Ley XXV. En quinya manera se deuen vestir los cavallers.

Ley XXV.

En quinya manera se deuen vestir los cavallers.

Draps de colors senyalats ordenaren los antichs que portassen vestits los cavallers mentre que fossen jovens axi com vermels festaquins verts o blaus per ço que les belles colors los donassen plaer et alegria: mas negre burell ni altra color quels fees entristar no tengueren per be que vestissen sino en temps que ho haguessen a fer per necessitat: e aço feeren per tal que les vestedures fossen belles et ells anassen alegres els cresquessen los coratges pera esser pus esforçats e aço per tolre ira la qual segons la Sancta Scriptura desseca los osses et es cert que ira fa lom temeros et li fa fer son dan perque honest plaer fa lom alegre et ardit. E com se vulla que les vestedures fossen de talls de moltes maneres segons que son departides les costumes de les terres: pero lo mantell acostumaven de portar tots en aquesta manera quel fahien gran et lonch en guisa quels cobris fins als peus et sobrava tant de la una part et de la altra sobrel musclo dret quey podien fer un nuu et fahienlo de guisa quen podien metre et trer lo cap sens algun embargament: et aquest mantell appellaren mantell cavalleros. E aquest nom lix dixeren per tal com nol devien portar aytal altres homens sino los cavallers. El mantell fo fet per aquesta manera per mostrar quels cavallers devien esser cuberts de cap a peus de la virtud subirana de humilitat pera obeir a lurs majors: el nuu hi feeren axi com a manera de ligament de religio et de honestat et mostrals que sien obedients no tan solament a lurs senyors mas encara a lurs capitans o officials: e per aquesta raho tenien lo mantell axi be com menjaven o bevien com quan seyen o anaven o cavalgaven. E totes les altres vestedures portaven netes et fort gentilment fetes cascun segons los uses de lurs terres o lochs: e aço fahien per tal que per quis vol quels vis los pogues conexer entre les altres gents per quels sabessen honrar. E aço meseix ordenaren de les armes que portassen que fossen belles et gallardes.

ley-xxvi-cavallers-amesurats-nodrits-menjar-beure-dormir

Del Lochtinent e scrivans del maestre racional.

Del Lochtinent e scrivans del maestre racional.

Per tal con loffici de maestre racional de moltes e diverses expedicions es carregat les quals de necessitat se deuen fer per escriptura per tal que lo dit racional en les dites escriptures massa no sia occupat e que per aço la expedicio nos tart dels negocis: statuim e ordonam que al offici del racional sia un lochtinent sufficient e feel a nostre arbitre elegidor al offici del qual se pertanga fer en absencia del dit maestre racional totes aquelles coses les quals lo dit maestre racional es tengut de fer ab comissio per letra nostra feta a ell o per lo dit nostre maestre racional: ajustants al dit offici dotse scrivans per ço que mils sia servit los quals sien tenguts de scriure tots temps comptes e de haver aquells sil dit maestre racional los ho haura manat axi en absencia sua con en presencia: los quals escrivans a ell obeesquen. Sagrament encara lo dit lochtinent a nos sots aytal forma sots la qual es tengut de jurar lo maestre racional faça: exceptat quel secret del consell servar jurar no es opportu: los altres pero escrivans al racional sagrament e homenatge faran que la quantitat o summa de les nostres rendes anuals a neguna persona no revelaran sino a nos o a aquells los quals per rahon de lur offici la dita quantitat saber poden.