les
dites Ordinacions, sia dade potestat als Iutges, de donar
temps, é dilacio de pagar als deutors: é de aço se sien seguits
molt abusos: per esquiuar, é tolre aquells, com per disposicio de
dret lo temps donat a pagar aquell lo qual sens questio, confessa lo
deute demanat, sia ya statuhyt dels deu dies: Declara, é statuex,
que lo temps donador per los dits Iutges é Iutge, no pugue passar
tems de vn mes; com lo arbitre donat als dits Iutges per lo
dit Capitol haye esser arretglat, segons disposicions de dret,
é equitat: é seria molt dissonant de Iusticia é equitat: si mayor
temps de vn mes donaue, e arbitraue: é no seria vist seruar equitat,
ni procehyr segons bon arbitre: axi com requer lo dit Capitol. Empero
en los deutors de Censals, no han lloch los dits Capitols: car en
aquells, se ha de fer execucio prompta, a sola ostensio del contracte
del Censal, segons lo 16. Capitol, de las dites nouelles Ordinacions.
E los Iutges no han facultat, nils es permes en alguna manera
dar temps, ó dilació de pagar als deutors de Censals.

SOBRE
LO NOVE CAPITOL.

Com;
en la manera, que lo noue Capitol es posat; sia
impracticable, declare, é statuex: que lo Iurament, que los
Aduocats, é Procuradors, son tinguts prestar: sia prestat segons
forma de la Ordinacio e Franchesa antiga: ço es: si ells creuhen
manar bona causa segons llurs consiencias; las altres
coses en dit Capitol contengudes sien seruades.

SOBRE
LO DEZE CAPITOL. (10°)

Lo
Deze Capitol per esser obseruat: declare; que encare que los
actes, prouisions, o sentencias se fassen per lo Escriua de la causa,
ó per les parts en llati: per ço no sien nullas,
ans valeguen: exceptades empero, las posicions
de fer articles, é capitols los quals, se hayen a fer en pla,
(vulgar, pla, sa llengo mallorquina) segons les dites nouelles
Ordinacions

SOBRE
LO ONZE CAPITOL.

Lo
onse Capitol, es iust, é rahonable: declare empero, que los
Procuradors, Curadors, Sindichs, é Economos e altres entreuenints,
en questions de altres, no sien tinguts, ni puguen
esser forçats, obligarse en nom propri: ni llurs perçonas
per las missions feadoras, en les dites causes, é
questions com lo dit Capitol, solament se entengue, en los principals
qui sien de dar, los quals, hayen a fer la obligacio contenguda en lo
dit Capitol: é aquells als quals, per dret es permes tal obligacio
perçonal.

SOBRE
LO DOTZE CAPITOL.

Lo
Dotze Capitol es bo; é Iust; é molt rahonable.

SOBRE
LO TRETZE CAPITOL.

Lo
Tretze Capitol, diu que los debitors, puguen asignar en pague,
a llurs creditors, bens mobles, e immobles, per lo qual se son
seguits, molts, é infinits abusos de inconuenients, plets, e
questions, e donada ocasio, a molt mal hom, de fer diuerses
beratarias, fins, e malitias, en gran dañ, de
llurs crehedors. Per ço lo dit Capitol e las coses en
aquell contengudes, revoca, cassa, é anulla.
Statuynt, y prouehint de aquiauant tals assignacions, e
dations en pague, no hauer lloch ni poder fe fer
sino en los casos, per dret comu disposats. Si donchs, al creador
pleya, tals bens acceptar en pague: en lo qual cars no
sie necessari pessar ho per Cort; hans haye tal valor é
fermatat, axi com si ere passat per cort; e aquesta, era la
intencio del dit Capitol. La qual declaracio e correctio haye lloch
esser estade no solament en los fets esdeuenidors, mas
encara en los presents, é pendents, puys la dita datio
in solutum, é assignacio dels dits bens ya no sia feta ab
effecte encare que plet ne penias (sin
punto final)

SOBRE
LO CATORZE CAPITOL.

Lo
Catorse Capitol: axi com a iust, é rahonable sia seruat.

SOBRE
LO QVINZE CAPITOL.

Lo
quinse Capitol qui diu, que los Iutges, en los anentaments
dels processos, no sien tinguts seruar les Ordinacions, é stils de
las Corts: declara, é statuex: hauer lloch tansolament, en
quant las ditas Ordinacions, é stils sien contraris, a les
declaracions, corrections, é Ordinacions sien seruades, é axi
matex, las dites antigas Ordinacions, é stils; en quant no
sien contraries a les dites presents declaracions, e corrections,
en tot lo que en las presents, no es especialment prouehyt.

SOBRE
LO DESET CAPITOL.

SOBRE
lo deset Capitol declare; e axi deu esser seruat, é
practicat, que segons forma de la prestacio del dit Censal les
demandes, no sien admeses ab oferta de pendre en compte mas
precisament, é expressa; haye esser demanada certa, é determinada
quantitat: si donchs, no era persona, succehint en fet estrañy
en la qual es disposat en la segona part del dit Capitol la qual
disposicio se haya seruar en aqlles.

Item
que sobre un dupte, moltes vegades fet e de que se ha seguides
diuerses, discrepacions; Statuex, prouehex, y declara: que si
a algu sera estat assignat, a posar de fet, e dins lo terma a
ell assignat, no haura fets Capitols, ni posat: e apres, li sia
assignat aprouar, que dins lo terma assignat approuar no pugue
ne li sia licit, fer o presentar capitols, ó positions:
car
deu li ser imputat perque en lo primer terma
assignat a posar, aquells no ha presentats, e dins lo terma
approuar assignat solament pugue prouar les coses, ja posades,
é no de nou posar, é aço, per esquiuar difugis, é
dilacions.

Item:
com per les antigas Ordinacions, é Francheses del present
Regne, sia statuhyt, é ordenat: que los Notaris, é escriuans,
hayen, é sien tinguts fer originals, de tots los processos segons en
lo sinquanta; y vuit Capitol de las antigues
Ordinacions es llargament prouehyt, e ordenat; que los Notaris, e
Escriuans e contra forma del dit Capitol, e penes en aquell
contengudes: no curen fer los dits originals, e per ço, sa
saguits, es seguexen tots dies grans, é innumerables
dañs, & periudicis als litigans: Per tant lo dit
Honor. Gouernador statuex, prouehex, e mana stretament lo dit 58.
Capitol ad vnguem esser tingut; e seruat, e que segons la serie, e
tenor de aquell, é sots las penas en aquell contingudes, e
encare sots pena de priuacio de llur Escriuania: los dits Notaris, e
Escrivans sien tinguts fer los dits originals e que no lliuren copia
a alguna de las parts de algun acte: si primerament no es en
lo original registrat, é continuat llargament. E perque aço sia
millor seruat: lo dit molt. Honor. Gouernador, prouehex declara,
statuex, e mana que tots los Notaris, e Escriuans de les dites Corts,
e Escriuans de tot lo present Regne, o per algu de aquells e Sindichs
de la Vniuersitat, request ne seran, haien prestar Sagrament per
virtut del qual, prometen les coses en lo dit Capitol
contengudes, segons la serie, e tenor ad vnguem tenir, e servar: é
axi matex, iuren que no admetran, ni sostindran algun Escriuent, o
notari en las dites escriuanias, si primerament aquell
no haye prestat lo dit iurament. E si iurar no volran; sien remoguts,
é priuats del regiment, offici,
e entreueniment de las dites escriuanias. Empero que si
sobre los dits registres, e pague de aquells sera questio, axi com es
tot iorn, que lo dit Honor. Gouernador haye a moderar las
excessiuas taxacions, é demandas fetes, é fahedores
per los Escriuans de las Corts, sobre los dits registres, é
escriptures.

Item
com per lo molt alt Señor Rey entre los altres privilegis, ara
nouament atorgats, sia statuyt, que dequi auant, no pusquen
esser trets del present Regne de Mallorca Caualls, o
Rosins: attes que per lo dit Priuilegi es totalment tolre llibertat,
per la qual raho molts de aportar Rosins cessen a metre dins lo
present Regne, qui ni aportarian si era statuit é
procehyt per lo dit Señor Rey, que Caualls, ó Rosins, no puguen
esser trets del Regne si donchs no ab llicencia, e prouisio del
Gouernador, e Iurats del Regne de Mallorca vol, e
mane lo Señor Rey q no puguen esser trets del dit Regne Cavalls, o
Rosins: si donchs no procehira llicencia expressa de la sua Magestat.

Item
estatuex, y ordena lo dit molt Honor. Gouernador, q cascun
Iutge ordinari ó delegat, tote vegade que sera request, sia
tingut iurar, é mitgensant aquell iurament dir si en la causa
en la qual a iurat: ha aconsellat, ó dite se intencio
directament, o indirecta a alguna de les parts: ó altre per elles, é
si iurara ó dira q ha aconsellat, ó dite se intencio
a algune de les parts, ó a algun altre per elles directament,
o indirecta; sia remogut del entreueniment de la dite causa.

Item,
per extirpar los abusos de aqlls Iuristes; los quals, apres que han
iutjat en alguna causa sots color (col
or) de mantenir
la sentencia q hauran donada, se constituex Aducats d la part
qui la sentencia haura obtenguda, é en la causa en q haura
entrauingut com a Iutges apres seran aduocats. Statuex, e
ordena lo molt Honor. Gouernador: que algun Iurista, apres q haura
sentenciat en alguna causa, no pugue aduocar en aquella matexa causa,
alguna de las parts.

Per
tant lo dit molt Honor. Gouernador, ab veu de la present crida
publica, a instancia, y requeste dels Honor Iurats del
present Regne de Mallorca: intima, notifique, e publique a tothom
generalment, la corectio dels dits Cap. é Ordinacions ab
llurs penes; manant a tots generalment, q les dites corrections,
dels dits Capitols, é Ordinacions degan nouament per lo dit
S. Rey fetes tengan, é obseruen; segons llur serie,
continentia, e tenor, e en alguna manera, contre aqlles
no gozen fer, ni uenir sots incorriment de las penas
en aquelles dites corrections aposades, certificant a tots
generalment que les dites corrections atrobaran registrades en
les Corts de la Gouernacio del Balle, é del Vaguer de Ciutat de
Mallorca, ahont poran aquelles veura, é llegir,
é pendre de aqllas traslat: p ço q dela
obseruancia de aquellas algu nos pugue excusar. Dat en
Mallorca Dilluns a 16. del mes de Octubre Añy 1441.

Fonch
feta la present Crida Dijous a 19. de Octubre, per Narnau Verdum
Corredor de las Corts, Añy. 1441.

CAPITOLS DE EXAVIMENTS E DE VENDES A TEMPS.

CAPITOLS

DE
EXAVIMENTS

E
DE VENDES A

TEMPS,
FETS PER MOSSEN BLANES

GOVERNADOR
DE MALLORCA.

LA CRIDA

Ara
hoyats, que notifica lo espectable é Magnifich Mossen Vidal,
Castella Doris, Caualler, Conseller, Cambrer; é Lloctinent General
del molt alt S. Rey,, en los Regnes, é Islas de
Mallorca, Menorca, é Iuiça: é Regint lo
offici de la Gouernacio del dit Regne, que hagut per al dit
Magnifich Lloctinent General, en é sobre las dites coses
devall escrites ple; é digest consell, é colloqui ab los Honor.
Misser Miquel Zaburgada, Caualler, Doctor en Lleys, Assessor seu; é
los Honor. Iurats de la Ciutat, e Regne de Mallorca é hagut axi
matex colloqui, é ple consell, ab algunas Notables perçonas
del present Regne, hayen fets, é ordenats los capitols
seguents.

LO
NOM DE IESVCHRIST HVMILMENT INVOCAT.

LO
Molt Magnifich Mossen Vidal Castella Doris, de Blanes, Caualler,
Conseller, e Cambrer del molt alt, é molt Excellent Señor Rey,
e Lloctinent General del dit Señor Rey en lo dit Regne de
Mallorca; é Regent la Gouernacio del dit Regne: vista la prouisio,
impetrada del dit molt alt Señor Rey per part de la Vniuersitat del
dit Regne, sobre los contractes de exeuiments, e uendes
a temps, ab sobremesa de fer la qual prouisio, es estade
dada en la Vila dé
Fraga á xx. de Setembre Añy M. CCCC xxxx (1440).
propassat, e vista la commissio, per la Maiestat del dit Señor Rey a
ell donada en la dite prouisio: hagut, en e sobre las dites
deuall escritas ple e digest consell, e colloqui ab lo Honor.
Misser Miquel Zaburgade, Caualler, Doctor en Lleys, Assessor
seu, e ab los Honor.

Mossen
Saluador Sureda Caualler, Misser Gabriel de Veri Dr. en Lleys, Mossen
Bartho. Dezcos, Mossen Ramon de Moya, e Mossen Iuan Esteua;
Sindich dels Iurats del dit Regne: e com lo Honor: Mossen Arnau
Mestre coniurat llur sie malalt, e agut
aximatex colloqui, e ple consell, de alguns notables homens
del dit Regne de diuersos estaments, en aço appellats; e conuocats,
fa e ordena los Capitols, statuts, e Ordinacions seguents: tant en
virtut de la dite commissio, per lo dit Señor Rey feta á ell, com
aliás per authoritat de son offici, tant sobre los dits contractes
de exauiments, e vendes a temps com sobre altres contractes, e
coses deuall escritas, segons en los dits Capitols, statuts, e
Ordinacions, es mes llarch contingut: las quals son del
tenor, e continencia seguent.

PRIMO:
que de aqui auant, alguna persona, no pugue vendre a temps, algunes
mercaderias, draps, llanes, Blats, oli, Especies, Cuyrams,
ceres, o argent, yoyes, ni altres coses; sino a mercader; per
mercadejar o specier, artesá, ó menestral per son propri vs, e
menester de son offici, ó per altres necessitats o menester del
comprador; axi com drap per vestir, o blat per sembrar, o meniar,
ó de sa familia, ó siuade per los bestiars e
que aço haye a iurar lo dit comprador, en poder del Notari, qui
pendra lo contracte, e lo Iurament sia continuat en la carta. En
altra manera, tal contracte no valega, nen sia
fet

dret;
ans los venedors qui contractaran, en altre manera perdran
totes les coses, e preus de aquelles, e los Notaris, qui rebran les
cartes, sien ipso facto, & iure, priuats de llus officis e
per semblant los Corredors, qui entreuindran, e vltre aço,
correrán los dits Corredors ab açots, e las dites
coses, hayen lloch encaraque los contrahens, ó algu
dells, fossen Clergues ó Eclesiastics, ó Religiosos.

M.
Çaburgada.

II.

ITEM:
que los dits Notaris, sots la dite pena; no puguen posar en tals
contractes, renuncio al for seglar, ni renuncio alguna
als presents statuts, é Ordinacions, encareque fos iurade,
sots la pena demunt dita, e que tal renunciacio encareque fos posada,
no valega: ans sia ipso iure nulla, é inualida
(iuualida); com als presents estatuts fets en odi dels
crehadors, (acreedores) o venedors. nos pusquen
renunciar.
M. Çaburgada.

III.

Item
que aquells qui en temps passat, fins lo die de vuy hauran
venudes robes, o mercaderies a temps, en la forma de sus
prohybida: no pusquen demanar, ni hauer dels
compradors, qui fins asi no hauran pagats, los preus, sino
tantsolament lo preu vertader, que valien las dites robes, al
comprant en lo temps de las dites vendes, ab
interesser a raho de vuit per cent; deltemps de
triga fins a la Real paga.

M.
Çaburgada.

IIII.

Item
que de aqui auant, sien inhibits, e aguts per nulles, é
inualidos, tots contractes de exauiments, é vendes, é
revendes de qualseuol robes, ó mercaderies: quis fassen en vn matex
temps. Axi com V. G. si lo comprador, apres de la compre per
aquell feta a temps, reuendrá de continent, al venedor la
cosa per ell comprade, é los Notaris, é Corredors qui
intrauindran incorreguen ipso facto las penas de sus
dites, sens alguna gracia, é merçe.

M.
Çaburgada.

V.

ITEM
es statuyt e ordenat, que los contrahens, no puguen renunciar al
Priuilegi Real, parlant de contractes de compres de llanes, olis, e
altres explets anticipadament, e dels quatra sous per lliure;
que los venedors, son tinguts tantsolament pagar als compradors: ans
tals renunciacions, no puguen posar en los contractes; e posades, no
valeguen; com sien atorgades en odi de compradors. Los Notaris
empero, é Corredors, qui hi entreuindran, incorreguen las
desus dites penas.

M.
Çaburgada.

VI.

ITEM,
es estatuhyt, e ordenat; que aquells, qui compraran, o han ya
comprades, olis, llanas, é altres coses, robes, fruits o
explets: ni los venedors sien tinguts lliurar los aquells, si donchs
no suplexen lo iust preu, que aquellas valran
en lo temps del lliurament. Si empero hauran pagat lo preu, o part de
aquell en tot lo temps de la vende, siels pagat interesser, de
ço que pagat hauran: comptat del die de la paga que fet hauran fins
al die q hauran rabuda, o rabudes las dites
robes, é coses comprades.
M. Çaburgada.

VII.

Item:
que algu qui de ça Cullita, o rendes, o de delmes;
haura blat, ó prouisio sua, e de la familia: non pusque en la
present Isla, comprar de algu per son menyar, e per
reuendre aquell; que ya tindra vell, E contra: e aço,
sots pena de perdre aquell que comprara. Pero, sino tindra vna
lley de blat, ço es xexa, ó roig:
sia licit comprarne de aquell que no tindra; per prouisio sua,
ó de la familia tansolament, é per semblant, sie licit e permes als
ceditors censalistes; de diners, o de blats; encare
que yan tenguessen per llur prouisio pendre de llurs
deutors blats, en pague de llur Censal.

M.
Çaburgada.
VIII.

Item
que als presents Capitols, statuts, é Ordinacions; no pugue esser
fet algun frau directament, ó indirectament: é que alguna (se
lee ! pegado a alguna) perçona no pugue per interposade
persona comprar, ni vendre, en frau ni periudici de las
presents Ordinacions: ni prestar hy son nom per altres:
sots pena, tant al venedor, com al comprador; e al qui terça
perçona hi fara interposant, de cent lliures per: quiscuna
vergada: aplicadors, per la tersa (salta página, la terça)
part al Fisch del Señor Rey: e per la terça, a la obre dels
murs, e per laltre terça ad denunciador o Acusador é no res meñys (nihilominus, nichilominus) tals contractes
fets en frau, e sien ipso facto iure nulles, é inualidos; e
no sie fet dret. E los Notaris, e Corredors, quiy entreuindran
incorreguen las dites penes.

M.
Çaburgada.

IX.

Item
que los Capsers, e los Tenders, ó altres
reuenadors de teles, pexos, llagums,
ó altres coses; e arrossos, puguen las dites coses comptar a
temps, e vendre aqlles a manut en llurs cafes, e
botigues: empero q aqllas, no puguen vendre, ó
reuendre, a temps, sots las dites penes. Entes empero,
que per ço no es derogat a la Ordinacio de vendre las dites
coses per aqll matex preu dins tres dias apres que
aquellas hauran comprades.

M.
Çaburgada.

X.

Item:
es statuyt, é ordenat, que de 15. del mes de Abril primer vinent, en
auant, sien tinguts inuiolablement sots las penes en aquells
contingudes, los Capitols é statuts qui en lo passat foren fets, é
ordenats, ab authoritat del Magh. lleuors Lloctinent General sobre la
vende, que fan los drapers dels draps, a tall: ço es que los dits draps, nos pusquen vendre sino bañyats,
segons q en los dits Capitols, es mes llargament contengut.

M.
Çaburgada.

XI.

Per
ço lo Magnifich Lloctinent General salua a ell facultat de corretgir
declerar, interpretar, é esmenar ab consell dels Honor.
Iurats los dits statuts, é Ordinacions, e coses en aqlles
contengudes, en tot, é en per tot: mane ab la present a tot
hom

generalment,
de qualseuol lley, ó estament sie: que tots los dits Capitols,
statuts, e Ordinacions tenguen, é obseruen a la lletre, sots
penes en aquell contengudas, com del die present auant
aquells hauran, é obtindran llur força e valor.

M.
Çaburgada.

Per
tant lo Spectable, e Magnifich Llochtinent General, ab tenor de la
present mane a tot hom generalment, de qualseuol lley, y condicio, o
stament sie: que de aqui auant, las dites Ordinacions, e Capitols
segons llurs series e tenors tenguen e obseruen, e noy
contrauenguen sots las penes en aquells contengudes. Dat. en
Mallorca a xxiiij. de Mars, Añy de la Natiuitat de nostre
Señor M. CCCC. LXXI. (1471)

LXXIX. Reg.n.°1281, fol. 221. 3 feb. 1384.

LXXIX.
Reg.n.°1281, fol. 221. 3 feb. 1384.

En Pere etc. al amat conseller nostre mossen Francesch Çagarriga portant veus de governador general en Mallorques salut et dileccio. Nos havents clara experiencia del be quis seguex en aquex regne del temps en ça que havem feta la pragmatica sanccio sobre la eleccio dels jurats e consellers et sobre altres coses et desijant la utilitat publica de tot lo regne: havem deliberat que alcunes ordinacions les quals nos paren fort justes et rahonables et de les quals vos trametem translat dins les presents enclos sien per vos en nom et en veu nostre exaguides et daquelles feta pragmatica sanccio ab imposicio de penes per observacio de aquella. Per tant vos dehim comanam et manam que apellats aquells qui appellar hi fassen et hoydes lurs rahons les dites ordinacions de fet metats en execucio et façats aquellas inviolablament observar. Empero si vos qui aqui havets estat per lonch temps et havets clara noticia et experiencia dels dits affers veurets et trobarets que en les dites ordinacions se haja os deja per mes be et utilitat daquex regne alguna cosa detraurer o affigir: volem que aço pugats fer axi com a vos sera ben vist fahedor. E daço que farets sia feta pragmatica sanccio axi com dit es qualsevol provisions e ordinacions en contrari fetes o faedores no contrastants. Cometent a vos per les presents en et sobre les dites coses et emergents et dependents de aquellas plenerament nostres veus. Manant expressament et de certa sciencia sots pena de mil morabatins dor et de les penes per vos imposadores en la pragmatica sanccio et sots incorriment de nostra ira et indignacio a totes et sengles persones de qualsevol condicio o estament sien que les dites ordinacions et tot ço et quant per vos en aquelles sera ajustat o de aquelles tret inviolablament tenguen et observen e en alcuna cosa noy contrevinguen. Dada en Montso sots nostre sagell secret a III dies de febrer en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCLXXXIIII. - Rex Petrus. - Bernardus Michaelis mandato regis facto per nobilem Huguetum de Angularia camerarium et majordomum.

MISSER RODRIGO FALCO.

MISSER
RODRIGO FALCO.

CAPITVLA
VVLGO
DICTA DE MISSER
RODRIGO FALCO DONANTS

FORMA,
E MANERA ALS PORTADOR DE

LLETRES
E COMMISSARIS.

LA
CRIDA

Ara
hoiats, que notifique lo molt Honor. Misser Rodrigo Falco,
Conseller Vicecanseller, y Lloctinent General del molt
alt Señor Rey en los Regne, e Islas de Mallorca, a tot hom
generalment, de qualseuol lley, condicio, o stament sia: que com per
donar orde, y manera deguda, als portados, de lletres,
e commissaris, en fer les excucions; e per esquiuar
despeses, salaris, e peatjes excessius, é per obuiar, e ocorrer a
molts abusos quis son fets, per prouehyr a tota indamnitat,
axi dels crehedors, com dels deutors, e per bon zel, profit, e
vtilitat de la cosa publica, a la present Ciutat, e Regne, de
Mallorca; e habitadors de aquella. Lo dit Magnifich Lloctinent
General a supplicacio dels Honorables Iurats
de la dita Ciutat e Regne e dels discrets Sindichs, de la part
forana, e mitiensant determinacio, e approbacio del gran e
General Consell del dit Regne feta, haye fets, e ordenats: per e de
ma sua propria eutorizats certs capitols e ordinations
per tant lo dit Magnifich Lloctinent General, ab veu de la present
publica Crida a instansia, y requesta dels dits Honor.
Iurats, e Sindichs, mane a tot hom generalment é a tota persona, que
de aqui auant, los dits Capitols, é Ordinacions tenguen, e obseruen
segons llur serie, e tenor; e en alguna manera, contre aquells, o
algu de aquells, no fassen, ni vinguen: sots incorriment de les
penes, en los dits Capitols e Ordinacions contengudes e posades.
Certificant a tot hom generalment, que los dits Capitols, e
Ordinacions, attrobaran registrades en la Cort de la Gouernacio,
ahont podran pendre trellat e aquelles veure; per ço
que de llur obseruancia algu excusat nos pugue. Dat en Mallorca a 12
de Desembre Añy 1449.

Falco
Locumt.

PREAMBOL.
MANIFESTA, é
notoria cose sia a tots, que Diuenres, a 12. de
Desembre Añy M. CCCC. XXXX. VIIII. (1449) per donar orde, y
manera degude, als portedors de lletres é comissaris
en fer les execucions; e per esquiuar despeses, salaris, é peatges
excessius e p obuiar a molts abusos, qui en aço se son fets e per
prouehyr a tota indamnitat, axi dels creadors com dels
debitors: lo molt Magnifich Misser Rodrigo Falco Doctor en
quiscun dret, Vice Canseller, e Lloctinent General en lo present
Regne, del Molt alt Señor Rey:
fa ordena, é mana esser
seruats sots las penas de ius atorgades, los
Capitols, é Ordinacions seguens a supplicacio dels Honors.
Iurats, é Sindichs de las parts foranes del dit Regne: vists
los priuilegis per aquells exhibits e hoyts los portadors, e
llur Procurador e Confrares vists los Capitols de llur compañia,
mitiansant determinacio del
Gran, é General Concell del dit Regna feta Dijous a 27. de
Noembre proppassat, segons dauall es contengut.

I.

Primerament:
statuex, e ordena lo molt Magh.
Lochtinent Genetal, que tots los dits portadors de lletres e
commissions (cómissions); ço es los que vuy
son dins tres dies apres de la publicacio de las
presents Ordinacions, é los qui per hauant seran
creats, “ab n” que vsen, o sien admesos al vs, exercici del dit
offici hayen a iurar en poder del dit Magnifich Lloctinent General,
del dit Regne, ó de son Lloctinent; que be, é llealment se
hauran en lo vs del dit offici: e que esquiuaran tot frau é
berateria, e obseruaran los presents Capitols, e les coses en
aquell: e aço sots pena de priuacio perpetual de llur
offici; la qual incorreguen ipso facto si vsaran sens prestar
lo dit Iurament: e axi matex, si faran lo contrari, de las
coses en los dits de ius escrits Capitols contengudes.
Aquells empero portadors, qui seran en las parts
foranes e no sera de la Ciutat; hayen a prestar lo dit iurament,
enpoder dels Balles, ó Balle, de las Vilas, o llochs
ahont seran: e de aço hayen lletre, ó
escriptura testimonial, com hauran prestat lo dit iurament.

Falco
Loctinent.

II.

Item
statuex, e ordena; q si algu volia aportar lletres en son fet propri
ó de se muller, ó infans, o per algu ab qui
stigues ço es que
fos familiar ó comensal escuder o macip de aqll o
seruidor, o procurador, ó esclau; que ho pusca
fer; posar q no sia de la Confraria dels dits Portadors, ni
haye prestat lo dit iuramment, lo qual no
sia tingut prestar puys non fasse offici
de las dites coses: no obstant en aço los
Capitols de la dita Confraria.

Falco
Lloctinent.

III.

Item;
statuex e ordena que los dits portadors si portarán mes auant de vna
lletre ço es sin portarán duas ó tres hayen
un peatge e mitx tantsolament: e sin portaran quatre e
mes auant quantas que sien haien dos peatges tantsolament
entre totes que las aport en diuersos llochs en vn matex dia.
Empero los quals peatges sien pagats entre tots los deutors contre
los quals hauran portades (pottades) les lletres, cascu pro
sua virili portione. E per tal que aço sia tingut: statuex e ordena
que cascu dels dits portadors, quant presentarán algune lletre,
o comissio hayen a dir al Balle e Escriua dels llochs ahont las
portera, sin aporta altre o altres, é quantes seran: é
sin ha comenades, a altre, ó si las aporta per ell o per
altre portador o comissari que les (queles) haye comenades: a
la denunciatio, ço es quantes lletres aportara, é sin ha acomenades
a algu, ó altri a ell, sia continuada per los Escriuants de
las parts foranes: als peus de cascuna lletre en la
resposta que los dits Balle, ó Balles, feran a las
dites lletres, continuant en aquelles, si lo dit portador ha portade
vna lletre, o dues lletres, o commissions ó mes auant: en tal
manera, ques sapien quantes seran. E que los salaris é peatges sien
distribuyts entre tots los debitors. E axi matex los dits Balles, é
Escriuans sien tinguts interrogar de las dites coses los dits
portadors, é commissaris. E aximatex los interrogarán, en quin
altre lloch, ó Vila uan partintse de aquelles hont
seran, e quantes lletres, e commissions, hy porten, la
resposta, sia continuada axi matex al peu de cascuna lletre,
per esquiuar fraus: en la qual resposta, ço es en la fi de aquella,
sia continuada la iornada, é hore que lo dit comissari
sera desempatxat: e lo temps que haura estat.

Falco
Lloctinent.

IV.

Item
per tolre, é esquiuar tot frau, ques pogues fer per los dits
portadors, ó commissaris, qui per aço com no hauran mayor salari de
quatre, o sinch liures, o demes auant, q hauien
de dues, ó tres, nol volran portar (portat), ni pendre. Mes
auant statuex, é ordena, que cascu dels dits portadors, e
commissaris, sia tingut pendre, é portar tantes lletres, com si
seran aportades, ó lliurades per crehedors, ó per part de aqlls: é
aço no pugue recusar en alguna manera lo portador, o comissari, puys
empero las dites lletres vagen en vn matex lloch Vila, ó Parrochia,
hon lo dit portador, ó commissari haura, o anar volrá: ó en altres
llochs Vilas, ó Parrochias visinas, ó
propinques de aquell lloch, ó vila hont hira: o q no sien
lluñy de aquell, mes auant de tres lleguas, e aço
sots pena de deu lliures per cascuna vegade que fera contrafet, e
priuacio de offici del dit commissari, o portador ipso facto.
Falco Lloctinent.

V.

Item
que los portadors en vna matexa iornada, e hore, que seran aplegats
al lloch, o Vila hon hiran, hayen, é sien tinguts: totes, é
quantes lletres, é commissions aportaran per aquella Vila, o lloch:
en manera, que si no les presentassen en la dita iornada, dequi auant
no las pusquen presentar: ne hi sia fete
resposta, encareque los dits portadors, se partissen del dit
lloch, ó anassen en altre lloch, é apres tornassen en aquell dit
lloch primer per presentar les dites lletres: car volem, statuym, é
manam, que totes quantes lletres aportaran en vn viatge, hayen a
presentar ensemps en vn matex die.

Falco
Lloctinent.

VI.

Item:
que algun portador, p commissari, no pugue hauer algun salari, ó
peatge de lletre alguna, o commissio quis fasse, é es present en un
matex lloch, ó Vila, puys de aquella Vila,
ó lloch hont la dita lletre, o commissio se fara, ó de terma
de aquella, lo dit commissari, ó portador no hyxira (ixirá;
saldrá) sino tantsolament aquell salari; o peatge que haura vn
faix, o altre ministre, per presentar, ó intimar la dite
lletre, é aço per esquiuar
molts fraus, e abusos que de aço se son seguits e fets que en vna
matexa Vila se feyen, es presentauen lletres; de vn
Escriua, o altre Real.

Falco
Llochtinent.

VII.

Item
que lo portador, ó commissari, qui hira en lloch, ó Vila; que tant
solament per vna lletre, o menys sie lluny del lloch, ó Vila de hont
partirá; no haye ni pugue hauer si no mitx salari, ó peatge
sis vol port vna lletre, sis vol moltes compartint lo dit mitg
salari, entre tots los debitors quant portara mes auant de vna
lletre. Empero; si volra esser pagat a raho de llegues,
(llegües; leguas) en la forma instituhyda que ho pugue fer
compertint la dita paga entre tots los deutors, contre los
quals sera anat. E aço matex sie entes, e seruat si lo dit
portador ó commissari, se hera anat a algun lloch, hahont
haura presentada alguna lletre, ó commissio, é de aqll partira, é
hira en lloch que no sia mes de vna llegue lluñy
de aquell; que de las lletres, ó commissions, que aportaran en
aquell lloch, o Vila, qui no sera mes de vna llegua lluñy de aquell
lloch de hont partirá; no pugue hauer sino lo dit mitx salari, o
peatge, en la forma de sus dita.

Falco
Lloctinent.

VIII.

Item
que los portadors, o commissaris, o algu de aquells no gosen pendre
alguna cosa dels debitors, vltra llur salari, o peatge, encare que
aquell tal debitor, ó debitors voluntariament ley volguessen
donar; per difinir la execucio, ó suportar lo dit debitor, o
en altra manera: e aço sots pena irremissible de deu lliures per
cascune vegade, e de priuacio del offici la qual pena ipso
facto incorregue lo dit portador, ó comissari qui contrafara: é
haye restituhyr al doble, ço que rebut haura, e volra los dits
salaris, o peatges, a la portio del debitor, de qui rabut
haura.

Falco
Lloctinent.

IX.

Item:
que los dits portadors ó commissaris, hayen dir, e denunciar
vertaderament, las lletres, é commissions que portaran; si les
aporten per si propri; ó per altres portadors, ó
commissaris qui las hayen acomenades: é aço sia continuat per lo
Escriua en les respostes, que faran en les dites lletres; o
commissions, segons de sus es ya dit: é aço per esquiuar fraus é
barats quis son fets, es poden fer. Car
un portador, a quis serien lliurades diuerses (diurses)
lletres, é commissions, per hauer molts salaris, é peatges faria de
aquellas moltes comandes; compartintles per diuersos portadors; ço
es que fer no puga puys ell matex hyra,
li seran ensemps, ó en vn matex temps lliurades; ans sia
tingut ell matex totes aquelles portar, é comanar totes ensemps;
e aço per esquiuar moltiplicacio de salaris. Si donchs
las dites lletres, no anauen en diuersos llochs
separats é mes de tres llegues distans, o lluñys, lo
hu del altre, en lo qual cars puguen comanar
les lletres ó comissions totes quantes hyran an un
lloch; ha un portador, o commissari: é les altres, ó
altre, ó ell matex portar las que hyran totes en
vn lloch, e comenar les altres: no depertint; ni
disceptant aquellas en molts portadors: ni puguen comanar sino
a un matex portador les lletres, o commissions, qui hyran en
vn matex, ó en molts llochs, no distants, per mes de tres llegues lo
hu del altre.

Falco
Lloctinent.

X.

Item;
que los dits portedors, é commissaris, sien tinguts presentar
totes les lletres que aportarán, lo die que arribaran
en les Vilas, ó llochs hon las portaran: e per
comportar los debitors no deguen cessar ni diffinir aquellas
presentar, é executar, é si lo contrari faran, sien ipso facto
priuats de llur offici: aço sie entes, quant arribaran de dia: Car
si de nit arribaran, sien tinguts los dits portadors, fer las
sobredites cosas lo die saguent, sots la
dita pena.

Falco
Lloctinent.

X.
(repetido el X)

Item
que los dits portadors, é commissaris hayen, e sien tinguts
presentar o fer llegir, e intimar per lo Notari, o Escriuá de
la Cort de la Vila, ó lloch ahont aportaran las dites lletres, ó
comissions als Balles de les dites Viles, o llochs ó als Lloctinents
de aquells las dites lletres, ó commissions é requirirlos,
que executen las dites lletres. E de la dita presentacio de la
prouisio, é resposte, que los dits Balles, e Lloctinents de
aquells si faran sia feta, é continuada scriptura al peu de las
dites lletres, per los dits Notaris, é escriuans. En altre manera,
si les dites lletres, no serán presentades, lletgides, é
intimades als dits Balles, e Lloctinents de aquells los dits Notaris,
e Escriuans noy fassen ni gozen fer respostes, ni continuar res en
aquelles: e aço sots pena de deu lliures per quiscuna vegade, que
sera contrafet, al Fisch del Señor Rey applicadors: e
priuacio de llurs officis, e escriuanias; E per sos traballs alla
hont lo dit Escriuá continuat haura los sobredits actes, haje
sis diners per quiscuna lletra.

Falco
Lloctinent.

XI.

Item
que si per la primera lletre, lo deutor no pagara nis fara la
execucio del deute contre aquell; e sera feta, o tremesa le segona
lletre; que aquella presentade al Balle ó Lloctinent de aquell sia
tingut lo dit Balle, ó Lloctinent de aquell, aquella executar, sens
triga: E si aquella no volia ó dilatará executar; lo portador de
dite lletre haia requirir lo dit Balle, o Llochtinent seu, é
protestar contre aquell: e de la dita protestacio, fasse acte lo dit
Notari é Escriua al peu de la dita lletre; en tal manera; que
aparegue, del carrech, ó culpa del dit Balle per ço
que la commissio la qual se haura a fer sia feta a despeses del dit
Balle.

Falco
Lloctinent.

XII.

Item;
que si en la execucio, lo deutor, o la Cort, per son offici assignara
peñora moble, o immoble; la qual segons los
Priuilegis, o estils del present Regne se haye a subhestar,
(subastar) o sperar mercats; lo portador no estiga per
axo, mes hauant: mas lo Notari o Escriua
de aquella Cort, hont la dita execucio sera feta; haye; é sia tingut
per son offici, é per potestat, la qual per los presents Capitols li
es donada fer e anantar, en la dita subhestacio, e
execucio, e tenir los encants mercats alla hont seran
allegats, e requets per lo deutor; lo qual haye aço a
requirir, e fer enentar, e fersa fer totes las
assignacionts necessaries fins al lliurament de la peñora
assignada no dexant passar lo dit Escriua los termes ni hores vacuas,
é sens ferhi lo degut. E si la peñora sera moble lo dit portador

torn
al dit lloch passats quinze dies, apres quen sera partit; dins los
quals quinse dies los procehiments, e subhestacio e
mercats (emercats) de la dite peñora moble, hayen esser fets
per lo dit Escriua, a instancia del deutor: é si lo dit portador
fara vendre la dite peñyora, e si aquella no abastara al
deute, é missions, lo Balle ó lloctinent seu, a requesta del dit
portador, sia tingut de continent procehyr a captio de altres peñores
bastants; las quals sien executades e subastades en la forma
de sus dita (de susdita): ó si ere algun immoble o
siti, encaraque tal assignament de immoble haye lloch
segons las Francheses del present Regne, é disposicio de dret; ço
es, com lo deutor no haurá bens bastants mobles al deute si lo dit
immoble sera assignat a quatre mesos, a xxx. dies, en cars que lo
deutor haura renunciat a quatre mesos, ó alias, los quatre mesos en
tal deute no hauran lloch: lo dit Notari é Escriua, haye e sia
tingut fer é continuar los actes de la subhestacio, é
exacucio del dit immoble a instancia (instantia) del
dit deutor. E passats los dits quatre mesos, ó 30. dies, a cars sie
estat assignat; lo dit Escriua sia tingut e haia fer las
dites assignacions necessaries e acostumades fer, en semblants
(sébláts) execucions

e
tenir los encants, é mercats acostumats: si lo deutor ho requerrá:
e aço se haie a fer dins altres vint dies apres; los quals passats
lo portador torn al dit lloch, e requerrá lo Balle, o son
Lloctinent, que procehyesque a lliurament, é vende del
dit immoble, é si no ho volra fer, proteste contre lo dit Balle é
fassen acte al peu de la lletre. E si lo Balle assignara die, é hora
de marcat, a fer lo dit lliurament, lo dit portador hi sia per
aquell die, é requerrá lo dit Balle, o son Lloctinent, e fassen
lleuar acte, é si lo dit Balle no fara lo dit lliurament, e no volra
debitament anantar en la dite execucio, é vendre; request per lo dit
portador a fer de aço acte en tal cars, sia feta comissio, a
despeses, é salaris del dit Balle. E si cars sera, que lo dit Notari
e Escriua; request per lo dit deutor no haye fetes las dites
assignacions.

Falco
Lloctinent.