Mostrando entradas con la etiqueta usam. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta usam. Mostrar todas las entradas

domingo, 7 de marzo de 2021

20 DE FEBRERO.

20 DE FEBRERO.

Reunido el Consejo, fue presentada por mosen Çariera la siguiente carta.

Als molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e conçell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Per quant mossen Jofra Çariera portador de la present ses trobat en aquelles parts unt se son fets los ajusts dels pagesos de remença e sab molt en llurs actes ab delliberacio nostra ell va aqui. Placiaus als tremesos nostres e al dit mossen Jofra Sariera dar plena fe e creença en tot ço que de part nostra a vosaltres diran e explicaran ordenant de nosaltres a tots los beneplacits vostres. Scrita en Cervera e segellada ab lo segell de la dignitat episcopal del qual usam en lo present negoci a quinze dies del mes de febrer any LXII. - A tota ordinacio e beneplacits vostres aparellats les XVI persones representants los dos staments ecclesiastich e militar de la ciutat e bisbat de Gerona en lo fet de les remençes censos e tascas. (plural occitano con as; tasques valenciano con es)

Hecha lectura de la carta que precede, y después de haber manifestado verbalmente el portador de la credencial el estado de lucha en que se encontraban los vasallos y señores de remensa en el obispado de Gerona, despidióse del Consejo, al que fue presentada en seguida, en nombre de la comisión encargada de examinar el mismo asunto, la cédula o apuntamiento que se halla a continuación.

Vistes per les dites persones los actes e processos per los diputats e lur consell en lany Mil CCCC XXXXVIII (1449) fets per causa de les provisions obtengudes del Senyor Rey per los homens de remença. E encara les informacions preses per provar lo dan interes e torb del General e tots altres procehiments fets etc. E encara vista una informacio novament presa en Enpurda e portada per mossen Jofre Çariera etc.
Totes concordes apuntaren esser molt necessari per utilitat repos e benefici de la cosa publica del Principat en los fets que vuy concorren dels dits homens de remença que en lo interim que elles dites persones stan en pensament sobre les coses a ells comeses sia feta certa provisio de la qual creen Deu mijançant succehira tot be per la qual provisio exequutar es mester que los diputats e consell si plasent lus (o los con la o mal cerrada) sera doneu carrreh (carrech) a les dites persones de fer e exequutar la provisio per eller pensada en la qual puixen despendre de les pecunies del General fins en L florins corrents e no mes dels quals daran bon compte e raho la qual provisio per bons respectes es necessari sia secreta e prestament spatxada.
Item que la Senyora Reyna ab gran nombre de embaxada dels diputats e consell e altra gran nombre de embaxada de la ciutat de Barchinona totes ensemps ab gran solicitud (se encuentra también solicitut y sollicitut) e cura sia humilment e devota ab gran instancia e frequentacio suplicada sia de merce sua vulle provehir en reposar lo dit fet de les remençes com se cregue per sa dignitat e superioritat e per son virtuos saber e consell la sua Excellencia ho puixa plenament reposar. Significant a sa Majestat que hon les dites coses nos reposassen lo Principat haurie entrar en pensament de fer ço que li parrie per servici de la Majestat del Senyor Rey repos e benifici del Principat.

Leída la cédula que precede, ocupáronse de su contenido, como también de otros muchos y varios asuntos que se discutieron, entre ellos del abono de salario a los embajadores, de don Jofre de Castro, de los remensas, y de la cuestión de las lanas, sobre la cual presentó el conde de Pallars la siguiente súplica.

Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
Poch temps ha passat en vostre consistori e consell son stades fetes certes ordinacions disponents sobre les lanes draps cuyram e altres mercaderies que
de altres regnes e terres stranys entren e hixen en e del Principat de Cathalunya ab imposicio de certs drets (uno de estos derechos son les generalitats) per les quals es donada causa que en les parts de Pallas e signantment en lo comdat de Pallas (Pallars, sobirà, subirà, de sobiran, alteza, y jussà, de jus, abajo, el Villarriba y Villabajo en la frontera con el reino de Francia) qui es frontera (aún no usaban la palabra franja? Qué cosa más rara. Debe ser un invento de los idiotas catalanistas) al reyalme de França e terres de Gascunya (donde se hablaba gascón, dialecto de la lengua occitana, al igual que el catalán) cessen entrar les robes e mercaderies acustumades e sens les quals bonament en lo dit comdat les gents no han forma de sostenirse e per semblant per quant en la terra de Gascunya per causa de les dites ordinacions sien imposats nous drets e molt graus no poden entrar en la dita terra qui si acustumava portar com son lanes cuyrams sabates draps per obs de la terra e altres coses qui redunda en gran dan de les generalitats del Principat de Cathalunya (los impuestos de “entrada e exida”) e de la dita terra de Pallas e es veritat que per causa del dit comdat de Pallas les coses que per obs de aquell son necessaries les dites noves ordinacions son en pocha stima e de molt pocha importancia quant al interesar publich del Principat de Cathalunya e donen gran dan en lo dit comdat quant al viure dels poblats en aquell e per tant vosaltres molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors del consell representant lo dit Principat que quant al dit comdat de Pallas (como Pallas Atenea) e poblats en aquell e quant al sol us e exercici de aquell vos placia sospenre (suspender; suspendre) les dites noves ordinacions e donar loch que en aquell se puixen venre (vendre; vender) e comprar totes coses segons de abans fahien e era acustumat fer com de aquelles parts no isquen ne entren coses ques puixen naveguar en altres parts nes puixa donar dan al publich de la terra del dit Principat lo qui es stat causa de fer dites ordinacions. E per tant lo dit comdat e habitants en aquell han trames mossen Vicens Tallada lo qual benignament a vosaltres damunt (damuut) dits suplica en les damunt dites coses vullau provehir segons a vostres savieses sera vist conexedor.

Tras la súplica que precede, fue presentada otra, que sigue, relativa a los remensas.

A tot lo mon es manifest e notori los grans tumuls (tumults; tumultos) e scandals (como canta Raphael: escándalos; hay varias versiones, scandol, scandols, escandol, escandols, etc.) e sinistres que vuy son suscitats per los homens de remença vulgarment nomenats per causa dels quals tota la cosa publica del present Principat de Cathalunya sta turbada e posada en gran perill en grandissim deservey de la Majestat reyal e torb dels drets de generalitats del dit Principat e gran dan e irreparable en tots los staments de la terra. Als quals scandols e sinistres nos pot degudament provehir sens vosaltres molt magnifichs mossens los diputats del dit Principat e consell vostre vuy representant tot lo dit Principat segons poden judicar vostres magnificencies qui de tot son informades. E per tant nosaltres ardiacha de Gerona e Roger Alamany de Bellpuig cavaller e Guillem Colom suplicam a vosaltres molt magnifichs diputats que sens alguna triga ajusteu vostre consell per provehir en les dites coses qui son tant perilloses e preparades a grans scandols e sinistres que requeren molt accelerada provisio tota triga apart posada.

El mismo día, se recibió la siguiente carta.

Als molt reverends egregis nobles e honorables e de gran providencia senyors los diputats e consell en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e honorables senyors.
Per be que yo crega vostres reverencies esser avisats de les coses en la present contengudes per satisfer al meu deute ab la present avisarnos de la destruccio qui veg se prepara en aquest Principat per moviment de molts pagesos qui fan tots jorns ajusts e insults en aquest bisbat. Feu per molts lochs capitans e apparallar se (aparejarse, prepararse) ab les armes contra tots aquells senyors llurs e oficials qui per justicia vullen forçar de pagar censos tascas que per les terres que tenen pagar son tenguts deliberats ab les armes ofendre tots aquells qui volian los drets exhigir e ab gran temeritat aquests jorns han comensat moures contra En Gilabert de Cruilles senyor de Peretellada (Peratallada, piedra tajada, como La Portellada en Teruel, Matarraña, portell, portiello, portello, portillo) al qual per squivar major scandol a desliberat desliurar dos vassalls que per dita raho tenia presos e com crech siau avisat de la novitat e moviment de Santa Pau en que la provisio del veguer es stada ben necessaria e tots jorns continuen en convocar pobles fent fer per los lochs capitans ab moltes paraules per persuadir lo poble ço es de voluntat del Senyor Rey fer tals actes ab infinides mentides e malvestats que donen entenent per moure lo poble a tot scandol no vehent tenir negun fre (ningún freno) no dubten res dir ni axi poch exequutar e per que en los principis son les provisions pus facils per lo carrech que tenia e delliberat certificar vos de totes les dites coses havent vos per cert son de tanta virtut e prudencia fornits hi faran deguda provisio a lahor de Deu servey del Senyor Rey conservacio de aquest Principat e dels altres regnes. E manen de mi senyors molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo que present vos sia. De Lagostera (Llagostera) a XV de febrer. - Mossenyors a tots manaments de vosaltres prests Marti Garau de Cruilles. (Guerau)

L'òbra de renaissença pòt pas, ça que la, se limitar aquí. Demòra a netejar nòstra lenga dels gallicismes que se son substituits als mots indigènas. Lor remplaçament deu se far per manlèu d'en primièr als autres parlars lengadocians, en segond lòc als autres dialèctes occitans, catalan comprés, e d'en darrièr a la lenga anciana. Es extrèmament rar que la lenga d'Oc modèrna permeta pas totas las correccions e que calga aver recors a un arcaïsme.