Ley XX. Quinyes coses deu fer lescuder o donzell ans que reeba cavalleria.

Ley XX.

Quinyes coses deu fer lescuder o donzell ans que reeba cavalleria.

Nedea fa aparer belles les coses a aquells qui les veen be axi com la cosa gallarda et bella fa estar gallardament et bella cascuna cosa per sa raho: e per aço tengueren per be los antichs que los cavallers fossen fets nedeament: car be axi com la nedeatat deuen haver en si meseix et en lurs bonees et en lurs costumes en la manera que dita havem axi meseix la deuen haver defora en les lurs vestedures et en lurs armes que portaran: car jassia que lur mester et offici es forts et cruel axi com es de ferir et dociure empero ab tot aço les lurs voluntats no poden oblidar que no sasalten naturalment de les coses belles et gallardes et majorment daquelles que ells porten: per tal com duna part los donen plaer alegria et conort et daltra part los fan ardiment escometre lurs enemichs en fets darmes per tal com saben que per aquelles seran mils coneguts et que tots se pendran dells mils guarda del be que faran en lo fet de les armes. E per aquesta raho nols embarga la nedeetat ne la gallardia a la fortalea ni a la crueltat que deuen haver contra lurs enemichs. E deim que deuen haver significança segons que damunt havem dit en la obra que par defora aço que han de dins en lurs voluntats: e per ço manaren los antichs quel escuder ol donzell que fos de noble linyatge un dia abans que reeba cavalleria deu fer vigilia et en aquell dia que la tendra de mig dia a avant deuenlo los escuders o donzells banyar et lavar lo cap de lurs mans et gitarlo en lo pus bell lit que poran haver e alli han los cavallers a calçar et a vestir les millors vestedures que haura. E apres que axi lauran fet net et bell en lo cors deuen fer altre tant a la anima menanlo a la esglesia en la qual ha a començar a reebre treball vellan et demanan merce a nostre Senyor que li perdo sos pecats et quel guiy et li faça fer bones obres ab lorde de la cavalleria que deu reebre en manera que puga defendre la sua ley et fer les altres coses a serviy de Deu segons ques conve e que Deu li sia guarda et defeniment dells perills et dels embarchs et coses contraries daquest mon: e deuli venir a memoria que jassia que nostre Senyor Deu es poderos sobre totes les coses et pot mostrar son poder en aquelles quan et axi com li plau empero senyaladament lo mostra en lo fet de cavalleria: car en man sua es de dar la mort et tolrela et de fer quel flach sia fet forts el forts flach. E quan fara aquesta oracio deu estar ab los genolls en terra e en tot lals de la nit deu estar en peus mentre que soferir ho pora: car la vigilia dels cavallers novells no fo ordenada pera fer jochs ni pera altres coses sino tan solament que ell els altres qui seran ab ell preguen Deu quel guiy el endreç axi com aquell qui entra en carrera de batalles et de mort per serviy de Deu et per defensio de la sancta fe et de la cosa publica.

Ley XXI

 

Ley VII, Dels cavallers quinyes coses los conve a fer.

Ley VII.

Dels cavallers quinyes coses los conve a fer.

Deffensors son un dels estaments perque Deu volch ques mantengues lo mon: car be axi com los qui preguen Deu per lo poble son dits oradors e axi meseix los que lauran la terra et fan en aquella aquelles coses de les quals los homens han a viure et san a mantenir son dits governadors axi meseix aquells qui han a defendre los altres son appellats defensors: e per tal los homens qui aytal obra han a fer ordenaren los antichs que fossen ab diligencia elets. E aços feu per tal cor defensio ha mester tres coses ço es esforç et honor et poder: perque pus en lo titol precedent havem mostrat qual deu esser lo poble a la terra on havita lauranla per haver los fruyts daquella et ensenyorinse de les coses que seran en aquella defenenla et emparanla et crexenla de ço dels enemichs que es cosa ques conve a tots comunament. Pero ab tot aço a aquells a qui mes se pertany son los cavallers a qui los antichs appellaven defensors e aço per tal com son pus honrats et per tal com senyaladament son ordenats a defensio de la terra et a crexer aquella: e per ço volem açi parlar daquells et mostrar perque son axi appellats et com deuen esser elets e quinys deuen esser en si meseixs e quils deu fer et a que e com deuen esser fets e com se deuen mantenir e quinyes coses son tenguts de guardar e que es ço que deuen fer e com deuen esser honrats pus que son fets cavallers e per quinyes coses poden perdre aquella honor.

Ley VI, De quinyes coses deu estar lo poble apercebut

Ley VI.

De quinyes coses deu estar lo poble apercebut o avisat pera guardar la terra et per apoderarse de sos enemichs.

Estan apoderat lo poble en sa terra en serviy et en honor de son senyor es cosa que li torna en profit et en honor: cor molt gran profit li ve per lo poder que ha en si per tal com sos enemichs entenen que son poderosos nos atrevexen a escometrels ni a ferlos dan. E gran honor los es quan estan apoderats et apercebuts de manera que tenen en lur ma la guerra et la pau per pendre daquelles aquella que entenen que es profitosa. Mas pera aço es mester que estien apercebuts et aparellats de IIII coses. La primera que tenguan lurs castells be obrats et be establits. La segona que hagen bona cavalleria et bona gent de peu. La terça compliment de cavalls et darmes. La quarta abundancia de viandas: car sens aquestes coses nos pot lals mantenir. E oltra tot aço deuen punyar aytant com poden que hagen tresor apartat de que façen les messions que han a fer en temps de guerra de guisa que no hagen a fer questes al poble que es cosa quels agreviaria molt en tot temps majorment en temps de guerra. Perque lo poble qui axi estigues aparellat et apercebut compliria la paraula que nostre senyor Jesu-christ dix en lavengeli que quan lom qui sera be armat guarda la casa sua en pau es tot ço que ha: e mes encara que aquells qui axi o fan poden complidament guardar lealtat a son senyor et seran tenguts per persones de bon sen et tembranlos los enemichs e seran apoderats en sa terra et mostrarse han per amichs daquella e aquells qui aço no feesen caurien en tot lo contrari de quels vindria gran enuig et dampnatge en vendrien en gran vergonya.

Ley VII

Ley I. Com lo rey deu treballar en conexer los homens que sien bons a officials.

Ley I.

Com lo rey deu treballar en conexer los homens que sien bons a officials.

E primerament se conve al rey que sapia conexer los homens per tal que profiten en los officis quels comanara majorment en los fets de les armes qui son perilloses: car escrit es que en lo fet on va major perill en aquell se deu hom haver ab major cautela o saviesa. E per aquesta raho saber conexer los homens es una de les coses de que mes lo rey se deu treballar: car pus que ab aquells ha a fer tots sos affers gran mester ha quels conega be. E aquesta conexença ha a esser en tres maneres. La primera de quiny linyatge venen: la segona de quinyes maneres et costumes son: la terçera quinys fets han fets: car si aço no sab no sabra certament en qual manera se haura a haver entre ells ni quals ha a honrar ni a quals deu fer be o de quals sa a guardar. E en aço seguira lo consell de la sancta Scriptura que diu que no deu hom creure a tot espirit. Els savis antichs sacordaren en aço que mes convenia al rey aquesta conexença et que leugerament no creegues als altres homens: e aço per tal que no sia per paraules leugerament enganat et que sapia honrar et tenir en estament cascu segons que o mereix: car lo rey qui aquesta conexença no hauria per força hauria a esser desconegut per los homens et serien contra ell pus que ell no fes be als bons et meses los avols en estament no provehin als officis mas a les persones no suficients ne profitoses a aquells.

Ley II