El día 30, los señores Diputados mandaron escribir la siguiente carta.
Al molt honorable
senyer En Luis Dolzinelles diputat local en la ciutat e
vegueria de Leyda.
Molt honorable senyer. Requiriu
lo vaguer sotzvaguer e altres oficials de aqueixa
ciutat sotz virtut del sagrament e homenatge per ells prestats
e o que fer e prestar son tenguts de exequir les requestes
nostres e que si algunes letres o provisions a ells
conjunctament o divisa seran presentades axi de la Majestat
del Senyor Rey com de la Illustrissima Senyora Reyna
tudriu del Illustrissimo Senyor don Ferrando primogenit e
loctinent general del dit Senyor Rey en lo Principat de
Cathalunya tocants les dites letres o provisions o havents
sguard a les comandes de Miravet e de Azcho o de alguns
membres drets o pertinencies de aquelles que abans deduhiren
exequucio cosa alguna en virtut de les dites letres o
provisions consulten sobre aquelles a vosaltres. Trametent nos
copia de les dites provisions e letres e fins hajen nostra
resposta en res no procehesquen. Car com sobre la dita
materia sien emanades algunes provisions prejudicial a
les constitucions leys e libertats de aquest Principat
e a la novella capitulacio entre lo Senyor Rey e aquest
Principat fermada e per tant volem veure e que sia molt attes
a la observacio de les dites constitucions leys libertats
e capitulacio e per les dites letres e provisions o en altra
manera en res derogat no hi sia. La requesta que fareu sia
continuada per vostre notari. Dada en la ciutat de Barchinona
a XXVI del mes de noembre any Mil CCCC sexanta hu. - M. de
Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General de
Cathalunya residents en Barchinona.
En otra sesión
que tuvo lugar este mismo día ocupáronse de algunas sustituciones
que se habían de hacer.
Sigue aquí una credencial dada por el
maestre de San Juan a Galceran Ça-Sirera, doncel, la que fue
leída en consistorio el día 24 de noviembre, no obstante de
encontrarse en este lugar, cuya irregularidad no aclara por ningún
estilo la reseña que aquí se lee, correspondiente, sin duda alguna,
al mismo día último de noviembre.
Als molt reverends
egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs los
diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt
reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars
amichs. Nos trametem aqui a vosaltres a mossen Johan de Copons e En
Galceran Ça-Cirera (está en dos líneas, en otro texto anterior,
24.11.1461 está todo junto, Çacirera)
S. de Montornes nebot
nostre exhibidors de les presents sobre certa novitat que per lo
veguer de la ciutat de Tortosa nos es stada feta. Los
quals plenament son informats de nostra voluntat la qual de part
nostra vos han esplicar. Pregam vos quant mes afectuosament
podem vos placia donar plena fe e creença e abduys los
sobredits ensemps o a qualsevulla dells en lo
que per part nostra vos sera dit e metre en la dita novitat lo
remey que de vosaltres speram. Data en lo castell de la
vila nostra de Casp a XVIIII de noembre any Mil CCCCLXI. -
Magister hospitalis Jherusalem.
En virtud de esta
credencial, el mencionado Galceran Ça-Sirera esplicó,
á corta diferencia, lo que se contiene en la cédula que
sigue.
A la molt gran providencia de vosaltres molt reverends
egregis e honorables senyors diputats e consell lo Principat
de Cathalunya representants.
Ab gran querela
significa lo reverendissimo e reduptable fra
Pere R. Ça-costa mestre de Rodes e castella de
Emposta dient que jatsia ell sia molts anys ha en
pacifica possessio de la dita castellania e membres de aquella
notoriament a la Majestat del Senyor Rey e a tot lo
Principat de Cathalunya e apres promocio sua en lo
dit magistrat (maestrat; maestrazgo) la dita
castellania no haja vagat (vacante) per quant
lorde ha dispensat segons Iurs statuts del dit orde
ell pot retenir la dita castellania de la vida sua e aço
prometen e disponen segons lurs statuts stils e
costums. Empero aquella no vagant a importunitat
de alguns lo Senyor Rey de fet se diu hauria donada al
noble fra Rochaberti comenador de Montso e apres
sotz color que vaga e per conservacio dels fruyts
de aquella de la Majestat del Senyor Rey es emanada al vaguer
e sotzveguer de Tortosa e a altres oficials de Cathalunya una
provisio de la tenor seguent Johannes etc. Inseratur. Ab la
qual en efecte es manat ab pena de tres milia florins
quen sien presos a ma de la cort del dit Senyor los
fruyts de les comandes de Miravet e de Sco
(Azcho, Ascó) qui son membres de la dita castellania e
aço tot es color e causa simulada per donar apres de
fet la possessio del dit fra Rochaberti. E axi de fet lo
dit honorable veguer es vengut al castell de Miravet e ab
destrals volia metre les portes e fer altres novitats
molt insolites en lo Principat de Cathalunya la qual provisio
e altres actes subseguits son molt deviants e contraris a
drets divinals e humanals e a les leys costums stils e
leberlats (libertats; pero aún no escriben llibertats)
de la patria jurades per la prefata Majestat hoc e de
directo contra la nova capitulacio novament e solempna
jurada. E per ço es cert no proceheixen de la be informada
pensa de la dita Majestat qui ab summa virtut enten a la
justicia e observancia dels usatges de Barchinona constitucions de
Cathalunya capitols de cort usos e pratiques predites. Primo
car la dita castellania es benifici ecclesiastich e la
collacio o conservacio de aquella e dels fruyts de
aquella pertany al dit reverendissimo e redubtable
mestre e convent seu e no a la dita Majestat ab aquella humil
reverencia ques pertany e fahent al contrari lo
dit Senyor fa contra los dits drets comuns vulgars civils e
canonichs divinals e humanals e signantment contra lo usatge de
Barchinona qui comença Laudaverunt e contra la
constitucio primera de Barchinona del Rey En Pere segon de
gloriosa memoria C° VIII incipiente Concedimus ibi promittimus et
ordinamus per nos et successores nostros quod servabimus et
servare faciemus libertates et inmunitates ecclesiis
personis ecclesiasticis locis et rebus eorundem. Libertat
adonchs ecclesiastica axi com en lo dit ofici de
castellanie si vagas seria provehit per lo
dit reverendissimo mestre e convent seu car de aquestes
coses la reyal Celcitut salva la sua clemencia
no ha nenguna disposicio abans segons la libertat
ecclesiastica a ell es interdit per los drets vulgars.
Item lo Senyor Rey ha imposat a ell ley que no metra
algun oficial a algun loch o castell que no sia seu per
fer exequucions o per altre qualsevulla causa ut in
dicta constitutione C° Statuimus et ordinamus.
Mas
fa lo contrari per les dites letres o provisio car
los castells de Miravet e Desco no son del
Senyor Rey mes del orde ecclesiastich Jherusolomita.
Item que aquesta causa es de Cathalunya e les causes de
Cathalunya dintra Cathalunya se deuen tractar ut in
dicta curia. C° Itemque cause Cathalonie. Item deu esser
tractada dins la vegaria de Tortosa dins la qual es la dita
castellania e segons lo capitol qui comença Itemque
cause vicarie en la matexa cort les quals constitucions
se han observar a la letra e tots rescrits en contrari
son nulles segons la constitucio de Barchinona de la Senyora
Reyna dona Maria en lo capitol Volents. Item quod omnes
cause igitur etc. Item en la mateixa constitucio de Barchinona del
Rey En Pere segon en lo capitol Item quod nos vel
oficialis nostri non expoliemus cautum est que lo Senyor
Rey e sos oficials no despull algun o alguns de
qualsevulla condicio o stat sien de la possessio o
quasi de aquells qui obtindran sens conexença de causa etc. Mas
per les dites letres sera fet tot lo contrari car
lo dit reverendissimo mestre Jaumes es stat oyt
ne en Arago pot esser oyt segons dit es. Igitur etc.
Item que no vagant lo benifet no pot esser donat car en
lo loch de la persona vivent algu no pot esser posat
segons les sancions libertats ecclesiastiques majorment que la
dita castellania fou donada a vida al dit reverendissimo
mestre com dit es. E axi ne obtingue sentencies.
E per lo lo usatge començant alium namque e per lo
capitol de cort del Rey En Marti deu se indicar en
Cathalunya per directum igitur etc. Item per la nova capitulacio
solemnament jurada la Majestat reyal abstinent se de
intrar dins lo dit Principat de Cathalunya la sua
acustumada clemencia ha preficit lo seu lllustre Primogenit
ab plenissima potestat al dit Principat algunes coses solament
reservades a sa Majestat per ço
salva la clemencia
no ha pogut aquestes provisions en aquest Principat fer. E com les
letres e provisions que contra constitucions e libertats
de la terra son emanades sien nulles e no degen
esser obeydes per lo capitol Item quod nos vel
successores en la cort segona del Rey En Jaume de
inmortal recordacio en lo capitol Item ordinamus et
promittimus en la terça cort de Barchinona del Rey En
Jaume segon les quals libertats totes son confirmades per
lo capitol final en la dita cort e en lo dit capitol de
la Reyna dona Maria ja allegat qui comença Volents.
Per tant lo dit reverendissimo Senyor mestre o son
procurador suplica a vostra gran providencia vos placia ab
tots aquells remeys stilats e permeses que tals
novitats no sien fetes e los honorables vaguer e
sotzveguer de Tortosa e altres oficials reyals per vostres
diputats locals e altrament sien requests e constrets observen
les dites constitucions e libertats de la patria e que
tot ço que es attemptat en contrari sia reduit al
primer stament e en manera alguna a la dita provisio no sia
obtemperar axi com a subrepticia e obrepticia e contraria als dits
drets de la patria. E sia procehit contra los contrafahents
oficials e altres segons forma dels dits usatges constitucions o
capitols de cort e segons forma de la capitulacio nova et alias
segons es del stil e raho. E jatsia etc. - Altissimus etc.
Se
recibió, en este día, la siguiente carta.
Als molt reverends
egregis nobles e molt magnifichs senyors los diputats e
consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis
nobles e magnifichs senyors. No crech fos luny de aci
una legua lo correu que divendres passat trameti
a vostres grans reverencies nobleses e magnificencies quem
fonch dit per part dels LXXII de la cort quels volgues
dar en scrit la creença quels havia explicada en
virtut de vostres letres e per mi fonch respost que yo
no havia tal manament nom semblava que freturas
attes que aço no eren actes judiciaris empero
que si negu de la cort no havia oyda o compresa la dita
creença que tota volta que los dits LXXII ho
ordenassen que la explicara tantes voltes e tant spau que lo
qui la volguera comanar a la memoria ley poguera
be acomanar (comanar, acomanar, portar, aportar) e qui
la volgues scriure la poguera be scriure mas que yo
la donas per scrit nou fera sens vostre manament. E fet
per mi aquesta resposta ells han significat volerme hoir
altra volta pero nou han mes en execucio. Nom
se sin (o siu, si ho)
haura fet la absencia del Senyor Rey qui ana (fue;
va anar, anà, va aná) divendres passat a Xuxon a correr mont e encara no es tornat ab tot que aci sen
haja sospita que no sia anat a parlar ab lo
comte de Foix mas no crech sia ver. Deu hic
esser vuy sino la cort spiraria. Lo juy
que faç de la pratica que es servada en aquest
fet nom par que sia sino tenir temps sperant ho que la
pau que aquest regne tracta de la casa de Castre ab
mossen Rebolledo e mossen Johan Cerdan en la qual volen que entre don
Jofre sia finada ho que aqui la Senyora Reyna do
be entendre aquest fet com ve en manera que sia mudat aqui de
proposit e crech yo que lo Senyor Rey ha
crehents que puix la Senyora Reyna es aqui que
nos procehira per vosaltres senyors a negun acte de fet
car lo ferme explicar la creença en lo
consell del Senyor Rey e apres darme la resposta
en letra per trametre aqui e demanar me la cort a
cap de cinch dies la creença en scrits no es sino tenir temps
sperant les coses de aqui com exiran. Placia a Deu que isquen
a gloria sua e a repos de tots aquests senyors de la cort es
axi que huns volrien que la conclusio de aquest fet se
dilatas per que los qui han dats los dans
non haguessen a fer esmena altres hi ha que volrien se
dilatas per manera que aqueix Principat no podent
comportar les dilacions hagues usar dels actes de fer permesos en la
capitulacio en manera que ab les dents de aqueix
Principat poguessen menjar lo rave (rábano) e axi encara que
tots vullen una cosa no la volen tots per una fe. Als diputats
doni vuyt jorns e vostra letra els
expliqui la creença. Diguerenme ne parlarien al
Senyor Rey e no han fet res e per semblant a la cort expliqui
vuyt jorns a la creença e nit han parlat
al Senyor Rey nim (ni me, ni´m) han feta altra
resposta sino la sobredita ne yo tant poch a dir
la veritat nols ne volgut parlar pus que nom
semble fos honor de aqueix Principat haver los ne
anar darrere puix totes coses los son stades
notificades bem (o hem) met tots jorns en contra
que ha la cort he los diputats me poden parlar
cent voltes si cent volen. Si altra pratica vos sera plasent
quey tinga manau mo (me ho, m´ho;
mandádmelo) hi sera fet. Scrita en Calatayut dilluns a XVI de
noembre any mil CCCCLXI - Lo Senyor Rey es tornat a nit
vespre. - De vostres grans reverencies nobleses e magnificencies
humil factura quim recoman en gracia e merce de
aquella Johan Ferrer.
Des que e fet la present may
correu es anat aqui ne crech ne ira fins
que de aqui vinga que tot hom sia aci molt
marevellat e ab prou bascha que de VIII del
present en ça noy ha correu de aqui. Lo Senyor Rey
spera de hora en hora resposta del comte de Foix per
anar a parlar ab ell. Deuen se veure en la Almunxa.
- (La Almunia de Doña Godina, cerca de Zaragoza, Calatayud, Cariñena, también está la de San Juan, en Huesca.)
Closa disabte
demati a XXI de novembre. (Hasta aquí escriben
noembre.)
