Mostrando entradas con la etiqueta verso lemosin. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta verso lemosin. Mostrar todas las entradas

sábado, 25 de septiembre de 2021

APLICACIÓN DEL ARTE GENERAL.APLICACIÓ DE L' ART GENERAL.

APLICACIÓN
DEL ARTE GENERAL.



No
bien hubo Raimundo Lulio puesto los pies en Mallorca a principios del
año 1300, cuando desplegando en la isla aquella actividad que no
podían contrastar reveses ni contratiempos, señaló la época de su
permanencia entre sus conciudadanos, con una porción de escritos de
sumo interés y de no menos valor. Entre estos se notan los que
compuso en verso, titulados Aplicación del Arte general y Medicina
del pecado.



Concretándonos
ahora al primero, puede asaltar la duda de si esta obra didáctica,
que D. Nicolás Antonio señala con el nombre de Arte
general rítmica, es la misma que el P. Pascual titula Reglas
introductorias al Arte demostrativa, y que dice estar así mismo
escrita en verso lemosin; aunque la circunstancia de suponer
esta última compuesta en el año 1283, y la de continuar después la
que nos ocupa entre las obras de Lulio escritas en el de 1300, nos
hace estar en la persuasión de que ambas piezas fueron conocidas del
autor de las Vindicias Lulianas, aunque no hayamos de ningún modo
podido dar con la del año 1283.
El poema que tratamos tiene por
objeto, como su mismo título indica, enseñar el modo como se ha de
hacer aplicación del Arte general a cada una de las ciencias en
particular, entre las cuales comprende Lulio la teología, la
filosofía, la lógica, el derecho, la medicina, la retórica y la
moral. Es poco menos que imposible entender perfectamente el texto de
la obra a los que no están algún tanto versados en el mecanismo de
la gran máquina del raciocinio a que llamó Lulio Arte general, ni
en la disposición de sus varias y bien combinadas tablas y figuras,
el uso de las cuales explica y enseña. Y esto hace que sea más
pesada su lectura, ya de suyo poco amena por la índole
exclusivamente didáctica del poema.



Esta
obra no puede considerarse como un monumento poético, pues en verdad
su asunto no es nada adecuado a los vuelos de la poesía. La
intención de Raimundo no fue tampoco la de escribir un poema, sino
la de ayudar a la memoria por medio de la rima, para que pudiesen
fijarse en ella las principales reglas que se han de tener presente
para la aplicación de su Arte; y bajo este punto de vista cumple
este opúsculo perfectamente su objeto; porque a pesar de la aridez
de su asunto, campea en él suma facilidad en la versificación,
circunstancia inherente a todas las obras rimadas del autor.





APLICACIÓ
DE L' ART GENERAL.







Deus
gloriós! per vostr' amar



Est'
Art general aplicar



Volem
a les especials



Sciencias,
qui son aytals:



Una
es Theología,



Altre
n' es Philosofía,



Lògica,
Dret e Medicina,



E
que Retòrica y sia,



E
Moralitats hi metrem,



Per
ço que lo ver en mostrem.



E
aço fem per tal raysó



Que
mostrem la aplicació



Del
Art general en cascuna,



Que
a totas está comuna;



E
per ellas poden haver



En
breu de temps et retener;



Et
en las sis distinccions



Fassem
de cascuna sermons.







DE
LA THEOLOGÍA.



I.



DE
LA PRIMERA DISTINCCIÓ.







Theología
es saber



Ab
lo qual de Deu hòm diu ver.
Coneix hòm sa essenciá



Per
la primera figurá,




en cercle d' una en una



E
totes sian en cascuna.



Son
donchs: granea et bondats,



E
las altres proprietats,



Essencia
de Deu, pus son



L'
una, l' autre et en viron,



Están
en un esser divinal



Ensemps,
et cascuna cabal;
La qual essencia es el som,



E
mí e quant es de lá som.







II.



DE
LA SEGONA FIGURA.







Ab
la segona figura



Atrobarás
la natura



Que
há l' essencia de Deu;



E
la trobar te será leu



Si
en Deu es devoció,



E
sabs posar distincció



En
la divinal gran bondat



En
qui está bonificat,



De
bonificant engenrat



Ab
bonificar eternal,



Que
d' amdós está natural



Obrar
per tota la bondat



Que
es l' obrant, e es l' obrat,



Et
es l' obrar et son egual



Una
bondat essencial.



E
ço mateix pòts consirar



De
granea ab magnificar,



Magnificant,
magnificat,



Que
son distincts per Trinitat,



Per
natura et naturar;



E
ço mateix es d' eternar,



De
eternant et eternat,



E
de cascuna dignitat;



Car
cascuna natura há



Perque
no sia ociosá



E
que 'n si haja concordar,



Ab
que 's luny a contrariar;



E
haja 'n si començament,



Mijá
e fí, tot egualment,



Eternalment
et infinida,



Sens
qui no pòt esser complida.



Havémte
donchs mostrat tot clar



Com
Deus ha en sí naturar,



De
naturant et naturat



Per
cascuna proprietat;



Per
tal natura l' hòm enten (1)



Que
Deus ha en sí complimen



Per
naturant et naturat,



Naturar
en eternitat,
Et en totes ses dignitats
Sens que ociós fóre
stats
Eternalment et infinida,



E
no pogra esser complida
Neguna de ses dignitats,



Pus
hi fós ociositats.







III.



DE
LA TERÇA FIGURA.







Porás
per la terça figura



Parlar
de Deu, et ab mesura



Egual
de cada dignitat,



Segons
que n' es significat



Cascun
en l' autra assajada



Com
hic será acordada,



Segons
essencia natura



E
lur obra qui totstemps dura,



Affirmant
lur acordament,



Negant
tot contrariament.
Per aytal mòu pòts concluir



De
Deu totas vets et ver dir.







IV.



DE
LA CUARTA FIGURA.







Per
la quarta figura par



Com
sapias montiplicar



Moltas
raysons al concluir,



E
ja no hi porás fallir



Si
coneix lo significat



Per
cascuna cambra donat



Vint
vets, e las cambras son nòu,



E
cascuna en sí son mòu



Per
lo qual porás lo ver dir



Ab
que no vulles consentir,



E
'n negun mòu contrariar;



Ans
los faças tots acordar
En ço que volrás concluir
De Deu, e
no vulles mentir.



E
si vòls mays montiplicar



Raysons,
fay los cercles virar,



E
consint als significats



De
las cambras, de lats en lats.



E
aço fay a ton plaer;



Car
tantas raysons pòts haver,



Con
farás lo revolviment



De
'ls cercles e 'l discorriment



Trò
a la cambra de h, i, k,



E
no pas mays de qui en llá;



Car
en ella es afinat



Lo
descorre et termenat.



V.
DE
LA SEGONA DISTINCCIÓ.







Parlar
pòts de Deu per reglas



Discorrent
lurs especias,



En
tot çó que de Deu dirás;



Et
en cascuna trobarás



Ço
que de Deu volrás provar,



Ab
que sapias acordar



Las
reglas ab ço que dirás



De
Deu, guardant de pas en pas
Especias de cascuna



Sens
contrariar de neguna
En la sua conclusió.



E
si es feta questió



Per
utrum, fé responsió,
Per la primera reglada (2)



Segons
que es ordenada.
E si de que questió has,



Ab
la segona respondrás,
E d' escaló en escaló,



Trò
veges la conclusió



Clara,
senes negú dubtar;



Et
enaxí porás parlar



De
Deu, e veras causas dir,



Ab
que l' órdre sapias tenir



Qui
per las reglas es mostrat,



Siguent
lo lur significat,
Segons que demunt havem dit



A
honor del Sanct Spirit.



VI.



DE
LA TERÇA DISTINCCIÓ.







Si
vòls de Deu res concluir



Ajudet
ab lo diffinir
Que es de ses proprietats,



E
sia lo test conservats



Que
es de cada dignitat;



Car
éll está necessitat,



En
quant que no 's pòt destroir



Si
per éll hòm vòl lo ver dir.
E si ‘ls termens no 't son
donats



En
las divinas dignitats,



De 'ls quals está la questió,



Sapias
virar lo sermó



A
las divinas dignitats,



Hon
los termens son emplegats;



E
ab ellas pòts concluir



Segons
que es lur diffinir;



Lo
qual diffinir fé ligar



Ab
affermar o ab negar,



Segons
lur diffinició,



E
dirás de Deu ver sermó



Concordant
cascú diffinir



Ab
l' autre, sens null contradir.



E
si no pòts ton affermar



Ab
lur diffinir concordar,



Viret
a la negació



Segons
la diffinició



Qui
es de cada dignitat,



Car
dar en saubrás la vertat.





VII.



DE
LA CUARTA DISTINCCIÓ.







Ab
las condicions



Haurás
moltas raysons



De
Deu, com está ordenats,



Segons
qu' es condicionats



Ab
la granea et bondat



Per
different et concordat,



Magnificar,
bonificar.



Aço
mateix porás trobar



Ab
granea, eternitat,



E
bonea et potestat;



Et
enaxí de cascuna



Ab
qui Deus d' una en una,



Ab
qui Deus fá tot ço que fá



En
sí et en creaturá,



En
quant que en trestòt avé



E
no li falle 'n nulla re (3),



Tant
es bé condicionat.



Pòts,
donchs, de Deu saber vertat
Per las suas condicions



Que
ensemps están companyons
A far lo bé complidament.



Pòts,
donchs, far lo concluiment
De Deu, segons que t' hay mostrat



Ab
ço perque es ordenat.





VIII.



DE
LA QUINTA DISTINCCIÓ.







Per
la taula porás trobar



Con
sapias de Deu parlar,



De
coronell en coronell,



E
no está negun capdell



De
fil tant fortment enplegat,



Com
es de mant significat



La
taula tota complida,



Per
qui porás sens fallida



Parlar
de Deu, et tan estes,



Que
t' abastará 'n tota res



La
taula en quant volrás dir



De
Deu, si sabs lo ver jausir,



Ab
ço qui t' es significat



Per
cada lletra, et mostrat



Segons
qu' es son alfabet;



Perque
no pòts esser constret



Per
deffalliment de raysons,



Car
la taula ha tants d' escalons



En
pujar alt ton consirar,



Que
mays que no porás parlar



De
Deu están li escaló.



Vet,
donchs, la ordenació



De
la taula a ton plaer,



Con
de Deu sapias dir ver,



E
mant ver a ta voluntat



Si
segueix lo significat



De
las lletras, en qui estada (4)



Tanta
veritat plegada,



Que
tota hom no pòt sauber



En
esta vida, ni veer.
Pòtsne, donchs, tanta atrobar



Com
pòts haver lo ensercar,
Ab que enserchs sáviament



Siguent
lo significament
Qui' en la taula es enplegat



En
tot quant pòt esser parlat.







DE
LA SISENA DISTINCCIÓ.







Per
sisena distincció



Porás
de Deu far mant sermó,



Que
en ella está plegat,



E
appar lo significat,



Segons
qu' es fayta questió



De
Deu et la solució;



Car
per aquell mòu pòts provar



De
Deu ço qu' en volrás parlar,



Prenent
semblant d' altre semblant,



E
conexent lo dessemblant



Qui
está en las questions



Et
en las lurs solucions



Qui
son escritas, et si' t fan



Questions,
pren lo lur semblan,



E
respon per assemblament,



E
seguescas l' ordonament



De
que t' havem ja doctrinat,



Aplicant
cada dignitat



De
Deu et ta responsió,



Ordenadament
per raysó,



E
per lo lur significat.



De
Theología parlat



N'
havem assats et dit lo ver,



E
mostrat havem lo dever



Com
l' Art qui general está



Puscha
esser aplicada



A
Theología, et dir ver



De
Deu, d' hon hòm haja sauber



D'
aço que es et ço que fá;



Empero
la sua ajudá



Hi
cové totas vets estar,



Car
sens ella hòm no pòt far



Nulla
vera conclusió,



Ni
atrobar vera raysó.

DE LA PHILOSOFÍA.



I.



PRIMERA
DISTINCCIÓ.







Per
la primera et segona figura



Porás
saber la natura



Dels
generals començaments,



D'
ángels, del cèl, e d' elements,



E
de tot ço qui es creat



En
qui está significat;



Si
'ls començaments sabs mesclar



Lo
ú, en l' autre, et guardar (6)



Qui
appar de lur mesclament



Per
natura d' enteniment,



Segons
lo ver que vòls sauber;



Lo
qual ver porás conquerer



Ab
affermar o ab negar



Per
la natura de mesclar,



Bonificant,
bonificar.



Et
enaxí de ú en ú



D'
els altres, car dar t' ha cascú



De
sí mateix significat,



Perque
lo ver será trobat



De
ço que volrás concluir,



Et
en aço no pòts fallir,



Si
sabs be 'n far lo mesclament



Que
fan tuyt li començament.



E
ab la terça figura



Conexerás
la natura



Que
han cascun començament,



Com
fá ab l' autre justament;



Car
bondat há un naturar



Ab
granea, autre ab durar,



E
autre n' ha ab lo poder,



E
autre n' ha ab lo sauber;



Et
enaxí de ú en tots



Lo
ú dessus, l' autre de sots,



Segons
qu' appar en la figura



Hon
ú ab altre fá mesura.



E
tú segons lur mesurar,



Lur
natura, et lur obrar,



Pren
lur significació



E
fé d' ells la conclusió.



Appar
en quarta figura



Co'
s fá montiplicadura



De
tres et tres començaments,



D'
hon venen significaments,



Segons
que está l' ajustar:



E
tú si ho sabs consirar



Atrobarás
ço que querrás;



E
atrobar tú ho porás,



Si
mous los cercles enviró,



Tant,
que significació



Te
venga de ço que querrás,



Anant
ton entendre de pas



Per
significar tan soven,



Car
per aytal anar éll pren



Ço
que desiras atrobar



Per
affermar o per negar.




II.



DE
LA SEGONA DISTINCCIÓ.







Ab
las reglas pòts atrobar



La
natura e 'l naturar



Qui
es de las creaturas



En
sercant las lurs naturas,



Si
son? ¿Qué son? Et de qué son?



Quánt
son? Quáls son? Et per qué son?
Et enaxí de cascuna



Regla,
de una en una,



Trò
venga lo significat



De
regla ‘n regla, et sercat



Per
cascuna especia



E
que' ls significat sia



Ab
la regla tan acordant,



Qu'
en res no y vages dubtant



Per
affermar o per negar.



Enaxí
porás atrobar



Los
secrets de las naturas,



Si
ab las reglas las mesuras,



Los
significats que' t darán



Si
ab ellas los vas cercán,



Con
sia ço que tot creat



En
las reglas sian plegat (6).







III.



DE
LA TERÇA DISTINCCIÓ.







Guarda
com están diffinit



Li
terme, et sia ton dit
Segons lur diffinició,



E
faças la conclusió,
Segons que diffinit están,



En
afferman o en negan;
Car natura no contradits



Ço
que d' ells está diffinits.
Aysò mateix del naturar,



E
ab lo diffinir acordar;



E
si 's a la essencia (7)



De
tot ço qui creat sia



Vet,
donchs, com porás ensercar



Per
diffinir, et atrobar



Tot
ço qui es significat



Per
diffinir e demostrat.







IV.



DE
LA QUARTA DISTINCCIÓ.







A
ensercar la veritat



Guarda
com está ajustat



Li
terme per condicions,



E
sia fayt li teu sermons



Segons
qu' es la condició



Del
terme per tot enviró;



Car
quant li terme son justat



Donan
de sí significat,



Per
natura de l' ajustar;



Car
l' ú per l' autre 's mostra clar,



Segons
qu' es lur condició,



E
fá significació



A
l' enteniment de son ver,



Per
ço qu' es faça conexer.



E
tu prin lo significat



Segons
qu' es condicionat,



E
quant conclusió vòls far



Per
affermar o per negar;



Et
ab aytal acordament



Com
mostra 'l significament



De
ens e d' aço qui d' éll es,



E
no hi fallirás en res.







V.



DE
LA SINQUENA DISTINCCIÓ.







Ab
la taula porás trobar



Ço
que natura pòt mostrar



De
sí mateixa veritat



Significant
sa entitat,



E
ço qui d' ella pòt exir



Movent
tant los cercles en gir,



Trò
n' isca lo significar



De
l' ens que volrás atrobar.



E
quant lo ver haurás trobat,



Si
vols sia montiplicat,



Montiplica
'l per cascuna



De
las cambras d' una en una,



Volvent
los cercles mantinent;



E
per aquell revolviment



Montiplicarás
tas raysóns



A
cascuna conclusions;



En
tant que per totas vias



Te
guardarás de dir falsías,



E
concluirás veritats



Mostradas
per significats.





VI.



DE
LA SISENA DISTINCCIÓ.







La
sisena distincció



Es
de practica per raysó



Que
hom seguesca lo seu mòu,



Si
la questió fás de nòu,



Car
fár porás conclusió,



Segons
la comparació



De
ço qui es ja concluit,



El
significar no 't oblit



Qui
't vé de la distincció,



E
segueix la condició



En
las novellas questions



De
escalons en escalons,



De
las questions antigas;



E
si en aço te fatigas,



No
sabs pendr‘ els significats



De
las antigas vas tots lats;



Car
un semblant ab altres pren (8)



Con
l' enteniment las enten,



Per
força del significar



Que
l' un de l' altre pòt donar.



Mostrat
havem, donchs, l' ensercar



Con
hòm sabia philosofar



Per
la sciencia general



En
philosofía especial.





DE
LA LÓGICA.



I.



DE
LA PRIMERA DISTINCCIÓ.







Lògica
es sciencia



Per
la qual home sapia



Parlar
assuffismadament,



E
fer ver e fals argument.



E
lògica 's d' universals,



E
ab las figuras hòm sab quals



Están
en lo lur mesclament



Las
res d' hon hòm fá l' argument;



Com
bontat qui es general,



Bonea
gran especial;



E
pòtsne far divisió



Per
proprietat et veus só,



La
bonea de voluntat



Es
a ella proprietat,



E
bonea 's proprietat



Per
sí mateixa et qualitat;



E
bonea es accident



Per
color et per moviment.



Vet,
donchs, los sinch universals



Qui
'n lògica son principals



Començaments,
que son trobat



En
las figuras et mesclat.



Con
d' ellas en fás mesclaments,
Per tots los lurs començaments,



Substancia
et accident



D'
hón son li deu predicament,



Pòts
en las figuras trobar



Si
‘ls començaments sabs mesclar.



II.
DE
LA SEGONA DISTINCCIÓ.

Los sinch universals sercats



Ab
las reglas serán trobats,



E
tuyt li deu predicament,



Si
ab las reglas los vas quirent,



Car
un no t' en pòt escapar;



E
ab las reglas porás dar



Conexença
del predicat



Ab
lo sobjet; e si 's girat



Lo
sobjet, coneixer porás



Ab
lo predicat; et si fás



Ab
las reglas comparament



Substancial
o d' accident,



La
comparació saubrás



Ab
las reglas per tots los pas.
Aço mateix d' affirmativa



Universal
o negativa,



E
autre sí particular



Ab
las reglas porás trobar,



Si
fás ver o fals argument



E
'ls individus exament.



Ab
las reglas porás trobar



Aquells
qui están per comptar,



E
aquells qui son differents



Per
especies examents.



Ab
las reglas pòts impossibol



Coneixer
et ço qui' s possibol;



E
autre sí necessitat



E
contingent serán mostrat;



E
autre sí falaciá



Ab
las reglas se trobará.



E
si ‘l mitjà de las figuras



Tres
ab las reglas tú mesuras,



Saubrás
formar la figura;



Si
vòls cercar la mesura



De
materia d' argument,




per reglas l' ensercament.



Preposició
conjuntiva,



E
autre sí de disjuntiva,



Ab
las reglas la pòts trobar



Si
ab totas las vòls sercar;



E
ayço mateix tant con dura



Lògica
porás per mesura
En las reglas tota trobar,



Si
ab ellas sabs ensercar (9).







III.



DE
LA TERÇA DISTINCCIÓ.







Ab
aquesta distincció



Saubrás
far diffinició



De
tuyt li sinch universals;



D'
els predicaments autre tal,



Car
negun d' élls no pòts sauber



Fora
bonea ni poder,



Ni
dels altres començaments.



Vet,
donchs, per qual ensenyaments



Saubrás
far diflinicions



Siguent
las comparacions



Que
per l' Art general se fan,



E
qui en sos termens están



Tan
generals, que tota art



Ne
pòt haver en sí sa part.


IV.



DE
LA QUARTA DISTINCCIÓ.







Si
mesclas las condicions



De
lògica et sos sermons



Ab
condicions qui están



En
esta Art, coneixer s' han:



Car
tuyt li condicionar



Qui
son en li particular,



Cové
que sian derivat



Universal
et atrobat.



Pòts,
donchs, en lògica formar



Condició
particular



Ab
condició general,



Hon
particulars han hostal,



E
per ella están reglades;



E
si pecan a vegades,



Retornalas
a lur hostal



D'
hon derivan e han senyal,



E
ab éll formalas en ver



E
porás n' haver conquerer.







V.



DE
LA SINQUENA DISTINCCIÓ.







En
la taula atrobarás



Los
significats que volrás



A
lògica atribuir;



Car
si a b, c, d, venir



Vòls,
et als altres coronells,



No
fó hanc en null capdells



Negú
fil tant fòrt enplegat,



Com
están li significat



En
la taula, per demostrar



Ço
que t' en porás aplicar



A
lògica argumentant.



Vet,
donques, qu' es et per qual semblant



Pòts
de la taula derivar



A
lògica mant consirar,



Mante
materia venir



A
ço que volrás concluir



Per
lo molt gran abundament



Vengut
per significament



De
las cambras, si ʻl sabs trobar



E
a lògica aplicar.







VI.



DE
LA SISENA DISTINCCIÓ.







Per
sisena distincció



Respondrás
a la questió



Que
per lògica hòm te pòt far,



Ab
que sapias pendr' exemplar



De
las questions qui están



En
esta Art, et qu' el semblan



Prengas
en la responsió;



Car
pus que están companyó



Universal,
particular,



Per
ayco 't porás ajudar



En
lògica ab l' universal,



Con
sia raysó natural



Que
d' aço qui 's mays venga 'l ver



A
ço qui s' menys. Pòts, donchs, sauber



Aplicar
l' Art general



A
lògica; et farás mal



Si
no ho fás, e l' has mester,



Et
fias tròb en ton sauber.







DEL
DRET.



I.



PRIMERA
DISTINCCIÓ.







Retra
a cascú ço quí seu es



Es
dret, e qui sauber bé lo volgués,



Aplich
hi l' Art general;



Car
las figuras son portal



Per
lo qual lo pòts tot sauber,



E
sa natura retener



Per
lo mesclar de las figuras,



Qui
't mostrarán a far dreturas



Segons
granea de bontat,



De
poder, durabilitat,



E
dels altres començaments,



Qu'
apar en los mesclaments;



E
car tuyt li començament



Se
fán ensemps responiment,



E
mostron los significat,



E
com per dret hòm sia jutjat,



Concordant
li començament



Ab
raysó per ordenament,



De
l' ú en l' autre, e si ho fás



Ço
qui dret es atrobarás,



E
ço qui es tòrt atresi



Si
sabs tenir lo dret camí



De
dret ab los començaments



En
qui es aplicadaments,



E
ixne con los fás mesclar



Per
cap, et en porás jutjar.






II.
DE
LA SEGONA DISTINCCIÓ.







Ab
las reglas porás trobar



Dret,
si ab ellas lo vòls sercar,



Car
ellas te dirán: si es?



Qué
es? Et ço de que éll es?



Et
enaxí de cascuna;



Car
totas de una en una



E
totas a dret aplicadas,



Te
mostrarán las encontradas



Hon
está dret, et con s' enten,



Ab
que faças discorrimen



D'
éll per las reglas veramen,



Segons
que es la lur natura



Car
sens ellas null dret no dura



Ni
pòt esser ben conegut.



Veges,
donchs, com han gran virtut



Las
reglas
en ço qui dret es,



E
com ab ellas lo sabes.







III.



DE
LA TERÇA DISTINCCIÓ.







Per
la terça distincció



Hon
son li diffinició



Porás
ço qui 's dret diffinir



Si
ab ellas lo sabs querir,



E
ab ellas querir saubrás



Dret,
si está ton aplicars



Segons
que tuyt son diffinit



Li
començament, d' hon bastit



Está
tot ço qui es en dret;



E
per ço esta Art sotsmet



Assí
las diffinicions



Qui
son de dret, et sas raysons;



Car
las suas son generals,



E
de dret son especials;



E
car especial está



Dejus
cell d' hon ha sa formá,



Pòt
per éll esser conegut



Pus
per éll es esdevengut.







IV.



DE
LA QUARTA DISTINCCIÓ.







Per
la quarta distincció



Es
de dret sa condició,



Empero
si es natural;



Car
lo positiu no es tal



Que
seguesca condició,



Ni
necessaria raysó:



E
no ha lança ni escut



Mays
de voler perqu' es haút.



Mays
lo dret qui natural es



Ab
condició ligat es;



E
per ço la condició



D'
est' Art te mostra la raysó



Per
qui drets han establiment,



E
per qu' hòm en fay jutjament.




V.



DE
LA SINQUENA DISTINCCIÓ.







En
la taula 's significat



Dret
còm sia atrobat;



Car
b, c, d, te mostran ver,



E
b, c, e, a mon parer,



E
tuyt li autre coronell



Con
faças dret d' aquell castell



D'
aquell cavall, d' aquell molí,



E
de tot quant es atresí.



E
aysó pe 'l significar



Que
de las lletras pòts gitar,



Concordant
li significat



Ab
justicia de la bontat,



E
dels altres començaments



Si
per élls fás discorriments,



Ensercant
dret ab lur mesclar;



E
segueix lur significar



En
tot quant farás jutjament,



E
ab ells fay acordament



Contra
enjuria et peccat,



E
sias ben acustumat.







VI.



DE
LA SISENA DISTINCCIÓ.








saubrás questions formar



E
lurs solucions donar



De
dret, siguent l' ordenament,



Siguent
lo questionament



Qui
's en esta distincció,



Siguent
sa ordenació



Per
affermar o per negar,



Segons
que no la veus usar;



E
fé la applicació



A
ayço d' hon retrás raysó,



Segons
l' eximpli que n' es dat



En
esta Art per veritat;



Car
si tú segueix son sender,



Porás
per dret raysons haver,



Ab
las quals solrás questions,



Faent
veras solucions



De
dret, si tú las has formadas,



Segons
que 'n est' Art son mostradas.



Aplica
la solució



Qui
es per comparació



Semblant
a las solucions



D'
estar et de ses questions.







DE
LA MEDICINA.



I.



DE
LA PRIMERA DISTINCCIÓ.







Medicina
es natura



Ab
qu' hom sanitat procura:



E
pòt esser procurada



Ab
figuras, et mostrada



Ensercant
la malautía



Ab
lurs termens tota via



Different
et concordant



Lur
termens et élls mesclant,



Lo
ú en l' autre en qui par



Ab
lo lur significar,



Con
bontat que es malauta



Con
per los termens no sauta,



E
granea autre tal.



Qui
's malauta con no val



A
bonea et potestat



Que
sian magnificat;



E
de tots ayço vull dir,



Car
quant son de gir en gir,



La
ú en l' autre remesclat (10),



Adonchs
está sanitat



En
quant están tuyt mesclat



Ab
ordonat mesclament:



Autre
sí li element



Com
han mesclar ordenat,



Adonchs
ha 'l cors sanitat,



E
per ço ‘l començament (11)



Ordenats
per mesclament,



Significon
lo mesclar



Co
ʻls metges sabion sanar.







II.



DE
LA SEGONA DISTINCCIÓ.

Ab las reglas pòts ensercar



La
sanitat, et atrobar



Ço
que malautía es,



En
apres, ço de qué es?



Perqué
es? et quanta n' ha?



Quál
es? ni quánt finirá?



Ni
hon está 'l sanament?



Ni
con fá ‘l discurriment?



Ni
ab que hom sabs sanar?



Ab
que sapias mesclar



Las
reglas d' una en una,



Ni
ab que vé la fortuna



Per
cap els pòt trobar



Lo
mal e 'l bé procurar.




III.



DE
LA TERÇA DISTINCCIÓ.







Si
bé 'n sabs diffinicions,



Sabrás
las condicions



De
medicina; car sercar



Ab
ellas porás atrobar



Lo
mal et la sanitat,



Qui
están significat,



Segons
qu' están diffinit



Li
començament, et dit



Ço
que son per diffinir;



E
si tú vòls hòme guerir, (guarir : sanar)



Guarda
la decocció



Faent
diffinició



De
ço de que la vòls far,



E
ab que la vòls ordenar;



Car
sens lur diffiniment



De
las res d' hon fas engüent,



Exaròp,
bany ò sagnía, (jarabe : sirope, baño o sangría)



No
porás trobar la via



Com
sapias practicar



Per
sanitat procurar.

IV.



DE
LA QUARTA DISTINCCIÓ.

Condicions fan mostrar



Ab
lo lur significar



Com
están li element



Ab
condicionament;



E
la lur condició



Está
la procuració



De
sanitat, tota via



Contra
la greu malautía;



Saubrás,
donchs, far banyament,



Exaròp,
dictament,



Ab
general exemplar



Qui
's de condicionar



Condicions
especial



Qui
a sanitat molt val;



Car
general condició



D'
est Art hí es occasió



D'
haver la particular,



Ab
la qual sapias sanar



Aplicant
l' universal



A
la sua especial.







V.



DE
LA SINQUENA DISTINCCIÓ.







Ab
esta distincció



Ab
los cercles enviró
Montiplica l' ensercar



Ço
'l malaut volrás sanar;



E
guarda 'ls significats



Qui
mostran proprietats



De
las herbas e 'ls engüents,



Ab
que fás lo sanaments,



Car
b, c, d, te dirán



Segons
ço perque están,



E
tuyt l' autre coronell,



Com
sia lo teu capdell



En
procurar sanitat



Per
lo lurs significat,



Qui
es tant montiplicat,



Qu'
en pòt esser atrobat



Lo
mitjá qui destreu mal



E
qui a sanitat val:



Lo
qual mitg es general



Al
mal que es especial,



Et
encara al sanar



Qui
está particular.







VI.



DE
LA SISENA DISTINCCIÓ.







Ab
esta distincció



Farás
comparació



De
las tuas questions



E
de lurs solucions,



Ab
questions generals,



E
'l solviment autre tals,



A
qui sian aplicadas,



E
ayçò tantas vegadas,



Trò
que sian acordan



Ab
çò que vás demanan,



Com
faças lo sanament



Ab
emplastre o engüent.



E
si ayçò sabs seguir,



E
'l significat cullir



Qui
's d' esta distincció,



Ton
emplastre será bò



E
la tua medicina,



Car
per aytal mòu s' afina.







DE
RHETÓRICA.



I.



DE
LA PRIMERA DISTINCCIÓ.







Rhetòrica
es parlament



Fayt
ab béll ordonament;



E
pòtla hom avenir



Ab
esta Art, et fromir



Mesclant
los començaments,



D'
hon ix tan béll dictament,



Que
rhetòrica n' es feta



Dient
d' élls paraula dreta,



Embellida
ab bontat,



Granea
et potestat,



E
l' autre començament



Quant
hom ne fá mesclament



Con
granea qui' s ornada,



Con
está bonificada;



Axi
con li adjectiu



Qui
ornan li substantiu,



Con
de élls se fá mesclaments



Per
tots los començaments,



E
'l vocable masculí



Estía
breu en la fi,



E
'l femení allongat



Car
pus béll ne 's lo dictat;



El
mitg e 'l començament



Sian
d' aquell ornament,



E
fé la divisió



Ab
natura de raysó,



Per
quí está ornament



Béll,
ab tal concordament,



Que
paraula n' es ornada



Et
en béll estil pausada,



E
n' es major et cabal.



E
si' Is vocables egal



Están
per béll ornament,



Lo
parlar n' es pus plasent



Contra
contrari et menor,



D'
hon s' alegra lo senyor.



E
si fás accusament,




'l ab bell comparament.



E
si 'l senyor vòls llausar,



Llausaló
ab béll mesclar



De
tuyt li començament,



Perque'
ls dits sion plasent.



Vet,
donchs, con te pòts aydar



Ab
est' Art en ton parlar.







II.



DE
LA SEGONA DISTINCCIÓ.







Si
vòls far béll dictament,




ton parlar discorrent



Per
las reglas d' una en una;



Car
ornar lo t' ha cascuna,



Si
ensemps las sabs mesclar



Mostrant
lur significar,



Ab
lo qual porás ornar



Tes
paraulas, et dir ver;



Car
lo que 't fará parer



Çò
que del dir en volrás



Ab
qu' el parlar ornarás,



Coneixent
ço que deus dir,



E
ço de que abellir



Fará
lo teu parlament



Si
d' éll has coneixement;



E
autre sí de perqué



Del
qual gran ornament vé



A
la fí de ton parlar;



Ab
lo qual pòts acabar



Ço
que quers a ton major,



Lo
qual t' haurá gran amor



Si
‘n la fí fás ornament



De
bélls dits ab lausament,



E
ton parlar sia gran



Com
requer lo teu deman,



E
sia ab qualitats
Ornadas lo teu dictats,



E
propria qualitat




estar pus béll dictat,



Que
no fá appropriada;



E
guarda temps et vegada



Ab
que paraula es ornada,



Ço
's diu al temps qui 's cové,



Car
ab éll sorn es manté



El
loch hon tú parlarás;



Cells
per qui oit serás,



Guarda
lur condició,



E
segons élls fé le sermó.



E
segons ço cáu en grat,



Car
sermó pauch es preal



Con
no 's entés ni volgut,



E
tant hom diu es perdut:



Emperò
'l gran ornament



Del
parlar muda 'l talent



Dels
oents, pe ‘l béll parlar,



Ayço
que vòls acabar,



Acordant
ton béll dictat



Ab
cascun per voluntat



De
tú et li ausidor,



E
faças força major



En
haver mòu en parlar,



Car
sens mòu no pòts ornar



Ton
parlar, et lo ab que



Ab
que béll parlament vé,



Es
materia en parlar;



Car
sens éll no es pòt formar



Ni
abellir a la gent.



Vet,
donchs, lo discurriment



De
las reglas en parlar



Ab
lo qual lo pòts ornar.







III.



DE
LA TERÇA DISTINCCIÓ.



Ab
las diffinicions



Embellirás
tos sermons,



Diffinent
cascun vocable



Segons
que éll es estable



Per
esser et per natura,



Segons
bella parladura;



De
la qual te 's dat senyal



Per
esta Art general,



Qui
mostra a diffinir,



E
'l diffinir abellir
Fá ço qui es diffinit



Ab
veritat et bastit,



E
sens qui no es ornada



Paraula,
ni bé 'scoltada.



E
si tú vòls accusar



Altre,
et tú escusar,



Feu
ab tal diffiniment



Hon
sia béll ornament;



Car
bellea de dictat



Fay
estar hom escusat,



E
a tú sól desamat 

Contra qui fás béll dictat.




IV.



DE
LA QUARTA DISTINCCIÓ.







Ab
esta distincció



Hon
son li condició



General,
pòts aplicar



Ornament
a ton parlar;



Car
ab có qui 's general



Orna
hom l' especial,



Con
ne fá acordament



Per
tuyt li començament,



Mesclant
lurs condicions,



L'
un en l' autre per raysons,



Con
es fayt béll mesclament



D'
antecedent, consequent;



E
si hay devoció,



Si
si tany contricció,



E
si es devensiment (12)



Que
fás, parla en rient.



E
si en res has errat



Parla
ab humilitat.



E
si parlas ab major



O
ab egual, fé tú menor;



Car
ornat n' has ton parlar.



E
si menor vòls pregar,



Eguala
la sua' amor (no sé qué pinta este apóstrofe aquí)



Ab
la tua en valor;



E
no parlas si 's irat,



Car
ira fay leig dictat;



E
guardet de dir falsía



Qui
mant béll dictat desvia



De
la fí perqu' es trobat;



Parla,
donchs, ab veritat.



Anans
que vullas parlar



Comença
a consirar



Las
paraulas que vòls dir,



E
com las faças grasir



Per
bellea de dictar,



E
per verament parlar.



Vets,
donchs, las condicions



Qui
's pertanyen als sermons,



Qui
son bellament dictats



Dits
ab bona volentats.







V.



DE
LA SINQUENA DISTINCCIÓ.







Ab
esta distincció



Montiplica
ton sermó;



Car
causa significats



Que
'n pòts moltas novetats



Aplicar
a ton parlar,



Ab
las quals lo pòts ornar;



Car
quant hom au res nòu dir (13)



L'
ausir ne pren abellir;



E
si 's fará lo parlar



Qui
's fará tant escoltar,



Com
serán las novetats



Que
metrás en tos dictats;



Car
si vas a, b, c, d,



Et
encara b, c, e,



E
a las altres colones



E
‘ls significats sermones,



Tants
n' haurás a ton plaer,



E
tants d' élls porás dir ver,



Que
‘l ver ton dir ornará



A
cell qui l' escoltará.







VI.



DE
LA SISENA DISTINCCIÓ.







Si
en questió vòls formar



Novetat
per ornat parlar,



Sic
l' órde en ton parlament



Qui
es el questionament



D'
est' Art, et ornen ton dictament



Prenent
d' éll lo comparament.



Car
la veritat que hi está



Lo
teu dictament ornará;



Car
béll hi está de bontat,



De
granea, d' eternitat,



E
de tuyt li començament,



Ab
la qual farás ornament



Per
tuas novas questions,



Enquer
per lurs solucions,



E
la bellea de cascú



Montiplica
de ú, en ú,



E
quant será montiplicada



Será
ta paraula ornada,



Si
ab ella fás questió



E
autresí responsió.



Vet,
donchs, com rhetòrica 's dada



Per
aquesta Art et mostrada.







DE
MORALITATS.



I.



PRIMERA
DISTINCCIÓ.







Está
sciencia moral



Ço
perque hom es ver et leyal,



Virtuós
et digne de bé.



Esta
sciencia a hom vé



Ab
mesclar los començaments,



E
hom ne fá aplicaments



A
la sciencia moral,



Qui
sots éll es especial,



Axí
con bontat ta virtut,



Con
a bonificar cregut,



Ab
saviesa et amor,



Veritat,
gloria major,



Començament,
mitjá e fí



Ab
las quals te son dret camí



A
honrar Deu et sa bontat,



Sa
granea, e trinitat,



Son
sauber, poder, et s' amor,



E
fay home bon servidor.







II.



DE
LA SEGONA DISTINCCIÓ.







Ab
las reglas virtut querrás,



Car
ab ellas l' atrobarás,



E
mostrar t' han ço qu' ella es,



E
autresí çò de que es,



E
si es o no, et perque



Es
virtut, et trò hon s' esté.



Ab
la regla qui de qual es,



Coneixerás
qual virtut es.



Ab
la regla de temps, saubrás



Virtut
quant la començarás,



Ab
la regla qui es de lòch,



Saubrás
virtut de qual lòch mòch,



Ni
hon está, ni a qui vé,



E
la manera com se té



Contra
vicis coneixerás



Ab
esta Art, e si ho fás



Haurás
ab que l' atrobarás, (atrobaras, no se distingue la tilde)



E
ab que mèrit tú haurás,



Perque
sias remunerat



E
ab que vençrás ton peccat.







III.



DE
LA TERÇA DISTINCCIÓ.







Si
tú vòls virtut conseguir,



Consegueixla
ab diffinir,



Segons
que 't n' es exempli dat



En
esta Art et demostrat.



Car
segons que son diffinit



En
esta Art et establit



Li
començament general,



Diffinirás
l' especial
Virtut, si fás concordament



D'
especial diffiniment



Ab
cell qui está general.



Vet,
donchs, est' Art et quant te val



A
ensercar morals virtuts,



E
per ellas haver saluts.





IV.



DE
LA QUARTA DISTINCCIÓ.







Si
las virtuts vòls atrobar



Qui
son carreras de salvar,



Guarda
las lurs condicions



E
fayne applicacions



Ab
condicions, qui están



En
est' Art qui vá mostrán



Condicions
especials



Ab
suas qui son generals;



Car
per lo lur significat



Atrobarás
moralitat



De
justicia, temprança,



Fé,
caritat et esperança,



Prudencia
et fort coratge,



Pasciencia
et vassalatge,



Humilitat
et pietat,



Costancia
et castetat;



E'
n axí de cascuna



Virtut,
d' una en una,



Porás
atenyer lur dever



Ab
est' Art et conquerer.







V.



DE
LA SINQUENA DISTINCCIÓ.







Ab
aquesta distincció



Montiplicarás
abandó



Virtuts,
si 'ls cercles sabs virar



E
coneix lur significar;



Lo
qual aplich a la virtut



Per
la qual vòls haver salut, (14),



E
'ls significats qui son tants,



Dar
t' han de virtuts tants semblants,



Que
moltas ne porás atenyer



Si
los semblants sabs depenyer.



E
lo depenyer saubrás fár



Si
segueix lo significar



Que
't fá cambra de b, c, d,



E
autra sí de b, c, e;



Et
enaxí de cascuna,



E
tú segueix de una en una



Ço
qui es lur significar



Per
virtuts a montiplicar.




VI.
DE
LA SISENA DISTINCCIÓ.

Si questió particular



Moral
vòls far o ensercar,



Membret
de las universals



Questions,
qui están hostals



Hon
particulars son trobadas,



Covén
ellas son ensercadas



Concordant
las especials



Solucions
ab generals,



Abstraent
lo especial



Significat,
del general:



Car
per aytal abstracció



Saubrás
solre la questió



Qu'
et farán de moralitat.



Vet,
donchs, et com t' es donat



Sauber
en las causas morals



Ab
est' Art qui es generals.






De
la fí d' aquest libre.




Finí
RAMON aquest escrit



A
honor del Sanct Espirit;



Escrit
ab qu' hom sab aplicar



A
general significar,



Significar
especial



Qui
es de general senyal.



Es
en Maylorca la ciutat



Aquest
nòu escrit acabat,



Al
nombre d' encarnació



Mil
et trescents
con Deu hom fó,



Al
mes de mars, e 's comenat



A
la divina Trinitat.




VARIANTES.



(1)
Per tal natural hom enten,



(2)
Per la primera regla da
(3) E no li fall en nulla re,
(4) De
las letras, en qui 's estada
(5) La ú en l' altre, et guardar

(6) En las reglas sia enplegat.
(7) E si s' ha la essencia

(8) Car un semblant ab altre es pren
(9) En las reglas tot
atrobar,



Si
ab ellas ho sabs sercar.
(10) La ú ab l' autre rè mesclat,

(11) E per sol començament
(12) O si es devensiment
(13)
Cay quant hom au res nòu dir
(14) Per la quals vòls haver salut