Mostrando las entradas para la consulta ordinacions ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta ordinacions ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 11 de septiembre de 2021

6 DE MAYO.

6
DE MAYO.


Proveyó en este día Bernardo Çaportella el cargo
de colector de los derechos de la Generalidad y de entradas y salidas
de Tarragona en Pedro Arlambau, quien prestó juramento y
homenaje en poder de aquel, con obligación de su persona y bienes. El mismo diputado mandó expedir la siguiente carta.

Nos
En Bernat Çaportella diputat unich del General del Principat de
Cathalunya
essents los altres qui eren en lo dit ofici companyons
nostres inabils a aquell per la detestable inobediencia e rebellio
feta a la Magestat del Senyor Rey per la ciutat de Barchinona en la
qual los dits nostres companyons son violentment detenguts o si
facultat han de aquella exir e no la meten en obra son
participants en la rebellio dessus dita. E axi fets inabils residex
en nos dit Bernat Çaportella la potestat tota del dit ofici.
Confiant de la probitat e industria de vos En Pere Arlambau de la
ciutat de Terragona obediant e fael al dit Senyor Rey ab tenor
de la present comanam a vos la collecta dels drets de
generalitats de intrades e exides en la dita
ciutat e pas de Terragona e la taula dels
dits drets
en la dita ciutat e aço per lo temps qui ha discorrer
del trienni present. En axi que vos dit En Pere Arlambau per tot lo
dit temps tingau e regiscau la dita taula e la collecta
dels dits drets be diligentment e fael a tot util del
General juxta los capitols e ordinacions de aquell. E dels
dits drets a nos o a qui sera per nos ordenat respongau. Donant de
aquells bon compte e complida raho axi e segons es per vos en poder
nostre assegurat e promes. E nos ab la present requirim tots oficials
de la dita ciutat de Terragona sots virtut de sagrament e homenatge
per ells prestats eo que prestar son tenguts de obtemperar
nostres requestes e a totes persones altres dehim e manam que a vos
dit En Pere Arlambau hagen e tinguen per collector dels dits
drets en la dita ciutat e pas per tot lo dit temps. E los dits
oficials a vos en la collecta dels dits drets assisten
de consell e ajuda e les persones a quis pertangue a vos dels dits
drets responguen e satisfacen e respondre e satisfer facen
sots les penes en los capitols de aquells apposades. Per la qual
collecta constituhim a vos lo salari acustumat donar
per aquella. En testimoni de les quals coses havem manat la present
esser feta. Dada en la ciutat de Terragona hon residim per la
rebellio dessus dita a VI dies del mes de maig any de la Nativitat de
Nostre Senyor Mil CCCC sexanta tres. - Bernat Çaportella.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro
Perello.

6 DE MAYO.

6
DE MAYO.


Proveyó en este día Bernardo Çaportella el cargo
de colector de los derechos de la Generalidad y de entradas y salidas
de Tarragona en Pedro Arlambau, quien prestó juramento y
homenaje en poder de aquel, con obligación de su persona y bienes. El mismo diputado mandó expedir la siguiente carta.

Nos
En Bernat Çaportella diputat unich del General del Principat de
Cathalunya
essents los altres qui eren en lo dit ofici companyons
nostres inabils a aquell per la detestable inobediencia e rebellio
feta a la Magestat del Senyor Rey per la ciutat de Barchinona en la
qual los dits nostres companyons son violentment detenguts o si
facultat han de aquella exir e no la meten en obra son
participants en la rebellio dessus dita. E axi fets inabils residex
en nos dit Bernat Çaportella la potestat tota del dit ofici.
Confiant de la probitat e industria de vos En Pere Arlambau de la
ciutat de Terragona obediant e fael al dit Senyor Rey ab tenor
de la present comanam a vos la collecta dels drets de
generalitats de intrades e exides en la dita
ciutat e pas de Terragona e la taula dels
dits drets
en la dita ciutat e aço per lo temps qui ha discorrer
del trienni present. En axi que vos dit En Pere Arlambau per tot lo
dit temps tingau e regiscau la dita taula e la collecta
dels dits drets be diligentment e fael a tot util del
General juxta los capitols e ordinacions de aquell. E dels
dits drets a nos o a qui sera per nos ordenat respongau. Donant de
aquells bon compte e complida raho axi e segons es per vos en poder
nostre assegurat e promes. E nos ab la present requirim tots oficials
de la dita ciutat de Terragona sots virtut de sagrament e homenatge
per ells prestats eo que prestar son tenguts de obtemperar
nostres requestes e a totes persones altres dehim e manam que a vos
dit En Pere Arlambau hagen e tinguen per collector dels dits
drets en la dita ciutat e pas per tot lo dit temps. E los dits
oficials a vos en la collecta dels dits drets assisten
de consell e ajuda e les persones a quis pertangue a vos dels dits
drets responguen e satisfacen e respondre e satisfer facen
sots les penes en los capitols de aquells apposades. Per la qual
collecta constituhim a vos lo salari acustumat donar
per aquella. En testimoni de les quals coses havem manat la present
esser feta. Dada en la ciutat de Terragona hon residim per la
rebellio dessus dita a VI dies del mes de maig any de la Nativitat de
Nostre Senyor Mil CCCC sexanta tres. - Bernat Çaportella.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro
Perello.

Abril. 1463. Ara hojats queus fa a saber la Senyoria

1.° DE ABRIL.


Para
conservación de los derechos de la Generalidad, proveyó el
diputado Çaportella que en este día fuese publicado en Tarragona,
por los lugares de costumbre, el siguiente pregón.
(Bofarull Jr. aún no sabe distinguir las generalidades, derechos de entrada y
salida y otros: generalitats, drets de entrada e exida y altres, de lo que él llama la
Generalidad - Generalitat -, que es precisamente la “casa de la deputacio” que aparece en muchísimos textos, ya en los que editó
su padre “el tachón”, el de los condes-reyes y monarquía catalano-aragonesa. Vaya par de imbéciles en el archivo general de la Corona de Aragón. Pero no serán los únicos. )


Ara
hojats queus fa a saber la Senyoria per instancia e requesta
feta per lo magnifich mossen Bernat Çaportella cavaller diputat
del General de Cathalunya
a tota persona stranya o privada de
qualsevol ley o condicio sia qui haja meses en la present
ciutat des que es reduida a la obediencia del senyor Rey algunes
mercaderies robes o coses tretes de la ciutat de Barchinona o de
altres ciutats viles o lochs qui no sien de la dita obediencia o
aquelles metra de aci avant que les que son stades meses hagen
a denunciar e manifestar al collidor dels drets de les
Generalitats
en la ciutat present. E aço daci a dissapte
primer vinent per tot dia. E les que de aci avant metran hagen
per semblant a manifestar axi com les metran. E per quiscunes pagar
al dit collidor los drets de generalitats de intrada e
altres acustumats pagar sots pena de perdre les tals mercaderies
robes o coses. E encara de pagar los bans e penes que imposats son.

E guart si qui ha guardar si ha. Les altres
ordinacions daquen fetes stants en sa força e valor.

20
DE ABRIL.

En este día, requeridos a instancia de Çaportella
el baile y colector de la villa de Reus, prestaron juramento y
homenaje, en poder del diputado local de la ciudad y campo de
Tarragona, Pedro Alambau, de cumplir y ejecutar los
requirimientos de aquel, quien destituyó al antiguo colector
de la referida ciudad.

22 DE ABRIL.

Daqui avant lo
jorn XXII del mes de abril del dit any MCCCCLXIII a quatre ores
apres mig jorn del dit dia o aquen entorn lo dit magnifich
mossen Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya
personalment constituit en la sglesia de la Seu de la dita ciutat de
Terragona en presencia dels nobles e magnifichs mossen Rodrigo de
Rebolledo cavaller conseller e camerlench del dit senyor Rey e per Sa
Magestat capita General en la present ciutat e camp de Terragona
mossen Peregri Mir ardiacha de Vilasecha vicari en lo
spiritual e mossen Anthoni sacrista en la Seu de Terragona e oficial
del Reverendissim Patriarcha e archabisbe de la dita Seu del noble
mossen Guillem Arnau de Cervello mossen Bernat Calba mossen Berenguer
de Montpalau cavallers den Johan Albanell den Pere Arlambau consols
de la dita ciutat de Terragona e de altres molts aqui stats en
moltitut copiosa e present mi dit Pere Perello notari e los
honorables micer Pere Boquet e micer P. Momany per testimonis en aço
presents dona exhigi e presenta lo dit mossen Çaportella e per mi
dit notari requeri en presencia de les dites notables e auctentiques
persones esser lesta una cedula de paper scrita de tal tenor.


Com per la inobediencia e notoria rebellio feta e comesa en
la ciutat de Barcelona per molts e diversos de aquella en nombre
copios afermants representar la dita ciutat e semblantment en algunes
altres ciutats viles e lochs del Principat de Cathalunya contra la
Majestat del lllustrissimo nostre Rey e Senyor ço que ab molta dolor
se conmemora. Los deputats e hoydors de comptes del General
del dit Principat acostumats residir en la dita ciutat de Barcelona
no hagen haguda facultat de usar liberament de lur ofici abans son
stats detenguts violentment en la dita ciutat e en aquella han
sostenguda gran oppressio per la qual los ha covengut adherir a
moltes coses impertinents e no degudes quals per los rebelles eren
sforçades fins tant que per la gracia divinal es stat permes e
atorgat a mi Bernat Çaportella hu dels dits deputats quem so exhimit
e desliurat de la dita oppressio fugint cautament e secreta de la
dita ciutat de Barcelona
ab una galera per mar e transferint me a la present ciutat de
Terragona terra de obediencia e fidelitat del dit serenissimo nostre
Rey e senyor. En la qual de continent fuy prevengut dissenti e
expresament contradigui a
tots actes per mi e per los dits meus condeputats e hoidors de
comptes fets e que daquiavant se farien deniants a la vera
obediencia e fidelitat del dit Serenissimo senyor Rey e altres actes
en dan e destruccio de la cosa publica del dit Principat a qualsevol
altres quis sien fets os farien durant la inobediencia e rebellio
dessus dites segons dels dits dissentiment e contradiccio per mi dit
Bernat Çaportella fets apar per acte publich rebut e testificat en
presencia de persones de gravitat e en nombre copios per lo honorable
En Gaspar Maymo notari e loctinent de prothonotari del dit senyor Rey
cert dia del mes de janer prop passat. E com de aquell temps
ença que yo dit Bernat Çaportella hisqui de la dita
ciutat de Barcelona haja sperats los altres meus condeputats e
hoidors de comptes si pogueren exir de la dita ciutat e
oppressio que sostenen en aquella de la qual fins aci no son exits
crech yo no havent ne facultat o si la han e no la volen
pendre ço que no crech serien participants en la inobediencia e
rebellio publicament tractades e fetes en la dita ciutat encontre la
Majestat del dit senyor Rey. Les quals inobediencia e rebellio no
cessen abans tots dies augmenten en manifestes errors. E axi per
qualsevol via de les dessus dites los dits deputats e hoidors de
comptes detenguts en la dita ciutat violentment e romanints e stants
per lur grat no son idoneus ne han aptitut al regiment de llurs
oficis abans la potestat tota dels dits oficis seria e es en mi dit
Bernat Çaportella unich deputat essent en libertat e
en sa obediencia e fidelitat del dit senyor Rey. E com covinga
al bon stament de la cosa publica del dit Principat lo dit ofici de
deputacio continuar se com dabans ço que a mi dit Bernat
Çaportella sguarda e pertany per les causes e rahons dessus dites.
Per tant Deu volent entench proceir e procehire a tots e sengles
actes al dit ofici de diputacio pertanyents. La qual cosa deduhints
de present en alguna prathica remesa laltra als cassos segons se
ingeriran pronunciu e declar que tots e sengles
diputats locals e altres oficials e ministres de la dita Diputacio
en qualsevol ciutats viles lochs o passos del dit Principat
constituits no essents de vera obediencia del dit Senyor Rey son
indignes e inabils als dits oficis e tots aquells ab la present dels dits oficis remog e prive e declare
esser remoguts e privats. A provisio dels quals dits oficis en altres
persones obedients e faels al dit senyor Rey en apres Deu volent
procehire axi com me sera vist fahedor. Les quals coses vull e man
per vos notari esser continuades e de aquelles esser acte publich en
memoria sempiterna.
Sigue el mandato de Çaportella a su
secretario Perelló, para poner en pública forma la antecedente
cédula, y la remoción, en virtud de la misma, del cargo de racional
de la Diputación
, al que antes lo ejercía, nombrando en su
lugar a Juan Berenguer Thorá, de Barcelona.

Abril. 1463. Ara hojats queus fa a saber la Senyoria

1.° DE ABRIL.


Para
conservación de los derechos de la Generalidad, proveyó el
diputado Çaportella que en este día fuese publicado en Tarragona,
por los lugares de costumbre, el siguiente pregón.
(Bofarull Jr. aún no sabe distinguir las generalidades, derechos de entrada y
salida y otros: generalitats, drets de entrada e exida y altres, de lo que él llama la
Generalidad - Generalitat -, que es precisamente la “casa de la deputacio” que aparece en muchísimos textos, ya en los que editó
su padre “el tachón”, el de los condes-reyes y monarquía catalano-aragonesa. Vaya par de imbéciles en el archivo general de la Corona de Aragón. Pero no serán los únicos. )


Ara
hojats queus fa a saber la Senyoria per instancia e requesta
feta per lo magnifich mossen Bernat Çaportella cavaller diputat
del General de Cathalunya
a tota persona stranya o privada de
qualsevol ley o condicio sia qui haja meses en la present
ciutat des que es reduida a la obediencia del senyor Rey algunes
mercaderies robes o coses tretes de la ciutat de Barchinona o de
altres ciutats viles o lochs qui no sien de la dita obediencia o
aquelles metra de aci avant que les que son stades meses hagen
a denunciar e manifestar al collidor dels drets de les
Generalitats
en la ciutat present. E aço daci a dissapte
primer vinent per tot dia. E les que de aci avant metran hagen
per semblant a manifestar axi com les metran. E per quiscunes pagar
al dit collidor los drets de generalitats de intrada e
altres acustumats pagar sots pena de perdre les tals mercaderies
robes o coses. E encara de pagar los bans e penes que imposats son.

E guart si qui ha guardar si ha. Les altres
ordinacions daquen fetes stants en sa força e valor.

20
DE ABRIL.

En este día, requeridos a instancia de Çaportella
el baile y colector de la villa de Reus, prestaron juramento y
homenaje, en poder del diputado local de la ciudad y campo de
Tarragona, Pedro Alambau, de cumplir y ejecutar los
requirimientos de aquel, quien destituyó al antiguo colector
de la referida ciudad.

22 DE ABRIL.

Daqui avant lo
jorn XXII del mes de abril del dit any MCCCCLXIII a quatre ores
apres mig jorn del dit dia o aquen entorn lo dit magnifich
mossen Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya
personalment constituit en la sglesia de la Seu de la dita ciutat de
Terragona en presencia dels nobles e magnifichs mossen Rodrigo de
Rebolledo cavaller conseller e camerlench del dit senyor Rey e per Sa
Magestat capita General en la present ciutat e camp de Terragona
mossen Peregri Mir ardiacha de Vilasecha vicari en lo
spiritual e mossen Anthoni sacrista en la Seu de Terragona e oficial
del Reverendissim Patriarcha e archabisbe de la dita Seu del noble
mossen Guillem Arnau de Cervello mossen Bernat Calba mossen Berenguer
de Montpalau cavallers den Johan Albanell den Pere Arlambau consols
de la dita ciutat de Terragona e de altres molts aqui stats en
moltitut copiosa e present mi dit Pere Perello notari e los
honorables micer Pere Boquet e micer P. Momany per testimonis en aço
presents dona exhigi e presenta lo dit mossen Çaportella e per mi
dit notari requeri en presencia de les dites notables e auctentiques
persones esser lesta una cedula de paper scrita de tal tenor.


Com per la inobediencia e notoria rebellio feta e comesa en
la ciutat de Barcelona per molts e diversos de aquella en nombre
copios afermants representar la dita ciutat e semblantment en algunes
altres ciutats viles e lochs del Principat de Cathalunya contra la
Majestat del lllustrissimo nostre Rey e Senyor ço que ab molta dolor
se conmemora. Los deputats e hoydors de comptes del General
del dit Principat acostumats residir en la dita ciutat de Barcelona
no hagen haguda facultat de usar liberament de lur ofici abans son
stats detenguts violentment en la dita ciutat e en aquella han
sostenguda gran oppressio per la qual los ha covengut adherir a
moltes coses impertinents e no degudes quals per los rebelles eren
sforçades fins tant que per la gracia divinal es stat permes e
atorgat a mi Bernat Çaportella hu dels dits deputats quem so exhimit
e desliurat de la dita oppressio fugint cautament e secreta de la
dita ciutat de Barcelona
ab una galera per mar e transferint me a la present ciutat de
Terragona terra de obediencia e fidelitat del dit serenissimo nostre
Rey e senyor. En la qual de continent fuy prevengut dissenti e
expresament contradigui a
tots actes per mi e per los dits meus condeputats e hoidors de
comptes fets e que daquiavant se farien deniants a la vera
obediencia e fidelitat del dit Serenissimo senyor Rey e altres actes
en dan e destruccio de la cosa publica del dit Principat a qualsevol
altres quis sien fets os farien durant la inobediencia e rebellio
dessus dites segons dels dits dissentiment e contradiccio per mi dit
Bernat Çaportella fets apar per acte publich rebut e testificat en
presencia de persones de gravitat e en nombre copios per lo honorable
En Gaspar Maymo notari e loctinent de prothonotari del dit senyor Rey
cert dia del mes de janer prop passat. E com de aquell temps
ença que yo dit Bernat Çaportella hisqui de la dita
ciutat de Barcelona haja sperats los altres meus condeputats e
hoidors de comptes si pogueren exir de la dita ciutat e
oppressio que sostenen en aquella de la qual fins aci no son exits
crech yo no havent ne facultat o si la han e no la volen
pendre ço que no crech serien participants en la inobediencia e
rebellio publicament tractades e fetes en la dita ciutat encontre la
Majestat del dit senyor Rey. Les quals inobediencia e rebellio no
cessen abans tots dies augmenten en manifestes errors. E axi per
qualsevol via de les dessus dites los dits deputats e hoidors de
comptes detenguts en la dita ciutat violentment e romanints e stants
per lur grat no son idoneus ne han aptitut al regiment de llurs
oficis abans la potestat tota dels dits oficis seria e es en mi dit
Bernat Çaportella unich deputat essent en libertat e
en sa obediencia e fidelitat del dit senyor Rey. E com covinga
al bon stament de la cosa publica del dit Principat lo dit ofici de
deputacio continuar se com dabans ço que a mi dit Bernat
Çaportella sguarda e pertany per les causes e rahons dessus dites.
Per tant Deu volent entench proceir e procehire a tots e sengles
actes al dit ofici de diputacio pertanyents. La qual cosa deduhints
de present en alguna prathica remesa laltra als cassos segons se
ingeriran pronunciu e declar que tots e sengles
diputats locals e altres oficials e ministres de la dita Diputacio
en qualsevol ciutats viles lochs o passos del dit Principat
constituits no essents de vera obediencia del dit Senyor Rey son
indignes e inabils als dits oficis e tots aquells ab la present dels dits oficis remog e prive e declare
esser remoguts e privats. A provisio dels quals dits oficis en altres
persones obedients e faels al dit senyor Rey en apres Deu volent
procehire axi com me sera vist fahedor. Les quals coses vull e man
per vos notari esser continuades e de aquelles esser acte publich en
memoria sempiterna.
Sigue el mandato de Çaportella a su
secretario Perelló, para poner en pública forma la antecedente
cédula, y la remoción, en virtud de la misma, del cargo de racional
de la Diputación
, al que antes lo ejercía, nombrando en su
lugar a Juan Berenguer Thorá, de Barcelona.

lunes, 30 de agosto de 2021

4 DE FEBRERO.

4 DE FEBRERO.

Deliberación tomada por los Diputados y Concelleres.

Los senyors deputats e consellers e sis e huyt persones eletes en lo fet de la subvencio et cetera e les altres persones havents carrech del fet de les naus o la major part delles per dar orde que prestament se hajen les tres milia lliures Barchinoneses contingents paguar e contribuir la part del General en aquelles VII M lliures que son stades deliberades haver e distribuir per fabrica o conduccio de naus fahents aquestes coses ab e de licencia del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey segons conste per letra patent de la Magestat emanada data en la vila de Appiera lo primer dia del corrent mes de febrer fan la augmentacio de drets sobre les generalitats del segell de cera e de entrades e exides del dit General segons se segueix.
Primerament que sie exhigit de tots draps e axi de lana com de ceda e de les joyes quis tallaran e vendran sis diners per lliura dels diners ultre lo dret acustumat.
Item que per tota pescha salada contenguda en la tarifa qui entrara dins lo Principat se pach per entrada sis diners per lliura de diners compres en aquells lo dret ja acustumat.
Item qui si la dita pescha exira del dit Principat sie paguat per exida quatre diners per lliura compres lo dret ja acustumat.
Item que per tot cuyram bovi axi contengut en tarifa com no contengut en aquella ne pach per entrada sis diners per lliura compres lo dret acustumat.
Item que per lo dit cuyram si exira del Principat se pach per exida per lliura de diners compres lo dret acustumat quatre diners.
Item que de tots draps de lana de qualsevol sort sien axi de la terra com strangers sien paguats com entraran en lo Principat per dret de entrada quatre diners per lliura e si exiran de aquell altres quatre diners per dret de exida compresos en aquells los drets ja acustumats.
Item que de tota telaria canamaçaria canquillaria e species sien paguats com entraran en lo dit Principat per dret de entrada quatre diners per lliura e si exiran de aquell quatre diners per lliura compresos en aquells los drets ja acustumats.
Item que per tota moneda e billo e per tot or e argent en maça qui ja han acustumat paguar exiran del dit Principat se pach per dret de exida sis diners compres en aquells lo dret ja acustumat.
Item que de totes joyes dor e dargent e altres qualsevol vexells e o pesses de fayço e encara de totes e qualsevulle natures o condicions de armes e de tots
utensilis qui exiran del dit Principat sien paguats vuyt diners per lliura de la vera valor. E per dret de exida si exiran del dit Principat quatre diners per lliura
compresos en aquells los drets ja acustumats.
Item que per tot vi axi blanch com vermell qui sera tret del dit Principat sien paguats per dret de exida dotze diners per lliura compres en aquells lo dret ja
acustumat.
E volen e ordonen que la dita augmentacio de drets sie paguada be e leyalment sotz les penes peccuniaries e de confischacio e altres en semblants coses apposades juxta los capitols e ordinacions de la casa de la Deputacio.
De les quals penes la conaxensa de comissio e potestat de relexar o exequtar en tot o en part aquelles es remesa als senyors deputats.

domingo, 1 de agosto de 2021

NOTAS.

NOTAS.



NOTA
PRELIMINAR.



OBSERVACIONES
ORTOGRÁFICAS Y LITERARIAS.



Paréceme
indispensable apuntar aquí, no precisamente para los lectores
mallorquines, sino para los castellanos, algunas observaciones acerca
de la ortografía catalana, lemosina, ó balear y modo de leer este
idioma literario.



OBSERVACION
1.a – Diferentes sistemas ortográficos: -
Dos
sistemas se siguen por la generalidad de los autores lemosines: ó el
de Mariano Aguiló, ó el de Rubió y Ors. Yo me he adherido siempre
al primero, con la mayoría de los escritores mallorquines y
valencianos, y no pocos catalanes propiamente dichos, entre quienes
descuella Jacinto Verdaguer. Distínguese este sistema por adoptar la
ortografía antigua, de los siglos XIII, XIV, XV y XVI, época
maravillosa de nuestra literatura. Los plurales de los nombres
procedentes de la primera declinacion latina terminan en es, y no en
as; como rosa, plural roses, y no rosas. Muchas razones filológicas
se aducen en pro de tal desinencia, que no son de este lugar.



OBSERVACION,
2.a – De las letras. - La letra a tiene dos sonidos:
grave, (como la castellana), cuando sobre ella carga la
pronunciacion; leve, (parecida á la e muda francesa), en el caso
contrario. Así en el vocablo paraula, (palabra), sólo la segunda a
se pronuncia distinta y claramente.
La e, como en frances, es
abierta è, cerrada é, y muda e. No siempre las distingue el acento,
sino el uso.
Esta última se pronuncia exactamente como la a leve.
De modo que eras, (verbo), y feres, (nombre), son consonantes.
Téngase muy en cuenta esta circunstancia, para percibir la armonía
rítmica. Otro ejemplo:
A la claror de la lluna,
Los oratjols
respirantne,
Que alzinars y garriguelles
De bosch en bosch
embalsaman.



Es
romance, porque respirantne y embalsaman, tienen asonancia; la última
e del primero, y la última a del segundo se pronuncian del mismo
modo. Los valencianos y alicantinos se separan algo de esta última
regla, en la pronunciacion vulgar.



La
o tiene dos sonidos: ò abierta, como en frances é italiano; y o cerrada, como la castellana. No siempre las
distingue el acento, sino el uso.



La
c en las sílabas ce, ci, ça, ço, çu, se pronuncia como la s
castellana. Se usa de la ç en las sílabas ça, ço, çu, cuyo
orígen latino lleva claramente c, * (k o h, no se lee bien) ó
ch,
Todos los vocablos lemosines terminados en c toman h final,
(sólo en la terminacion masculina, si son adjetivos), como joch,
ètich; y esta ch equivale á q.



La
g y la j tienen el mismo sonido que en frances, parecido al de la y
castellana. Úsase de g siempre que claramente la lleva en su orígen
latino: Jeroni, y no Geroni; imatge, y no imatje.
La ny representa
la ñ castellana ó gn francesa: any, Catalunya.
(Aquí no se
dice nada del añy que se lee en textos como las ordinacions del
regne de Mallorca.)

La s se pronuncia fuerte entre vocal y
consonante: Anselm, ansa; suave entre vocales, como en frances: ase.
Para sonido fuerte entre dos vocales, se dobla la s ó se pone ç,
segun sea el orígen: braços, amorosíssim.
La x tiene el sonido
de sh inglesa, y en algun modo de ch castellana, pero suave: xot,
(cordero), bruxa, (bruja). Exceptuándose las palabras compuestas de
la preposicion latina ex, y algunas otras, que enseña el uso, en las
cuales la x tiene el sonido de cz ó de cs: extranjer, exámen,
luxuria. La x final, (y no la de en medio de diccion, como
acostumbran escribir los valencianos), va precedida de i, débilmente
pronunciada: peix, (pescado), coix, (cojo.)
La y griega suele
substituir á la latina en los diptongos ai, ei, oi, ui, (ayre,
reyna, boyra, fruyt.) Finalmente: la z tiene el sonido de s suave; y
la usamos cuando se necesita este sonido entre vocal y consonante:
alzina.
OBSERVACION 3.a – Sílabas y terminaciones. -
Las silabas finales aig, eig, ig, oig, uig, se escriben tal como aquí
van escritas; y no atx, etx, itx, otx, utx; ni aitx, eitx; ni aix,
eix; ni acx, ecx. Ejemplos: gavaig, (buche), raig, (rayo), roig,
(rojo)... En el plural toman s; y se pronuncian débilmente la i en
el número singular, y la g en el plural.



Se
escriben con qu, y no con c, muchas sílabas que llevan q en su
orígen latino; pronunciándose la u, excepto en que, qui. Ejemplos:
quant, qual.
Las segundas personas de singular y terceras de
plural del presente de indicativo en los verbos de la primera
conjugacion toman a, y no e, para no confundirse con las respectivas
personas del subjuntivo. Pero las mismas personas en los verbos
regulares de las otras tres conjugaciones lemosinas, (pues el
infinitivo en nuestros verbos termina de cuatro modos; AR, amar; ER,
temer; IR, partir; RE, confóndre (confundir); toman e, y no
a.
Igualmente las segundas personas del singular y terceras del
plural de los pretéritos imperfectos de indicativo, de todos los
verbos, toman a, y no e, (á pesar de la contraria regla que seguían
los antiguos), porque así lo pide su orígen.
Ejemplos:


INDICATIVO SUBJUNTIVO



Pres.
Tu amas – Ells aman Que tu ames – Qu´ells amen.



“partexes
- “partexen “partescas – partescan... etc.
Pret. amavas. y
no amaves.
amavan. y no amaven
partías. y no
partíes.
Partían. y no partíen...etc.




OBSERVACION
4.a – De los acentos y pronunciacion. -
Dos son los
acentos: agudo, y grave. Para su buen uso deben adoptarse las mismas
reglas, con poca diferencia, que la Real Academia Española señala
para la lengua castellana en su Gramática, ya en la edicion de 1874,
(sígola yo en este tomo, por no haberme sido posible otra cosa), ya
en la de 1880. El acento grave se usa cuando la pronunciacion, (en
palabras esdrújulas, graves terminadas en consonante, ó agudas
terminadas en vocal,) carga sobre la o ó la e.



OBSERVACION
5.a – Lengua literaria: lengua vulgar. -
En cuanto
al acento general y cadencia en la pronunciacion, que tanto distingue
á los mallorquines, de los valencianos y catalanes, debo advertir
que una cosa es la lengua literaria y otra la vulgar. El catalan
literario es uno; y se escribe, y debe escribirse, del mismo modo por
catalanes, baleares y valencianos. Así lo hicieron los escritores
antiguos; así lo cumplen los buenos autores modernos. La
pronunciacion literaria debe acercarse, en cuanto sea posible, á la
unidad; aunque no es absolutamente necesario. El catalan vulgar
tiene, respecto á pronunciacion, tres dialectos: el barcelonés, el
valenciano y el mallorquin. El primero se distingue por la
preponderancia de la è abierta, el segundo de la é cerrada ó
castellana, y el tercero de la e muda. El mallorquin vulgar tiene
tres subdialectos principales: el sollerense, el pollensin y el
menorquin; ademas de las variantes de Ibiza y del llano de Mallorca.
Es privativo del mallorquin vulgar el artículo es, sa, equivalente
al literario el ó lo, la. La gente de Sóller pronuncia como u la o
no acentuada. En Pollenza carecen del artículo es, sa, (no en
absoluto); en cambio tienen el raro artículo eu. la, equivalente al
literario el ó lo. la. Así como en Palma solemos convertir en y la
ll de muchos nombres, en Menorca la suprimen. Fulla (hoja), en Palma
es fuya; en Ciudadela de Menorca fua. La r de los infinitivos
generalmente no se pronuncia, en la conversacion vulgar; no sólo en
Baleares sino tambien en las otras comarcas de la lengua catalana.
Falta un Diccionario balear que dé a conocer estas diferencias,
escribiendo el vocablo literario y sus diferentes pronunciaciones.
Falta igualmente una gramática académica, que fije las desinencias
y las construcciones. El Diccionario mallorquin de Amengual, (Imp. de
J. Colomar, Palma: 1858-1878, - dos grandes volúmenes), es
incompleto; desconoce la unidad de la lengua; rompe la tradicion
literaria en la ortografía. A lo sumo puede servir de guía á los
que estudian el dialecto de Palma. Sin embargo; le faltan bastantes
nombres, áun de los vulgarmente conocidos en la isla.
Hé aquí
algunos:
Aubahina. - Llovizna matinal.
Barba d´olivera. -
Musgo.
Calandria. - Alondra.
Estebeig. - Murmullo,
hervidero.
Gró. - Especie de seda. Gro.
Llar. - hogar.
Mabre.
- Mármol, pez.
Pedra viva. - Piedra parda.
Ramat. - Rebaño.
(también leemos Remat de blanques ovelles...)
Sibina. -
Sibina, arbusto. (Sabina)
Terra broja. - Tierra fría; el
santo suelo.
Tivellar, tivella. - Hacer dobleces.
Esto, unido á
lo desigual de su redaccion, pues en el tomo primero abundan las
disertaciones extemporáneas, y en el segundo apénas se explica la
significacion de los vocablos, hace que este Diccionario, superior al
del P. Figuera y al de Unos amigos, no responda todavía á
las exigencias del renacimiento literario.



OBSERVACION
6.a – El Catalanismo. - Éste principió en Palma cuando
la fundacion de los Juegos florales de Barcelona, en 1859. Las
Fábulas de D. Tomás Aguiló, padre, y las Baladas fantásticas,
(1852), del hijo, están escritas en mallorquin vulgar, y nada tienen
que ver con el espíritu del renacimiento. Lo Joglar de Maylorcha,
(1882), de D. Jerónimo Rosselló, señala la introduccion del nuevo
gusto, predicado desde Barcelona con admirables ejemplos por Mariano
Aguiló, y Picó Campamar.



En
1872 publica Bartolomé Ferrá sus Comedies y Poesíes; y, aquel año
fundada, difunde las nuevas ideas La Revista Balear, reemplazada
luégo con ventaja por el Museo Balear, que muere fatalmente en 1877;
cuando ya se había dado á luz la delicada Corona poética á la
Beata Catalina Tomás en 1874, el tomo de Poetas baleares del siglo
XIX, y el Homenaje á R. Lull en el centenario de Miramar. Tal es,
hasta hoy, nuestro caudal literario moderno. No hablo de las nuevas
ediciones de autores antiguos, ni de pequeñas publicaciones, ménos
importantes.
Esta escuela poética mallorquina se distingue por su
amor á la pureza de la forma, por su exquisita seleccion de
vocablos, y por un espíritu de provincialismo inofensivo, en nada
contrario al espíritu patriótico nacional. Aquí nadie sueña en
locos separatismos; y si cultivamos la lengua del país, es para
conservar su antigua literatura, para promover las espontáneas
creaciones de la Musa indigena, tesoro de orientales perlas; y,
especialmente, para averiguar y exponer sus relaciones con la lengua
nacional. El cultivo del mallorquin, vulgar ó literario, debe
contribuir al conocimiento y extension de la lengua castellana. Las
faltas de ortografía y sintáxis castellanas que se cometen en
Mallorca, se evitarán únicamente cuando se conozcan y estudien bien
las relaciones entre ambos idiomas, sus idiotismos, sus elegancias,
su historia, sus clásicos.



No
niego que en Barcelona habrá habido escritores que tal vez han
rebasado esa línea de legitimidad; en Mallorca, nunca. Por mi parte,
protesto contra toda tendencia repulsiva, ó perturbadora de la
unidad constitucional de nuestra adorada España. D. Francisco M.
Tubino, en su reciente Historia del Renacimiento literario
contemporáneo en Cataluña, Baleares y Valencia, duda del
españolismo de algunos escritores catalanistas.
- De mí dice lo
siguiente, que le agradezco en lo que vale:
“El presbítero
mallorquin D. José Taronjí, se ha dado á conocer como amador de la
gentileza, publicando versos en los periódicos de la isla y tomando
parte en los certámenes catalanistas. Nació el 10 de Marzo de 1847,
significando desde muy jóven sus aficiones literarias. Es persona
docta, que atribuye al renacimiento provincial su justo carácter.
Entre sus poesías cítanse como notables: A la Llotja de Palma,
Sóller, y la que escribió con motivo del centenario de Raimundo
Lulio. Reproducimos...etc.” (Tubino. - Obra citada; página 618.)



(Nota
1.a)
Página 14. (En el pdf original)

MALLORCA.
Esta isla tiene 15 leguas de longitud, desde Cap de Pera, hasta Cap
Grosser; y 7 de latitud, desde Palma á Alcudia. Está situada en
medio del Mediterráneo, á 40 leguas al S. de Barcelona y 37 al E.
de Valencia. El promontorio Pera mira á levante y costa de Cerdeña,
el Grosser al ocaso y playa de Valencia, el de Formentera al N. y
costa de Cataluña, y el de Salinas al Sur y tierras de Argel. La
superficie es de 1234 millas cuadradas, que ocupan dos ciudades, 45
villas, 32 lugarejos, y 2496 alquerías ó posesiones (BOVER.
Noticias).
- La Sociedad para el estudio de las lenguas romances,
tiene su asiento en Mompeller, y es notable centro de reunion de
Felibres ó poetas provenzales. En 15 de Setiembre de 1876 publiqué
en el Museo Balear un artículo, con el objeto de dar a conocer en
esta provincia la Felibrería francesa. Voy a reproducirlo en parte;
las relaciones entre baleares y provenzales son de importancia
filológica. Dice así:
“Prometimos en nuestro último número
que nos ocuparíamos con más detalles que entonces , en la nueva
Asociacion general del Mediodía, que se ha constituido en Francia
para el cultivo de la antigua lengua de Oc y de sus dos ramas, que
actualmente son la lengua provenzal y la catalana, con todos sus
dialectos y subdialectos respectivos. La poesía provenzal sigue,
especialmente desde el año último, una marcha ascendente, y sus
manifestaciones vienen á ser verdaderas festividades literarias en
la Francia del Sur; como lo son en la España oriental desde algunos
años á esta parte las manifestaciones de la lengua catalana. En el
mes de Mayo útimo tuvieron lugar dos de estas alegres é históricas
fiestas: una en Nímes y otra en Aviñon, con poco intervalo de
tiempo.
“La ciudad de Nímes erigía una estatua á Reboul, en
los jardines de La Fontaine. El autor de l´Ange et l´enfant, del
Dernier jour, de las Traditionelles, tuvo al escribir en frances sus
horas de gran poesía; pero lo que áun ignoran muchos es que
escribiese en provenzal y fuese en esta lengua un pintor de
costumbres, un poeta lleno de originalidad y de rasgos incisivos y
mordaces. Numerosos felibres acudieron aquel día, y entre ellos
Roumanille, que debía pronunciar un discurso en el momento de la
inauguracion de la estatua. La lluvia impidió el acto; pero por la
noche tuvo lugar en el teatro y delante de un auditorio numeroso, que
pudo oír de boca del gran felibre el más cumplido elogio de su
digno conciudadano.
“La reunion de Aviñon tuvo lugar el 21 de
Mayo, día de Santa Estrella, y aniversario vigésimo tercero del
Felibrije. Tenía por objeto reconstituir esta asociacion sobre bases
más anchas, y darle en Langüedoc y en Gascuña una existencia que
hasta el presente sólo era nominal. La reunion tuvo lugar en la
antigua Capilla de los caballeros de San Juan de Jerusalem,
restaurada hace poco y adornada con inscripciones tomadas de las
obras de los principales poetas de la Provenza contemporánea. Muchos
hombres ilustres se habían adherido al pensamiento; entre ellos
figuraban Mistral, Aubanel, Roumanille, Alberto de Quintana, Gabriel
Azaïs, Bonaparte-Wysse, Anselmo Mathieu, Berluc-Perussis, Alfonso
Tavan, Villeneuve-Esclapon, el abate Lientaud, Arnavielle, Bonnet,
Laforgue, Cárlos de Tourtoulon, Cavallier, Antonio Glaize, Gaidan,
Aquíles Mir, Gaut, Roumieux, Ernesto Rousset, Chastanet, Aressy,
Frizet, Fourès, el hermano Savinien (de las Escuelas cristianas),
Pablo Gaussen, Mario Bourrelly, Mario Girard, Challamel, Bar,
etc.
“Por acuerdo de meridionales y catalanes quedó constituido
definitivamente el Felibrije. Formará una Asociacion especial tanto
en Cataluña como en el Mediodía de Francia, dividiéndose por ahora
en tres secciones ó mantenencias: Provenza, Cataluña y Langüedoc;
abrazando esta última todo lo que no sea la Provenza propiamente
dicha, el condado Venesino, Niza y el Delfinado. Cada mantenencia
tendrá su direccion especial, sus reglamentos y sus escuelas
particulares. Un consistorio de cincuenta mayorales, (majorals =
majouraus), resumirá bajo la autoridad del presidente ó capoulié
las diversas fracciones de la Asociacion. Este consistorio tendrá
sesion anual, en Aviñon, ó en otra ciudad de antemano indicada por
la Junta administrativa. Los mantenedores, (manteneires), pueden ser
en número ilimitado. El catalan de Barcelona, purgado de
importaciones extranjeras y otros defectos sabidos por los
catalanistas de buen gusto, es la lengua literaria de la seccion de
Cataluña.



En
recuerdo de los siete trovadores de Tolosa y de los siete
mantenedores de los Juegos florales de Barcelona, el Felibrije tiene
por símbolo y distintivo una estrella de siete rayos; sus Juegos
tendrán lugar cada siete años; su Junta administrativa se compone
de siete personas, fuera del presidente; y, no contando á éste, el
mismo número siete se encuentra siete veces en el número de
miembros del Consistorio. La palabra Felibre no tendrá
exclusivamente la significacion de poeta provenzal. Segun la
definicion de Aubanel, designa tanto al historiador, al pintor y al
escultor, como al poeta y al erudito: “al que sabe y ama los
nombres de los santos, de los reyes, y de los grandes hombres de
Provenza y Cataluña.” El Felibrije sale de su período provenzal,
y piensa en unir á sus principios é ideas el mediodía de Francia y
el oriente de España.



Una
de las mejores disposiciones de los estatutos votados en Aviñon, es
la que separa en absoluto la política de todas las reuniones del
Felibrije. Hay que responder con hechos á las maliciosas
insinuaciones de la prensa de Paris y Madrid. Los Felibres
provenzales, dice una autorizada Revista, de la cual tomamos estas
noticias, no olvidan jamas que son leales franceses; como los
Felibres catalanes no olvidan jamas que son leales españoles.
“La
Junta directiva ó direccion general del Felibrije la componen los
señores siguientes: Presidente (capoulié), Mistral;
vice-presidentes (assessour), Azaïs, Balaguer, y Roumaille;
canciller (cancelié), Roumioux; síndico de Provenza, Aubanel;
síndico de Languedoc, Tourtoulon; síndico de Cataluña, Alberto de
Quintana...
“Antes de pasar al nombramiento de la Junta, Mistral
leyó su poesía La copa (La coupo). En este canto corren parejas la
esperanza y el temor; el poeta se pregunta si él y sus amigos son el
principio ó el fin de Provenza, los últimos hijos de una raza que
desaparece, ó sus primeros retoños. Aquellos versos entusiastas y
tiernos, miéntras la copa catalana corría de mano en mano
hasta el último convidado, dieron á la reunion un carácter
solemne, no comprendido por los que no sienten amor á los recuerdos,
amor á la historia. Podía considerarse como un sueño esta fiesta
poética, celebrada en la vieja capilla de los caballeros de Malta;
ante aquellos muros, cincelados por los viejos felibres de la piedra;
bajo las bóvedas que oyeron las oraciones de los caballeros,
felibres de la espada. Las cenizas de los muertos trovadores
saltarían de gozo. Pero es que cada nuevo triunfo del catalanismo ó
del provenzalismo, ha dicho Tourtoulon, parece un sueño que se
realiza.
¡Adelante; que así renace la verdadera poesía; así
puede confiar en un dichoso porvenir!”
Esto escribí hace seis
años; la Asociacion general del Mediodía no ha prosperado; mas su
espíritu vive aún en Francia y en España.



(2.a)
PÁGINA
32 (del original en pdf).



La
Lonja. - Este elegante edificio, es modelo del arte ojival aplicado á
las construcciones civiles. Con instrumento público de 11 Marzo
1426, ante Bernardo Sala, notario, tomó el arquitecto mallorquin
Guillermo Sagrera la empresa de levantarlo por el precio de 22,000
libras; luégo se le abonaron 2500 más. “Es la lonja un edificio
rico y noble; en su interior resplandecen la majestad, el desembarazo
y la elegancia; en su exterior gózase de su originalidad y esbeltez;
y de aquella su disposicion particular que le constituye altamente
poético y pintoresco....; ahora que raras fábricas civiles de
aquellos tiempos han sido respetadas, ella es un monumento más
precioso, digno de una conservacion la más esmerada, y tal vez en su
género el primero de España.” (PIFERRER. Mallorca.)

(3.a)



PÁGINA
40.



EL
SEPULCRO DE LA B. CATALINA TOMÁS. - El incorrupto cuerpo de esta
bendita Santa mallorquina yace en una urna de plata y cristales. Fué
trasladado á su capilla del convento de Santa Magdalena de Palma, en
31 Agosto 1815. - A manera de trono se ve un nicho de figura
circular, al que se sube por una escalinata. Sostienen el techo,
artesonado de oro, ocho columnas estriadas de piedra de Santañí, de
órden corintio, con capiteles dorados. Sobre la última grada se
levanta un altar de mármoles, donde descansa la urna. El cardenal A.
Despuig costeó la obra; y fué su arquitecto Tomás Abrínes, y su
escultor Guillermo Torres. (FURIÓ. Panorama.)

(4.a)
PÁGINA
48.

Contra Lulio y la doctrina luliana se han esforzado en
declamar los dominicos, siguiendo al inquisidor Eymerich. En 1483 D.
Fernando V el Católico erigió la universidad literaria mallorquina,
con las mismas prerrogativas de que gozaba la de Lérida. Pero como
en ella había de leerse la doctrina luliana, se opusieron á su
fundacion los dominicos. Mandó el soberano que se zanjasen las
diferencias, disputando públicamente un lulista y un dominico. El
catedrático lulista Pedro Daquí, y el inquisidor Guillermo Caséllas
fueron los nombrados; y, en largas conferencias, á presencia del
obispo, cabildo, jurados y doctores, salió vencedor el lulista. El
dominico, despues de haber confesado delante de tan numeroso y
escogido concurso la bondad de la doctrina luliana, procuró molestar
a Daquí, por medio del inquisidor general; pero un procedimiento tan
extraño dió motivo para que se quitase temporalmente el tribunal de
la inquisicion á los dominicos de Mallorca. - En 1752 se suscitaron
reñidas disputas entre dominicos y lulistas, por no haber querido
asistir los primeros á una fiesta que se celebró en honor del B. R.
Lulio; y, despues de muchos altercados, recayó órden del gobierno
para que los dominicos fuesen privados de las cátedras que
desempeñaban en la universidad mallorquina.
(BOVER. Noticias).



(5.a)
PÁGINAS
74 y 80.

La
fiebre amarilla invadió á Palma en 1870, cuando la ciudad no había
podido aún reponerse de los estragos del cólera de 1865. - En 1870
hizo pocas víctimas; pero todavía se acordaban los ancianos de la
invasion de 1821, cuando la horrible fiebre quitó la vida á 5000
personas.

(6.a)



PÁGINAS
86 y 96.



VALLDEMOSA.
- Situada á unas 3 leguas al N.O. de Palma, en el corazon de la
sierra. Es conocida por lo saludable de su clima, por lo hermoso de
su cielo, por la belleza de su accidentado suelo, y por sus
monumentos artísticos. La Cartuja fué antiguamente un castillo
construido por el rey D. Sancho de Mallorca en 1321; el rey D. Martin
de Aragon, en 1399, hizo donacion del castillo al P. D. Pedro
Solánes, para fundar un monasterio de cartujos, que se conservó
hasta 1835.
- La iglesia moderna, de órden compuesto, se empezó
en 1735 dando la traza el arquitecto D. Antonio Mezquida; el insigne
Jovellános contribuyó con sus consejos á su embellecimiento, y fué
bendecida en 1812. Tiene excelentes pinturas de Juncosa.



(7.a)
PÁGINA
110.



MIRAMAR.
- El sepulcro del B. Raimundo Lulio es obra monumental. Se levanta en
oscura capilla del convento de San Francisco, de Palma. El maestro
Juan Llobet, verdadero fundador de la enseñanza luliana en Mallorca,
erigió á sus espensas la capilla, y trazó é ideó el diseño de
los adornos para el sepulcro. La capilla se acabó en Junio de 1448.
El escultor del sepulcro fué Mossen Francisco Sagrera, presbítero,
de la familia del inmortal Guillermo Sagrera, arquitecto de la Lonja.
En 9 de Setiembre de 1492, se depositó el cuerpo del B. Ramon en la
tumba, donde desde entónces es venerado. - Miramar está situado
cerca de
una ensenada, camino de Valldemosa á Deyá. Hace pocos
años se veían alli las ruinas de una pequeña iglesia, consagrada á
la Santísima Trinidad. Eran los venerandos, aunque olvidados, restos
del colegio de lenguas orientales, fundado en 16 de Noviembre de 1276
por el B. Raimundo. Allí se enseñó durante la edad media la
doctrina del célebre maestro; allí se estableció la primera
imprenta balear, en 1485. - Un ilustre extranjero, un modelo de
príncipes, S.A.D. Luis Salvador, de Austria, ha restaurado tan
gloriosa memoria. En 25 de Enero de 1877 se celebró allí el sexto
centenario de la fundacion del colegio. Permítaseme reproducir lo
que acerca de tan fausto acontecimiento escribí en El Porvenir de
Mallorca, (año 2.° n.° 4), al regresar de la fiesta literaria.



La
fiesta literaria, repetidas veces anunciada por los periódicos de
Palma, para solemnizar el sexto centenario de la fundacion del
colegio de Miramar por nuestro inclito compatriota el mártir Ramon
Lull; tuvo lugar el 25 del pasado Enero, día en que la iglesia de
Mallorca celebra la conversion á la piedad y á mejor vida del
expresado mártir.
Desde las primeras horas de la mañana, una
numerosa concurrencia de personas de todas clases y condiciones se
apiñaban al rededor del edificio y capilla, levantados en aquellos
pintorescos sitios por Su Alteza el Sr. Archiduque de Austria D. Luis
Salvador. Muchos vecinos de los pueblos de Valldemosa, Deyá y Sóller
acudían á la fiesta; y las elegantes señoritas de Palma alternaban
con las sencillas payesas de aquellos montes, formando un encantador
y animado conjunto. A las diez de la mañana empezó la justa
literaria, á la que asistían los principales vates mallorquines.
Desde principios del siglo XVI no se había visto reunido tal y tan
copioso número de literatos para cantar, en las dos lenguas, la
oficial y la materna, la gloria y exclarecidos hechos de Raimundo. En
un largo y espacioso salon, situado en el ala izquierda del edificio,
estaban colocados los señores del certámen, en la forma siguiente:
En el fondo varios personajes distinguidos; á la izquierda, como
formando el tribunal de esa corte de amor y buen decir, S. A. el
Archiduque, su Señora madre la Gran duquesa (duquosa) de Toscana, el
Sr General D. Miguel de la Vega Inclan, el Sr. Alcalde de Palma, y
otras personas representando corporaciones ó autoridades: junto á
la puerta de entrada se agolpaba el bullicioso pueblo, ávido de oír
los inspirados acentos de la poesía lulista: y en el centro y á la
derecha estaban sentados, en sendos sillones de construccion antigua,
formando paralelógramo al rededor de una preciosa mesa, los poetas y
literatos convidados.



A
invitacion del Sr. Archiduque, comenzó D. José María Quadrado á
leer su trabajo, consistente en una bien escrita Memoria histórica
de Miramar, en lengua castellana. Otros señores leyeron elegantes
poesías castellanas, entre los cuales recordamos á D. Juan Palou y
Coll, D. Antonio Frátes, D. Tomás Aguiló, D. Eduardo Infante, D.
Joaquin Fiol, D. Leon Carnicer, Don Francisco María Servera, D. Juan
O´Neille y D. Francisco Manuel de los Herreros. Leyéronse
igualmente hermosas composiciones mallorquinas de las señoras doña
Manuela de los Herreros de Bonet, doña Victoria Peña de Amer, y
doña Margarita Caymari de Baulo, renombradas poetisas de Palma, que
no pudieron asistir al solemne acto. Y la sala resonó con los
acentos, hora tiernos y melancólicos, hora enérgicos y entusiastas
de la Musa lemosina, de la antigua poesía trovadoresca, que parecía
cobrar nueva vida y entrar en el pleno goce de sus derechos
literarios, en aquel sagrado recinto, en donde se habían dado cita
el amor á la Religion, el estudio de la antigüedad y la adhesion á
la patria mallorquina, bajo las ramas de las encinas y de los olivos
seculares. Entre los señores que con sus dulcísimos versos
catalano-mallorquines tributaron elevado culto á Ramon Lull y á su
patria, recordamos á los casi todos laureados, vates D. Jerónimo
Rosselló, Don Gabriel Maura, D. Pedro de Alcántara Peña, D. José
Taronjí, Pbro. (el que escribe el libro), D. Bartolomé
Ferrá, D. Mateo Obrador, D. Tomás Forteza y D. Juan Alcover. No
pudieron asistir á la fiesta, pero enviaron bellas poesías
mallorquinas que fueron leídas con las demas, los señores D. José
Luis Pons, D. Miguel Victoriano Amer, Don Ramon Picó y Campamar, D.
Miguel Costa, y D. Onofre Prohens. Terminó el acto con la lectura de
una sentida carta castellana de D. Mariano Aguiló, quien desde
Barcelona decía no haberle sido posible concurrir á la solemnidad,
pero que se asociaba con toda su alma al espíritu general del
certámen. El Sr. Archiduque dió las gracias a los señores
reunidos, y declaró terminada la justa poética.



Los
poetas y personas convidadas recorrieron con el Sr. Archiduque los
deliciosos paseos de la posesion de Miramar. Las grandes arboledas,
los encrespados montes, las azuladas olas que se pierden á lo léjos
en la vasta llanura de los mares, el sol que desde Occidente difundía
entre las brumas quebrados rayos de misteriosa claridad, sobre los
declives de los montes y los rasgados peñascos de las playas; todo
elevaba el alma, todo absorbía la imaginacion, hácia un mundo ideal
de belleza y de recuerdos. Parecía que la augusta sombra de Ramon
Lull bajaba á conversar con sus queridos discípulos, al cabo de
seis siglos. Todas las poesías habían nombrado á Ramon Lull; todas
las imaginaciones le tenían presente. ¡Que el insigne sabio, desde
el cielo, su eterna patria, bendiga aquellos sitios y estos
esfuerzos!
“A las dos y media de la tarde el Sr. Archiduque
obsequió á sus convidados con una comida; en la que reinaron la
mayor cordialidad, la más dulce expansion y las afecciones más
simpáticas y puras.



Al
despedirse del Sr. D. Luis Salvador y de su señora madre la Duquesa
de Toscana, los baleares que en aquellos salones habían sido tan
caballerosamente obsequiados, llevaban la conviccion de que los
actuales poseedores de Miramar son mallorquines de corazon, y que
están dispuestos á hacer en beneficio de Mallorca y á honor de
Ramon Lull todo lo que pueda concebir su ilustrada inteligencia. En
nombre de todos, el decano de los poetas mallorquines, entregó al
Sr. Archiduque una poesía laudatoria, dedicada á Su Alteza y
firmada por los demas literatos. Y cada uno de estos señores,
recibió de manos de Su Alteza una medalla conmemorativa del sexto
centenario de Miramar. Esta medalla es de metal blanco, perfectamente
acuñada; en el anverso lleva el busto del beato mártir con esta
inscripcion: Ramon Lull. - 1276 -; en el reverso lleva un alto
relieve representando la posesion y la ermita, con este lema: Miramar
-1876. -”



(8.a)
PÁGINA
126.



Deyá.
- Villa á 5 leguas al N. de Palma. En arábigo significa cortijo. En
tiempo de la reconquista pertenecía con Muza ó Valldemosa (vall
de Muza
), á la antigua Buñona, (hoy Buñola), que era cabeza de
uno de los 12 distritos en que los árabes dividieron la Isla.



(9.a)
PÁGINA
136.



SÓLLER.
- Pintoresca é industriosa villa, situada á 4 leguas al N. de
Palma, en un valle de naranjos y limoneros, rodeado de elevadísimas
montañas que se abaten repentinamente en el cerrado puerto. La
configuracion de éste recuerda los más risueños lagos de Suiza é
Italia.



(10.a)
PÁGINA
144.

LA MUERTE DE LOS NARANJOS. - Una desastrosa enfermedad
mataba los naranjos de Sóller, cuando escribimos esta poesía. La
tristeza dominaba los ánimos; sin embargo, los industriosos hijos de
Sóller no se han dejado abatir por el infortunio; y recorren hoy las
ciudades del litoral español y francés, buscando en el comercio lo
que la naturaleza se propuso al parecer negarles. Bien por ellos.

(11.a)
PÁGINA
162.



BINISALEM.
- Está situada á 4 leguas al E. de Palma Antes se llamó Rubines.
La iglesia se edificó en el siglo XVIII. El P. Cayetano de Mallorca
dice que esta iglesia es una de las más bellas alhajas de estas
islas. Su arquitecto fué Bernardo Cabrer.



(12.a)
PÁGINA
164.




RAXA.
- Este predio dista de Palma 2 leguas y media, camino de Sóller. En
tiempo de los árabes se llamó Araxa, y está contiguo á otros
predios que áun conservan el nombre de aquellos invasores, como son
Beni Atzar y Alfabia. El eminentísimo señor Don Antonio Despuig, de
la casa de Montenegro, descubrió, en 1787, en los campos romanos de
Arriccia, en el sitio donde Domiciano dedicara magnífico templo á
la ninfa Egeria, la mayor parte de las preciosísimas esculturas y
fragmentos del arte clásico, que, con lo adquirido de otras partes,
trajo á Mallorca, su patria. Así se fundó el celebrado museo de
antigüedades, uno de los primeros de Europa.



(13.a)
PÁGINA
168.



LLUCH.
- La pequeña antiquísima imágen de la Vírgen, fué hallada por un
pastorcillo en 1238, en el fondo de un lúcus o bosque sagrado. Al
principio, se la dedicó una capilla; luégo los templarios le
cedieron porcion de un predio, en 1270. Tomás Tomás, prohombre de
la casa, en 1456 le cedió otro predio; y Calixto III en el mismo año
erigió allí un colegio de sacerdotes, confirmado en 1465 por
Alejandro VI. Clemente VII en 1551 dió las actuales constituciones.
Ademas del prior y sacerdotes del culto, tiene 20 estudiantes de
latin y música. La obra actual es del siglo XVI. En sus espaciosas
crujías hospédanse continuamente multitud de peregrinos baleares.




(14.a)
PÁGINA
174.

LA VICTORIA. - Es un cerro que termina en el promontorio
del Pinar, al N. E. de la Isla. Encima hay la ermita de la Vírgen de
la Victoria, llamado así desde la época de las germanías. A un
lado está la ciudad de Alcudia en el fondo de su bahia, y al otro en
otra bahía la graciosa villa de Pollenza. - Alcudia es nombre árabe
que significa altozano; Pollenza, nombre latino, que significa poder,
(de pollens), como que Pollentia era, (segun dicen algunos), la
capital de la isla, y colonia romana.
La Vírgen fué hallada
tambien por un pastor. - En 1405 D. Luis de Prádes concedió al
ermitaño Diego que pudiese celebrarse misa en la capilla. En 1523
habitaron allí frailes carmelitas. Por una victoria que los de
Alcudia obtuvieron contra los comuneros, en 1522, se le dió este
nombre á la Vírgen.

(15.a)
PÁGINA
180.



RANDA.
- El cerro de Randa forma un doble cono truncado, á 3 leguas al E.
de Palma. El santuario de Gracia está á la ladera del S., engastado
en la roca. El P. Miguel Galmés, lo edificó en 1497, construyendo
oratorio y hospedería. La nueva iglesia data de 1644.
- Sobre el
peñasco descuella la ermita de San Honorato, fundada en 1394 por el
ermitaño Arnaldo Brull. - En la parte más elevada del cerro vense
las ruinas del colegio de Ntra. Sra. de Cura, donde enseñaron
famosos lulistas, (Boil, Pelagio, Daquí, Llobet, Libanio). - El
viajero debe visitar la cueva de Lulio, y la mata escrita, en cuyas
hojas parecen leerse, (segun cuentan), los nombres de Jesus y María,
en caractéres hebreos, grabados por Lulio. Los reyes católicos, y
el B. Juan de Ribera quisieron tener hojas de este lentisco. - Al

(aquí salta de la página 545 a la 550).




ÍNDICE
(se omite).



FIN DE LA OBRA.





ERRATAS
Y CORRECCIONES.



Página Línea Dice Debe
decir.



(respecto
al original en pdf
)



4 13 arpa harpa



24 27 Abg
reu Ab greu



40 8 Sus
lo sepulcre Vora´l sepulcre



52 13 Totxa Xotxa



60 25 Donzelles
y dorades Donzelletes y orades.



80 2 VII VIII



111 4 quec
ompuso que compuso



121 2 Oh
tú, que nos escuchas, histórica ruina
Oh tú, histórica
ruina
142 17 1876 1868



154 25 voltons voltors



157 15 re
recoge se esconde



163 11 piedra
fría, piedra parda,
166 9 cristalina cristallina



180 15 voluntad voluntat



192 11 La
vida amor. La vida amor;
193 11 La vida amor. La vida
amor;
194 9 Yá Morey y á Salvá los inspiraren



Y
á mestres mallorquíns los inspiraren



195 8 á
los maestros Morey y Salvá á maestros
mallorquines,
288 10 Que´l pur oratje Qu´ab los
oratjes
id. 11 del cel me trau; del cel baxau;
321 5 a
llamarada la llamarada



322 8 trits! trist!

440 2 la encreuat l´encreuat



512 15 esperitual espiritual



526 7 ó
balear ó balear,
id. 23 OBSERVACION, 2.a OBSERVACION 2.a



527 14 valensianos valencianos



id. 17 taliano; italiano;

viernes, 23 de abril de 2021

TATXES DELS CONTRACTES EN MALLORCA. (FIN)

TATXES
DELS CONTRACTES EN MALLORCA.

DE TESTAMENS, INVENTARIS,
CODICILS, E DONACIONS
per causa de mort. En los Notaris son les
Tatxes seguens.


PRIMO
de bens valens fins, a cent liures. XX. Sol.


Item
de cent liures fins a trecentes liures. XXX. sol.


Item
de 300. liures fins a 500. liures. ij. liu. v. sol.


Item
de 500. liures fins en 1000. liures. iij. Liures.


Item
de 1000. lliures fins en 2000. liures. v. liures.


Item
de 2000. liures fins en 5000. liures vij. liu. x. so.


Item
de 5000. liures fins en 10000. liures. 12. liures.


Item
de valents mes de 10000. liures quant que sia, xx li.
E mes avant
vltra les taxacions hagen los dits Notaris per cascun die
que traballaran, ells, o llurs subrogats en ferlo
(fer-salto línea-lo)
Testament, Inventari, y Encant,
si es dins lo lloch ahont seran domiciliats, vij. sol.
y vj. din. e si es fora lo lloc ahont seran
domiciliats. xv. sol.


DE
ESPOLITS.


PRIMO
fins 50. liures de Dot hajen haver xv. sol.


Item
de 50. liures fins a cent liur xx. sol.


Item
de 100. liures fins a 200. liures. xxx. sol.


Item
de 200. liures fins a 500. liures, ij. liu. x. sol.


Item
de 500. liures fins a 1000. liures iiij. liu.


Item
de 1000. liures fins a 2000. v. liures x. sol.


E
si es mes de dos milia muntan a iiij. sol. per centenar mes
avant de les cinch liures x. sol. ab aço que no excedesca de
xx. liu. En tot.

DE VENDES DE CENÇALS.


PRIMO
fins a cinquanta liures de preu. j. liura.


Item
de cinquanta liures fins a 100. liures. xxx. sol.


Item
de 100. liures fins a 200. liures. ij. liu. x. sol.


Item
de 200. liures fins a 300. liures. iij. liures.
Item de 300.
liures fins en 500. liures. iiij. liures.


Item
de 500. liures fins en 1000. liures, o quant se vulla mes.
vij. liures, y x.sol.

DE
ACTES MOMENTANEOS DE QVALSEVOL COSA
que sien.



PRIMO
de valor fins a 100. liures. 8. sol.


Item
de 100. liures fins a 200. liu. 12 sol.


Item
de 200. liures fins (fius) a 300. liures 1. liura.


Item
de 300. liures fins a 500. liu. 1.liu.10.sol.


Item
de 500. liures fins 1000. liu. 3.liu.


Item
de 1000. fins en 2000. liu. 4.liu


Item
de 2000. liures fins en 5000. liures 7.liu.10.sol.


Item
de 5000. liu. fins en 10000. liu. 10.liu.


Item
de 10000. liures & vltra. 20.liu.

DILACIONS VLTRA
MARINAS.
Menorca, Esvissa. xxx. dies


Barcelona,
valencia (con minúscula). dos mesos.
Portugal, Granada, e
qualsevol Regne de Castilla, França, Serdeña, Corcega. iiij.
mesos.


Sicilia,
Napols, Roma Genova, Rodes. vj. mesos.


Castell
Sant Pera, Chipre, Alexandria, Venecia,
Flandes, Inglaterra, y
altres parts. 8. mesos.


Indias
Occidentales de la nova España. 18. mesos.


Y
del Peru. 2. Añys.


les
IORNADES QVE LOS PORTADORS DE LLETRES


tenen
en les Viles per executar, y quantes dietes a cade Vila.










Alaro.

Algaida.


Alcudia
cade die.


Artá
cade die.
Andrax.


Bañabufar.


Benyamar.


Benisalem.


Buñola.


Campos.


Campanet.


Calvia.


Falanix.
cade die.


Inca,
cade die.


Lluch
major, cade die.


Manacor,
cade die.


Muro
cade die.


Montuiri.


Marratxi.


Porreres.


Pollença.


Pobla.


Pétra.


Purpuñent.


Soller.


Selva.


Sencelles.


Santañi.


Sineu
cade die.
Santa Maria del cami
Sant Iuan de Sineu.


Santa
Margarita de Muro.


Stellenchs.


Valldemussa.



Dilluns.
j.


Dimecres
j.


Liuramens
Dimecres. iij.


Liuramens
Divendres. iiij.


Dijous.
ij.


Dilluns.
ij.


Dimars.
ij.


Dimecres.
j.


Divendres.
j.


Dilluns.
ij.


Dilluns.
iij.


Dimecres.
j.

Liuraments Dilluns. ij.


Liuramens
Dijous. ij.


Liuramens
Dimecres. ij.


Liuramens
dimars. i.j.


Liuramens
Dijous. ij.


Dimars.
ij.


Dimars.
j.


Dilluns.
ij.


Cade
die. iij.


Divendres.
ij.


Dimars,
é Disapte. ij.


Dilluns.
j.


Cade
die. ij.


Dilluns.
ij.


Dimars.
ij.


Dimars.
iij.


Liuramens Dimecres.
ij.
Divendres. j.
Divendres. j.
Divendres. ij.
Dilluns.
ij.
Dimecres. j.




NVPCIES.


Toto
Anni tempore, praeterquam ab Adventu vsque in diem Epiphaniae, &
a feria quarta cinerum, vsque in octavam Paschatis, permittuntur
nuptiae.

ADVENT.
Lo
Diumenge mes prop de Sant Andreu, y si sera en Diumenge, lo matex
Diumenge.
Que sint cause, & qui sunt Actus, qui, & quae
diebus feriatis possint (possnnt) tractari, & fieri.
Haec
faciunt causas testis tractare diebus.
Pax, scelus admissum,
manumissio, res peritura.
Terminus expirans: mora, testis abesse
uolentis.
Cumque potestatis patriae. jus filius exit.

QVATVOR
ANNI TEMPORA.
Pentecost, (cruz) Luciam, Cineres, &
Crucem.
Post Pentecost, Crucem, Luciam, Cineres, debent jeiunia
dici.
(dibujo)

INDEX.


(Se
omite. No coincide con el formato doc, ni HTML. Empieza en la página
412 del pdf. Es interesante como glosario para investigar el léxico
de la lengua mallorquina, mallorquín, mallorquí. FINAL DEL LIBRO.)

Se puede comprar en Amazon:

ORDINACIONS, Y SUMARI DELS PRIVILEGIS, CONSUETUTS, Y BONS USOS DEL REGNE DE MALLORCA