Mostrando entradas con la etiqueta se conve. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta se conve. Mostrar todas las entradas

sábado, 25 de enero de 2020

Ley XVI. Com deuen esser leals los cavallers.

Ley XVI. 

Com deuen esser leals los cavallers.

Leals conve que sien en totes maneres los cavallers: car aquesta es bonea en la qual sacaben et sencloen totes les altres costumes et aquella es axi com a mare de totes les altres. E jassia que tots los homens degen haver lealtat pero senyaladament conve que la hagen los cavallers e que aquests la hagen per IIII rahons segons quels antichs ho dixeren. La primera es per ço com son ordonats per guarda et defensio dels altres e no porien esser bons guardadors ni defenedors aquells qui no fossen leals. E per ço es mester de necessitat que hagen lealtat en lurs voluntats et que sapien et vullen obrar daquella: car en altra manera no poria esser que no feessen tort als homens que no metrien mal et dan a si meseix et a totes les coses ab que han deute: per tal es mester que hagen lealtat et que entenen que es et sapien fer obres de lealtat axi com se conve.

ley-xvii-com-cavallers-deuen-saber-conexer-cavalls-armes

viernes, 24 de enero de 2020

Ley I. Com lo rey deu treballar en conexer los homens que sien bons a officials.

Ley I. 

Com lo rey deu treballar en conexer los homens que sien bons a officials.

E primerament se conve al rey que sapia conexer los homens per tal que profiten en los officis quels comanara majorment en los fets de les armes qui son perilloses: car escrit es que en lo fet on va major perill en aquell se deu hom haver ab major cautela o saviesa. E per aquesta raho saber conexer los homens es una de les coses de que mes lo rey se deu treballar: car pus que ab aquells ha a fer tots sos affers gran mester ha quels conega be. E aquesta conexença ha a esser en tres maneres. La primera de quiny
linyatge venen: la segona de quinyes maneres et costumes son: la terçera quinys fets han fets: car si aço no sab no sabra certament en qual manera se haura a haver entre ells ni quals ha a honrar ni a quals deu fer be o de quals sa a guardar. E en aço seguira lo consell de la sancta Scriptura que diu que no deu hom creure a tot espirit. Els savis antichs sacordaren en aço que mes convenia al rey aquesta conexença et que leugerament no creegues als altres homens: e aço per tal que no sia per paraules leugerament enganat et que sapia honrar et tenir en estament cascu segons que o mereix: car lo rey qui aquesta conexença no hauria per força hauria a esser desconegut per los homens et serien contra ell pus que ell no fes be als bons et meses los avols en estament no provehin als officis mas a les persones no suficients ne profitoses a aquells.