L'OMBRA. Tomás Aguiló Forteza.

L'OMBRA.

¿Veus
aquella polsaguéra

Qu'alsa
corrent un cavall ?

Sents
que trota? Sents que trota?

Qui
li cualca no 's Don Juan?

-
Ay mare, la meua mare,

Prest
a la torre pujau,

Y
mirau si'l cavaller

Demunt
la terra ombra fá.

¿Qué
me dius, filleta meua,

Que
'm vols di' ab aquest esglày?

Ton
marit es el qui vé.

-
Mon marit qui 'm vé a matar.

LA
SOMBRA.

¿Ves
aquella nube de polvo que levanta un caballo a la carrera? Cómo
trota! cómo trota! ¿Quién lo cabalga no es Don Juan?

Ay,
madre, la mi madre, subid presto a la torre y ved si la sombra
del jinete se dibuja sobre la tierra.

-
¿Qué me dices, hija? ¿qué significa tu espanto? Tu marido es el
que viene.

- Mi marido que viene a matarme.

- ¿Qué me dius, filleta
meua?

Si
es éll qui l''estima tant!

-
Ay mare, la meua mare,

Tot
vos ho hauré de contar.

Ja
sabeu qu'un més havia,

Sols
un mès qu'eram casats,

Cuant
per desgracia a la guèrra

Don
Juan s'en hagué d'anar.

Per
recordança una prenda

Jo
li dehia que 'm deixás;

Que
fos gelós no sabia,

Y
éll l'ombra seua m' deixá.

Cuant
s'en anava, a n'el pàti

Sols
fehia ombra el seu cavall,

Y
a la pared del meu cuarto

La
seua ombra es va quedar.

Sèt
senmanas se passaren,

Y
un capvespre p'el meu mal

A
n'el patge qui 'm lletgia

Fita fit el vatx mirar.

L'ombra
qu'era molt oscura,

Que
llavores era igual

A
la qu'en punt de mitx dia

Els
àrbres en terra fan,

- ¿Qué me dices, hija?
si es él, que te ama tanto! - Ay, madre, la mi madre, todo os lo
habré de contar.

Ya
sabéis que sólo un mes, sólo un mes llevábamos de matrimonio,
cuando por desgracia Don Juan tuvo que marcharse a la guerra.

Pedíale
yo un recuerdo en prenda de su amor; no sabía que fuera celoso, y él
dejóme su sombra.

Al
partir solamente su corcel daba sombra en el patio y quedóse la suya
fija en la pared de mi estancia.

Siete
semanas pasaron, y una tarde, por mi mal, osé mirar de hito en hito
al paje que me leía.

La
sombra que era muy oscura, que entonces era igual a la de los árboles
cuando se halla el sol en el zénit,

Poch a poch, ay, mare
meua!

Ménos
fosca es va tornar,

Com
si una boyrina clara

Baix
del sol s'hagués posat.

Sols
tres dias se passaren

Y
el patge m'besá les mans;

L'ombra
era com la dels àrbres

Cuant
la lluna está en el cuart.

Sols
tres dias se passaren

Y
el patge s'ajonollá;

L'ombra
era com la dels àrbres

Cuant
el cel está estrellat.

Ay,
mara, la meua mara! (mare, la meua mare!; errata, sí, sí)

¿Qué
mes vos tench de contar?

No
havian passat tres dias...

L'ombra
del tot s'apagá.

-
¿Sents, sents el cavall que trota? -

El
cavallér entra ja,

Y
antes qu'el mirás s'esposa,

Totduna
en terra mirá.

Y
tan prest com mirá en terra

Un
crit doná molt amarch,

Y
entre els brassos de sa mare

Desmayada
va tombar.

Poco a poco, madre mía,
menos oscura se volvió, como si por debajo del sol se hubiese
esparcido débil niebla.

Solo
tres días pasaron y besóme el paje la mano; la sombra era como la
de los árboles cuando
está la luna en su menguante.

Solo
tres días pasaron y a mis pies postróse el paje; la sombra era como
la de los árboles cuando brillan no más las estrellas en el cielo.

Ay,
madre, la mi madre! ¿qué más os he de contar? No habían pasado
tres días, y.... apagóse del todo la sombra.

¿Oyes,
oyes como trota el caballo? - Entra el caballero y antes de mirarlo
fijó en tierra sus
ojos la esposa criminal.

Y tan pronto como la mira, exhala un
grito horrible, y cae desmayada en los brazos de su madre.

- Correu, patges, correu,
patges,

Veniu
prest aquí Don Juan,

Qu'
ha causat a vostre esposa

Tanta
alegría un desmay.

-
Mare, mare descuidada,

D'alegría
no será:

Será
qu'ha vist la meua ombra

Y
li ha féta faredat.

Jo
m'en vaig aná á la guerra

Com
un cavaller honrat,

El
meu còs ombra no fehia,

Sols
ne fehia 'l meu cavall.

Sèt
senmanas se passaren

Y
un poch d'ombra m' va assustar:

L'ombra
era com la dels àrbres

Cuant
el cel está estrellat.

Sols
tres dias se passaren,

Y
m' vatx teme qu'en el camp

Fehia
ombra com la dels àrbres

Cuant
la lluna está en el cuart.

Sols
tres dias se passaren,

Y
jo m'en venia aviat,

Qu'
aquella ombra m' perseguia

Com
l'inimich mes fatal;

- Corred, pajes, corred,
pajes, acudid pronto Don Juan; la alegría de vuestra llegada causó
un desmayo a vuestra esposa.

Madre,
madre descuidada, de gozo no será; sin duda ha visto mi sombra, y no
ha podido dominar su terror.

Yo
me fui a la guerra como honrado caballero, mi cuerpo no daba sombra,
dábala solamente mi caballo.

Pasaron
siete semanas y aterróme un poco de sombra; la sombra era como la de
los árboles cuando brillan no más las estrellas en el ciclo.

Solo
tres días pasaron y mi sombra en el camino era igual a la de los
árboles cuando está la luna en su menguante.

Solo
tres días pasaron y yo venia a todo el correr de mi caballo, porque
aquella sombra me perseguía como el más rencoroso enemigo;

Poch a poch s'enfosquí
l'ombra

Just
com la qu'els àrbres fan,

Cuant
una boyrina clara

A
n'el sol li está devant.

No
havian passat tres dias,

Tota
l'ombra fehia ja,

Y
es precís que a n' aquesta ombra

La
cubresca jo de sanch. -

___

Poco a poco se ennegreció
y llegó a ser tan oscura como la de los árboles cuando cubre el sol
débil niebla.

No
habían pasado tres días, y vi ya dibujarse toda mi sombra en el
suelo, y fuerza es que yo la cubra de sangre.

____

30 DE ABRIL.

30 DE ABRIL.

Ocupáronse exclusivamente en este día del arreglo y demás preparativos de las galeras, pasando a este objeto a la Atarazana, para señalar a las personas que habían de encargarse de este cometido, y hacer el acopio necesario de materiales y demás que fuese menester.
Siguen a continuación los dos pregones de que se habla anteriormente, los cuales fueron publicados por diferentes puntos de la ciudad, acompañando al corredor Pedro Querol, que era el encargado de verificarlo, ocho trompetas y el timbalero.

Ara hojats tot hom generalment de part dels molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya. Que com ells precehint deliberacio del dit concell en virtut de la capitulacio atorgada per lo Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e per la Majestat sua e encara per lo dit Principat fermada e solemnament jurada hagen deliberades fer certes coses havents respecte al servici de la corona reyal e al repos tuicio conservacio e utilitat de la cosa publica e libertats del dit Principat per ço per dar exequucio e compliment a les coses per ells dits deputats e concell per los respectes dessus dits deliberades ab veu de aquesta publica crida. Notifiquen a tot hom generalment quis vulla acordar en la armada o exercit la qual los dits deputats e consell en nom del dit Principat han dellibera fer per lo present si es home darmes portant pillart e patge haura XXXXV florins corrents de sou per quiscun mes ab bestreta de dos mesos. E si es home de cavall util haura XV florins corrents per mes ab consemblant bestreta. E mes sera donat a quiscun conestable de XXV homens VIII florins corrents ab consemblant bestreta de dos mesos. E tots aquells qui lo dit sou volran pendre sien en la casa del General la qual es davant la lotge (lonja; llotja; llonja) de la present ciutat on seran les persones a aço deputades e feta la seguretat acostumada hauran la bestreta dels dits dos mesos.
Ara hojats tot hom generalment de part dels molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables deputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya precehint deliberacio del dit concell en virtut de la capitulacio entreveninthi la ciutat de Barchinona. Que si sera algu qui ab veritat denunciada e ab tot effecte metra entre mans e dara orde e forma que sien meses en poder dels dits deputats e concell En Pere Comes o Nanthoni Abello los quals en aquests dies prop passats entre VIIII e X hores de nit son stats trets de la preso comuna de la present ciutat on staven detenguts per certs pretesos
enormes crims e delictes aquell tal o tals denunciats e ab tot efecte sots la dita forma metents aquells en mans e poder dels dits deputats seran dats de les pecunies del dit General D. florins e ultra axo si sera catiu o cativa sera franch o francha. Notificant a tot hom que los qui los dessus dits o algun dells tendran celats o amagats e aquells als dits deputats no denunciaran seran executats en persones e bens sens alguna merçe com a enemichs de la cosa publica e los dits bens confiscats al dit General de Cathalunya notificant a tot hom generalment que los dits denunciant o denunciants seran tenguts en secrets.

Fue presentada en esta sesión una minuta de la respuesta que había de darse sobre el capítulo de las instrucciones, y que redactaron las nueve personas encargadas de este asunto; cuyo contenido es del tenor siguiente.

Responents los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya al capitol de les instruccions per la Excellencia de la Senyora Reyna fetes e acomanades a vosaltres magnifichs mossen (se lee mossén, pero no hay tildes en estos textos) Arnau Fonolleda batle general de Cathalunya e micer Joan Dusay prothonotari a XXV del corrent mes de abril per vosaltres per part de la dita Senyora Reyna legit en presencia dels dits deputats e conçell lo qual es de la serie seguent. Primerament diran e explicaran per part de la dita Seyora als diputats e conçell e consellers e conçell com a sabuda de sa Majestat seria pervengut que per los dits diputats e conçell ab intervencio de la dita ciutat de Barchinona seria stada feta certa deliberacio e per aquella deduits certs actes a exequucio que deuen e poden inquirir e procehir contra tots aquells qui haurien contrafet o vengut a la capitulacio e aço contra diverses manaments e requestes aquests dies passats a ells fets per part de sa Majestat als quals sa Excellencia sia sta e persevera els requer e mana quels tinguen e observen no obstants qualsevol respostes per ells fetes e daço faran levar carta publica. Dien que salva tots temps humil honor e reverencia degudes a la dita Senyora Reyna la deliberacio e actes en lo dit capitol mencionats han fets los dits diputats e conçell ab intervencio de la ciutat de Barchinona en cas permes be e degudament per virtut e potestat a ells atribuida per la Majestat del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey per sa gran humanitat virtut e clemencia en e ab la capitulacio per sa Excellencia e per lo dit Principat fermada e solemnament jurada et alias segons ja en los dies passats fonch feta en scrits resposta per los dits diputats e conçell en la qual stan e perseveren a una patent letra per part de la dita Senyora Reyna a ells presentada ab mija de carta testificada per En Pau Vida notari e scriva del Senyor Rey a tres del mes de abril prop passat. La qual capitulacio salva e repetida la dita humil reverencia los dits diputats e conçell violar e prejudicar en alguna manera no volrien ne tollerarien com aquella que es stada feta composta fermada e jurada a lahor de nostre Senyor Deu servici de la dita Majestat repos e tranquillitat e benefici del dit Principat e de la cosa publica de aquell. E per que de la lectura del dit capitol a instancia de vosaltres dits mossen lo batle general e mossen lo prothonotari es testificada carta per En Guillem Ponç notari e scriva del Senyor Rey los dits deputats e concell requeren la present esser inserta a la fi o peu del dit capitol e de tot ensemps esser feta carta publica per vos notari etc.

Leyóse igualmente la siguiente minuta, que presentaron los mismos comisionados, de la contestación a la carta de la Señora Reina, relativamente a la prisión de mosen Galceran Burgués.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
De vostra Excellentissima Senyoria havem rebuda una letra feta en Gerona a XXVI del corrent mes a la qual responem veritat esser que En Marti Colzina Pere Comes e Anthoni Abello eren stats presos a instancia de aqueixa ciutat per quant son delats de haver tractada ab altres certa malissima conspiracio havent respecte no solament a amor dels principals homens de regiment de aquest Principat e de la dita ciutat mas encara a subvencio e perpetual destruccio de la cosa publica de aquells en gran ofensa de nostre Senyor Deu e gran desservici de la Majestat e destruccio del precipuu membre e merlet de la sua excellent corona. Per la qual raho a instancia de la dita ciutat era iniciada y (y griega) continuave inquisicio entrevenint mossen Galceran Burgues en la dita letra nomenat contra los dessus dits los quals a la dita instancia eren stats emparats en la preso hoc no resmenys era stat consellat e request per los consellers e concell de la dita ciutat en virtut de privilegis de aquella per ell en lo introit del regiment de regent la vegueria solemnament jurats que los dessus dits presoners tingues be custodits e per res nols deliuras de la dita preso per los respectes dessus dits. E ell dit empero mossen Burgues infringint los dits e altres privilegis e no havent sguard al grandissimo perill en lo qual la cosa publica era constituida per tants greus e temeraris crims e delictes de que ab gran vigilancia e attentament se inquirie a XXIIII del present mes a les X hores de nit
deliura los dessus nomenats de la dita preso lo que certament es cregut vostra Excellencia no haguere manat fer si dels dits perill crims e delictes axi forts e cruels als quals guiatges quelsevol sufraguar no deuen o poden fos informada ans com a virtuosissima e zeladora de justicia e del bon stament del reyal domini haguere dat orde e no procurat torb o impediment en saberse veritat de les dites coses axi detestables.
Les quals de directo son contra la capitulacio per lo dit Senyor Rey per sa virtut e benignitat atorgada e per la sua Excellencia e encara per part de aquest Principat fermada e jurada. On com a hoida nostra pervingues la tal e tant notoria novitat feta per lo dit mossen Galceran que de totes les coses dessus dites era plenament certificat havents per ferm no menys ell esser incidit en la contrafaccio de la dita capitulacio que los dits presoners deliberacio precedent entrevenint e consentint hi la dita ciutat requerim lo batle no forçant ne compellint aquell salva la honor e reverencia de vostra Celsitud ans ab molta pertenencia segons conste per actes que prengues e metes en la preso lo dit mossen Burgues e jatsia la presencia del dit batle juxta forma de la dita capitulacio a aço no freturas empero per bons respectes hi fou demanat e axi per ell acompanyat de hun dels consellers de la dita ciutat e de alguns de nosaltres fou deduhida a exequcio la dita requesta es stat plasent a nostre Senyor Deu que apres los dessus dits son stats maravellosament represos e ell mediant e endressant les coses de que son delats en breu seran manifestades e publicades per les quals los veents e oynts sentiran quals crims e delictes son e de quanta temeritat detestabilitat e atrocitat era la asserta concitacio e conspiracio tractada ne sera vist salva la dita humil reverencia nosaltres haver indebitament procurat carrech e vergonya al dit mossen Galceran Burgues com en cas permes en virtut de la dita capitulacio a la qual com dit es era contrafet de directo e necessitats de tanta necessitat sia stat per nosaltres pertinentment e deguda fet a gran lahor de nostre Senyor Deu qui per sa infinida bondat no vol la cosa publica perescha servici del dit Excellentissimo Senyor lo Senyor Rey e conservacio de la sua reyal corona repos e benefici e tranquillitat del dit Principat e de la cosa publica de aquell de les quals coses comendacio e no blasme e redargucio haver speram. Qual interes Senyora molt alta pot esser major en respecte de la conservacio del stat reyal que castigar debitament tals e tant leigs asserts crims. Quals guiatges Senyora molt Excellent poden compendre aquells dits crims qui son no dels mediocres ans dels mes greus e suprems que dir e cogitar se puixen. Qual regne qual domini pot star on tals actes fossen comportats. E qual raho poriem dar nosaltres e los consellers e consell de aquesta ciutat al Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e a vostra Altesa e al Illustrissimo Primogenit del regiment e coses qui a nosaltres e ells son acomanades si no provehiem e provehien ab tota eficacia en conservar aquelles. Vostra Excellencia Senyora molt alta pot esser certa nosaltres qui en virtut e per facultat la dita capitulacio la qual esser prejudicada e violada no permetriem ab intervencio de la dita ciutat provehim o procehim e provehir e procehir entenem en totes les coses damunt dites aquelles e tots actes governarem ab gran maturitat e attensio e creem ab la ajuda de Deu ne resultaran conclusio e fi acceptes a nostre Senyor Deu e a la dita Majestat e a vostra Altesa e al lllustre Primogenit repos tranquillitat e benavenir al dit Principat e a la cosa publica de aquell. E axi molt humil e devota suplicam ho comprenga vostra gran e Excellent Senyoria de la qual la Sancta
Trinitat sia continua proteccio e guarda e mane a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona A XXX de abril del any Mil CCCC sexanta dos. - De vostra Excellentissima Senyoria humils subdits e vassalls etc. - Los diputats del General e concell Iur etc.
- A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna.

Se hicieron algunas proposiciones, y pasadas a votación, se deliberó, conforme al siguiente voto del señor obispo de Vich.

Lo senyor bisbe de Vich dix que la resposta feta al capitol de la instruccio de la Senyora Reyna e la resposta feta a la letra de la dita Senyora stan be e que sien axi spatxades.
Item que sien bestrets al senyor comte de Pallars capita dos milia florins dor.
Item que sien paguats los D florins promesos als qui denunciarien En Pepe Comes e Anthoni Abello per los deputats e per tres de la VIIII de les banderes elegidors per la dita VIIII (novena) a aquell qui revera los ha denunciats.
Item que sien deliurats a la VIIII de les banderes mil florins dor per servir en les coses apuntades e apuntadores per los dits VIIII de les banderes.
Item que la letra ordenada per lo fet de misser Peytani sie remissa e abilitada per los dits tres qui nan hagut carrech substancia no mudada e que no sie feta comissio alguna al deputat local de declarar res ans se hage declarar en lo present consell e axi se expedescha sens referir a despeses del General.

Dióse cuenta, el mismo día, de la siguiente carta que se había recibido.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e concell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Los honorables mossen Johan Traginer e Frances Comte subtituits per ordinacio nostra e concell de vinteset per lo honorable mossen Françes Pericoles hun dels embaxadors e sindich a ple instruits e informats explicaran a vostres molt grans R. N. M. e honorables providencies certes coses de part nostra e del dit concell. Placiaus darlos fe e creença com si per nosaltres e dit concell eren explicades a vostres molt grans R.
N. M. e honorables providencies de les quals la Trinitat increada sia continua proteccio. Scrita en Perpinya a XXIIII de abril del any Mil CCCCLXII. - Los consols de la vila de Perpinya a vostra honor apparellats.

Hiciéronse también, como el día anterior, varias proposiciones, y pasadas a votación, deliberóse igualmente conforme al voto, que sigue, del señor obispo de Vich.

Lo senyor bisbe de Vich dix que la resposta e provisions fahedores a les coses contengudes a les letra e crida trames per la Senyora Reyna als oficials manant que algu no gos pendre sou del General etc. e encara lo que ses dit del deputat local de Tortosa ab totes lurs circunstancies sien remeses a la novena sens referir.
Item que sia scrit a totes les universitats e altres que semblara una e moltes vegades de les coses que vuy occorren e per avant occorreran segons parra a la dita novena sens referir.
Item que sia pensat per la dita novena que deu fer contra los consellers de la Senyora Reyna qui malament aquella consellen e seduexen e que ho meten en scrits e ho refiren. Item que la dita novena haja carrech de pensar quines e quals provisions son e seran necessaries daci avant per la indemnitat de la honor del Principat e per traure de congoxa e perplexitat aquell e donarli perpetual repos e ho refiren.

El mismo día, los señores Diputados y Consejo recibieron la siguiente carta.

Als molt magnifichs e de maximes prudencies mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs mossenyors e de maximes reverencies. Per quant aquesta pobre universitat es posada en congoixes per la concurrencia dels homens de remença qui per aquest circumnomables lochs discorren e de dia en dia som avisats volen venir contra
aquesta vila trametem a vostres magnifiques savieses Nanthoni Carreres portador de la present suplicant en aquelles per quant aquesta dita vila freturege en singular manera de vitualles e de arnesos e reparacions dels murs dirruits sia de llur plaer socorrer nos de dites vitualles e arnesos opportuns. Lo dit portador vos informara de tots los dits fets e coses occorrents e necessaries en aquesta vila. Lo dit socors demana e suplica aquesta dita vila esser li feta per ço que axi com a fidelissimos vassalls de la Majestat del Senyor Rey que som puixam per sa Majestat aquesta vila guardar e de aquella retre li bon compte e raho tota vegada que a sa Excellencia sera plasent. De les dites congoixes en que stam de present consultarem la Majestat de la Senyora Reyna suplicant la per
semblant compacient en nostra necessitat de saludables remedis ons vulla sotvenir.
E mantinga Jhesus vostres maximes reverencies en continuats augments de la Majestat del Senyor Rey e conservacio de la cosa publica de aquest Principat. Scrita en Besalu a
XXVIIII de abril any Mil CCCCLXII. - Als maximes prudencies de vostres reverencies apparellats servir los jurats de Besalu.

Recordansa a Nanthoni Carreres.
Primo com Deus vulla que sia a Barchinona parlara primerament ab lo senyor En Miquel Guell donant li la sua letra e significant li de les letres que porte dels deputats e consellers e en lo donar servara la forma que lo dit Guell li dira.
Item si necessari sera fara relacio dels cassos novament fets en aquestes terres e com caminen grantment venir contra aquesta vila.
Item significara la gran fretura de les armes e vitualles que aquesta vila ha e per so per part de la vila suplicara aquesta vila sia socorreguda de les coses que suplica e aximateix lo mur qui en alguns lochs es molt dolent.
Item si no poden sotsvanir que fara aquesta dita vila.
Item per tant com lo veguer e En Pere Beguda per part de la Senyora Reyna han proposat e explicat pregant a la vila de Besalu que ab la ciutat de Gerona e altres universitats se interposassen entre la ciutat de Barchinona e la Senyora Reyna e fessen una embaxada a Barchinona significant deu venir home dels jurats de Gerona a Besalu a la qual explica es stada feta resposta que si los dits jurats de Barchinona tramatran home a Besalu per dita raho que en aquell faran tal resposta que si plaura a Deu la Senyora Reyna ne sera contenta que los sera respost pus avant.
Item per quant se diu molt prest e molt prest lo Senyor Rey sera a les parts de Besalu si hi sera que deu fer la vila de Besalu e li sia dat concell saludable sobre tots los dits caps e molt prest.
Item avisara de la armada ques fa de tres fochs hun home.
Item a la dita vila de Besalu no es fet lo secos demanat que fara car nos pot bonament tenir e de tot stiga e seguescha lo que lo senyor En Guell li consellara.

9 DE FEBRERO.

9 DE FEBRERO. 

Se resolvió que se mandase al regente la veguería, que mandase publicar por el pregonero, acompañado de diez trompetas y en la forma acostumbrada, el bando que sigue:

Ara hojats tot hom generalment de part del molt honorable mossen Arnau Guillem Pastor cavaller regent la vegueria de Barchinona per lo molt alt e molt excellent lo Senyor Rey a requesta dels reverend e honorables diputats del General del Principat de Cathalunya qui aço fan precehint delliberacio del consell en virtut de la comissio de la cort assignat que com lo Illustrissim Senyor don Carles primogenit de Arago e de Sicilia et cetera Princep de Viana per consell e instigacio de malvats consellers contra Deu omnipotent e contra la reyal corona sia detengut en gran dan del Principat de Cathalunya ofensa de Deu fractura e violacio de les libertats del dit Principat e de la cosa publica de aquell e per ço lo dit Principat precehint certes degudes provisions e pratiques observades com fins aci no haje pogut obtenir lo fi desijat per satisfer a la fidelitat sua a la reyal corona deguda vulle haver lo dit lllustrissim Primogenit de Arago e de Sicilia e Princep damunt dit e aquell hagut reduir en pau amor e bona concordia ab la Majestat reyal a gran benefici repos e tranquillitat de tot lo Principat e poblats en aquell per tant lo dit honorable regent notifica a tot hom generalment quis vulla acordar en la armada la qual lo dit Principat ha delliberada fer per causa de la recuperacio e liberacio del dit Illustrissim Primogenit si es home de armes portant pillart e patge haura quaranta cinch florins corrents per home per sou de un mes ab bestreta de dos mesos e si es home de cavall util haura quinze florins corrents per mes ab bestreta de dos mesos e quiscun home de peu haura sis florins corrents per mes ab bestreta de dos mesos. E mes sera donat a quiscun conestable de XXV homens vuyt florins corrents per mes ab la dita bestreta de dos mesos. E tots aquells qui lo dit sou desigeran e volran pendre sien en la casa del General la qual es davant Lotga de la present ciutat hon seran les persones a aço deputades. E feta la seguretat acostumada hauran lo sou e bestreta dessus dits. 

Después de esto se nombró una comisión para cuidar del enganche de soldados y distribución de los fondos en los términos que expresa el documento que sigue; y luego se procedió a la elección de capitanes y otros oficios necesarios.
Nosaltres frare Anthoni Pere abat de Montserrat En Luis Divorra cavaller e En Miquel Cardona ciutada de Barchinona diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona considerants que per causa de la liberacio del Illustrissimo don Carles primogenit de Arago e de Sicilia et cetera per la Majestat del lllustrissimo Senyor Rey son pare detengut no sens violacio e derogacio de les libertats e privilegis del Principat de Cathalunya e poblats en aquell ha convengut a nosaltres ab delliberacio del nostre consell en virtut de la comissio per la cort general de Cathalunya convocada en la ciutat de Leyda a nosaltres feta per la dita liberacio del dit Primogenit e conservacio e defensio dels dits privilegis e libertats e repos e tranquillitat de la republica del dit Principat lo qual ab lo dit nostre consell representam fer certa armada de gent de cavall e de peu e per conseguent acordar gent e fer e pagar moltes despeses per la dita raho
per ço confiants de la industria saviesa e lealtat de vosaltres honorables mossen Johan Dalmau canonge e pabordre de la Seu de Barchinona mossen Guillem Çamaso e de Monpalau donzell e En Bernat Dezllor mestre en arts e en medicina hoidors de comptes del dit General ab la present fem constituhim e ordonam a vosaltres dits hoidors de comptes acordadors de la dita gent de cavall e de peu ab e de consell dels honorables mossen Arnau de Viladamany mossen Roger Alamany cavallers e Nartal de Claramunt donzell o de la major part dells donant e cometentvos plen poder que ab consell dels dessus dits o de la major part de aquells acordets (occitano; acordéis; acordeu) aquell nombre de gent darmes de cavall e de peu que obs sia e sera per nosaltres delliberat ab lo dit nostre consell tatxat. E encara façats e fer façats (occitano; feu; haced) ab consell dels dessus dits o de la major part de aquells pagues e totes altres coses necessaries e opportunes a la dita armada e exercit de aquell car nosaltres sobre les dites coses e emergents e dependents de aquelles ab consell dels dessus dits vos donam e comanam plen poder e totes nostres veus. Volem empero que en lo dit acordament de la dita gent axi de cavall com de peu e pagament del sou de aquells e per les altres coses per la dita armada necessaries entrevingue algun jurat de la scrivania de la dita deputacio qui lo nom dels acordats per vosaltres e la seguretat que han a prestar e lo pagament del dit sou e de les altres coses que pagareu en virtut de la present comissio scriva e continuu en faça libre segons es acustumat. Dada en Barchinona a VIIII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Por último, se mandó que se quitasen algunos pasquines contra el rey, que habían aparecido en varios puntos de la ciudad, y se dio cuenta de los despachos que a continuación van insertos:

Als molt magnifichs mossenyors los capitans de les banderes reyals e del General e a quiscun dells.
Mossenyors molt magnifichs. Nosaltres aci per nostre poder fem tot lo que es ordonat per nostros principals e ja la gent de aci es fora e tira la via de Fragua (Fraga) ab la mes part de nosaltres e laltra part es stat deliberat restar aci per aviar mes gent e compondre e ordonar laltra gent que ve e provehir a moltes coses necessaries. Avisantsvos haviem tramesos homens per sentir on fore lo Senyor Rey e lo Senyor Primogenit e fins aci nols havem cobrats dubtant no sien presos ni havem tramesos mes. Trobariem pler nos avisassseu sovint dels lochs on vos trobareu a fi que sentint nosaltres on sera lo Senyor Primogenit vos ne puixam certificar perques puixa provehir degudament al negoci. Nosaltres no havem fet trenchar lo pont de Fraga com nos era scrit per quant lo riu es tant baix que en tots lochs se passe e fore de mes e perillos de perdre molta gent. E sia lo bon Jhesus ab tots. Scrita en Leyda a VIIII de febrer any Mil CCCCLXI. - Los embaxadors del Principat de Cathalunya a vostra honor prests.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Stants tots ajustats en la Seu de aquesta ciutat continuant nostre ofici e exequutants vostres delliberacions es arribat Johan de Sant Per correu ab vostra letra de la qual havem molta congoixa e contristacio. De continent aquella rebuda per quant lo loch nons semblave segur e ya era hora tarda devallam açi en ciutat e aplegamnos en la sglesia de Sant Johan on stam provehint a tot lo necessari e axi per orde de continent havem provehit ab los pahers aplicanthi persones de nosaltres per consellar e dirigir les coses a tota direccio de vostres provisions scrites e jatsia aço sia fet ab quanta diligencia se ha pogut com los pahers e la gent son stats en orde ja lo Senyor Rey es stat absent creem e pensam la via de Fraga. E per nostre scusa e satisfer encara a vostra ordinacio havem trames al Senyor Rey mestre Ferrando lo procurador del Patriarcha de Alexandria bisbe Durgell e lo capitular de Terragona los quals en lo palau han demanat la Majestat del Senyor Rey e per hun cambrer los fou dit lo dit Senyor esser empatxat es veritat que les taules eren parades e lo tinell ab continença de voler sopar e axi vehents tardar los sobredits qui muntats eren algun tant se infestaren ab lo cambrer quels fos ubert e a la fi lo dit cambrer lus dix com lo Senyor Rey era fora del palau e regonegut per los dessus dits que axi era tornantsen trobaren lo palau abandonat que tota la gent de la ciutat hi entrave e exie liberament e lexades les coses del palau en segur e degut orde tornaren a nosaltres e axi tots ensemps aprontam deliberam e metem en exequucio les coses per vosaltres mossenyors scrites. Per al present no havem mes a dir e lo torb del negoci qui talment nos occupe que noy podem mes attendre. E sia lo bon Jesus en proteccio de tots e direccio del negoci que prosseguim. Scrita en Leyda a Vlll de febrer del any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de gran providencia senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregi nobles magnifichs honorables e de gran providencia senyors. Rebuda havem vostra letra e vist la virtut vostra en aquesta materia experimentarse. Crehem ab menys inconvenients fora aquesta materia venguda a conclusio si la custodia ordenada en nostres letres pera la persona del Senyor Rey fos stat possible esser observada pero continuau e no dubteu en res prosseguir aquesta materia car la virtud e bon sforç ha traure a tots daquestes congoxes. E no redubteu en res certificantvos com les banderes Reyal e del General son ja fora la ciutat ab gran gent de cavall e a peu e lo veguer primer qui va ab lo sometent haurem tantost mes gent que volrem. Curt vos scrivim comanantho tot a la grandissima providencia de vosaltres e fins hajau lo Primogenit a vostres mans per res no sobresegau ne desistau. E obrau virtuosament no obmetent haver a vostres mans los del consell e aquells fer star be custodits. E de hora en hora donau carrech a algu spatxe correus volans. E sia Deus omnipotent en vostra direccio e endreça e de tots. Dada en Barchinona a VIIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Al molt honorable mossen Thomas de Carcassona cavaller deputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Molt honorable mossenyor. De continent provehim que si lo noble mossen Galceran de Requesens sera aqui li sia presentada per vos mijançant notari la requesta present la qual vos trametem e si cas era que veheu ell no venia aci o vehieu que empatxas lo negoci del Senyor Primogenit princep de Viana o les gents qui van per la dita causa sperant per aço spay de una hora si ja donchs no vehien que la spera de una hora portas dan o torb al dit negoci del Senyor Primogenit de continent feu publicar al veguer de aqui la crida la qual ab la present vos trametem e noy haja falla. Dada en Barchinona a Vllll de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Com per gran interes e de importancia grandissima lo General e dret de Generalitats del Principat de Cathalunya concernent lo reverend e honorables deputats del dit General del dit Principat hajen necessari a vos molt noble mossen Galceran de Requesens portant veus de Governador general del dit Principat per fer e exequir certs actes lo dit General e dret de Generalitats directament tocants per tant mossen Thomas de Carcassona cavaller diputat local requer a vos dit noble portant veus de Governador en virtut del sagrament e homenatge per vos prestat de obtemperar les requestes dels dits reverend e honorables deputats no sperat consell consulta o altra qualsevol delliberacio que de continent sens divertir a altres qualsevol actes anets e siats (occitano; aneu; id; seáis; sigáu, sigau, sigueu, siguéu) en la ciutat de Barchinona com los dits reverend e honorables diputats del dit General per los dits sguarts e interes del dit dret de Generalitats hajen a vos dit noble portant veus de Governador necessari dins la ciutat de Barchinona. En altra manera procehiran contra vos dit noble portant veus de Governador fahentvos publicar per trencador de sagrament e homenatge e privat de vostre ofici requirint et cetera.

Ara hojats tot hom generalment queus fa a saber lo honorable …. veguer de la present ciutat per lo molt alt Senyor Rey a requesta dels reverends e honorables diputats del General del Principat de Cathalunya sie stat request que de continent sens divertir a altres actes anas a la ciutat de Barchinona per exequir certs actes tocants directament lo dret de les Generalitats e lo dit portant veus de Governador no haja obtemperat a les dites requestes per ço lo dit veguer notifique que daquiavant hajen lo dit noble mossen Galceran de Requesens per trencador de sagrament e homenatge e per privat de son ofici.

Los deputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona als honorables balles (batlle; baile; bajulo) jurats e prohomens de qualsevol viles e lochs als quals les presents seran presentades salut e honor.
Com per certs respectes qui esguarden gran servey de Deu e benifici de la cosa publica de aquest Principat enviem en Francesch Pi portador de la present quius dira algunes coses de nostra part vos pregam e encarregam que al dit portador doneu plena fe e crehença e ho metau en prompta e deguda exequucio axi com si nosaltres personalment vos ho dehiem. Dada en Barchinona a VIIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.

Al molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Reebuda havem vostra letra de crehença scrita en Cervera a vuyt del present mes per En Pere de Plegamans de aqueixa vila e explicada la dita crehença e considerada la nostra delliberacio la qual es que las banderes reyal e del General vagen la via ahon sera la persona del lllustrissimo Primogenit e les quals banderes partexen lo dia present vos pregam encarregam e exortam que de continent reebuda la present dellibereu donar orde en partir ab vostre host acompanyada de CC homens utils tant solament e partint de continent aneu la dita via. E placieus sens tarda donarhi expedit compliment e sia lo vostre crit que anau a desliurar la persona del dit Illustrissimo Primogenit detenguda contra libertats de la patria. E sia la Sancta Trinitat en vostra direccio. Dada en Barchinona a VIIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu.
- A. P. abat de Monserrat - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Al molt honorable micer Pere Çabater diputat local en la ciutat e camp de Terragona.
Molt honorable mossenyor. Lo dia present per nosaltres e nostre gran consell representant lo Principat de Cathalunya ab aprovacio e delliberacio del consell de cent jurats de aquesta ciutat es stat delliberat que per servey e honor de la corona reyal liberacio de la persona del Senyor Primogenit reintegracio e obser-servancia de les libertats e privilegis de la patria e per satisfer al deute de la fidelitat que son tenguts los cathalans la persona del dit Senyor Primogenit sia desliurada de la preso en que sta e haguda en mans e poder del dit Principat lo qual axi procurara e donara orde entre lo dit Senyor Rey pare e lo dit Primogenit fill sia deguda concordia e pertinent observada. E per segurament haver e obtenir la persona del dit lllustrissimo Primogenit es delliberat esser fet algun esforç e potencia de gent a cavall e a peu compartida en tot lo Principat. E lo compartiment o porcio feta en la ciutat e camp de Tarragona es cent homens de peu e XV a cavall los quals ha conduhir e esser cap lo honorable En Johan de Riglos procurador del camp de Tarragona al qual de aço scrivim. Perqueus pregam molt stretament doneu orde e manera ensemps ab lo dit procurador la dita gent se haja e sien homens disposts al mester armats e ben apunt en que haja sexanta balesters trenta empavesats e deu ab lançes largues e vagen tantost a Leyda hon sera quils donara lo sou delliberat per aquest Principat e sera aquest ço es sis florins corrents per home lo mes e sera feta bastreta (bestreta) per dos mesos e a quiscun conestable de XXV homens vuyt florins per mes ab semblan bestreta de dos mesos. En la dita ciutat de Leyda trobaran qui donara lo dit sou e bestreta e dira lo que a fer hauran. Los conestables sien mesos per lo dit procurador del camp e per vos compartint que ni haja de quiscunes universitats del camp segons la occorrencia de les persones que se acordaran de aquelles. Comunicareu donchs de aço ab lo dit procurador del camp e entre abdosos (ambos) donarets (occitano; donareu; daréis) presta expedicio a la cosa haventvoshi ab la diligencia que de vos e de ell se spera. E si tot lo nombre de cent homens no trobareu e de tants coro ne hajau trobats nos certificareu per vostra letra. Data en Barçalona a Vllll de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.

Al molt magnifich mossen Johan de Riglos procurador general per lo senyor archabisbe en lo camp de Terragona.
Mossenyor molt magnifich. Per les causes e rahons algun tant deduhides en la letra per nosaltres tramesa al deputat local de la ciutat e camp de Tarragona es stat delliberat per nosaltres e nostre gran consell representant lo Principat de Cathalunya ab aprobacio del consell de cent jurats de aquesta ciutat ferse alguna potencia de gent darmes a cavall e a peu compartida en e de tot lo dit Principat. E lo compartiment o porcio feta de la dita ciutat e camp de Tarragona es cent homens de peu e XV a cavall de la qual gent axi de cavall com de peu volem vos esser conductor e cap si plasent vos sera. E scrivim al dit deputat local que ab vos ensemps faça lo acordament dels dits cent homens de peu sots lo sou e bestreta en sa letra contenguts. A vos sol remetem lo carrech dels dits XV homens de cavall lo sou dels quals es delliberat esser a home darmes portant pilart e patge XXXXV florins corrents per un mes ab bestreta de dos mesos e a home de cavall util quinze florins corrents per mes ab la dita bestreta de dos mesos. Placieus en aço entendre de continent e donarhi orde per obra attenent e provehint sius plaura que no sien presos ni admesos axi en la gent de peu com de cavall sino persones utils e fructuoses al mester e ben armades e a punt en manera que de aquelles vos qui serets lo cap hajats honor e puixats (occitano; serets, hajats; pugau, pugueu) fer la del Principat e ab aquells ab la mes celeritat que poreu tirareu la via de Leyda hon trobareu persona qui fara la bestreta eus dira lo queus convinga fer. Vullatsvos haver mossenyer en aço que molt sguarda la honor e interes de aquest Principat segons se confia de vos. Del nombre que hagut haureu axi a peu com de cavall nos scriurets per vostra letra. E tingaus mossenyer molt magnifich lo Sant Sperit en sa guarda. Dada en Barchinona a VIIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.