Mostrando entradas con la etiqueta tempransia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta tempransia. Mostrar todas las entradas

lunes, 27 de septiembre de 2021

Medicina de Peccat, cinquena part. + Variantes

De
la cinquena part de est libre,



qui
es de oració.







I.







Vuyl
departir oració



En
nòu maneres e veus co.



Primera,
d' ayço que Deus es,



Segona,
d' ayço de que es,



Terça,
de perque estará,



Quarta,
de quantitat dirá,



Cinquena,
es de qualitats,

Sisena,
de temps, ço sapiats,



Setena,
de loch se dirá,



Vuytena,
es de manera,



Novena,
dirá et ab que



Pòt
hom a Deu querre merce.



Per
estes nòu va tot quant es,



Segons
que 'n l' Art general es (obra de Ramón Lull)



Exemplificat
e mostrat.



E
Deu per sa gran pietat



Havia
nostra oració (202)



Ab
pietat et ab perdó,



En
tant que siam exoit; (escuchado, oído)



E
ajut nos Sanct Spirit.





II.
DE
ORACIÓ QUE.

A vos, essencia de Deu,
Dó tot mí e tot ço
qui ‘s meu:
E vos
aor ab còr aman,
En ploran e en sospiran,




Car
vos essencia estats



Eternal
e infinitats,



E
tot ço qui es comprenets, (comprendéis; compreneu,
comprenéu
)



Clam
vos merce que 'm perdonets,



Pus
que vos sots Deus e bontat,



Caritat,
merce, pietat,



E
vos e esser una re (203)



Estats,
perqu' eus aor e 'us cre. (estáis : sois; porque os adoro
y os creo
)



Aor
vos, Deus, en unitat,



Per
qui sots ú no termenat,



E
per qui sots ú Deu tot sòl



Vos,
unitat, aor e còl;



Car
vos sots una gran bontat,



Un
poder, una infinitat,



Una
vertut e una amor,



Una
saviesa major,



E
infinida veritat



E
autresí eternitat,



Totas
son per vos singulars;



Perqu'
eus clam merce ab plorars.



E
vos, unitat, tant aor,



Que
de vos sola m' enamor.



Aor
vos, Deus, car sots bontat,



Infinitat
e eternitat,



Poder,
saviesa e amor,



Vertut,
veritat e valor,



Gloria
e tot compliment,



Perque
a vos me dó e 'm rént.



E
vos, Senyor, pus sots bontat,



Donats
me bé d' hon sots bastat;



E
pus que vos, Senyor, sots gran,



Engranits
me en vos aman:



E
car vos sots eternitat,



Sia
món viure alargat;



Per
ço que mays puscha servir



Vos
qui sots poder e complir.



En
vos Senyor vostra bontat



Es
vostra gran infinitat,



Vostre
poder, vostre saber,



Vostra
virtut, vostre voler,



E
éla es eternitat,



Gloria
e gran veritat,



Tot
compliment, tota valor,



A
qui pertany tota honor;



Perque
de vos mal no 's seguex:



E
car en vos se convertex



Cascuna
vostra dignitat



Ab
l' altre, dònchs, per pietat



Hajats
merce d' est peccador,



Qui
‘us clama merce ab amor.



Aor
vos, Deus, en remembran



Que
en vos ha bonifican,



Bonificat,
bonificar,



Per
ço que pusquen abastar



A
complir vostra gran bontat,



Hon
no fóre infinitat,



Ni
neguna obra eternal,



Sens
la qual fóre ‘n éla mal;



Car
fóre ‘y ociositat,



Qui
fóre mal de la bontat:



Cové,
dònchs, que tuyt tres egual



En
éla sian eternal.



Sots
vos, dònchs, Deus bonificant



Qui
produits fil engenrant (204) (“quien produce hijo engendrando”;
produiu, produíu
)



De
vostra matexa bontat,



Perque
sots payre apelat.



El
bonificar es obrar,



Lo
qual apelam engenrar;



El
bonificar ple d' amor



Atribuim
al gran Senyor



E
Sanct Esperit apelat,



Qui
ix d' amant e de amat,



Axi
'n bontat per bò obrar



Com
fá en amor per amar;



Payre,
el fil, e ‘l esperit



Son
vos un Deu qui sots complit



Per
tots tres en vostra bontat;



E
si ho sots en infinitat,



En
eternitat, en poder,



En
volentat, e en saber,



E
pòt ne eximpli ser donat (205),



Axí
com de vostra bontat.



E
pus que ayço, Senyor, sots



Que
dit havem, hajats me vòts



Ab
qu' eus aor en unitat;



En
trinitat, ab volentat,



Com
vos pogués molt fòrt amar



E
per tot lo món preicar



Tot
ço que de vos dit havem;



E
pus que sens vos no podem



Nuyl
bé haver ne començar,



Per
merce venits nos aydar.



Senyor
Deus, ab plòrs e sanglots
((
hipo en plural,
hipos; singlot
)



Vos
aor en ço que vos sots



En
lo món com a creador,



Governador
e faedor



De
tot ço que 'l cèl se conté;



Car
vos sots causa de tot bé,



E
sots ne causa ab bontat



Tant
gran, que no 'y pòt peccat



Per
vos estar ni començar;



Perqu'
eus tany qu' eus dejam orar,



E
en vos tal esper haver,



Que
de vos puscham conquerer (pugam, puguem; podamos)



Misericordia
e perdó



En
la nostra oració.



E
segons que vos, Senyor, sots (206)



En
lo món compliment de tots,



Donats
grans dòns, e perdonats,



E
fayts com molt honrats siats (207),



Amat,
loat e molt servit,



Entes
e per tot hom bendit (208);



Car
no ‘s tany que hom sia malvats,



En
hostal hon vos estiats (209).



Con
a Senyor e creador,



Mas
que tot hom vos pòrt honor.



Aor
vos, Deus, pus que havets



En
aquest món ço qu' eus volets (210),



E
tot ço qui es en est món



Es
vostre en mig e environ;



E
car volets ab bé sens mal,




lo meu voler per sensal (censal)



Al
vostre, per ço que am bé



E
no mal, perque no es cové



Que
vuylats bé e que yo mal,



Pus
que havets dret natural



En
, qui sens vos no son res, (en mí, que sin vos
no soy nada; jo som en mallorquí
)



E
tot ço que só es sotsmes



A
voler ço que vos volrets;



E
encara que havets drets



Tants
e tants, car m' havets creat,



E
car vas vos ay tant errat.



E
vos qui havets tot lo bé



qui
es creat, hajats merce, (en minúscula)



E
donats bé, pus tant n' havets;



E
aquel bé que vos darets,



Sia
gran, pus que vos sots gran.



¡Ah
Senyor Deus! a vos ploran



Deman
pietat e merce,



E
valam, pus vos mí sové (211).



¡Ah
Deus! e con gran potestat



Havets
en quant havets creat!



Car
vostre poder posseex



Tant
mí, que no ay mí matex;



Vostra
granea mí compren



En
vostre saber dretemen (212)
Per totas vostras dignitats



Estaig
compres e termenats.



E
dònchs, pus qu' enaxí pregon



Havets
mí donassets me hon



De
vostras tantas dignitats



Ab
que enaxí m' environats,



Com
per cascuna puscha far




e no mal; e vuyl plorar



Per
ço que n' hajats pietat,



E
vos en siats mils pregat.








III.
DE
ORACIÓ DE QUE.




Senyor
ver Deus, d' on m' enamor,



Vos
aor, suspirant e 'n plòr,



Per
ço car sots de vos matex,



E
car de vos Deus payre nex



Eternal
fil e infinit,



E
espirats Sanct Espirit,



De
vos matex eternalment



E
lo fil ab vos exament.



Aor,
dònchs, Deus, de qui es Deu,



E
aor Deu qui es de Deu;



Aor
Deu en comunitat,



De
qui es sancta trinitat,



E
Trinitat creu e aor



De
qui es Deus lo creador



Deus
payre, fil, sanct espirit



Qui
son d' un esser infinit,



D'
una bonea eternal,



D'
una granea autretal.



Ayço
matex de un poder,



D'
un amor, e de un saber,



E
de las altres dignitats



Qui
están d' éla deitats;



Aor
e si ‘m fas deitat



Qui
está de sa gran bontat,



De
sa granea eternal.



E
car en Deu de que tant val,



Lo
meu de que d' él enamor,



E
sia seu per servidor



Lo
meu de que qui 's son sotsmes,



Lo
qual ha creat de no res.



Car
Deus es bò de sa bontat,



E
's infinit de infinitat;



L'
aor, el creu, e 'l vuyl amar; (crec; creo)



E
car es son bonificar,



Del
bonificant qui 's bontat,



E
de bonificar engenrat.



Ayço
matex dich d' infinir,



De
eternar et de complir,



De
possificar e saber,



De
entendre e de voler.



E
tot ço qui 'n Deu de Deu es



Vuyl
amar sobre tot quant es,



E
al de que qui es Senyor,



Món
de que coman per s‘ amor.



Aor
vos, Deus, pus que no es



De
vos nuyl faliment en res,



Car
tant sots bò de gran bontat,



Que
de vos no es nuyl peccat;



E
tant sots ple de compliment,



Que
de vos no es faliment;



E
tant sots gran d' infinitat,



Que
no sots en loch termenat;



De
eternitat sots eternal,



De
vos no es res temporal.



Car
Deus fil es Deus per saber (213),



No
pòt ignorancia haver;



Deus
sanct esperit es d' amor,



Perque
está gran donador;



Car
Deus payre es de sí matex,



De
tot ço qui es se servex.



¡Ah
Deus! ¿e qui poria dir (214)



Vostre
de que ni escrivir?



Car
tot está infinitat



En
compliment e en bontat,



Perqu'
eus aor e 'us vuyl servir



E'
n totas causas obeir;



Clam
vos merce per gran amor



Que
‘l vostre de que m' enamor,



E
‘m faça estar obedient,



E
gart me de tot faliment.



Deus
fé mí de que molt nomnat



De
sí e de humanitat,



Qui
es Christ ver home e Deu;



E
aquel de que aor eu,



Con
ha de que qui 's exalçat (215)



Sobre
tot ço qui es creat;



E
está ens e persona (216),



E
en tal altea cumuna, (alteza; altesa)



Que
la fí de quant es creat,



Está
de jús sa potestat;



Perqu'
eu aquel de que aor,



Qui
's de creat e creador;



E
d' él esper tal caritat,



Que
'm sia peccat perdonat.



E
vos de que qui 'm fayts estar



D'
ánima e de còrs, fayts me far



Tal
de que qui ‘m puscha delir



Tots
mos peccats e vos servir.



Senyor
Deus! quant bé mí consir (217)



Ço
de que son per vos servir,



Molt
me tench per fòrt obligat



A
servir vos de volentat,



De
memoria, enteniment,



De
imaginar e sentiment;



Car
d' estas parts m' havets format,



Edificat
e compilat,



En
tant que d' ánima e de còrs



Me
fayts esser hom a tots fòrs,



Per
vos membrar, entendre, amar



E
sentir e imaginar



Las
corporals creaturas, (las corporales criaturas; creaturas
de crear
)



Qui
son las vostras facturas. (que son las vuestras facturas :
factum : obras
)



E
car eu, Senyor, ay falit



Ab
tot ço d' hon m' havets vestit,



Ay
ne
tristor e marriment ((tengo)



E
a vos colpable mí sent;



E
a vos fás oració



En
ploran, e deman perdó,



Per
mes parts qui son d' elements



De
vegetar, de sentiments,



D'
imaginar e de membrar



E
de entendre e d' amar:



E
vos, Senyor, per pietat



Prenets
ma oració de grat.



Quant
pens de que só conçebut



E
'l ventre ma mayre viscut (218),



E
ço de que era vestit



Com
de ma mayre fuy exit,



Aquel
de que 'n fá consirar



Ço
de que 'n ve humiliar;



E
quant consir ço de que só



Menjar
per putrefacció



De
vermens e de pudriment,



Adònchs
son humil et tement;



Car
hom qui d' aytal cosa es



No
ha de que s' erguyl en res;



Perque
al Deu qui de Deu es,



Segons
que demunt já dit es,



Recorre
e deman perdó;



Car
hom qui de vil causa fó



E
de vil causa menjar es,



No
degra falir per james



Contra
Deu qui de Deu está,



En
qui nuyl faliment no ha;



Ans
es complit de compliment



E
está vida e enguent



De
peccador qui bé 's penét



E
de sí matex li fá dret



En
servir lo ab còr leyal,



E
que 'l guart de peccat mortal (219).




IV.
DE
ORACIÓ PERQUE.




Aor
vos, Deus, pus que vos sots



Perque
a nuyl no sots desots. (porque no sois : estáis debajo de
nada
)



E
car per vos es tot quant es,



Vos
aor, e 'us ám mes que res,



Vos
sots un Deu per unitat,



E
sots bò per vostra bontat,



E
per granea estats gran,



Perque
vos aor e 'us reclam



Per
eternitat eternal;



E
estats etern sens temporal,



Per
saviesa savi sots,



Per
volentat amoròs sots,



Virtuós
estats per vertut,



Vos
sots gaug de nostra salut,



Vertader
sots per veritat



E
Deus estats per deitat,



Per
gloria sots gloriós



E
per compliment aondós.



Aor,
donchs, lo vostre perque



E
ám lo mays que nuyla re;



Per
ço car sots bò fayts lo bé,



E
car sots gran, a vos cové



Que
vostras obras sian grans



En
tant que sian abastans



A
vostra granea e bontat,



Eternitat
e potestat,



Saviesa,
veritat, amor;



Perque
vos reclam e aor.



Car
per aytant com vos estats



Vostras
obras magnificats (220), (vuestras obras magnificáis)



Per
vostra sancta trinitat



Hon
ha payre fil engenrat, (padre hijo)



E
sanct esperit qui ix d' amdós;



E
cascú es Deus gloriós,



Infinidament
eternal;



Vostre
perque mays qu' altre val,



Car
en aytant com vos estats



Vostre
perque 's infinitats,



E
per ço no sots ociós



De
res d' on siats poderós;



Perque
vos aor e ‘us deman



Que
mon perque façats tant gran,



Que
‘m faça far tot mon poder



En
vos honrar e cartener.



En
vos granea e bontat,



Poder,
saber, eternitat,



Veritat,
vertut, e amor,



E
tot quant pertany a valor,



Son
en vos una unitat,



Cascuna
es l' altre per vertat;



Perque
pus la una l' altre es, (pues; pos; puix)



Estats
Deus, a qui no fal res,



Ans
estats en tant abastat,



Com
pòt voler la volentat;



E
aytant com podets saber,



Podets
en tota res haver;



E
per ço podets Deus estar,



En
vos matex deificar



Deu
fil e Deu sanct sperit,



Vos,
Deu payre, qui sots complit,



E
ab lo fil vos espirats



Sanct
sperit enamorats:



Perque
prech vostres dignitats,



Pus
tant son grans en unitats,



E
en una comunitat,



Qu'
en sots un Deu en trinitat,



Qu'
em donen gracia e bé,



Que
a vos dò tot mon perque.



Deus
es Deus per sa natura,



Per
son esser e dretura;



E
es Deus per deificar,



Per
ço que s‘ obra puscha estar



Aytant
gran en sa deitat,



En
sa bonea infinitat,



Com
es Deus gran per son estar;



E
per ço Deus segons que ‘m par,



Devem
en dos mòus adorar,



Honrar,
servir e reclamar;



La
ú es per ço car Deus es



Si
matex, per ço qu' en sí es (221);



L'
autre es ço que Deus es Deu, (altre; otro)



Per
ço que Deu sia de Deu.



Adorem,
donchs, Deu per ço qu‘ es,



E
car de Deu, Deu se seguex (como la población Cardedeu)



Per
engenrar e espirar,



Per
los dos mòus vuyl dònchs orar;



Per
ço que puscha tant pregar



Deus
per s' obra, com per estar,



Aorte,
Deus, per ta bontat, (te adoro)



Mays
que per ço que m' has donat,



Ni
per tot quant me pòts donar;



Car
ta bontat, sens comparar,



Val
mays que tot lo bé creat,



Perque
deus esser mays amat



Per
ta bontat que per ton dó,



Per
ta gracia e perdó.



E
qui per tú te vòl amar



Mays
que per sí, fásli estar



S'
amor en tant gran fermetat,



Que
si li tòls no t‘ ha desgrat:



E
si li dones mays d' haver,



D'
honor è ço que vòl haver (222),



No
t' ama mays, car no ho pòt far,



Pus
que son voler fás estar



En
amar tú, per ço car es




complit en tot quant es (223):



Perque
't prech que' m faças amar



Mays
tú per tú, que per donar



Parais
ni nuyl altre bé;



Perqu'
eu t' aor e t‘ ám, e cre (224);



Primerament
per tú tot sòl,



E
puys per mí e mon augòl; (después)



E
per lo bé que fás de lá,



E
tot lo bé que fás de sà,



Segons
que está ordenat



Per
ton saber e volentat.



Deus
m' ha donat enteniment,



Volentat
e remembrament,



Veer,
oir, e odorar,



Palpar,
gustar, imaginar,



Per
ço que 'n sia son sirvent,



En
orar e en loament.



E
eu ab tots ay fòrt errat,



Perqu'
eu estaig en greu peccat (225); (estoy; estic, estich)



Car
lo contrari del perque



Ay
fet en mí en tota re;



Perque
a vos, Deus, me penet



E
tot mí a dret em sotsmet,



En
tant que si ‘m volets dampnar,



Que
lòu e ám vostre jutjar; (loo, de loar)



Car
mon voler p‘ el vostre es



E
que vos ám en tota res



Mays
que mí, segons havem dit (226).



Empero
si 'l Sanct Sperit



Ab
merce se vòl acordar,



Que
‘m vuyla peccats perdonar,



E
dar la joya de vertut,



Sa
pietat lòu e salut (227).



E
vuyl plorar e suspirar,



E
d' él mon còr enamorar,



Tant,
que d' él estia tot ple



E
a él dò tot mon perque.








V.



DE
ORACIÓ DE QUANTITAT.







Aor
vos, Deus infinitat,



Qui
infinit sots sens quantitat.



Sens
quantitat vos entenets,



E
sens quantitat vos podets;



Sens
quantitat, vostra bontat



Ha
en sí un bonificat,



Un
bonificant infinit,



Un
bonificar e complit;



E
tots tres sens quantitat,



Son
distincts en una bontat.



Ayço
metex
es de poder, (esto mismo es de poder)



De
granea e de saber,



De
veritat e volentat,



De
tota vostra dignitat,



Engenrant
Deu, Deu infinit,



Ixent
d' amdós Sanct Sperit, (saliente)



On
quantitat no pòt estar;



Pus
l' obra es de eternar,



De
infinir e de complir,



Aytal
obrar ám e desir,



A
éla dó ma quantitat



De
mon saber, ma volentat,



De
ma memoria, membrar,



Per
ço que puscha contemplar



Obra
qui es de infinir,



De
eternar e de complir,



On
no abasta imaginar



Ni
ab quantitat consirar;



Perque
cové esser exalçat,



Consirar
sobre quantitat



En
contemplar Deu engenrat,



Infinitat
e eternat;



Lo
qual consirar es tròp greu,



Mas
fá 's ab l' ajuda de Deu.



Hom
qui fá breu oració



E
ab poca devoció,



Car
pauch mesura e pauch pren



De
Deu, car pauch n' ama e 'n enten,



De
quantitat es ociós,



D'
hon es avar et pererós.



E
qui ‘n orar met quantitat



Aytant
com pòt per potestat,



Per
membrar, amar e saber,



Car
de sí fá Deu son dever,



Montiplica
oració



Ab
bonea e ab raysó,



Ab
virtut e ab compliment



En
qui está alegrament (228).



E
cell qui aora petit (229),



En
la oració es marrit;



Car
Deus se lunya de s' amor,



Perque
no pòt haver sabor



En
Deu pregar; pus quantitat




ociosa e bontat,



Volentat,
saber e membrar,



En
qui quantitat pòt entrar



Aytanta
com ne vòl haver (tanta; aytant : tant : tan : tanto)



En
pregar Deu e cartener.



E
per ço, Senyor Deus cortes,



Qui
abundats en tota res,



Montiplicats
en mon membrar,



Mon
entendre e mon amar,



Quantitat
en oraciò



En
vos loar, querre perdó;



Qu'
en vos pregar deu tot hom far



Son
poder e 'n vos contemplar,



E
ab tant gran devoció,



Qu'
en res no li digats de no.



¡Ah
Senyor Deus! molt ay falit



Contra
vos, perque son marrit,



Perque
m' es obs molt vos pregar,



Molt
vetlar e pauch sejornar,



Consirant
co 'us puscha servir (230)



Ab
imaginar e sentir,



E
ab tot quant ay en poder;



E
dementre que n' ay leer,



Car
mon temps say que 's termenat.



E
vos, Senyor, per pietat,



Donats
me, Senyor, per merce



La
quantitat del temps que 'm vé (231)



En
vos servir, en vos honrar (232);



E
que tot lo bé que pusch far,



Faça,
sens que no falle en res. (faiga; haga)



¡Ah
Senyor Deus! merce! merces!







VI.







DE
ORACIÓ DE QUALITAT.







Aor
vos, Deus, qui sots un qual,



Que
sobre tot quant es mays val.



Vos
sots un qual en deitat



Per
propria paternitat,



E
sots altre qual engenrat
Per propria filiació



E
sancta espiració;



E
's una altre proprietat



Qui
es altre qual espirat,



E
tots tres quals un Deu están,



Lo
qual aor e él reclam;



Car
él es un qual qui 's bontat,



Infinitat,
eternitat.



En
bontat un qual es entes



Qui
propi bonificant es;



Un
qual qui es bonificat,



Propriament
fil apelat;



E
‘l bonificar per amor (233)



Es
altre qual e que aor;



Car
dels dos quals está exit



Perfet
Deu e Sanct Sperit.



Per
estas tres proprietats



Substancials
no qualitats,



Pòt
hom entendre en bontat



Que
un es lo bonificat,



E
altre es lo bonificant,



E
'l bonificar qui es sanct,



E
‘l Esperit d' amdós vengut (234),



E
sens los quals no es legut



Que
Deus enteses en bontat,



Bonificant,
bonificat,



Bonificar
s' y fós mesclat



Cascú
ab l' altre convertent,



E
que no fóssen different.



Mas
car la ú, l' altre no es,



Pòt
Deus saber cascú qual es



En
sa bontat, en son poder,



En
sa essencia e saber,



E
en cascuna dignitat;



E
per ço es en trinitat,



La
qual beneesch e reclam



Que
'm perdó e que 'm guart de dam.



Es
un altre qual Christ apelat,



En
qui están quals ajustat;



Un
qual es aquel qui es nat



De
Deu payre per deitat;



Altre
qual es cell qui hom es,



E
cascú d' amdós Jhesus es;



E
Jhesus está lo cascú,



Aytal
qual no fó hanc negú;



Car
cascú tot, lo tot está,



Car
la divina persona



Es
Deu e home, e hom es



Deu,
e ayço en Jhesus es (235),



Lo
qual es Deu viu, eternal,



E
qui en est món fó mortal,



En
él Deus es propriament,



Qui
apropria verament



A
sí l' humanitat que pres,



Per
la qual veray home es



E
ha 'l home apropriada



Sa
deitat e donada,



Per
ço que l' home sia Deu;



E
l' apropiar no es greu



A
Deu, pus que n' ha volentat



Ab
granea, humilitat,



E
poder qui es infinit,



E
obra de Sanct Esperit.



Empero
gran miracle es,



Lo
major qui esser pogués:



Perqu'
eus aor, Senyor Jhesus,
Qui sots per alt e per en jús



Senyor
de tot quant es creat;



E
a vostra humanitat



Ha
Deus creat trestot quant es,



Perqu'
eus vuyl amar mays que res;



Car
vos sots qual de deitat (236)



De
creada humanitat.



Aquel
qual qui está al cèl,



Senyor
del ángel Gabriel



E
de tots los ángels qui só,



E
mòu lo cèl, l' ayre, e 'l trò (237),



La
mar e la terra sosté,



E
qui creá, e qui manté



Tot
ço qui es, ám e aor,



E
per él planch, sospir e plòr;



Car
molt lo volria amar



E
molt só tengut d' él honrar,



E
vas él ay fortment falit;



Perqu'
eu prech lo Sanct Esperit



Que
‘m dó per s' amor tal saber,



Tal
gracia e tal poder,



Tal
virtut e tal volentat,



Que
tot sia enamorat



De
tractar tot son honrament,



E
que sia molt penedent,



Car
vas él ay tant fòrt falit;



E
d' ayço lo Sanct Esperit



Sia
lo meu procurador,



E
que ho sia dó li m' amor.



Aquel
qual qui no pòt morir



Ni
en neguna res falir;



E
qual que hom no pòt enganar,



Forçar,
ni nuyla res celar;



E
qual qui nos tots jutjará,



E
tot ço que 'n volrá será;



E
qual qui ama fòrt perdó,



E
ama mays donar gran dó



Que
petit, reclam e aor;



E
vuylme esforçar per s' amor



A
esser bò, pus qu' él ho vòl,



E
de mos peccats haver dòl.



E
vuyl plorar e suspirar



Per
penedir e per amar;



Car
per est dos pòt peccador,



Haver
gracia del Senyor.



¿Quí
es qui puscha res crear



Ni
negun peccat perdonar?



¿Quál
es cell qui pòt destruir



En
un punt lo món e delir?



¿Qui
fá florir e fá granar?



¿E
qui pòt hom ressucitar?



¿E
quí dona gloria ‘l cèl?



¿E
quí es ver amich faèl?



¿E
quí pòt los homens salvar? (238)



¿E
quí fá ploure e lampagar? (relampaguear; lamp : llamp :
relámpago
)



¿E
quí es rey d' emperadors?



¿E
quí es senyor de valors?



¿E
quí fá estar los dampnats 



En
mortal fòch perpetuats?



¿E
quí es qui ha sí matex



Ni
per bò dret ha nuyla res? (239)



No
es mas sòl un qui qu' eu say



Qui
ha tot quant dich, encar may;



Aquel
qui es bò Deu d' amor,



Lo
qual prech, reclam e aor,



Que
'm dó sa joya e 'm perdó



Mos
peccats on penedent só (240).





VII.







DE
ORACIÓ DE TEMPS.







Aor
vos, Deus, hon temps no es,



Car
eternal sots per james.



¡Ah,
Senyor Deus! ¿e quant será



Aquel
temps que hom vos veurá (este hom es impersonal; “aquel
tiempo que se os verá”
)



En
gloria perpetuat,



Veent
la vostra trinitat



Ab
vista de enteniment?



Veent
lo sanct engenrament



Que
'l payre fá de son fil car?



Ni
veser lo sanct espirar



Del
Sanct Esperit gloriós;



Car
aquel veser es joyós,



E
es veser esperital,



Qui
veu infinit eternal



Produiment
e iximent?



Que
hom veyrá manifestament



Sens
tot mija e la bontat



Infinitat
e eternitat,



Poder,
saviea e amor,



Virtut,
veritat e valor,



Gloria
e tot compliment?



Hom
veurá manifestament;



Veent
vostre bonificar,



Vostre
entendre, eternar,



E
de cascuna dignitat?



Hom
veyrá s' obra per vertat?



Aquel
veser tant bél será,



Tant
gloriós e tant valrá,



Que
boca no ho poria dir.



¡Ah,
Senyor Deus! e tant desir



Aquel
temps, qu' eu pogués veser



Vostra
essencia, vostre esser;



Car
no pòt haver marriment



Qui
éla veu, car compliment



Ha
hom en éla tant gran,



Que
tot quant vòl ha a son talan,



Perque
l‘ aor, el ám e 'l cre;



Desir
la veser mays que re.



¡Ah,
Jhesu-Christ! ¿quánt vos veuray (veuré : voré: veré)



En
parais hon jòy estay



Tant
gran, que dóna compliment



A
seny e imaginament, (imaginación; imaginació)



E
a sentiment corporal,



Tant
gran, que nuyl bé temporal (241)



No
pòt donar tant de plaer,



Com
hom ha en vostre veser?



Perque
vos aor e ‘us reclam,



E
per merce, pus que tant ám



Vostre
veser, siam donat;



E
car grans dóns donats de grat,



Ay
en lo dón esperança (242)



E
d' él tots jórns n' ay membrança (243). (remembranza,
recuerdo
)



Jhesu-Christ,
Senyor, ¡ah, quí fós



En
aquel temps que nasqués vos! (en aquel tiempo que nació
usted
)



E
vos vesés infant petit, (y os viese infante - niño
pequeño
)



Vostres
carns nues e poch lit, (vuestras carnes desnudas y poco lecho :
cama
)



Pobre
de draps, ple de bontat! (pobre de trapos : ropas, lleno de
bondad
)



¡Ah!
¡còm fóra enamorat



En
vos veser, tenir, tocar, (en veros, teneros, tocaros)



E
contra erguyl contrestar, (y contra orgullo contrastar)



Veent
lo rey d‘ el cèl, e 'l trò,



Jaer
en paubre liteló! (yacer; jaure; en pobre camastro; lectum
: lit, llit : lecho
)



¡Ah!;
qui fós en cell temps nuyrit (¡ah!, quién fuese en aquel
tiempo nutrido
)



Que
Jhesús fó infant petit!



E
com tots jórns ab él anás, (y como todos los días : jornadas
con él fuese
)



Ab
él estés, ab él jugás! (con él estuviese, con él jugase)



¡Ah,
còm fóra gaug de plaer! (¡ah, cómo fuese gozo de placer!)



¡Ah,
¿quí volgra als mays haver? (volgra : volguera : volgués;
quisiese
)



E
quant Jhesus hac sa etat,



Que
hom lo servís a son grat!



E
quant él fó liat e pres,



Que
hom son companyó estés



En
tota la greu passió,



E
‘n la greu mòrt, hanc gaug no fó



Major
que cell que hom pogra haver! (pogra : puguere, poguere :
pogués; pudiese
)



Ah!
Jhesus, per vostre plaer,



Fayts
me vos veer en lo cèl (“hacedme veros en el cielo”, que os
vea
)



On
vos adora Gabriel,



Michael,
Seraphin, Raphael.



E
s‘ eu en est món vos aor,



Tant,
qu' en suspir e plòr.



¡Ah,
Senyor Jhesus! ¿quant será



Aquel
temps que hom mays amará



Vos
amar, honrar, servir,



E
per vos trebals sostenir (treballs : trabajos, penas,
sacrificios; trepalium : tipo de tortura
)



Per
eximpli de bò pastor, (buen pastor)



Que
per sí matex e s' honor,



Per
son parent, e son castel,



Per
bén menjar e bon mantel?



¡Ah,
Senyor Deus! e tant mal es



Aquest
temps en que m' havets mes,



Car
no 'l despen en vos servir,



E
veigme a la mòrt venir,



E
no 'n scé lo temps que morré,



Ne
si de mí haurets merce.



¡Ah,
Senyor Deus! tant gran esglay



Ay,
que temps no ‘m defala say;



Car
si eu muyr sens vos amar,



Sens
penedir, sens reclamar,



E
que no ‘m sia confessat



De
mon faliment e peccat,



Iray
en temps hon fòch no mór (iré; aniré)



En
qui hom está tan en plòr,



Que
mil vets porá 'y mas plorar (244),



Qu'
aygaa no ay en fònts ni mar (245),



E
qu' el compte renovelás



De
lágremes e retornás



Lo
compte infinidament,



Porá
esser lo nombrament



De
cascuna gota de mar.



¡Ah,
Senyor Deus! quant vuyl pensar



Lo
temps en que están li peccador



En
infern, e pens la dolor



Que
haurán, del pensar son lás.



E
quant pens quant están li lás



Ab
qu' el demoni lase e pren (246),



Per
ço que vagen al turmen, (turment, torment : tormento)



No
'm pusch abstenir de plorar;



Perqu'
eus volria demanar



Tal
temps en est món, hon estés



Axí
fermat per tot quant es,



Trestot
mon esser corporal



E
mon esser espiritual,



Que
per tot ço qu' en lo món es



No
faés faliment en res;



E
qu' amás mays oració



Que
honrament ni l' aur qui fó



Ni
qui es ni jamés será.



¡Ah,
Senyor Deus! ¿é quant
veyrá



Aquel
jórn lo vostre sotsmes,



Qu'
ám mays orar que nuyla res!

VIII.







DE
ORACIÓ DE LOCH.







Aor
vos, Deus, qui 'n vos estats,



E
en tot quant havets creats,



Estats
en loch e fòra loch,



E
vostre esser nuyl temps no 's mòch; (mou, mòu : mueve)



Car
negun esser infinit



No
es mogut ni departit;



Perqu'
eus aor, eus clám, eus cre,



De
mos peccats demán merce.



Está
lo cèl imperial



Loch
de gloria, qui mays val;



Loch
de Jhesu-Christ apelat,



On
está lo còr ordenat;



E
'I trò. Jhesús en mig está,



E
pres d' él sancta María;



Jhesus
resplán ab sa clardat
(
claretat; claredad)



Trestot
lo cèl e li salvat,



E
'ls ángels, de tal resplandor,



Que
Deus no 'n pòt crear major:



Car
resplandor qu' ix d' home Deu



Es
tant gran, que no la pòt Deu



De
nuyl altre còrs far exir



Tant
gran, e quant bé m' ho albir (247)



Con
la resplandor fòrt resplan,



Ni
la gloria qu' els sants n' han,



Desir
com pogués esser lay,



E
no preu res que sia say (248).



Perqu'
eu aor lo rey Jhesus,



E
prech los sants qui son lá sus,



Que
per mí pregon lo Senyor



Que
'm vesta de sa resplandor



En
parais per sa merce,



E
que de sá faça tant bé,



Qu'
él ne sia amat e honrat,



E
qu' eu ne fós marturiat: (martirizado)



Car
cell qui mòr per Deu honrar



En
parais será pus clar



Que
negú qui no sia mòrt.



¡Ah!
¡com será bona la sòrt



A
tots cells qui per él morrán! (morirán)



Car
d' aquel drap vestit serán,



On
Jhesus ab sa resplandor



D'
el qual vest qui mòr per s' amor.



La
cara de Jhesus loch es



Tot
lo meylor que esser pogués;



Car
en veser éla haurá



Hom
tot ço que haver en volrá (249).



Ela
es loch de compliment,



On
ha repos tot sentiment,



E
tota imaginació



D'
aquels qu' haurán salvació.



Aquela
cara ám e aor,



Qui
dóna gloria major



Que
tot ço qui 's porá veser,



E
per éla hom ha poder



Com
pas son entendre, membrar (250),



Son
amar, en Deu consirar,



Com
está en sa trinitat,



Essencia
e unitat,



E
com es bò e poderós



E
en sí matex gloriós.



Aquela
cara eu aor,



E
ma cara mul per s' amor (mull; mullo; mojo de lágrimas;
baño; banyar; bañar
)



De
lágremes e plòr soven;



E
d' éla say merce aten.



La
boca de Jhesus es loch



On
en parlar se fá tal tóch,



Que
tot ço qui 's per oimen,



Ne
'stá el cèl en complimen; (compliment; cumplimiento)



Car
qui òu Jhesu-Christ parlar, (oye)



No
cal de beure ni menjar,



Ni
de tocar nuyl sentiment;



Car
tot quant say ha tocament,



No
's una glan a comparar (251)



Vas
ço, com ausir a parlar



A
Jhesus lo major Senyor,



Qui
parla ab tant gran douçor,



Que
Deus no pòt posar major



En
nuyla causa corporal.



¡Ah,
Jhesus! vostre parlar val



Tant,
qu' hom no ho poria dir,



Perqu'
eu él aor e desir;



E
datsme força e poder, (donaume, doneume; dadme)



Com
tots temps sia vertader



Per
amor de vostre parlar,



E
ab ver dir volria honrar (252).



Parais
es loch assignat



On
estarán tuyt li salvat,



Aytant
de temps com Deus será;



E
'n aquel loch cascú haurá



En
Jhesus tot ço que volrá.



Loch
a on hom ausirá cantar



Ángels
e sants, e tant fòrt clar



Lausant
de Deu sa unitat,



Sa
trinitat e sa bontat,



E
cascuna sa dignitat;



Encara
la humanitat



Perque
Deus ver home está,



On
tot lo bé que sia sá,



No
val tant com sòl un cantar



Del
menor sant, car no 's pòt far



Que
causa qui tòst es passada,



Vala
tant com perpetuada. (valga; valgue; valgui)



Perqu'
eu de sá cant e aor



Per
amor del major Senyor,



Quant
pens lo loch que 'n infern es,



D'
el qual hom no ixirá mes:



Loch
tenebrós, negra, pudent, (lugar tenebroso, negro en
femenino, maloliente, hediondo
)



On
hom está en cremament;



Loch
qui de tot bé ha fretura,



E
loch en qui tots temps mal dura;



Tot
estaig trist e son tement



Que
no vaja en fòch ardent,



Estar
tots temps pres e liats



Per
raysó de mos greus peccats.



E
s' eu vay lay será raysó,



Pus
que ay fayta falió



Contra
Deu, qui bò me creá



E
ab sa sanch me recreá.



Perqu'
eu me sotsmet a raysó,



E
‘naxí fás oració



Tal,
que Deus no 'm pòt condemnar,



Pus
de mos tòrts me vuyl jutjar;



Car
Deus es just e no fá tòrt



A
cell qui s' acusa a mòrt,



Per
ço car fal contra dever



Ab
que esperança cartener



Sapia,
e que deman perdó



A
Deu, qui estar a raysó



A
tot hom qui merce deman,



E
qual que Deus faça, n' han,



Sia
punir o salvament;



Car
en Deu están egualment



Justicia
e perdonar,



Perqu'
hom deu l' ú e l' altr' amar,



E
qui fay tal oració



A
Deu, no ‘l dirá may de no.







IX.







DE
MANERA DE ORACIÓ.







A
manera d' oració



Cové
haver devoció,



E
que no sia en peccat,



Qui
empatxa la amistat



Que
Deus ha ab hom en honrar (253).



E
encara deu hom ordonar



Sa
vista en tal res veser,



Que
no empatxen lo plaer



Qui
's pertany en oració,



Ni
destrua contricció; (destruya; eso de destrueixi es más
del fava de Pompeyo
)



Sens
la qual hom no deu orar.



E
ayço matex cové far



De
son odorar e ausir,



De
son gustar, de son sentir:



Car
quant los senys son empatxats



Per
sentir, no es ordonats



Home
que puscha bé pregar.



Ayço
matex d' imaginar,



Qui
‘n orar está molt noent,(noure : no querer)



Quant
no es en ordonament;



Mas
que imagin lo greu mal (254)



Que
hom ha en fòch infernal,



Car
hom n' estará tement



E
de sos peccats penedent;



Perque
'n será mils ordenat



Com
a Deu demán pietat;



E
per ço que puscha plorar,



Imagin
gran marturiar



De
alcun home son amat,



Per
ço que 'n haja pietat.



E
puis imagin lo turment,



La
dolor, e lo plorament



Que
Jhesu-Christ hac en la cròts, (crotz : cruz)



E
nostra dona ‘l peu desots, (y nuestra domina : dona :
señora, mujer debajo, al pie
)



E
autre sí de sant Johan.



E
si bé va imaginan (255),



Porá
suspirar e plorar,



E
ses pregueras mellorar. (y sus plegarias mejorar)



Apres
imagin sus lo trò (256)



On
Jhesus está enviró (257)



Los
sants en redon al cèl (258),



E
autre si tuyt li faèl. (y otro si todos los fieles; li :
los; faèl, feel etc; fiel; fidel, fideles
)



Car
per aytal imaginar



Se
porá fòrt enamorar



De
Jhesus, e dels sants dessus,



E
son orar irá en sus;



E
quant haurá imaginat



E
molt suspirat e plorat,



Per
crexer sa devoció



Puig
sobre imaginació, (suba; pujar : subir; puig : podium : pueyo :
pui : puy : puch
)



E
sospena en sus sa raysó;



Ço
es, son entendre e amar,



Son
membrar; no vuyla parlar



Clausa
sos uyls, no auga res, (cierre; claustro, clausura, closa;
cloure : cerrar; auga: oiga
)



E
tenga son pens tant sotspes (y tenga su pensamiento tan
suspenso, suspendido, alto
)



En
Deu e sancta trinitat (259),



Sa
unitat e sa bontat, (su unidad y su bondad)



Qu'
en nuyla res als no consir,



Mas
de sòl Deu haja desir,



E
ám Deus, per tal car es bò,



No
pas per nuyla res qu' él dó,



Ni
per perdonar son peccat,



Ni
que él no sia dampnat.



E
qui enaxí volrá orar,



Sintra
's tan alt per son amar, (se sentirá tan alto por su amor, amar)



Per
son entendre e membrar,



Que
no porá pus alt pujar.



E
qui prega mays per son bé (pregar : pedir, orar, rezar;
plegaria
)



Deu,
que per él, gens no avé;



E
qui fal no pòt alt pujar



Sa
oració, son contemplar.



Car
la manera li defal.



E
si ‘n orar a mur ni val (260),



S'
oració no pòt passar



A
Deu, ni él pòt perdonar



Ni
donar, ni 'l pregar grair;



Car
Deus no vòl hom exoir



Qui
vuyla mays esser salvat,



Que
Deu servit, entes, amat (261),



E
honrat; e qui vòl mays far



En
Deu pregar e contemplar,



Consir
cascuna dignitat



De
Deu e son actu format,



E
com l' una e l' altre es,



E
com ensemps son una res



Sóts
una sancta deitat,



Un
Deu qui 's cada dignitat (262);



E
si es l' actu de cascuna,



E
de les dignitats neguna,



No
está ab defaliment,



Ans
ha en sí tot compliment;



E
l' una en l' altre 's complida,



E
ayço per obra infinida,



Intrínseca
e eternal;



E
es per payre divinal,



E
fil e per sanct esperit;



E
cascú está tant complit



Com
l' autre, e están tots tres



Un
Deu, no departit en res.



E
qui enaxí pòt levar



Sa
oració, e pòt estar



Lònch
temps en sa oració, (largo)



E
sens imaginació



De
nuyla causa corporal,



Nuyla
oració tant no val.



Car
hom estará tot raubit,



Sus
alt, per lo sanct esperit;



No
curant de causa de say,



Son
orar será si veray,



Com
no 'y poria enadir (263)



En
contemplar ni en desir;



Perque
'm parria gran raysó



Qu'
hom amás tal oració (264).



E
vos, Senyor Deus, per merce,



Lo
qual aor e ám e cre,



Puys
l' oració ‘m fayts saber,



Fayts
la amar a mon voler,



Tan
fòrt, qu' ab éla vos aor,



E
que de vos molt m' enamor.





X.







DE
ORACIÓ AB QUE.







Hom
fá a Deu oració



Ab
la boca 'n querre perdó. ((requiere)



Oració
es ab parlar



De
Deu, e d' él bé recontar.



E
oració home fá



Ab
bon desir on mal no ha;



Ab
bé far hom aora Deu,



Ab
almoyna e dar del seu; ((limosna : elemosina; almoina)



E
ab gardarse de peccar ((guardarse de, evitar)



Pòt
hom
pregar Deu e orar. ((se puede; el hom es tanto hombre como
el impersonal se
)



Ab
voler qui ama bontat,



Justicia
e caritat,



,
esperança e honor ( (encontramos fe sin tilde y fé con tilde en
estos textos
)



De
Deu, aora hom lo Senyor: ((adora)



E
qui hi met prudencia, ((mete)



Fortitudo
e tempransia, ((templanza)



Humilitat,
absteniment, ((humildad, abstención)



E
que hom sia pacient,



Leyal,
cortes e vertader, ((leal, cortés y verdadero : que dice la
verdad : verídico
)



Ab
aytals virtuts pòt hom fer



A
Deu veraya oració ((265),



E
que 'y sia devoció.



E
qui vòl mays en sus pujar,



Sa
oració, porá ho far



Ab
amar Deus per sa bontat,



Sa
granea, eternitat;



E
per ço car es infinit,



E
en totas causas complit.



Encara
's altre pujament



D'
orar ab son enteniment;



Car
qui de Deus mays bé n' enten,



Mays
afina son amament,



Et
on mays s' afina l' amor,



Mays
puja hom pregar lo Senyor;



Con
mays puja l' amament,



Mays
puja en sus l' enteniment ((266). ((más sube hacia arriba
el entendimiento
)



Enaxí
puja lo pregar



Ab
entendre e ab amar



De
Deu ab grans obras vertats;



E
on mays él es remembrats,



Mays
puja l' entendre e amar.



Ayço
matex es de membrar,



Qui
puja ab amar e saber.



Enaxí
tots tres han mester



A
pujament de oració;



Car
entendre 's un escaló,



Altre
'scaló está l' amar,



E
altre es lo remembrar.



Cascú
a l' altre es ajudant,



E
ab cascun hom vá pujant



A
Deu sa gran oració,



De
escaló en escaló. ((canticum gradum)



Mas
lo pujar fóra petit,



Si
no fós lo Sanct Esperit,



Qui
ajuda al remembrar,



E
al entendre e amar,



E
tira en sus lo pregament



Ab
qu' es fá lo exoiment.



Ab
alcú sant hom pòt pregar ((267),



Ab
qu' hom lo sant vuyla honrar ((268)



Car
aquel sant es ajudant



En
tot ço perqu' hom vá pregant.



Aquel
qui vòl per Deu servir,



Trebaylar
e mòrt sostenir,



Sa
oració acabar



Ha
ab que pòt Deus molt pregar ((269);



Car
solament lo seu desir



Prega
tant fòrt, qu' hom no ho pòt dir.



Aquel
qui es a tòrt maldit,



Si
aquel tòrt gita en oblit,



Ha
ab que fá oració,



Tal,
que Deu no 'l dirá de no



De
nuyla res que li deman,



Pus
que fá oració gran;



Car
cell qui prega ab petit,



Totas
vets no es exoit.



Aquel
qui ama castetat,



Ha
ab que prega de bò grat;



E
qui ama lutxuria,



A
Deu fá gran injuria



Si
'l prega; car no ha ab que



Deja
a Deu clamar merce.



Aquel
qui s' orna ab vestir,



E
vòl tròp menjar e dormir,



Mira
son còrs e son taló



Quant
vòl far gran oració,



No
ha ab que, car no 's cové



Que
ab peccat home prech bé.



Aquel
qui prega suspirant



Ab
contricció e plorant,



Ha
ab que pòt molt Deu pregar,



Ab
que no sia ‘l suspirar



D'
hipocresia, ni los plòrs,



Car
lo pregar no ha valors,



Pus
hipocresia ‘y consent;



Ans
li ‘n tany un tal puniment,



Que
Deus no li dó, ni ‘l perdó.



E
cell qui fá oració,



Per
ço car hom l' en ha logat ((270),



E
vòl n' esser molt mils pagat



Que
no es la oració,




contra l' autre falió,



E
l' orar a él res no val,



Pus
que 'y fá peccat mortal;



Car
aur, cosí ne honrament



No
val tant com bò orament.



Cell
qui prega mays per pahor



Que
de Deu conquerir amor,



No
ha ab que puscha pregar;



Car
hom no deu adenantar



Lo
petit contra lo major,



A
qui pertany tota honor;



E
qui ho fá prega a son dan ((271).



¡Ah,
Senyor Deus! fòrt vos reclam



Que
‘m donets ab que ‘us aor,



E
ab que vos faça honor;



E
quant vos pregaré de re,



Qu'
en pregar ám mes vos que me.
--------



A
honor del Sanct Esperit



RAMON
ha fenit son escrit,



En
Maylorca, dins la ciutat,



El
nombre que Deus fó encarnat



Mil
e trescents, el mes juylòl. (juliol, juriol, joliol;
julio
)



Qui
es en peccat e ixir en vòl, (salir; como exit en inglés,
exitus
)



Am
est escrit a son poder;



Car
ab él porá mantener



La
fí a la qual es creat,



E
'n sabrá ixir de peccat.



El
tractat sia corrigit
((
corregido; corregit)



Si
en res eu ay falit;



Sia
a sancta María dat, // E per sa amor sia amat.



VARIANTES.

(1)
E maldich lo jòrn qu' ela ha 'm pres;



(2)
E 's fé per mí home carnal, (*)



(3)
E s' acusará lo peccador.



(4)
E vos, leyaltat, no ‘m perdets



(5)
Sens no 's cové



(6)
Qui 's puscha say haver,



(7)
¡Ah, contricció e plorar! (**)



(8)
Per ço que vinga bona fí.



(9)
En qui albergon tant de mal,



(10)
Car t' erra de fòch infernal,



(11)
E de tot est mal penet



(12)
S' ho té a mal



(13)
A merce e pietats,



(14)
Tenitsm' uy mays tan fòrt al fre



(15)
Perqu' eu son trist e son temen;



(16)
E estava a seru obtinat,



(17)
De merce gran fama hauriats,



E
de donar;



Qu'
on que sia la far,



(18)
A tot home qui de preyon



(19)
Pus que ella s' es confessat,



(20)
Eus tramet suspirant e 'n plòr



(21)
Pus que fó tenra a honor



(22)
No ‘s ay creyut, mí vos n' apell. (***)



(23)
E als altres confés ma clí,



(24)
E de tot ço que ay fayt tòrt



(25)
Qus 'm mova a satisfacció,



(26)
Lo qual hi met que jura Deu,



(*)
En otro códice se lee: E 's fé per mí home mortal,



(**)
Puesto este verso en sentido admirativo, parece que la cláusula que
le sigue debería estar en sentido interrogativo, de este modo:



¡Ah,
contricció e plorar!



¿Poray
já perdó trobar



De
tan malvat greu parlament



Ab
que hay fayt tan faliment,



Estant
vilá e descortes



En
mon parlar en tota res,



Nomnant
noms de gran sutzetat



Qui
son gran horribilitat?

(***) En otro de los códices que
consultamos está escrito de este modo el verso:



Nosay
creyut miuosnapell.







(27)
Cell qui fá fals testimoni,



(28)
E vos mon payre natural,
(29) E vas a éls com servidor.
(30)
Quant al demoni me só dat,
(31) Cell qui sí matex té en
mòrt
(32) Ab qui ha fet mala volentat
(33) E prengalo qui mays
ya
(34) E a perdó lograyray,
(35) Sentit per lo sis
sentiments,
(36) Lo qual amar en temps passat,
(37) Ni lo
Senyor ¿cóm entendrá?
(38) Mantz anys, e no haúda,
(39)
Creador e recreació,
(40) En quant éla honrar hem dó.
(41) E
sens mija contra avar
(42) Qu' a son prohisme caritat
(43) Mas
dónme a satisfacció
(44) Ah leyaltat! ta mal mi vá,
(leyaltal)
(45) ¡E cóm apodera ira!
(46) Sapia que de
bòn ángel vé
(47) No faça 'l fayt e demanes
(48) Contra la
sancta Trinitat
(49) Con en éla vòlch consirar
(50)
Concellalí que Deus no es res,
(51) Car si ho fós vira
pales
(52) E per ayço fá lo duptar
(53) E qu' el pòrt en lo
fòch ardent.
(54) Mas l' angel lo fá cogitar
(55) Mas que la
crea verament
(56) En ben obrar e en ben far,
(57) Con ha en sí
matex poder;
(58) Que en obrar sí, ja valor
(59) A la qual
fóra gran peccat;
(60) Per manera de termenar.
(61) De saviesa
e voler,
(62) Contra las quals fóre 'n peccat
(63) Car Deus no
es injuriós,
(64) E ha cascuna de sa dignitat. (* : En otro
códice se lee: E acascuna de sa dignitat.)
(65) Ni pòt
esser eternal.
(66) Complir e gloriejar.
(67) Qu' en produir
francamen
(68) Segons que 'u volen sens rahons
(69) El s'
engenra 'l axí en Deu,
(70) Están ab éll ens unitat.
(71)
Que ‘n éll fill se pogués canyar,
(72) Que quant d' altre si
vòl fayre;
(73) Ni el payre en eternitat,



(74)
La ú l' altre eternalment; (*)
(75) En qui sia menoritat,
(76)
E si ‘n ha no s' en rancura (**)
(77) E per produr aquel amar

(78) Axí abast un esperit
(79) Axí con es humanitat
(80)
En qui ha còrs et ánima, (***)
(81) En saviesa, hom son
tres;
(82) Está complit nombre de tres;
(83) Qui de dignitats
son plenes, (****)
(84) E per ço deim, payre Deus,
(85) E deim
que lo fil es Deus,
(86) E altre acell qui 's amat
(87) E l‘
amat altre e tocat (*****)
(88) Son tots tres en una natura,
(89)
Una essen, un póder,
(90) E car una únió
(91) Car en élls
no poria esser,
(92) Lija e porá tòst veser,
(93) Que lòch
sostena 'n infinit,
(94) Com pòt en poder e saber;
(95) Qui a
él sia eternal;
(96) Car dintre sí la qui mays val
(97) En
totas ses parts sitot sal
(98) Tots tres serán tòrt e
peccat,
(99) E esdevengut de no re;
(100) Segons que demunt ha
estat.
(101) Fó raysó ha lo bé creat,
(102) E la granea a
gran bé,
(103) E fóra ‘n son obrar mermar;
(104) Car angel
no ha conjuntures
(105) Car per ço que dit vose n' ay,
(106)
Aytant com pòch, e li donas
(107) No fó hanc mòrt ni cròts
penjá.
(108) Axí com si ‘s mòr en Martí
(109) Ab son cór
Deus o desunit,



(*)
En otro códice se lee: La un ha l' altre eternalment;
(**) En
otro códice: E si n' ha no s' en retura
(***) En otro códice: En
qui ha còrs e s' ánima
(****) En otro códice: Qui de dignitats
son bones,
(*****) En otro códice: E l‘ amar altre e tocat



(110)
E d' éla 't fá temptació



(111)
Per ço que ab tú sia mist



(112)
Tot quant vòl far son voler,



(113)
E perdonar major peccat



(114)
En qui lòch no es establit,



(115)
Car l' obrás infinidament,



(116)
E si tú en yço estás



(117)
E a nengun d' éls no ama



(118)
Car si era volentat



(119)
Deen es imaginació.



(120)
No has conseyl, mas d' escoltar,



(121)
Que quant en veus causa bela,



(122)
Lo demoni veylentament,



(123)
Sia ton còr en Deu amar,



(124)
Que l' on puschas ab mal forçar,



(125)
Segons la fí perque creat



(126)
D' on es afait qui es pudent.



(127)
Dònchs, quant es pres l' odorar



(128)
E de ton fayt desconexent,



(129)
A son còr a en sanctetat.



(130)
Trò que apres a consirar (*)



(131)
Qui en ton bòn ús pren senyal,



(132)
Car fás lo bé, an desplaer,



(133)
E cells qui li han mas d' amor,



(134)
E si lo contrari d' ayço fás,



(135)
Tempta si él ha pagament



(136)
Mas ab celas del temptament,



(137)
E per est mòu ul 'ta pales, (**)



(138)
Que del afar no farás res;



(139)
Car al sender estarás pres



(140)
E representar t' ha de se



(141)
Cras si ayço ‘t pòt aportar,



(142)
Del faliment te vé talent;



(143)
E fá parer alcuna re



(144)
D' on ha 'y peccat e faliment.



(145)
E en ayço ha est me té,



(146)
Ab lo teu acordament,



(147)
E quant él la membra sens presar (***)



(148)
Ab que ny sia enteniment



(*)
Léese en otro códice: Trò que apres ha consirar
(**) No
comprendemos el sentido del vocablo ul' ta; le hemos trascrito
exactamente tal cual está en el original. Quizás el copista quiso
escribir ultra; mas si así fuese el signo de la abreviatura estaría
mal colocado.
(***) En otro códice se lee: E quant él la membra
sens passar



(149)
E quant han pres en lassament



(150)
Estant en éls vici cregut



(151)
E está regals general



(152)
Per ço que l' on duga a peccat.



(153)
Si 'n alcú enantament



(154)
Pus que en res la tròb vicios, (*)



(155)
Car ab un vici altre 'n pren



(156)
Car pus que l' object e l' amat (**)



(157)
Son entendre ment ella sòl



(158)
E vens lo peccat conçebut,



(159)
Prolixitat eus tant mostrat



(160)
E pus no 'l tròp ab gran virtud,



(161)
Car ab él acontenció, (***)



(162)
Temptar tal bé que pauch es bò,



(163)
E passar cas ab bè menor:



(164)
Com encare ha altres partidas



(165)
Vòl que vista moralitat,



(166)
De la bontas qui 's natural,



(167)
E si 'l vòls far, darte raós



(168)
En lo far mostrar t‘ ha ades crich (****)



(169)
Trò que del far sis enemich;



(170)
Car no 'l sosfir ni escoltar



(171)
Car a esperança en bé,



(172)
Segons a vertut natural,



(173)
Car ab aytal granea, estada



Plasent
a Deu qui l' ha donada,



Vertut
pus gran ha hom leyal,



Qui
gran es per vertut moral,



Que
ha' l cèl, ni ha l' element,



Ni
ha castel, ni ha honrament.



(174)
E sobre los altres presat;



(175)
E embrar, entendre e amar



(176)
Ab que sia bò ajudat



(177)
Pus qu' él es mal e vòl mal far



El
demoni vas a acordar



(178)
Veus, dònchs, qui ha 'l poder esquerre,




lo demoni e el requerre



Que
li ajut a far lo mal;



E
si ha ‘l dret poder no cal,



(*)
En otro códice se lee: Pus que en res l' ha tròp viciós,
(**)
En otro códice: Car pus que l' objet elamat
(***) En otro códice:
Car abel acontenció,
(****) En otro códice: En lo far mostrarta
descrich

(179) E si no es aperçebut,



(180)
Viret ab latz on pòts bé far,



(181)
Consel del malvat esperit;



(182)
Car dirta tú as gran poder



(183)
Ca mula hora no consintrá



(184)
E farvosa n' ayço estar



(185)
Com vos en deja cartener,



(186)
Qui la caritat amar



(187)
E tú qui es dins natura atz



(188)
Aço on él es jausion,



(189)
Es natural, e hon pintat



(190)
A bele qui es moral;



(191)
Moral e si es combatut



(192)
No fá contra la libertat



(193)
Ensemps an una libertat;



(194)
Mas lus quen an está virat,



(195)
Si dònchs la volentat vòl ren



(196)
Tot nourá já temptació;



(197)
Creada ha aquela haver; (*)



(198)
Carda las parts de compliment



(199)
Si l' una 'l altras tú vivent;



(200)
Si bé sab las parts acordar.



(201)
Qu‘ en lo fayt hac d‘ alcuna re,



(202)
Avii a la nostra oració



(203)
E vos esser una re



(204)
Qui produit fill engenrant



(205)
E pòtne eximpli esser donat,



(206)
E Senyor, segons que vos sots



(207)
E fayts com molt siats honrats,



(208)
Entes e per tot hom ben dit;



(209)
En hostal on vos siats



(210)
En aquest mon ço que volets,



(211)
E valem, pus vos mi sové.



(212)
En vostre saber determen



(213)
Car Deus fil es Deu de poder,



(214)
¡Ah, Deus!, ¿e qui porá dir (**)



(215)
Con ha de que qui 's exaltat



(216)
E está entes e persona,



(217)
Senyor Deus! també mí consir



(218)
E 'l ventre de ma mayre he viscut,



(219)
E que 's guart de peccat mortal,



(220)
Vostras obras magnificats,



(221)
Sí matex per ço qu' en sies;



(222)
D' honor o ço que vòl haver,







(*)
En otro códice se lee: Creat ha aquel haver;



(**)
En otro códice: ¡Ah, Deus! ¿quí poria dir







(223)
Bó e complit en tot quant es:



(224)
Perqu' eu t‘ aor, e tem, e cre;



(225)
Perqu' eu estaig en gran peccat;



(226)
Mays que mí, segons qu‘ havem dit.



(227)
E dar la joya de salut,



Sa
pietat Ilòu e virtut.



(228)
E qui está alegrament.



(229)
E cell qui ora petit,



(230)
Consirant com puscha servir



(231)
La quantitat del temps que n‘ he



(232)
En vos servir, en vos orar;



(233)
E ‘l bonificar per s‘ amor



(234)
Esperit Sanct d' amdos vengut,



(235)
Deu, car ço en Jhesus es,



(236)
Car vos sots qual deitat



(237)
E mòu lo cèl, l' ángel, e 'l trò,



(238)
¿E quí pòt los homens sanar?



(239)
Ni per bòn dret a nulla res?



(240)
Mos peccats d' on penedent só.



(241)
Tan gran que nengun temporal



(242)
Ay en lo dó gran esperança



(243)
E d' él tots jórns n' ay remembrança. (*)



(244)
Que nul vets porá mays plorar,



(245)
D' aigua que no ha ‘n fònts ni mar,



(246)
Ab que el demoni lassa pren,



(247)
Tan gran, e quant bé mo albir



(248)
E no pren res que sia say.



(249)
Hom tot ço que haver volrá.



(250)
Com pòs son entendre, membrar,



(251)
No ‘s un aglan a comparar



(252)
E ab ver dir volria orar.



(253)
Que Deus ha ab hom en orar.



(254)
Mas que imagin en lo gran mal



(255)
E si bé 'n vá imaginan,



(256)
Apres imagen en lo trò



(257)
On Jhesus es, et enviró (**)



(258)
Los sants en ran dona ‘l cèl, (***)



(259)
A Deu e sancta trinitat,



(260)
E si ‘n orar amor ni val,



(261)
Que de Deu servit, entes, amat,



(262).
Un Deu qui es cada dignat;



(*)
En otro códice se lee: E del tots jòrns ay remembrança
(**) En
otro códice vemos escrito: On Jhesus esta e enviró
(***) En
otro códice se lee: Los sants enran donalcel,



(263)
Qu' hom no 'y poria enadir
(264) Com amás tal oració.
(265) A
Deu veray oració,
(266) Mays puja sus l‘ enteniment.
(267)
Ab cascun sant hom pòt pregar,
(268) Ab qu' hom lo sant vulla
orar;
(269) Sap que pòt Deus molt pregar;
(270) Per ço car
hom s' en ha logat,
(271) E qui ho fá prega son dan.