Tomo I, texto XXVI, Jacme Roure, Sicilia

XXVI.

Reg. 2252, fol. 106. Agosto de 1409.

Memorial de les coses que mossen Jacme Roure ha a fer en Sicilia per manament del senyor rey ab la senyora reina de Sicilia e ab altres.
- Primerament ira a la dita senyora reina e dita per ell a la dita senyora de part del senyor rey la salutacio acostumada presentarali la letra de creença que li porta per virtud de la qual li dira quel dit senyor rey la prega e amonesta que en aquesta dolorosa visitacio que nostre Senyor Deus ha volgut fer a ell e a ella vulla haver bona paçiencia e que li placia conformar lo seu voler ab aquell de nostre Senyor Deus quar semblant ha fet ell qui no pogra mes perdre que ha perdut e per no esser ingrat a nostre Senyor Deus ha forçat son trist et doloros cor a haver paciencia pus a ell ha plagut. - Bernardus secretarius. - Apres li dira ab la pus dolça expressio de paraules que pora quel dit senyor rey li ha aytant cordial amor e major que jamay hagues e que per contemplacio del rey de Sicilia fill seu e marit della de gloriosa memoria e
per les grans virtuts encara que en ella son no la enten haver ne tractar daquiavant com a nora mas com a filla propria: e que per tal que ho veja per obra ell li tramet e vol que ella haja aquell plen poder de regir e administrar governar e senyorejar en lo dit regne de Sicilia que havia en vida del dit rey marit seu lo qual poder que ella ja havia era dupte que no fos extinct et finit per mort del dit rey: pregantla affectuosament e amonestant com a pare qui cordialment la ama que en gobernar regir e administrar lo dit regne et en excercir tots altres actes virtuoses se vulla saviament e be haver axi com tro ara ha fet e continuar e perseverar en aquells daqui avant en manera que la sua fama e bon nom sien augmentats e lo dit regne li sia obligat.- Bernardus secretarius. - Noresmenys li dira quel dit senyor li enten a complaure e seguir lo voler de la dita senyora en lo fet de son estatge e habitacio ço es que si ella elegira o volra estar en lo dit regne de Sicilia o en los regnes del dit senyor deça mar a ell plaura tot ço que ellan volra e que on se vulla que ella stiga sera axi reina e senyora com dabans. - Bernardus secretarius. - Encara mes li dira quel dit senyor la prega fort affectuosament e la encarrega que ab gran diligencia faça donar obra ab acabament a la guarda e custodia dels castells del dit regne de Sicilia e specialment daquells que son situats prop la maritima: e que si per ventura en los dits castells havia per sospitosos alcuns dels castellans quels ne git en hi faça metre daltres que sien segurs e leals segons que per los de son consell trobara esser faedor.- Bernardus secretarius. - Mes avant li dira que si cas era que per raho de diverses assignacions fetes a alcunes singulars persones per lo dit rey de Sicilia mentre vivia nos trobaba presta manera a pagar les guardes e custodia dels dits castells en aquell cas la dita senyora reyna prenga a ses mans es plenesca de les assignacions dessus dites segons que sera ben vist a ella e als de son consell quar per avant pora reintegrar aquells de quis sera plenida e nols haura fet tort ne injusticia com aço toch interes del dit senyor e de tots aquells qui habiten en lo dit regne. - Bernardus secretarius. - Apres li dira quel senyor rey la prega que appellats aquells de son consell prenga a ses mans tots los presoners que foren preses en les galeas dels jenoveses prop la isla de Sardenya no contrastants qualsevulla titols de lexes fetes per lo dit rey de Sicilia a qualsevol persones o per altres qualsevulla titols de donacions o daltres com lo dit senyor rey vulla de certa sciencia axi esser fet: e que la dita senyora tenga e faça tenir en son poder los dits presoners preses ben ferrats e guardats en manera que no puxen fugir ne esser dats a rescat o partit algu car finida la guerra lo dit senyor ne enten reintegrar aquell o aquells de qui deuen esser los dits presoners. E mana lo dit senyor al dit mossen Jacme Roure quen tenga aprop la dita senyora tro quel fet haja bon compliment en lo qual no vol lo dit senyor ques faça comport alcu. - Bernardus secretarius. - Semblantment dira a la dita senyora reyna quel senyor rey la prega que en la manera prop dita vulla usar dels moros que don Jacme de Prades quondam pres en una nau e que no hi faça algun comport. - Bernardus secretarius. - Mes li dira quel dit senyor ha delliberat e ha en ferm proposit de passar fort prestament en la isla de Sardenya per dar fi deguda a la execucio començada per lo dit rey de Sicilia contra los sards a nos e a ell rebelles: e finida la execucio dessus dita passara tantost al regne de Sicilia per visitar aquell e metrel en bona ordinacio. - Bernardus secretarius. - Puys dira lo dit mossen Jacme Roure a aquells qui eran del consell de la dita senyora absent del dit regne lo dit senyor rey de Sicilia quel dit senyor per la bona informacio que ha hauda dells e de lur bon consell e industria e per la gran fiança que en ells ha los ha constituits consell axi com eren pregant et manantlos per la fe et naturalesa a que li son tenguts que a la dita senyora servesquen ab aquell mellor cor e diligencia que solien e segons quel dit senyor confia dells en manera quels sia tengut a fer gracia o merce. - Bernardus secretarius. - Apres daço lo dit mossen Jacme Roure ira a les universitats del regne de Sicilia a les quals porta letres del dit senyor e explicarlus ha per virtud de la creença a ell comenada que jassia que ell
sia molt afligit en lo seu cor per la inextimable perdua que ha feta del dit rey son primogenit encara ha en continua memoria lo dit regne e los bons e leals vasalls que en aquell habiten e que per consolar aquells et visitar lo dit regne ha empres de passar en aquell apres que sera estat en Sardenya on enten anar en breu Deu volent per acabar la execucio per lo dit rey fill seu començada: e quel dit senyor los prega els mana e requer que vullen continuament perseverar axi com de bons e naturals vassalls se pertany en la bona feeltat leeltat e naturalesa que han tro ara portada a ell e al dit rey son primogenit offerintlus gracies e remuneracions en tal manera que ells ne seran contents: e que si en lo regiment de la justicia o en altres coses haura deffalliment ell ho reformara a consell lur: e que vullen haver entretant per senyora e regidora lur la senyora reyna sa filla axi com la sua persona e axi com havien abans de la dolorosa mort del dit rey de Sicilia marit seu.- Bernardus secretarius. - Item dira a les dites universitats quel senyor rey lus haguera ja trames don Frederich net seu sino per tal com ell enten esser dins breus dies en lo dit regne de Sicilia Deu volent segons que dessus distinctament se conte. - Bernardus secretarius. - Item dira a la dita senyora reina e a son consell quel dit senyor prega la dita senyora que encontinent li trameta un berganti o fusta de rems avisantlo del estament del regne e de totes les particularitats e circunstancies daquell e de sos affers. E record al dit mossen Jacme Roure que per aquest berganti escrisque largament al dit senyor de tot quant haura vist e sentit e del estament de la dita senyora e en quina forma haura pres ço que ell li haura portat e dit e de totes altres coses que avisarlo pora. - Bernardus secretarius. - Mes avant dira al noble mossen Bernat de Cabrera quel senyor rey ha gran confiança en ell e quel prega que vulla diligentment entendre en conservarli aquell regne e treballarhi segons que be ha acostumat: dientli largament la empresa quel dit senyor ha feta de passar personalment en Sardenya e puys al dit regne de Sicilia e quel dit senyor li mana expressament que per res passat ne present ne que esdevenir puxa no moga questio ne debat ab alcu quar en alcuna manera nol poria mes desservir e quel dit senyor no ho pendria pacientment ans loy daria a conexer en persona e bens: e en semblant manera parlara ab mossen Sancho Roiç e ab mossen Johan Ferrandez e ab tots altres qui li sera vist faedor: e manarlus ha de part del dit senyor ques esforçen en ben servir segons que tro ara han be acostumat. - Bernardus secretarius. - E mana lo dit senyor que abans quel dit mossen Jacme diga als dits barons e cavallers e universitats alcuna de les coses dessus dites parla primerament de tot ab la dita senyora reyna e ab los de son consell: e si consellaran que hi faça res mudar afigir o tolre sia fot tot a ordinacio lur.
- REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici.

Tomo I, texto XXIX, carta, lo rey Darago et de Sicilia, reyna de Sicilia

XXIX. 

Reg. 2252 fol. 105. 6 de agosto de 1409.

Lo rey Darago et de Sicilia. - Reyna molt cara filla. Be creem que per nostra desaventura e vostra no ignorats com nostre Senyor Deus ha volgut appellar al seu regne nostre primogenit lo rey de Sicilia marit vostre de que viurem tostemps ab sobirana tristor e dolorosa vida: placia a nostre Senyor Deus reyna molt cara filla que li do bon repos e vulla consolar nos e vos en nostres tribulacions e gran adversitat en que per sa merce nos ha posats. Reyna molt cara filla pregamvos ab la major affeccio que podem que ho prengats com pus pacientment porets e que conformets lo vostre voler ab aquell de nostre Senyor Deus a qui ha plagut e al qual alcu no deu ne pot contradir e
que vullats entendre ab sobirana diligencia en lo bon regiment daqueix regne axi com tro açi tots temps havets be acostumat: e siats certa reyna molt cara filla que per la mort del dit rey nostre primogenit e marit vostre no es ne sera menor la amor queus havem e haurem daqui avant daquella queus haviem en vida sua ans sera molt major que jamay no fo e conexeretsho per obra. Reyna molt cara filla en breu Deu volent vos escriurem largament sobre aquesta materia e sobre les provisions que entenem a fer per lo bon regiment et pacific estament daqueix regne sobrel qual a present als nous escrivim sino que com nos sapiam certament que Carles Omeli Simon de Mar e los altres jenoveses qui foren preses ab les quatre galeas en Sardenya sien en poder de mossen Sancho Roiç e segons quens han dit sien en lo castell de Cathania pregamvos affectuosament reyna molt cara filla que no vullats dar loc per res quels dits jenoveses venguen en mans del dit mossen Sancho ans si hi son los li façats levar tantost e romanguen en vostre poder preses ferrats e ben guardats en manera que no puxen fugir e que per cosa del mon no sien dats a rescat o a alcun altre partit quar si exien en alcuna manera de la preso seria total perdicio del regne de Sardenya. E sia la sancta Trinitat reyna molt cara filla continuament vostra guarda. Nous merevellets reyna molt cara filla com la present no es signada de nostra ma quar per la subirana tristor en que som posats no havem pogut signar. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a VI dies dagost del any de la nativitat de Nostre Senyor mil CCCCVIIII - Bernardus secretarius. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur a la reyna de Sicilia.

 

Reg. 2252 fol. 105. 8 de agosto de 1409.

Lo rey Darago et de Sicilia. - Reyna molt cara filla. Per raho de la molt dolorosa mort que havem sabuda de nostre primogenit lo rey de Sicilia marit vostre de gloriosa memoria havem delliberat de passar en lo regne de Sardenya fort prestament per acabar e portar a deguda fi la execucio per lo rey nostre primogenit contra los sards a nos e a ell rebelles començada e puys partint del dit regne entenem anar visitar lo regne de Sicilia e metre aquell en bon e pacifich estament ab la ajuda de nostre Senyor Deus: e sobre tot aço reyna molt cara filla havem informat largament de nostra intencio lamat nostre mossen Jacme Roure qui de nostra part vos esplicara alcunes paraules a las quals vos pregam reyna molt cara filla que vullats donar fe et induditada (indubitada) creença: e trametemvos reyna molt cara filla per aquell la carta del poder queus havem donat de regir e administrar lo dit regne de Sicilia en aquella forma que fahiets en temps quel dit rey nostre primogenit e marit vostre vivia. E sia lo Sanct Sperit reyna molt cara filla vostra continua proteccio. Nous merevellets reyna molt cara filla com la present no es signada de nostra ma quar per la sobirana tristor e congoxa en que som posats per raho de la dita mort no la havem poguda signar. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a VIII dies dagost del any MCCCCVIIII. - Bernardus secretarius. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur regine Sicilie.

Tomo I, texto XXXI, sards jovens et de bona talla

XXXI.

Reg. 2237, fol. 36 de la 2.a fol. 13 de agosto de 1409.

Lo Rey. - Mossen P. Sabuda per una nau la qual arriba en la plaja daquesta ciutat dicmenge a IV del present mes dagost on venia lo vescomte de Castellbo la molt dolorosa mort del rey de Sicilia nostre primogenit de gran et loabla memoria de la qual havem hauda inmensa et trascendent mesticia de dolor loans nostre Senyor Deus la ma del qual axi greument ha volgut toquar les intimes de nostre cor: havem delliberat que fetes les exequies del dit rey entenam ab sobirana diligencia et cura en trametre aquí prestament gran esforç de gents darmes e monedes necessaries per continuar prosseguir e acabar la execucio e recuperacio daqueix regne de Sardenya. Perqueus manam et encarregam axi afectuosament et estricta com podem que seguint ço que vos et los altres ja fins açi en la batalla et victoria que aqui en gloria e exaltacio de nostra corona lo dit rey ab ajuda et servey de vos et dels altres ha hauda havets fet: entenats ab tot vostre cor ab tota vostra pensa et ab extrem de poder ensemps ab los barons nobles cavallers et gentils homens que aqui son ab continua execucio reyal a recuperacio e reduccio total del dit regne a nostra obediencia axi que vos envers vostra munificencia reyal et de nostres succeidors siats digne de pleneres remuneracio et laor. Noresmenys havem deliberat et acordat que apres que haurem trames aqui lo dit esforç. Lo qual sera fort prest passem et passarem Deus volent personalment en lo dit regne ab gran poder per continuar e dar conclusio a la execucio et conquesta de aquell et partints apres daqui visitarem lo regne de Sicilia et proveirem en lestament dabdoses los dits regnes segons se pertanyera a nostra honor: certificantsvos que nos havem ja trames en lo dit regne de Sicilia mossen Jacme Roure per lo qual havem scrit a la reyna nostra molt cara filla a la qual havem tramesa confirmacio de tot aquell poder que havia del dit rey nostre primogenit. Part aço havem escrit molt carregosament a mossen Bernat de Cabrera e a mossen Sanxo Roiç et a tots los altres barons axi cathalans com sicilians del dit regne manantslos que obeesquen a les ordinacions et manaments de la dita reina axi com si lo dit rey visques et que entenen en lo bon stament del dit regne remogudes totes quexes et discordies que sien entre ells certificantslos que nos serem en lo dit regne prestament menants ab nos don Frederich nostre net. E per tal que havem sabut que alguns de aquells qui ab sou nostre eren aquí passats ab vos sen son tornats amagadament en les parts deça no curant servir lo temps del dit sou havem fet pendre tots aquells quis son poguts trobar e havem feta fer crida que sots pena de cors et daver sen dejen tornar no contant en lo sou lo temps que hauran mes en venir e tornar. Aximateix havem manat recullir mossen Guillem Ramon de Muncada ab C roçins lo qual segons letres que de present ne havem haudes deu esser ja a la hora dara recullit a Portfangos: e puix sien venguts lo comte de Cardona et lo governador Darago los quals segons som certificats eren en partir daqui ab una galea e oida lur relacio proveirem prestament en totes les coses que seran aqui a vosaltres necessaries. En lendemes manamvos quens certifiquets continuament de la successio dels fets de la guerra et del stament daqueix regne. Dada en la nostra casa de Bellesguart sots nostre segell secret a XIII dies dagost del any MCCCCIX - REX MARTINUS. - Noresmenys vos manam quens trametats XX sards jovens et de bona talla pera la obra daquesta nostra casa de Bellesguard e en aço no haja falla. Dada axi com dessus. - Johannes secretarius. - Dominus rex mandavit michi - Johanni de Tudela.

 

https://portfangos.com/

Colección documentos inéditos corona Aragón, tomo III, parte III (3)

Colección documentos inéditos corona Aragón, tomo III, parte III (3).

 

 

Núm. 309. Tom. 19. fol. 1505.

Los dits missatgers del
regne de Mallorques ab deguda reverencia del dit molt reverent
parlament del principat no curen fer oracions retoricas ne
declamacions ni venir a compte de deu e deig ab lo
dit molt reverent parlament del principat com no entenen finar ab
ell de companyhia ans entenen aquella dege
perseverar ab lo dit principat quant es per part del regne de
Mallorques jatsia les obres fins aci als dits
missatgers fetas no sien correspondents al degut al dit
regne e a la honestat del dit principat e amor reverencia e
bona companyhia quels dits missatgers los han feta
e mostrada: e james ara estants en Alcaniç
los missatgers del dit regne no han haud debat
altercacio ne contradiccio ab lo reverent parlament
Darago e tractadors daquell ni de paraula ni de
scrits que no deguessen esser admeses per regne ni per
part del dit parlament ne tractadors lurs los ne fos
james feta paraula car fora negar lo titol reyal
e aquell minvar. Mes
veritat clara dient lo primer jorn o segon quels dits
missatgers del regne de Mallorques se veheren ab los
dits missatgers reverents del dit principat en Alcanis los
fon dit clarament per algun dells que los del
parlament Darago no volien sofferir en manera del mon
que regne de Mallorques fos admes en entreveniment de lur
tractament ne en la regonaxença de la justicia de la
reyal successio no allegants en aço
alguna causa sino sola voluntat: e que si lo principat o sos
missatgers volien sostenir o esforçar
lo contrari que romprien de present ab
Arago e que pus expedient era fermar ab lo
parlament Darago resident en Alcaniç e lexar
Mallorques que no fos en res ab ells que si lo
principat admetent lo regne de Mallorques per aço
havia a rompre ab los aragoneses: e com per los
dits missatgers de Mallorques fos offerta collacio
de dret ab savis folos respost per lo missatger
del principat que nos daria loch a res e axi que
hi prestassen paciencia que pus expedient era lexar
lo regne de Mallorques en banda del tot e finar lo
principat ab lo parlament Darago que admetre lo
regne de Mallorques e per aço sol rompre ab
Arago: e semblant los fos dit del regne de Valencia que
no seria admes pero que en la no admissio daquell se
pendria escusa per lur divisio e aço
sab Deu qui es veritat increada que axi sia.
E la dita reverencia repetida fora pus tollerable a Deu
e a dreta e pura moralitat e ab menys carrech del
reverent parlament del dit principal o de sos reverents
missatgers fer tal clara resposta que ab esquisides
colors e variacio de potestat dilatada als dits missatgers resposta
concloure e finar lur admissio verbal e
nominal e expulsio total reyal de tots actes axi com lo
primer dia fon haud per finat: be que creem ques
trigaba solament sobre trobar manera cuberta quels
missatgers del dit regne haguessen bona resposta ab
fets contraris e que fossen contents quen fossen
admeses com a missatgers de regne nominalment sens
entreveniment de algun exercici o potestat en los actes de la
regonaxença de la justicia de la successio reyal e
preparatoris e antecedents daquella axi com si de
bisbes los haguessen tornats atras a abbats
mitrats: ni james los dits missatgers del regne
tractaren ab lo reverent parlament Darago de alguns
singulars affers lurs sino quels faheren
demanar resposta de lur proposicio la qual los fon
dilatada fins que presupposada axi com article de fe
lur total exclusio entre lo dit parlament Darago
e los dits reverents missatgers del principat foren finades e
concloses certes convencions e acords sobrels preparatoris e
convencio de certes persones de VIIII en X publicades als dits
missatgers del regne de Mallorques no expressantlos per qui
devien esser nomenades ni que fossen partides en tres graus o
termes primerament segon e terç
ni que de quescuna terna hagues haver almenys una
persona concordant en les dites parts que havien a concordar de la
publicacio de la justicia de la successio reyal ni les altres
compreses en XXIIII o XXV capitols o plus convencionats
e fermats entre lo reverent parlament Darago e los dits
reverents missatgers del principat segons publicament han hoyt
dir en Tortosa ço que no saberen james
Alcaniç sino tan solament lo loch e
dos presidents no anomenats e lo nombre
de les gents darmes per seguretat de les persones nomenades.
Veja la reverencia del molt reverent parlament del principal
si los dits missatgers del dit regne son stats
per menys que testimonis en lo dit acte e actes los
quals ne la los foren ne plena ne semiplenament
de paraula denunciats ne assi de aquells han poguda
haver copia fins açi jatsia raquesta e de
paraula e de scrits XV jorns ha passats. E ne parlant
ab lur reverencia los dits missatgers del regne en
Alcaniç loaren la dita concordia los desviant de lur
potestat e la dita concordia fos via voluntaria la qual lo
principat el regne Darago sens concordia del dit
regne de Mallorques no podie finar: e per ço
los offeriren en scrits los capitols en la
primera e segona cedula insertes: e james los fon
respost a aquells segons eren raquests per los dits
missatgers del regne sino tan solament quen
consultassen lo general consell del regne de
Mallorques mes que per aço nos tardaria un punct
la prossequcio e expedicio de la via concordada: la veritat
empero de lurs quereles les quals ab
colors de paraules nos poria amagar sta en los
seguents puncts. Lo primer com lo
reverent parlament del principat o sos reverents missatgers
sens expres consentiment dels dits missatgers del regne de
Mallorques o consell general de aquell no podia finar ni concloure
per lo regne de Mallorques en via de transaccio de potestat
per nominacio o eleccio de certes persones ab lo reverent
parlament com aquella sia via compromissaria la qual
contradiccio de un sol embarga segons es notori en
dret. Lo segon article que concordats de nou persones de
necessitat de dret devien admetre los dits tres missatgers del
dit regne de Mallorques havents bastant potestat per aquell
regne ne aquells ne han poguts excloure de entrevenir ab
los altres nou axi que fossen dotze ni aço
es conclusio indubitada en dret. Lo terç article quar
sens alguna mencio del dit regne han finat e procehit a
intimacio e notificacio de terme als competitors als dits
regne Darago e principat. Lo quart article que apres
stants açi e jamenys lla en Alcanyhiç
los es stada dada copia dels capitols
convencionats ne feta alguna publicacio daquells ne
exhibicio ne notificacio perfeta o explicacio de lur
continença
o tenor. Lo quint que continuadament ses procehit
aci per lo dit reverent parlament daquest
principat e XXIIII persones aquell representants a nominacio de les
dites nou persones e ara eletes sis persones per
aquells anomenar hauts del tot per exclosos ells
tres. Lo sise article es lo expressat en
la resposta ara novellament dada per lo reverent
parlament de haver jurat de no dar copia dels capitols
convencionats entre los reverents missatgers del dit principat
e lo dit reverent parlament Darago sino als havents
potestat de contractar ab ells: les quals paraules
no freturen de gran e subtil glosa. Perquels
dits missatgers fahents gracias a Deu que fins açi
algun no ha causa justa de clamar o clossirse dells
com que ells hagen moltes causes justes de entrenyorarse
e clossir del present molt reverent parlament del dit
principat e sos reverents missatgers segons es violent
presumpcio atteses lurs reverents paternitats personas
saviesas e consciencies de tantes solempnes
persones en aquell entrevenients: advertints han
procehit e anantat en los dits actes ab
major benavenir que han poscut per venir ab aquella
concordia quels es stada possible e a relevacio de
majors scandols a la justicia de la successio reyal e
conexença daquella: jatsia de part de fora daço
que poden los dits missatgers del regne de Mallorques e a ells
es conagut e manifest los appareguen evidents
greuges e notoris prejudicis del dit regne de
Mallorques e del degut a aquell majorment com en rahons ne
philosophia moral ne haja demostracio conclohent
de necesitat en una de dues parts contradictorias:
perseverants en lurs raquestes offertes e
protestacions per lur descarrech e excusacio creen que
al present sia pus expedient a lur honestat e
benavenir e bona concordia del negoci lur anada
personal al dit regne de Mallorques per asabentar de tot ço
que sapien ne degen lo general consell del dit
regne assi mijançan
la gracia divinal puxen benavenir a tota bona concordia dels
dits affers que si pus avant per esser tres e encara no
del tot speraven comunicacio o publicacio de part de les coses
concordades e finades axi com per spay de nou mesos o
entorn han sperat en les parts deça o entrevenir
en los tractaments sens raho affer effectual de
lur anada si plaura a Deu se seguira segons crehem
fermament bon fruyt ultra lur descarrech quils
es mol necessari e al qual bonament no poden flixar. E
seran molt aconsolats si de present los son liurades o
trameses en Barchinona ans que passen en
Mallorques bones letres e consolatorias del
present molt reverent parlament per los dits affers. E la
present resposta donen a les dues cedules donades a ells hir
quatre hores apres mig jorn per lo discret en
Simeon de Puiggros notari en loch de resposta per lo

dit molt reverent parlament del principat la qual sia
continuada en lo peu de les dites respostes e requeren
esserlos feta carta esparça per lo notari
present.

Sesión del día 8.

Abrióse con la lectura
de los siguientes documentos:

Núm. 310. Tom. 19. fol.
1510.

A los muyt reverendos egregios nobles e
honorables senyores el parlament general del principado de
Cathalunya. - Muyt reverendos egregios nobles e honorables
senyores: recebida vuestra letra e hoyda la
creença en virtut daquella por el honorable en
Ramon Batlle de part vostra a nosotros explicada vos
respondemos que ya sia dilacion de tiempo en aquesta
materia sia verinosa e total destruccion en aqueste
regno considerados los innumerables dampnatges que a la
cosa publica daquell de dia en dia subsiguen: mas por
conservar entre nos e vos unidat e hermandat et
que los otros de la dita succession mediant la
gracia divinal per nos e vos vienguan en una e
buena concordia: los dits dampnatges a part
posados havemos el tiempo de los XX dias en los
capitoles entre vuestros solemnes e notables embaxadores
e nosotros concordado entro ell XIIII dia de março
primero vinent inclusive prorogando. Rogamosvos
affectuosament e cordial quanto podemos que los ditos
negocios daqui adelant no reciban dilacion antes vos
placia fazer que los ditos capitoles sean
deducidos a devida exequcion e conclusion. El sanct
Sperit sea en vuestra guarda. Scripta en Alcaniç e
seellada con el siello del reverend vispe
de Huesca a cincho
dias de março del any MCCCCXII. - El parlament
del regno de Aragon apparellado a vuestra honra.

Núm.
311. Tom. 19. fol. 1511.

Als molt reverents nobles e
honorables senyors lo parlament general del principat de
Cathalunya resident en Tortosa. - Molt reverents nobles e
honorables senyors: vostra letra he rebuda dada
en Tortosa a XXIX de febrer prop passat continent en
acabament que posats e lexats los affers per que
me havets aci trames en lo
millor partit e apuntament que posques men degues partir e
tenir ma via vers aquexa ciutat: on com per altra mia
letra a vostres reverencies noblesas e honorables
saviesas per mi tramesa hage certifficat
de ma partida scandels dans e inconvenients aci
seguits la qual me appar la donchs no haguessets
reebuda e apres se sia seguit que los
honorables jurats e consell de nou fet e creat vehents los
dits scandols e dans acordaren e volgueren expressament
que entras en aquesta ciutat on no era entrat tro hir
em pregaren en nom de aquex parlament que en tot
benavenir e concordia lur ab los forans daquest
regne volgues per esguard vostre e benavenir lur esser
e entrevenir e parme que mijançant la gracia divinal
que tota bona concordia sen seguira segons los
sentiments a mi donats: perque molt reverents nobles e honorables
senyors si a les vostres reverencies nobleses e honorables savieses
sera vist yo deure romanir o jaquir aquests
affers placieus scriuremen car yo son
prest complir vostres manaments als quals deig e son
tengut obeyr de tot mon poder. E sia molt
reverents nobles e honorables senyors la sancta Trinitat vostra
guarda. Scrita en Valencia a IIII de Març. - A vostre servir e
manament prest Francesch Darill missatger trames en
regne de Valencia.

Núm. 312. Tom. 19. fol. 1404.

A
los reverendos padres en Chisto e a las otras nobles e honorables
personas del parlament general del principado de Cathalunya. -
Reverendos padres yn Christo: Yo el infante don Ferrando
nieto del muy noble rey don Pedro Daragon que Dios perdone vos
embio mucho saludar como aquellos que mucho amo e precio e
pora quien querria
que Dios diesse mucha honra e buena ventura. Fagovos
saber que recebi la carta que me embiastes por la qual
me embiastes dezir que me supplicades que mandase
sallir luego la gente de castellanos que estava
en la plana de Burriana: e entendidas todas las otras cosas
que por ella me scriviestes mis ambaxadores qui
son en Alcaniç vos responderan de mi parte a lo
contenido en vuestra carta complidament e vos declararan mi
buena entencion que yo siempre ove et tengo cerca
deste negocio: de la qual resposta los dese
parlament vos devedes
tenir por contentos. E si otras cosas algunas de aca vos
plasen que yo buenament pueda fazer por honra de
vosotros scrivitmelas car yo las fare de grado.
Scripta en la ciudat de Cuencha a viente e sis
dias de febrero. - Yo Diego Ferrandes de Vadiello escrivano
de mi senyor la fis scrivir por su mandado.
- El infante.

Finalmente, fue leído un largo escrito
presentado por parte del abad de Bañolas, y relativo a las
cuestiones que dicho prelado tenía con Bernardo Avellaneda.

Sesión del día 9.

Levantóse la sesión sin haber
tratado de ningún asunto, por no haberlos preparados para discusión.

Sesión del día 10.

Fueron leídas las cartas que
siguen:

Núm.. 313. Tom. 19. fol. 1520.

Als molt
nobles e molt honorables e savis senyors lo parlament general
de Cathalunya. - Molt nobles e molt honorables e savis senyors: sapia
la vostra gran noblesa e saviesa com los nostres missatgers
los quals davant la vostra noblesa per vos eren tramesos per
lo fet que fet vos havem saber son retornats davant de
la nostra presencia e hannos apportat una letra
la qual la noblesa de vosaltres nos tramet resposta duna altra
letra que per los dits missatgers tramesa vos haviem en
les quals nos fets saber que vehent la nostra feeltat
que havem en la excellent e magnifica e virtuosa corona
Darago la noblesa de vosaltres ensemps ab los nostres
missatgers havets praticat tractat que tota vegada que
nos vullam entendre ab la raho de lo
fet de fer venir la gent darmes que fet vos haviem a saber es
necessari e mester trameta in aquestes parts de
Cathalunya trenta milia florins dor Darago de bon pes e
que decontinent que la dita moneda sia complida in
les dites parts de Cathalunya farets que vendran en
Sardenya CCC homens a cavall e seran ab los
pages DC e CCC ballesters pagats de IIII mesos com moltes
altres paraules in la vostra letra contengudes havem
complidament entesa e aximatex la creença per
la noblesa de vosaltres als dits nostres missatgers donada: de la
qual letra e creença havem haud singular plaer vehent
la vostra bona voluntat que in nostro servey
demostrats: a la qual vos responem que vehents la bona
intencio que vosaltres havets en seguir fer la honor de la
reyal corona Darago e nostra: e per ço que pus
megor aquests affers pusquem metre a
exequcio havem determenat trametre la dita
quantitat de XXX millia florins Darago per los
honorables Nicholosso de la Balbo Philigue Solines Francesco Spano
e Galeaço Tribucatxo nostres missatgers: per la qual cosa vos
supplicam e pregam affectuosament queus placia los dits
missatgers haver per reccomanats a ells e ab la dita
moneda la qual vos trametem davant de la vostra gran noblesa per fer
primerament la honor de la dita corona reyal Darago e de sos
vessalls e utilitat e proíit nostro. Per la qual cosa
vos supplicam et supplicam que los nostres fets vos
sien recomanats car axo sera honor e excelsament
de la casa real Darago e de tots los seus vassalls. -
Nicholossu Doria apparillat a tota vostra honor.

Núm.. 314. Tom. 19. fol. 1521.

Als molt reverents e molt nobles e honorables senyors lo parlament del principat de
Cathalunya resident en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents e molt nobles e honorables senyors:
A la vostra molt gran saviesa
notificam com nosaltres havem tant fet e treballat que noble mossen
Nicholosso Doria ha provehit e de fet ha fet que los XXX milia
florins Darago ha aci tramesos per trametre aqui en la ciutat de Barchinona e per convertir
aquells en la paga fahedora aqui a la gent de queus es
stat scrit que ha mester aci per ferne la honor
del sensor rey e de la casa Darago e per confondre los
rebelles e traydors: los quals diners son tots
en diners de Florença o ducats dor comptant
quescun flori per XV solidos barchinonenses: e
havem fet tant que per tal que la moneda vage aqui pus
segura Deus volent que havem hauda la galea armada den
Bernes a la qual ha donats lo dit micer
Nicholosso D florins de Florença e nosaltres havem presa
manera que dels dits XXX millia florins havem preses
altres D florins de Florença que havem donats a la
dita galea que per menys noy volia anar e somnos
obligats al dit micer Nicholosso de tornarlos o que vosaltres
senyors per vostra gran bonesa los pagarets
aqui: e daço ha lo dit micer Nicholosso bona seguretat
e fermança de nosaltres com ell vol que tots los dits
XXX millia florins se distribuesquen en haver la gent e
no en altra cosa. Perque molt honorables senyors ne scrivim a
la vostra reverencia e honorabla saviesa supplicantvos
humilment e cara que en les dites coses vullats eus
placia treballar e fer treballar axi com be sots
acostumats per mantenir la honor de la casa Darago et de la
nascio chatalana e per ferhi totes aquelles bones
provisions que fer si pusquen e quels dits D florins
que nosaltres havem presos e donats a la dita galea
dels XXX millia florins sien per vosaltres aqui pagats e
distribuits en lo sou e paga de la gent que en altra
manera nosaltres hauriem a pagar de ço del nostre propri
e la gent qui manaçaria que non vendria tanta com sa
mester; e queus placia fer cuytar lo fet per
manera que la gent hic sia mijant abril o al pus
luny per tot lo mes dabril per tal que puscam
tallar les lavores de Sacer qui sta huy
en mal partit per fam que no han que menjar. -
Senyors sia merce vostra que los dits diners no sien
aci cambiats ans aquells dats a la gent en paga
de lur sou car aqui los seran dats a raho
de XV solidos barchinonenses e aci ne haurem XVI
solidos barchinonenses e sera gran profit de la gent car
flori Darago noych es axi corrible com lo
ducat o flori de Florença. Aqui van ab la
moneda Nicholosso de la Balbo Philigue Solinis Francesco Spano e
Galeaço Tribucatxo tots vessalls e sostmesos del dit noble:
sia merce vostra despatxarlos e de darlos
endreça
bona e presta que en lo dit temps sian aci car
si triguen e Sacer pot recullir los blats seria
molt major affany de haverlo que no sera si son tallats
ara. - Daltra part senyors supplicam humilment a la
vostra molt gran saviesa queus placia per vostra merce
provehir envers nosaltres que hajam qualque
sosteniment per aquests soldats qui guayten tots mesos
lo mur per salvacio de la dita vila e stan en la dita
vila en servey del dit senyor e dels castells e ciutat de
Bossa e de Mutermi als quals havem a provehir a donar
consell e recapte ques mantenguen per lo
dit senyor: car si guerra es los dits castells nos
poran sostenir si provehits no son de ço quels fa
mester: som certs que la vostra gran saviesa ho enten mellor
que nosaltres no sabem dir e hi fara aquella bona provisio ques
pertany a honor de la casa Darago e de la nacio cathalana.
E si a vosaltres plau res que nosaltres façam som apparellats
fer vostre manament. Scrita en la vila de Alguer a XXVIII del
mes de febrer anno a nativitate Domini MCCCCCXII. - Los
vostres humils servidors quis comanan molt en vostra
gracia R. Çatrilla cavaller e governador e los
consellers e prohomens de la vila del Alguer.
(N. E. A mí me parece que los de Alguer, Alguero, escriben en perfecto occitano, y supongo que hablarían parecido en esos tiempos, 1412.)

Dióse además audiencia a un enviado de la villa de Alicante, que había venido a instar al parlamento que se decidiese con prontitud el negocio de la sucesión, para evitar los muchos males que ocasionaba
el retardo.

Sesión del día 11.

Reunióse y volvió
a separarse luego el parlamento, por no haber asuntos preparados para
discusión.

Sesión del día 12.

Comparecieron Vidal de Vilanova y Domingo Mascó enviados por el parlamento
valenciano, reunido ya en Morella, para ponerse de acuerdo
con los catalanes sobre la elección de los nueve
compromisarios. También se presentaron con igual objeto Miguel de
Novals y Juan Mercader enviados por los jurados de
Valencia. Por la tarde del mismo día volvió a juntarse el
parlamento para dar audiencia a los embajadores de Francia.

Reunida además la comisión de los veinticuatro, adoptó el acuerdo que el acta esplica en estos términos:

Núm.
315. Tom. 19. fol. 1533.

Preterea ipsa eadem die post prandium
congregatis in camera palatii seu pausate reverendissimi domini
archiepiscopi Terrachone viginti quatuor personis puta
reverendo dicto domino archiepiscopo Terrachone Galcerando
Urgelli Raymundo Gerunde episcopis venerabilibus in
Christo patribus fratre Marcho Montisserrati fratre Jacobo
Sancti Cucuphatis monasteriorum abbatibus Narcisso Astrucii
archidiachono Terracone Philippo de Medalia
archidiacono Penitensis canonico et procuratore capituli sedis
Barchinone et multum nobilibus Johanne comite
Cardone Petro vicecomite de Insula (Dilla, de Illa)
et de Caneto Petro de Cervilione Francisco de Vilanova Raymundo de
Bages Dalmacio Çacirera
Mathia de Podio Galcerando de Rosanis militibus et honorabilibus
Johanne de Plano Bernardo de Gualbis et Raymundo
Fivallerii Barchinone Guillelmo Domenge Francisco SantSeloni Gerunde Petro Grimau et Johanne de Ribes- Altes
Perpiniani et Gondisalvo Garidelli Dertuse
sindicis et actoribus. Omnes prenominati tractantes de nominatione
personarum que facere debent noscionem et publicationem veri regis
et principis nemine discrepante concordarunt de honorabili domino
Guillelmo de Vallesicca legum doctore famoso de fratre
Vincentio Ferrarii in Sacra Pagina professore et de
Januario Rabaça ac Arnaldo de Conquis legum
doctoribus. De ceteris autem dixit dictus multum nobilis vir dominus
comes Cardone pro se et sibi adherentibus quod contentabatur
de reverendissimo domino archiepiscopo Terrachone quod
poneretur in numero dictarum personarum de residuis vero volebat
deliberate contractare et praticare et obtulit se paratum concordare
de melioribus qui possent reperiri vel etiam de cominals. - Et dicti
multum nobiles Petrus vicecomes de Insula et de Caneto
et Petrus de Cervilione pro se et eis adherentibus dixerunt
quod videbatur eis esse prejudiciale baronibus et militibus dominum
archiepiscopum et Bernardum de Gualbis intervenire in
hoc negotio ex eo quia unus est prelatus et alter est sindicus:
attamen salvo prejudicio videtur eis quod sint notabiles atque boni
et remittunt ista duabus conditionibus in earum conscientiis
videlicet ecclesiastice et regali civitatum et villarum
regalium. Ulterius quod de terna Aragonum stabunt consilio
et determinationi ac nominationi et electioni dictarum duarum
conditionum de ipsis viginti quatuor et quod ista darent in scriptis
die crastina et quod fieret instrumentum de benivolentia dictarum
conditionum. - Dicte autem due conditiones ecclesiastica et regalis
acceptarunt dictum onus et utique regratiarunt confidentiam quam
ostenderunt de ipsis. - Testes Asbertus Çatrilla domicellus
et Berengarius de Montrava promothores Raymundus bajuli
Simeon de Podio-grosso et Berengarius Spigolerii
notarii dicti parlamenti.

Sesión del día 13.

Después
de haberse oído a un embajador de don Jaime de Urgel, que se
presentó para instar que se procediese luego a la elección de los
nueve compromisarios; se separó el parlamento, y quedando solamente
reunida la comisión de los veinticuatro, procedió a lo que espresa
el acta con estas palabras:

Núm. 316. tom. 19. fol. 1537.

Eadem itaque hora discedentibus omnibus superius nominatis
demptis XXIIIIor personis infrascriptis super facto dicte
successionis regie electis que ibidem remanserunt et
quia multum honorabilis Dalmacius Çacirera miles unus ex
dictis XXIIIIor personis erat per civitatem ut assertum extitit
occupatus multum nobiles comes Cardone Franciscus de Vilanova ac
Galcerandus de Rosanis vicecomes de Insula Petrus de Cervilione
Mathias de Podio et Raymundus de Bagis milites durante
absentia dicti honorabilis Dalmacii Çacirera posuerunt
nominarunt et elegerunt multum nobilem virum Anthonium de Cardona:
qui quidem multum nobilis Anthonius confestim juravit et fecit
simile juramentum sibi lectum et preinsertum quod ceteri dicti
XXIIIIor jam prestiterant. - Et tandem habitis inter inferius
nominatos variis colloquiis super modo eligendi dictas novem
personas que facere debent examinationem nostionem et
publicationem per justitiam et secundum Deum et earum bonas
conscientias illius qui est noster verus rex et princeps
post aliquot horarum intevallum non discedendo de dicta domo
capituli: multum nobiles viri Anthonius de Cardona Franciscus
de Vilanova et dictus Dalmacius Çacirera qui affuit
dixerunt verbo pro se et aliis qui eis adherere voluerint quod ipsi
contentabantur de certa nominatione certo modo fienda
de illis de Valentia et de Cathalonia: de illis autem
de Aragone dixerunt utique quod remittebant conscientiis
sexdecim personarum de viginti quatuor videlicet illis
conditionum ecclesiastice et
regalis civitatum et villarum
regalium offerentes ista dare distincte in scriptis et
requisiverunt eis fieri et tradi unum et plura publicum et publica
instrumentum et instrumenta. - Et inmediate fuit ibidem ordinata et
per prenominatos tradita et oblata quedam cedula quam pro
eorum nominatione et electione ut dixerunt dederunt et obtulerunt
tenoris sequentis.
- Larchabisbe de Terragona. - Micer
Guillem de Vallseca. - Micer Bonanat Pere o micer Guillem
Domenge.
- Mestre Vicenç Ferrer. - Mossen Giner Rabaça.
- Micer Arnau de Conques. - Dels aragonesos ço
es del bisbe Doscha den Berenguer de Bardaxi e de
mossen Francesch Daranda dien que ho remeten a les sis
personas de les XXIIII ço
es a aquelles de les condicions ecclesiastica e de ciutats e viles
reyals les quals precedent solemne jurament elegesquen segons
lurs bones consciencias Deus e bona justicia.
- Post cujus
quidem cedule traditionem et lectionem discussis variis inter dictas
et infrascriptas XXIIIIor personas oppinionibus super modo eligendi
dictarum novem personarum fuit deliberatum et concordatum
ibidem quod dicta electio fíat et eficiatur per exquisitionem
votorum cujuslibet dictarum et infrascriptarum XXIIIIor personarum et
confestim votare incepit. - Reverendus in Christo pater dominus
episcopus Galcerandus episcopus Urgelli pro terna Cathalonie
elegit reverendissimum in Christo patrem dominum archiepiscopum
Terrachone et honorabilem Guillelmum de Vallesica legum
doctorem necnon illum doctorem de parlamento de quo major pars
dictarum viginti quatuor personarum contentabitur . - Item pro
terna Valentie elegit fratrem Vincentium Ferrerii
magistrum in Sacra Pagina et Januarium Rabaça militem ac
Arnaldum de Conquis legum doctores. - Item pro terna Aragonie
dixit quod in sua conscientia dominus Franciscus Daranda
donatus Porteceli ordinis cartusiensis est sufficiens
quare ipsum eligebat: de
residuis videlicet domino episcopo
oscensi et Berengario de Bardaxin jurisperito dixit quod
remittebat aliis de XXIIIIor personis supra et infrascriptis: attamen
quod si ipse reverendus dominus episcopus Urgelli habebat
ipsos eligere quod non eligeret eos et quod non acceptabat de istis
duobus ultimis onus per multum nobilem virum vicecomitem de Insula
et alios milites sibi adherentes datum. - Reverendus in Christo pater
dominus Franciscus episcopus Barchinone pro terna Cathalonie
nominavit et elegit reverendissimum dominum archiepiscopum
Terrachone Guillelmum de
Vallesica et Bernardum de Gualbis utriusque juris
doctores. - Item pro terna Valentie honorabiles viros fratrem
Bonifacium Ferrarii donatum ordinis cartusiensis decretorum
doctorem fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra Pagina
et Januarium Rabaça militem legum doctorem. - Item pro terna
Aragonum reverendum in Christo patrem dominum oscensem
episcopum et honorabilem Franciscum Daranda et Berengarium
Bardaxi jurisperitum. - Item venerabilis in Christo pater frater
Marchus abbas monasterii Montisserrati dixit quod erat
oppinionis reverendi domini episcopi Barchinone qui dedit
votum suum in ejus camera in sequentibus videlicet reverendissimo
domino archiepiscopo Terracone et honorabili Guillelmo de
Vallesica legum et Bernardo de Gualbis utriusque juris
doctoribus. - Item pro terna Valentie ad
ídem elegit
honorabiles fratrem Bonifacium Ferrarii donatum de Cartoxa
decretorum doctorem fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in
Sacra Pagina et Januarium Rabaça militem legum doctorem. -
Item pro terna Aragonum reverendum in Christo patrem dominum
episcopum Oscensem et honorabilem Franciscum Daranda
donatum Porteceli ordinis cartusiensis et Berengarium Bardaxini jurisperitum. - Item venerabilis in Christo pater
dominus Jacobus abbas monasterii Sancti Cucuphatis dixit idem
cum domino abbate Montisserrati. - Item honorabilis Narcissus
Astrucii archidiachonus Terrachone dixit idem cum
reverendo domino episcopo Barchinone et proxime dictis
abbatibus. - Item honorabilis Philippus de Medalia magister in
Sacra Pagina dixit idem cum honorabili Narcisso Astrucii. -
Item multum nobilis vir dominus Johannes comes Cardone dixit
quod est oppinionis juxta cedulam quam dederant superius honorabiles
Dalmacius Çacirera et alii cum eo adherentes. - Item multum
nobilis vir dominus Anthonius de Cardona Franciscus de
Vilanova et Dalmacius Çacirera milites dixerunt idem cum
domino comite Cardone. - Item multum nobilis vir Petrus de
Fonolleto vicecomes de Insula et de Caneto dixit
quod erat illius oppinionis de qua jam fuerat videlicet de
reverendissimo domino archiepiscopo Terrachone et honorabilibus
Guillelmo de Vallesica legum ac Bernardo de Gualbis
utriusque juris doctoribus salvo tamen prejudicio si quod fuerit
ratione dignitatis archiepiscopatus et officii sindicatus.- Item pro
terna Valentie elegit et nominavit honorabilem fratrem
Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra Pagina Januarium
Rabaça militem et Arnaldum de Conquis legum doctores:
si
tamen aragonenses volunt transire quod sic interveniat dictus
honorabilis Arnaldus de Conquis: si vero noluerint transire
cum eo loco ipsius elegit et nominavit honorabilem fratrem Bonifacium
Ferrarii donatum Cartusie decretorum doctorem. - Item
dixit quod ternam Aragonie remittebat nominationi et electioni
sexdecim personarum ex viginti quatuor duarum conditionum
videlicet ecclesiastice et regalis civitatum et villarum
regalium secundum quod superius jam obtulerunt et illam ternam
habet pro nominata et electa. - Item nobilis Petrus de Cervilione
dixit idem cum domino vicecomite Insule. - Item honorabilis
Mathias de Podio dixit idem cum proximo. - Item honorabilis
Raymundus de Bagis dixit idem cum proximo. - Item honorabilis
Johannes de Plano legum doctor dixit quod erat penitus
oppinionis reverendi domini episcopi Barchinone et similem electionem
et nominationem faciebat. - Item honorabilis Raymundus Fivallerii
dixit idem cum domino Johanne de Plano. - Item honorabilis
Bernardus de Gualbis legum doctor dixit idem cum domino
Johanne de Plano. - Item honorabilis Franciscus Sant Celoni
nominavit et elegit reverendissimum dominum archiepiscopum
Terrachone et honorabilem Guillelmum de Vallesica legum
doctorem et fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra
Pagina. - Item pro terna Valentie honorabilem fratrem
Bonifacium Ferrarii donatum Cartusie Januarium
Rabaça et Arnaldum de Conques legum doctores. - Item pro
terna Aragonum reverendum episcopum
oscensem et
honorabilem Berengarium de Bardaxi jurisperitum et Franciscum
Daranda donatum Porteceli. - Item honorabilis Guillelmus
Domenge legum doctor dixit idem cum honorabili Francisco Sant
Celoni. - Item honorabilis Johannes de Ribes-altes dixit
quod est opinionis reverendi domini episcopi Barchinone. - Item
honorabilis Petrus Grimau dixit idem cum dicto reverendo
domino episcopo Barchinone. - Item honorabilis Gundisalvus
Garidelli legum
doctor nominavit et elegit reverendissimum
dominum archiepiscopum Terrachone et honorabilem Guillelmum de
Vallesica legum et Bernardum de Gualbis utriusque juris doctores. -
Item pro terna Aragonum reverendum in Christo patrem dominum
episcopum oscensem et honorabilem
Berengarium de Bardaxi
jurisperitum et Franciscum Daranda donatum Portaceli. - Item pro
terna Valentie honorabilem fratrem Vincentium Ferrerii
magistrum in Sacra Pagina Januarium Rabaça et Arnaldum de Conques
legum doctores. Si tamen cum dicto Arnaldo de Conques aragonenses
voluerint transire quod sic: si tamen noluerint concordare nec
transire cum dicto Arnaldo de Conques loco ipsius elegit honorabilem
Bonifacium Ferrarii donatum cartusiensem. - Reverendissimus
dominus archiepiscopus Terrachone elegit et nominat honorabilem
fratrem
Vincentium Ferrarii magistrum in Theologia Januarium
Rabaça militem et Arnaldum de Conques legum doctores fratrem
Bonifacium Ferrarii donatum Cartusiensem decretorum Guillelmum
de Vallesica legum doctores et Franciscum Daranda donatum Porteceli.
- Et per viam permissionis seu concordie dixit quod sequebatur
oppinionem honorabilium Francisci Sant Celoni et Guillelmi Domenge
predictorum: propter tamen scandala et rupturam dixit quod sequebatur
majorem oppinionem dictarum viçinti quatuor personarum si super
proxima via concordare non possunt. - Omnes superius nominati
jurarunt super quatuor Dei
Evangelia dicta vota et oppiniones secundum Deum et eorum
conscientias dedisse et fecisse. - Presentibus Berengario Spigoler
Simeone de Podio-Grosso et Raymundo Bajuli notariis.
- Quibus peractis nominati superius demptis dominis multum nobilibus
comite Cardone Francisco de Vilanova et Dalmacio Çacirera elegerunt
honorabilem magistrum Philippum de Medalia et nobilem Petrum
de Cervilione ac honorabilem Johannem de Plano legum
doctorem predictos dando eis potestatem tractandi cum nuntio

Aragonum et aliis de quibus eis videbitur de nominatione
predicta et concordandi de ipsa juxta majorem partem votorum superius
datorum et expressorum et faciendi litteras ad parlamentum
Aragonie et alibi et alia faciendi quecumque fuerint ad
exequtionem predictorum necessaria seu
opportuna.

Por la
tarde del mismo día 15 reunióse otra vez el parlamento, pero no
habiendo ningún asunto pendiente, se separó sin abrir discusión.

Sesión del día 14.

El acta de este día principia
por las siguientes palabras:

Núm 317. Tom. 19. fol. 1544.

Subsequentur die lune quartadecima mensis marcii
anno millessimo CCCC°XII° superius nominati magister Philippus de
Medalia nobilis Petrus de Cervilione et honorabilis Johannes de Plano
in domo capituli sedis Dertuse vocato me Berengario Spigoler notario et parlamenti generalis Cathalonie secretario
per organum dicti nobilis Petri de Cervilione dixerunt et retulerunt
michi notario quod vigore et auctoritate comissionis et auctoritatum
predictarum viderant et recognoverant diligenter vota data et facta
per dictas XXIIII personas super nominatione et electione illarum
novem personarum que facere debent nostionem et publicationem
regis et quod facta de dictis votis vera computatione per
ipsos constat et apparet manifeste per majorem partem dictorum
votorum fuisse electas et nominatas personas sequentes videlicet
reverendissimum dominum Petrum Çagarriga archiepiscopum Terrachone
et honorabilem Guillelmum de Vallesica et Bernardum de Gualbes
reverendum Dominicum Ram episcopum oscensem et
honorabilem Berengarium de Bardaxino et Franciscum Daranda Bonifacium
Ferrarii Donatum Cartusie Januarium Rabaça et magistrum Vincentium
Ferrarii: et quia per dictum vicecomitem de Insula et ipsum Petrum de
Cervilione necnon Raymundum de Bagis et Mathiam de Podio
milites et quosdam alios fuit nominatus et electus Arnaldus de
Conquis cum conditione si posset de ipso cum aragonensibus
concordari alias eligerant dictum donatum Cartusie prout in votis
ipsorum clarissime intuetur: ideo ipse magister Philippus de Medalia
Petrus de Cervilione et Johannes de Plano tractaverant et habuerant
diversa colloquia cum nuntio parlamenti regni Aragonum in ista
civitate Dertuse presente et etiam cum aliis et temptaverant
multum si possent de dicto Arnaldo de Conquis concordare cum eo: et
quod tandem habitis diversis tractatibus et colloquiis super istis
non potuerant neque poterant de dicto Arnaldo de Conquis modo
aliquo concordare immo opportuit in dicto donato Cartusie concordare
et dictum Arnaldum de Conquis excludere ad evitandum rupturam que
alias non poterat evitari: quapropter dictus magister Philippus de
Medalia Petrus de Cervilione et Johannes de Plano ad evitandam
rupturam maniffestissime iminentem concordabant et concordarunt de
dictis novem personis superius expressatis videlicet de domino
archiepiscopo Terrachone Guillelmo de Vallesica et Bernardo de
Gualbis reverendo episcopo oscensi Berengario de Bardaxino et
Francisco Daranda Bonifacio Ferrarii Januario Rabaça et magistro
Vincentio Ferrarii et eas jam electas et nominatas elegerant et
nominaverant illasque ad cautelam nominant et eligunt de presenti
requirentes deposcentes et ordinantes quatenus premissa in processu
dicti parlamenti continuarem.

Reunida después toda la
comisión, es leída el acta que antecede, sobre cuyo contenido hubo
alguna protesta. Presentóse también en este día Juan Subirats,
embajador del reino de Aragón, y declaró adherirse al nombramiento
que se había hecho de los nueve compromisarios. Acordó además la
misma comisión espedir la circular que sigue:

Núm.
318. Tom. 19. fol. 1547.

Als molt honorables e molt savis
senyors los consellers de la ciutat de Barchinona. -
Molt honorables e molt savis senyors: a lahor e gloria de
nostre senyor Deu e per gran consolacio vostra e de tots los
sotsmesos a la gloriosa e alta corona Darago vos
certifficam per la present que jatsia per nostres peccats
aquest parlament e principat continuament apres la dolorosa
mort de nostre molt excellent savi e victorios rey e
senyor de loabla recordacio derrerament defunct
fins al temps present haja grans e singulars affanys treballs
perplexitats despeses e haja encorreguts dubtes perills e
fortunes fort urgents mes e majors que explicar no poriem;
pero la veritat es que Deus per sa infinida clemencia e
pietat e segons piadosament crehem per intercessio de la sua
gloriosa Mare e de mossenyer sanct Jordi e per los
merits de nostres leyals e famoses predecessors nos
han preservats XXII meses han passats o entorn de tots
los dits perills e dampnoses e grans adversitats e
havem continuat aquest parlament esquivant e preservant no solament
en lo principat dessus dit mas encare en altres
regnes e terres de la dita corona diverses mals
scandols e perills de tot nostre poder e havem procehit tant
com es stat en nosaltres continuadament en los affers
de la discussio e conaxença per vera e mera justicia fahedora
de nostre vertader rey e senyor ab tota
sinceritat e puritat de consciencia e de pensa. E
jatsia que per la arduitat e magnitud del fet e per la
indisposicio e divisio dels altres regnes e terres los
dits affers hagen preses dilacions e turbacions algunes de
quens dolem singularment: empero per gracia divinal e
singular treball e cura de aquest parlament los dits affers
son huy en bona e fort notabla disposicio car
segons crehem siats ja informats en lo mes de
janer prop passat nosaltres tramessem gran e
solemne embaxada e de persones de gran auctoritat fama
e consciencia al parlament Darago per apunctar
concloure e finar tots los preparatoris e
disposicions a la dita discusio e conexença necessaris
expedients e profitosos la qual ambaxada appuncta
concorda e fina ab lo dit parlament del regne
Darago tots los dits preparatoris molt loablament e
solempne a servey de Deus e gran benavenir dels affers e gran
seguretat de la justicia e profit de tota la cosa publica: la qual
concordia axi com a sancta e molt profitosa fon tantost
premesa certa protestacio per los dits valencians e
altres loada e approvada. E per tant com segons la dita concordia per
exequcio dels dits affers restava tan solament que los
parlaments se concordassen es convengut de nomenar e elegir
nou persones les quals o les dues parts daquelles ço es sis
han plen bastant e general poder de hoyr tot ço que los
competitors de la dita corona volran alegar o
proposar per scrit o de paraula e de conexer e publicar
segons Deu e justicia e lur bona consciencia qual devem haver
per nostre vertader rey e senyor: e esse seguit que los
parlaments entre si e uns ab altres en diverses maneres e ab
grans treballs han contractat e debatut de les dites nou persones: e
jatsia que segons juhi humanal considerades les
multitud e diversitat de oppinions fos reputat quaix
imposible que tots los dits parlaments e los
entrevenients en aquells poguessen james
concordar e esser de un voler u oppinio de les dites nou persones:
pero nostre Senyor Deu qui no vol que aquesta leyal e
famosa nascio perescha usant de sa infinida
potencia misericordiosament ab nosaltres ha units e
concordats los dits parlaments en la manera seguent:
ço es que huy dada de la present aquest
parlament en concordia e los missatgers del regne Darago
e dels valencians en aquesta ciutat de Tortosa per
aquest acte presents en nom e veu de lurs principals sabents
la intencio e voler de aquells concordablament e tots ensemps
segons Deu e bona consciencia havem concordades elegides e
nomenades les dites nou persones les quals son les seguents:
los molt reverends pares en Christ e honorables senyors
mossenyer P. de Çagarriga licenciat en decrets
archabisbe de Tarragona e micer Guillem de Vallseca en
leys e micer Bernat de Gualbes en quescun dret doctors
mossenyer Domingo Ram doctor en leys bisbe Doscha e en
Berenguer de Bardaxi famos jurista e
mossenyer Francesch
Daranda donat de Portaceli del orde de Cartoxa
mossenyer Bonifaci Ferrer donat del dit orde de Cartoxa en
decrets mossenyer Giner Rabaça en leys doctors e frare Vicent
Ferrer maestre en Theologia del orde dels prehicadors:
e aquestes nou persones deuen esser en lo loch de Casp
daci a XXVIIII del present mes per fer dins cert breu e
rahonable temps la dessus dita conaxença e publicacio
de nostre vertader rey e senyor: les quals nou persones apres
que hauran confessat e reebut lo sagrat cors de
Jhesu-Christ e hoyda solemna missa e sermo
façen publicament solemne vot e sagrament sobre la vera
creu els sancts Evangelis de procehir e
enantar en lo dit fet segons Deu e vertadera justicia.
Veus aquests fets com han caminat e la bona e loabla
disposicio en que son posats: vullats donchs molt
honorables e molt savis senyors e quescun devot cristia e
leyal sotsmes a la dita corona devotament
considerar quantes e com singulars gracies nos ha Deu fetes no
solament en los temps passats donant a aquesta nascio
singulars prosperitats e victorias e

prerogatives de singular famosa e inmaculada leyaltat mes
encara en lo present preservantnos de sinistres
scandols adversitats e perills molt grans los quals encorren
los regnes e
terres viduats e orbats de lur
rey e senyor per justicia elegint en concordia tals e tan
singulars e tan notables persones per aquest acte. O quanta
consolacio deu esser a quescun e com deu haver la sua leyaltat
e animada quieta e assegurada e com deu esser fora de sa
consciencia tots scrupols com pensa que tals e persones de
tanta auctoritat vida sciencia e gran fama han segons Deu e
justicia nostre vertader rey e senyor manifestar: considerant
ab pença indifferent e devota la gran probitat
leyaltat gran dignitat e sancts ordes virtuosa
antiguitat vida e fama profunda e clara sciencia neta e
inmaculada consciencia experiencia daffers e gran e singular
abtesa gran devocio e affeccio a Deus e a veritat gran
consciencia e fermetat e altres molt grans e fort singulars
virtuts e dons de natura que en les dites nou persones florexen
e resplandexen maravellosament e son per tot lo mon de
aquelles expendides
publicades e manifestades: e per conclusio e tolre tot scrupol
de sospita pot quescun pensar e indubitadament creure
que Deu e la sua justicia e veritat seran certament en lo
fet en lo qual entrevinra aquella sancta persona
maestre Vicenç Ferrer qui es norma exemplar e miral de tota religio justicia penitencia e veritat la predicacio vida e
obres del qual no sabem si digam que son maravelloses o
miraculoses. Placieus pensar e imaginar les oracions e
predicacions e exortacions del dit maestre Vicent quant
approfitaran continuadament entre semblants persones com sovin
sia stat vist que a una sola sua predicacio
inveterats peccadors se son convertits. Pensats
donchs molt honorables senyors si aquest refermara en les
dites persones molt constant e singularment fermes virtut e justicia:
e alegratsvos en nostre Senyor e a ell de qui venen totes
gracies retets benediccions e lahors donant orde
cant a vosaltres se pertangue que solemnes professons
misses e sermons e altres piadoses e devotes obres sien
generalment fetes car semblant sera aci fet per
nosaltres per fer dignes gracies del passat e per impetrar que en
lesdevenidor vulle per sa merce illuminar
les dites persones a gloria e laor sua e a exelçament
de la gloriosa corona Darago e profit e honor de tota la cosa
publica. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en
Tortosa sots lo segell secret del molt reverent
archabisbe de Terragona a XIIII dies de març del any mil

CCCCXII.

Sesión del día 15.

Compareció doña
Juana de Prades, para suplicar al parlamento que procurase facilitar
algunos socorros a la reina viuda doña Margarita, que se hallaba
puesta en la mayor necesidad. Fue luego leída la siguiente carta:

Núm. 319. Tom. 19. fol. 1553.

Als molt reverents
nobles e honorables senyors lo parlament general del principat
de Cathalunya ajustat en Tor-tortosa. - Molt reverents
nobles e honorables senyors: laltra dia scrivi a
vostres reverencies nobleses e honorables savieses del punt en que
los affers de aquesta ciutat e regne eren e lo dia
present dixi als honorables jurats quels plagues
desempatxarme pus los dits affers son per gracia
de Deu en bona disposicio: los quals me respongueren em
pregaren en nom daquex parlament quem volgues
aturar alguns dies per concordar e per portar a deguda e bona
fi los dits affers ab ells ensemps pus
fins açi hi habia tant treballat: de que seguons he entes
deuen scriure a vostres reverencies nobleses e honorables saviesas. A
la qual cosa respongui queu scriuria a vosaltres e faria e compliria
e-o que per vostres reverencies nobleses e honorables savieses
me
seria rescrit e no en altra manera. Perqueus placia scriurem
ço que plasent vos ne sera quen faça cor de tot cert los
dits affers seran fort prest en tals termens que Deu ne
sera loat e vosaltres aconsolats e ab
concordia de tot lo regne trametran lur missatgeria al
loch dipputat a la general congregacio. E sia
molt reverents nobles e honorables senyors lo sanct Sperit
vostra guarda. Scrita en Valencia a VIIII de març. - A vostre servey
e manament prest Francesch Darill missatger vostre trames en
regne de Valencia.

Dióse cuenta también de un largo
escrito presentado por los embajadores de Francia, y en el que
recusaban a la mayor parte de los nueve compromisarios elegidos.

Sesión del día 16.

Después de haberse nombrado una
comisión para que viese de qué modo debería socorrerse a la reina
viuda doña Margarita, fue leída la siguiente contestación que daba
al parlamento a las recusaciones alegadas por los embajadores
de Francia.

Núm. 320. Tom. 19. fol. 1565.

Parlamentum
generale principatus Cathalonie visis requisitionibus et
protestationibus per reverendum in Christo patrem dominum episcopum
Sancti Flori aliosque multum honorabiles dominos ambassiatores
illustriçsiml domini regis Francie aliorumque dominorum
de Francia aliisque nominibus in ipso parlamento in tribus
cedulis oblatis et lectis visaque et considerata serie earundem:
attento quod persone que examinare perscrutari noscere et publicare
debent veri regis justitiam per ipsum et alia parlamenta cum multis
expensis et laboribus ac longo spatio temporis nominate et invente
per Dei gratiam cum infinitis difficultatibus concordate sint persone
probate vite fame notabilis conscientie pure et multiplici idoneitate
et maxima honestate dotate ut ipsum parlamentum per fidedignas
personas fuit et est veridice informatum: pensatisque natura et
qualitate actus de quo agendum est et effectu ad quem faciende sunt
principaliter et proprius examinatio nostio investigatio et
publicatio jam predicte: habens coram occulis universale bonum
quatenus reipublice regnorum et principatus corone
regie subjectorum que ob longas dilationes et moras
cognitionis veri regis et domini usque nunc fuit
satis periclitatum et paratum ad suscipiendum scandala infinita nisi
ab his fuisset divina clementia preservatum: consideratis itaque et
attentis aliis et pluribus bonum statum regnorum et principatus jam
dictorum tangentibus si compendiosa
celeritate fieri possint
examinatio discussio investigatio nostio et publicatio veri regis:
exquisito super jamdictis et habito consilio a pluribus in jure
canónico et civili doctoribus residentibus in eodem: sequens dictum
consilium ordinat personas nominatas per ipsum et alia parlamenta et
invicem concordatas ad faciendum examinationem nostionem et
publicationem jamdictas deberé e vestigio publicari non obstantibus
requisitionibus et protestationibus antedictis.

Publicáronse,
pues, solemnemente en esta sesión los nombres de los nueve
compromisarios elegidos, y se leyó una carta con que la reina doña
Violante acusaba el recibo de la del parlamento en que se le
notificaba dicha elección.
Reunióse después por la tarde del
mismo día la comisión de los veinticuatro, a fin de acordar varios
de los preparativos que debían ordenarse para la reunión de los
compromisarios en Caspe (1).
(1) Con el mismo objeto se reunió
también la comisión en el dia 17, acordándose entre otras cosas el
sueldo que debía satisfacerse a Alberto Çatrilla, nombrado capitán
de la villa de Caspe por parte del Principado.

Sesión del
día 18.

Acordadas algunas providencias para apaciguar los
diversos bandos y parcialidades que había en Cataluña, fueron
leídas las cartas que siguen: 

Núm. 321. Tom. 19. fol.
1579.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors
los del parlament general del principal de Cathalunya ajustat
en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents egregis nobles honorables e
savis senyors: De vostres grans reverencies nobleses e honorables
savieses havem reebuda una letra de
XV del present mes de febrer
ab la qual senyors molt reverents egregis nobles e honorables
affectualment nos pregats
vullam scriure als honorables sindichs e missatgers de aquesta
ciutat aqui presents que en veure e discutir los apuntaments
que per mossenyer Berenguer Dolms nos mostrats
e per los deputats del general de Cathalunya posats en
scrit vullen esser e entrevenir com en altra manera los
dits nostres sindichs nou vullen fer segons que aquestes coses
en la dita vostra letra son molt pus largament
enarrades. E responemvos senyors molt reverents egregis nobles
e honorables que quant mes pensam en la conservacio del dit general
de la qual aquesta ciutat entre les altres del principal de
Cathalunya tostemps han volgut pendre principal carrech
e cura special e consideram encara don lo dit general
en major part ha pres e pren son nodriment e ha son
stable fundament: tant molt mes entrenyoram que los
fets utils e profitosos al dit general toquants conservacio defensio
e augmentacio daquell per aquesta ciutat sola moguts
prosseguits e deduhits en acte molt honorable e de gran renom
al dit principal no sien per vosaltres senyors escoltats
admesos e favorejats axi be com alguns altres per quis
vulle imaginats: ans lo quens es pus cru
sien stats e son de dia en dia sots color de prejudici e en altra
manera repellits de tracte e de conclusio e de remetrels en
termens de justicia: e aquesta raho sola senyors molt
reverents egregis nobles nos ha induhits a manar als
dits nostres sindichs o missatgers sera dat loch que
per ells los dits apuntaments sien vists e regoneguts
ne nosaltres los veurem ne regonexerem a tant que
aquesta ciutat sia per vosaltres senyors tractada seguons
deu: e ladonchs senyors jatsia aquesta ciutat de qualsevol
augmentacio fahedora al dit general es per aportar major carrech
que altra nosaltres darem tot loch que rahonablament
puxam dar als dits apuntaments e altres coses qui sien
utils e expedients al dit general. E placieus senyors nos
perdonets com a present no defferim als prechs qui
per vos ab la dita vostra letra nos son stats fets
segons dit es. E tingueus molt reverents egregis nobles e honorables
senyors en sa guarda la sancta Trinitat. Scripta en Barchinona a XXVI
dies de febrer del any mil CCCCXII. - Los consellers de
Barchinona a vostres plahers e honors apparellats.

Núm. 322. Tom. 19. Fol. 1580.

Als tres molts
reverents nobles e molt honorables senyors los senyors tenents
lo molt honrat parlament del regne Darago en la ciutat
de Tortosa. - Humiel e tres redubtabla
recomendacio davant mesa tres reverents molt nobles e molt honorables
senyors placia a saber a las vostras tres redubtables
reverencias nobleses e honorafficancias que nos
de mandament del molt noble magnifich senyor mossenyer lo
jutge Darborea e vezcomte de Narbona desirant a
tot son poder de complir les causes per ell promeses e de procehir
anant en lo compromis feyt entre los officials
del senyor rey Darago e luy anavam delliberats
devers lo vostre molt honorable parlament: e quant em
stats en la ciutat de Barchinona emnos presentats
a mossenyer Roger de Moncada e al senyor en Loys de Gualbes
aysi presents
davant los quals lo dit compromis ha stat principiat
davant los autres conseliers de la dita ciutat
dels quals encara non havem pogut haver deguna
expedicio jatsia hi hajam feyta
tota diligencia. E per ço que lo dit negoci principiat
puescha haver bona e breu expedicio a la honor de Deu e breu e
be e utilitat de la causa publica e de conservacio del drieig
de quescuna partida e saiguent lo dit negoci em
stats informats que lo bastard Doria ha
requis la dita ciutat de fer armada contra lo dit
senyor donants a entendre grans res de causas contra veritat e
sus ayço los missatgers del dit Doria
son anats a las vostras magnificencias. E per ço molt
reverents nobles e honorables senyors a fi que vos appara
maniffestament que lo dit mossenyer lo jutge Darborea e
vezcomte de Narbona no han en res passat les causes per ell promeses
e que vulle e entenda am e feig complir e seguir
les causes tractades e estar del tot a la ordinacio arbitral dels
senyors arbitres ausiclo en sas rayzos e haja
observat e guardat la treua duna part e daultra
jurada e per conseguent ço que
los dits missatgers han dit ni proposat non staran en veritat ni
dejen esser irasits a las causas per ells requisides;
tan humilment quant podem supplicam a las
vostras altas magnificencias que vos placia de benignament voler
ausir e entendre las nostras rasons e detenir
los dits missatgers de supersesir en la dita armada per
ells requisida entro a tant que nos hajam
enformat lo vostre molt honorable
parlament del contrari de ço
quels dits missatgers vos han proposat: la qual informacio si
tost com siam per los
dits senyors arbitres e conseliers despatxats e ayso
farem speram en Dieus que per la migan vostra molt
reverents nobles e honorables
senyors la causa principal haura bona fi a
la honor del senyor rey e utilitat de quescuna partida. Nostre
Senyor Dieus conserva les vostres reverencies nobleses e
honorificancias am creysament de bens e de
honors. Scrita en la ciutat de Barchinona a XV de març.
- Los ambaysadors de mossenyor lo Jutge Dalborea o vezcomte de Narbona tots vostres a vostra honor
apparellats.

parte 4

De la Almoyna.

De la Almoyna.

Esguardants e a nostra memoria comanants la paraula dominical la qual als seus dexebles dix: Pobres ab vosaltres tots temps haurets e encara la paraula del propheta: Trenca lo pa al freturan e los freturans met en la tua casa: per moviment de pietat e de caritat som costrets que a sustentacio dels pobres nostre coratge girem e ab almoynes a ells e ab altres piadoses acorriments no axi com ne som tenguts mas axi con podem misericordialment succurram. Perque ordonam e establim que cascun any sien assignats per almoyna ultra aquella la qual en altra manera axi a religioses con a altres persones donam per altres officials mil libras barchelonesas per quatre partidas del any reebedores dels nostres batles generals e per los procuradors reyals e aministradors de nostres rendes de la nostra senyoria les quals quatre partides comencen lo jorn de la nativitat de nostre Senyor les quals reeba lalmoyner nostre et aquelles do e distribuesca segons nostra pia volentat e devocio. E encara mes a la dita almoyna ajustam que en cas que nostra voluntat no sera de tenir tinell als nostres domestichs per quascun jorn aytant con durara que nos no tindrem aquell deu solidos jaccenses en Aragon e quinse solidos barchelonesos en Cathalunya e en regne de Valencia e vint solidos de mallorquins en lo regne de Mallorches e altres vint solidos alfonsins en lo regne de Cerdenya e de Corcega per los dits almoyners dels nostres panicers cascun dia reebedors de pa assignam quant nos presents en les dites terres serem lo qual continuament devant la porta de nostre alberch reyal a sexanta pobres de Jesu-Christ ço es dos diners en Arago tres diners en regne de Valencia e en Catalunya e quatre diners en Mallorcha e en Cerdenya et en Corcega de pa a cascun dels dits pobres sera donador: los releus encara los quals sobren de la taula nostra e de nostres domestichs sien donats e distribuits a altres pobres a la porta de nostre alberch cascun dia per lo mati. Et ultra encara los damunt dits diners volem esser donats tots dicmenges als sexanta pobres damunt dits sinch solidos jaccenses en diners en Arago e deu solidos barchelonesos en Valencia e en Catalunya e quinse solidos mallorquins en Mallorcha e altres quinse dalfonsins en Cerdenya o en Corcega reebedors del nostre comprador ço es per aytal manera que un diner jaques e dos diners barchelonesos e quatre de mallorquins e altres quatre dalfonsins segons les terres on serem a cascu dels sexanta pobres damunt dits seran donadors: et ultra encara les coses damunt dites volem a la damunt dita almoyna en la porta de nostre alberch donadora los releus qui sobraran en la cuyna axi en carns con en altres menjars esser assignats. Mes avant pan e vin los quals en nostres boteylaria e paniceria sesdevendra a deteriorar en tal manera que devant los nostres domestichs a posar convinents no serien e encara fruytes e fromages que envers los rebosters romandrien los quals convinentment per ells no poguessen esser posats a la dita almoyna tota hora que aytals coses sesdevendran assignam. Encara assignam a la dita almoyna totes les besties retudes a la cort per afollades e aquelles lalmoyner reeba del cavalleriz. En apres assignam a la dita almoyna totes les condempnacions de nostres domestichs ques faran per los havents poder les quals condempnacions los dits almoyners del tresorer nostre haver procurar sien tenguts les quals condempnacions ensemps ab laltra moneda de la almoyna als pobres de Christ sien donades: e aço que per les bulles de plom o daur en los privilegis emposadors en nostra scrivania se reeb segons les coses per nos aordonades. E encara aquell dijous en lo qual lo Salvador nostre a nos exemple relaxan los peus dels apostols lava volem esser donat a tretse pobres als quals nos duyts per exempli lavam a cascun drap de lana per dos robes ab calces e capero e drap de li per una camisa complida e capell e cinch solidos de barçeloneses en Cathalunya e en regne de Valencia e sis de mallorquins en Mallorques e sis dalfonsins en Cerdenya o tres de jaqueses en Aragon per costures apres la ablucio: als quals dinar en la nostra cort sia donat e nos aquells servescam de donar lurs aygua en les mans axi en lo començament con en la fi del dinar jonolls ficats en terra e les viandes que ells deuran menjar en la forma damunt dita devant ells posem. En apres per tal que cascun dia nos siam remembrants del exempli de humilitat que nostre Senyor als seus dexebles e subseguentment a nosaltres lexa: ordonam oltra les dites coses cascun dia ordinariament a tretse pobres menjar continuament esser donat en la nostra cort real per tal que devocio real de lavar a ells les mans e besarlos aquelles oferent a cascun tres diners barcheloneses en Catalunya et en regne de Valencia et dos diners jaqueses en Arago et quatre diners mallorquins en Mallorques et quatre alfonsins en Sardenya a honor daquell en la man del qual los cors dels reys esser son demostrats exegir puscam axi con desijam. In Paresceve pero de nostre Senyor a tretse als quals ultra la ablucio de les mans a honor daquest Jesu-Christ qui per la sua passio de menjar no corruptible de gloria eternal aquest dia nos sadolla jonoyls plegats menjars posam. Volem encara als ordens de pobretat de la terra nostra almoynes esser donades per la manera ques segueix ultra aquelles almoynes les quals reeben en nostra absencia: ço es que con serem en ciutats o viles dins la nostra senyoria si nos presents erem sien donats cascun any davant la festa de Nadal de nostre Senyor als monastirs daquell loch per pietança vuit diners jacceses o dotse diners barcheloneses o setse diners mallorquins o setse alfonsins segons les terres on serem per cascun frare o sor daquells monastirs.