Mostrando entradas con la etiqueta obsessa. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta obsessa. Mostrar todas las entradas

martes, 1 de septiembre de 2020

20 DE DICIEMBRE.

20 DE DICIEMBRE. 


Después de haber sido elegido como consejero Juan Lull, en reemplazo de Pedro Dusay, a quien los concelleres habían nombrado otro de los embajadores que enviaban al rey D. Juan, y prestado por aquel el debido juramento, se acordó contestar a la carta recibida el día anterior, en estos términos:

Als molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e honorables senyors. Succesivament havem rebudes IIII letres vostres una dels VIIII partits de aquesta ciutat dada en Belloch a XIIII altra dels XII dada en Leyda lo dit dia de XIIII ultra dels III dada en Fraga a XV e altre de tots XV embaxadors dada en Aytona a XVII de deembre present. Les dos primeres letres afreturen pocha resposta per quant solament contenen avis fet a nosaltres del progres del cami e com ensemps devieu de Leyda partir per anar hon seria lo Senyor Rey. Lo tenor de les altres dues letres e coses en aquelles contengudes nos han donat causa de grandissima congoxa. Com per la de XV siam certificats los aragonesos axi largament haver passat en la renunciacio de la ferma de dret e manifestacio e consentit lo Senyor Princep poder esser portat per tot Arago. Per laltra letra de XVII som avisats de vostra poch acolorada recepcio e remissio de resposta pera Çeragoça feta per la Majestat del Senyor Rey e de la visitacio feta al Senyor Princep ab los testimonis e resposta per lo dit Princep feta. E ab tot en aquesta materia tant plenament com volguerem deliberar no hajam pogut pus resposta de la Majestat del Senyor Rey haguda no havem pero per quant a nosaltres es necessari e forçat ab extrema vigilancia en la salvacio de la persona del Senyor Princep entendre e proveir havem deliberades les coses dejus scrites les quals son excusacio a tot aquest Principat e a nosaltres e donen via legittima e orde a altres provisions pus stretes si fer les covendra. E perque sie a vosaltres notori la materia de aquesta detencio com es presa en aquest Principat vos certificam que los pobles stan tan arremorats que si no fos la representacio nostra ja nos foren alguns grans inconvenients excusats. E continuament aquest crit e rumor popular pren calor e creximent en loch de diminucio e fredor que per raho la dilacio hi deurie procurar.
E nosaltres aci congregats no stam en poch perill e ja particularment per molts nos es dit que de la persona del Senyor Princep a nosaltres covendra retre raho. E si noy fem prou som de penitencia cominats. E com a la opinio popular en saltar prou no satisfem nos es dit que lo degut no fem e que metem lo cap entre Ies cames e moltes altres coses grantment notadores sic fan e dien publicament e palesa ne serie algu qui secretament rependre ho gosas poden alguna conjectura de aço pendre que jatsia fins açi aquesta ciutat se fos detenguda que embaxada no fahes sobre aquesta materia ab tot excusable color hi hagues pus lo conseller e cap e ab insignies de conseller entre vosaltres es ha deliberat lo consell de C jurats (consell de cent) ab grandissima unio embaxada fer special per aquesta ciutat de VIII pe sones II ciutadans II mercaders II artistes II menestrals los quals son ja elegits e tantost hiran. E per semblant som avisats en Perpinya e altres ciutats viles e lochs de Cathalunya star les gents molt commogudes e se fan embaxades per aquesta materia. A nosaltres donchs cove per lo servey que a Nostre Senyor Deu sen fa e per gran servey e honor del Senyor Rey e per lo molt benefici de la republica de aquest Principat ab grandissima attencio treballar en aquesta materia e per semblant a vosaltres hoc encara per evitar irreparables dans que cominats son si aquesta materia juxta lo mester no es provehida. E per tant haguerem per molt propri e degut stimar quant lo Senyor Rey vos remete pera Çaragoça fer la resposta fos stat stretament supplicat reposar e aturarse en Fraga per deliberar sobre les coses que vosaltres portaveu. Perque habentho denegat la sua Majestat pus excusats seriem en sdevenidor. Pus fet no es stat loham molt e havem per molt accepte com haveu seguida la dita Majestat per haver resposta e continuar la comissio a vosaltres feta. E no crega algu aquesta materia se hage vulgarment o freda prosseguir ans ab molta fermetat sforç e fretura se continuara la prossequueio de aquest negoci. E perque millor en les coses seguents nostra intencio e deliberacio sie compresa certificam vostres providencies com no sols aquest taulell mas tots los miradors de ça han per fort mal lo acte e consentiment dels aragonesos sobre la manifestacio hoc encara per pigor que lo Senyor Princep puxa esser per tot Arago portat car essent vehi a la frontera facilment pora esser sens sabuda de la Majestat reyal furtat o transportat en altres terres hon passaria gran perill la sua persona de la qual aquest Principat es molt gelos (çelos, celos, celós, selós) e per les circunstancies de aquesta detencio se conjecture haverse major dificultat en la liberacio o repos a conseguir e seguretat a la persona del dit Senyor Princep la qual pus fos en poder de persones segures e tals que dupte de inconvenient no se hagues cessaria la tanta congoxa com rahonablament se deu haver stant les coses com stan.
E per ço desplau a nosaltres molt lo acte dels aragonesos com sia per donar facultat al perill e inconvenient de la persona del dit Senyor Princep lo qual volgueram mes fos en Miravet per seguretat de la sua persona a la qual aquest Principat enten provehir encara que qualsevol grandissima despesa (cae el mito de que los catalanes, al menos los de antes, no eran “agarrados) e grans treballs e perills subir ne hage. Entretant vos pregam molt afectuosament de continent reebuda la present exequuteu lo dejus scrit ço es que aneu al Senyor Rey supplicarli afectuosament ab los motius en les instruccions e letra contenguts e altres si applicar sen hi poden placia a la sua Majestat liberar la persona del dit Senyor Princep o al menys donarlo a vosaltres qui en nom del Principat de Cathalunya com a carcellers lo acceptareu et cetera. Con encontinent la dita Majestat no fos contenta de liberar o comanarlous havem delliberat eus pregam per vosaltres li sia dit com aquest Principat fins açi en aquesta materia no era volgut entrar en merits de justicia sperant e creent que ab bonas e vertaderes informacions e humils e devotas supplicacions la sua Serenitat se inclinaria gracia fer al dit Principat qui de *dret li es merexedor pero vist que la sua Majestat sta tan obsessa de perversos consells e per iniques e sinistres informacions no libera ha deliberat lo dit Principat demanar la liberacio del dit Senyor Princep per justicia. E si james en aquesta patria de molta virtut se ha usat per defensio de libertats privilegis constitucions e usatges menys en aquest cas no sen usara mas molt mes e ab molta animositat constancia e virtut ab tot major dificultat hi haja per esser les cosas fora lo Principat. 
Pero havem sperança en Deus omnipotent qui veu ab quanta recta e santa intencio e a quant benefici de la cosa publica preservacio de innumerables inconvenients e a servey e honor del Senyor Rey aquesta materia se prossegueix nos donara confort e manera que la dificultat no obviara en res. E per fundar que de justicia lo dit Senyor Princep no deu esser detengut havem nosaltres la remissio que feta li era de tots odis passats e recepcio en paternal gracia e amor e amplissima seguretat ab solempnissimo jurament vallada. E ab tal seguretat es lo dit Princep en Cathalunya vengut a Fraga primer e a Leyda apres anat es demanat per lo Senyor Rey ab multiplicades letres e qualsevol en Cathalunya per lo Rey demanats van en virtut de usatges e alias a ell segurs e han plenissima seguretat. E mes lo dit Princep demanat e vocat era anat al loch de la cort en la qual se alegren tots los de la cort de securitat amplissima nes pot dir lo dit Princep no esser de la cort ans tota hora que volgues podia en ella entrevenir e seure pur com hun caveller o gentilhome lo qual privilegi perdre no pot ne los drets de la terra permeten alguna persona detenidora de altre esser o apresonadora a qui besat en aquell dia haje car lo besar es senyal de pau e seguretat e molt mes en los reys e senyors e no solament aquell dia mas aquella hora que detengut fou lo Princep fou per lo Senyor Rey besat. Con se digues que lo dit Princep apres la remissio o seguretat delinquit hauria ço que nos creu sino que iniques e perverses informacions de malvats consellers tals coses suggereixen en la mente e pensa del Senyor Rey hauria de tal delicte constar e nos pot fer que apres lo besar hagues delinquit qui fou ab la detencio quasi en hun moment e covendriali esser dades les defensions qui son al menor de la terra atorgades special al stament militar. E no pot lo Senyor Rey ab sa clemencia parlant per causa civil o criminal traure algu del Principat per expressas constitucions e leys de la terra e per la sua Majestat jurades. Les quals leys en pacte deduhides ab la terra fetas nos pot interpretar glosar o stendre sens lo Principat qui en fer observar aquella e altres ha sos remeys justs deguts e pertinents e ja en altres temps en pratica e observancia virtuosament deduhits. E de totes aquestes rahons hi ha fundaments notoris per drets usatges constitucions libertats e privilegis tant generals quant particulars. E ab aquestes rahons de justicia si per gracia obtenir nos pot supplicareu lo Senyor Rey instantissimament vulla librar lo Senyor Princep. E si preten la sua Majestat haver lo dit Princep delinquit e que la seguretat per ço no deu observar jatsia tal pretensio ab humil reverencia de la sua altesa parlant mostra haver pocha existencia per quant lo tal delicte ha esser comes açi en Cathalunya e la preso es feta en Cathalunya supplicareu la sua Majestat reduhint a memoria lo sagrament prestat per observancia de constitucions e libertats de la terra e ab aquella reverencia ques pertany lo requerreu torn e restituesca la persona del dit Senyor Princep en lo Principat de Cathalunya e dins la vegueria don la tret. E de les respostas que sobre aço haureu de la sua Majestat ab correu volant nos certificau avisantnos sius plaura de vostre parer e intencio sobre totas aquestas cosas e com se podria debitament provehir a la seguretat de la persona del dit Senyor Princep car vosaltres de tanta circunspeccio dotats e subin les coses al ull molt millor podeu en aquestas cosas consellar que nosaltres qui de tant luny hi tiram. E compreneu tant en aquest Principat queus va molt en lo prospero exit de aquest negoci. E abans que ab la Majestat del dit Senyor segons dessus es contengut parleu o de continent apres segons la opportunitat oferra e a vosaltres sera vist pus util e expedient al negoci de que se tracte comunicareu ab los LXXII representants la cort de Arago o aquells dells qui hi seran e si los dits LXXII no staven o congregar nos podien ab los diputats de Arago e ab los jurats de la ciutat de Çaragoça o ab quascuns dells en lurs congregacions. E per part del Principat de Cathalunya los exposareu com en la detencio de la persona del Senyor Princep sostenen violacio moltes leys e libertats del dit Principat e molt mes en la extraccio de la persona del Senyor Princep fora lo dit Principat pero que aquesta tal violacio e lesio los cathalans speren reparar en temps e loch oportu. E per tant fins aci havem ommesos tots medis de justicia e convertintse solament ab suplicacions interposats en reconciliar lo amor e gracia paternal en lo Senyor Princep lo que fins açi consentit nols es stat per lo Senyor Rey obviant en aço suggestions e informacions malivolas e de perversos consellers qui cerquen e procuren inconvenients e grans dans en la cosa publica de tots los regnes e dominis del Senyor Rey. E molt mes a present stan promptes e apparellats los dans e inconvenients irreparables a la dita republica quant axi liberament renunciant a la inextimable libertat que ha Arago la persona del dit Princep pot esser portada per tot Arago cor per la convicinitat que ha a terras e personas molt poch desijants la salut e salvacio de la persona del dit Senyor Princep podria esser en alguna cauta materia furtat o alias transportat en mans e poder de aquellas gents e terras lo que redundaria en gran deslahor e desservey de nostre Senyor Deus poch honor e descarrech hoc e gran desservey del Senyor Rey irreparable dan e inconvenient a tots los poblats en lo domini reyal hoc e grandissimo vituperi vergonya e carrech als poblats en lo regne Darago aon es constituit e als cathalans e altres subdits de la Corona Reyal. E per que tants irreparables inconvenients seguir nos puixen jatsia los cathalans creguen los aragonesos ab summa vigilancia en aço pensar pero per excusacio dels cathalans deduhiu a ells totes aquestas coses pregant e encarregant les vullen molt attendre e provehir tals casos e altres inopinats seguir nos puixen et alias provehesquen a tota indempnitat e salut de la persona del dit Senyor Princep fahent per forma e manera que lo dit Princep obediencia submissio e reverencia filial hage fer observar e portar a la Majestat del Senyor Rey lo qual vulla la sua gracia paternal amor e benediccio en son fill ab clemencia dispondre e talment tractarlo fahent certs a ells quius hoiran que si lo dit Princep fos en Cathalunya tal provisio faherem los cathalans en custodia de la persona del dit Senyor Princep que dubitacio alguna de la sua salut per cas indegut haver nos poguera. E ara pus en Cathalunya constituit no es inciten los cathalans als aragonesos lur deute retre axi com crehen sien ja ben covidats e deliberats pero a pus habundant cautela encara los cathalans fan la present exhortacio e prechs per Iur decarrech. E si lo que nos creu cas algu inopinat se seguia attes majorment que los aragonesos han donada causa en la treta de la persona del dit Senyor Princep del Principat de Cathalunya e transportacio en Arago cansentint en lo pacte dessus dit tot lo carrech hauria esser scrit e donat als dits aragonesos e los cathalans participi algu no haurian. E perque aquests prechs exhortacio e encarregament en esdevenidor aparer puixen a tot descarrech dels cathalans fareu llevar acte publich e carta per lo notari que haveu. E haureu ordonada una cedula contenent lo efecte sobredit de la presentacio de la qual lo notari levara acte. E si de Valencia hi haura embaxada de tot aquest desencusament nostre vullau ab ells comunicar. E si de ciutats o vilas de Cathalunya hi ha embaxades nos par esser pertinent demanarlos sien presents en los colloquis e parlaments que fareu ab lo Senyor Rey e altres sobredits. A la Senyora Reyna de part de aquest Principat vos placia regraciar les bonas ofertes que fetes ha les quals som certs si volra a exequucio deduhir nosaltres obtendrem no haver venir en disputacio de justicia en aquesta materia ne haver defendre nostras libertats e privilegis las quals no entenem perdre per res car per aquestes libertats es lo Principat de Cathalunya en qual esser e reputacio es perdudes aquellas seria anichilat e a no res reduit. Donchs no lexarles rompre o perdre es sostenir e ampliar la Reyal corona e la cosa publica lo repos de la qual o grandissima turbacio sta en la salut de la persona del Senyor Princep. A la qual si inconvenient irreparable seguia sens dubte seguirien tants grans mals per tota aquesta terra que seria cosa incredible. Sera donchs supplicada la Reginal Altesa vulla intercedir e obrar segons ha ofert e comfiam e seranli recitades de les coses sobre scrites las qui degen conduir a benefici del negoci. Al Senyor Princep vos placia visitar tant frequentadament com permes vos sera ab tot hajam a no pocha admiracio e encara a cosa molt desagual a la devocio fidelitat e intencio daquest Principat que presents tals testimonis com nos haveu scrit lo Principat de Cathalunya o vosaltres aquell representants hajau visitar e parlar ab lo Senyor Princep e encara que de aço se fassa clamor al Senyor Rey a la Senyora Reyna seria molt pertinent e que sentissen los testimonis ab gran molestia lurs fets esser presos e reputats per aquest Principat. Totes les coses sobre scrites vos havem largament volgudes deduir perque sentau lo voler e deliberacio daquest Principat. Pero per quant vosaltres sou aqui presents dotats de tanta providencia e tant en aquest Principat compreneu e podeu millor veure e delliberar lo que pus necessari es pera la liberacio del dit Senyor Princep e conservacio de la sua persona crehents fermament vosaltres en aquest negoci virtuosament vos portareu som contents de les coses sobre scrites puxau detraure en vostro parlar e no exequtar lo queus sera vist portar nocument a la desijada conduccio e exida bona daquest negoci. Pero volem en totes maneras los prechs e exhortacio se fassa als aragonesos ab aquell tall de paraules e scrits queus semblara a nostro descarrech. E desijam molt continuament nos scrivau de tot lo queus semblara açi se dega delliberar e exequutar car sobre la ampliacio de quens haveu scrit se enten ab diligencia. E pregamvos molt frequentadament nos scrivau de totes coses e novitats que aquius subseguiran. E sia lo Sant Sperit vostra guarda e direccio dels afers queus son comenats. Dada en la ciutat de Barchinona a XX de deembre del any Mil CCCC sexanta. - A. Pere abbat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio elegit e assignat a vostra honor promptes. 

Además en la misma sesión se dio cuenta de las cartas que siguen:

Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell de aquells residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors. Una vostra letra en lo dia de vuy entre nou e deu hores de mati havem reebuda aconsolativa a nosaltres per los preparatoris grans e notables fets e continuats en la deliberacio de la persona del Illustrissimo Princep fill del Senyor Rey en los quals havem trobat singular plaer. Deus per sa merçe ne vulla complir lo voler de tots e vulla moure lo cor del dit Senyor Rey lo qual es en sa ma com dit es a tal clemencia que als desigs justs de sos vassalls sia satisfet. Ja nosaltres tenim sindich a les corts lo qual encara hi es. Pensau que sera un voler ab vosaltres e nosaltres qui ho volem per los quals tot lo Principat ha reluyr. Suplicant la Santa Individua Trinitat vos conserve eus vulla aconsellar donantnos compliment de vostres e nostres desigs. Scrita en Puigcerda a XVII del mes de deembre del any Mil CCCC sexanta. - A vostras honor e servey apparellats los consols de la vila de Puigcerda.

Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa mossenyors los deputats del General e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa mossenyors. Novament havem rebuda una vostra letra sots data de XI del corrent mes per la qual molt largament som stats informats de la preso del Senyor Princep a tots los pobles extremament anxiosa e aximateix de les notables provisions preparacions e exequucions de aquellas subseguidas per delliuracio del dit Senyor Princep de les quals vostra letra molt amplament fa demostracio les quals han donada e donen a aquesta ciutat consolacio com speram en nostre Senyor Deu que aquelles seran causa del delliurament del dit Senyor Princep e aquell seguit sera complida la grandissima voluntat de tots los pobbles e on e en cars aquesta ciutat en res hi pugues supplir ha una extrema voluntat de ferho sens fallir. Regraciamvos tant com podem la gran e bona voluntat per vostras grans reverencias e benignitat devers aquesta ciutat demostrada en haberla avisat de tot lo dit negoci sperants que certificats del delliurament lo adjutori divinal migençant subseguidor del dit Senyor Princep e de la prossequucio de aquell vostras reverencias nos ho comunicaran per esser participans en vostras ordinacions. Oferintsnos promptes fer per vostras grans reverencias tot lo queus sera plasent. E conserveus la Trinitat Sancta en sa divinal gracia. Scrita en Vich a XVII de deembre any Mil CCCC sexanta. - A totes vostres ordinacions e servicis prests los consellers de Vich.

Als molt reverend egregi noble magnifichs mossenyors los diputats el General e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs mossenyors. Quanta es stada la marevella contristacio e dolor que nosaltres axi en comu com quascu en singular havem haguda e havem de la detencio feta per lo Senyor Rey de la persona del Illustrissimo Princep fill seu pensarse deu com de hun tant discidi entre pare e fill de tan altissima potencia nos puxa sperar algun ben avenir en lo regne ne en la cosa publica de aquell. Es veritat que Io contengut en vostra letra nos ha algun tant aconsolats ço es la bona provisio de la cort e las solemnes embaxades e altres provisions molt sanctament axi per la dita cort com per vostras reverencias fetas de que som molt aleujats eus regraciam molt vostre bon avis. Placia a nostre Senyor Deu com pensam e speram vinguen al fi perque son fetas.
A gran gracia haurem si del quis seguira serem per vosaltres certificats pregantvos afectuosament vos placia ferho. Nosaltres tostemps serem molt promptes en tot lo queus parra siam bons per ben avenir del dit negoci. E no res menys en los oficis divinals e en nostres oracions com abans de vostra exhortacio hajam pregat tot dia expressament per lo delliurament de la persona del dit Princep. Sera ver que per contemplacio de la santa intencio vostra sera tant ferventment com porem e ab specials oracions e pregarias continuat. Placia a Deu omnipotent per sa clemencia vulla inclinar la sua orella a oyr aquellas. E sia la Trinitat sancta direccio vostra e del negoci present. De Vich a XVI de deembre any Mil CCCCLX. - A la ordinacio de vostras reverencias ben apparellats lo capitol de Vich. (el cabildo)

Als molt reverend e molt magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barcelona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Dimarts prop passat de nit a les vuyt hores rebi una vostra letra ensemps ab tres altres letres la una de les quals era dreçada al capitol daci e lo dia seguent de mati li fonch liurada per mi. Laltra ques dreçava a don Matheu de Moncada la nit mateixa doni a sa muller quis troba aci en Leyda. Laltre ques dreçava al baro de Ribelles per quant no he sabut on es ni per semblant he pogut trobar homes de sa terra es romasa en ves mi. Fare per mon treball de trametreli aquella al pus prest que pore. Mossenyors segons relacio dels qui venen de Fraga lo Senyor Rey vuy depres dinar es partit de Fraga e fa sa via Çaragoça e menassen lo Senyor Rey. Mes mossenyors vostres embaxadors diumenge prop passat en la nit me feren haver dos correus lo hun fonch desempatxat al Senyor Rey qui tirave la via de Miravet e mossen Cruilles quel desempatxave feume bestraure dos florins laltra tremateren a Fraga e per manament dels dits missatgers bestraguili hun flori present lo hoste de correus oferintme quels me farien dar a mossen Cardona receptor. En lo mig los dits missatgers son partits e nols he poguts cobrar. Suplichvos manen al dit receptor los me do. De Leyda a XVIII de deembre any Mil CCCCLX - Quis comana en vostra gracia Thomas de Carcassona diputat local de Leyda.