Mostrando entradas con la etiqueta puncelles. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta puncelles. Mostrar todas las entradas

jueves, 12 de marzo de 2020

Núm. 26. Reg.n. 1377. fol. 120. 26 oct. 1340.

Núm. 26. 
Reg.n. 1377. fol. 120. 26 oct. 1340.

Noverint universi presentes literas inspecturi quod nos Petrus Dei gracia rex Aragonum etc. facimus constituimus et ordinamus nostrum certum legitimum et suficientem procuratorem ac nuncium specialem vos nobilem et dilectum consiliarium nostrum Raymundum Cornelii ad comparendum et ponendum nomine nostro et pro nobis circa sanctissimo domino summo pontifice ac sacro collegio reverendorum patrum dominorum cardinalium comuniter vel divisim generaliter nostra et regnorum nostrorum negocia super quibus apostolice sedis auxilium noviter postulamus et ad suplicandum ex parte nostra et petendum ac obtinendum ab ipso domino summo pontifice gracias subsidia beneficia et favores quoscumque nobis et predictis regnis nostris expedienda seu etiam oportuna sub condicionibus et convencionibus quibus cum dicto domino summo pontifice poteritis convenire et etiam si opus fuerit ad observandum tenendum et adimplendum condiciones et convenciones nostro nomine apponendas nos et terras nostras obligandum ad speciales dumtaxat penas que vobis vise fuerint expedire: dantes etiam et concedentes vobis dicto procuratori nostro potestatem in animam nostram prestandi cujuslibet generis juramentum seu etiam juramenta et generaliter ad ommia alia et singula faciendum tractandum et procurandum que in predictis et circa predicta necessaria fuerint seu etiam opportuna et que verus legitimus et suficiens procurator facere et exercere posset et nos etiam faceremus si presentes essemus etiamsi sint talia que mandatum exigant speciale: promittentes nichilominus nos firma grata et rata habere perpetuo que per vos dictum procuratorem nostrum vel nomine nostro facta procurata gesta et obligata ut prefertur fuerint in omnibus et singulis supradictis. In quorum omnium testimonium has nostras presentes litteras fecimus magestatis nostre sigilli appensione muniri. Date Barchinone septimo kalendas novembris anno Domini millessimo CCC quadragesimo. - D. de Biscarra mandato regis facto per inclitum dominum infantem Petrum. - Subscripta capitula fuerunt tradita nobili Raymundo Cornelii quando fuit missus ad curiam romanam.
- Memoria de ço quel noble en Ramon Cornell deu dir a nostre senyor lopapa de part del senyor rey Darago. - Primerament li diga quel dit senyor rey axi com a devot fill seu comana si mateix et tota sa casa et son estament en gracia de la sua sanctitat. - E feta la dita recomendacio soplich lo dit noble al dit senyor papa que li do hora breu et covinent en la qual li pusca dir sa misatgeria car la natura del negoci no requer triga.
- E a la hora assignada digali com lo senyor rey fill seu devot se recomana als peus de la sua sanctitat et li fa assaber jassia quel senyor rey pens que la sua sanctitat ho sapia per la gran et publica rumor que daço es quel rey de Marrochs enamich malvat de la fe catholica hauda victoria sobre la mar et tenent aquella poderosament ha tramesa et feta passar deça mar gran gent de cavall et de peu et armes et viandes et altres apparellaments et no cessa de fer passar cascun dia en gran multitut: et no resmenys es vengut a una ciutat sua appellada Cepta et daqui es passat deça en Espanya ab tota la murisma que ha poguda justar et ab la gent de cavall et de peu quel solda de Babilonia li ha novellament tramesa et ab la ajuda dels reys de Tuniç et de Bogia entenent per la gran superbia que ha subjugar Espanya a la sua malvada secta et specialment contra lo regne de Valencia lo qual antigament quant lo bo rey en Jacme lo tolch a sarrayns se regia per la casa de Marrochs: e con lo poder del senyor rey Darago sens ajuda de Deu et de la esgleya a tan gran poder de moros no sia bastant suplica humilment a la sua sanctitat que lo seu poder et ajuda axi spiritual com temporal vulla et li placia estendre abundantment et graciosa a contrastar et confondre los malvats et contra los enamichs de la fe que com a lobs rabiats desijants la sanch dels christians sesforcen esverehir aquells et les esgleyes destrouir on es invocat lo nom de Deu et les sanctes reliquies dels martirs et dels corsos sants en la sanch dels quals Espanya es fundada cremar et delir los christians cativats fer renegar a les puncelles christianes violar de les quals totes coses lo senyor papa axi com a cap et pastor et regidor del poble crestia axi com tresorer et dispenser de la sanch de Jesu-Christ et de sos martirs es tengut de retre comte a Deu: e axi vulla et li placia estendre abundantment et graciosa lo seu poder et ajuda en tant alt et piados negoci majorment com la sua santitat no tan solament sia tenguda dajudar al senyor rey Darago com a rey christia et catholich ans encara com a vassall ligi de la sancta esgleya de Roma com o aquell qui te lo regne de Serdenya per la sua sanctitat car digna cosa es et rahonable que axi com lo vassall es tengut de ajudar al senyor et deffendre aquell en temps de necessitat per semblant raho lo senyor es tengut de ajudar et deffendre lo vassall posat en necessitat mayorment aytal com la sua santitat a altres missatgers quel senyor rey; sobre aquest fet del rey del Garp li ha enviats et encara al dit senyor constituit en la sua sancta presencia haja promes molt graciosament et larga que si lo cas sesdevenia aytol com vuy es ço es quel rey del Garp passas ab son gran poder que li examplaria per tal manera la sua ma graciosa que ell sen deuria tenir per pagat. Aço promes lo senyor papa an Ramon de Boy et an Arnau des Mas. Perque soplich en la fi a la sua sanctitat de part del dit senyor rey Darago de fer al dit missatge sobre les coses notifficades et suplicades bona et breu resposta com lo negoci sia a ades en aytal stament que la triga pora esser molt perillosa et dampnosa. - En apres presentades les letres de creença que sen porta als cardenals diga et propos lo missatge la misatgeria a ell comanada en la cambra del papa o en consistori axi com lo sant pare volra: e plauria al senyor rey que si la proposicio se fa en la cambra quey haja si fer se pot los cardenals de Spanya et de Roders el cardenal Napolio: e feta la sua proposicio deja alli mateix pregar de part del senyor rey los cardenals que en aço en reverencia et servey de Deu et de la fe catholica et en honor (pone honnor u homor) et amor del senyor rey vullen suplicar et consellar al senyor papa la bona expedicio del negoci per les rahons damunt dites. E es enteniment del senyor rey que en aquests affers lo missatge deya demanar et haver consell especialment del cardenal de Roders et fer segons que ell li consellara. - Item si lo senyor papa demana de quinya gracia se tendria per pagat lo senyor rey respona lo missatge quen aytal cas lo senyor papa et lo seu sant collegi par que deyen dir qual gracia volen fer al dit senyor rey car lo negoci es de tal condicio que no solament es del senyor rey ans per les rahons damunt dites es del seu sant collegi perque mils par que la gracia deja del dit senyor papa devallar qual se deu fer e daço carrega lo senyor rey la sua sancta et bona conciencia et dels senyors cardenals.
- Item si lo senyor papa ab maneres sescusa de fer la dita declaracio et vol quel dit missatge declar ço que demana lo dit missatge per aquelles mellors paraules que pora deman la decima a VI anys et que sia anticipada et pagada dins los III anys primers per ço quel senyor rey sen puscha mils ajudar: mas per tal com aquests affers son tan grans que noy es bastant ajuda de decima la qual no puja per ayn oltra XX millia lliures que placia a la sua sanctedat de ferhi major gracia. - Item que li vulla atorgar los fruits del primer any de tots los beneficis ecclesiastichs de qualque condicio sien qui vagaran en sa terra mentre los dits affers duren. - Item que li atorch en ajuda dels dits affers Ies lexes piadoses incertes fetes per los testaments o disposicions de les derreres voluntats dels defuncts e totes injuries incertes et totes lexes fetes per lo passatge doltramar.
- Item que vulla atorgar croada et les indulgencies ques donen a aquells qui van offendre et conquerre la terra sancta a tots aquells qui per terra o per mar iran o
trametran o ajuda faran contra el rey de Marrochs et sos ajudadors.
- Item si per aventura lo senyor papa toles Ies ajudes sobredites o partida daquelles atorgara segons que açi son contengudes et demanades en los dits capitols et en aquelles ajudes que fara volra posar carrech al senyor rey per certa forma aço escus lo dit missatge perque aquesta guerra no es voluntaria ans es necessaria et perillosa a ell et a tota la christiandat per la qual cosa lo senyor papa no solament deu pensar quel senyor rey ha a deffendre solament la propria terra mas la sua els bens que ha Lesgleya et te et posseix en la terra del senyor rey e axi es la guerra de la Esgleya com del senyor rey. Perque en neguna manera no prenga la ajuda ab carrech: empero si lo papa no sen volie tolre ans estigues en allo lo dit missatge consente a aquelles condicions de ques pora avenir ab lo senyor papa.
- Item enten lo senyor rey quel dit noble faça son poder de aver tota la dita ajuda segons que desus es ordonat: e si tota no la pot haver haja la decima ab la croada et ab lo perdo sobredit als VI anys o als IIII o als III et dalli a avall no enten lo senyor rey que prena la dita ajuda car vergonya seria: e parle primerament si viyares li sera del fet del rey en P. de Sicilia.
- Item sia membrant lo dit noble de la decima qui era justada de VI anys la qual Nuch de Mirambell sen porta et trasch de la terra: et la on semblant li sera adugaho per manera de induccio. - Quant lo sant pare haura atorgada la decima al senyor rey per aquell temps que li plaura sia membrant lo dit noble en Ramon Cornell que li diga que jassia que papa Gregori en lo concili del Leo hagues ordonat que tot clergue beneficiat que hagues de renda VI lliures pagas en decima per aquelles empero papa Johan predecessor seu feu gracia o tots los clergues beneficiats de la senyoria del rey Darago et de Mallorques solament que de XXV lliures a avall no pagassen en decima per la qual cosa sen aminuaria la decima atorgada al senyor rey de mes de mil lliures oltra ço dels cardenals de ço que han en la senyoria del senyor rey que es una gran cosa: exi suplich que li placia provehir quels clergues damunt dits paguen en la decima atorgada.
- Item lo dit noble suplich al sant pare que deya alargar lo senyor rey del cenç o tribut de Serdenya lo qual en neguna manera nos pot pagar a enguany per moltes rahons ço es per la gran sterilitat de la illa de Cerdenya e car lo senyor rey ha tramesa et ha a trametre tot dia companya de homens a cavall et de peu a la dita illa per deffeniment daquella e encara per aquesta guerra dels moros et per altres moltes rahons justes et rahonables de grans affers requirents grans despeses los quals ara ha lo senyor rey segons que sap lo sant pare et es notori a tot lo mon. - Item sia membrant lo dit noble que parle ab lo cardenal Napolio axi del temps passat com del temps esdevenidor sobre lo fet del violari o assignacio que ha sobre les rendes de la illa de Serdenya de certa quantitat de florins daur. - E quant lo dit noble haura espeegat los dits affers del senyor rey haya cura et diligencia de espeegar los dits affers del senyor infant en Jacme segons la informacio que per ell li sera donada. - E espeegada la dita missatgeria lo dit noble sia menbrant que parle ab los lochstinents de maestre major del orde del Espital de sent Johan o ab aquells frares del dit orde qui daço han poder que les responsions que la castellania Damposta et el priorat de Cathalunya del dit orde fan cascun any al dit mestre del Spital et als frares del dit orde qui son en la isla de Rodes romanguen al senyor rey mentre la dita guerra durara en ajuda et en deffensio de la fe catholica et de la terra del dit senyor rey.


lunes, 3 de junio de 2019

Tomo I, texto III Martín a Violante

AÑO DE 1407. 
III. 7 de junio.
Carta del rey don Martín a la reina doña Violante, su cuñada, en la cual le dice, que habiéndole participado su consejero mosen Galcerán de Sentmenat la prisión de Artal de Alagón, rebelde y traidor a él y al rey de Sicilia, su primogénito; y que el rey de Jerusalén y de Nápoles, hijo de la misma dona Violante, le hizo prender en París en el hostal de les tres puncelles, y llevarlo después al castillo de Ganges, según se contaba en la corte del padre santo; le escribía a dicho rey de Nápoles, rogándole que lo tuviese bien guardado, hasta tanto que él le avisase de su intención.


III.

Reg. 2251, fol. 41. 7 Je junio de 1407.

Senyora molt cara sor. Per relacio del amat conseller e camerlench nostre mossen Galceran de Sentmenat havem entes que sabut per vos com lo molt alt et molt car nebot nostre lo rey de Jerhusalem et de Napols fill vostre havia haut a sa ma Artal Dalago rebelle et traydor a nos et a nostre molt car primogenit lo rey de Sicilia escrivis de continent al dit rey sobre la bona guarda e retencio del dit Artal la qual cosa vos grahim molt. Apres ses seguit que vuy data de la present havem reebuda una letra de micer Johan de Balleterra la qual nos havem tramesa al sant pare escrita en Marsella a XXII de mars prop passat per la qual nos certifica com en la cort del dit sant pare se contava certament que lo dit rey vostre fill hauria fet pendre lo dit Artal en Paris en un hostal apellat de les tres puncelles et aquell haguera apres fet traure dalli e aportarlo en lo castell de Ganges del dit rey e axi parria que es certa la preso del dit Artal: perque nos scrivim de present al dit rey pregantlo axi afectuosament com podem que ell vulla fer tenir be guardat lo dit Artal et aquell no vulla manar soltar en alguna manera tro que nos ben certificats de la sua preso escriscam clarament de nostra intencio: e jatsia cregam fermament que ell per nostra contemplacio e honor e del dit rey de Sicilia ho fara de bon grat empero encaraus pregam senyora et molt cara sor que de continent li vullats scriure conformantvos ab la present lletra nostra per manera que lo dit Artal no sia en manera alguna soltat e deliurat sens expressa volontat: e sera cosa de la qual nos farets gran plaher lo qual molt vos grahirem: rescrivintnos fiablament totes coses a vos plasents. E sia tots temps en vostra guarda senyora e molt cara sor lesperit sant. Dada en Valencia sots nostre segell secret a VII dies de juny del any MCCCCVII (1407)— Rex Martinus, - Dominus Rex mandavit michi. - Johannes de Tudela. - Dirigitur domine Regine Yolande. (Violante: Yolanda)