Mostrando entradas con la etiqueta Sacro Monte de Granada. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Sacro Monte de Granada. Mostrar todas las entradas

miércoles, 21 de julio de 2021

XXIX, UNA HORA D´ANYORANÇA.

XXIX

UNA HORA D´ANYORANÇA.

Sacro Monte de Granada; últims

díes de Decembre de 1878.



Cau
la pluja gota á gota
D´un cel trist y congelat;
La boyra
color de plom
Tapa los turons veynats.



Ni
l´aucell revolta ´ls arbres,
Ni se remena ´l brancam,
Ni del
Dauro les riberes (Darro)
Travessan los hortolans.



Y
una boyra negra, negra,
Puja del meu cor al cap;
Trist lo cel,
y trista l´ánima,
Natura y jo consonam.





XXIX
UNA
HORA DE NOSTALGIA.

Sacro Monte de Granada;
últimos
días de Diciembre de 1878.



La
lluvia cae silenciosa de un cielo triste y helado; nieblas de color
de plomo, encapotan los vecinos cerros.



Ni
los pájaros salen de sus viejos nidos; ni se menean las desnudas
ramas de los árboles; ni los trabajadores atraviesan los cármenes
del Dauro.



Niebla
oscurísima sube del corazon á la cabeza. Triste está el cielo;
triste está mi alma. Yo y la naturaleza armonizamos.




Hores
van y hores vénen,
Díes vénen, díes van.
La remor de
l´alegría
Par que més no tornará.



De
bon matí quant les ombres
Fugen de l´auba la faç,
S´en
entra dins de mon cor
De tenebres un exam.



Y
quant la Serra Nevada
Sembla d´argent una mar,
Qu´envía
onades inmenses
Contra la lluna brillant;

Onades molt menys
hermoses,
Pero més grosses, si us plau,



Envía
mon esperit
Contra mon tiránich fat.



___

¿Ahónt
t´en vas, esperit meu?
¿Pensament meu, ahónt t´en vas?
¡Ay!
que una mar de tristor
T´aufega lluny de ta llar.







Vienen
y se van las horas, vienen y se van los días; paréceme que la
alegría de mi alma no volverá jamas.

Por la mañana, cuando
las sombras huyen del alba, éntrase en mi corazon un enjambre de
tinieblas.



Y
cuando Sierra Nevada semeja mar de plata, que levanta inmensas olas
contra la brillante luna;

Olas mucho ménos hermosas, pero más
grandes, sí tal, lanza espíritu contra la fatalidad del
destino.
___

¿A dónde vas, espíritu? ¿A dónde vas,
pensamiento? ¡Ay! ¡un mar de tristeza te ahoga, léjos de tu
patria!