Mostrando las entradas para la consulta Fraga ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Fraga ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 12 de mayo de 2019

UN DETALLE DE LA BATALLA DE FRAGA, 1134

2.63. UN DETALLE DE LA BATALLA DE FRAGA (1134) (SIGLO XII. FRAGA)

La batalla de Fraga constituye uno de los hitos más importantes de la reconquista, y la derrota de Alfonso I el Batallador estuvo a punto de dar al traste con las ganancias obtenidas, incluida la ciudad de Zaragoza. Es rigurosamente cierto que la actitud de Alfonso I ante Fraga posibilitó no sólo la resistencia de los fragatinos sino también la llegada de socorros de Córdoba, de Lérida, de Valencia y Murcia (dirigidos estos últimos por Abén Ganya).


La táctica mora fue la misma que emplearon en Zalaca y la que utilizarían en Alarcos algo después: mientras los moros que atacaban de frente con escasas fuerzas eran derrotados, la parte más gruesa de su ejército atacaba por la espalda y asaltaba los campamentos cristianos, sembrando el pánico y provocando su derrota. En Fraga, fue Abén Ganya quien encabezó las tropas de refresco y quien se presentó como auténtico vencedor.
Naturalmente existe una parte legendaria según la cual los obispos y clérigos, mientras los guerreros peleaban, elevaban preces al cielo que no les oyó, pues, como dice la «Crónica de Alfonso VII», ni el arcángel Gabriel ni Miguel, príncipe de la milicia celestial, acudieron en ayuda de Alfonso I, que fue derrotado en toda regla.
Una crónica musulmana narra que, antes de que apareciera Abén Ganya con sus guerreros, se presentó al rey aragonés un monje francés diciéndole que, ante una invocación suya a Dios, los moros se rendirían. Obtuvo el monje permiso, ascendió a la colina más cercana al muro de Fraga y comenzó su imprecación. Los defensores, que tenían noticia de aquella intervención, ubicaron en aquel lado del muro un almajaneque potentísimo, colocando en la balanza una enorme piedra izada por más de veinte hombres. Cuando el fraile se hallaba en plena invocación, accionaron el almajaneque y la piedra impactó de lleno en él llevándose la mitad de su cuerpo.
Alfonso I el Batallador —que estaba preparado para atacar con sus guerreros, a los que había formado detrás del monje— quedó totalmente desconcertado y, con un susto de muerte en su cuerpo, se retiró a su campamento totalmente abatido. Allí fue donde le sorprendería Abén Ganya con sus soldados valencianos y murcianos causándole la derrota.

[Lacarra, José María - Vida de Alfonso el Batallador, págs. 128-129.]

UN DETALLE DE LA BATALLA DE FRAGA, 1134


https://journals.openedition.org/e-spanialivres/184

http://www.ibiza-hotels.com/hoteles/ibiza_museums/history4.php

https://es.wikipedia.org/wiki/Almajaneque



El almajaneque (del ár. and. "almanganíq”) era una máquina de guerra utilizada para lanzar grandes piedras de más de 500 kg de peso, con el fin de destruir las murallas o almenas de los castillos enemigos.

Su funcionamiento estaba basado en el sistema de palanca, con un brazo largo con el eje descentrado en cuyo extremo había un contrapeso; los más sofisticados tenían sistemas de reenvío mediante poleas. Habitualmente eran sencillos y se construían al pie de las murallas a derribar: disparaban los proyectiles en trayectoria baja y no alcanzaban gran altura, de manera que las piedras disparadas golpeaban contra las murallas, en vez de volar sobre ellas y caer en el interior del recinto.

Eran unas máquinas de diseño sencillo y rústico, pero a su vez eficaces y demoledoras.

Un gran almajaneque fue utilizado por Abderramán III en el asedio al castillo de Juviles, en las Alpujarras de Granada, con el que bombardeó con proyectiles de piedra sin cesar el castillo, hasta conseguir al cabo de 15 días la rendición del mismo.

Otros nombres:
Trebuchet
Mangonel
Maganel

http://terraimagina.blogspot.com/2007/06/armas-iv-maquinaria-de-asedios.html

https://es.wikipedia.org/wiki/Fraga_(Huesca)

Fraga es un municipio español situado en el extremo sureste de la provincia de Huesca, en la comunidad autónoma de Aragón, en el último tramo del Valle del río Cinca. Es cabeza de partido judicial y capital política de la comarca del Bajo Cinca. Cuenta con 14 979 habitantes (INE 2018).

En octubre de 2018, era único municipio aragonés con una población superior a 10.000 habitantes que conseguía el pleno empleo, es decir, una tasa de paro menor del 5%. El sector de la agroalimentación, la progresiva y dinámica expansión de la Plataforma Logística de Fraga y la estratégica localización de la ciudad han sido tres aspectos esenciales para la consecución de estos datos.

El origen y la antigüedad:
Se cree que la ciudad tiene origen prerromano, pero no hay pruebas fehacientes de ello. En las cercanías se han encontrado numerosos restos arqueológicos.

Edad del Bronce:
El yacimiento más antiguo es el del Barranco de Monreal, de entre el 1800 a. C. y el 1500 a. C.

Del bronce medio es el yacimiento de Punta Farisa, destruido en parte en la construcción de un camino. También son del bronce medio los inicios del yacimiento de Masada del Ratón, cercano al anterior. En ambos han aparecido cerámicas, elementos líticos y moldes de fundición para hachas y puntas de flecha.

Del bronce final son las capas superiores del yacimiento de Masada del Ratón, el yacimiento de Zafranales, a pocos metros del casco urbano y el de Lo Puntal, poblado en alto que se extiende por la ladera desde la que se domina la llanura de la Litera. Los restos de cerámica relacionan los asentamientos con la cultura de los campos de urnas.

Edad del Hierro:
De esta época no hay yacimientos estudiados en profundidad, aunque existen diversos indicios de poblamiento. No se conocen las causas de esta laguna, que puede ser debido a una disminución en la población por causas desconocidas o bien porque los poblados íberos se construyeron sobre los asentamientos del hierro.

Íberos:
El ibérico pleno se desarrolla en la zona a partir del año 400 a. C., a partir de la cultura de los campos de urnas. Se han encontrado diversos yacimientos en la comarca, como los del castillo de Chalamera, Lo Vedat de San Simón, La Noria, o Punta Calvari.

El más destacado es el de Lo Pilaret de Santa Quiteria, que se encuentra a pocos kilómetros de la ciudad. El poblado comenzó su andadura en las últimas décadas del siglo V a. C. y sobrevivió hasta época romana, en la que se supone que sirvió de base para una villa. A destacar una lápida encontrada por José Salarrullana de Dios en 1894 con una inscripción íbera:

aloŕiltu
i.belaśbais
ereban.keltaŕ
erkeryi.aye
teikeoen.ery
i
de la que se desconoce el paradero. Luis Silgo Gauche intentó en el 2003 una traducción como: «Aloŕiltu hijo de Belaśbaiser, hic situs est».

http://ibers.cat/


Fraga perteneció en época íbera al territorio ilergete.

Época romana:

Uno de los mosaicos romanos encontrados en Villa Fortunatus, de dónde procede el nombre. (Museo de Zaragoza)
No se tienen noticias concretas de las vicisitudes de la ciudad en época romana. Se supone que, al igual que el resto del territorio ilergete, compartiría la suerte de Ilerda en la romanización: participación en las guerras púnicas como aliados de Cartago, rebelión contra los romanos de Indíbil y conquista definitiva por los ejércitos romanos hacia el 205 a. C.

En época romana el área perteneció junto a Ilerda al convento de Caesaraugusta, dentro de la provincia de Tarraco. La ciudad se encuentra en la vía de Ilerda a Celsa, en el punto en el que el camino cruza el Cinca. El Cinca, al igual que el Ebro, eran navegables, con lo que el asentamiento representaría un cruce de rutas entre las fluviales y las calzadas. Es decir, por vía fluvial las comunicaciones serían a Caesaraugusta (Zaragoza), Tolous (Nuestra Señora de la Alegría, Monzón), Ilerda (Lérida) y Dertosa (Tortosa) y por vía terrestre a Celsa (y desde allí a Caesaraugusta) y a Ilerda (y desde allí a Tarraco (Tarragona) y a Roma).

No se han encontrado restos de la ciudad romana. Sin embargo a pocos kilómetros de la ciudad se pueden visitar las ruinas de una extensa villa del siglo II, llamada Villa Fortunatus. Aunque no debió ser el centro romano más importante de la zona, en la villa se han encontrado algunos de los mosaicos más hermosos de Aragón. Actualmente se encuentran dispersos en museos de Zaragoza y Barcelona, aunque los más sencillos se conserven en el lugar. También se encontraron algunas estatuas, una de las cuales, un niño montando a un delfín, se puede admirar en el museo de Huesca. El edificio continuará su actividad como basílica hasta el siglo V, ya en época visigoda.

Hay sospechas de que la ciudad de Gallica Flaouia mencionada por Ptolomeo es la ciudad de Fraga, aunque investigaciones recientes tienden a desmentirlo. Ptolomeo menciona la ciudad de Gallica Flaouia entre los ilergetes a orillas del Cinca, pero la sitúa a 3 leguas al norte y 1 legua al oeste de Lérida.

Medina Afraga:
La ciudad musulmana de la Marca Superior (714) tuvo una relativa importancia, menor que la de Lérida, pero suficiente para ser nombrada por numerosos cronistas de la época. Cuenta Al-Qazwini (1203 - 1283):

Fraga, ciudad de Al-Andalus, próxima a Lérida; hay en ella abundantes huertas, abundantes aguas, buenos edificios, y es tan hermosa en perspectiva, como buena en realidad... Está situada sobre el río de los olivos (río Cinca) y muy bien construida. Está provista de una fortaleza bien defendida e inaccesible y rodeada de numerosos huertos que no tienen igual...

También es citada en el Dikr bilad al-Andalus, una descripción anónima de al-Andalus del siglo XIV. En esta época la población ya hacía mucho tiempo que había dejado de ser andalusí, aunque es probable que sus habitantes o parte de ellos siguieran siendo musulmanes (mudéjares):

Fraga es una de las capitales del oriente de al-Andalus, ciudad antigua y de remota fundación, sus habitantes son árabes de origen, pues en la época de la conquista se establecieron allí unas tribus yemeníes cuya descendencia continúa habitándola; son gente piadosa y de fe firme. Produce mucha miel y azafrán de calidad; en su territorio hay escarpadas montañas, castillos y gran cantidad de aldeas, cuyo número sobrepasa las tres mil; en todas ellas se realiza el sermón de los viernes.

El casco histórico es un típico ejemplo de ciudad árabe medieval, con su laberinto de estrechas callejuelas frescas en verano y protegidas del cierzo en invierno.

Entrada medieval de las murallas:
Los musulmanes crearon en las tierras del valle una red de regadío que daba a la ciudad su huerta, su riqueza y su renombre. Citando a Kitab ar-Rawd al-Mitar, está situada Fraga sobre el río de los olivos (Nahr al Zaitun) y bien construida. Se halla provista de una fortaleza bien defendida e inaccesible y rodeada de numerosos jardines que no tienen comparación.

A partir de la caída del Califato de Córdoba en 1010, Fraga pasó a depender de Zaragoza, Lérida o Huesca, según la suerte del reino taifa de turno. Ya en el siglo XI, llegaron Sancho Ramírez y Pedro I a las cercanías de la ciudad. Monzón cayó en 1089 y Zaidín en 1092. A partir de ese momento, Fraga pasaría a ser zona fronteriza de resistencia contra los cristianos.

Los cronistas también alaban el castillo y las murallas, que unidas a la red de túneles que todavía se conservan bajo el casco histórico, convertía la ciudad en casi inconquistable. Tuvo ocasión de comprobarlo el 17 de julio de 1134 Alfonso I el Batallador, que moriría a causa de las heridas sufridas en la batalla de Fraga.
Movió Alfonso I guerra a los reyes de Lérida y Fraga... Habiendo cobrado los moros gran soberbia. Y Abengania, rey de Lérida y el rey de Fraga, juntaron huestes con las cuales peleó el emperador Alfonso I (1133). La desgracia de Alfonso I fue que tropas de Córdoba (2000 jinetes), Valencia (500) y Lérida (200) se habían reunido tras las murallas de la ciudad para defenderla. Los caballeros musulmanes defensores arrollaron el campamento enemigo cuando la mayoría de los 12.000 caballeros cristianos se hallaban de permiso concedido por el rey tras el asedio a la ciudad. Sólo diez caballeros cristianos salvarían la vida, entre ellos don García Ramírez, señor de Monzón y futuro rey de Navarra.


Fraga y Lérida caerán en manos cristianas el mismo día, el 24 de octubre de 1149. En el momento de la conquista, parece que Fraga era un distrito inferior del amal de Lérida, que pertenecía al reino taifa de Zaragoza. Por lo menos técnicamente, ya que Ibn Mardanis, el último gobernador musulmán de Afraga, había convertido la ciudad en un taifa independiente aprovechando disputas familiares entre Zaragoza y Lérida.​ Ibn Mardanis, llamado el rey Llop o Lop (lobo), contando con tan sólo 25 años tuvo que negociar la rendición de la ciudad con Ramón Berenguer IV el 24 de octubre de 1149, consiguiendo un trato de favor para los musulmanes que quisieron quedarse, como el que pudieran regirse por sus propias leyes.

¿Aragonesa o catalana?
La pertenencia de la ciudad a Cataluña o Aragón en la Edad Media no está clara. Resulta difícil adscribir la ciudad a unos territorios que aún estaban en formación y no tenían su forma actual. Por ejemplo Ramón Berenguer IV se declaraba "Conde de Barcelona, Príncipe de Aragón, la reina era Petronila, hija del rey Ramiro II el monje, Duque de Lérida y Marqués de Tortosa" y decía "reinar en Zaragoza y en Aragón, en Sobrarbe y Ribagorza, en toda Barcelona, en Provenza y en Tortosa, junto con Zaragoza, Provenza y Calatayud".​ Ramón Berenguer IV NO reinaba, el rey seguía siendo Ramiro II y la reina Petronila, firma Petrvs.

http://www.donapetronila.es/historia/


http://blogs.iec.cat/scej/wp-content/uploads/sites/22/2011/05/5654_DonacionRamiroII.pdf

https://historiaragon.com/2017/08/10/los-acuerdos-de-barbastro-aragon-y-barcelona-unen-sus-fuerzas/

Tampoco facilita el asunto que los reyes modificaran la frontera varias veces durante sus reinados. Estas diferencias entre los conceptos de pertenencia medievales y los modernos y la falta de información e investigación exhaustiva llevan a diferentes autores a dar interpretaciones diversas.


Antonio Ubieto Arteta afirma en Historia de Aragón. La formación territorial que la incorporación inicial no fue ni a una ni a otra, sino al «patrimonio real»:

Los testimonios ambivalentes para Fraga, Lérida y Tortosa son debidos a que los territorios no se conquistaron para ser incorporados ni a Aragón, ni a Cataluña, sino al «patrimonio real» del rey de Aragón, que se consideraba inseparable.
Durante los siglos XI y XII, Fraga tendrá «tenencias», una institución claramente aragonesa, a pesar de que algunos tenentes pudieran ser catalanes, o de Montpellier, o mallorquines, valencianos, todos de la corona de Aragón.
La afirmación de las cortes de Lérida (1214) y de Tortosa (1218) de que Cataluña llegaba hasta el Cinca, se refiere al límite meridional (entre Salses al norte y el Cinca al sur), es decir a la confluencia del Cinca y el Segre antes de afluir al Ebro.
En 1248 se confirmó que el límite entre Aragón y Cataluña estaba en el Ebro entre Mequinenza y Tortosa.
En 1243, la donación de las tierras entre el Cinca y el Segre que hace Jaime I a su hijo Pedro serían las tierras, es decir, que los bienes los cobrase el infante Pedro, pero la «potestad real» se mantenía en Alfonso, su primogénito, ya que esta era indivisible para territorios heredados. La interpretación hecha por las cortes de Barcelona ya no fue como en 1214, la desembocadura del Cinca, sino que se tomaba el cauce completo del Cinca. En 1245, Jaime I divide de nuevo Aragón y Cataluña con fronteras más concretas, incluyendo Fraga y Mequinenza en Cataluña, aunque existen numerosas incongruencias en el documento. En 1257 concede a su hijo Pedro de nuevo el gobierno de toda Cataluña desde Salses al Cinca, tomando el río como frontera.
La teórica catalanidad de Fraga duró poco: en 1284 un noble fragatino aparece entre las tropas de la nobleza catalana; pero en 1289 el señor de Fraga aparece ya citado entre las poblaciones y señores aragonesas.
Posteriormente hubo problemas entre la población y los señores, algunos catalanes, que pretendían imponer cada uno sus estatutos jurídicos: la población los aragoneses y los señores los catalanes.
Joaquín Salleras Clarió en Comarca del Bajo Cinca considera que Fraga se incorporó a Cataluña tras la reconquista.

Cree que en las negociaciones entre Ramón Berenguer IV y Ramiro II el primero se reservó Fraga para sí y sus descendientes, entregando el señorío y gobierno de la villa al conde de Pallars Jussà Arnal Mir, vasallo suyo.
Ramón Berenguer VI usó durante un tiempo el título de «príncipe de Fraga».
En la Asamblea de la Fatarella, en 1173, Alfonso II de Aragón delimitó la frontera entre Cataluña y Aragón colocando la frontera en el Cinca, por lo que Fraga pasaría a ser catalana. Pedro II y Jaime I confirmarían este hecho.
La Gran Enciclopedia Aragonesa afirma que Fraga es aragonesa por lo menos desde 1244.

En 1214 se considera que Cataluña llega hasta el Cinca.
En 1244 se considera que Cataluña va «desde el Cinca hasta Salses». La excepción serían Monzón y Fraga, que permanecerían como aragonesas a pesar de estar en el lado izquierdo del río Cinca.
Lérida, que había acudido a las Cortes aragonesas, quedaba así en Cataluña.

Igualmente en 1244, se rechaza la pretensión aragonesa de hacer llegar Aragón hasta el Segre.
En 1283 también se confirma la pertenencia a Aragón de la Ribagorza hasta la clamor de Almacellas.
La Enciclopedia Catalana considera que Fraga fue catalana con seguridad desde 1244 y probablemente hasta finales del siglo XV.

La villa fue incorporada inmediatamente al obispado de Lérida.
En 1255 Jaime I entrega Fraga a Guillermo de Montcada, por lo que la villa pasa a formar parte del Condado de Barcelona.
En el testamento de Jaime I (HAY VARIOS) se divide Cataluña y Aragón entre sus dos hijos (tiene más, e hijas), fijando la frontera entre los dos territorios. Inicialmente estaría en el Segre (Lérida juró fidelidad al heredero de Aragón en las cortes de Daroca), sin embargo en las cortes de Barcelona de 1244 definiría Cataluña de «Salses al Cinca» a pesar de la oposición de los aragoneses que consideraban la Ribagorza, la margen derecha del Segre y Lérida, como territorio aragonés. Sólo la parte del término de Fraga a la derecha del Cinca sería aragonesa (la villa de encuentra al lado izquierdo).
Ximén Pérez de Salanova, Justicia de Aragón, afirma en 1311 explícitamente que Fraga pertenece a Cataluña.
Como parte de la veguería de Lérida, Fraga perteneció al Principado de Cataluña hasta época de Fernando II de Aragón a finales del siglo XV, con lo que se incorpora definitivamente a Aragón.
En 1707 los Decretos de Nueva Planta que Felipe V hizo para Aragón incorporaron Fraga en el corregimiento de Zaragoza.
Francisco Castillón Cortada en Fraga. La sultana del Cinca considera que Fraga fue aragonesa desde el principio:

Tanto Fraga como Lérida no se incorporaron a Cataluña tras la reconquista, puesto que esta todavía no existía como tal ente político. La pertenencia a Ramón Berenguer IV y a Cataluña son conceptos diferentes que no se implican el uno al otro. Todavía en 1337, Pedro IV se dirige a la Pahería (Ayuntamiento) en Lérida con las siguientes palabras: aunque Lérida estaba en Cataluña, no pertenecía al condado de Barcelona.
El problema se planteará por primera vez con Jaime I el Conquistador, que declara Mequinenza, Fraga y Monzón como catalanas. La división no se llevaría a cabo por la oposición de los nobles aragoneses. Así, mientras los nobles aragoneses pretendían extender sus tierras hasta el Segre, los catalanes pretendían extender las suyas hasta el Cinca.
Jaime I el Conquistador le otorga el fuero de Huesca en 1240, por la que se rige durante la Edad Media. Los usos y costumbres y la moneda serán aragonesas.
En el Atlas Catalán hecho por Cresques Abraham en 1375, el lugar aparece como aragonés.
A finales del siglo XIII la villa no fue incorporada en el censo de población de Cataluña, por lo que parece que en la época se consideraba una ciudad aragonesa.
Pedro IV de Aragón intentó de nuevo incorporar la ciudad a Cataluña, pero las protestas de fragatinos y aragoneses le llevaron a declarar en las Cortes Generales «...que certa cossa es, que la universitat de Fraga es poblada per privilegio a fur d'Aragó et de aquell observen en tempos esdevenidor, axi complidament com antigament han observat. Plau al Senyor Rey que los d'Arago ussen tota aquella possesió que han acostumbrat de ussar tro el día de huy et revoca totas quals se vol cosses feytes en contrari.» (cuidadito con los textos antiguos con tildes y apóstrofes. En los tomos de los dos Bofarull no se encuentra ninguna tilde ni apóstrofe, y muy pocas comas o punto y coma.)
E. Sarasa Sánchez afirma que «Jaime II había incluido en el reino [de Aragón la] Ribagorza, la Litera (hasta la denominada "clamor de Almacellas"), Fraga y el señorío de Albarracín.» en el Atlas de Historia de Aragón.

La cuestión ha vuelto a la actualidad en parte debido al nacionalismo catalán y el pancatalanismo, que pretende incluir la zona dentro de los Países Catalanes (Països Catalans) e incluso dentro de la propia Cataluña.

La ciudad cristiana:
La villa, tras la reconquista en manos del Conde de Pallars Jussà Arnal Mir, al igual que otras similares, se convertirá en un mosaico de culturas y religiones en la que judíos, musulmanes y cristianos convivirán con mayor o menor acierto.

Los judíos de Fraga pertenecieron a la colecta de Lérida hasta 1294, año en que pasaron a depender del Conde de Montcada. Tras la muerte del Conde en 1328, se unieron a la colecta de Huesca para pagar sus impuestos reales.

Tras la conquista de Lérida, el obispado de Roda-Barbastro se traslada a Lérida, pasando a llamarse Lérida-Roda durante un tiempo. Así, todos los territorios que dependían del obispo de Roda, además de las nuevas conquistas como Fraga, pasan a depender eclesiásticamente de Lérida en 1149. La situación se mantuvo hasta 1995, en que las parroquias aragonesas pasan a depender también de diócesis aragonesas, en el caso de Fraga del obispado de Barbastro-Monzón. Este cambio ha llevado a una polémica por la entrega a los obispados correspondientes de las obras de arte de las parroquias aragonesas que se encuentran en el Museo Diocesano de Lérida.

Los templarios ocuparían el castillo y obtuvieron grandes haciendas en la zona.

Se celebraron en la iglesia de San Pedro dos veces Cortes Generales del Reino, en 1384 y 1460, una vez con presencia del rey Juan II. También se refugiaría en su castillo Leonor de Sicilia señora de la villa, durante su enfrentamiento con Pedro IV el Ceremonioso.

En 1391 Juan I de Aragón concede a la ciudad un mercado, que se instala en la Calle Mayor.

La historia moderna:

Vista de Fraga en 1779, con el escudo de la ciudad.
La expulsión de los moriscos de 1610 tuvo un gran impacto en la economía fragatina. Durante 800 años los moriscos habían sido una parte muy importante de la población. La expulsión coincide con la llegada de los monjes trinitarios en 1550 y la Orden de San Agustín en 1615.14​

Felipe IV se asentó en la villa durante la Guerra de los Segadores. En esta ocasión lo acompañaría Velázquez, que pintaría dos cuadros durante la estancia: un retrato del rey (llamado Felipe IV de Fraga, Colección Frick de Nueva York) y un retrato de un enano de la corte, Diego de Acedo, apodado El Primo. Dicho cuadro se identifica con dudas con el conservado en el Museo del Prado de Madrid.

Durante la Guerra de Sucesión Española la ciudad cambió de manos en diversas ocasiones, pero por permanecer siempre fiel al rey Felipe V recibió los títulos de "ciudad" (1709), "vencedora y fidelísima" (1710), además del privilegio de añadir la flor de lis al escudo. También le fueron concedidas dos ferias francas en 1710, el que no pudieran ser confiscados sus bienes a los vecinos de la ciudad sino por crimen de lesa majestad, robos y homicidios y voto en cortes con preferencia a las demás ciudades, excepto Zaragoza, Tarragona y Jaén.15​16​

El puente colgante fue inaugurado en 1847.
Fraga fue saqueada en diversas ocasiones, entre otras en 1642 durante la Guerra de los Segadores, en la Guerra de Sucesión, en la Guerra de la Independencia y durante la Guerra Civil. Durante la Guerra de Independencia, la ciudad fue ocupada por las tropas francesas; las tropas españolas volaron en mayo de 1810 el puente y las trincheras realizadas por los franceses.15​ Entre 1845 y 1847 se construyó un puente colgante sobre el Cinca, que se hundiría parcialmente en 1852, falleciendo doce personas.18​ Durante la Guerra Civil, bajo el gobierno de un comité de la CNT-FAI, se impuso un régimen de comunismo libertario en el que se colectivizaron todos los bienes, tierras y servicios y se abolió el dinero. En esa época también se fundó una Casa de los Ancianos para ancianos pobres y sin familia, muchos de los cuales se habían acercado a Fraga desde lugares cercanos.

Economía:

La actividad principal de la ciudad y la comarca circundante es la agricultura. Los terrenos del valle del Cinca (la "huerta") son desde antiguo de regadío, actualmente con plantaciones de árboles frutales (melocotón y manzana) y hortalizas (consumo propio). Fueron famosos los «higos de Fraga» y, aunque actualmente casi no se cultivan, Fraga sigue produciendo algunas especialidades propias de su célebre pan de higo.19​ Las zonas altas (el "monte") tradicionalmente se dedican al cereal y las laderas al olivo y la almendra. En los últimos años se ha introducido el regadío en algunas de las zonas de "monte" con lo que se han introducido, entre otros, el cultivo de girasol. Posee una depuradora de lechos biológicos con un caudal de 4208 metros cúbicos por día.

Para promocionar el sector agrario de la ciudad, se creó mercoFraga, un mercado en origen cuyos objetivos son promover el libre intercambio entre productores e intermediarios, mejorar la transparencia del mercado y asegurar la calidad del producto.

La ganadería también está muy presente en la economía de la localidad, pues son numerosas las instalaciones porcinas, avícolas y vacunas. Existen dos empresas con cierta importancia dentro del sector ganadero dedicadas a la fabricación de piensos, integración de granjas y también producción de ganado porcino.

También es importante el sector servicios, que en las áreas de comercio, mecánica, banca, sanidad, hostelería, transportes, educación, etc., ocupa un tercio de la población activa. A destacar la discoteca Florida 135, que atrae a visitantes no sólo de la comarca, sino también de Zaragoza y Barcelona.

Las industrias más importantes son la planta de Becton-Dickinson, donde se fabrican jeringuillas, otra de remolques cisterna y Precocinados Angel Bosh de pollos y pavos rellenos, de especial salida durante la época navideña. Además existen algunas otras industrias, pero de menor calado.

Todos los años se realiza Merco Equip, una pequeña feria de muestras para la promoción de las actividades locales y comarcales.

Lo fragatí


Lo fragatí, Fraga, als presentz, Osca, Pedro II
Romance aragonés

El fragatino, el habla local, es considerado por la mayoría de los estudiosos catalanistas como un dialecto del catalán nordoccidental, más concretamente del grupo ribagorzano, es decir, de lo que se conoce como hablas de la Franja del meu cul. Sin embargo, de forma parecida a lo que ocurre con la polémica del valenciano, también existen diferencias entre los hablantes sobre la pertenencia o no de la lengua al catalán. Estos últimos se dividen entre los que consideran el fragatino como un dialecto del aragonés o de transición entre el aragonés y el catalán, y los que creen que son hablas propias evolucionadas en la zona.

Los hablantes de fragatino, independientemente de que lo consideren un dialecto del catalán o no, hacen una distinción entre los hablantes de català y los de fragatí (dialecto de Fraga), mequinensà (dialecto de Mequinenza), torrentí (dialecto de Torrente de Cinca), saidiné (dialecto de Zaidín), etc. Esto puede dar una idea de la particularidad del dialecto, si tenemos en cuenta que se considera que hablantes de localidades a menos de 10  km hablan "catalán". El hecho se explica habitualmente por ser un dialecto de "frontera", con fuertes influencias del castellano y del aragonés.

Hasta finales del siglo XX todavía vivían algunas mujeres de avanzada edad que sólo hablaban fragatino. Actualmente los hablantes son bilingües en castellano, lengua en la que se recibe toda la educación primaria y secundaria. En la década de 1980 se introdujo la enseñanza del catalán en la educación secundaria.

La fonética del fragatino es muy similar a la del valenciano y del ribagorzano. Quintana (1989) y Veny (1993) mencionan que el fragatino posee 19 fonemas, mientras que el catalán central posee 24. También es de destacar la aparición de grupos consonánticos palatalizados, como cllau (en catalán estándar clau, llave), pllat (plat, plato) o plle (ple, lleno), como ocurre en otras poblaciones cercanas, Tamarite de Litera.

fraga.org

https://es.wikipedia.org/wiki/Alfonso_I_de_Arag%C3%B3n

clamabanlo don Alfonso batallador porque en Espayna no ovo tan buen cavallero que veynte nueve batallas vençió.

martes, 17 de marzo de 2020

XXXIII. Perg. N° 120, Pedro I. Octu. 1201.

XXXIII. 

Perg. N° 120, Pedro I. Octu. 1201.

Manifestum sit omnibus quod ego
Petrus dei gracia rex Aragonis et comes Barchinone laudo et concedo omnibus hominibus de Fraga et etiam plenariam eis dono licenciam eligendi inter eos ad invicem XX de melioribus probis hominibus et provectioribus tocius ville de Fraga qui utique salva fidelitate nostra servitio et directis atque aliorum dominorum de Fraga possint fideliter et per sacramentum villam de Fraga regere disponere et gubernare ad bonum videlicet et melioramentum ipsorum hominum de Fraga tam majorum quam minorum. Mando itaque et firmiter precipio omnibus hominibus de Fraga quod hanc constitucionem nostram et mandamentum factum ad comunem utilitatem ville spontanei concedant et confirment et quod nemo sit ausus huic constitucioni nostre in aliquo contradicere vel contra ire quod qui faceret iram nostram incurreret et pro solo ausu pena mille solidorum feriretur. Datum Zahedina (Zaidín, Saidí) per manum P. de Blandis notarii domini regis anno Domini MCCI mense octobris salva semper sicut dicta est fidelitate nostra servicio et directis et dominorum. - Hujus siquidem rei testes sunt P. majordomus Johannes de Berix Assilitus de Gudal et Bonafus bajulus Ilerde et quamplures alii qui non sunt hic scripti. - Sig+num P. de Blandis qui mandato domini regis hoc scripsit mense et anno quo supra.


xxxiv-perg-167-pedro-i-1-octubre-1203-bos-vallis-ursera

lunes, 7 de septiembre de 2020

22 DE ENERO.

22 DE ENERO. 


Se dio cuenta de varias cartas, y entre ellas de dos que el rey había dirigido al príncipe, de las cuales se mandó sacar copia, todas las cuales son del tenor que sigue.

El Rey.
Illustre muy caro e muy amado fijo. Recebimos vuestra letra por aqueste vuestro ambaxador que nos embiastes e entendimos lo que dezir nos quiso de vuestra parte por expedicion de lo qual scrivimos al lugartinent de nuestro thesorero mandandole de recaudo en toda manera porque vos con la bendicion de Dios partays e vos vengays para Lerida donde para quatro de novembre a el plaziendo entendemos de ser como todo mas extenso por el dicho vuestro embaxador vos sera referido. Dada en la villa de Fraga a XXIIII de octubre M. CCCC sexanta. - Rex Johannes. - Esta recibe por de mi mano. - Petrus Doliet secretarius. (Doliet : de Oliet, Oliete ?)

Al muy Illustre nuestro muy caro e muy amado fijo don Karles principe de Viana.
El Rey.
Muy Illustre Principe nuestro muy caro e muy amado fijo. Con correu que es venido del amado secretario nuestro mossen Barthomeu de Reus son venidas dos letras dirigidas a vos una del dicho mossen Barthomeu secretario e otra creemos de aquel vuestro qui alla sta. Embiamosvoslas con la present con las quales seredes informado del stamento de aquellos fechos. E muy Illustre Principe nuestro muy caro e muy amado fijo la bendicion de nuestro Senyor Dios e nuestra hayades. De la nuestra villa de Fraga a XXXI dias de octubre del anyo Mil CCCC sexanta. - Rex Johannes.
Post signatam. Recebimos vuestra letra embiamosvos las cautelas letras de cambio e de avisos desempachadas como dalla nos han seydo embiadas. Rogamosvos que vos vengades lo antes que pudieredes a Lerida a donde nos seremos mediant nuestro Senyor Dios el martes que primero viene. Data ut supra. - Dominicus Decho secretarius. (Decho : de Echo o Hecho ?)

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de comissio de cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Vuy entre II e III ores apres mig jorn havem rebuda vostra letra de XVIII del present per Molins correu a la qual responem. Quant es en haver aqui retengudes e deputades les XXXXV persones associades a les XXVII primeres par a nosaltres haver usat de molta discrecio e saviesa e feta bonissima e perfeta obra. Quant es en la divisio de nosaltres deliberada on lo Senyor Princep restas aci o fos trames en altra part ja vos havem vuy scrit com los senyors Rey e Reyna e Princep son partits per anar a Fraga e de alli lo Senyor Rey tirara en Leyda e nosaltres partirem dema si a Deu plau e per diversos camins tirarem la lur via e digmenge prop vinent tots nos havem a trobar en Aytona per continuar nostre ofici e fer e complir vostra voluntat. Mas considerat que al parer nostre la fahena fa senyal de caminar per bon cami semble a nosaltres la virtut unida no deures dividir ans esser molt necessari star continuament tots on lo Senyor Rey sera e axi ho farem fins altrament per vosaltres sia scrit tant per la bona conduccio desijada del negoci quant per la salut de la persona del dit Senyor Princep lo qual ans de la recepcio de vostra letra haviem deliberat tots o part ab licencia de la Majestat del Senyor Rey visitar sovint de Leyda o de Aytona o de la on nos trobem. En aquest interim mossenyors se veura la intencio del Senyor Rey e per vosaltres que de tot sereu continuament informats pera esser deliberat lo que semblara necessari e util per aconseguir lo desijat fi. De totes les dites coses vos havem volguts avisar per tant com creem e vostra letra mostre la intencio de vosaltres era que lo dit Senyor Princep fos encastellat o a Morella o a Miravet segons lo Senyor Rey havie per molts continuats dies significat. Pero pus la sua Majestat ha mes en exequucio portarlo en Fraga par a nosaltres la fahena començe pendre adolciment e no volriem la sua Altesa prenentho a molestia alteras alguna cosa. E ordonen vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sia. Scrita en Çarogoça a XX de janer any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Apres que ab nostra derrera letra vos havem scrit de tot lo necessari fins a la hora lo Senyor Rey a propri motiu per hun home de son consell nos trames a dir havie delliberat fer anar la Senyora Reyna e lo Senyor Princep en Fraga e la sua Majestat tirarie en Leyda de que nosaltres haguem molt gran plaer e consolacio per quant los sentiments precedents que de la sua Altesa a boca e alias haviem haguts fahien demostracio segons per nostres letres sou stats certificats de portar lo dit Senyor Princep encastellar a Morella o a Miravet de que haviem causat en nosaltres un tal abit de passio e tristor que aconortar nons era possible considerants que nostres supplicacions operacio alguna fructuosa no havien feta. E stants axi algun tant alegres per la dita nova de anar lo Senyor Princep en Fraga a XVIII del present a VI hores de nit arriba Auger de Casal correu ab vostra larga letra e altres coses en aquella mencionades de les quals havem hagut grandissimo plaer veents la molt loabla uniforma sforçada e inseparable unitat concordia e voluntat de tots e lo que be sanctament e deguda per defensio de les leys e libertats de la patria o alias es stat delliberat. Empero vist que lo Senyor Rey a propri motiu (motu proprio) ha feta dita delliberacio e ja la ha mesa en exequucio com sia partit vuy mati e la Senyora Reyna e lo Senyor Princep ensemps los quals havem acompanyats fora ciutat ha paragut a nosaltres es començar (escomensá) cami de adolciment a la fahena portant lo dit Princep a una legua de la vegueria on fon detengut car menys havia a fer de alli aportarlo en Leyda. E hoydes algunes paraules a nosaltres reportades per homens be assenyalats del consell del dit Senyor Rey significants que la sua gran Altesa com sie en Leyda se metra facilment en algun cami de gracia e entendre en lo que li es demanat per justicia som entrats en pensament esser mes expedient sperar la lectura de dita letra en Fraga o en Leyda si a vosaltres mossenyors sera vist per no desviar la anada del dit Senyor Rey qui sens tot dubte de la dita letra haguera hagut molta molestia facilment fore commutada en altra part e loch en no poch dan e perill de la persona del dit Senyor Princep e encara del fi desijat car una de las pus fortes rahons que lo Senyor Rey fa de no condescendre a nostres supplicacions es per quant diu que la representacio vostra e nostra farien creure als miradors que la sua Senyoria quasi cohartada hauria portat lo dit Senyor Princep en Leyda e mes que seria vist atorgar la sua real clemencia haver contrafet a les leys del Principat lo que no creu ab tot per nosaltres hi sia stat complidament satisfet. Per los sguarts dessus dits e considerat que al nostre parer la materia se dispon a cami havem fets aplegar los missatgers de aqueixa ciutat e de Leyda e de Perpinya als quals legida vostra letra e recitades les coses dessus dites e per ells comunicats a nosaltres certs rahonaments haguts ab lo Senyor Rey havem delliberat vosaltres mossenyors esser consultadors de totes les dites coses e suspendre lo efecte de vostra dita letra fins a tant per vosaltres sie altrament delliberat e ordonat. No creguen vostras reverencies nobleses magnificencies e honorables saviesas pusillanimitat ne altres rahons o causes haver dada causa a la consulta mas sols los respectes predits. Vosaltres mossenyors pensau en tot e triaune lo millor car ab jurament e sens nosaltres complirem tot lo que delliberareu e ordonareu. E notants alguns mots de vostra letra e per alguns particulars avisos no volem callar esser marevellats dirse nosaltres no haver dites e applicades a la Majestat del dit Senyor Rey ab deguts gests e continença totes les coses de que nos haveu scrit car del contrari per nostres letres e altrament conste. E lo que ab vostra dita letra volieu fos dit al Senyor Rey la fidelitat e constancia dels cathalans esserse comprovades en sa reyal persona per lo ques attenta del net del Senyor Rey de inmortal recordacio molt ha per nosaltres li fon dit e moltes altres mes segons veureu en nostra letra de VIIII del present en aquell pas on diu mesclanthi alguns retrets dels serveys e fidelitat que aqueix Principat ha fets e mostrada a la sua Altesa vivint lo Senyor Rey son frare e apres et cetera En la partida del Senyor Rey havem dit a la sua gran Altesa que sabuda la sua partida lo Principat de Cathalunya manave dir a la sua Altesa fore molt alegre e content ab la reyal persona la Senyora Reyna Illustre Princep e Infants anassen e stiguessen en tot loch continuament e que placia a nostre Senyor Deu dispongue en lo seu cor qui deu star en sas mans e poder tals delliberacions que sien altrament a contentacio a consolacio de aqueix Principat que no son stades fins vuy. E lo dit Senyor Rey ha respost que juxta la deliberacio sua hira en Leyda e aqui se asseura a totes coses veure e provehir e aquesta es la sua intencio jatsia dix lo dit Senyor Rey per alguns sie dit lo contrari. Certificantsvos mossenyors com lo dit Senyor Rey ha manades moltes letres pera vosaltres e moltes universitats e persones de aqueix Principat. Ab aquelles veureu llur afecte. Nosaltres partirem dema si a Deu plaura per tirar la sua via. E ordonen vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses lo que plesent lus sie. Scrita en Çaragoça a XX de janer any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

martes, 1 de septiembre de 2020

10-11 DE DICIEMBRE

10 DE DICIEMBRE. 


Entregadas la antedichas instrucciones al escribano secretario de la embajada, Antonio Llombart, dióse licencia a Pedro Torrent y a Juan Ferrando para que difiriesen su salida hasta mañana; y luego, por la tarde, emprendieron su marcha todos los demás embajadores, despidiéndoles los diputados, oidores de cuentas y muchos otros ciudadanos.

11 DE DICIEMBRE.

Salen de Barcelona los dos embajadores Pedro Torrent y Juan Ferrando. Reunidos por la tarde los diputados y consejeros, se dio cuenta de la siguiente carta:

Molt reverend honorables e savis senyors. Per la cort de aqueix Principat nos es stat dat special carrech de scriure continuament a vostres reverencia e honorables saviesas del que occorrera e se sotsseguira en aquest negoci de la libertat del Senyor Princep. E del fet fins aci vos significam com ahir arribats en lo castell de Itona hon es la Majestat dels Senyors Rey e Reyna e lo Senyor Princep donada la letra que portavem al Senyor Rey e per semblant a la Senyora Reyna e explicada per nos la crehença quens era comesa nos hoy e recepta molt humanameht e benigne. E obtinguem per medi de la Senyora Reyna licencia de visitar e parlar ab lo senyor Princep ab lo qual comunicam daquest negoci dientsli de part de tot lo Principat totes aquelles paraules consolatories quens parague en tal cas se devien dir de que lo Senyor Princep pres gran consolacio pregantnos que ensemps ab los del Regne de Arago fessem instancia e summa diligencia e que no cansassem que ell sia libertat. Fins aci lo Senyor Rey no havia volgut consentir ab lo Senyor Princep se pogues parlar ne comunicar per los embaxadors del regne de Arago qui en Leyda per aquesta raho vingueren aquests dies prop passats e per cas semblant ans de hir foren en Itona e per obtenir nos primerament la visita nos sembla haver obtengut molt per la primera vegada. Tot ço ques pot sentir del Senyor Princep es que lo Senyor Rey lo vol ab si menar en Arago ab tal pacte que lo Senyor Princep haja primerament renunciar a la ferma de dret e a la manifestacio del fur de Arago e lo Senyor Princep es content e quant en si es ho ha ja fet. Empero los setanta dos congregats en Fraga als quals son remeses les corts de Arago no ho volen passar que tal acte de renunciacio de fur se fassa sensa lo Senyor Princep no haja major libertat. Per aço ahir trameteren embaxada al Senyor Rey dients que volen en aço delliberacio de dos dies.
E per tant lo Senyor Rey deu venir vuy data de la present al terme de Fraga e prorogara les corts de Arago fins dijous primer vinent per dar orde en aquests pochs dies si per ells haver a fer acte algu de cort en tals libertats sen seguia algun benefici al Senyor Princep o major libertat de la que vuy no ha seran contents. Altrament per lo que hom pot fins açi sentir no son delliberats de passar en tal renunciacio si be lo senyor Princep los ne ha scrit e encarregats a nosaltres hi treballassem tement que no fos major dan. E axi se pensa ques prengues medi que lo Senyor Rey lo menas en Fraga ab si. E quant es per Fraga e sos termens los LXXII seran contents passar e fer acte de cort e dispensar en la ferma e manifestacio e hon lo volgues menar en altra part Darago que no hi consentirien sino quel sen torn en Itona car dihen que per renunciacio e dispensacio de tanta libertat ne volen aconseguir algun benefici segur al Senyor Princep. Aquest es lo maneig. Del que finara e de tot sereu mossenyors continuament per letres certificats com nos es manat per la cort general e per semblant vos placia de la liberacio de vostre consell avisar dels motius e deliberacions fets aqui per vosaltres a fi nos puscam ajudar car lo cas es tal ho requir. Placieus donar al portador de la present quatre florins e mig dor. Ha esser aqui dijous propvinent a les VI hores apres migjorn. E no havem mes a dir sino que serem promptes en fer ço que vosaltres volreu. Dada en la vila de Fraga sots lo segell del senyor bisbe de Vich a VIIII dies de deembre any Mil CCCCLX. - A vostra honor apparellats lo bisbe de Vich Francesch Galceran de Pinos micer Anthoni Riquer embaxadors del Principat de Cathalunya. - Als molt reverend honorables e savis senyors los Diputats del Principat de Cathalunya residents en la ciutat de Barchinona.

Visto su contenido, se acordó que sus firmantes se agregasen a los demás embajadores con la misma calidad, cargos y facultades, por lo cual se resolvió expedir los despachos que siguen:

Molt reverend noble e honorables senyors. Rebuda havem vostra letra dada en Fraga a VIIII° del present per la qual efectualment som certificats de la diligencia per vosaltres feta en la liberacio del lllustrissimo Senyor Princep. E com haveu obtengut de la Majestat del Senyor Rey facultat de visitar lo dit Senyor Princep e de fet lo haveu visitat e confortat. E encara nos avisau de les coses qui ab la cort de Arago o aquella representants se tractaven sobre la liberacio del dit Senyor Princep. La qual letra a nosaltres legida e publicada nos ha donat molta contentacio e alguna consolacio en la gran congoixa que tenim per causa de la detencio del dit Senyor Princep la qual detencio a tot aquest Principat e poblats en aquell dona occasio de molts grans congoixes e perill a grans inconvenients. Regraciam molt a V. R. P. noblesa e saviesa la diligencia bona haguda en aquestes coses e ab quant major afeccio podem pregam e requerim aquellas ab summa cura e grandissima vigilancia vullan continuar e prosseguir en supplicar instar porfidiar e sollicitar per lotes aquelles vies e mijans vist vos sera la liberacio de la persona del dit Senyor Princep certificantvos reverend noble e honorable Senyors com diluns prop passat cerque lo mig jorn reebem nosaltres diputats certa comissio de la cort sobre aquests fets per vigor de la qual ab molta vigilancia fou deputat lo present consell e ignorants lavors la comissio a vosaltres tres feta per la dita cort vehent la arduitat e necessitat gran del cars elegim dotze embaxadors qui per prosseguir la liberacio del dit Senyor Princep a la Majestat del Senyor Rey anassen los quals molt cuitadament anassen lo negoci requer havem expedits e fan sa via ves la ciutat de Leyda e de alli congregata ahon lo Serenissimo Rey sera. E rebuda vostra letra vist que per la cort era ja stada consemblant comissio a vosaltres feta e ja entre nosaltres comunicat fos que havent certitud a qui la dita cort de totes coses havia carrech comes ensemps los associassem havem deliberadament consultament e concorda feta unio de vosaltres tres als dotze altres embaxadors volents e ordonants que aixi com eren dotze sian quinze embaxadors per aquest Principat los quals juxta la forma de las instruccions tremesas e les quals quascun dia segons les occurrencies tremetrem prosseguiscau la liberacio de la persona del dit lllustrissimo Princep. La magnitut e ponderositat del negoci importa e requer que no solament XV embaxadors e tant grans persones com hi son mas encara molt mes concorreguen e sien deputats en lo repos tranquillitat e assossech de aquell. Pregamvos donchs Senyors molt reverend noble e honorable ab molta promptitud aquest carrech e comissio queus fem acceptar vullau e prestar lo jurament que hau prestat los altres XII embaxadors contengut en les instruccions que han ab si los dits embaxadors les quals comunicades seran a vosaltres per ells als quals de vostra unio e participi scrivim. E perque millor puxau aquest carrech exercir havem ordonat e provehit a cascu de vosaltres sia feta peccuniaria subvencio per las despesas segons juxta la condicio de quascu als altres XII es estat subvengut. Trameteu sius plaura procuras aci car encontinent los seran liurats. E entretant que los dits dotze coembaxadors vostres tardaran aqui arribar vos pregam afectuosament no desistau continuament sollicitar supplicar instar e demanar ab totes aquelles multiplicades vias e maneras queus sera vist util la liberacio de la persona del dit lllustrissimo Princep la qual liberacio stimam e reputam esser repos e tranquillitat del benefici publich daquest Principat. E mes vos pregam a la Majestat del Senyor Rey denuncieu la dita eleccio de XV embaxadors e tremesa a sa Majestat la nomina dels quals embaxadors es dins la present interclusa. E si entretant obtenir podeu altra visitacio del Senyor Princep notificantli per son confort la sobredita embaxada aquella per res no sia ommesa. E de totes les coses queus occorreran vos placia continuadament avisar certificantvos com havem satisfet lo correu e remunerat per quant fahent bon servey ans del temps prefigit hic es stat. Ell mateix torna a vosaltres ha hi esser en XXIII hores. Parteix daci vuy a quatre hores apres mig jorn e es contentat del viatge que ha fet ab vostra letra e ha ben servit car hic es estat a les dues hores apres mija nit perque ha avensat XII hores. Si per ventura occorrera scriurens per vosaltres res a nosaltres enviaunos ab aquest correu e dauli lo temps queus parra lo negoci perque vindra requira e sera pagat aci. E sia lo Sant Sperit vostra guarda rescrivintnos lo queus sera plasent. Dada en Barchinona a XI de deembre del any Mil CCCC sexanta. - A. P. abat de Montserrat. - Los Deputats de
Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes. - Als molt reverend noble e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Molt reverend noble e magnifichs senyors e de gran providencia. Vuy dues hores passada mija nit rebem una letra del reverend noble e honorables senyors lo Senyor bisbe de Vich don Francesch Galceran de Pinos e micer Anthoni Riquer embaxadors segons en lur letra se mostra elets per lo Principat de Cathalunya copia de la cual vos enviam interclusa ab la present de la cual nos som molt alegrats sabent e sentint com lo Senyor Rey per sa clemencia ha donat loch que ells hagen visitat lo Illustrissimo Senyor Princep crehent que la sua Senyoria ne haura haut plaer e gran consolacio e perqueus par nostre Senyor Deus comença a moure lo Senyor Rey a clemencia e som ab major fiança los affers obtindran lo fi desijat. E per conformarnos a la voluntat de la cort qui ha elegits los dessus dits segons lur letra mostra per prosseguir la desijada deliurança del dit Senyor Princep havem delliberat unir e agregar aquells a la vostra embaxada pregant e encarregantvos que prestat per ells semblant sagrament que vosaltres haveu prestat segons les instruccions que vosaltres vos ne aportau vos placia aquells acompanyar o admetre en la dita vostra embaxada e companyia e en tots los affers de aquella e comunicarlos les dites instruccions a fi que tots ensemps e units siau embaxadors de aquesta embaxada e fassau las instancias e totes altres coses en les dites instruccions contengudas. E speram en nostre Senyor Deus que per mija industria e treball vostres se aconseguira lo fi de aquest negoci tant desijat. E perque vejau la resposta quels fem vos ne enviam copia ab la present. Pregam e encarregamvos encara ultra la voluntat que sabem hi teniu gran vos placia cuytar vostre cami per utilitat del negoci queus es comes. E sia lo Sant Sperit en vostra guarda rescrivintnos lo queus sia plasent. E per quant lo present correu tira quant mes pot lo cami placieus no tenirlo. E parteix vuy a quatre hores apres mig jorn e ha esser a Leyda en XXII hores. Dada en Barchinona a X de deembre del any Mil CCCC sexanta. - A. P. abat de Muntserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtud de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes. - Als molt reverend noble e magnifichs Senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Después de esto, se acordó dar noticia de lo actuado a los eclesiásticos, nobles y comunes de Cataluña, despachando la circular que sigue, variadas convenientemente algunas palabras, según el estamento de cada uno. 


Senyor molt reverend. Be crehem sou participant en la gran contristacio que los vassalls del Senyor Rey han haguda e han de la preso o detencio per lo dit Senyor feta pochs dies ha passats de la persona del Illustrissimo Princep fill seu en Leyda entre los quals los congregats en la cort de Leyda han mostrat sentiment molt gran e per ço han feta grandissima e continua instancia e supplicacio al dit Senyor per lo deliurament del dit Princep. E axi continuant la dita instancia lo dit Senyor feu prorrogacio de la dita cort a XV de janer propvinent per la cual veent los de la dita cort no podien continuar pus avant la dita instancia per mostrar llur bon zell delliberaren lo dit dia de la dita prorrogacio fer segons feren embaxadors per continuar la dita instancia lo reverend bisbe de Vich lo noble don Francesch Galceran de Pinos e micer Anthoni Riquer de Leyda. E mes avant feren e enviaren a nosaltres dits deputats comissio que aci ajustassem gran consell en lo qual se provehis la dita instancia se pogues continuar. E reebuda la dita comissio aquell jorn mateix fonch ajustat gran consell de tots los staments en lo qual foren elegits XI missatgers per anar al Senyor Rey los noms dels quals vos tremetem ab la present los quals ab los dits tres fassen grandissima instancia al dit Senyor per obtenir la liberacio del dit Princep. Los quals missatgers aci elegits partiren ahir e continuaran Deu volent lur cami lo plus prest que possible los sie perque en la triga se poria causar perill. E vuy havem haguda letra del dit bisbe de Vich e sos companyons com lo Senyor Rey ha permes que ells hagen visitat lo dit Senyor e hagen parlat ab ell de que creem haura haguda no pocha consolacio e plaer e presumim quel haura molt gran veent e sabent la instancia de la dita embaxada. E havem sperança que per la dita instancia de la dita embaxada qui ara son XV e de notables personas e dotats de moltes virtuts faran que nostre Senyor comença moure lo cor del dit Senyor Rey qui es en la ma sua lo inclinara e moura a tal clemencia que als desigs justs dels dits vassalls del dit Senyor Rey sera satisfet. Axi mateix los dits deputats ab lo dit gran consell que congregaren feren lo dit jorn eleccio de nosaltres XXVII persones en les quals ne ha de quiscun stament segons es acustumat per aconsellar e provehir en les coses que occorreran per la dita embaxada. De les quals coses Senyor molt reverend per vostra consolacio e plaer havem volgut certificar vostra reverend paternitat la qual la Sancta Trinitat tinga en sa guarda. Rescrivintnos del que plasent vos sia. Dada en Barçalona a XI de deembre any Mil CCCCLX. - A P. abad de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes. - Al Reverendissim pare en Christ lo Senyor Patriarcha de Alexandria administrador perpetuu del Bisbat de Urgell.

viernes, 2 de octubre de 2020

26 DE FEBRERO.

26 DE FEBRERO.


Reunidos los diputados y todos sus consejeros se obligaron bajo juramento a lo siguiente:

Que observaran e tendran secret e no revellaran directament o indirecta lo vot o vots de qualsevol del consell.
Item que tindran e observaran secret totes les coses que per los dits diputats los seran injungides tenir secret.
Item que algu del dit consell no partira de la present ciutat de Barchinona terme o territori de aquella ab animo de no tornar en la dita ciutat dins XXIIIl hores apres que sera partit sino ab licencia dels dits diputats.

Dispúsose despues el pago de varias cantidades que se estaban adeudando, y se adoptaron en seguida los acuerdos y fueron leídas varias cartas del tenor que sigue:

Primo fuit deliberatum quod comittatur domino archidiacono de mari domino de Viladecans militi et Anthonio Pujades civi Barchinone quod ipsi cum dominis deputatis faciant et provideant de victualibus frumenti eo modo quo utilius et facilius videatur eis dictis tribus et dominis deputatis insimul.
Item quod acordentur tot homines armorum qui fuerit necessarius ad compIementum ducentorum hominum armorum computatis his qui jam sunt acordati et quod habeant armari secundum memoriale mittendo domino capitaneo.
Item etiam acordentur tot janetarii qui sunt necessarii ad complementum sexaginta janetariorum computatis hia qui jam sunt acordati. Et quod janetarii qui acordabuntur ab inde habeant armari de cuyrassa canyeres e guarde cuxots salada e mija bavera e darga si portar ne volra et quod detur solidum pro quatuor mensibus cum caucione quod si non serviverint pro dictis quotuor mensibus restituant id quod restaret ad serviendum prout in memoriali domino capitaneo mittendo continetur.

Als molt reverends spectables egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e consell elet per comissio de la cort de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverents spectables egregis nobles e magnifichs senyors. No sens gran displicencia e contristacio de nostres animos havem entesa la disconveniencia e novitat en la ciutat de Leyda a VIII dies del corrent mes de febrer seguida entre la Majestat del molt alt Senyor Rey e vosaltres e tots los habitadors dequeix insigne Principat no solament perqueus hi obliga la comuna e innata fidelitat singular entre totes altres nacions dels habitadors del regne de Arago de vosaltres del dit Principat e dels habitadors daquest regne de Valencia deguda a la reyal corona de Arago e a la reyal Majestat mas encara perque la unio indissoluble e fraternitat dels dits regnes e Principat fins aci tant excelsa e prosperada nos constituheix en gran dubte qualsevol inconvenient preparat seguir en aquest cors politich del qual la prefata Majestat es lo cap e vosaltres e los altres sotmesos de la dita reyal dignitat e nosaltres som los membres per la conservacio dels quals per natural instint e inclinacio cascuna part se deu exposar a tot perill e daquiavant la unitat axi com es disposta produhir augment e prosperitat del univers se done orde que lo inconvenient no obre diminucio e desolacio de be de potencia e de virtuts car segons la evangelica doctrina tot regne en si divis sera desolat e per ço no creguen vostres reverencies virtuts e noblees (noblea; valenciano) que nosaltres nos hajam oblidat en los proppassats dies venint a nostra noticia la detencio feta per la dita Majestat en la ciutat de Leyda de la persona del lllustrissimo Senyor don Karles princep de Viana primogenit del dit Senyor instantment supplicar la sua Serenitat per lo delliurament del dit Senyor Princep e per la bona concordia dels dits senyors pare y fill ans ab summa diligencia hi havem entes e obrat no gens divisos ans (sino en castellano) concordants ab vosaltres en aquest desig e afeccio. Empero no havem aquest comu desig proseguit ab demostracions extrinseques e senyaladament de embaxades perque es stat necessari a nosaltres axi fer e practicarho jatsia cregam que vosaltres senyors a bona fi e intencio hajau fetes per la dita raho moltes embaxades e nosaltres volents donar raho a vosaltres per una fraternal complacencia de la dita nostra pratica e per tolre a les vostres penses tota manera de admiracio vos significam que en aquest regne totes semblants demostracions per la malicia del temps foren e son stades vistes donar moviment per una erronea opinio causada en les gents del realme de Castella les fronteres del qual axi com a nosaltres son propinques e confinen ab aquest regne axi son molt distants del vostre Principat en tant que haviem nova que certa gent darmes era venguda a les dites fronteras (as; plural en as del occitano; fronteres) e devia entrar en aquest regne per fer guerra a aquell prenent concepte o audiencia jatsia falsa de divisio seguida entre la dita Majestat e los habitadors daquest regne per les quals coses succehia alguna rumor e murmuracio entre los nostres pobles les quals han cessat apres que han haut silenci les dites demostracions de embaxades. Encara havem considerat que aquest regne sens convocacio de cort feta per lo dit Senyor e sens comissio de la dita cort la qual vosaltres dieu haver de la cort del dit Principat no podia fer instancia en lo dit negoci mas solament aço podien fer com ja han fet les universitats e altres persones particularment als quals es permes segons los furs e privilegis del dit regne. E mes avant en lo dit cas tot lo dit regne o de present aquells a qui es permes solament poden supplicar del deliurament del dit Senyor Princep per via de una gracia justa humana e rahonable e no poden pretendre motiu de infriccio de libertats furs e privilegis daquesta ciutat o regne com vosaltres afermau de vostres constitucions libertats e usatges. E aquesta ciutat ha feta continuament aquella deguda instancia ab lo dit Senyor per humils supplicacions que fer devia juxta la exhigencia dels dits fets. A les quals supplicacions la dita Majestat ab bones peraules e ofertes tots temps se es dignada respondre en tal forma que aquesta ciutat crehia obtenir la fi desijada. E apres sobrevenint la disconveniencia e los actes que havem enteses de convocacio de hosts e de gents darmes fets per vosaltres ha paregut a nosaltres esser cosa pertinent e deguda ab tot nostre esforç interposarnos en aquest fet de tanta arduitat e importancia e tant necessari a la conservacio de la reyal corona de Arago e al be e repos de tots los regnes a aquella sotsmeses quant cascu pot veure e major del qual gran temps ha som certs no han vist nostres antecessors. E per ço procehint matura deliberacio trametrem al dit Senyor nostres embaxades e apres als molt reverents spectables egregis nobles magnifichs e savis senyors los embaxadors per lo dit Principat e aqueixa ciutat destinats. E creem lo semblant faran altres staments e universitats daquest regne per supplicar lo dit Senyor vulla deliurar lo dit Senyor Princep e tornar a degut orde tot çoque sia fet contra vostres libertats e constitucions e concordarse ab aquells instar pregar exortar de ço que es vostre desig ço es de obeyr lo dit Senyor virtuosissim nostre Rey e Senyor e de tota unitat e concordia los quals embaxadors pertran (partirán) indubitadament plaent a nostre Senyor Deu molt prest. E entretant vos pregam exortam ab la major afeccio que podem eus demanam de gracia per lo servici de nostre Senyor Deus e de la dita reyal corona e amor e contemplacio encara de nosaltres vullau provehir e donar orde e obra ab tot efecte que sia sobresehit en qualsevol enantaments fahedors per vosaltres e per los que de aço han carrech e senyaladament no vullan permetre passar avant les hosts e gents darmes vostres de aquell loch on seran quant la present a vostres mans pervendra car ab tota aquella major acceleracio que lo temps comportara seran ab los dits vostres embaxadors los nostres per medi dels quals obrant e disponentho la Potencia divina en la qual summament es nostra confiança e la qual en aço specialment invocam speram se fara tota bona concordia entre los dits Senyors pare e fill e vosaltres senyors e los habitadors daqueix Principat tant util e necessaria a la prosperitat e exaltacio de la reyal corona de Arago. E de aço multiplicades veus vos exortam pregam e instam. Supplicants la divina Majestat nos faça dignes de acabar e obtenir la fi que desijam.
E tingaus molt reverends egregis spectables nobles e magnifichs senyors la divina providencia en la sua direccio e custodia. Scrita en Valencia a XXI de febrer del any Mil CCCCLXI. - A tota honor e complacencia de vostres grans reverencies e magnificencies be apparellats los jurats de Valencia.

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell de aquells en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends nobles e magnifichs senyors. La present sera per donar repos als pensaments e desigs que degudament haver deveu de voler saber la nostra benaventurada partida de la ciutat de Leyda esser arribats en la ciutat de Fraga ço es mossen lo vaguer e jo ab nostre exercit avisantvos quant pus breu pore per cuyta del portador appellat Johan Comi correu qui de sort es stat trobat en la vila de Fraga ab letres de Valencia en que ni ha de vostres com quasi vers les deu hores ans de mig jorn esser arribats tots com dessus es dit davan (davant, devant; delante; dabán) la dita vila quasi tres trets de balesta luny de aquella. Jo he ajustat tot mon exercit e aquell ajustat men so apartat ab aquells qui hic son de mon consell e legida aquella letra ab la qual per part vostra es stat ordonat vista aquella partex de la dita ciutat de Leyda per venir a la dita vila ab deliberacio del dit consell jo he request mossen lo veguer devallas
e anas a la dita vila e als jurats de aquella fer e presentar la requesta per vosaltres a mi tramesa e de aquella als dits jurats translat liuras auctentich la qual requesta per mi feta segons dit es de continent lo dit mossen lo vaguer e en sa companyia En Johan Farrer e micer Stopinya assident (assistent) seu ab lo notari present es devallat e entrat en la dita vila ab so de viafos (viafora; vía fuera) pero ans entras ha presentada la dita requesta als jurats e prohomens de la dita vila qui son exits al portal fora aquella e de la dita requesta ha donat translat autentich e tabellionat als dits jurats feta per lo dit vaguer la requesta al dit notari segons en aquella es contengut e continuada carta publica per lo dit notari. Los quals actes axi fets los dits jurats e prohomens de paraula han respost que eren contents obtemperar les coses en la dita requesta contengudes protestant empero que si per jo entrar axi ab la dita host en la dita vila e regne de Arago en manera alguna prejudicaria o era vist fer prejudici algu als furs drets e libertats del dit regne de Arago que de la roptura de aquells protestaven volents que en lo sdevenidor que de qualsevol prejudici per la dita entrada per mi en la dita vila e regne fets en son cas e loch dret e raho se pogues haver. E mossen lo vaguer respos ab consell de son assident que ell stava e perseverava en ses requestes admeses si e en quant de dret fossen admetadores e no pus les protestacions e requestes per ells fetes. Los quals actes per lo dit mossen lo vaguer axi fets requeri e mana los dits jurats li obrissen e fessen obrir les portes de la dita vila axi com de fet fou fet e aquelles ubertes lo dit mossen lo vaguer es entrat en aquella ab so de viafos voguint e passejant aquella ab lo dit crit e apres yo son entrat ab tot mon exercit pacificament e quieta sens que anuig no es stat fet a persona del mon ni scandol algu segons per vosaltres molt reverends nobles magnifichs et honorables se creu es desijat e molt desijat. E no pus com apres per spay vos sera largament respost a una vostra letra que he rebuda aquesta nit passada a onze hores de nit.
E encara vos avisare del que occorrera. E lo Jhesus glorios vos tinga en sa proteccio e guarda. Dada en la vila de Fraga a XXV de febrer hora dessus dita del any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest lo comte de Modica.

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors. Vuy dada de la present vers quatre hores apres mig jorn per En Johan Gay correu he rebuda vostra letra dada en Barchinona a XXII del present e ab aquella una interclusa o injunta de certa requesta als jurats de Fraga per lo honorable veguer de Barchinona fahedora e certes instruccions. Les quals letra e instruccions vistes de continent ab alguna part de aquell consell que trop de present per vosaltres a mi donat he deliberat Deus volent e lo benaventurat sant Jordi dema que sera dimarts vers onze hores ans de la miga nit partir de la present ciutat a fi que fet nostre cami degudament o com se pot e deu per gent de peu la via de Fraga a punta de dia e sol hixent poch abans o apres tot mon exercit sia devant aquella seguint lo voler e deliberacio vostra e daqui avant fer e exequtar les coses en vostra letra contengudes en la forma e manera per vosaltres a mi scrit sens voler passar hun traves de cabell lo que per vostres reverencies noblesa e magnificencies es stat ordonat e de aquesta dilacio de XXIIII hores mes del temps per vosaltres deliberat al present admirar nous vullau com sia stat deliberat aquest temps pendre perque dins aquell complidament jo haja mes scales banchs pitjats perpals peus de porch mayers martells pavesos de barrera e altres artellaries e municions per exequtar les coses per vosaltres ordonades si lo cas ho aportava molt mils e necessaries. E per mils e ab mes potencia haver la dita vila de Fraga si aquella resistia es stat deliberat que de continent partis de la present ciutat axi com de fet ha lo noble e magniffich don Johan Dixer ab quinze o XVlll rosins e CCCC homens de peu los quals trobara ja al cami scampats per Alcarras Aytona Seros e Soses ab letra patent mia requisitoria lo qual fa la via de Fraga ab intencio e deliberacio de passar la aygua demunt o devall la vila de Fraga e en la vesprada dema que sera dimarts ques meta dins lo monestir de sant Agosti qui sta della laygua al cap del pont de la dita vila no solament perque essent rebelles e resistints los qui dins la vila se trobaran lo dit don Johan per la dita part ab una part del dit exercit e jo per laltra la dita vila puixem al mig mes encara perque si venen cent mores asoldedats per la Senyora Reyna en Çeragoça segons era stat ajustat per la senyora muller del dit don Johan aquells empatxar puixa e si pot aquells a ses mans haver los quals segons ara de present he sabut venen la via de Fraga per stablir aquella e an companyia de la Senyora Infanta de la qual ir rebut havia una letra ab la qual me pregava sobresegues fins ella hagues parlat ab mi matentme en sperança ab dita letra que vuy per tot lo jorn fora dins la ciutat de Leyda la qual letra vos trametria dins la present sino que lo vezcomte de Rochaberti la te qui es absent pero trametvos dins la present una letra de creença dels diputats de Arago explicadora per mossen Johan Torrelles la qual creença me ha explicada es stada no entre per ara en Arago ans entrar en aquell regne diferescha per ara com ells sien en tracte ab la Senyora Reyna e ab ferma sperança de prest haver lo Senyor Primogenit al qual jo he respost que stich ab altri e no li puch dir que fare perque siaus avis fins aci no oblidant dirvos per ara com lo dit home qui es vengut del dit don Johan me ha dit que lo fill del Justicia de Arago e Gusman qui tenen Fraga han tranchat lo cami reyal qui passava per la vila paredant aquell ab parets de terra el han mudat per una vall o barranch qui passa prop del castell de la dita vila. Del que sera daquiavant dels dits actes fahedors e dels qui de aquells succehiran de hora en hora sereu certificats quant pus prest fer se
pora
segons en vostra dita letra demanau. E per quant vostres instruccions dessus dites e per vosaltres a mi derrerament trameses tiren a hun senyal que yo jatsia en lo present exercit jo haja nom de capita vostra intencio empero es que daquell es capita cap senyor e mestra mossen lo vaguer de Barchinona e que yo tant solament hi so per asistir en la exequucio per ell fahedora segons per mi sera request e aço per dar auctoritat nom e fet al proces de somatent per occasio del qual la dita host e exercit se diguen esser ajustats e per conseguent la creacio dels algotzirs per mi fahedora seria mal feta com en la dita host noy dega haver nom pus de oficial sino del dit mossen lo vaguer e ministres seus per ell creats jo mossenyors ab la present vos vull avisar que jatsia los dits oficials hajan nom de algotzirs perque son homens de stat pero en lo exercit de sos bastons ni res que façan gents aquells no referen a mi sino al dit vaguer ni ma intencio nunque fou crear aquells per derogar en manera alguna la preheminencia jurediccio e dignitat del dit mossen lo vaguer ans per refermar aquell e darli ministres que en nuls miseries aquell servissen e per ell executassen no mes ni menys que farien los seus capdegaytes (cap de guaites, guaytes; cabeza de observadores) ço es portar una bagassa delinquint o altre acordat delinquent simplement davant lo vaguer tots temps reservada al dit vaguer la execucio e bens e persona de aquells civil o criminal gran e pocha per ell fahedora. Perque placiaus vistes les dites rahons e causes per haver fets los dits ministres e creats aquells no voler sien remoguts a gran vituperi e menyspreu del dit mossen lo vaguer e meu e dels dits algotzirs qui son homens de honor com tots temps parlant ab aquella honor que de vosaltres se pertany star no puixa e menys pratichar lo fet dels conestables e creacio de saigs (saig; sayón, sayones) en vostres instruccions contengudes e mencionades. E ultra que donant loch en aquestes coses donareu una gran andreça favor e preheminencia al dit exercit a mossen lo vaguer a mi e als dits gentils homens encara yous ho haure a pler singular. E la Sancta Trinitat sia vostra guarda. Dada en Leyda a XXIII de febrer any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest En Johan de Cabrera.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Mossenyors. Suara que son deu hores de mati es vengut lo exercit en vista de Fraga e de aqui ses anantat mossen lo veguer son assessor e yo al portal de la vila lexant la host ab ses artelleries e forniment per combatre en cas de resistencia havem fetes per part de mossen lo vaguer aqui ell present nostres requestes a la vila e a la conclusio nosaltres entram dins ab molta bona voluntad. Feu compte senyors que tot nos va partir ab amor de aquesta vila que si aquest se lohen de nosaltres sis fara tot Arago abrassara nostra empresa. Los homens de Leyda e Cervera son ja soldejats los de Campmay los he vist. Vostres magnificiencies scriuenme sils pagare perque en una letra que rebi a nit mostrau haver desig de mes gent. En les altres coses respondre per spay. Feta al entrant de Fraga a la porta e tenint ja molta gent dins dimecres a X hores de mati a XXV de fabrer. - Quim recoman en gracia e merce de vostres senyories Johan Farrer.
(Esta carta es un mezcladillo:)
Als molt reverent e magnifichs senyors los diputats e consell de Cathalunya.
Senyores. Ya por otra carta vos he scrito dreçada als pahes (paheres; pahers) com haviem entrat vuy en Fraga pero que lo castell se tenia per mossen Martin de Lanuça lo qual esta nit al sol post ses donat e es exit salvo e segur persona e bens. Parme que la honor del Principat e de la savia empresa comença be. Manau ço que vos placia. Per altres sabreu altres noves. Altre castell de Penalba (Peña alba; Peñalba; Penyalba) que ve en cami jol he ja pres e lo poble sa llevat per mi e sta per lo Principat. De Fraga a la hora de sol post dimecres XXV de fabrer. - Prest aço que maneu Johan Senyor Dixer.

(Esta siguiente parece copia de una anterior):

Als molt reverents spectables egregis nobles e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya residents en la ciutat de Leyda.
Molt reverents spectables egregis nobles e magnifichs senyors. No sens displicencia e contristacio de nostres animos havem entesa la disconveniencia e novitat en la ciutat de Leyda a VIII dies del corrent mes de febrer seguida entre la Majestat del molt alt Senyor Rey e vosaltres e tots los habitadors daqueix insigne Principat no solament perquens hi obliga la comuna e innata fidelitat singular entre totes altres nacions dels habitadors del regne de Arago de vosaltres del dit Principal e dels habitadors daquest regne de Valencia deguda a la reyal corona de Arago e a la reyal Majestat mas encara perque la unio indisoluble e fraternitat dels dits regnes e Principat fins aci tant excelsa e prosperada nos constituheix en gran dubte qualsevol inconvenient preparat seguir en aquest cors politich del qual la prefata Majestat es lo cap e vosaltres e los altres sotsmesos de la reyal dignitat e nosaltres som los membres per la conservacio dels quals per natural instint e inclinacio cascuna part se deu exposar a tot perill e daquiavant la unitat axi com es disposta produhir augment e prosperitat del univers se done orde que lo inconvenient no obre diminucio e desolacio de be de potencia e de virtuts car segons la evangelica doctrina tot regne en si divis sera desolat. E per ço no cregueu vostres reverencies virtuts e noblees que nosaltres nos hajam oblidat en los proppassats dies venint a nostra noticia la detencio feta per la dita Majestat en la ciutat de Leyda de la persona del Illustrissimo Senyor don Karles princep de Viana primogenit del dit Senyor instantment supplicar la sua Serenitat per lo delliurament del dit Senyor Princep e per la bona concordia dels dits senyors pare y fill ans ab summa diligencia hi havem entes e obrat no gens divisos ans concordants ab vosaltres en aquest desig e afeccio. Empero no havem aquest comu desig proseguit ab demostracions extrinseques e senyaladament de embaxades perque es stat necessari a nosaltres axi fer e practicarho jatsia cregam que vosaltres senyors a bona fi e intencio hajau fetes per la dita raho moltes embaxades. E nosaltres volents donar raho a vosaltres per una fraternal complacencia de la dita nostra pratica e per tolre a les vostres penses tota manera de admiracio vos significam que en aquest regne totes semblants demostracions per la malicia del temps foren e son stades vistes donar moviment per una erronea opinio causada en les gents del realme de Castella les fronteres del qual axi com a nosaltres son propinques e confinen ab aquest regne axi son molt distants del vostre Principat en tant que haviem nova que certa gent darmes era venguda a les dites fronteras e devia entrar en aquest regne per fer guerra a aquell prenent concepte e audiencia jatsia falsa de divisio seguida entre la dita Majestat e los habitadors daquest regne per les quals coses succehia alguna rumor e murmuracio entre los nostres pobles les quals han cessat apres que han haut silenci les dites demostracions de embaxades. Encara havem considerat que aquest regne sens convocacio de cort feta per lo dit Senyor e sens comissio de la dita cort la qual vosaltres dieu haver de la cort del dit Principat no podia fer instancia en lo dit negoci mas solament aço podien fer com ja han fet les universitats e altres persones particularment als quals es permes segons los furs e privilegis del dit regne. E mes avant en lo dit cas tot lo dit regne o de present aquells a qui es permes solament poden supplicar del deliurament del dit Senyor Princep per via de una gracia justa humana e rahonable e no poden pretendre motiu de infriccio de libertats furs e privilegis daquesta ciutat o regne com vosaltres afermau de vostres constitucions libertats e usatges. E aquesta ciutat ha feta continuament aquella deguda instancia ab lo dit Senyor per humils supplicacions que fer devia juxta la exhigencia dels dits fets. A les quals supplicacions la dita Majestat ab bones peraules e ofertes tots temps se es dignada respondre en tal forma que aquesta ciutat crehia obtenir la fi desijada. E apres sobrevenint la disconveniencia e los actes que havem enteses de convocacio de hosts e de gents darmes fets per vosaltres ha paregut a nosaltres esser cosa pertinent e deguda ab tot nostre esforç interposarnos en aquest fet de tanta arduitat e importancia e tant necessari a la conservacio de la reyal corona de Arago e al be e repos de tots los regnes a aquella sotsmeses quant cascu pot veure e major del qual gran temps ha som certs no han vist nostres antecessors. E per ço procehint matura deliberacio trametrem al dit Senyor nostres embaxadors e apres a vosaltres e creem lo semblant faran altres staments e universitats daquest regne per supplicar lo dit Senyor vulla deliurar lo dit Senyor Princep e tornar a degut orde tot ço que sia fet contra vostres libertats e constitucions e concordarse ab vosaltres e vosaltres instar pregar exortar de ço que es vostre desig ço es de obeyr lo dit Senyor virtuosissim nostre Rey e Senyor e de tota unitat e concordia los quals embaxadors partran indubitadament plaent a nostre Senyor Deu molt prest. E entretant vos pregam exortam ab la major afeccio que podem eus demanam de gracia per lo servici de nostre Senyor Deus e de la dita reyal corona e amor e contemplacio encara de nosaltres vullau sobreseure en qualsevol enantaments fahedors per vosaltres e senyaladament no vullau permetre passar avant les hosts e gents darmes vostres de aquell loch on seran quant la present a vostres mans pervendra car ab tota aquella major acceleracio que lo temps comportara seran ab vosaltres los dits nostres embaxadors per medi dels quals obrant e disponentho la Potencia divina en la qual summament es nostra confiança e la qual en aço specialment invocam speram se fara tota bona concordia entre los dits Senyors pare e fill e vosaltres senyors e los habitadors daqueix Principat tant util e necessaria a la prosperitat e exaltacio de la reyal corona de Arago. E de aço multiplicades veus vos exortam pregam e instam. Supplicants la divina Majestat nos faça dignes de acabar e obtenir la fi que desijam. E tingaus molt reverends egregis spectables nobles e magnifichs senyors la divina Providencia en la sua direccio e custodia. Scrita en Valencia a XXI de febrer del any Mil CCCCLXI. - A tota honor e complacencia de vostres grans reverencies e magnificencies be apparellats los jurats de Valencia.

Al muyt magnifico et egregio senyor el comte de Modica capitan de la gent del Principado de Cathalunya.
Muyt magnifico et egregio senyor. Sobra algunes coses concernientes servicio de nuestro Senyor Dios e del Senyor Rey e beneficio e reposo desti regno e de aqueix Principado enviamos a vuestra magnificencia el honorable e magnifico mossen Johan de Torrelles cavallero exhibidor de la present informado de nuestra intencion. Rogamosvos quanto mas afectuosament podemos querades dar fe e creença al dito mossen Johan de Torrelles en todo aquello que de part nuestra vos explicara. Et en aquello vos placia havervos segund el caso lo requiere et de vos sespera e bien e reposo de todos los regnos e senyorias del Senyor Rey. Et sia nuestro Senyor Dios vuestro protector.
De Çeragoça a XXI dias del mes febrero anyo de Mil CCCC sexanta hu. - A todo vuestro honor prestos los diputados del regno de Aragon.

Als molt reverents magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors. Ab letra queus he tramesa per correu de XXII del present vos he scrit de les coses que occorien signantment com En Franci Mas alcayt del castell Damposta era vengut per haver lo dit castell per fornir aquell de gents e darmes per manament segons deya del Senyor Rey e com aquesta ciutat hi ha tramesa gent ab la que jay era per major custodia de aquell. Apres ses seguit que a requesta de la dita ciutat jo so anat al dit castell Damposta e en lo cami he trobat lo dit En Franci Mas qui sen anava del dit loch e ell request quem prestas sagrament e homenatge de inseguir totes requestes que li sien fetes per part del General lo qual apres alguns rahonaments presta lo dit sagrament e homenatge. E apres ell feu sa via
dient que anava al Senyor Rey e jo ani a Emposta e requeri al lochtinent dalcayt del dit Franci Mas que era en lo dit castell ab certes gents per virtut del sagrament e homenatge que ell jam havia prestat de exequutar totes requestes que li serien fetes per part del General que cancellas e hagues per cancellats los sagraments e homenatges que ell havia preses de les guardes del dit castell. Lo qual lochtinent de alcayt encontinent cancella e hague per cancellats los sagrament e homenatge a les dites guardes. E apres daço encontinent jo fiu requesta a hun capdeguayta de la dita ciutat qui ab mi era vengut que prengues sagrament e homenatge de certes persones que be e feelment guardarien lo dit castell e que excepta la persona sola del molt alt Senyor Rey no lixarien entrar alguna persona sino aquells que per la ciutat hi serien trameses e los del dit loch si era cas que fos mester per lur restauracio e axi ho feu lo dit capdeguayta eu insegui. E mes los honorables procuradors daquesta ciutat han provehit de fer venir la barcha del dit loch per manera que algu alli no puixa passar e tots hajen a pujar a la present ciutat axi com vostres reverencies los han scrit e axi lo dit castell vuy no es en poder del dit En Franci Mas ne del dit son loctinent axi com era de primer e aço ha request e fet fer la ciutat per ço com lo dit Franci Mas trebalava per haver lo dit castell lo qual de present sta ben provehit e ben segur. Certificamvos mes com certament lo Senyor Rey es partit de Morella e parti dissapte prop passat ab los missatges de Çerogoça qui alli eren e lo diumenge apres partiren de la dita vila lo mestre de Muntesa e lo visrey fahents la via de Çeragoça e ha lexat lo Senyor Primogenit en lo castell de la dita vila e guarda mossen Johan Ferrandis de Heredia. Mossenyors Thomas Benedit (como Thomas Benet) passant per aquesta ciutat me dix que anava trames per vostres reverencies e de Morella ham enviada una letra dreçada an Johan Feriça la qual vos tramet ab la present e ham scrit que pagas al portador de aquella XI solidos. Perque mossenyors placiaus scriurem si es vostra voluntad que yo pague lo dit salari e port e tots altres que lo dit Thomas me remetes a pagar car yo sere prest fer lo quem manareu. Mes certifich vostres reverencies com he trameses les letres quem trametes per al castella Damposta pera Ulldecona e altres.
E la vila de Ulldecona fa resposta per letra la qual vos tramet ab la present. E al comanador de la vila Dorta (Orta, Horta de Sant Joan) e als jurats de la dita vila foren donades les Ietres a ells directes diumenge prop passat per home qui jura en mon poder fer verdadera relacio los quals de paraula respongueren que haurien consell e farien lo degut e trametrien a mi la resposta. E lo diluns apres foren donades les letres als jurats de Bathea (Batea) e de Vilalba (Vilalba i els arcs) e de Gandesa los quals feren semblant resposta. E vuy que es dimarts es stada donada la letra al castella Damposta en lo loch de Benicave (La Cava?) e ha feia la matexa resposta. Mes encara mosssenyors yo he trames lo sotsveguer daçi a la nau den Prats per manar al patro sots pena de cors e daver que encontinent partis e anas dreta via aqui ab la dita nau axi com per vostres reverencies mes manat lo qual ha respost que per passar lo cap del riu per venir dels Alfachs al port de Lampolla ab lo temps quey es stat ha tranquat les antenes e de fet es pujat aci per fer antenes a la dita nau. Fetes aquelles diu que es prest. Jol tendre a prop el cuytare perque vage axi com per vostres reverencies es stat provehit. Fins ara no he cobrat lome que he trames a Valencia ne he sabudes altres coses necessaries descriure. A Morella he trames home per saber com nesta fornida la dita vila de gents e darmes e de totes les persones que son en lo castell de aquella e de altres coses que saber se poran per informarne vostres reverencies. E altres coses al present no occorren sino que rescriuen e manen vostres reverencies tot lo que plasent los sia. Les quals tinga la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio. Scrita en Tortosa a XXIIII de febrer del any Mil CCCCLXI.
- Mossenyors lo qui es prest a tots vostres manaments Pere Jorda deputat local de Tortosa.