Mostrando entradas con la etiqueta sonet. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta sonet. Mostrar todas las entradas

miércoles, 18 de octubre de 2023

Sirventes historiques. I. En aquest guai sonet leugier (+ Index)

Sirventes historiques.


I.


En aquest guai sonet leugier

Me vuelh en cantan esbaudir,

Quar hom que no s dona alegrier

No sai que puesc esdevenir;

Per qu' ieu me vuelh ab joy tenir

Et ab los pros de Proensa

Qui renhan ab conoissensa

Et ab belha captenensa,

Si qu' om no 'ls en pot escarnir.


De conquerre fin pretz entier

Agra ieu talen e dezir,

Si no m' en falhisson denier

E rendas, don pogues complir

Los fagz qu' ieu volgra mantenir;

Mas pus a dieu non agensa

Qu' ieu puesca far gran valensa,

Gardar me dei de falhensa

Al meins, e d' aiso qu' ai servir.


Quar pretz no demanda ni quier

Ab sels qui volen obezir,

Mas tant quant al poder s' afier,

E que hom se guart de falhir;

Per qu' aisel que trop vol tenir

A molt petit de sciensa,

Quar l' avers non a valensa

Mas quar hom en trai guirensa,

E quar hom s' en pot far grazir.


A l' emperador dreiturier

Frederic vuelh mandar e dir

Que, si mielhs no mante l' empier,

Milan lo cuida conquerir

Ab grans faitz, e fai s' en auzir;

Don vos jur per ma crezensa

Que pauc pretz sa conoissensa

E son sen e sa sabensa,

S' en breu no l' en sap far pentir.


Dona sai ab cors plazentier,

Don negus hom no pot mal dir,

E no tem gap de lauzengier,

E sap los melhors retenir

Ab honrar et ab aculhir;

Tan gen fenis e comensa

So solatz e sa parvensa

Qu' en re non hi fai falhensa,

Et a car nom per encarzir.


Na Johana d' Est agensa

A totz los pros, ses falhensa,

Per qu' ie m vuelh ab los pros tenir.

Bernard de Ventadour.

//

Index:

II, Un sirventes on motz non falh

III, Ges de far sirventes no m tartz,

IV, Pus Ventedorn e Comborn e Segur

V, Un sirventes fatz dels malvatz barons,

VI, D' un sirventes no m qual far longor ganda,

VII, Lo coms m' a mandat e mogut,

VIII, Rassa, mes se son primier

IX, Ges no mi desconort S' ieu ai perdut,

X, Ieu chan, qu' el Reys m' en a preguat

XI, Gent fai nostre reis liouranda,

XII, Pus lo gens terminis floritz

XIII, Greu m' es deisendre carcol,

XIV, Quan vey pels vergiers desplegar

XV, Pus li baron son irat e lor peza

XVI, Al dous nou termini blanc

XVII, S' ieu fos aissi senhers e poderos

XVIII, Miez sirventes vueilh far dels reis amdos,

XIX, Non estarai mon chantar non esparja,

XX, Quan la novella flors par el verjan

XXI, Un sirventes farai novelh, plazen

XXII, Ja nuls hom pres non dira sa razon

XXIII, Del rei d' Arragon consir,

XXIV, Quor qu' om trobes Florentis orgulhos,

XXV, Sendatz vermelhs, endis e ros,

XXVI, Bel m' es cant aug lo resso

XXVII, Ab greu cossire Fau sirventes cozen; Bernard Sicart de Marjevols.

XXVIII, Foilla ni flors ni chautz temps ni freidura

XXIX, En aquell temps qu' el reys mori 'N Anfos

XXX, D' un sirventes faire Es mos pessamenz (Pierre de la Caravane)

XXXI, Quant vei lo temps renovellar, (Bertrand de Born, le fils)

XXXII, Ja de far un nou sirventes

XXXIII, Ja no vuelh do ni esmenda (Bernard de Rovenac)

XXXIV, D' un sirventes m' es grans volontatz preza, (Bernard de Rovenac)

XXXV, Doas coblas farai en aqest son

XXXVI, Seigneiras e cavals armatz

XXXVII, Ja non creirai d' En Gui de Cavaillon

XXXVIII, Estiers mon grat mi fan dir villanatge

XXXIX, Belh m' es quan d' armas aug refrim (Guillaume de Montagnagout)

XL, Guerra e trebalhs e brega m platz, (Boniface de Castellane)

XLI, Gerra mi play quan la vey comensar,

XLII, Peire salvagg', en greu pessar

XLIII, De l' arcivesque mi sap bon

XLIV Ja de chantar nulh temps no serai mutz

XLV, Un sirventes farai ses alegratge,

XLVI, En luec de verjanz floritz

XLVII, Ges no m' es greu s' eu non sui ren prezatz

XLVIII, Mout a que sovinenza

XLIX, Entre dos reis vei mogut et enpres

L, Mout fort me sui d' un chan meravillatz

LI, On hom plus aut es pueiatz,

LII, Comte Karle, ie us vuelh far entenden

LIII, Al bon rey qu' es reys de pretz car,

LIV, Nostre reys qu' es d' onor ses par (Bernard d' Auriac)

LV, Francx reys frances, per cuy son Angevi,

LVI, Ancmais per aital razo

LVII, Tant m' es l' onratz, verays ressos plazens,

jueves, 29 de julio de 2021

XIV, ETERNA LLUYTA.

XIV

ETERNA
LLUYTA.



SONET.



La
vie est un combat,
dont la palme est aux cieux
.



(Delavigne.)



Es
l´hora baxa; se revest l´esfera
De dolça quïetut; la clara
lluna
Per l´ample mar veu sòls felís fortuna;
Mes, ¡ay!, un
nin s´ofega en la ribera.



L´auba
trenca; la llum dematinera
Flors y harmoníes escomou
totduna;
Riuen los comellars; mes dalt la runa
L´au ferida de
mort se desespera.

Axí va´l mon. Si pura naix la
rosa
L´esfulla´l vent; si aplega la formiga,
Lo noy terrossos
dintre ´l niu li posa.



-
Deu meu, ¿còm guerra aytal lo mon castiga?



-
Perque vol l´Enemich, abans la llosa,
De lo Bé y lo Infinit
desfer la lliga.




Juriol
1869.

XIV
LUCHA ETERNA.



SONETO.



Es
la hora del crepúsculo vespertino; la celeste esfera se reviste de
grato silencio; la luna llena, mirándose en el inmenso mar, sólo
alumbra, al parecer, escenas de dicha; mas, ¡ay!, un pobre niño se
está ahogando en la arenosa playa.



Sale
la aurora; la luz de la mañana acaricia las flores, y despierta
delicadas armonías; los montes se sonríen; mas en lo alto del
ruinoso techo, un ave herida sufre las dolorosas ansias de la
muerte.

Tal anda el mundo. Nace pura la rosa, y la deshoja el
viento; recoge granos la cuidadosa hormiga, pero algun rapaz le echa
tierra en el agujero.



-
Dios mío, ¿por qué existe tal guerra en todo el mundo? - Porque el
Enemigo malo quiere, más acá de la tumba, destruir la alianza del
Bien y lo Infinito.

miércoles, 21 de julio de 2021

XVI, Á L´ESGLESIA PARROQUIAL DE SAN JAUME, DE BINISSALEM.

XVI

Á
L´ESGLESIA PARROQUIAL DE SAN JAUME,
DE BINISSALEM.
SONET.

Salut,
preciosa bòveda qu´estores
Ab vinyes y figueres tes
murades;
Entre richs caserius ses batayades
Regolfan tes
campanes bullidores.

De viva pedra tens los teus
defores,
Marbre negre compòn tes columnades;
Tens per tot ab
roig pòrfir cisellades
Y ab blanchs rivets les plateresques
vores.

Ton altar de la Verge com s´en puja,
Imatge
n´es del de la Seu divina;
De Cartuxa ta forma n´es
germana.

¡Página d´Art! La gloria mallorquina,
La má
fermant del Temps, qui tot ho enuja,
Te mostrará fins á l´etat
llunyana.

Janer de 1869.





XVI
Á
LA IGLESIA PARROQUIAL DE SANTIAGO,
DE BINISALEM.
SONETO.

Salud,
preciosa bóveda cuyos macizos muros se levantan en medio de
infinitos viñedos é higuerales: el són de tus alegres campanas se
difunde por antiguos caseríos, de donde rebosa el bienestar.

Tu
exterior es de piedra fría, tus columnas de mármol negro; rojo
pórfido, ribeteado de blanco, cincela tus platerescos capiteles y
cornisas.

El altar mayor, que representa la Asuncion de la
Vírgen, es semejante al de nuestra divina Catedral; tus formas
arquitectónicas son por el estilo de las de Cartuja.
¡Página
del Arte! La gloria mallorquina, atando las manos del Tiempo, que
todo lo destruye, te mostrará incólume áun á las lejanas edades
de lo porvenir.

(V. nota 11.)