Mostrando entradas con la etiqueta tost. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta tost. Mostrar todas las entradas

lunes, 13 de julio de 2020

CAPÍTULO XLVIII.


CAPÍTULO XLVIII.

De Armengol, el Peregrino, quinto conde de Urgel.

Aunque vivió veinte y ocho años el conde Armengol poseyendo su condado, hay tan poca noticia de sus hechos, que con pocas líneas serán dichos. Era de poca edad cuando le murió su padre, pero no de poco valor y ánimo, y en toda su vida jamás se le osaron a atrever los moros, antes siempre los tuvo oprimidos y humillados, y jamás tomaron armas contra de él ni de sus tierras. Muy al revés pasaban las cosas de Ramón Berenguer, su primo, conde de Barcelona, porque se le desmandaron tanto, que llegaron hasta el río Llobregat, haciendo daños notables en el Panadés.
Arnaldo Miron de Tost, que fue el primer vizconde de Ager de quien se tiene noticia, hacía grandes daños en los moros, y les sacó de toda la valle de Ager y vecindad de ella; y porque le venía muy al propósito para sus conquistas el castillo de Montangó, que era del condado de Urgel, lo compró al conde por mil sueldos, y se lo vende con los mismos términos que tenía en tiempo del conde Borrell, que eran: ab oriente in flumine Seger vel
in termino de Tosto vel in Susagarro, de meridie in Prada vel in Pino-leto, de occiduo in Forcats, de parte vero circii in ipsa Serra vel in Stablello, et descendit per ipsam Contrella et ascendit per ipsam aecclesiam sancti Hilarii et descendit usque in flumen Seger (metátesis: Segre). Fue esta venta en el año 34 del rey Roberto, que es el de Cristo 1030. Asímismo, por hallar iguales conveniencias, el castillo de Lordano o de Jerda, que era en el condado de Urgel, lo compró por precio de dos mil sueldos al conde y a doña Constanza, su mujer, a quienes expectaba por sucesión del conde Borrell, y a la condesa por suum decimum, que era cierto derecho que competía a las mujeres en los bienes de los maridos, según las leyes góticas, de las cuales aún quedaba alguna observancia en Cataluña; y designándole, dice ser in comitatu Orgelli, et afrontat á parte oriente in termino de Torravallo, et de meridie in Chova.... et de occiduo in termino de Chonchas; a parte vero circii in termino de Abbelia, (Abella) y con pacto ut teneatis vos et posteritas vestra in subditione nostra et posteritas nostra; con el cual auto se prueban los límites del condado de Urgel y cuán extendido estaba en estos tiempos en la parte de tramontana. Es la data de esta venta a 2 de las calendas de febrero del año segundo del rey Enrique, que es el de 1032 de Cristo señor nuestro, y se conserva original en el núm. 80 del armario 16 del real Archivo de Barcelona.
El sosiego de que gozaba el de Urgel en sus tierras le dio lugar de pasar a servir a los reyes de Francia, Lotario y Enrique, sus deudos: después fue en peregrinación a la ciudad santa de Jerusalén, devoción muy grande y usada en estos tiempos, y allí murió y fue sepultado, de donde le quedó el nombre de Peregrino, por haber muerto en esta santa y pía devoción.
Murió en el año 1038; casó con Constanza, que por otro nombre llamaron Velasquita, y de ella tuvo un hijo de su mismo nombre.

miércoles, 1 de enero de 2020

Del Confessor.

Del Confessor

No menys per langor de les animes que dels corses savi deu esser metge esquesidor del qual ço es assaber lo premut e malaltiz deman a son decorriment congruent medicina: e encara la on major perill apar aqui tots temps pus saviament es la cosa faedora. E donques proveydor mayorment es a nos de covinent metge de la anima nostra confisants que con a nos sera de spiritual salut proveyt a remey de corporal medicina pus saludablement serem disposats. Emperamor daço a nostres confessions oydores un discret cappellan en la nostra casa volem esser diputat religios o seglar lo qual mes a aço durem elegidor qui en theologia o en dret canonich covinentment instruit sia e de costumes cenceres resplandesca e de honestat de vida be olga: e aquest tots temps deura present esser con los divinals officis devant nos se dien e en absencia dels monges de la nostra capella lo test del evangeli e lo besament de la pau en lo cas que aquells si presents fossen aço fer porien a nos portar e donar sie tengut. En apres lo dit confessor nostre volem esser stret que nos sollicit a obras de pietat e en aquelles coses les quals enduen devocion: e si veura que lexassem alcunes coses daquelles mayorment les quals havem acostumades de fer per aventura per oblivio o per altre manera deu a nos aço a memoria reduyr e a vegades increpar secretament specialment si alcuna cosa la qual Deu no vulla haura vista a nos fer o dir la qual en offensa de Deu pogues caer en qualque manera. E lo dit conffesor nostre en la casa nostra jaer volem si en bona manera spossibil almenys aytant con mes pora de prop per tal que si alcun cas ocurrent soptosament freturariem dell puscam ell prop nos trobar. Mas per tal com per lesdeveniment de les coses passades provehidor es a les esdevenidores segons que es lig: Benauyrat es aquell lo qual fan los contraris perills esser guardat: ordonam quel confessor nostre a nos faça sagrament e homenatge que tot dampnatge lo qual podria saberse sdevenir a la nostra persona per son poder esquivara e encara que aquell a nos al pus tost que pora revelara ne encara fet ne paraula ne consentiment donara en alcuna cosa per la qual a nos pogues qualque dampnatge esdevenir e que no ha fet ne fara alcuna cosa perque les coses damunt dites fer no puscha.



abbat Sanctas Creus

domingo, 29 de diciembre de 2019

Del Posader.


Del Posader.

No tan solament alberchs convinents als grans princeps e grans senyors son assignadors ans encara a tots aquells qui per servir les sues persones per raho de lurs officis les sues corts seguexen es necessari. Per ço ordenam que quan nos caminar sesdevendra un porter lo qual posader sera nomenat ira davant al loch predestinat nos deure anar qui do e assigne dos hostals a nos dels meylors del loch ço es la un per nostre menjar ab nostres domestichs e laltre per nos dormir e reposar e encara entorn de nostres hostals assignar sie estret de donar hostals convinents als nostres officials e a lurs officis los quals per offici han a regir e servir en nostre palau. En apres a prelats barons consellers cavaylers e altres domestichs nostres e a altres persones generosos qui nostra cort seguiran segons sa condicio esguardada la granea del loch e la multitut e poquea de les companyes assignar sie tengut. E no resmenys per tal que aquells a qui les posades per ell assignades seran pusquen pus tost en cascun loch trobar aço: haja cura diligent que totes les posades que assignades haura e los noms daquells pera qui seran cascun dia nos caminan en lo loch en lo qual romandre deurem a la porta de nostre hostal en un paper per escrit pos. Encara en cascuna de les dites posades lo nom de cascu al qual assignada la haura ço es en la porta forana scrisca: e si la posada que a un assignada haura altre per sa temeritat occupara aço deja encontinent al nostre alguazir denunciar qui sobre aço punesca los contrafaedors per la manera que nos ordenarem: e si lo dit posader en notificar aquestes coses al dit alguazir sera negligent per cascuna vegada sie privat de la quitacio de un dia. Encara volem que lo dit posader jur en poder de nostres camarlenchs o de un daquells que en fer lo dit seu offici be e lialment tota parcialitat foragitada se haura a cascun segons sa condicio e de son offici esguardada la granea del loch posada convinent donan.

del posader, fonda, Roda, Sorolla, Pedro, Diego, Montse Foz, Beceite, Beseit


Dels algutzirs