XCIX. Reg. n. 1402, fol. 29. 26 feb. 1356.

XCIX.
Reg. n. 1402, fol. 29. 26 feb. 1356.

Ordena vol e mana lo senyor rey per raho de la guerra que ha ab los jenoveses e altres enamichs seus e per squivar quels seus sotsmeses no prenguen dampnatge que alscuns navilis o vexels grans o pochs de la sua senyoria no pusquen ne gosen partir de ports plagues (platges, plages, playes, playas) o maritimes de la senyoria del dit senyor ne de lochs de la senyora reyna ni dels infants ni de prelats richs homens ne daltres sotsmeses del dit senyor dins la dita senyoria deça ne della mar sots pena de cors e daver sino en la forma seguent. - Declara empero lo dit senyor que tota galea o galeas grosses uxer o uxers armades e armats a III tires et ab XXX sobresalients e darmes e daltres furniments o a tot lo menys a II tires et ab LX sobresellents a coneguda del dit senyor rey o daquells qui per ell sobre aço seran deputats pusquen navegar per portar vitualles e altres mercaderies per costeres o per golfos o la on se volran exceptat empero que no gosen navegar en la costera de Jenova ne en lochs sotsmeses a jenoveses o a lurs senyors ne en lochs dels rebelles al senyor en Cerdenya e en Corcega. Declara empero lo senyor rey que si alcuns uxers o galeas grossas armats e armades en la forma demunt dita navegaran per golf que hajen anar II en conserve: empero que per costeras puscha anar una galea sola armada e I uxer armat en la forma demont dita: empero que no gosen trer ne portar coses vedades. - Item declara lo dit senyor que tota nau o naus qui sien de port de dues mil salmes o de dues mil salmes en sus pusquen navegar per portar vitualles e altres mercaderies per costeras o per golfs o la on se volran exceptat que no gosen navegar en la costera de Genova ne en lochs sotsmeses a genoveses o a lurs senyors ne en lochs dels rebells al senyor rey en Sardenya et en Corcega: axi empero que no gosen treer ne portar coses vedades. E si la nau sera de port de dues mil salmes haja e deja menar C persones tengudes de nau ço es a saber LX mariners XX balesters e XX servicials los quals hajen de XVI anys en sus e tots hajen compliment de lurs armes. E si la nau sera de port de mes de dos mil salmes que meta o deja metre V homens mes anant per centenar de salmes que la dita nau mes portara axi mariners balesters com servicials al compte demont dit e que la dita nau o naus sien encuyrades de poba o proha (popa o proa) e ben encastillades e entoldades e enfalçades e fornides darmes et de tots altres forniments necessaris a la dita nau o naus a coneguda de aquells quel dit senyor sobre aço deputara los quals sien tenguts de fer sagrament e homenatge de haverse sobre aço be et leyalment. - Vol empero et ordona lo dit senyor que alcuna de les dites galeas e naus e uxers per lo dit senyor licenciades et licenciats segons que dit es no gosen partir sens licencia e letra o albera del dit senyor rey o de aquelles persones qui per ell sobre aço seran deputats en aquells lochs dels quals aytals naus galeas e uxers partiran: les quals persones a aço deputadores sien tengudes de fer sagrament et homenatge en poder dels officials majors dels lochs on seran deputades que ells be e lealment se hauran en los dits affers no mudant en res la forma damont dita. - Vol encara e ordona lo dit senyor que per mills servar la sua ordinacio damont dita que en cascuna de les dites naus galeas uxers licenciades et licenciats per lo dit senyor segons que dit es sien deputats II bons homens de aquells qui iran en les dites naus galeas e uxers ab poder de les persones qui seran deputades per lo senyor rey en los lochs dels quals aytals naus galeas e uxers partiran los quals sien tenguts de fer sagrament et homenatge en poder de les dites persones de fer tenir et observar ab acabament als patrons de les dites naus galeas e uxers la dita ordinacio segons que damont se conte.
- Item declara lo dit senyor que totes barques e lauts de pescar descuberts et descubertes qui son acostumades et acostumats de navegar per costera de pescar puguen navegar et pescar per las costeras de la senyoria del senyor rey et de terres de sos sotsmeses ab gra vin et altres vitualles lenya et carbo obra de terra et spart no portant alscunes mercaderies altres ne navegant per golf. - Item vol e mana lo dit senyor que tots e sengles altres vexells e navilis de la senyoria del dit senyor et de terres de ses sostmeses exceptats los demunt declarats sien trets en terra e meses en ports defenents dins XV dies apres que la present ordinacio sera publicada sots pena de perdre lo dit vexell. Empero declara lo dit senyor que si alscuns dels dits navilis non eren en temps que la present ordinacio se publicara en los lochs don serien que aquells navilis hajen spay de tornar a lurs lochs si tornar hi volran sens robes empero o mercaderies: e que dins XV dies apres que seran junts en lurs lochs sien trets en terra o mesos en ports deffenents sots la dita pena. Empero en aço no sien entesos los vexells qui en temps que la present ordinacio se publicara seran absents de la terra e senyoria del senyor rey tro que sien junts en les terres et senyoria del dit senyor: e lavors sien tenguts de tenir et observar la dita ordinacio sots la dita pena. - Item mana et ordona lo dit senyor que en aquesta inibicio no sien enteses alscuns navilis o vexells qui sien de persones destranya nacio ans aquests pusquen navegar venir star et tornar a lur voluntat vendre et comprar e trer lurs mercaderies exceptades empero coses vedades et que asseguren convinentment en poder de aquelles persones qui per lo senyor rey sobre aço seran deputades que aço que hic trauran no porten en la costera de Genoa ne en lochs sotsmeses a genoveses o a lurs senyors ne en lochs de rebelles al senyor rey en Serdenya e en Corcega: ne encara no gossen traure ne levar alscunes robes o mercaderies dels sotsmeses de la senyoria del dit senyor la quantitat de les quals no valla mes de XXV solidos barchinonenses: e que daço facen sagrament los dits strangers e si eren trobats en lo contrari que fossen punits de la frau et perjuri a coneguda del senyor rey e de aquells qui per lo dit senyor hi seran deputats. - Item que tot patro stranger ans que partescha de la senyoria del senyor rey faça sagrament en poder de les persones qui sobre aço per lo senyor rey seran deputades que no levara portara ne navegara homens de la senyoria del dit senyor dins ne fora la sua senyoria sens special licencia del senyor rey. - Item ordona e mana lo dit senyor que si alscunes persones de la senyoria del dit senyor rey carregaran o trauran alcunes robes o mercaderies oltra la valor de XXV solidos barchinonenses lo quintar e aquells carregara en vexell o vexells qui no sien capitulats segons la forma damont dita que perden les dites robes o mercaderies e la persona et persones daquell o daquells qui en los dits vexell o vexells iran stien a merce del senyor rey. - Item mana et declara lo dit senyor no contrastant la dita inhibicio puguen et puxen trer lurs mercaderies e robes de la senyoria del dit senyor rey exceptades coses vedades ab navili et navilis de stranya nacio qui sien de port de mil salmes o de mes pus quen asseguren que passen dreta via a lestret de Gibraltar. - Item mana et ordona lo dit senyor que negun mercader nauxer mariner ballester servicial palagrins ne nenguna altre persona de la senyoria del dit senyor rey no gos ne deja anar ne navegar sino tant solament ab navili dels sotsmeses et de la senyoria del senyor rey segons la ordinacio del dit senyor et aço sots pena de cors et daver. - Item mana et ordena lo dit senyor que en cas que a ell fos ben vist faedor o a aquells a qui ell ho comanara denviar o licenciar alscuns lenys armats barches armades o lauts per missatgeria o per pendra lengua que en aytal cas se puxa fer: empero quels dits lenys armats o barches armadas e lauts armats no hi puixen trer cambi ni mercaderies ni altres robes ne palagrins ni altres persones de la senyoria del dit senyor sino tan solament aytantes persones com fossen necessarias en armament dels dits lenys armats barques armades o lauts armats si donchs non havien licencia del dit senyor o dels damunt dits. E si lo patro o patrons dels dits lenys o barchas o lauts eren atrobats en lo contrari que sien encorreguts en pena de cors e daver. - Item vol et ordona lo dit senyor quels scrivans qui seran deputats per los damunt dits a fer los alberans de les dites licencies no demanen ne reeben per quescun albera per gran que sia sino IIII diners et II diners per albera de resposta della on seran anats et no mes anant et quels dits alberans sien registrats largament per lo qual registrar no prenguen res sino segons que dit es: et alguns dels dits scrivans no presumesquen ne gosen pendre mes anant ne donen algu empatxament als demunt dits per haverne mes sots pena de perdre lurs officis et de estar a merce del senyor rey. - E si per ventura alcu o alcuns sia que sien de la dita senyoria del dit senyor o de la terra de la senyora reyna dels infants o prelats richs homens o daltres sotsmeses del senyor rey per lur folia fahien o venien contra los dits capitols o alcu daquells sien encorreguts sens tota merce en pena de cors et daver: et si eren atrobats en la mar ab vexells o navilis faens contra les ordinacions damunt dites lo dit senyor ab la present ordinacio dona licencia a tot cossari et altre sotsmes seu que pusquen pendre de fet los dits vexells e navilis ab tot ço qui en aquells sera atrobat. E si aytals vexells o navilis seran de la terra del senyor rey que la meytat dels dits vexells o navilis et de les coses qui en aquells seran atrobades sien del senyor rey e laltra meytat daquells qui los dits vexells o navilis hauran preses: e les persones sien preses e estiguen a merce del senyor rey. E sils dits vexells o navilis o robes e mercaderies qui en aquells serien atrobades seran de la terra de la senyora reyna dels infants prelats richs homens e daltres sotsmeses del senyor rey que la terça part dels dits vexells e navilis e robes e mercaderies qui en aquells seran atrobades sia del senyor rey e la terça del senyor de la terra del qual seran los dits vexells e navilis e robes e mercaderies e laltre terça daquells quils hauran preses e les persones estien a merce del senyor de qui seran. Declara empero lo dit senyor que si les robes o mercaderies qui seran atrobades en los vexells o navilis de la senyora reyna dels infants prelats richs homens et daltres sotsmeses de la senyoria del senyor rey que en aquest cas la meytat de les dites robes et mercaderies sia del senyor rey e laltre daquells quils hauran preses. - Item lo senyor rey ab tenor de la present inibicio revoca e anulla totes altres inhibicions de navegar per ell o per sos officials fetes tro al jorn de la publicacio de la present inhibicio. - Item mana lo dit senyor fortment e espressa a procuradors governadors batles veguers justicies e a tots altres officials del senyor rey deça et della mar constituits que la sua ordinacio damont dita e les coses contengudes en aquella tenguen e observen e tenir e observar façen segons tenor e continencia de aquella e algun dels dits officials no presumescha alcuna cosa tocar ne mudar en la dita ordinacio ne fer o venir contra aquella sots pena de perdre lurs officis sens tota merce et de star a merce del senyor rey. - Data en Barchinona a XXVI dies de fabrer en lany de la nativitat de nostre Senyor mil CCCLVl. - Dominus rex qui eam vidit et correxit mandavit michi Ferrario de Magarola in suo plenissimo consilio.

DON PEDRO EL CEREMONIOSO, V, 1529 pars 1, fol 16

DON PEDRO EL CEREMONIOSO.
V.
Reg. N° 1529. Pars I^a fol. 16. Sin fecha.

OBRA DE MOSSEN SENT JORDI E DE CAVALLERIA.

Preambul daquesta obra començat en nom de la santa Trinitat que Pare et Fill et Sant Espirit a honor de Deu et de monsenyor sent Jordi. - Nostre Senyor Deu lo quals segons la veritat de la santa fe catholica devem en trinitat et en unitat honrar es començament mig et fi de totes bones obres et sens ell alcuna bona obra no pot esser pensada ne feta: car per lo seu poder es tota bona obra feta et per lo seu saber governada et per la sua sola bonea mantenguda et fructifican en be observada. Per la qual raho tot hom qui alcuna bona obra comença deu primerament regonexer son defalliment ço es entre les altres coses que per si meseix no es bastant a pensar de fer alcun bon fet quant meyns a fer ne a acabar sino aytant com nostre senyor Deu li o aministra: perque en lo començament de sa obra deu posar nostre Senyor Deu primer en aquella preganlo et demananli merce molt devotament que li do saber et voluntat et poder perque la puga
be començar continuar et be finar al seu serviy et honor. Emperamor daço Nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorca de Sardenya et de Corcega et conte de Barchinona de Rossello et de Cerdanya primerament invocat en aquesta obra lo nom de nostre Senyor Deu per lo qual los reys viuen et regnen e a honor del bon baro sent Jordi: attenents quels reys els princeps del mon als quals es dada la honor ab son carrech del regiment de lurs sotsmeses axi com per furs leys et constitucions han a governar et a tenir lurs estaments et regir los pobles a ells per la sobirana providencia comanats faen justicia entre aquells en tot temps et reten a cascu ço que seu es en manera quels menors per los majors no sien opremuts ni maltractats: axi los conve de necessitat que en los temps de les guerres per les quals axi per defensio de la santa fe catholica com per observar et fer justicia et per defendre les terres vassals et bens
propris et lur honor et profit com per offendre en son cas lurs enemichs et pendre et occupar ço del lur a fi de aconseguir estament de pau entrevenen sovin fets darmes et de cavalleria ordenen persones et officials aytals com se convenen a les proprietats dels affers et dels officis e facen leys et ordinacions per les quals les dites persones els
officials en si meseix et en aquells qui a ells seran sotsmeses per raho dels affers et dels officis se hagen a regir et a usar de aquells e a les quals leys et ordinacions en cases de dubtes o de questions naxedores per raho dels fets de les armes et de cavalleria entre cualsevol persones o per raho dels dits officis puga esser haut recors e per aquelles segons que sia de raho los dits dubtes et questions puguen esser et sien determenades: ordenam et fem les leys infraseguents per nos et nostres succeidors et per tots los officials et sotsmeses nostres en los affers nostres de les armes et de cavalleria axi en terra com en mar en tots los regnes comtats et terres nostres et en totes parts on les nostres osts o estols seran perpetualment daquest dia avant observadores: en les quals oltra les ordinations en lesdites leys contengudes son compreses moltes bones doctrines de les proprietats loables quels cavallers els officials et altres homens darmes deuen haver ço es cascuns segons lurs ordinacions en observacio de les quals es fet gran serviy a Deu et als senyors de ques seguira a ells gran honor et profit et benestar. E per ço en aquesta obra es feta molta mencio del estament de cavalleria: cor aquell estament principalment se pertany el exercici el regiment dels fets darmes.

Ley I

Tomo I, texto XXXV, juratis et probis hominibus civitatis Majorice

XXXV.

Reg. 2251, fol. 135. 16 de setiembre de 1409.

Lo Rey. - Promens. Per tal com a nostre Senyor Deu ha plagut apellar al seu eternal regne lo molt ilustre en Marti rey de Sicilia nostre primogenit e senyor e rey vostre jurat apres nostres dies som romasos sens fill hereter de que a nos e a vosaltres es trascendent dolor per moltes rahons: empero nos a consell del sanct para e gran e sobirana instancia e suplicacio de les corts generals de Cathalunya mostrants en aço lur gran e molt comendable fe e naturalesa les quals corts se celebren en la ciutat de Barchinona havem per necesitat de tots nostres regnes e terres elegida per la gracia de Deu en muller nostra e reyna vostra la egregia dona Margarita de Prades la qual dona Deus ajudan havem deliberat esposar e ab ella solemnizar nostra benaventurat matrimoni en faç de sancte mare Ecclesie per tal que apres successivament jaquida tota desolacio migençant la gracia divinal puxam aconseguir del dit matrimoni aquell benaventurat fruyt que desijam ço es fill o fills hereters qui axi com a descendents per recta linea a be avenir e consolacio de nos e de tots nostres feels sotsmeses apres nostra longa e benaventurada vida si plaura a Deu succeesquen en tots nostres regnes e terres a profit e utilitat de la cosa publica daquells axi com pare a fills ses seguit per gracia de Deu tostemps en nostres predecessors illustres. Com per raho del matrimoni dessus dit nos convinga fer e sostenir despeses e messions molt grans a satisfer e pagar les cuals es necessaria vostra bona acostumada e presta subvencio e ajuda e perço hajam ordonat a vosaltres e altres naturals e sotsmeses nostres fer demandes segons a nos e a nostres predecessors es legut e permes de dret e costum en semblant cars: pregam e manamvos que per la raho dessusdita axi com de bons e naturals sotsmeses se pertany nos subvingats liberalment e de bon cor segons havets be acostumat e de vosaltres confiam singularment per vostra feeltat e naturalesa. E sobre aço donats plena fe e crehença als amat e fels nostres mossen Palay Oms loctinent de gobernador e en Matheu de Loscos procurador reyal de Mallorques de tot ço que ells o la un dells vos dira de nostra part sobre los dits affers e ho compliats per obre axi com si nos personalment vos ho deiem sabents quens en farets servey assenyalat lo qual molt vos grahirem. Dada en la torre de Bellesguard sots nostre segell secret a XVI dies de setembre del any MCCCC nou. - REX MARTINUS. - Dominus rex
mandavit michi - Johanni de Tudela. - Dirigitur juratis et probis hominibus civitatis Majorice. - Similis litera fuit missa sindicis villarum et locorum et parrochiarum insule Majorice etc.

Dels Convits.

Dels Convits.

Jacsia que aquells convits sien represes los quals sens caritat e temor divinal a glotonia servexen: empero aquelles coses que de caritat sola nos a Deu fan agradable proceexen en los quals neguna vida no es morduda de absents nons troben represes mas laudables. Emperamor daço nos qui caritat e encara dileccio entre nos e el poble a nos comes per aquell al qual per gran caritat e amor son fill en terra trametre plach conservar desigam havem excogitat prudentment que en les festivitats de la Nativitat de nostre Senyor de Apparici de Pascha e de Panthegosta convit façam per tal que nos qui alegria als sotsmeses comunament mostrar no podem per tal que ells no se regirassen de temor de disciplina si al nostre regiment frens de alegria relexassem cor mentre que nos aquells leerosament alegres guardariem pus ardidament ells a coses no degudes se regirarien: almenys als dies aquests la nostra cara alegra tots hagen facultat de guardar cor per aço dileccio entre princep e sotsmeses molt se conserva cor axi con dit havem axi con massa alegria nou als sotsmeses e a vegades profita als princeps que en temps deguts leticia e alegria demostren car aquells presidents als pobles si volem ferm seer la cadira sots alegria e gracia esguardaments plens mostren per tal que per arogancia de rigor no encorreguen odi del poble: e aço en los dies empero o festivitats damunt dites esser fet determenam per tal que tals dies e tan sollennes al nostre poble axi con dit es damunt sens solennitat no passen. E en la festa encara de sent Johan evangeliste si en la ciutat de Valencia e del martiri de sent Pere apostol si en la ciutat de Leyda e de sancta Anna si en la ciutat de Mallorca e de la assumpcio de nostra dona sancta Maria si en la ciutat de Barchelona e de la exaltacio de sancta Creu si en la vila de Perpinya e de sent Marti si en la ciutat de Ceragoça serem personalment constituits sollempnes convits per les festes les quals fem a honor dels dits sancts e de les reliquies sanctes qui son collocades en les capelles nostres dels dits lochs moguts per devocio pia manam esser fets: en aquests convits empero per los nostres majordomens bones notables e honrades persones de les quals los dits nostres convits mes sien honrats que deshonrats volem que sien appellades e convidades.

Viandes

Del Canceller.

ACI COMENÇA LA TERCERA PART DEL LIBRE.

Del Canceller.

Per tal cor magestat real de grau molt gran es exalçada e moltes vegades en grans negocis se gira per ço les letres della proceents son per juhi de hom excellent corregidores e a forma congrua de dret e de raho tornadores. E axi manam per aquesta profitosa sanccio que en la nostra cancellaria haja un canceller lo qual volem esser arquebisbe o bisbe qui sia doctor en leys e en cas que arquebisbe o bisbe doctor en leys no fos volem que altre doctor en leys no contrastant que prelat no sia sia reebut qui les letres nostres liger e corregir a forma sufficient reduyr e de sa man propria en la fin de cascuna ab menys letres que pora son nom sotsescriure sie tengut e sotsescrites per un escriva de manament o de registre o per lo missatge de verga de la cancellaria o per altre porter trametre aquelles decontinent no oblit. Tota hora pero se guart que en lo manament de cascuna de aquelles sia contengut que son manades per nos o de part nostra als escrivans de manament de nostra escrivania per alcun de nostre conseyl o secretaris: e encara aquelles que per nostres oydors seran provehides o manades justicia tan solament contenents e comissions de aquella: pero sia diligent e attent que aquelles que gracia contendran qualque qual a la cancellaria venguen closes ab lo sagell daquell qui manades les haura segellades en la clausura: e en lo manament daquestes sia contengut con seran vistes per aquell qui les haura manades. Sia encara diligent de totes aquelles coses les quals a la cancellaria nostra pertanyer en alcuna cosa sien conegudes: volents pero que si per nos sens mijan o de part nostra per alcun de nostre conseyl o dels secretaris son manades o per los oydors axi con per lur offici ells poder manar havem ordonat no contrastant que de part nostra nos manariem al damunt dit canceller o vicecanceller o als escrivans de la dita escrivania o a alcun dells alcunes letres les quals injustes o per qualque manera no degudes a arbitre del canceller reputades recus aytals letres subsignar si donchs lo segon manament nostre de certa sciencia noy era subseguit. En apres per tal cor a aquell al qual ço que es mes satorga ço que menys es consentir enich no reputam letres justicia contenens encara summaria expedicio o sens plet per son propri moviment manar e subsignar pusca axi con les manades per los altres se esguarda poder corregir. Guartse pero de la present concessio en tal manera no abus quel offici dels oydors sen pogues anichilar o en qualque manera evidentment embargar. E per tal que oltra la nostra ordinacio alcuna cosa per nostre protonotary o per alscuns dels escrivans de la dita scrivania per cartes o letres en aquella faedores no sia atrobada o feta lo dit canceller transcrit de la dita ordinacio e de les coses faedores per los dits vicecanceller protonotary e altres scrivans de la nostra scrivania ab si tener no ometa. E per tal con en nostres conseyls per los nostres conseylers en les coses deidores per ells conseylan sia orde degut per raho observador: duem statuydor ab aquest edicte que tota hora que en nostres conseyls se discutiran alscunes coses sobre les quals cascun dels conseylers clergues tan solament o cascun dels conseylers quals que quals dir son conseyl convendra lo dit canceller injunga primerament als altres que no als majors que diguen ço que sabran conseylan car meylor es que los dits dels altres sien corregits per los dits subseguents dels majors que si los dits dels majors se corregien per los dits apres subseguits dels altres: e si els mayors primerament dehien aquelles coses que veurien esser conseyladores per aventura aytal occasion de mala absordidat se donaria quels altres no volents per favor o no gosans per temor partir daquelles lexarien a dir aquelles coses les quals cogitarien esser conseyladores lenteniment propri en ornament subvertens. En apres volem quel canceller ordon les altres coses les quals present nos en lo conseyl seran faedores manera de estar e de proposar e semblants coses esguardants aqui estaments de persones segons la nostra ordinacio sobre aço feta de la qual copia ab si haja: e encara espedicions de supplicacions escrividores en les foranes parts dicte e aordon segons que sera concordat e atorgat per nostra real magestat. En apres respostes faedores en lo dit conseyl de part nostra quals que quals si donchs a altre daquells espressament aquelles no cometiem de paraula fer sapia si esser obligat. Volem encara si alcun domestich nostre mostra a ell albara del panicer major nostre con la sua bestia sera morta en servey nostre o del cavalleriz nostre con sera retuda a la cort nostra per affoliada albaran sagellat ab son sagell manam ell sia tengut manar fer cartes debitories si es cavall de sinquanta libras barchelonesas e si es rocin de vint y sinch libras e si mul o palafre de quinse libras les quals al tresorer nostre sien endreçades. Ordenans encara e volents a son offici pertanyer que tots quals que quals als quals public offici de judicatura o de notaria sera atorgador de la sufficiencia e de les altres coses decents examin diligentmet e aquells los quals sufficients veura esser espeech liuran a ells loffici destinat. Si empero sesdevenia lo dit canceller per alcun cas no poder seguir la nostra cancellaria lavors lo loch seu al nostre vicecanceller cometre no ometa. Declaram a ell esser sotsmeses prelats capellans clergues doctors savis en dret de conseyl o de casa nostra estants en los cases empero en los quals no contradien canoniques sanccions e los oydors e los promovedors cavallers scrivans nostres: los escrivans pero al maestre racional de nostra cort per raho de son offici sotsmeses tan solament foragitats: e a aquests licencia de partir de la nostra cort segons que a ell sera vist puscha donar exceptats aquells qui de nostre conseyl seran ennobleits cor als resplandents conseylers nostres e secretaris scrivans per nos tan solament es aytal licencia consentidora. E pusca lo dit canceller los sotsmeses a aquell si haura trobats ells negligents en lur offici corregir a quitacio de un mes o enjus segons que a ell sera vist faedor perdedora condempnan. E per tal que be e lialment les coses damunt dites sien perfetes per lo dit canceller lo dit canceller sagrament a nos fer sia estret que en totes les coses damunt dites lealment se haura e que res no ha fet per que al dit sagrament inviolablement observador pusca obviar. Encara no oblit dels escolans de la cappella e de la almoyna e dels infants qui de la almoyna son nodrits sagrament e homenatge reebre que per fet o conseyl dells dampnatge a nostra persona no venra mayorment per aquelles coses que ells contracten e que nos encara contractam e que res no han fet ne faran per que les coses damunt dites no pusquen fermament observar. Encara que con de nostre conseyl segons nostra ordonacio dels conseylers esser sia sanccit volem quel sagrament damunt dit segons que en la dita ordonacio es ordonat a nos faça ab acabament.

(Unas líneas más arriba se interrumpe la página 112 y hay 3 páginas con tablas cronológicas.)

Tabla cronológica de los Reyes de España considerados como
Condes Soberanos de Barcelona.

Wifredo el velloso, Wifredo II o Borrell I, Suniario o Suñer, Borrell II, Miron I, Ramon Borrell III, Berenguer Ramon I el curvo, Ramon Berenguer I el viejo, Ramon Berenguer II cap d'Estopa, Berenguer Ramon II el fratricida, Ramon Berenguer III el grande, Ramon Berenguer IV el santo, únese Barcelona con Aragón en 1150...   

del vicecanceller

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 7

Sesión del día 13.

Fue leído en primer lugar el escrito que sigue:

Núm. 353. Tom. 20. Fol. 1712.

A la letra de la molt reverent noble e honorable congregacio resident et ajustada en la vila de Miquinença quis afferme parlament general del regne de Arago ajustat en la dita vila presentada al parlament general del principat de Catalunya a present resident en la ciutat de Tortosa per lo
honrat en Johan Dorta savi en dret affermantse procurador del dit assert parlament de Arago e a les coses en la dita letra contengudes respon lo dit general parlament del dit principat: que ell tots temps continuament per certes veres et justes rahons ha reputat e tengut reputa e te encare de present per ver legittim e indubitat parlament del dit regne Darago lo quis aplegua primerament en la ciutat de Calatayu en lo qual foren presents la major part de aquells qui ares dien parlament de Mequinença e aquell aprovaren et en la prorogacio del dit parlament feta en la vila de Alcaniç consentiren et apres se muda e proroga e ses tengut e celebrat a e en la vila de Alcaniç e ara novellament se diu esser mudat e prorogat a la ciutat de Ceragoça: e es cert e ver e indubitat que en lo dit regne no pot ni deu ni acustuma haver sino un parlament general e ab lo dit general parlament de Arago qui ses tengut e celebrat derrerament en la dita vila de Alcaniç lo dit parlament general de Cathalunya ha continuament tractat convengut conclos et finat prosperament rahonable necessaria e expedient de e sobre tots los preparatoris et antecedents necessaris covenients decents et expedients a pervenir a e en la discussio examinacio conexença noscio e manifestacio de la vera pura incorrupta et intemerada justicia de aquell qualques sie qui per e segons aquella dita justicia deje esser nostre ver e indubitat rey princep e senyor e a quis dejen pertanyer lo ceptre corona e senyoria reyals o a la dita reyal corona pertanyents per legittima vera e natural successio: los quals tractats covinences conclusions e finament rites rectes valits justs e solemnes e segurs de tota justa impugnacio son venguts la gracia divinal mijançant a tant e a tals termens e stat segons no ignoren o ignorar no deuen los molt reverends nobles e honorables senyors principals del dit assert procurador que propiciant la divinal gracia sperar se deu e confiar que en breu tots los regnes principat e terres subjectes a la dita corona reyal conexeran et sabran lur ver legitttim just natural et indubitat rey princep e senyor. No ha donchs de necessitat de raho e justicia lo dit general parlament de Cathalunya ni li es expedient ni convenient trametre sos missatgers en lo loch ne per les rahons e actes en la dita letra contenguts e specificats ni de regonexer tenir ni reputar altre per parlament general del dit regne Darago sino lo dessus dit parlament Dalcaniç tansolament: e perço sta et persevera fermament en tot ço e quant ha tractat conclos et finat en los dits affers ab lo prop dit general parlament Darago: confiant noresmenys per ço lo dit general parlament de Catalunya de la reverencia noblea circunspeccio prudencia e gran saviesa dels principals del dit assert procurador que considerades et atteses per ells les coses attenedores e consideradores ells acordaran faran et seguiran ço ques pertanya e sera ben condecent a la lur fealtal e naturalesa innade e a lurs grans reverencias nobleses maturitat e honorables savieses. E no consentint ans expressament dissentint lo dit general parlament de Catalunya en lo no consentiment o dissentiment tacit o expres assercio et protestacio contenguts en la dita letra si en quant sien vistes o poguessen en alguna manera perjudicar o derogar als actes fets e fahedors per lo dit general parlament de Catalunya ab lo dit general parlament de Arago celebrat en Alcaniç et ab los altres regnes e terres de la dita corona qui a ells han adherit et consentit et adherir et consentir volran daci avant. Dissent encare lo dit parlament general de Catalunya a totes altres coses en la dita letra per lo dit assert procurador presentada contengudes en quant sien contraries o puixen en alguna manera perjudicar als actes concordats per lo dit general parlament de Catalunya ab lo dit general parlament Darago ajustat a Alcaniç: e singularment dissent e contradiu a tota nominacio e eleccio de persones que la dita congregacio faça o entena a fer per examinar veure e declarar qui es nostre rey e senyor com aço ja concordablement sie comenat a certes nobles savies e virtuoses persones per lo dit general parlament del principat de Catalunya e per los dits parlaments generals Darago e de regne de Valencia e encare per tots los altres regnes e terres subjectes a la corona reyal Darago qui adherir volen a les coses dessus dites: les quals persones son de tan gran sciencia consciencia e fama que rahonablement los principals del dit assert procurador hi deuen reposar lurs coratges e voluntats que declararan la justicia de la dita successio vertaderament e incorruptament e per ço no han raho de nomenar ni elegirne altres: requirent la present resposta esser continuada en lo instrument per lo dit assert procurador request etc.

Tratóse después del pago de algunas cantidades que se estaban debiendo, y por último fue leída una carta que dice así:

Núm. 354. Tom. 20. Fol. 1714.

Als molt reverends e honorables senyors les nou persones ajustades en lo castell de Casp per fer la examinacio noscio e publicacio de aquell qui es nostre vertader rey princep e senyor. - Molt reverends e honorables senyors: Nosaltres ab gran vigilancia pensants en aquest temps tribulat on tants grans e poderosos homens pretenen haver dret en la successio de la reyal corona Darago la qual per cascuns ab gran calor e sforç es demanada pretenent cascun dels dits competitors haver per clar que la successio de la dita corona reyal se pertany a ell e sie impossible que quescun dells la dita successio puxe obtenir ans convendra que obtinent la I aquell si plaura a Deu a qui per justicia sera deguda que tots los altres romanguen frustats de lur proposit e sie versemblant segons los preparatoris que hom veu ço es que cascuns o almenys la major partida façen grans menaçes e aplechs de moltes gents darmes de que pot hom ben duptar que si la misericordia de Deu noy occorre e los regnes e terres sotsmeses a la dita corona no si preparan ab diligencia e esforç fahents aquelles provisions que loablement fer si puixen los dits regnes e terres sotsmeses a la dita corona reyal porien pervenir a greu extermini: considerants encara com per nostres peccats Deus nos ha privats de successio reyal dreta devallant de pare a fill o de germa a germa axi com en los temps passats per la bonesa de Deu ne som stats privilegiats: daques seguia que los succehidors prenent spil de lurs predecessors en quina forma paternal et benigna regien los pobles a ells sotsmeses tro al dia de la mort del senyor rey en Marti dalta recordacio som stats tractats regits e governats benignament caritativa et molt amigable: e per la novella manera de successio que per nostres peccats speram se puixe causar dubte si aquell qui per justicia sera declarat nostre rey princep e senyor sera a tal manera de regiment inclinat: cogitants com en les dites coses se porie e deuria bonament provehir primerament sentint e ajustant vostre acord e deliberacio si sera en aquesta oppinio matexa nos es semblant que fos necessari que certes persones notables de cascuns dels parlaments se ajustassen prestament en aqueix loch de Casp e que tractassen ab los procuradors dels competitors e encare si necessari ere ab lurs principals talls e maneres aquelles que pus possibles o pus facils poguessen trobar ab los quals fos hom en segur que declarat a quis pertanga la dita successio aquell romanent rey pacificament los altres cascuns romanguessen en tal manera contents que los regnes o terres damunt dites visquessen en tranquillitat o repos. E par a nosaltres senyors que aços degues fort cuytar a fi que ans que vosaltros fossets a punt de manifestar aquell qui es nostre ver rey o senyor lo dit acte e les coses o seguretats pertanyents a aquell fossen pervengudes a deguda conclusio: et axi mateix porien les dites persones haver carrech de tractar ab los dits competitors que qual que fos dells per qui la justicia fahes se tengues per dit dit regirnos ab aquelles franqueses privilegis e libertats e ab aquell dolç regiment que los altres reys passats nos han acostumat de regir e que en aço et en altres coses utils e necessaries al ben publich dels dits regnes e terres e de cascuns dells los strenguessen ab les pus sabies e fortes maneras que poguessen. On senyors molt reverends e molt honorables nosaltres cobejants haver vostra intencio e consell sobre aço vos pregam affectuosament que per vostres letres breument nos en vullats certificar: e si a vostres grans paternitats et saviesas parra aço esser util e necessari par a nosaltres fort covinent que los parlaments dels regnes Darago e de Valencia deguessets ab vostres letres consellar e induhir a elegir les dites persones promptament e aquelles fer venir aqui e nosaltres per semblant elegiremne de aquest parlament les quals decontinent hi trametriem: e som de intencio si a vosaltres aquests actes paren bons et expedients scriure o trametre a cascu dels dits parlaments per ferlos semblants induccions. E sia molt reverends e honorables senyors en vostra proteccio la Deitat sancta. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe Durgell a XIII dies de abril del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principal de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Sesión del día 14.

Propúsose nombrar una comisión especial que cuidase: primeramente, de poner en paz a todos los pretendientes, de modo que, verificada la elección, quedasen en buena amistad entre si y tranquilo el reino; y luego, de asegurarse de que aquel de los pretendientes que fuese elegido jurarla cumplir y guardar los privilegios, constituciones, usos y costumbres del pais, y seguiría en su gobierno y en el arreglo de su casa las huellas de sus antecesores.

Sesión del día 15.

Se dió audiencia a un embajador del conde de Prades, y se trató del pago de cierta cantidad que reclamaba Francisco de Erill.

Sesión del día 16.

Después de haberse tratado de la reparación del castillo de Forçarial, en el Rosellon, fueron leídas dos cartas que versaban nuevamente sobre las demandas de don Fadrique.

Sesión del día 18.

Fue leída en esta sesión la siguiente carta:

Núm. 355. Tom. 20. Fol. 1723.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo parlament general de Cathalunya justat en Tortosa. - Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: ab aquella major diligencia e instancia que podem trebayllam entenem e havem entes en trametre les scriptures que derrerament nos havets demanades e de fet havem ja translat autentich del original que te la reyna Yolant del testament del senyor rey en Johan. Lo testament del senyor rey en Marti es en poder den Ramon Çescomes pero diu que james non es stat satisffet: forenlin tatxats per los marmessors X millia solidos: ab linventari apparria que als marmessors se pertangue fer la dita satisfaccio o paga e axi placieus hi provehir ho scriurens de vostra intencio. Tant com toqua les renunciacions e deffinicions havem cerquat ab aquelles persones quens havets nomenades e ab altres e finalment havem trobat en poder den Anthoni Oliver tots los contractes cartes e capitols quis feren en lo matrimoni de la infanta dona Elionor ab linfant de Castella les quals cartes contractes e capitols son fundats e formats principalment sobre concordia e pau observadora entre la casa Darago e de Castella: noy havem trobat res que fassa ne toch renunciacio o diffinicio alguna: ans diu expressament en Bernat de Montpalau qui ana en Castella ab mossenyer en Ramon Alamany sobre lo dit matrimoni que de la dita renunciacio e diffinicio si hague mencio mas que nos feu nis poch obtenir. - La renunciacio e diffinicio feta per la reyna de Napols muller del rey Loys havem trobada assats plena e encara ratifficacio e laudacio fetes per lo dit rey Loys marit seu. En totes aquestes coses se trebaylla sens perdonar a trebaylls: al pus prest que porem les haurets. De les allegacions den Saera que demanats havem trobat que com inventariaven scriptures de un coffre del rey hi foren trobats alguns cartells auctentichs dels quals ordona lo parlament que fossen mesos en poder dels consellers de Barchinona: en los quals cartells son les dites allegacions e segons som stats informats los dits cartells e allegacions son en poder de micer Johan Dezpla e ell ho te aqui hon es. Micer Francesch Çasala es absent e no les havem pogudes haver de ell segons nos havets scrit nin havem hagut cura pus ja les havets aqui. Les covinençes fetes entre los senyors rey en Johan e lo rey Marti vivent lo rey en Pere ja son insertes en lo libre queus tremettem e maravellamnos que no les hagen vistes aquells senyors qui son a Casp. - Mossenyer Berenguer Dolms nos havia scrit de certes coses que vosaltres senyors haviets mester sobrel fet de la justicia e nosaltres havemlesli trameses segons creem que ell vos ha ja informats. Part aço senyors per rao de algunes coses que oim e sentim del loch de Martorell som de intencio que per entrament de gent o encara per tracte lo dit loch poria passar gran perill specialment car es tot divisit en dues parts e semblants coses porian axi venir de cuyta que no bastaria temps de consultar: don veents quens seria carrech callarvos tals affers havem deliberat queus en scrivam demanants que si alguna cosa cuytada si sdevenia que si deura fer per nosaltres. Mes avant sabets senyors que de vostra ordinacio havem feta tallar fusta ja a compliment de III galees e queus havem rescrit diverses vegades de quin galip voliets faessem fer les dites galees e no veem curets de respondren. Placieus senyors nos en responats car sens vostra resposta nosaltres noy guosam toquar e la fusta sta per los camps a pudrir e guastar faent nosa als conreadors e ultra aço que los senyors dels dits camps demanen esmena per la occupacio e destrich quen han en llur conrear. Placieus encara nos trametats la executoria dels emoluments dels officials la qual segons nos ha dit en Johan Pujol era ja en forma e presta per haverla. E sia molt reverents egregis nobles e honorables senyors Lespirit sant en vostra guarda. Scrita en Barchinona a XIIII dies de abril lany de nostre senyor MCCCC dotze. - Los deputats del general de Cathalunya e les VI persones a ells adjunctes a vostre servey e honor apparellats.

Sesión del día 19.

Leyéronse los siguientes documentos:

Molt reverents nobles et honorables senyors: sobre les coses quens havets scrit del loch de Martorell e de la fusta que per ordinacio nostra havets feta tallar a compliment de tres galeres loants vostra providencia vos responem: que en lo fet de Martorell nosaltres fem scriure a mossenyer lo governador de Cathalunya an P. de Sentmenat procurador de la baronia de Martorell que ab gran solicitud vigilancia e cura entena en la custodia del dit loch e si per lo gran divis ques diu esser en aquell se dubta de alguns qui sien dins que aquells prenga e meta en loch segur de guisa que tota opportunitat los sia tolta de fer ni tractar dan ni malesa en lo dit loch e daltre part nosaltres ne scrivim per semblant al dit procurador. Creem que ell es tal quey guardara la honor e profit del senyor rey e del dit loch e la sua propria. Tant com toque lo fet de la fusta que havets feta tallar per les dites tres galeres per ço que nos podrescha nis guast o faça nosa als conreadors dels camps on sta volem eus pregam que al pus prest que porets façats tirar la dita fusta aqui e ferla metra a sepluig en loch segur e decontinent fer posar les estepes de les dites galeres de galip que sien trocelleres de trenta banchs: e puys sien posades les dites estepes no façats procehir en fer aquelles tro sus per nostres letres vos ne hajam scrit pus estesament nostra intencio e voler. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe Durgell a XX dies de abril del any M quatrecents dotze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya.

Núm. 357. Tom. 20. Fol. 1724.

Honorable: per ço com per la gracia divinal lo fet de la justicia de aquell qui es nostre ver rey princep e senyor esta en bons termens e speram que dins breu nos sera publicat es molt necessari occorrer a tots perills e inconvenients ques puxen seguir en la terra e hajam alguns sentiments que la vila de Martorell a vos comanada per entrament de gent o encara per tracte la dita vila encorreria perill specialment car se diu que es tot divis en dues parts: pregamvos eus encarregam que ab sobirana vigilancia e cura avertiscats en metre en bon orde la seguretat e guarda del dit loch. Per ço entenem eus aconsellam que si per lo dit divis hi trobarets algunes persones esser sospitoses en aquest temps de ques pogues seguir perill a la dita vila que aquelles prengats et metats en tal loch que de fer ni procurar inconvenients ni perills los sia opportunitat tolta. Daço matex vos scriu mossenyer lo governador de Cathalunya. Confiam que vos sots tal e volrets
axi ressemblar als vostres passats que de la dita vila e de vostra procuracio retrets aquell degut e loable compte ques pertany a aquell qui es nostre rey e senyor mijançant justicia declarador. E tingueus Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe Durgell a XX dies de abril del any MCCCCXII.- Lo parlament general del principat de Cathalunya.

Núm. 358. Tom. 20. Fol. 1725.

Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors lo parlament general de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: los honorables consellers de la ciutat et consols de la mar de Barchinona e en Johan Tallant mercader trames açi per la vila de Perpenya sobre los affers dejus scrits son stats ab nosaltres e hannos narrat que ells saben que en Jenova se armen VIII naus e dues galees per invasir les nostres naus qui passaren los vostres missatgers en Sicilia les quals VIII naus e dues galees devien partir fort prestament et que lo solda de Babilonia ha preses los consol et mercaders de nostra nacio qui eren en Suria e totes lurs mercaderies et aquells te et agreuge de aspres e dures presons et que les dites nostres naus per paor daquesta nova han haudes a posar en Rodes totes les mercaderies et robes que aportaven: per les quals raons et per que es vist que si no si provehia prestament lo principat de Cathalunya poria pendre gran dan axi per la invasio que les nostres naus et altres navilis de esta nacio qui faents llurs viatges son en aquelles mars ne porien sostenir com perque los dits consol mercaders e mercaderies qui son en poder del dit solda se porien totalment perdre o almenys pendre tan gran dan que seria irreparable com encara perque si aquesta provisio nos fa tota mercaderia es perduda car no calra dir que mercaders cathalans ne llurs navilis hagen gosar de navegar: los dits honorables consellers et consols et la dita vila de Perpenya concordantment han ordonat que per ells prestament et a gran cuyta sien armades IIII galees en les quals pujara una notabla persona per missatger et que sera dat carrech al capita daquelles et al dit missatger es a saber al dit capita de subvenir et ajudar ab les dites IIII galees a les dites nostres naus et a tots navilis de nostra nacio et al dit missatger de pujar al dit solda et de demanarli que restituescha los dits consols mercaders et mercaderies: affermantse los dits honorables consellers et consols que armades les dites IIII galees et trames lo dit missatger los dits consol e mercaders ab lurs mercaderies seran delliures del dit solda et de les aspres et greus presons que huy sostenen et les dites nostres naus et altres navilis seran preservats de tota hostil invasio: e que com la dita ciutat no haja sino una galea qui sia bona pera fer semblant viatge car de dues quen ha noves la una hi es molt sotil: que ells pregaven a nosaltres quels deguessem prestar III corsos de galees de les del general adobades apparellades e exerciades complidament et meses en mar ab totes coses a aquelles necessaries les quals ells puxen ensemps ab la dita una galea llur armar segons que damunt: subjungents los dits honorables consellers et consols et lo dit en Johan Tallant que aço deviem nosaltres fer ab gran promptitud car ultra tots los bens damunt dits es vist clarament quen seguira gran profit a la mercaderia et subseguentment a les generalitats singularment en lo temps present que devem vendre aquelles qui seran mes preades et qui trobaran mes compradors molt raonablament per aquesta provisio et encara que les mars ne seran mes segures: hoc et que no prestants nosaltres les dites III galees la dita armada hauria a cessar. E jassia nosaltres hajam oida llur bona et raonabla proposicio et induccions damunt dites et hajam vist que per aquest armament son prestes de subseguir grans utilitats al dit general car no es dubte que les mars ne seran pus segures et que les mercaderies se faran pus abundantment e poderosa et que los compradors de les dites generalitats seran pus affectats en darhi majors preus et encara que si les dites mercaderies qui ara son en poder del dit solda en punt de perdre tornen en estes parts pagaran los drets de les generalitats acustumats les quals coses totes redunden en profit et utilitat del dit general: empero nosaltres los havem respost que no podem satisfer a llur peticio sens vostra ordinacio et voler precedents. Perque senyors nosaltres vos volem scriure et certificar daquests affers et placieus nos rescrivats que volrets e ordonarets ne dejam fer car nosaltres ho complirem decontinent molt liberalment et volenterosa. E sia molt reverents egregis nobles et honorables senyors Lesperit sant en vostra guarda. Scrita en Barchinona a XVII dies dabril del any MCCCCXII. - Los deputats del general de Cathalunya e les VI persones a ells adjunctes a vostro servey e honor apparellats.

Núm. 359.Tom. 20. Fol. 1726.

Molt reverents nobles e honorables senyors. Informats de les urgents necessitats en que per sustentar sa vida la molt alta senyora dona Elienor regina de Xipre es miserablament constituida et dolentsnos de sos affanys com pensam la magnifica casa Darago don proceheix sa notabla e
virtuosa vida que entre nosaltres longament ha feta e la sua reverencial antiga edat e altres deguts sguards: a gran instancia e pregaries per part de la dita senyora regina sobre aço a nos fetes havem deliberat e ordonat atteses les rahons dessus toquades e altres que en aço nos han moguts en special com en lo temps present no pot recorrer a sos parents e amichs segons deuria que dels diners del general de Cathalunya sien per vosaltres prestats reyalment a la dita senyora mil florins dor Darago de just pes los quals la dita senyora abans de deliurar aquells haja obligar e fer carta bastant de cessio de semblant quantitat primerament al dit general pagadora o a vosaltres en nom de aquell de en e sobre les rendes o assignacions a la dita senyora degudes e devedores de tot ço que reeb o ha acustumat e deu reebre sobre les decimes e encara sobre les rendes drets e emoluments de la ciutat de Xativa e metre aquelles rendes degudament en poder de vosaltres per la quantitat dels dits mil florins: e aximatex sia tenguda la dita senyora fer procurador aquell que vosaltres volrets per intimar a ses propries despeses al batlle e a altres a quis pertanga de la ciutat de Xativa les obligacio e cesssio dessus dites. Perqueus pregam e manam que feta segons dit es la dita obligacio e cessio per la dita senyora regina los dits mil florins dels diners del dit general liurets e paguets a la dita senyora reyalment e de fet. E sia de vosaltres molt reverents nobles et honorables senyors vostra continua proteccio la Deitat sancta. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe Durgell a XX dies de abril del any MCCCCXII.—Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Terminada la lectura de todas las cartas que anteceden, fue publicado el acuerdo que sigue:

Núm. 360. Tom. 20. Fol. 1726.

Lo parlament general del principat de Catalunya ajustat en la ciutat de Tortosa per los negocis tocants la successio dels regnes e terres de la corona reyal Darago fahent daço acte solempne de parlament en plena concordia nemine discrepante elegeix e nomena als actes e negocis dejus scrits
dotze persones en nombre ço es los reverends nobles e honorables en Galceran Durgell - Francesch de Barchinona - Ramon de Gerona - bisbes. - Arcis Struc ardiacha de Terragona - Johan comte de Cardona - Guillem Ramon de Monchada - Ramon de Bages - Berenguer Dolms - cavallers. - Micer Johan Deçpla doctor en leys e ciuteda de Barchinona - Pere Grimau de la vila de Perpinya - Francesch Sent-Seloni ciuteda de Gerona - micer Gonsalvo Garidell doctor en leys e ciuteda de Tortosa. De les quals dotze persones lo dit parlament elegeix e nomena les sis ço es en Galceran bisbe Durgell Francesch bisbe de Barchinona Johan comte de Cardona Ramon de Bages micer Johan Dezpla e Pere Grimau a hoyr en nom del dit parlament e principat de Catalunya la publicacio fahedora de nostre vertader rey princep e senyor per les nou persones deputades e eletes en fer aquella les quals sis persones hi vajen tota hora que per les dites nou persones seran requestes en e segons la forma del capitol sobre aço fet concordat finat e fermat per lo parlament general del regne de Arago e los ambaxadors del dit parlament del principat de Catalunya. - Les altres sis persones restants de les dites dotze es en Ramon bisbe de Gerona Arcis Struc ardiacha de Terragona Guillem Ramon de Monchada Berenguer Dolms Francesch Sent-Seloni e micer Gosalvo Guaridell elegeix e nomena lo dit parlament ço es que hajen carrech et poder de tractar apuntar e concordar la manera com se faran bons pactes e avinençes entre los competitors de la dita corona reyal Darago ab ells o lurs missatgers durant la conexença de la reyal successio e que no puixe esser procehit contra algu qui haje monstrada affeccio a alguns dels competitors crehent que hagues bona justicia. - Item a tractar e concordar la forma de la universal justicia e les coses pertanyents o dependents de aquella. - Item a tractor e concordar per aquest principat e ab los regnes Darago e de Valencia e terres a la dita corona reyal subjectes ab quals e quines seguretats sera provehit quel rey sdevenidor haje a tenir e observar les libertats e privilegis de tot lo principat e condicions e singulars de aquell e axi mateix del arreglament de la sua casa e de la forma de la provisio de tots e qualsevol officials axi de jurisdiccio com daltres que sien comenats als subdits e originals de la dita corona Darago: e apuntats e concordats per les predites sis persones los dits actes o part de aquells quels comuniquen a les dites sis persones demont eletes per hoyr la publicacio de nostre vertader rey e senyor esdevenidor e ab altres del parlament del demont dit principat segons los semblara fahedor e apres que ho refferen en lo dit parlament en lo qual los dits actes prenguen conclusio segons que en aquell dit parlament sera concordat.

Sesión del día 20.

Procedióse al nombramiento de Pedro de Galliners y Pedro Prats para promovedores de negocios, en reemplazo de otros dos que habían tenido que ausentarse; y se acordó de nuevo conceder en préstamo la cantidad de mil florines a la reina de Chipre, que había pedido se le suministrase algún socorro. Por último se trató también del pago de algunas cantidades que diversas personas reclamaban del parlamento.

Sesión del día 21.

Al principiarse esta sesión fue leída la carta que sigue:

Núm. 361. Tom. 20. Fol. 1735.

Als molt reverends nobles et honorables senyors lo parlament general delprincipat de Catalunya. - Molt reverends nobles e honorables: vostra letra feta en Tortosa a XIII del present mes havem hauda a la qual vos responem: que sobre lo punt qui toca conservacio de libertats e privilegis es donat carrech expressament a les nou persones segons tenor de un dels capitols en Alcaniç concordats lo qual es aytal:

- Item quod prefate persone cum consilio illorum de quibus eis videbitur vel sine provideant debito modo et tempore cum competitoribus vel eorum procuratoribus potestatem habentibus circa securitatem et conservationem libertatum et privilegiorum ac jurium regnorum et principatus et conservationem patrimonii regii et bonum reipublice quanto securius et honestius fieri poterit.
- Perque molt reverends nobles e honorables senyors les nou persones en son cars e loch hi provehiran en la millor manera que sabran et poran Deus mijançant. Al fet de la concordia tractadora entre los competitors o lurs procuradors si scriurets als altres parlaments que trametan per la dita raho certes persones be crehem que les coses comunes nos poden deliberar sens voler e concordia de tots los parlaments o daquells qui daquells haguessen poder pero si es util e necessari al present lescriure crehem que vostres molt reverends parternitats nobleses e honorables saviesas ne deliberaran totes coses considerades ço qui sera lo millor. E sie lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en lo castell de Casp e sagellada ab lo sagell del molt reverend senyor archabisbe de Terragona de ordinacio dels dejus scrits a XVIII dies dabril del any MCCCCXII.- Les persones

deputades a investigar e publicar nostre rey e senyor per justicia apparellades a vostra honor.

Núm. 362, Tom. 20. Fol. 1736.

Als molt reverends nobles e honorables XXIIII persones a certs actes per lo parlament del principat de Cathalunya eletes. - Molt reverends nobles e honorables senyors: Com per nosaltres ab consentiment de micer Guillem de Vallsecca per sa letra estesament aci intimat sien stats elegits per castellans daquest castell de Casp e guarda de aquell los honorables en Ramon Fivaller e micer Domingo de la Naja ciuteda de Ceragoça e I altre que crehem hic sera trames de Valencia e lo dit Domingo de la Naja sia ja aci present: per çous pregam axi affectuosament com podem que decontinent vullats lo dit en Ramon Fivaller aci trametre e provehir en les coses que mester haura per son desempatxament. E placieus ferlo cuytar de guisa que axi prest com fer se puscha ell sia aci. E sie molt reverends nobles e honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en lo castell de Casp e segellada ab lo segell del molt reverend senyor archabisbe de Terragona de ordinacio dels dejus scrits a XVIII dabril del any MCCCCXII.

Leyóse además otra carta con que los compromisarios de Caspe llamaban a Bonanato Pere, a quien necesitaban para el despacho de algunos asuntos; y se trató finalmente de trasladar a Montblanc la residencia del parlamento.

Sesión del día 22.

Quedó reducida a la lectura de una insignificante protesta presentada por los síndicos de Gerona, y relativa a la elección de los compromisarios.

Sesión del día 26.

Se dió lectura de la siguiente carta:

Núm. 363. Tom. 20. Fol. 1740.

Als molt reverends nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya.
- Molt reverends nobles e honorables senyors: si nous havem respost pus prest al fet que per vostres letres nos havets scrit sobre la admissio dels scrivans que volets entrevinguen aci placieus no haverho a maravella car Deus sap que no es romas per no fer instancia que no fos complagut a vostre voler. E per tal que sapiats la intencio e oppinio que de dret comu e encara per tenor dels capitols en Alcaniç concordats aquest fet dels scrivans es comes e remes de tot en tot a les nou persones e elles han sobre aço e altres coses plen poder en tal guisa que a vosaltres senyors molt reverents nobles et honorables segons tenor dels capitols dret e raho nous ne calrie a nostre semblant entrametre car com altra raho noy bastas la on vos ha plagut confiar del fet principal poriets sius plahia confiar del fet dels scrivans del qual algu dels altres parlaments no ses curat ne entremes axi com aquells que vehen e conexen ques pertany a les nou persones. Encare mes som de oppinio e intencio que en cars que aquesta admissio de scrivans axi com per vosaltres es demanada se deje fer ques ha a fer ab consultacio e voluntat dels altres parlaments als quals ells ne volen scriure e en aquest cars haurem aci deu scrivans a nou persones la qual cosa es per tots reputada desonesta e absurda. E sobre cascuna daquestes coses nosaltres som de semblant oppinio mateixa ab ells axi com aquells que vehem que ço que dien ha gran egualtat e raho. Mas no contrastants les dites coses nosaltres havem molt instat que per complaure a vosaltres fos donat loch a les coses per vosaltres sobre lo fet dels dits scrivans scrites e hauts sobre aço diverses rahonaments e colloquis havem appuntat lo fet en aquesta manera: ço es que ultra aquells tres scrivans que ja hic son sien hauts e admesos altres tres scrivans los quals tots los nou elegirem un Darago altre de Cathalunya e altre de Valencia e seran ladonchs sis: e altre partit sobre aço no havem pogut ni poriem obtenir per res el mon. Perqué molt reverends nobles e honorables senyors certificantsvos de aquestes coses vos pregam queus vullats concordar de un bon scriva qui ab aquests tres qui hic son e dos altres que ells ne elegiran sien e entervinguen per part e en nom de tots en aquests affers e pus concordes ne siats scriviunosne aci qui sera car per complaure e satisfer a vosaltres non havem volgut elegir algu ans servarem manera ab aquests altres senyors que sera elegit acceptat et admes aquell daquens scriurets. Quant es a nosaltres molt nos es greu com nous podem complaure segons vostre voler mas noy podem altre fer: e axi placieus haver paciencia en aquest cars. E sie molt reverends nobles e honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en lo castell de Casp a XXIIII dabril del any mil CCCCXII. - Larquebisbe de Terragona Guillem de Vallsecca e Bernat de Gualbes apparellats a vostre honor.

Sesión del día 27.

Fueron leídos en esta sesión los documentos que siguen:

Núm. 364. Tom. 20. Fol. 1742.

Als molt reverends egregis nobles honorables e cars amichs lo parlament general del principat de Catalunya. - Molt reverends pares egregis nobles honorables e cars amichs: sabut he que vosaltres havents sguard a Deu e a la justicia per deute de aquella havets ordenat en concordia dels altres parlaments dels regnes e terres a la reyal corona Darago subjectes que a mi qui non he nin pusch haver sien ministrats rahonadors advocats e procuradors qui rahonen diguen alleguen e demostren mos bons drets los quals yo he em pertanyen en la successio de la reyal corona Darago e dich e crech fermament la justicia de aquella en propria regalia esser mia: e com per justicia en les dites coses per vosaltres degudament hi sie feta provisio yo fas e fare lahors e gracies a nostre senyor Deu del qual tots bens proceheixen e a vosaltres totes aquelles gracies e merces que puch ne se. Donchs placieus metre en exequcio de fer vostra provisio justa e haje yo mos rahonadors advocats e procuradors prestament car los fets axiu requeren: vajen sens trigua a la vila de Casp on segons me es stat dit son ja les nou persones ordenades per hoyr los drets dels competitors sino los meus per ço com encare non he degu: mas confiu e crech que metents en obra vostra provisio sobredita triarets e designarets los rahonadors advocats e procuradors quils dits mos drets rahonen alleguen demostren e aquells vullats eus placie prestament spatxar car tota cuyta si mostra laguiosa. En cars que a vostres reverencies nobleses et honorables savieses a la ordinacio de les quals ho remet fos vist que per part mia sien o degen esser nomenats a vosaltres you fas de bon grat e voler. Es cert e notori e a vosaltres manifest que per cascun dels altres competitors se rahonen lurs drets per grans prelats comtes barons cavallers e doctors en multitut copiosa: cove donchs que en la demostracio de mos drets hic haja per ma part e si en tot no ni ha en tan gran nombre sino almenys en qualque part de la condicio de les dites persones e per ço vos deman prech e requer que per part mia e per rahonar mos drets hic façats daqueix principat anar entrevenir e esser lo noble mossenyer Pere de Cervello e los honorables micer Bonanat Pere micer Pere Basset e micer Francesch Çamenla e per procurador et instigador meu ab aquells en Romeu Palau. E axi placieus molt reverends pares egregis nobles honorables e cars amichs que aquells per remey de justicia façats prestament venir a la dita vila de Casp car axiu requer la qualitat del negoci. E sie tots temps vostre director lo Sperit sant. Scrita en lo castell de Segorb a XXIIII del mes de abril del any MCCCCXII.- Frederich Darago a vostre honor.

https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_del_Compromiso

Núm. 365. Tom. 20. Fol. 1743.

Als molt reverends nobles e honorables senyors los deputats del general de Cathalunya e sis persones a ells adjunctes. - Molt reverends nobles e honorables: be creem siats informats com lo egregi senyor don Frederich Darago comte de Luna ha per ses letres scrit e notificat als parlaments dels regnes Darago e de Valencia e de aquest principat que com ell pretena haver dret en la successio de la real corona Darago e sie constituit en pupillar edat pobre destituit de mantenidors et rahonadors de son dret per ço que la sua justicia sie vista li degues esser occorregut e sovengut de advocats procuradors e rahonadors los quals devant les nou persones ajustades en lo castell de la vila de Casp per examinar conexer e publicar per justicia aquell qui es nostre ver rey princep e senyor puixen advocar procurar e rahonar lo dret pretes per lo dit don Frederich: sobre les quals letres los dits parlaments concordablement han deliberat que atteses les rahons per lo dit don Frederich allegades e per tal que la justicia de la dita reyal successio sie solemnament e deguda vista que no solament al dit don Frederich mas encara a tot altre competitor qui en semblant edat qualitat e disposicio fos posat sien donats e administrats advocats e procuradors necessaris per advocar e rahonar son dret davant les dites nou persones a comunes despeses dels dits regnes e principat cascun tant com tocara a sa part: e de aquesta deliberacio han scrit al dit don Frederich oferintli los dits parlaments Darago e Valencia que si en los dits regnes havie algun o alguns advocats et procuradors que nomenas e volgues per advocar e rahonar son dret e per semblant lo present parlament dins lo principat que los dits parlaments aquells necessaris li donariem e pagariem e fariem instancia deguda e esforçada als officials als quals pertanyeria la on fos necessari de forçar e constrenyer cascun dels parlaments en sa provincia los dits advocats e procuradors de pendre carrech de advocar rahonar et procurar lo dret e justicia que preten haver lo dit don Frederich en la dita successio de la corona reyal Darago. E com de part del dit don Frederich nos sie stada vuy data de la present presentada una letra scrita en lo castell de Segorb a XXIIII dels mes e any dejus scrits ab la qual regraciantsnos la dita proferta nos pregue encarrega e requer que li dejam trametre al dit castell de Casp los honorables micer Bonanat Pere en decrets micer Pere Basset e micer Francesch Amenla en leys licenciats ciutedans daqueixa ciutat: volents les coses que per nosaltres son stades deliberades e promeses complir: som de acord e voler quels dits micer Pere Basset e micer Francesch Amenla demanats segons dit es sien donats per advocats al dit don Frederich dels quals tant com toque aquest principat ell deu esser content majorment car lo dit micer Bonanat Pere es stat prevengut et appellat per les nou persones per aconsellar aquelles. Perqueus pregam affectuosament e encarregam que ab aquelles pussavies maneres que sabrets e porets donets orde e manera que prestament los dits micer Pere Basset e micer Francesch Amenla partesquen daqueixa ciutat e vajen al dit castell de Casp per advocar e rahonar lo pretes dret del dit don Frederich e sobre lur accorriment e salari vos avingats ab ells lo millor que fer porets e a menys carrech e messions del general segons de vostras reverencias nobleses e honorables savieses indubitadament confiam e de present com hajam vostra resposta haurets cautela de ço quels sera per vosaltres accorregut: e si per ventura ço que no crehem los dits micer Pere e micer Francesch o la I dells cessant just e ben justificat impediment per qualsevol raho se volien os volie scusar e recusar de pendre carrech de la dita advocacio: pregamvos eus encarregam que axi ab lo veguer e consellers de Barchinona com en altra manera los façats constrenyer e forçar de pendre lo dit carrech e venir prestament al dit castell de Casp com tota triga hi sie impertinent e carregosa attes que dels altres competitors hi son ja los advocats e per les dites nou persones son ja comensats de hoyr sobre aquestes coses. Nosaltres scrivim als dits micer Pere Basset e micer Francesch Amenla sengles letres de creença explicadora per vosaltres les quals vos tramatem ensemps ab la present: creem fermament que vostres reverencies e savieses si hauran en tal manera que de aço aquest principat non reportara nota ni carrech. E sie Lesperit sant vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del reverend bisbe Durgell a XXVII dies dabril del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Núm. 366. Tom. 20. Fol. 1745.

Al molt egregi senyor don Frederich Darago comte de Luna. - Molt egregi senyor: vostra letra havem reebuda scrita en lo castell de Segorb a XXIIII del mes e any dejus scrits recitativa de la offerta per nosaltres a vos feta dels advocats e procuradors necessaris per rahonar advocar e procurar la justicia que pretenets haver en la successio de la reyal corona Darago: e ab aquella nos demanavets per advocats micer Bonanat Pere micer Pere Basset e micer Francesch Amenla ciutedans de Barchinona e per rahonador lo molt noble mossenyer Pere de Cervello e per procurador en Romeu Palau segons aquestes coses son estesament en la dita vostra letra expressades. A la qual senyor vos responem que nosaltres havents singular affeccio e voler que la justicia que pretenets haver en la dita reyal successio e de qualsevol altre competitor sie vista clarament e ben regoneguda segons creem fermament que sera per les nou persones ajustades en lo castell de Casp per examinar e regonexer aquella e publicar aquell qui es nostre ver rey princep e senyor: decontinent havem provehit tant com es possible que dels dits tres advocats que demanats dotats de gran probitat e profunditat de sciencia vos sien donats e hajats micer Pere Basset e micer Francesch Amenla: com lo dit micer Bonanat Pere sie stat prevengut e demanat per les dites nou persones a prestar consell a aquelles nous podem atorgar: e appar a nos que vos havent sis solempnes doctors a rahonar vostre dret ço es aquests dos de Cathalunya altres dos per loregne Darago e altres dos per lo regne de Valencia siats be provehit de advocats. Tant com toca la demanda de mossenyer Pere de Cervello jatsie ell sie notable cavaller e de gran seny dotat empero com la dita justicia de la reyal successio se haje a examinar e difinir per justicia e devets confiar que les dites nou persones son de tanta auctoritat prohomenia e sciencia que sens nobles e cavallers regonexeran et publicaran la dita justicia per aquell qui es nostre ver rey princep et senyor vos responem que nons par sia necessari. Item sobre lo procurador demanat es nostra intencio e acord complaureusen. E aço havem deliberat molt egregi senyor sobre les coses contengudes en la dita vostra letra. E tingueus en sa continua proteccio la Deitat sancta, Scrita en Tortosa e segellada ab lo segell del reverend bisbe Durgell a XXVII dies dabril del any MCCCCXII.- Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellal a vostre honor.

Sesión del día 28.

Se adoptaron varios acuerdos, relativos casi lodos a pago de sueldos e indemnizaciones y otros asuntos de poco interés.

Sesión del día 29.

Reunióse el parlamento; pero no hubo discusión, ni se resolvió ningún asunto.

Sesión del día 30.

Fue leída en ella la siguiente carta:

Núm. 367. Tom. 20. Fol. 1750.

Als molt reverends e honorables senyors les nou persones ajustades en lo castell de Casp per fer la examinacio noscio e publicacio de aquell qui es nostre vertader rey princep e senyor. - Molt reverends pares en Christ e honorables senyors: per ordinacio e voler de vostres molt grans reverencies e honorables savieses vos trametem los honorables en Ramon Fivaller per esser aqui un dels castellans o guardes del conclavi o castell de Casp e micer Bonanat Pere que haviets demanats per vostres letres instantment: los quals sobre la eleccio que havem feta de les sis persones qui deuen aqui anar quant per vosaltres seran demanades per hoyr la publicacio fahedora de aquell qui es nostre rey princep e senyor justicia mijançant ço es ques informen ab vosaltres de la forma e manera com hi deuen anar les dites sis persones et de lur seguretat et altres coses en aço pertinents considerant per qui son trameses e lurs grans dignitats e auctoritats havem de nostra intencio plenament informats. Perqueus pregam affectuosament que donants fe e creença a les coses queus en diran de part nostra daço quen haurets deliberat al pus prest que porets segons la qualitat dels affers requer nos vullats per vostres letres clarament imformar. E tingueus senyors molt reverents e honorables Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe Durgell a XXX dies de abril del any mil CCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Sesión del día 2 de mayo.

Dióse principio con la lectura de los dos escritos que siguen.

Núm. 368. Tom.20. Fol. 1752.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors del parlament general de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: decontinent que haguem rebuda vostra letra contenent lo pagament de les gents darmes de cavall et de peu qui deuen passar en lo regne de Cerdenya entenguem ab tota diligencia en expedicio de aquests affers arreglantsnos ab la dita vostra letra ab los capitols quens ha mostrats en Johan Puyol vostre scriva trames aci per aquesta raho: et per cessar salaris et messions hi ordenat de nosaltres matexs en Guillem Oliver per scriva de racio et en Ramon Dezpla per distribuydor los quals ne han volgut pendre carrech sens haverne del general alguna satisfaccio et salari. E conte senyors la dita vostra letra que si los procuradors o missatgers de micer Nicholoso Doria nons complien tots los XXX milia forins que fos abatut prorata del nombre dels CCCC homens a cavall et CCC ballesters et de cascuns segons nos semblaria millor et pus expedient: e sapiats senyors que dels dits XXX milia florins nosaltres ne havem rebuts ni los dits missatgers nons han donats sino XXVI milia CLXXXX florins Darago X solidos barchinonenses en moneda de florins de Florença ducats et jenovins et altres monedes los quals ab los XIIII milia florins que manats esser prestats per raho daquests affers als marmessors del senyor rey munten XXXX milia CXC florins Darago X solidos barchinonenses e havem comptat que munta lo sou de CCCC rocins et CCC ballesters pagats a IIII meses XXXIII milia DCCCXVIII florins Darago II solidos barchinonenses axi que restaven pera les messions VI milia CCCLXXII florins VIII solidos et aquesta quantitat es tan pocha que no ve a res a les messions que si han ha fer per aquests affers: e per aquesta raho et per ordinacio de la vostra letra segons que damunt havem deffalcat del nombre de la dita gent a caval et de peu ca non havem dat sou o acorriment sino a cent homens darmes et a docents L homens a cavall lança en puny et a C ballesters: et posat aquest nombre sia stat tan diminuit empero encara nos fallen ab les messions que sen han a fer MD florins Darago segons tot aço porets veure stesament et destinta en un llevament quin es stat fet queus trametem inclus dins la present: et sta en veritat que per tant com nos fallen los dits MD florins nos havem retengut que no havem volgut dar lo sou o acorriment de XIIII homens darmes qui son compreses en los dits cent tro hajam de vosaltres senyors resposta a la present nostra consultacio. Perque placieus senyors nos rescrivats com volrets nos hajam en aquests affers es a saber si defalcarem ultra aço que defalcat havem de la dita gent tant com munten los dits MD florins et de qual gent ho volrets ne façam: car axi com vosaltres senyors ordonarets sera complit per nosaltres prestament: no volem empero ometre que les monedes del dit general sestrenyen molt et son minuades de grans quantitats. E daço senyors nos rescriurets com pus prest porets car ja veets que aquests affers son de tal qualer que no soferrien dilacio. E sia molt reverents egregis nobles et honorables senyors la sancta Divinitat en vostra guarda. Scrita en Barchinona a XXVIII dabrill del any MCCCCXII. - Los deputats del general de Cathalunya e les sis persones a ells adjunctes a vostra honor apparellats.

Núm. 369. Tom. 20. Fol. 1753.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo parlament general de Catalunya. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: lo die pus prop passat havem reebuda una letra dels consols de Perpenya la qual menciona diverses novitats quis son seguides en aquelles partides e qui son de assats gran caler. Perque com sie necessari que de tals novitats vosaltres senyors siats certificats: tramatemvos translat de la dita letra inclus en la present a fi que certificats puixats si necessari sera sobre les dites novitats esser avisats. E sia molt reverends egregis nobles e honorables senyors la sancta Divinitat en vostra guarda. Scrita en Barchinona a XXVII dies de abril del any MCCCC dotze. - Los deputats del general de Cathalunya e les VI persones a ells adjunctes a vostra honor apparellats.

La carta de que se hace mérito en la anterior contenía en substancia, según el acta:

Núm. 370. Tom. 20. Fol. 1726.

Quod in maribus de Leucata pervenerat quedam navis de viscahins onerata per homines de Narbona de quatuor mille cesteriis frumenti et octo botes vini et ultra hoc erant in ea sexaginta tres ballistarii et hoc totum portat Sardinie ad vicecomitem Narbone. Item quod in quadam galiota et uno tampino que tendit ad regnum Sardinie in conserva cum dicta nave ascenderunt circa octuaginta ballistarii. Item quod quidam Bucicaut nomine acceperat Avinione solidum pro DCCC hominibus armorum de peccuniis illustrissimi regis Ludovici Neapolis.

Por último fueron leídas en esta sesión varias otras cartas, cuyo contenido no esplica el acta.

Sesión del día 3.

Invirtióse en la lectura de una carta del parlamento aragonés que dice así:

Núm. 391. Tom. 20. Fol. 1751.

A los muyt reverendos egregios nobles et honorables senyors el parlament general del principado de Cathalunya. - Muyt reverendos egregios nobles e honorables senyors: bien creyemos sie cierto a vuestras reverencias noblesas e honorables saviezas como por no haber conoscido rey e senyor en los regnos e tierras a la corona reyal sotsmesos son seydos suscitados diversos escandalos perpetrados homicidios e otros enormes delictos e robados ganados e diverses otros bienes en diversas partidas a los quales suscitar perpetrar e fazer se son acertados con gentes assi de aqueste regno de Aragon como de Gascunya algunos del principado de Cathalunya los quales sabemos los ganados et otros bienes robados en gran partida han levado a lugares e castiellos del dito principado e dentro aquell se han recullido et receptado. E ya sia nos paresca seyer necessario provehir a la sedacion e squivamiento de los ditos scandalos e inconvenientes e entre otros remedios pudiesse e deviesse de justicia seyer feyta reintegracion a los dampnificados de los bienes de algunos del principado qui en aqueste regno trobados son: empero nos aquesta via de remedio ommetemos per conservar buena fraternidat e amigança entre los de aqueste regno e del dito principado e provehimos por otras vias quanto possible nos es a la indemnidat et segurança de la tierra. Mas esnos cierto que todos remedios a present son insuficientes sino breu haver rey e senyor qui cerqua aquesto provida mediant la gracia de Dios segunt necessario sera: e por aquesto continuadament instamos los muyt reverendes e honorables senyores qui en Casp son deputados a la investigacion de la justicia de la succession reyal et publicacion et nominacion de la persona que por rey e senyor haver devamos que cerque aquello diligentment entienda e breu quanto la qualidat e grandesa del negocio lo consiente den a aquello devida conclusion a la qual fazer havemos por firme las instancias de vuestras reverencias noblezas et honorables saviesas muyto los moveran. Porque vos rogamos que en todas aquellas maneras que vistas vos seran los querades sollicitar exortar e rogar a dar breu e buena conclusion al negocio de que la cargua et sollicitut les es acomendada de guisa que por conoscimento de rey et senyor qui a la evitacion e sedamiento de los ditos inconvenientes et scandalos pueda provehir devidamente la cosa publica de los regnos e tierres a la reyal corona sostmesos sie puesta en estamento de paz et tranquilidat. E sie muyt reverendes egregios nobles et honorables senyores la sancta Trinidat en vuestra guarda et proteccion. Scripta en Ceragoça e sellada con el siello del comendador mayor de Alcaniç a XXVI dias de abril del anyo de MCCCCXII— El parlament general del regno de Aragon perellado a vuestra honor.

Sesión del día 4.

Se abrió con la lectura de la carta que sigue:

Núm. 372. Tom. 20. Fol. 1757.

Als molt reverends nobles e honorables senyors lo parlament general del regne Darago. - Molt reverends nobles e honorables senyors: vostra letra havem reebuda scrita en Ceragoça a XXVI del mes dabril prop passat recitativa dels scandols homeys diverses e enormes crims perpetrats robaments de bestiars e altres bens fets en les partides daqueix regne axi per gent strangera de Gascunya e encara del regne Darago e alguns de aquest principat: perque fahiets continua instancia als molt reverends e honorables senyors ajustats en lo castell de Casp e deputats a fer la examinacio noscio et publicacio de aquell qui es nostre ver rey esenyor que donen breu e bona conclusio a la justicia mijançant la qual la perpetracio de tants scandols e mals cessarien: pregants a nosaltres que semblant instancia hi dejam sollicitar e fer segons aquestes coses en la dita vostra
letra son stesament expressades. A la qual senyors molt reverends nobles et honorables vos responem quens dolem molt dels dits scandols homeys delictes e robaments seguits en aqueix regne e fraternalment e cordial participam en totes vostres tribulacions et affanys prenents a importable anuig que de aquest principat alguns sien complices et sequaces de malefactors et perpetradors de crims tant detestables la correccio punible dels quals en son loch e cars nons oblidara: e som molt aconsolats de la dita continua instancia que havets feta e fets a la examinacio de la justicia de aquell qui es nostre rey e senyor car proceheix de intencio virtuosa: certificants vostras reverencias noblesas e honorables saviesas que nosaltres hi havem feta e farem deguda e urgent instancia vehents per clara experiencia quants sinistres et perills importa la dilacio et que la salut et repos de la cosa publica e dels subjectes a la coronareyal Darago es que prestament sia publicat qui es nostre rey e senyor per justicia la qual confiam ques fara per aquells a qui es comesa: pero es molt necessari ques maneig ab tal orde forma e manera que impertinencia non puixe sortir ni justa materia de querela a alguns dels dits competitors segons la arduitat e ponderositat de tan alt misteri requeren. E creem senyors molt reverents nobles e honorables que vosaltres et nosaltres som de una mateixa intencio en desijar e saber prestament qui es nostre ver rey e senyor per justicia la qual placia a la clemencia divinal nos vulla fer publicar saludablement ab tranquillitat tota equitat observada. E tingueus senyors molt reverends nobles e honorables Lesperit sant en sa guarda. Scrita en Tortosa sots lo segell del reverend bisbe Durgell a quatre dies de maig del any mil CCCCXII. - Lo parlament general del principat de Catalunya apparellat a vostra honor.

Acordóse, además, entre otras cosas, que para mayor defensa del Principado se armasen y botasen al agua desde luego tres galeras, que el General había concedido prestadas a la ciudad de Barcelona.

Sesión del día 5.

Dióse cuenta en primer lugar de una carta de los de Caspe, en que se trataba del nombramiento de escribanos para dichos compromisarios; y luego se trató de los bandos que había en Ampurdan.

Sesión del día 6.

Se acordó el escribir diferentes cartas, encaminadas todas a apaciguar las disensiones que existían entre varios magnates de Cataluña.

Sesión del día 9.

Fueron leídos en esta sesión los documentos que siguen:

Núm. 373. Tom. 20. Fol. 1764.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors lo parlament general de Catalunya. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: be creem havets a memoria ab quanta instancia et assiduitat et com sovin vos havem scrit queus plagues deliberar et a nosaltres rescriure en lo fet de les vendes de les generalitats es a saber si les vendriem o si les fariem cullir e si les veniem a quant temps e si serien aquells drets mateixs o si los crexeriem segons certs capitols quen haviem formats los quals vos havem tramesos: e no par senyors que encara hajats deliberat en aquests affers o nons en havets rescrit: e segons podets veure aço no soffer pus dilacio car en lo present mes de maig fenexen tots los arrendaments et tantost lo primer die de juny subseguent es necessari et be necessari que les dites generalitats se cullen o per arrendadors o per cullidors sens altre intermedi de temps: et avisamvos senyors per nostre descarrech que si vosaltres ordonats que aquestes generalitats se cullen per cullidors que nosaltres hi posem que haurem parer sera dampnos al general car jan es stada experiencia en temps passat en altres cullidors que deputats hi posaven dels quals se diu que furtaven la meytat daço que cullien e que per ço serie millor que les dites generalitats fossen venudes e que per la breutat del temps e per lo temps que vuy nos occorre fossen venudes solament a I any car no si pora tant perdre com si les venien a III anys: e no sperets quels compradors del present trienni nos donassen prorata del temps que les cullirien responentsnosen segons quels han costat car tots se clamen dients que perden grossament hoc e creem que dins I any Deus volent haurem rey cert e determenat e lo temps sera millorat e los volents comprar posats en millor disposicio e lo creximent dels drets de les dites generalitats se poran fer ab deliberacio pus spaciosa: perque placieus senyors nos rescrivats e prest com volrets nos hajam en aquests affers et no soffirats que per vosaltres sia mes pus temps en deliberar car ja veets quel general ne poria sostenir dampnatge. Part aço senyors nos havets derrerament scrit que fahessem tirar aci la fusta de III galees que havem feta boscar e que tirada posem stepes pera III galees trocelleres de XXX banchs: e segons vosaltres senyors sabets primerament nos haviets scrit que faheessem boschar fusta pera VI galees et axi ho haviem fet e aquella fem continuar de boschar e tirar et metre en cubert que no sen perda una stella: es ver que pus axi nosen havets scrit derrerament no posarem stepes sino pera III galeas e aquellas entenem a posar en la manera que per vosaltres senyors es stat ordenat. E sie molt reverends egregis nobles e honorables senyors la sancta Divinitat en vostra guarda. Scrita en Barchinona a cinch dies de maig del any mil CCCC dotze. - Los deputats del general de Cathalunya et les sis persones a ells adjunctes a vostre servey e honor apparellats.

Núm. 374. Tom. 20. Fol. 1765.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: axi com per vosaltres es stat ordonat ens havets scrit nosaltres havem aemprat micer Francesch Amella et micer Pere Basset que advocassen lo egregi don Frederich Darago en lo fet de la real successio pregantslos ab gran instancia que decontinent deguessen partir per anar a Casp car nosaltres los offerim que tantost los spatxarem en llur salari: e jatsia hajam trobat en ells gran voler et affeccio de servir a vosaltres senyors en la cosa publicha pero lo dit micer Francesch nos ha dit que james en aquesta manera ell no ha entes ni studiat no pensant que hi hagues entrevenir et que atesa la brevitat del temps que dubtava que en aço ell pogues fer sa honor et ço quis pertany a la ponderositat dels afers: es ver que apres moltes paraules ell se offeri de servirne per sa possibilitat a vosaltres senyors et de fet fa son pertret es te per dit de veure et strenyerse ab lestudi ab confiança que li sera dat temps que ell haura pogut veure en los dits affers car en altra manera no pendria lo dit carrech. E lo dit micer Pere dix volentnos parlar clar que dubtava que ell posques entrevenir en aquests affers sens carrech de sa fama per tant com a requesta de algunes persones ell havia fetes allegacions sobre alguns punts tocants la dita successio en les quals per aventura havia posat axi per lo dit egregi don Frederich com contra ell; et daço lo dit micer Pere scriu a vosaltres senyors seriosament ab sa letra. Perque placieus senyors nos rescrivats com volrets sia provehit en aquests affers car sens falla los dits micer Francesch et micer Pere ne compliran vostra ordinacio et voler. Part aço sabets senyors quens havets dat carrech de cercar totes cartes et scriptures qui facen per la dita reyal successio et per aquesta raho alguns de nosaltres a qui singularment ho havem comanat han treballat et treballen continuament et ab tota diligencia en cercar de les dites scriptures de les quals han trobades algunes qui a parer nostre fan per lo dit fet: et per ço que millor puxats veure quines et quals son les dites scriptures et hon son stades trobades havemho posat en un full de paper queus trametem inclus dins la present. E mes avant havem sabut ab micer Francesch Çasala que micer Bernat Dezpont te les allegacions den Çaera et de fet ne som stats ab lo dit micer Bernat de Gualbes; perque vejats senyors si volrets transllats de algunes daquestes scriptures et de quals et rescrivitsnosen car axi com vosaltres ho ordonarets sera per nosaltres prestament complit. Mes encara sapiats senyors que tot jorn hic continuan exir gran colp de gent qui van en França et en Sicilia et a parer nostre haut sguart al temps present deuriasi provehir et de fet nosaltres havem ja scrit al governador de Rossello quens sembla ell no hic dege lexar exir arneses ni besties cavallines. Be creem que vosaltres senyors hi provehirets pus ne sots avisats. E sia molt reverents egregis nobles et honorables senyors en vostra guarda la sancta Trinitat. Scrita en Barchinona a V dies de maig del any MCCCCXII. - Los deputats del general de Cathalunya e les sis persones a ells adjunctes a vostre servey et honor apparellats.