VAGUERIA DE SERDANYA.

VAGUERIA DE
SERDANYA.

FOCHS REYALS.

Primo Puig Cerda. 654.
(Puigcerdà)
Vilalobent e la perroquia. 12.
Caylaster.
4.
Salagosa. 13.
Enveig. 18.
Vadrinyas. 4.
Querol. 3.

Jiravalls. 6.
Savainaster. 8.
Perroquia de Ventola (Val de
Ribes). 6.
Perroquia de Mossoll. 6.
Soriguera de perroquia des
Coll. 4.
Soriguerola. 2.
Tartara.2.
Adas. 8.
Alp. 17.

Prats. 9.
Planoles e la perroquia. 21.
Caldeges e Ontes.
8.
Livia e la perroquia. 21.
Palmanil. 3.
Tayltorta.
5.
Ordeu e Taltendre. 4.
Sent Marti des Castells. 4.
Ger e
la perroquia. 10.
Saga co es Johan Torrent. 1.
Sent
Merti Darano. 5.
Santa Eularia.
3.
Gurgunya. 9.
Val Johan. 3.
Ariscot. 13.
Loch
del Lo. 19.
Perroquia de Hurhani: de senyor Deuveg e III reyals.
9.
Perroquia de En Goscrina. 18.
Vilanova de Les Caldes e la
perroquia. 12.
Perroquia de Derros. 11.
Perroquia Dayl.
11.
Maranges e la perroquia. 19.
Cler. 6.
Bellver. 53.

Sobirer. 4.
Oceya e la perroqoia. 32.
Santa Locaye e la
perroquia. 19.
Perroquia de Hix. 4.
Arre: del enfermer
de Sent Michel Fuxa (acustumen de pagar ab los
reyals). 10.
Nabina (o Nahina) e la perroquia.
6.
Ribes. 41.
Astas. 2.
Perroquia de Fustenya. 3.

Queralps e la perroquia. 41.
Campeyles e la perroquia. 20.

Perroquia de Perdines. 37.
P. de Riab (no es desta
comissio que no si troba). 1.
Perroquia de Bruguera. 12.

Cerenya. 1.
Sedret. 3.
La Tor. 8.
Rialtos. 5.
Agnes.
4.
Corvesil. 5.
Les Huoles. 4.
Padronet: 3.
Porta:
8.
Portea. 12.
Anes. 5.
Lerenç
de Pedre. 1.
Pruylans. 4.
Bor de la bellia de Belver. 6.

Item del Spital de Jherusalem. 3.
Pi de la dita batlia. 12.

Baders e Baltarge de la dita batlia. 6.
Caborriu de la dita
batlia. 7.
Santa Euginia de la dita batlia. 9.
Tello e
Vibella. 3.
Bexech. 3.
Astana. 14.
Bertoli texidor de
perroquia de Vilar de Fetges: es del abbat de Ripoll mas
contribuex ab reyals. 1.
P. Alegre, P. Morts, G.
Bardalosa: son de la perroquia de Tergasona. 3.
Perich Ferrera del
loch de Cava. 1.

FOCHS DE CIUTADANS.

Primo Alf: den
Giro de Puig Cerda. 3.
Cassanet: den Pujol de Puig Cerda.
3.
Fochs Dalp qui son den Maranges de Puig Cerda. 3.
Fochs
Dorden e de Talcendre: qui son den Simon Riba de Puig Cerda. 3.

Fochs del Tello e de Vilella. 2.
En Lora, En Sabater: den P.
Bosser de Puig Cerda son del loch de Bexech. 2.
Lo Mas de la
Guerra: den Bernat Manresa de Puig Cerda. 1.
Guardiola: den
Thomas Calvet de Leyda (de la comissio de Leyda). 4.

FOCHS
DESGLEYA E DE CAVALLERS.

Primo lochs Age e la perroquia: del
abat de Ripoll (paga com a reyals). 10.
Crosel: den
Tragura cavaller (aquests IIII nos troben en la comissio de
Puig-cerda). 4.
Saltagell: den Johan de Lucano. 28.
Censor:
del Prior de Cornella (paga com reyals). 3.
Pampanell: den Josa
(de la comissio de Leyda). 4.
Mucer e Alp: del vescomte de
Castellbo. 4.
Bar: del dit vescomte. 22.
Beset: del
prior de Cornella (han pagat ab los reyals). 4. (Casi como
Beceite, Beseit, Beceit, Teruel.)
Eguils: del abat de Santes
Creus. 29.
Fochs des Vilas de Ferges: den Bernardi Dolms. 3.

Isogoll: del abat de Ripoll (paga com los reyals). 5.

Conceylabra: del abat de la Portella (paga com los reyals). 6.

Arceguell: den Jacme Cadell. 23.
Soveig. 3.
Aranser: den
Ramon de Juya cavaller. 10.
Toloriu: den Sicart de Lordat
cavaller. 16.
Cava e Sant Christofol: den Dalmau de Sent Merti
donzell. 14.
Nansonell: del vescomte Devoll. 16. (de Evoll
?)
Lo Quer: del dit vescomte. 13.
Les Vallieles e
Treverseres: den Cadell. 17.
Pruylans e La Bastida: den Jacme
Cadell. 9.
Vilanova: den Jacme Cadell. 9.
Urg, Perroquia de
Caxans: del vescomte de Castellbo. 26.
En Veig e les
perroquies: de la dona Deuveig. 15.
Clopda: qui es den
Ramon de Peguera. 9.
Scoyll: den Picey de Merça.
4.
Escauar e Bayanda: del vescomte Devol. 14.
Avia: den Jacme
Comes de Puigcerda e del abat de Sent Merti de La Pertxa per indivis.
15.
Bolquera e la perroquia: del vescomte de Castellbo. 18.
Er
e la perroquia: del dit vescomte. 27.
Cortas: den Bort Daragay.
3.
Sent P. de Forcats e Riufret: del abat de Sent Michel. 5.

(Michel se pronunciaba como Miquel; San Miguel, San Miquial enValjunquera, Teruel).
Loch Descars: qui son de la almoyna de
Puigcerda III den Gavella IIII qui son per tots. 7.
Tergassona:
del abat de Sent Merti. 12.
Vilalta: del dit abat. 4.
Palau:
de Santes Creus. 10.
Orus e la batlia: qui son del abat de Cuxa.
9.
Riu de Pera: del dit abat. 4.
Aragosilla: del abat
de Sent Michel. 3.
Bolvir e la perroquia: del dit abat. 16.

Odelle: del abat de Sent Merti. 10.
Heguet: del dit abat. 8.

Sellens (nos troba): de P. de Bolvir.
Serrat. 7.
Erden e
Taltendre: del vescomte de Castellbo. 3.
La Ribera de Baders: del
dit vescomte. 2.
Hur: del senyor Deuveig. 6.
Castell Nou de
Cardolze: den Sicart de Lordach. 16.
Calvin va ab sa
batlia: qui es del dit Dalmau de Sent Merti. 7.
Cemunt: qui es
del dit Dalmau. 5.
Perroquia de Fustenya: qui aon den Tort. 7.

Fochs de Saga: qui son den Berenguer Dolms. 2.
Perroquia de
La Perera. 4.
Cruells: del abat de Sent Johan. 2.
Heyna: del
prior de Cornella. 15.
Planes: del monestir de Ripoll. 5.
Vilar
de Fetges: del prior de Cornella. 2.
Oliana: del comte Durgell.
30.
La Vall Dan: del dit comte. 5.
Madrona: den Josa. 15.

Bordell: den Ramon de Josa. 9.
Pinell: den Ramon de Pinell.
14.
Altes: del comte Durgell. 5.
Assaranya: den Josa.
3. (Acaba como el río y comarca: Matarranya, Matarraña).

Tomo XII, censo de CATALUÑA, REY DON PEDRO EL CEREMONIOSO

COLECCIÓN
DE
DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL
DE LA
CORONA DE ARAGÓN,

PUBLICADA DE REAL ORDEN
POR
SU CRONISTA,
D. Próspero
de Bofarull y Mascaró.

TOMO XII.

CENSO
DE
CATALUÑA,
ORDENADO
EN TIEMPO DEL REY DON PEDRO EL
CEREMONIOSO,
CUSTODIADO EN EL ARCHIVO GENERAL DE LA CORONA DE
ARAGÓN
Y PUBLICADO DE REAL ORDEN
POR SU CRONISTA;
D.
PRÓSPERO DE BOFARULL Y MASCARÓ.
BARCELONA.
EN LA IMPRENTA
DEL ARCHIVO.
1856.

/ Edición de Ramon Guimerá Lorente.
Se actualiza en parte la ortografía en los textos de Bofarull
/.

NOMBREMENT DELS FOCHS DE CATHALUNYA SEGONS LES CORTS
DE
CERVERA, LES QUALS SE CELEBRAREN EN LANY MCCCLIX
PER LO S. REY EN
PERE TERÇ (1).

(1)
Este censo forma el registro 1548 de los de este archivo, y hemos
creído que no sería fuera del caso el darle a luz, después de
publicados los repartimientos de Mallorca, Valencia y Cerdeña, por
las curiosas e importantes noticias que suministra acerca de la
población de casi toda Cataluña, a mediados del siglo XIV.


COMISSIO DE BARCHELONA.

FOCHS REYALS.

Fochs.
Primo ciutat de Barchelona. 7651.
Vila
de Sabadel et castell de Rahona 162.
Vila e terme de
Terraça 228.
Vila
Major. 44.
Tagamanent. 12.
Corro jusa. 20.


Fochs de perrochia de Martoreyes qui
contribuexen ab los demunt dits de Corro jusa.
5.

Maherata. 8.
Corro subira. 14.
Cardedeu.
36.
Berenguer Armengol de perrochia de Sent Marti de
Prohensals. 4.
Castell de Muncada: del senyor Rey.
56.
En Payos de parrochia de Santa Eulalia de Prohensana del
terme de Munbuy. 1.
Sent Julia de Lissa sobira: reyals del
dit terme. 2.
Sent Julia de Polou: reyals. 2.
Perroquia
de Parets. 2.
Santa Maria de Galechs. 2.
Tiana:
reyals. 7.
Santa Coloma de Gramenet: reyal. 1.

Alella: reyals. 4.

FOCHS ALOERS.

Primo
Castell de Sant Marçal. 5.

Sent Genis de Gudells. 8.
Badalona: aloers. 6.
Premia:
aloers. 4.
Sent Marti de Prohençals:
alou. 1.
Sent Andreu de Palomar. 7.
P. Verdaguer: qui es les
dues parts alou e la terça
desgleya. 2 terç.
Santa
Perpetua de Mogoda: aloers. 2.
Serria: aloers. 39.
Bandada
del Espital de Prohensana. 4.
Bandada des Banyoles:
aloers. 4.
Santa Creu de Lorda: aloers. 4.
Sent Jarvari:
aloers. 5.
Perroquia de Sent Barthomeu des Sans e
Sent Feliu de Lobregat. 11.
Sent Just des Vers: franquers
e aloers. 18.
Cornella: aloers. 5 mig.
Bandada de la
Muntanya de Sent Boy. 2.
Bandada del Prat de Sent Boy. 9.
Molet:
aloers. 4.
Canovelles: aloers. 3.
Taya: aloer. 1.
Palau
Solata: aloers. 2.
Santa Agnes de Malenya: aloer. 1.
Mertoreyes:
aloers. 2.
Sent Esteve de Ripollet: aloer. 1.

FOCHS DE
CIUTADANS.

Primo Santa Eulalia de Corro Jusa. 3.
Bernat
Canyes de perroquia de Cardedeu: de ciutada. 1.
Sent Genis de
Gudells: de ciutada. 28.
Perroquia de Badalona: de ciutada. ço.

Premia: qui son de ciutada. 13.
Sent Andreu de Palomar: de
ciutada. 30.
Sent Marti de Prohensals: de ciutada. 3.
Bandada
del Spital de Prohensana: de ciutada. 18 mig.
Corro jussa:
de ciutada. 3.
Bandada Prat de Prohensana daça.
5.
Bandada des Banyols: de ciutadans. 5.
Santa Creu de Lorda:
qui son den P. Ferriol ciutada de Barchelona. 7.
Castell
de Lorda: qm son den Berenguer de Relat. 19.
Perroquia de Sent
Barthomeu des Sans: de ciutada. 14
Cornella: qui son de ciutada.
15 mig.
Bandada de Sent Boy: qui son den Francesch Sa Bastida
ciutada. 55.
Bandada de Fonollar: qui son den P. de Gualbes. 8.

Bandada des Prat de Sent Boy: de ciutadans. 28.
Sent Just des
Vers e Sent Feliu de Lobregat. 36 mig.
La Rocha:
den P. March ciutada. 23.
Castell de Fells: den Berenguer
de Reelat. 31.
Vila de Cans: den Francesco Burgues. 43.
Torra
Burguesa. 2.
Picalquers: den Franson Terre ciutada. 7.
Quadre
de Vallirana: den Ombert de Vilafrancha. 14.
Gava e la
Pobla den Orta: qui son den Franson Terre. 37.
Sent Johan des
Pi: de ciutada. 24.
Valvidrera: de ciutada. 3.
Quadra de
Vilanova: de micer Guerau de Palou. 9.
Mertoreyes: de ciutadans.
2.
Santa Perpetua de Mogoda: de ciutada. 2.
Sent Esteve de
Ripollet: de ciutada. 1.
Castell de Matero: dels hereus de P. de
Marques. 173.
Vila de Molin de Reig e castell de Ciuro. 89.

Castell de Ça
Rocha: de P. A. Marques ciutada. 147.

FOCHS DESGLEYA E DE
CAVALLERS.

Primo Granoylers. 129.
Quadra de
Taudell: de cavaller. 4.
Jacme Pereut hom espars de perroquia de
Caudell: desgleya. 1.
Quadra del Monastir de Cartuxa. 4.

Fochs de cavaller de perroquia de Sent Julia Daltura Ço
Ramon Sellent hom den Johan de Togores. 1.
Vila Major: desgleya.
40.
Tagamenent: desgleya e de cavallers. 16.
Fochs desgleya e
cavaller del terme de la vila de Sabadell e del castel
de Rahona.
Corro jusa e sobira (jussà
i sobirà): desgleya ab IIII que nia de
cavaler ab IX fochs desgleya e de cavallers de Maherata. 26.

Cardedeu: desgleya ab I que nia de cavaller. 24.
Vila de
Caules de Muntbuy (Caldes
de Montbui): del infant En Marti. 123.
Sent
Genis de Gudells: desgleya ab I de cavaller. 19.
Perroquia de
Badalona: desgleya. 40.
Premia: qui son desgleya ab X e mig
que nia de cavaller. 32 mig.
Sent Andreu de Palomar:
desgleya e ab II de cavaller. 71 e terç.

Sent Marti de Prohensals: desgleya. 12.
Sarria: qui son de
cavaler lo qual ha nom Berenguer Mertorell. 1.

Sarria: qui son del monastir de Padralbes. 67.
Sarria:
qui son de diverses senyories desgleya. 14.
Bandada del Spital de
Prohensana: qui son desgleya. 28 mig.
Bandada del Prat de
Prohensana de Ça-laygua:
desgleya. 13.
Bandada des Banyols: qui son desgleya. 16.
Santa
Creu de Lorda: qui son desgleya. 8.
Perroquia de Sent Berthomeu
de Sans: qui son desgleya a I foch de cavaler. 13.
Sent Just des
Vers de Sent Feliu de Lobregat: qui son desgleya. 54 mig.
Cornella:
qui son desgleya. 24.
Vila de Sent Boy: den Galceran de Rosanes.
72.
Bandada de Sent Boy: qui es de la Almoyna de
Barchelona. 16.
Vila de Sent Boy: qui son desgleya. 71.

Bernat Peraylada hom esparç
del terme del castell de Benviure. 1.
Molet (Mollet del
Vallés): qui son desgleya. 30.
Castell de Canoves: de
cavaller ab IIII que nia desgleya. 30.
Sent Feliu de Canoulles:
desgleya e de cavaller. 12.
Palau daries del terme del castell de
Monboy: desgleya. 13.
Sent Feliu de Codines: desgleya del
terme de Muntbuy. 35.
Sent P. de Bigues: desgleya e de
cavalers del dit terme. 31.
Santa Eulalia de Vohensana:
desgleya e de cavallers del dit terme. 38.
Sent Julia de Liça
sobira del terme: desgleya e de cavallers. 38.
Sent Genis de
Samenla e de Sent Berthomeu de Muncas: qui son desgleya e del dit
terme. 27.
Sent Sabastia de Munmajor: desgleya del
dit terme. 5.
Sent Julia de Palou: desgleya e de cavaller. 37.

Perroquia de Porets: desgleya. 24.
Cerdanyola: de cavaller.
24.
Santa Maria de Galechs: desgleya. 4.
Castell Ça
Pera: desgleya e de cavallers. 37.
Taya: desgleya e de cavallers.
55.
Tiana: desgleya e de cavallers. 41.
Santa Coloma de
Gramanet: desgleya. 29.
Alella: desgleya e de cavallers.
52.
Castell de la Prunya: de mossen Jacme March ab IIII
fochs desgleya. 32.
Quadra de la Sentiu: den Berenguer de Conit
donzell. 14.
Quadra de Torra Badal: de perroquia de Santa Creu de
Lorda. 6.
Quadra de Vallirana: del Prior de Sent Cugat de Vallés.
6.
Quadre de Sent Ponç:
desgleya. 6.
Sent Christofol de Begues: de mossen Jacme March ab
III fochs desgleya. 34.
Sent Johan des Pi (Sant
Joan Despí): desgleya. 27.
Ramon Hom de Deu: de Sent
Johan des Pi. 1.
Sent Climent: qui es de mossen Jacme March. 32.

Sent Climent: desgleya. 20.
Val Vidrera: desgleya e de
cavallers. 18.
Vila de Sent Cugat de Velles. 169.
Castell
de Cabanes: de la Almoyna de Barchelona. 11.
Sent Julia
des Feu: desgleya e de cavaller. 8.
Sent Salvador de Pulinya. 19.

Palau solata: desgleya. 16.
Munt Molo: desgleya. 19.
Quadra
de Sentiga: desgleya. 8.
Quadra de Setiga: de cavallers. 8.

Castell de Derrius: desgleya e de cavallers. 42.
Castell de
Belloch: den P. de Belloch. 24.
Santa Agnes de Mal Anya:
desgleya e de cavaller. 7.
Sent Genis de Plegamans: de cavaller e
desgleya. 22.
Castell de Muntornes: de cavaller e desgleya. 65.

Vall Comdal: desgleya e de cavaller. 17.
Castell de Set
Manat: de cavaller ab XI fochs desgleya e I foch de ciutada. 32.

Sent Stheve de la Garriga: desgleya e de cavaller. 30.

Sent Fost: desgleya e de cavaller. 12.
Mertoreyes: desgleya.
25.
Quadra de Samalus: desgleya. 8.
Castell de Muntmany:
ab III fochs desgleya. 21.
Santa Perpetua de Mogoda: desgleya.
34.
Sen Stheve de Ripollet: desgleya. 19.
Castell des
Far den Bernat de Corbera. 78.
Liça
jusa: desgleya e de cavallers. 27.
Cavall jusa e sobira: desgleya
e de cavallers. 12.
Castell de Galifa: desgleya e de
cavaller ab I foch de ciutada. 17.
Santa Maria de Huyastrell:
desgleya. 14.
Matha de Pera: desgleya. 29.
Caules des
Tarach: desgleya. 4. (Caldes)
Sent Adria: desgleya. 11.

Hospital de Cervelo: desgleya. 45.
Quadra de Canals:
desgleya. 16.
Castell de Corbera: de cavaller. 30.
Vila
Daulesa: desgleya. 110.
Castell de Rubi: de cavaller. 40.
P.
de Roques: de la perroquia de Rubi hom sparc. 1.
Castell
des Papiol: de cavaller. 32.
Mas Roquer: hom esparç
del terme del dit castell. 1.
Santa Magdelena de Splugues:
desgleya. 18.
Castell de Cervello: qui es del infant En Merti
ad X desgleya. 96.
Quadre de Torreyes: de cavaler
ab I foch desgleya del terme del dit castell. 28.
Quadre des
Soler: den P. March ciutada del dit terme. 24.
Quadre de la
Palma: desgleya del dit terme. 13.
Quadre de Palaya: de ciutada e
de cavaller del dit terme. 33.
Quadra de la Cort: desgleya e de
cavaler del dit terme. 12.
Vila de Sent Celoni del Spital.
119.
Sent Vicenç de
Gualba: desgleya. 44.
Castell de Mutnegre: desgleya e
cavaller. 30.
Barbara: desgleya e de cavaller.
27.
Agualada. 179. (Igualada)
Sant Faliu
de Cabrera. 59.
Castell de Canoves: qui son de ciutada.
2.
Perrochia de Caules: qui son den Turrich. 5.
Sant Julia de
Palou: de ciutada. 10.
Perrochia de Parets: de ciutada. 3.

Castell de Sant Marçal: de
ciutada. 63.
Castell de Castellar: de ciutada. 48.
Castell de
Sant Viçents Dargentona ab V
fochs Dorrius: del prior de Clara. 81.
Vilaçar:
den P. des Bosch. 77.
Tiana: de ciutada. 16.
Santa
Coloma de Gramanet: de ciutada. 1.
Sant Jarvari: de ciutada. 2.

La vila de Moya. 50.
Castell de Vilardell. 8.
En
Manent e En Cayemas de Sant Vicent de Jonqueres. 2.
Antich
Febrer e I altre de Sant Pau de Risech. 2.
Suma de tots los
fochs de la Vagueria de Barchelona. 13227.

Capitols quel senyor rey mana e vol que sien observats ...

CAPITOLS QUEL SENYOR REY MANA E VOL QUE SIEN OBSERVATS PER LOS SCRIVANS DE LES TAULES REYALS DACORDAR DEÇA E DELLA MAR FETS E ORDONATS EN BARCELONA A X DIES DE MAIG EN LANY DE LA NATIVITAT DE NOSTRE SENYOR MCCCL NOU. 

Quels scrivans de les taules façen II libres de lur administracio.

Los scrivans de les taules de les armades sien tenguts de fer II libres de cascuna armada sia pocha o gran en la I dels quals sien scrites les reebudes e los noms de almirall capita visalmiralls patrons alguatzirs comits sotacomits scrivans notxers ballesters prohers cruislers aliers espalters remers simples juglars metges e barbers e totes altres persones que seran acordades de la dita armada els salaris quils seran promeses els senyals e pagues quels seran dats e fetes per aquell o per aquels qui seran deputats acordar en les dites taules: e en altre libre sien per los dits scrivans scrites e contengudes les messions que han a fer per raho de les taules.

Quels scrivans de les taules facen les pagues als acordats.

Item quels dits scrivans de les taules reeben la moneda a obs del acordament quis deura fer per raho de les dites armades en façen apoches a aquells de qui la reebran: de la qual moneda los dits scrivans paguen los senyals els salaris a almirall capita visalmiralls e a totes altres persones que seran acordades e fer altres messions ordinaries de les taules.

Quels scrivans de les taules reyals paguen los acordadors.

Item sien tenguts de pagar los salaris e drets dels acordadors de les taules reyals segons e en aquella forma quel senyor rey de paraula o per ses letres volra e manara.

Quels scrivans de les taules reeben sagrament dels acordats.

Item quels dits scrivans reeben sagrament daquells qui sacordaran que be e leyalment servescan lo senyor rey en les armades de que seran acordats e que estaran a comandament e obediencia del almirall o capita o visalmirall o daquell qui sera president daquella armada e que cascu metra en forniments segons que a avant se conte.

Quels scrivans de les taules reeben fermançes dels acordats.

Item quels dits scrivans sien tenguts de demanar a almirall o capita o visalmirall o a aquell o aquells qui seran deputats a acordar que cascun axi com sera acordat don fermança del senyal e de la paga e quels dits scrivans sien creeguts daço com axi sia estat acustumat tots temps.

Quels dits scrivans facen fer crida que tot hom acordat se reculla per fer la cercha.

Item quels dits scrivans per manament del almirall o capita visalmirall o altre president de la armada con les galees e altres vaxells seran speegats e aparellats de partir façen fer una crida que tot hom qui sia acordat e haja presa paga sia recullit dins cert temps per tal con la cercha se fara aytal dia: en altra manera que seria dat per fuit.

Quels scrivans de les taules reyals facen fer les cerques dels acordats.

Item quels dits scrivans con la paga sera feta e les gents seran recullides ab I notari o jurat daquell ab alcun dels acordadors o daltre per ells deputat sien tenguts de entrar o fer entrar alscuns a messio de la cort en les galees e ultres vaxells lo dia que hauran saludat o anans a fer les cerques dels acordats e scriure leyalment tots aquells qui lavors seran trobats en les dites galees e altres vaxells: e quel dit notari sia tengut de dar translat de les dites cerques als dits scrivans a messio de la cort lo qual translat sia partit per A B C per squivar tota frau. Empero si per fortuna o per qualque altra raho los dits scrivans e notari e acordadors no podien intrar en los dits vaxells per fer les dites cerques en aquell cas lo patro e comit e scriva de cascuna galea e altre vaxell sia tengut de fer la cercha en la sua galea e vexell be e leyalment e closa e segurada que la trameta anans que partesqua als dits scrivans e quels dits scrivans hauran certificacio o carta testimonial con per les dites rahons no son puguts entrar en los dits vaxells per fer les dites cerques e quel dit patro comit o scriva no gos par .... que la dita cercha sia feta en la una de les dites maneres en tal guisa quels scrivans de les taules hajen totes les dites cerques. E sils dits patrons comits o scrivans de les galees fahien lo contrari pus que sien certificats de la present ordinacio que sien encorreguts en pena de cinquanta dobles dor guanyadora la meytat al almirall o capita daquella armada e laltra meytat al senyor rey.

Quels patrons comits e scrivans de cascuna galea façen tots meses en lurs galees una cercha.

Item quels dits patrons comits e scrivans de cascuna galea ultra la dita cercha apres que seran partits façen tots meses cerca de tots los acordats de lurs galees be e diligentment. E con tornaran del viatge que sien tenguts de donar les dites cerques als dits scrivans de les taules en cas que en la dita armada no hagues scriva reyal per tal que la cort pusque saber qui sera fuit de la armada e en quiny temps. En cas empero que scriva reyal vaje en la armada la dita cercha quis deu fer de mes en mes sia feta per lo dit scriva reyal.

Quels fugitius e morts de les armades sien preses en compte.

Item que tots los fugitius e morts de les armades axi ab senyals com ab pagues sien preses en compte als scrivans de les taules pus que ells mostren per lurs libres quels senyals los son estats donats e les pagues fetes a manament e ordinacio daquell o daquells quel senyor rey hi haura deputats per acordadors segons que damunt es dit.

Quels scrivans de les taules reten compte de lurs administracions.

Item con les gales e altres vaxells seran partits e partides encontinent los dits scrivans de les taules ordonen lurs comptes e reten compte de ço que hauran reebut e administrat e que proven e combaten les cerques que hauran haudes de les galees e altres vaxells ab los libres dels acordaments: e aquells que trobaran que sien fuyts ab senyal o ab paga sien scrits en I quern de paper ab los noms de les fermançes e aquest quern sia dat al distribuidor del offici del conservador de les dreçanes del dit senyor o a sos lochstinents qui faça la execucio axi dels principals com de les fermançes com dels senyals e pagues que reebudes hauran com encara de la dobla segons ordinacio del senyor rey feta ja en son offici sobre aço.

Que en cascuna armada vaja un scriva reyal.

Item per tal com los scrivans de les taules han a retre compte de grans quantitats e seria dampnatge de la cort del senyor rey sils dits comptes nos retien e la exequcio nos fahia dels fugitius: per ço sia ordonat I scriva per lo scriva major de les dites taules qui vaja en aquella armada e portsen translats dels noms de tots los acordats de les dites taules e de lurs fermançes e faça letres e cartes requestes e protestacions inventaris e totes altres scriptures a comandament del almirall o capita de la armada o daquell o daquells quel senyor rey volra e ordonara e faça les pagues si mester sera en la dita armada segons e en aquella forma quel almirall o capita o aquell qui sera president a la dita armada volra e ordonara. E quel dit scriva sia creegut de les dites pagues e altres scriptures per sos libres.

Quels scrivans de les taules reyals reeben e distribuesquen los drets de les taules.

Item quels dits scrivans con la paga de les armades sien poques o grans se fara se retenguen de la paga ques fara a cascun acordat exceptats del almirall e capita e visalmirall e dels patrons e comits a IIII meses quatuor solidos et quatuor denarios barchinonenses los quals lo dit scriva partescha per aquesta forma ço es quen do al almirall o capita o a qualque sia cap o president de la armada major decem et octo denarios e al visalmirall sex denarios e a aquell o aquells qui seran deputats a acordar en les taules reyals duodecim denarios e al alguatzir de la armada tres denarios e a aquell qui crida los homens a la paga I denarium e quel dit scriva se retenga los duodecim denarios romanents. E si la armada sera a major o a menor temps quels dits drets de IIII solidos IIII denarios se partesquen entrels damunt (parece dumunt) dits a la dita raho: les quals quantitats han e son acustumades de haver les dites persones acordades ultra los salaris acustumats que reeben de la cort per carrech de lurs treballs. 

Quel cot del senyor rey sia observat.

Item per tal quels acordadors e scrivans de les taules puxen mills seguir les ordinacions e cot del senyor rey sien açi posats e escrits los salaris del almirall o capita e daltres persones necessaries a les sues armades a IIII meses e ço que son tenguts de portar e metre en galea.

Almirall o capita.

Almirall o capita ha de salari cascun dia del dia que la taula sera posada e durant lacordament de la armada e stant en la armada quaranta solidos barchinonenses: si empero ell va personalment en la dita armada: e es tengut de metre ses armes e ses companyies segons son stament e sa honor.

Visalmirall.

Visalmirall ha de salari a IIII meses CL libras barchinonenses si personalment va en la armada e deu metre ses armes e ses companyies segons son estament.

Patro. (Patró, patrón)

Patro I per galea: deu metre a sa messio II scuders aptes e sufficients ab sengles ballestes e crochs e cuyraçes fornides e CC viratons cascu C de prova e C de matzem e ha de salari a IIII meses L libras.

Scriva qui vaja en la armada.

Scriva qui vaja en la armada ab almirall o capita per fer letres cartes protestacions requestes inventaris e altres scriptures a comandament del almirall o capita e pagues si sen hi fan ha de selari a IIII meses XXV libras barchinonenses e que sia tengut de metre cuyraces e capellina e ballesta e croch e CC viratons de prova.

Alguazir de la armada.

Alguazir qui vage en la armada deu metre ses armes e so quis pertany en son offici e ha de salari a IIII meses XV libras barchinonenses.

Comit.

Comit I per galea: deu metre I infant a messio sua e del sotacomit e cuyraces fornides e altres armes: ha de salari a IIII meses XXXIIII libras barcliinonenses.

Sotacomit.

Sotacomit I per galea: deu haver entrel comit e ell I infant a lur messio e servey e deu metre cuyraçes fornides e altres armes: ha de salari a IIII meses XVI libras barchinonenses.

Notxers.

Notxers VIII per galea dels quals la I sia scriva de la galea: e ha mes quels altres per carrech de la scrivania una libra: deu metre cascun cuyraces fornides e I paves e una ballesta e un croch e C viratons: ha de salari a IIII meses XII libras barchinonenses. Empero los maestres daxa et maestres calaffats e remolars qui van en cascuna galea van per notxers e han mes avant una libra cascu per avantatge de lurs ferramentes.

Ballesters.

Ballesters XL per galea grossa e XXX per galea sotil: deu metre cascun cuyraçes fornides II ballestes e II crochs o I croch ab II mans e CC viratons C de prova e C de matzem e ha cascu de salari a IIII meses X libras barchinonenses.

Prohers.

Prohers VIII per galea: deu metre cascun cuyraçes fornides e I paves e ha de salari cascun a IIII meses deu libras barchinonenses.

Aliers.

Aliers VI per galea: deu metre cascun cuyraces fornides et I paves e ha de salari cascun a IIII meses X libras barchinonenses et X solidos per provisio.

Cruillers.

Cruillers IIII per galea: deu metre cuyraçes fornides e I paves e ha de salari a IIII meses VIII libras barchinonenses.

Spatlers.

Spatlers VI per galea: deu metre cascu cuyraçes fornides e I paves e ha de salari cascu a IIII meses VIII libras barchinonenses.

Remers simples.

Remers simples CLIIII e II palomers e I senescal per galea: deu metre cascu spaa scrop e puntapeu e ha de salari cascu a IIII meses VI libras barchinonenses. Els palomers han de provisio cascun en cas que no menjen vianda de cort una libra. Empero si la galea es de XXIX banchs ha mester CXLVIII remers.

Trompeta.

Trompeta I per galea: deu metre spaha e cuyraces fornides e ha de salari a IIII meses XV libras barchinonenses.

Metge o barber.

Metge o barber l per galea: deu metre forniment de son offici e ha de salari a IIII meses XV libras barchinonenses.

Juglars de la armada.

Juglars qui tocaran a la taula a metre e a levar ço es dos trompadors una trompeta una cornamusa e un tabaler han cascu XII denarios barchinonenses mentre seran en terra e serviran a la dita taula en la dita forma. E apres del dia que les galees saludaran a avant si van en lo viatge han de salari cascu a IIII meses XV libras barchinonenses e ultra aço han cascun per vestir IIII libras barchinonenses e de provisio cascun dia I solidum en cas que no mengen en cort. Empero es acustumat que si fan crides per les ciutats o lochs per raho de les armades que ultra los dits salaris e drets ha cascu per cascuna II solidos.
Item quels patrons e comits de les dites galees e altres vaxells hajen haver e pendre translats dels capitols damunt dits ço es cascun daquells qui faran per ells per tal que ignorancia no pusquen allegar de les coses pertanyents a ells.

Aquestes son les messions de les taules dacordar lus quals los dits scrivans deuen fer e pagar e les quals les deuen esser preses en compte sens altres manaments empero que reeben apoches de ço qui pujara de XX solidos en sus.

Primerament los dits scrivans de la moneda de la taula deuen fer endreçar e adobar e enjontar la taula dacordar. - Item deuen fer e comprar I tapit nou ab senyals reyals.
- Item una caxa per tenir la moneda els libres e comptes de la taula.
- Item paper tinta cera libres de paper I sagell e uns Evangelis qui estien en la taula.
- Item stendarts e senyeres una ballesta e un croch una destra e una maça que servesquen a la taula. - Item deuen pagar los salaris dels juglars de la taula. - Item deuen pagar aquella moneda quel senyor rey o almirall o capita lança com los laus son dits. - Item les punyades de diners quel senyor rey o almirall o capita dona a aquells qui criden los laus e als comit e sotacomit de la galea del senyor rey o del almirall o capita. - Item deuen pagar tots los juglars qui aquell dia con la taula se posara hauran servit e hauran tocat axi al estendart a benehir com a posar la taula e fer la crida de la taula segons quel almirall o capita ordenara e manara axi mateix lo salari daquell qui fara la crida de la dita taula e los altres quis hauran a fer per raho de la taula o dels acordats.
- Item deuen pagar les messions daquells qui faran justicia dalscuns dels acordats per lurs demerits. - Item lo salari daquell qui portara la caxa a la taula e la tornara a casa dels scrivans e metra la taula el estendart e les senyeres. - Item los salaris dels acordadors de la taula segons quels sera tatxat per lo senyor rey. - Item deuen pagar nolits de lenys e de barques e de lahuts e salaris de porters e de correus e daltres persones ques trametran per raho de la armada e dels acordats daquella. - Item totes altres messions menudes ques convendra de fer per raho de la taula e dels acordats de aquella. E altres messions no son acustumades de pagar per los dits scrivans per raho de la taula sens special manament del senyor rey o del capita o cap de la armada. - Item que de totes les ordinacions damunt dites sien fets trellats e trameses closos e segellats a Barcelona a Valencia a Mallorcha en Serdenya e a Cobliure per tal que ignorarancia (ignorancia) daqui avant no pusquen allegar sobre les dites coses.
En Pere etc. Al feel en Ferrer de Magarola scriva nostre e de les taules dacordar de nostra senyoria salut e gracia. Dehimvos eus manam que de la peccunia de les dites taules façats fer un libre de pergami de les ordinacions de la mar e del sou e cot que la nostra cort dona als acordats de les nostres armades lo qual estia continuament en la taula dacordar de Barcelona. E no res menys fets fer translats de les dites ordinacions e segellats ab nostre segell trametetslos en aquells locs de nostra senyoria on se fan armades car nos manam al racional de la mar o a tot altri qui de vos oyran compte que vos restituent a ell la present e apoches tot ço que hajats despes e pagat per les dites rahons reebe en compte vostre. Data Barchinone a XI dies de Maig en lany de la nativitat de nostre senyor MCCCLIX. - Dominus rex mandavit Matheo Adriani.

ci-legajo-cartas-reales-89-12-junio-1359

VEGUERIA DE MANRESA DE BERGA E BERGADA

VEGUERIA DE
MANRESA DE BERGA E BERGADA

FOCHS DESGLEYA E DE CAVALLERS.


Castell de Cohaner: desgleya. 2.
Castell de Caserres: de
diverses persones. 13.
Perroquia Davia: desgleya. 13.
Perroquia
de Ferrerons: desgleya. 6.
Castell bell: den Jacme des
Far. 38. (Castellvell)
Castell de Gaya: de cavaler.
14.
Castell de Guardiola: den Thomas des Far. 28.
Castell e
terme de Granera: qui es den P. de Planella donzell. 13.
Castell
de Murea: qui es den P. de Planella. 24.
Castell de Vaqueriçes:
den Johan des Far donzell. 48.
Castell de Rocha Fort: del
monestir de Sent Banet de Bages. 23. (Sant Benet)
Perroquia
de Monistrol de Rejadell: del pebordre de Manresa. 2.
(Rajadell)
Perroquia de Valhonesta: del pabordre de
Manresa. 11.
Quadra de Sent Genis des Mujals: de mossen Paguera.
5.
Perroquia de Manresa: qui son de diverses senyos e son
desgleya. 14 mig.
Perroquia de Valformosa: desgleya. 4
Castell
de Rejadell e Quadra de Sa Cirera: de cavaller. 48.
Perroquia de
Sent Johan de Vila Torrada a de Sent Daniel de Palou: desgleya. 4.

Perroquia de Belcebre e de Sent Julia. 4 mig.
Perroquia de
Castellar: de cavaller. 3.
Castell de Vinyo: dels hereus del
noble En Berenguer de Cardona. 16.
Castell Dartes e de Salent e
de Castell nou: desgleya (bisbe de Vich). 143.
Castell Deguilar:
del pabordre de Manresa. 24.
Castell Adral: den Vilalta de
Cardona. 31.
Castellet de Tornet: den Galceran de Castellet
donzell. 17.
Castell Folit des Boix: den R. Dodana
donzell. 28. (Castell Follit)
Castell de Taules: den Bernat
Talamancha donzell. 48.
Castell de Gravalosa: de la Almoyna de
Barchelona. 17.
Castell Gali: den Dalmau Ses Torres
donzell. 22.
Castell e terme de Luça:
de mossen R. de Paguera (ha pagat a Vich). 105.
Castell de Maçana
sobirana: qui es den Asbert des Prat donzell. 8.
Castell de
Manyas: desgleya. 10.
Castell e terme del Castell Dollo: del abat
del Estany (a Vich II reyals).
42.
Castell de Sent Matheu de Bages: den R. de Boxados. 37.

Castell de Talamancha: den R. de Talamancha. 29.
Val de
Marganell: den Johan de Ganer donzell. 6.
Perroquia de Sent
Sadorni de Salells: de pabordre de Manresa ab I foch del
monestir de Monserrat. 9.
Perroquia de Santa Maria de
Macadas: del abat de Santa Cilia. 2.
Perroquia de na
Vateles: del abat de Sent Banet. 15.
Perroquia de Sent P. de
Serrahima (Nos troba sia scrit Noy esta ningu).

Perroquia de Sent Fritos: de Sent Banet de Bages. 14.
Perroquia
de la Vilella: de Sent Banet de Bages. 17.
Perroquia de Sent
Jacme Dolzinelles: del abat del Estany. 4.
Perroquia de Sent
Genis de la Val dels Orts: desgleya. 1. (Vall dels
Horts)
Perroquia de Sent Marti de Torroella: de diverses
senyors desgleya. 12.
Perroquia de Joncadella: desgleya. 3.

Perroquia de Santa Maria de Viladordas: den R. Ses Comes e del
abat de Sent Banet 3.
Quadra de Sent Marti de Serrahima: del
monestir de Sa Portella e del camerer de Sent Banet. 6.

Quadra de Saval de Gaya: de cavaller. 4.
Vila de Monistrol de
Monserrat: del prior de Monserrat. 98.
Castell de
Munt Major: den Ferrer de Castellet. 4.
Castell de Viner: den
Rajadell cavaller. 20.
Castell de Guardiola: del abat de Sent
Lorenç. 10.
Perroquia de
Merola: desgleya. 1.
Castell de Serratex: del abat de Serratex.
17.
Castell de Geronella: del noble En P. Galceran de Pinos. 19.

Perroquia e ballia de Sagars: del dit noble. 34.
Castell de
La Quar: del dit noble. 11.
Castell de Palmerola: del dit noble.
28.
Castell e terme de Roset: del noble En P. Galceran. 25.
Vila
de Baga: del dit noble ab III fochs de la Quadra de Guaraxer. 99.

Castell de Saldes: del dit noble. 36.
La poble de Lilet: del
dit noble. 46.
Castell de Gosoll: del dit noble. 42.
Castell
de Josa: del dit noble (fal tota la baronia). 13.
Castell de
Toses: del dit noble. 22.
Perroquia Dorua: del dit noble. 15.

Perroquia Deua Va: del dit noble. 9.
Perroquia de Planers:
del dit noble. 3.
Perroquia de Castellar: del dit noble. 18.

Perroquia Darus (o Daras): del dit noble. 7.
Perroquia
de Santa Cilia: de la Val de Lilet. 8.
Castell de Gaverret: de la
dita Vall. 11.
Perroquia de Broca: de la dita Vall. 11.

Perroquia del Puig: del dit noble. 4.
Perroquia del Mulnell:
del dit noble. 4.
Castell de Gasclaren: del dit noble. 6.

Perroquia de Lavaneres: del dit noble. 3.
Perroquia del Vay:
del dit noble. 17.
Perroquia de Mundarn e Quadra de Sent Merti
de Mundarn: desgleya e de cavallers. 8.
Perroquia Despinalbet:
desgleya e de cavallers. 3.
Perroquia de Borreda del terme de
Castell de la Palmerola: de Ripoll. 10.
Perroquia de La Nou: del
abat de Ripol. 14.
Perroquia de Velcebre de Sent Julia e
de Sent Climent: desgleya. 22.
Perroquia de Sent Salvador de la
Verdura: desgleya. 12.
Perroquia de Clara: desgleya. 3.

Perroquia de Cerdayola: del abat de Sent Lorenç.
10.
Perroquia de Sent Serni de Malayen: del abat de Ripoll. 9.

Perroquia de Rogens (nos troba que sia scrit).
Perroquia de
Guarzilans: desgleya (nos troba).
Perroquia de Berga: desgleya.
1.
Perroquia Delbiols: del pabordre de Berga. 5.
Perroquia de
Sent P. de Madrona: desgleya e de cavallers. 6.
Perroquia de Sent
Merti de Muntalar: desgleya (nos troba que sia comptat).
Castell
de Rendos: qui es den R. de Talamancha. 5.
Castell Terçol:
del abat del Estany. 27.
Castell Sir: qui es den Belloch.
11.
Perroquia de Marfa: desgleya ab I foch de la perroquia de
Santa Coloma. 6.
Castell e terme de Balçeren:
de mossen R. de Paguera ab VI fochs Dargençola.
26.
Castell e terme Dolost: del dit mossen R. de Paguera.
20.
Castell e terme de Tornamira: del dit mossen Ramon. 33.

Castell de Paguera: del dit mossen R. e perroquia de Fumanya e
perroquia Ferrens de Belcebre de Cerchs. 33.
Castell de La
Spunyola: del dit mossen R. 15.
Perroquia de Santa lsla de
Bages. 4.
Quadra de Serrasans: del camerer de Ripoll. 4.

Perroquia de Santa Maria de Claret: del abat de Sent Banet de
Bages. 1.
Castell de Soria: del comte de Cardona. 34.
Castell
de Falchs: del dit comte. 29.
Perroquia des Cans o Camps: del dit
comdat. 16.
Castell Taylat: del dit comte. 26.
(Tallat)
Perroquia de Fonoyosa: desgleya. 12. (Fonollosa,
Fenollosa, fonoll, fenoll)
Santa Cilia de Montserrat ab
Castell Marro. 6.
Castell de Puig Reig: del Spital de Sent Johan.
27.
Perroquia de Pedret: desgleya. 5.
(Aquests nos
troben en la nomina com ja nia.... reyals).
Perroquia
Darayonet: del abat de Sent Johan. 14.
Quadra del Priorat: del
abat de Sent Jachme de Frontinya. 13.

FOCHS REYALS.


Primo ciutat de Manresa. 463.
Vila de Sent P. Dor. 130.
(Sentpedor)
Masos de la perroquia de Sent P. Dor. 8.
Vila
de Berga. 344.
Vila de Moya ab I foch de Fererons. 69.
(Ferrerons)
Castell de Cohaner. 8.
Castell de
Torroella: 7.
Castell de Fromir. 14.
Castell de Casserres.
17.
Castell de Muntclar. 5.
Perroquia Davia. 7.
Quadra de
la Melna. 1.
Perroquia de Berga. 4.
Perroquia de Castellar.
4.
Perroquia de Merola. 3.
Perroquia de Padret. 5.
(En
aquests na IIII reyals e I desgleya.)
Perroquia de
Belcebre e de Sent Julia. 4.
Perroquia Despinabet. 2.
Perroquia
de Madrona. 2.
Lo Mas de Vila Gaya del Castell de
Gaya. 1.

FOCHS DE CIUTADANS.

Castell de Fromir Bolner
e Mirapol: qui es den A. Carbesi de Berga. 4.
Castell de Castellar
e perroquia de Massana jusana: den Gravelosa de Manresa. 17.
Castell
de Callus: den Eymerich Salent de Manresa. 14.
Perroquia de
Monistrol de Rejadell: qui son den Bernat Eymerich V fochs e den
Jacme des Prat I foch. 6.
Perroquia de Manresa ço
es R. *Devesa e la meytat del Mas den Simon Sa Torra e
En Bernat Major. 2 mig.
Perroquia de Val formosa: de
ciutada. 1. (Vallformosa, Valle hermosa, fermosura, hermosura,
“frumoasa” en rumano).
P. de Palau de Aguilar. 1.
Castell
de Castellet: den Johan de Seguelers. 14.
Perroquia de Sent Joan
de Vilatorrada e de Sent Daniel de Palou. 1.
Castell de
Blanchafort ab V fochs de la perroquia de Labells e terme del
dit castell: qui es den P. Fresch de Berga. 19.
Castell de
Figols: den Johan Salou de Berga. 8.
Perroquia de
Castellar: de ciutada.2.
Cercuns de perroquia de Mundan. 1
En
Biu de perroquia Despinalbet. 1.
En Cort de perroquia de
Berga. 1.
Quadra de Fogorp: de Madona den Vola de Berga. 4.

Castell de Muntclar: den Francesch de Muntclar. 4.
Perroquia
de Cerdeyola. 4.
P. Solaras, P. S. Franquesa: de
Castellbell. 2.
G. Ferrer: de Castellet de Bages. 1.
Lo
Mas de Splugues, En Conomines: del Castell de Mura. 2.
(Lo poble del meu colega Ferran, de Amazon Bad Hersfeld 2011;
Coromines).
Ramon Ses Conamines de perroquia de vila
Dordis. 1.
Bernat de Joncadella, G. Sa Sala, Thomas Ses Torres:
de perroquia de Joncadella. 3
Bonanat Morera del Castell de
Rejadell. 1.
Jacme Domingo de Sa Cirera. 1
G. Saval del
castell de Castellar. 1.
Lo Mas den Vila de Massana de Jussana. 1.

Cathala des Caus de Castell de Guilar. 1.
P. Lobet de
perroquia de Monistrol de Rejadell. 1.
Jacme Paner, Anthoni Rovis:
de perroquia de Santa Maria de la Claret. 2.
Lo mas de la Serra
ha pagat ab la ciutat e lo mas des Pla: de perroquia de Manresa.
2.
Ramon Calafell de Castell Gali. 1.
Galceran de Casa
Nova de perroquia de Sent Jacme Dolzinelles. 1.

FOCHS ALOERS
DE BERGA.

Lo Mas Dalta Riba de la perroquia de Labells. 1.
En
Caselles aloer de perroquia de Muntdarm. 1.

8 DE FEBRERO.

8 DE FEBRERO. 

Se adoptaron en esta sesión los siguientes acuerdos:

Primerament que les stepes sien fetes e apparellades esser meses per lo fuster de la casa de la Diputacio.

Item que los dos caps de cinquantenes determenats per los diputats e consell sien en la casa de la Diputacio de continent be armats e a punt.
Item que presents los dits diputats e aquell consell llur que ells elegiran sien meses les banderes reyal e de Sant Jordi sobre lo portal de la casa de la Diputacio qui mira sobre lo carrer de la plaça de Sant Jaucme.
Item que posades les dites banderes e aquelles restants acompanyades ab los dits cent homens armats los dits deputats e hu dels consellers de la dita ciutat acompanyats de aquells de llurs consells qui ells elegiran vagen la via de la ribera e meten XXIIII stepes de galeas en lochs condecents e utils per la faccio de les dites galeas e daqui avant de aquelles fassen boscar acabar e armar ab son efecte tantes com per los dits deputats e consell sera determenat.
Item es deliberat que les dues galeas de la ciutat e una del General e altra de don Johan Dixer ab lo mes breu temps ques pora fer sian adobades varades e armades mijançant aquells ministres que los dits deputats e consell determenaran.
Item que per ordinacio e desliberacio dels diputats ab llur consell tots los rocins o cavalls disposts per guerra qui sien de la present ciutat e en poder de qualsevol persones sien manifestats e tenguts per los dits diputats e consell e per la defensio de la republica de aquest Principat.
Item es deliberat per los dits diputats e consell que totes e sengles messions e despeses necessaries e opportunes a la bona expedicio e exequucio de les dites coses sien pagades es paguen de pecunies e bens del General a noticia e conexença dels dits diputats e de les persones e ministres que per ells diputats hi seran.
Item que attes que dema que sera diluns se ha a fer la crida del acordament e per la qualitat del fet rahonablament se dege contentar tota la gent de menor sou encara attesa la despesa qui per aquells qui sacordaran se ha a fer es pensat quiscun home darmes qui compren pilart e patge haje quiscun mes de sou quaranta cinch florins corrents e bestreta per dos mesos e quiscun home de peu haje sis florins corrents per quisqun mes e bestreta pera dos mesos. E mes sia donat a quisqun home sol de cavall util quinze florins corrents per mes ab bestreta de dos mesos e sia donat de sou als conestables vuyt florins per mes ab bestreta de dos mesos.
Item es mes pensat que sia per los diputats elets hun capita general de tota la armada de la terra e tres consellers ço es hun de quiscun stament a consell dels quals lo dit capita haja star.
Item es pensat que sien soldejats tres milia homens de peu los quals ja son compartits per les universitats del Principat dels quals hi haja haver mil o vuyt cents ballesters vuyt cents pavesos e doscentes lançes largues e cent spingardes o menor nombre si als diputats e consell en sdevenidor apparra.
Item es pensat que sien soldejats doscents cinquanta homens darmes si haver se poran e rocins particulars utils tants com trobar sen puixen.
Item que per los diputats e consell de continent sien eletes tres persones ço es una de quiscun stament per seure entrevenir e expedir la armada de la terra.
Item es deliberat que la eleccio del capita de la dita gent darmes e los consellers de aquell e los acordadors de la dita gent que han esser tres ço es hu de quiscun stament sia remes als dits deputats.

En cumplimiento de estos acuerdos, y deseando ponerlos por obra desde luego, fueron enarboladas en este mismo día, encima de la puerta de la casa de la Diputación, la bandera Real y la de San Jorge; y fueron asímismo los diputados con numeroso acompañamiento a poner las quillas de las veinticuatro galeras que habían de construirse. Después de estas solemnidades, se volvió a reunir la Junta y se despacharon las cartas que siguen:

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Ara toquades sis hores apres mitga nit havem tretes les banderes reyals e del General ab MD homens qui les acompanyen la via de vosaltres e no solament los dits M e cinchcents homens mas infinida gent. Es necessari promptament hajau donat conclusio efecte e exequucio en lo que a vosaltres es stat scrit. Lo consell general de aquesta ciutat stan tots temps nit e jorn congregats e nosaltres axi mateix. Siaus avis e lo Deus omnipotent queus endreç. Dada en Barchinona a VIII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Vuy demati toquades les sis hores havem tretes les banderes reyals e del General e van ab elles mil e cinchcents homens certificantvos que no solament aço mas tanta gent segueix que es sens nombre car tanta es la inclinacio e voluntat que no es stat possible fer altra car ya eren en punt que nostres persones volien exequutar. Es necessari per restauracio de vostres persones e de nosaltres promptament doneu conclusio en lo que a vosaltres es stat scrit e aço sens dilacio alguna. La cosa endreçara en tot be nostre Senyor Deus si li plaura o lo benaventurat sant Jordi. Dada en Barchinona a VIll de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Vuy de mati a sis hores toquades havem tretes les banderes reyals e del General van ab elles mil e cinchcents homens be a punt e no solament lo dit nombre mas altra gent infinida tanta es la voluntat. Es necessari senyors vosaltres promptament hajau executat lo queus es stat scrit e no hajeu falla. Nostre Senyor Deus vos endreçe. Dada en Barchinona a VIII de febrer del any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Del Maestre racional.

ACI COMENÇA LA QUARTA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT 

Del Maestre racional.

Entre les sollicituts reyals per les quals a la utilitat de la cosa publica es conseylat e honor real es conservada aquelles mes lo cor del princep deuen estrenyer que la sua casa per totes coses saviament sia disposada. E con la casa real en senyal de preheminencia universes a ella recorrents liberal esser deja e uberta e per aço axi a infinites despeses es posada les quals a envides per humanal enginy se poden moderar: molt se conve del princep deure guardar quen lo regiment de la casa sua mesura davant totes altres coses sia observada per tal que no sesdevenga ço que sescriu: Envides sens mesura dura la real cura. E per tal con nos pot en les despeses mayorment reals mesura laugerament pendre si donques al princep no ve en clar quant en suman monten les rendes e obvencions e altres drets fiscals los quals en son erari cascun any son aportats: emperamor daço necessari esser se mostra que en la casa de cascun princep alcuna persona feel e savia davant posada esser deja al offici del qual se pertany de les rendes e proveniments e drets reals de cascun ayn encercar veritat e de la summa daquell al princep retre rahon. Emperamor daço nos cobeejants la casa nostra reyal e tots los fets nostres ab mesura disposar e manera e via querer ab les quals mesura puscam congruentment observar sabens que per aço a la honor nostra es guardat e al profit dels sotsmeses es provehit: statuim e ordonam quen la nostra cort sia alcun en loffici dels comptes retedors a nos principalment instituit lo qual maestre racional sia nomenat: en lo qual offici tal persona volem esser reebuda que sia feel e avista e encara en comptes e en rahons aordonadores e en altres coses les quals al offici daquest se pertanyen ben sia sabent e esperta axi que algun no deja enganar ne per los altres laugerament puga esser enganat. E per tal quel maestre racional per oblivio o per ignorancia alscunes coses daquestes les quals al offici dell se petanyen no pusca pretermetre les quals son moltes aquelles ordenadament descriurem. E primerament lo maestre racional sapia a sollicitut de son offici pertanyer que oja comptes e raho reeba dels camarlenchs de les nostres joyes que ministren: encara reeba compte del protonotari e dels secretaris escrivans et del thesaurer e del escriva de racio e encara del comprador de casa nostra e dels procuradors reyals nostres e batles generals e aministradors de les nostres rendes e veguers justicies e procuradors locals e de quals que quals nostres officials e persones altres per aministracio de lur offici o per altra manera dels drets nostres alcuna cosa reebents o despenents en qualque manera sino daquells que en part o en tot al escrivan de racio retre son estrets. Mas si volra los comptes daquells majorment per causa examinar fer ho pot: e si per aventura trobava que alcun dels officials damunt dits apres los comptes retuts als drets de nostra cort sia tengut solicitar aquella persona que nos cascun any li nomenarem que reeba en si totes aquelles quantitats de diners que haura trobats quels officials damunt dits degen restituir a la cort. Al qual manam que reebudes en si les dites restes pach primerament dels dits diners los dits maestre racional lochtinent escrivans e verguer del dit offici lur quitacio ordinaria y vestit; e si alguna cosa lin romandra dallo respona al nostre tresorer: e a ell manam retre compte de les dites restes que haura reebudes al nostre escriva de racio lo qual haja a mostrar en retiment de son compte certificacio del maestre racional de les quantitats a les quals muntaran les dites restes: la qual certificacio ensemps ab les cauteles que haura reebudes haja a retre al dit escriva de racio. E donam poder al reebedor de les dites restes de costrenyer e forsar tots los oficials damunt dits qui per raho de lurs aministracions hagen alcuna cosa cosa a tornar a la nostra cort: e si ço que deu retre contradira costrenga aquell per capcion de penyores o per altres remeys convinables: e con haura restituit e complit ço que deu lavors lo maestre racional auda certificio per ell que la resta li es pagada faça a ell albaran de compte retut per ell e quel remeta espeegat. Si pero fet compte appar alcuna cosa esser restituydora a aquell compte reten lavors lo maestre racional a ell faça dos albarans un testimonial de compte per ell retut e altre per lo qual sia pagada la quantitat a ell restituydora. En apres esgartse ben lo maestre racional que si els officials qui de la sua ministracion ab ell comptaran no mostren o no liuren a ell complidament les cartes o les apoches o els albarans per aquell compte necessaris o al compte espectans o en altra manera defectivament comptaran: decontinent lo dit racional los dits defalliments de scriptures e altres en son memorial repos los quals no determen sens compliment de cartes letres apoches e altres cauteles a declaracio dels dits comptes necessaries: e sils retens los comptes aquelles haver no poran o altres duptes hi haura per los quals lurs comptes no puxen ser espetxats aquells comptes lo maestre racional no defenesca sens consciencia e volentat nostra e entretant los comptes havens aytals duptes romanguen indifinits: e ultra aço si fet lo compte appar ells alcuna cosa deure decontinent a aço restituyr sien costrets. En apres los batles generals e procuradors reals e ministradors de les rendes nostres de qualsque terres nostres en los comptes lurs los quals retran cascun any per lo dit racional sien costrets mostrar al dit racional apoches e albarans de pagues les quals se deuen fer dany en any per salaris qui als gavernadors nostres e procuradors justiciers qui a jutges o assesors e batles e a veguers a justicies merinos e a castellans e a notaris e altres als quals se donen certs salaris o annuals pensions: dels quals salaris o pensions annuals les quantitats escrites tenga lo dit racional en lo libre seu de notaments: e escrites encara tenga totes coses les quals los dits procuradors e batles generals e aministradors nostres ordinariament son tenguts de pagar a qualssevol persones cascun any. Sia encara tengut lo racional donar fe als dits nostres procuradors reals e batles generals e ministradors en sos comptes sobre les despeses les quals affermaran si haver fetes per justes coses e rahonables. Sia encara curos lo maestre racional que reeba en escrit de nostres procuradors reals et batles generals et aministradors los preus de qualsque sien rendes nostres encontinent con les dites rendes cascun any seran venudes per los procuradors batles et aministradors damunt dits e apres los dits preus escrisca e repos en son libre: e encara sia curos aytant com pora que sapia la veritat dells de les falles les quals se faran axi per nostres domestichs com per altres nostres officials falles faents e aquelles a execucio deguda faça menar per ço quels dits domestichs e els altres officials no hagen ocasion de fallar. Regonega encara el racional que de mig en mig any e tota hora ques volra e obs sera totes les reebudes per los procuradors reyals batles generals e aministradors nostres e les pagues fetes e encara cant sera envers ells en moneda cant sera degut per ells: proveesca encara e als procuradors et batles et aministradors damunt dits sollicit que en lo cap de cascun any complit sien appareylats los dits procuradors batles et aministradors sens defalliments lurs a retre comptes per tot aquell any complidament. Manam encara quel maestre racional haja e tenga tres libres ordinaris dels quals la un sia appellat libre de notaments comuns en lo qual not e escrisca totes coses les quals regonexera haver reebudes lo tesaurer e els altres officials nostres a fin que en los comptes ab ells faedors veer pusca el maestre racional aquelles coses les quals donen a ell per reebudes. Axi meteys not en lo dit libre totes altres coses les quals fer poguessen a instruccio del dit racional e daquells qui ab ell deuen comptar. Tenga encara segon libre qui sia appellat libre dalbaran dels comptes en lo qual not e escrisca les finances de tots los comptes: retenga encara ab si aquell libre o escriptura ab lo qual lo compte reten haura comptat ab ell: e encara retenga apoches e albarans ab los quals faran a ell fe de les dades e pagues aquells qui retran lurs comptes. Haja encara lo terç libre qui sia appellat libre ordinari en lo qual escrisca tota la suma de les reebudes nostres e de les dades de tots los comptes que difinira: lo qual libre tenga lo mestre racional o son lochtinent secretament dejus clau e aquell no dege monstrar ne revelar a neguna persona sino a nos con per nos li sera manat. E res no menys sia tengut de fer enfilar totes les letres nostres de manamens apoches e altres cauteles necessaries
als dits comptes les quals cauteles dege fer scriure e consignar en los margens dels dits comptes que difinira per manera que puxa esser trobat e vist que les dites cauteles sien per ell o per los seus scrivans cobrades daquells qui los dits comptes retran per tal que daqui saber puscam quant crexen o minuen cascun any les rendes de nostre patrimoni e les despeses compensats los carrechs de Ies expedicions nostres les quals segons mes e menys seran esdevangudes e quant sera de resta cascun any. Reeba encara el racional de nostre thesaurer compte de sis en sis meses cascun any e reeba en compte totes les quantitats les quals li dira si haver pagades per dons los quals haurem fets entro a quantitat de cent solidos jacsia que de la quantitat daquella o menor negun albara no mostre o manament cor a la sola paraula sua volem esser creegut: oltre la quantitat empero desus dita en altra manera en compte no reeba si donques no mostrava albaran o letra o manament nostre escrit e dels nostres segells comu o secret segellat o si donchs lo dit tresorer albara del dit maestre racional o del escriva de racio dalcun deute no mostrava. Retut pero el compte per lo tesaurer e finat lo racional sia tengut a ell fer albaran testimonial e complit segons la forma del qual e continencia nos pugam fer al tesaurer carta de quitacion e fin de bon e de ver compte retut: lo dit empero mestre racional sia tengut de fer fer notaments al thesaurer de totes quantitats que trobara esser liurades al dit thesaurer per los altres comptes que reebra. E sien monstrats per lo tesaurer tots encara els cambis que contractats e fets haura e dits de consentiment del dit racional o en altra manera de nostre manament haja contractat e fet e servades les coses dessus dites e altres les quals en tan gran compte per verificacio daquell haura vist servadores. E los officials qui al regiment del mestre racional son sotsmeses e los quals a ells deu esser el major son aquests tresaurer scrivan de reccio e lurs scrivans e procuradors reyals e batles generals e ministradors de les rendes nostres. Donam poder de corregir tots e sengles qui a son offici son sotsmeses si excesses hauran comeses e punir de quitacio de un mes o menys exceptat lo tesaurer o escriva de racio procuradors e batles demunt dits los quals no pusca punir sens manament e licencia nostra. Atorgam encare al mestre racional que si alcun qui compte deja retre no vuylla o retre lo contradiga pusca a ell la quitacio la qual de nos reeb emparar. Haja encara el mestre racional ab si en scrits totes aquelles coses les quals son tenguts de fer per raho de lur offici los demunt dits officials qui a ell son sotsmesos per tal cor si deffallien o erraven en son offici mils ne pora saber veritat e pus covinablement corregir e punir. Faça encare memorial de tots los cambis los quals lo tesaurer fara de consentiment del dit racional e les maneres e ab quals aquells se faran per tal que en lo temps lo qual lo tesaurer retra compte daquelles coses li sia clar plenerament. Sapia encare a son offici pertanyer que tots los falsaris de les monedes nostres e els delinquents engir ell faça pendre e aquells liurar al algotzir e els ordinaris dels delinquents a requisicio dell los delinquents sien tenguts de pendre. Si empero el delinquent es de companya e de casa nostra lavors lalgotzir a requisicio dell lo delinquent faça pendre e el nostre alguatzir a manament del racional aquell pendre fer sia tengut. Mes volem que si lo protonotari e secretaris scrivans en lo compte lur alcuns deutes meten al mestre racional qui a ells per quitacio o vestits ordinaris no seran deguts aquells no reebe lo racional ans romanguen sobre ells: si donchs per ventura aquells deutes no eren manats esser reebuts de nostre special manament. En apres ordonants quel demunt dit mestre racional ans del entrament de la sua aministracio sagrament a nos prestar sia tengut que en son offici be e feelment se haura: jurara encara e a nos homenatge fara que a neguna persona sino a nos e a aquells als quals per occasio e per rahon de lur offici pertanyera no revelara la quantitat annual de nostres rendes e proveniments ne la quantitat del nostre tresor. En apres sera tengut en nostre conseyl promoure les causes e els drets de nostre patrimoni e aquelles defendre segons son poder: guartse pero en aço que per ell alguna calumpnia noy esdevenga mas allech per lo nostre dret ço que pora justicia en res no offesa. E encara con en nostre conseyl lo maestre racional segons nostra real ordinacio dels conseylers sia reebut a nos lo sagrament per los conseylers expressat en la dita ordinacio faça e fer sia tengut.

lochtinent scrivans maestre racional

XCVIII, reg 1403, fol 6, 26 febrero 1356

XCVIII. 

Reg.n.1403, fol. 6. 26 feb. 1356.

Primerament lo senyor rey ordona que per continuar la guerra als jenoveses enemichs seus que en la sua senyoria sien armades galeas e naus per armadors en la forma siguent:

es assaber quel senyor rey prestara a tot sotsmes seu qui vulla armar galeas las galeas adobades et apparellades e verades e encunç de navegar ab armes rems axarcies maçaresos seu et altres forniments a aquelles necessaris. - Item lo senyor rey los armara la paga de I mes al sou acostumat si la volran. - Item los armara panatiga a IIII mesos si la volran. - Item lo senyor rey los dona de bona guerra tots jenoveses e tots sotsmeses del senyor de Milla e tots moros salvant los moros del rey de Granada e encara tots aquells qui faran o vendran contra la inhibicio general del senyor rey en la forma ques conte en aquella inhibicio. - Item lo senyor rey dona als dits armadors tota jurisdiccio civil et criminal en et sobre tots et sengles qui seran acordats e tenguts de les dites galeas axi en mar com en terra del dia a anant que seran acordats tro que hagen desarmat. - Item lo senyor rey atorga als dits armadors et a tots aquells qui seran acordats e tenguts de les dites galeas aquells privilegis guiatges et alongaments qui son acostumats datorgar en armades reyals: axi empero quels dits guiatges e alongaments nos hagen a poblicar ab veu de crida e que tots aquells qui seran acordats e guiats et alongats hagen anar en les dites galeas et que dits armadors façen sagrament et homenatge que non lexaran anar alcun ne faran que alcuns salegren dels dits guiatges et alongaments si no servexen per lo temps que seran acordats.
- Item vol lo senyor rey et ordona e deputa en Bonanat dez Coll et en Guillem Morey ciutadans de Barchinona los quals deguen conexer sils armadors qui armaran en Barchinona e de Cadaques tro a Tortosa havien fet dan o dampnatge a alcu o alscuns qui fossen en pau o en treva ab lo senyor rey axi que negun altre official del senyor rey non puxe conexer sino los dits en Bonanat e Guillem. Aximateix los damunt dits hagen a conexer del dret del senyor rey e seu e deffenesquen lurs comptes axi que maestre racional ne altre official del senyor rey nos pusquen entremetre dels dits armadors ne de lurs comptes sino los damunt dits et feessen apoches et fins. - Item lo senyor rey ordona et deputa en Berenguer de Ripoll et en Pascual Maçana habitadors de Valencia qui hagen semblant poder en los armadors de Valencia als quals de continent sia feit saber et trames translat dels presents capitols e dels altres et poder bastant. - Item lo senyor rey ordona e deputa en Bonanat de Maçanet et en Ferrer Çaserra ciutadans de Mallorques qui hagen semblant poder en los armadors de Mallorques et de Manorques et de Eviza e siels trames per semblant forma. - Item lo senyor rey ordona et deputa en Berenguer Amoros de Copliure et en Johan Vola de Perpenya qui hagen semblant poder en los armadors de Rossello e siels trames per semblant forma. - E los dits armadors prometran et asseguraran en poder de les dites persones ço es aquells de Barchinona et de Cadaques tro a Tortosa en poder daquelles de Barchinona e aquells de Valencia en poder daquelles de Valencia e aquells de Mallorques en poder daquelles de Mallorques et aquells de Rossello en poder de aquelles de Rossello que ells armaran les dites galeas a IIII mesos be et complidament a coneguda de les dites persones. - Item que dins los dits IIII mesos o IIII mesos et mig o V meses apres que hauran saludat e seran partits sien tenguts de tornar les dites galeas ab armes rems exarcies maçaresos et altres forniments segons que lus seran liurades ab inventari.
- Item quels dits armadors sien tenguts de tornar et desarmar en aquells lochs hon hauran armat dins lo dit temps. - Item quels dits armadors sien tenguts de dar al senyor rey o a aquella persona que per lo dit senyor o per les dites persones hi sera deputada la part daço que hauran guanyat prorrata del pan e de la paga quel dit senyor los haura armat be et leyalment a coneguda dels damunt dits. - Item quels dits armadors encontinent que hajen desarmat sens tota altra requesta sien tenguts de fer adobar les dites galeas be et complidament segons quels seran liurades a coneguda de les dites persones et fer traure aquelles es assaber de tot lo guany en comun levat lo cabal et les messions: e fet lo dit adob ço que sobrara del dit guany partesques per sou et per liura segons que dit es. E enten empero lo senyor rey que si per ventura alcu e alcuns dels dits armadors com tornaran no havien res guanyat que en aquell cas no sien tenguts de fer adobar les dites galeas mas que sien tenguls de fer traure aquelles e los forniments daquelles a lurs propries messions. - Item quels dits armadors pusquan tenir encant et encants en quals lochs se volran e pendre refrescament sens pagar dret alcu. - Item que les galeas armes rems e altres forniments daquellas vagen a risch et a ventura del senyor rey. - Item que en cas quel senyor rey .... la dita paga de I mes e la panatica de IIII meses que en quescuna de les dites galeas vaja I persona per guardar et reebre lo dret del senyor rey: la qual persona sie tenguda de fer sagrament et homenatge en poder de les dites persones de haverse sobre aço e de respondre al senyor rey o a qui ell volra be et leyalment del dit dret. - Item ordona lo senyor rey que si alcun patron o patrons de nau o de naus o altres qualsevol persones volien armar nau o naus per entrar en cors que en aquell cas lo senyor rey los armas la paga de I mes al sou de la nau o naus e panatica a IIII mesos axi quels dits armadors sien tenguts de dar al senyor rey o a aquella persona qui per lo senyor rey hi sera deputada per sou o per lliura del guany quels dits armadors faran: empero que ço quel senyor rey hi metra vaja a risch et a ventura del dit senyor et los dits armadors sien tenguts de fer aquellas seguretats et altres coses que son tenguts de fer los armadors de les galeas. E en cas quels dits armadors no prenguessen lo sou e panatica del dit senyor que no fossen tenguts de dar alcun guany et dret al senyor rey mas que poguessen entrar en cors faens les dites seguretats. Enten empero lo senyor rey que les dites nau o naus sien de port de M salmes en sus et que aquestes aytals naus sien tengudes de metre et de manar CXX persones combatens per nau e que no pusquen levar ne portar alcuna mercaderia o robes de que haguessen nolit sens voluntat del senyor rey sots pena de perdre la nau o naus et les mercaderies et les persones dels patrons et dels mercaders estien a merce del senyor rey: axi empero que sien tenguts de tornar desarmar en aquell loch o lochs on hauran armat dins VIII meses apres que seran partides. - Item quels dits armadors sien tenguts de assegurar covinentment en poder dels officials reyals dels lochs hon armaran es assaber aquells de Cadaques tro a Tortosa en poder del batle general de Cathalunya e aquells de Valencia en poder del batle general de Valencia e aquells de Rossello en poder del governador de Rossello e aquells de Mallorques en poder del batle de Mallorques et aquells de Sardenya en poder dels governadors de Sardenya o de lurs lochtinents tan solament a coneguda de les dites persones que no faran mal ne dan a amichs del senyor rey sino a aquells quel dit senyor los donas de bona guerra segons que dit es et quels dits officials hagen a reebre la dita seguretat a coneguda de les dites persones. - Item quels dits armadors de les dites galeas parten dels lochs hon hauran armat sien tenguts de portar et posar I missatger o letra en lo loch del Arger en cas que no entrassen en Espanya ne passen lestret e que no sien tenguts dals: empero que de posar lo dit missatger o letra al Alguer fossen escusats si enamichs havia en lo golf del Alger en tal manera que sens gran perill nos poguessen acostar al dit loch et que daço los dits armadors sien creeguts per lur sagrament. - Item quels armadors per tenir et observar e complir tots los dits capitols e cascun daquells façen sagrament et homenatge en poder dels officials reyals on armaran es assaber aquells de Cadaques tro a Tortosa en poder del batle general de Cathalunya et aquells de Valencia en poder del batle general de Valencia et aquell de Rossello en poder del governador de Rossello e aquells de Mallorques en poder del batle de Mallorques e aquells de Sardenya en poder dels governadors de Sardenya o de lurs lochtinents obligant si mateix et lurs bens et dar aquellas seguratats que seran necessaries als dits affers a coneguda de les dites persones. - Item quels dits Bonanat dez Coll et Guillelm Morey facen sagrament et homenatge en poder del procurador de Cathalunya els dits Berenguer Ripoll et Pascual Maçana en poder del governador de Valencia els dits
Bonanat de Maçanet e en Ferrer Saserra en poder del governador de Mallorques els dits Berenguer Amoros et Johan Vola en poder del governador de Rossello o de lurs
loctinents que be et leyalment sauran en los dits affers. - Item quel senyor rey et son consell juren de no tocar a les dites galees e naus ne a la xurma o companya daquelles per neguna raho dementre que ells les tindran en la mar si dons abans realment et de fet nols pagava ço que ells costaria stant daço a lur sagrament. - Dominus rex mandavit Ferrario de Magarola in cujus posse predicta juravit in ejus consilio (1).

(1) Los presentes capítulos fueron comunicados desde Barcelona con fecha de 26 febrero de 1356 a los diferentes sugetos que en aquellos se mencionan.

xcix-reg-1402-fol-29-26-febrero-1356