Mostrando entradas con la etiqueta Sardiniae. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Sardiniae. Mostrar todas las entradas

miércoles, 24 de marzo de 2021

CAPITOLS ANOMENATS DE MOSSEN BERENGVER VNIZ.

CAPITOLS

ANOMENATS


DE
MOSSEN
BERENGVER VNIZ. (Berenguer Uniz)


NOVAE
ORDINATIONES, EDITAE IN MAIORIC.


per
Honorabiles Iuratos eiusdem Ciuitatis, & Regni super abreuiatione


litium
(litigio; plet; pleite; pleito; no es el mineral litio), &
questionum: & inde concessae laudate, & authorizatae per
Dominum Nostrum Regem, Ambaciatoribus dicti Regni. Anno á Natiuitate
Domini Millesimo quadringentesimo trigesimo nono. (1439)


Pateat
vniuersis, quod nos Alfonsus Dei gratia Rex Aragonum,
Siciliae, extra, & 
vltra
farum, Valentia, Vngariae, Hyerusalem,
Maioric. Sardiniae, & Corcicae; Comes 
Rosilionis,
&
Ceritaniae, Comes Barchinonae, Dux
Atenarum, & Neopatriae. Cupientes conseruationi, &
augmento R. P.
Civitatis, & dicti Regni Maioric. quod
(proh dolor) in maximam
depopulationem, & Ruinam, deductum
est: cum propter
pestes, ibi sepe numero vigentes, tum propter
varios aduersos casus, ex quibus
Regnum multum depraemitur; &
salubriter cuius damna ac incommoda pro posse, ac verius vitare; ex
quo praesertim neruus nostrae ditionis, pro ut relinquorum
Principum
in continuis prouisionibus pendet: principaliter, & consistit
capitalis: per fideles nostros
Berengarium Vniz,
Franciscum
Axaló, (con tilde) & Antonium Oliuas
(
Oliuars en texto anterior, Olivars) oratores, &
Ambaciatores: nomine, ac parte fidelium Iuratorum (Iuratorú) dictae
Ciuitatis & Regni ad nos missos: oblatis responsiones, pro
huius Ciuitatis, & Regni vtilitate conseruatione, & augmento,
facere decreuimus: pro vt fine vniuscuiusque dictorum
Capitulorum,
latius est videre. Quorum quidem capitulorum & Responsionum;
nostrarum, tenor sequitur in hunc (
húc) modum.


MEMORIAL
FET PER LOS HONORABLES IVRATS


de
la Ciutat, é Regne de Mallorca, al Honorable en Berenguer Vniz
Donzell, per lo bras militar, é Francesch Exelo (Axaló)
Ciutada, per lo bras dels Ciutadans: é Antoni Oliuas per las
parts foranes Ambaxadors de Mallorca.
I.


PRIMERAMENT,
com lo Honorable Mossen Pera Callar subreptitiament (la
Real celcitut totstemps salua) e contre forma de la vnio,
de la qual sen aporta tréslat, é d serta franchese:
comensant Encara atorgam &c. de la qual per semblant sen aporten
traslat los dits honorables Embaxadors: haye impetrades prouisions de
empañorament de la vila de Llucmayor, rendes, é drets
Reals, é Iurisdictio de aquella, é a les ditas prouisions, é
execucio de aquelles; sien estades fetes oposicions per part dels
Honorables Iurats del 
Regne
de Mallorca, é dels habitadors de la dita Parrochia, é
mesauant
sia estat
damanat temps fos donat a ells de hauer recors al
molt alt
Señor Rey. Sobre la Reuocacio de les dites
prouisions é entretant, fos sobresegut, en execucio de aquelles: per
virtut de vna altre
francheza començant Nouerint vniuerfi
quod nos Iacobus
&c. de la qual sen aporten treslat
los dits Embaxadors é no contrastant las dites oposicions,
franchezes, é allegacio de aquelles lo dit molt alt
Señor Rey, haye atorgades al dit Pere Callar
altres prouisions;
contenens (cótenens) lo dit
empañorament al dit Mossen Pere Callar, fet no esser contra
forma de la dita
vnio. E manant lo dit Mossen Pera Callar
per virtut de aquella, esser mes en possessio de les coses a ell
empeñorades. (pignoribus; penyora; pignorar, empeñar)

E mes encara, sia dispost per altre francheza del Regna;
que las lurisdictions ciuils ni Criminals de aquell: no
podessen esser venudes ó alienades segons altre francheza, é
encarragaments, en la dita Vila de Lluchmayor fe sien
seguidas bregues, é nafres per defensio de la
dita vnio, é de quen sien estats fets processos de trancament
de homenatges contra aquells, é sien estats citats per virtut de
certs vsatges, é constitucions de Cataluñya: citant
aquells que comparaguessen deuant la Señora Reyna, é
encara mes los dits habitadors de la dita Parrochia de Lluchmayor,
per virtut de la dita vnio, se sien mesos en punt, ó forma de voler
resistyr a aquells, qui contra forma de la dita vnio,
volguesen pendre possessio de la dita Vila, Rendes, é drets
Reals segons en la dita vnio, en la qual es dada facultat, á
aquella defendre ab armes, é sens armes expressament es
contengut. E per la dita raho, sien estats fets processos contre
los dits habitadors, é altres singulars del present Regne,
que placia als dits Embaxadors suplicar lo dit molt alt Señor
Rey
que com ell en la dita franqueza, sia
constituyt impugnador contre aquells qui tals
prouisions impetrarán. E de manera es defenador de la
dita vnio; que li placia que sia de se Merçe, reuocar
las dites prouisions al dit Mossen Pera Callar
atorgades de la dita Vila de Lluchmayor, axi en via de
empeñorament, vende, ó alienacio, com en via
de precari arrendament, o donament de vsufruyt,
(usufructo, uso + fruto, disfrute de uso) procura ad vitam, ó
en qualseuol altre titol, feta, ó cogitada declarant tals
contractes no valer ni tenir é fer contra forma de la dita vnio, é
franchezes demunt anomenades, & que per lo dit
Mossen Pere Callar alguna cose de les coses á ell
empeñorades, ni drets Reals alguns, ni iurisdictions
separadament, ó coniuncta nos pugue obstenir, é á mayor
cautela prometa, é ordé lo dit molt alt Señor Rey,
que de aqui auant tals contractes, ó alienacions no sien
fetes. E si per importunitat eren obtingudes, que no sien
exequides: mes contra los impetrants, é exequutio
requirents de aquelles; sia procehit per los rameys
donats en la dita vnio. Fermant que tots procehyments,
bandetiaments, é citacions per la dita raho fetas,
sien cansellades e abolides. E a mayor cautela, los
dits processos, é crims sien als dits homens remesos mayorment,
com de les dites bregues, é nafres mitgensant lo
Lloctinent de Gouernador
, é Honorables Iurats, é altres
notables personas sien estats pacifichs.


Dominus
Rex remitit dictum negotium Dominae Reginae per Iustitiam
prouidendum; & omnino terminandum, seruatis in vnione
franchesiijs, & Priuilegijs Regni Maioric. & nihilominus
dictus Dominus Rex vult, & mandar, quod quousque causa praedicta
de Lucho mayori, (Llucmayor antes) per dictam Dominam
Reginam, Iustitia mediante decisa fuerit penitus, & determinata,
omnis executio que forre fieri posset vigore quarumuis
prouisionum Regiarum, super ea causa, per ipsum Dominum Regem dicto
Petro de Callar hactenus concessarum omnino suspendatur, & eis
ipse quoad possessionis alicuius ademptionem, & fructuum
perceptionem, & alias nullatenus vti possit. Propterea dictus
Dominus Rex remitit haec omnia, & alia subsequutaa; pro ut in
dicto Capitulo continetur, & abolit citationes per ipsam
Dominam (sa dona) Reginam propterea factas.

QVE
NINGVN IUTGE ORDINARI NE


Assessor,
no puga pendre Salari.
II.


Item,
que placia als Honorables Embaxadors impetrar vna prouisio del molt
alt Señor Rey; que com per francheza
del present Regna sia dispost, que ningun Iutge
ordinari, o Assessor de aquell; no pugue pendre salari de las
parts. E de vn temps ensa, se sia abusat lo contrari;
que de aqui auant lo Gouernador, ni lo Assessor seu, lo Balle,
de la 
Ciutat,
ó son Assessor Vaguer de la Ciutat, ó Assessor, ó altre qualseuol
Iutge ordinari; no pugue pendre salari de
las parts. Placet
Domino Regi.


MODERACIO
DE SALARIS E DESPESES.


III.


Item,
com les pecunias qui venen a adiudicacio, é distribucio de
Corts; vinguen quasi a no res, per immoderades despeses é
salaris, que de aquelles son trets, é lleuats: que placia als
Honorables Embaxadors, supplicar al molt alt Señor Rey, per sa
gracia, é Merçe los dits salaris, é despeses sien moderades: é la
dita moderacio, esser remesa al Procurador Real, ensemps ab hu dels
Honorables Iurats, qui hayen a moderar las dites despeses é salaris,
é la moderacio de aquelles, ó prouisio de que fehedora sia
seguida tota apellacio remota. Placet Domino Regi.


PER
LOS SALARIS DELS IVTIES DELEGATS:


é
moderacio de aquells.


IIII.


Item,
com per Ordinacio del present Regne, los Iutges delegats, en las
causas
de que sien Iutges, hayen hauer cert salari per lliure e
mes auant no puguen demanar e per abus 
tots
dies, sia dita Ordinacio violada, per exortacio de immoderat salari:
que placia als dits Honorables Embaxadors, suplicar lo molt alt Señor
Rey, per
se gracia é merse, en deute de Iusticia, manar les
dites Ordinacions esser preseruades, é si questio sera de algun
salari, ques diga aquell
esset immoderat; que la dita
moderacio sia remesa al Procurador Real, ab hu dels dits Honorables
Iurats: los quals hayen aquellas moderar segons les ditas
ordinacions, e la dita moderacio sia exequida tota appellacio
remoguda. Placet Domino Regi.


PER
FER ORDENAR LOS OFFICIALS DE LA CIVTAT.


V.


Item,
com p moltes vegades, lo molt alt Señor Rey, per
importunitat, e no informat de las condicions de las personas,
proueischa (ptouehisca) dels officis del Balle, e
Vaguer de la Ciutat é Vaguer de fora, del present Regna, e llurs
Assessors, personas inhabils, é insufficiens a regir
aquells: é ya per altre francheza del present Regne
sia atorgat, que si lo Gouernador del dit Regne, o son Lloctinent
ensemps ab los Honorables Iurats de aquell, é Procurador Real:
attrobaran les persones prouehides esser insufficiens,
que los dits officis, deguen comenar a qualque notable
persona, é entretant deguen consultar lo dit molt alt Señor Rey de
la insufficiencia
(la c parece ç, pero el color de la
c y el del rabito es diferente; no es ningún problema, puesto que la
c, ç, s, ss se intercambian en los textos antiguos
)
de
aquells, é causes de aquella. E la dita prouisio, sia quasi inutil e
sens fruit; al dit Regne: com (có) attesa la pobertat
(pauper, pobre, pauperitatem, pobreza, pobresa) de aquell nos
pugue
tremetre al dit Señor Rey alguna persona, per requirir
reuocacio de las dites prouisions cessant la istancia (he
encontrado istancia, no instancia, varias veces
) de la dita
Vniuersitat: per aquella matexa importunitat, per la qual lo dit molt
alt Señor Rey, es induhit a atorgar las primeras prouisions:
que aquelles sien executades, que placia als dits Embaxadors
supplicar lo dit molt alt Señor Rey, que per sa gracia é Merçe,
vtilitat del be publich: sia donada facultat als dits honorables
Iurats, ensemps en lo Gran, e General
Consell: de elegir en lo temps que fan los dits officis de la Casa de
la Vniversitat; quatre notables personas al offici de Balle de
la Ciutat, é quatre al offici del Vaguer de fora. E quatra al
offici del Vaguer de la Ciutat: é dos luristes per Assessors a
quiscun dels dits officis: e de las ditas elections,
certificar lo molt alt Señor Rey: lo qual per sa benignitat,
se vulla streñyar e iurar atorgant de aço priuilegi é
francheza; é elegir hu dels quatre anomenats a cascu dels dits
officis: é hu del dits Doctors enomenats a cascu dels dits
officis per Assessor. E si lo contrari era fet: tals prouisions no
valeguen. E mes auant; com lo Gouernador de Mallorca, ó son
Lloctinent, per authoritat, Real a cascu prouehyt dels dits
officis é Assessors de aquells, en la Vigilia de Cinquagesma,
si fins aquell iorn prouisions del dit Señor Rey no ly
son presentades dels officis e Assessories de aquells, que placia al
dit molt alt Señor Rey manar é prouehyr, que si se esdeuindra per
ell no esser estat prouehyt, dels dits officis e las ditas prouisions
no esser presentades fins al dit die de la Vigilia de
Cinquagesma, é per conseguent lo dit Gouernador, ó son Llochtinent
hauia prouehyt dels dits officis necessariament haya a pendre dels
dits elegits ço es á saber hu de quiscun quern, per lo
offici que seran anomenats: e hu dels dits Assessors a 
quascu
dels dits officis: é la dita
electio se haye a fer per sort
matent los noms dels dits elets en sengles radolins
de cera: é qui
ixira primer sera prouehit del dit offici
(
offiici).

E semblantment dels Assessors sia fet. En los
quals officis puguen esser personas franches (fráches)
e totes altres qualseuols. Placet Domino Regi ad beneplacitum
suum (falta punto)


PER
LO CONCELL DE LA FRANCHESA


VI.


Item
com per los Illustres passats Reys sien
estades atorgades al present Regna diuerses Franchezes,
é libertats: E per lo molt alt Señor Rey ara
benauenturadament regnant, sien estades las
dites Franchezes confirmades é de nou atorgades altres: las
quals continuament son violades per los officials, e per la dita raho
per los Illustres passats Reys sia estada
atorgada al present Regne certa francheza, per la qual es 
prouehit:
que en
cars que los officials Reals del present Regne
contra
Franchezas, lo Gouernador, ó son Llochtinent;
ensemps ab son Assessor, é lo Procurador Real, Balle,
é Vaguer de la Ciutat e Vaguer de fora:
ab llurs Assessors
ensemps ab los Iuristes en la dita franchesa anomenats
coneguen del dit
Regna e preiudici tornen a lloch.
aquelles coses que contra Franchezes seran fetes: é la dita
Francheza, ó prouisio de molt 
ramanyament
als dits
Greuges, com per reuerencia, e tenor del dit
Gouernador, de son Lloctinent; dels quals continuament
los dits
Greuges
procehiexen son presents. En lo Consell, é los
qui han a votar per reuerencia, é temor de aqll moltes vegades
dupten donar
llur vot, en presencia del dit Gouernador, ó
Llochtinent seu. Per tant placia als Honor. Embaxadors, suplicar
lo
molt alt Señor Rey
, per sa gracia, e benignitat,
confirmant la dita Franchesa, vulle prouehir, e manar: que si
a
cars
sera lo dit Greuge (Grenge) sia pretes esser
fet per lo Gouernador ó son Assessor aquells no entreuenguen per la
dite vegade, en lo dit Consell: mas los
altres officials Reals
ab llurs Assessors del dit Greuge
coneguen, e determinen per lo semblant sia seruat dels altres
officials, é Assessors
llurs que aquell del qual lo dit
Greuge se pretendra, ni son Assessor: no entreuenguen en lo dit
Consell per aquella
vegade é asso es molt necessari,
attenent, que ha gran temps
lo present Regna no ha hagudes
Corts particulars, ni axi poch Corts generals,
nos sostengudes: é quasi tots dies
las ditas Francheses
son violades, e infringides; de ques seguex continuada depopulacio e
destruccio (destructio, se lee desttuctio) del present
Regne. Placet Domino Regi, & vult Dominus Rex quod Doctores qui
in hoc habent de coetero interuenire, sint
Martinus DesBrull,
(
de es Brull, des Brull, Desbrull) & Ioannes Berard
Legum Doctores (
falta punto)


QVE
ALGV DE QVI AVANT, PER VIRTVT DE


algun
fet Ciuil, ó Criminal, no sia tret fore lo Regne de Mallorcas.


VII.


Item,
com lo present Regne de Mallorca sia Regne
apartat hauent ses Francheses especials é en res en lo
mon no sia sommes (sotsmes; sometido) al
Principat de Catalunya ni a la obseruancia de llurs
constitucions ni vsatges: mayorment com aquelles sien
estadas fetes en Corts particulars en Catalunya; a les
quals los habitadors del present Regne no acostumen
esser citats, ni son tinguts anar, encara mes los habitadors
del present Regne, hayen expres priuilegi, que
per algun fet Ciuil, no puguen esser trets fora lo present
Regne
. E per altre Franchesa (Fráchesa) del
present Regne sia dispost, que si algu sera trobat en
crim de trahitio del qual no pot esser mayor altre, deu
esser iutiat per la Cort é promens del present Regne
de Mallorca
; segons les Franchesas de aquell Regne,
segons es disposat per altre Franchesa, comensant
Sapien tuits. De la qual sen porten traslat los
dits honorables Embaxadors, é de vn temps ença, ço
que ya may no fonch vist ni hoyt, sien
vingudes prouisions (prouisiós) de la Cort de la
Señora Reyna, citants alguns habitadors dels
present Regne deguen comparer deuant la Señora Reyna.
Per raho de certs processos, de Regali authoritate, &
rogatu, & simili modo. E de altres vsatges é constitucions de
Catalunya
. A la cosa seria a total destruccio del present Regne,
é dels pobladors de aquell; mayorment, que en las
dites prouisions sia estat manat, que los dits citats
deguen comparer, ensemps ab tots llurs bens. Que placia
al dits Honorables Embaxadors suplicar lo dit molt alt Señor Rey
per sa gracia e merçe, y de deute de Iusticia,
man las dites Francheses del present Regne esser
seruades, y que algu de aqui auant per fet de algun fet Ciuil,
ni Criminal, no sia tret fora del present Regne encare
que si pretengues perhorrescencia; declarant a mayor
cautela los dits processos per virtut dels dits vsatges, é
constitucions no hauer lloch en lo Regne, ne
poder esser fets de aquí auant, anullant a mayor
cautela, aquells qui fins asi son estats fets.
Placet
Domino Regi, quod Franchesia obseruetur; & quod omnis
causa cognosci habeat in Ciuitate Maioric. eius que processus ibi
duci; & quod supercedeatur in citationibus factis, &
faciendis per Dominam Reginam, per viam processuum de
simili modo regalia, & de authoritate & rogatu; donec
Dominus Rex sit in partibus illis.


QVE
NINGV NO SIA TVRMENTAT
SENS IVDICIS


é
Sententia de Tormens.


VIII.


Item
com en lo present Regne, sia estat abusat per alguns (algús)
Gouernadors, ó Lloctinens de aquells, que turmenten
algun (algú) delat sens sentencia de turmens,
de que se esdeue: que los delats per por dels turmens,
sens culpa que no han se composen, e son fetes
diuerses, é innumerables extorsions. Que placia als Honor.
Embaxadors suplicar lo molt alt Señor Rey sia de sa
gracia, é merçe manar é prouehyr, que de aqui auant algu
en lo present Regne, no sia turmentat sens
iudicis é sentencia de turmens, é que a la dita
tortura, hayen esser presents dos dels Iurats. E si
cars sera veure al dit turmentat esser fetes sobres, protesten
segons Iusticia dictara, é lo Gouernador, ó son Assessor, ó son
Lloctinent; haye sobreseura fins de las dites sobres, é
requestes sia aguda raho: é sia prouehyt. E aquesta
prouisio, sia clausulada ab grans penas, é statuts
manaments. Placet Domino Regi, quod quaestiones, seu tormenta;
non fiant sine iuditijs, & sententijs tormentorum,
seu questionum (cuestión, pregunta). Et quod duo ex Iuratis
Ciuitatum Maioricensium (Maioricésium), si volent, &
quoties voluerint, possint interuenire dictis questionibus, &
tormentis, & torturis.


QVE
LES PROVISIONS, E ORDINACIONS, SIEN SERVADES


é
admeses totes Francheses.


IX.


Item,
com per lo molt alt Señor Rey: en fauor de la mercaderia, no
ha molt, sia estat atorgat cert priuilegi sobre los Corredors,
é de altre part, sien estades impetrades de la Señora
Reyna
prouisions continens diuerses Ordinacions bones les
quals prouisions, lo dit Gouernador, e son Lloctinent no ha volgudes
admetre; causantho oppositions de alguns. Que placia als Honorables
Embaxadors supplicar lo molt alt Señor Rei, per
se gracia e merce: com poch valrie francheses
e gracies etorgar, si equellas no eren admesas:
manar (hay una i algo superpuesta y de un color más ligero)
que las dites prouisions, Franchezes, ó Ordinacions; sien
admeses, é encara aquelles que ara se obtindran; é aço sots
incorriment de grans penas e priuacio de oficis al dit Honor. 
Gouernador
e son Lloctinent, é si cars sera lo dit Gouernador, ó Lloctinent,
no
contractant les dites penes, denegas obehyr é admetre
aqlles, fos
comés al Balle de la Ciutat: que
aquellas degue executar, ó admetre, sots incorriment de les
dites penes. E si
lo dit Balle denegara aquelles executar, ó
admetre, sia remes al Vaguer de la Ciutat, e apres al Vaguer de fora,
é defalliment
deaquells. Placet Domino Regi.


PER
LOS QVI PROCLAMEN LLIBERTAT.
X.


Item
com en lo present Regne, se fa gran abusio de les
questions de les llibertats: com mols esclaus, per
fadigar llurs Señors sens alguna causa iusta,
de que los Señors sostenen gran dan, é immoderades
despeses: é perden lo seruey dels esclaus que proclamen
llibertat: que placia als dits Embaxadors suplicar al dit molt
alt Señor Rey, que sia de sa gracia, é merçe
per tolre debats, y questions, é relleuar los
Señors
de dañy é despeses: encare per tant que
los esclaus, qui proclamen llibertat, sien prestament spetxats
en llur iusticia: atorgar al dit Regne. é habitadors
de aquell: la Ordinacio e disposicio del tenor seguent: ço es que
sia algu proclama llibertat, que de continent; ço es lo pus
prop vinent Diuendres en lo qual es lo
Gouernador ab los altres officials dins lo Carcer
Real sia anomenat lo dit proclomant
(proclomát; proclamant; proclamador, proclamante) llibertat
deuant lo Gouernador ó Lloctinent seu; é aqui sia interrogat, si
enten a proclamar llibertat, é si dira que no; sia restituit a son
Señor sens altre contradictio; é de aqui auant no sia hoit
proclamant llibertat, si ya donchs aquella no 
allegaue
per
nouella causa. E si cars era lo dit
esclau interrogat, ell dira voler proclamar llibertat, lo dit
esclau a qui present de continent auisat: empero, si lo dit esclau ho
damanara lo aduocat, ó procurador de pobres, ó miserables:
sia interrogat lo dit esclau, ó lo dit Aduocat, ó Procurador de
pobres de Christ: per quina causa, ó raho demane aquella llibertat a
ell
pertañyer. E aqui de continent, sia donat temps de deu
dies al dit esclau, de respodre, é proposar
sa damanda, é
sia
enentat en aquella questio, summariament, e de pla, la
sola veritat
attessa: malitias, & subtilitats de
dret apart posades. E com vindra lo dit fet sia a
terma de
Sentencia,
vn altre die de Diuendres, en lo
dit lloch
de la preso: E tenint lo Gouernador, ó son
Lloctinent la dita Audiencia:
ensemps ab lo Balle, é Vaguer
de la Ciutat, é Veguer, de fora
ab llurs Assessors. Conuocats
en
aço dos dels honorables Iurats: aquells que la Mayor
part dels Iurats elegiran é lo Advocat de la Vniuersitat, (si esser
hy volra) prestat iurament als quatre Sanct
Euangelis per los dits Gouernador, Balle, é Vaguer ab
llurs
Assessors demunt nomenats: que segons Deu é llurs bones
Consiencies; se hauran en lo dit iuy: é donara llur vot, é
Consell tota fauor, rencor, e amor apart posada.
Apres llegit
lo proces, é fetes llurs allegacions; axi de les parts com de
llurs Aduocats,
apres sia concordat: & procehit a
concordacio de sentencia, é aço que la
mayor part de aquella
Iusticia; sia seguit e obseruat, é executat tota appellacio
remoguda. E si
apparra; lo esclau maliciosament hauer
proclamada, llibertat, los demunt anomenats (
se lee anom nats),
pusquen aquell condemnar en alguna pena corporal é a llur
arbitre, la qual se haye
Executar, é la qual no pusquen
remetre sino a Ordinacio del molt alt
Señor Rey. Placet
Domino Regi.