5 DE OCTUBRE.

5 DE OCTUBRE.

En este día, por los magníficos y venerables señores Canónigos de la Seo y los Concelleres de la ciudad, fue sacado de la sala grande del palacio real el cuerpo del Ilustrísimo y gloriosísimo señor D. Cárlos, en cuyo local, tan luego como espiró, había sido depositado, con grande aparato y veneración, pues lo cubría una preciosa vestidura hasta los pies, llevando en la cabeza una carmeyola violada, y teniendo encima del pecho una cruz de oro y una rica espada. Sobresalía en el túmulo el difunto, ostentando su preciosa cara, y con las manos sueltas, de manera que parecía como si estuviese vivo, y era tanta la multitud de uno y otro sexo y de todas condiciones que acudía para contemplarle, bendecirle, glorificarle y besarle las manos, que apenas podía caber en la referida sala, como que fue preciso establecer un orden para que los entrantes no impidiesen el paso a los salientes, lo que duró por espacio de muchos días, sucediendo en ellos, que a la menor expresión de cualquiera de los asistentes, se movían las manos y los brazos del cadáver de una manera admirable, y como si obrara en vida. Dios Omnipotente, colocando entre sus elegidos al glorioso Primogénito, y no queriendo, después de su muerte, ocultar la gloria que le cupo, por su intercesión, súplicas y méritos, devolvió repentinamente el habla y el oído a varios mudos y sordos de nacimiento, como también la vista a los ciegos y la salud perdida a muchos jorobados, cojos, lisiados, y a otros enfermos que no tenían ya esperanza de que Ies curasen los hombres, dejando no menos libres de sus cadenas y de todo miedo y peligro a algunos cautivos que gemían en las cárceles.
Del lugar referido fue el propio cuerpo santo, puesto en un ataúd y con el mismo aparato, trasladado solemnemente a la Seo de la presente ciudad, por los nobles, militares y generosos que lo llevaban, con grande iluminación y formando una solemne procesión de clérigos y religiosos de todos los monasterios, a la que precedían muchas de aquellas personas que, por su intercesión, habían alcanzado la salud. Seguían después los fámulos y servidores del Príncipe vestidos con sacos, obispos y prelados junto con los señores Diputados, individuos del Consejo, ciudadanos y otras personas, especialmente del sexo femenino, todos en gran multitud, imposible de describir, derramando lágrimas, exhalando suspiros y con inmenso llanto, marchando tras del féretro, el cual, al llegar a la Seo, fue colocado en un solemne catafalco, sobre las gradas de la capilla de Santa Eulalia y delante del altar mayor, donde continuó, por la virtud divina, haciendo milagros, que redundaron en gran alabanza y gloria de Dios Omnipotente y en devoción especial del mismo Primogénito, cuya fama se ha extendido por todo el universo, que invoca su nombre como santo y elegido de Dios, a quien plazca interceder por nosotros. Amen.
El mismo día, recibieron los señores Diputados las siguientes cartas.

Als venerables pares en Christ nobles e magnifichs amats o feels nostres los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Per donar algun confort als oficials criats e servidors del Illustre Princep don Karlos nostre molt car e molt amat fill primogenit de bona memoria nos havem scrit a aquells sots la forma contenguda en la copia aci inclusa e no solament entenem usar vers ells de aquella clemencia humanitat e mansuetut quels scrivim mes encara vers totes altres persones de aqueix Principat e altres que en los animos seus tinguessen alguna suspicio o per qualque occasio nos tinguessen per segurs de nos per haver adherit al dit lllustrissimo Primogenit fill nostre e perque creem que de aço haureu plaer vos ho havem volgut significar oferints vos que si alguns ni haura qui de aço nos tinguen per contents ab bona voluntat per nos seran donades a aquells totes altres seguretats que per medi vostre de nos voldran a corroboracio de la capitulacio per la lllustrissima Reyna nostra molt cara e molt amada muller en la vila de Vilafrancha atorgada e per nos apres en propria persona confirmada e de nou fermada e jurada en aquesta ciutat presents los reverends egregis nobles magnifichs amats e feels nostres los embaixadors per part de aqueix Principat a nos tramesos. (página 93 con error en el pdf; puede haber errores en el texto) Dada en la ciutat de Calatayud lo primer jorn de octubre del any Mil CCCCLX hu. - Rex Joannes.

Lo Rey.

Venerable religios nobles magnifichs amats e feels nostres. Be conexem que ab molta causa e raho deveu esser constituits en gran congoixa angustia e contristacio per la mort corporal del lllustrissim Princep don Karlos nostre molt car e molt amat fill primogenit per la devocio e amor que havieu a sa persona e per lo acort que cascu de vosaltres segons son gran stat e condicio tenia en la casa sua perque arbitram esser una de les principals dolors de aquest mon als bons oficials criats e servidors haver perdut lo Senyor quils havia criats e del qual reportaven honors beneficis gracies e merces empero axi nos principalment qui per esser pare e per conseguent tant *afix al vincle que ab nos tenia havem havi e harem (haurem, tindrem) molta afliccio e sentiment de la humanal separacio sua e apres tots vosaltres e quants lo amaven en aquest mon deuen fer gracies a nostre Senyor Deu que li ha fet fer * de catolich christia es pot haver dell ferma confiança qui es collocat ab los sants benaventurats en la gloria eterna de tant com a vosaltres sesguarda va axi que podem sens tot recel e sospita viure segurs e reposats axi en aqueixa ciutat tant com en aquella star volreu com tornant e stant en vostres cases com en altres qualsevol parts de nostres (página 90, 94 del pdf) regnes e terres com la intencio nostra e ferm proposit sia de observar e guardar ab efecte la capitulacio atorgada e fermada en la vila de Vilafranca de Penedes per la lllustrissima Reyna nostra molt cara e molt amada muller e despuix per nos en propia persona en aquesta ciutat confermada e de nou atorgada fermada e jurada e de tractar vos ab tota humanitat clemencia e benignitat juxta forma de la dita capitulacio haudes per preterides e obligades totes les coses passades si algunes ni ha que poguessen causar alguna suspicio o reçel en los animos de vosaltres o de algu de vosaltres com no tingam en la pensa nostra altres sinistres conceptes que a aço poguessen en res obviar o obstar ans retent vers nos lo deute que devem e som tenguts com a subdits e naturals nostres segons confiam que ho fareu vos haurem per specialment recomanats eus prosseguirem de gracies e merces a cascu segons son stat.
Dada en la ciutat de Calatayu lo derrer dia de setembre del any M.CCCCLXI.
- Rex Joannes.

Als molt magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt magnifichs mossenyors e de gran providencia.
Pochs jorns ha passats rebi un plech on havia XII letres remetent aquesta ciutat e algunes altres viles e de singulars les quals per persones de fiança son stades ben donades ab prou afany com sens despeses ses haut a fer sou per que a nostre Senyor Deu ha plagut appellar en son regne lo Senyor Primogenit don Karlos placiali receptar nos gracia ab la divina potencia repos a les animes e als cossos. En apres huy que tenim XXX de setembre per lo pabordre Miquel fill de mossen Narcis Miquel ne rebut altre plech lo qual crech ses errat com van a Leyda e a persones que aturen de aquella part e per aquesta via no porien haver lo recapte degut ni tant prest com daqui. Vos torn trametre lo dit plech ab la present manantme a la voluntat de vosaltres mossenyors tot lo que plasent vos sia. De Gerona a XXX de setembre any Mil CCCCLXI. - A la ordinacio de vosaltres mossenyors prest. - F. Bellver.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Hir que era dimecres derrer dia del mes passat a les sis hores de mati rebem per correu dues letres vostres sotz una mateixa dada ço es de XXVI del dessus dit. La una de les quals conte dels molts miracles per la potencia Divinal aqui demostrats e fets per merits del lllustrissimo Senyor don Charles fill primogenit de nostre Rey e Senyor e per miga del cos seu los quals per consolacio del dit Senyor Rey es vostra ordinacio esserli manifestats ab lectura de la dita letra. E mes ab la matexa letra som encarregats supplicar la Majestat del dit Senyor Rey de la tramesa del lllustrissimo Senyor don Ferrando primogenit juxta forma de la capitulacio. E que los que seran deputats a son consell e encara tots oficials e ministres e altres de sa casa sien mesos a nominacio voluntat e contentacio de aqueix Principat ab intervencio de la ciutat de Barchinona. Laltra letra en lo seu primer contexte ha lo matex tenor de les dites demostracions e miracles e apres subseguentment conte avis a nosaltres que cautament investigassem si la Majestat del dit Senyor Rey delliberaria que la Serenissima Senyora Reyna anas ab lo dit lllustre Senyor don Ferrando. E si aço sabiem en tal cas supplicassem lo dit Senyor Rey que per gran servici de sa Majestat e de la dita Senyora Reyna e del dit Senyor Primogenit e repos de aqueix Principat li plagues axi ordenar e dispondre que lo dit lllustre Primogenit anas sens la dita Senyora Reyna confiant de la amor e devocio dels cathalans etc. E per semblant ne supplicassem la dita Senyora Reyna e si vehiem la venguda del dit Senyor Primogenit dilatarse nos ne vinguessem provehit en nostra partida de testificacio de document e carta publica com seria satisfet a la oferta de la embaxada etc. Segons aquestes coses en les dites letres a les quals nos referim son contengudes stesament. Les quals per nosaltres lestes de continent nos disponguem ab tota promptitut a les coses ab aquelles a nosaltres injungides. E venints a la presencia del dit Senyor Rey e per sa Majestat donada audiencia en lo primer loch li significam tot lo en la primera letra contengut referints nos encara a la textura de la letra la qual diguem esser aqui en prompte si a sa Majestat plahia aquella hoir. El suplicam de la presta tramesa del dit lllustre Primogenit e de la disposicio o ordinacio de son consell oficials ministres e altres de la casa sua tot en axi com en la dita primera letra es contengut. E puys apres com per relacio o report de alguns domestichs e familiars del dit Senyor Rey fos vengut a noticia nostra que la dita Serenissima Senyora Reyna ensemps ab lo dit lllustre Primogenit devia anar en aqueix Principat e no afreturava de aço mes investigar per tant seguints la ordinacio vostra suplicam la Majestat del dit Senyor Rey fos de sa merce altrament dispondre e ordenar deduhint sobre aço totes les rahons de les quals en vostre scriure es feta mencio. E en aquest loch encara repetim les acostumades supplicacions de la promossio dels oficials de aqueix Principat. Apres les quals suplicacions e tot nostre parlar lo dit Illustrissimo Senyor Rey responent en aquella primera part dels dits miracles e demostracions dix e significa haver de aquelles molta consolacio e volent hoir vostra letra apres la lectura de aquella referir gracies a Deu Omnipotent qui tanta beatitud e gracia haja volguda comunicar a fill e cosa sua de la sua Altesa ha causa de restar molt
aconsolat. A la segona part de la tramesa del dit Illustre Primogenit ha dit e respost lo dit Senyor Rey que tal es la sua ferma intencio e proposit ço es satisfer en tot a la concordada capitulacio la qual axi ho dispon e la qual molt desija complir tenir e servar e que la dita tramesa se deduhira a exequcio prestament de la forma empero e manera com lo trameta dix lo dit Senyor Rey star en delliberacio la qual nos referiria prestament. Al fet de la ordinacio e disposicio del consell del dit Senyor Primogenit e oficials e ministres etc. dix lo dit Senyor Rey esser sa voluntad ordenarne a consell vostre ab entreveniment de la ciutat de Barchinona e dels altres seus regnes. E derrerament nos dix que la provisio o provisions dels oficis serien prestament fetes les quals ya no restaren per fer sino fos lo cas subseguit de la mort del dit Illustre Senyor don Charles per lo qual la sua Altesa havia haguda contristacio e conturbacio que no hi havia pogut entendre. Finit en aço lo parlar del dit Senyor Rey per nosaltres foren encara repetides les suplicacions de la presta expedicio de les dites coses e que sa merce nous volgues dilatar de respondreus sobre la deliberacio en que stava de la forma e modo de la tramesa del dit lllustre Primogenit. La qual resposta lo dit Senyor Rey nos oferi donar en la matexa jornada. En la vesprada del qual dia com ya nosaltres nos disponguessem per anar al dit Senyor Rey per la dita resposta per sa Majestat nos fonch trames dir sperassem fins al seguent dia lo qual es vuy e per lo mateix no havem fallit esser ab la Majestat sua e feta suplicacio per la dita delliberacio e resposta. Lo dit Senyor Rey dix haverla posada en scrits la qual volgue e mana esser legida aqui en sa presencia e davant nosaltres per lo seu prothonotari e apres la lectura de aquella mana esser nos donada. E jatsia a nosaltres no sia stat oblit lo que per vosaltres nos es stat significat de no demanar pendre ne donar en scrits algunes coses pero per quant havem vist que ho ha fet ab entreveniment de son prothonotari e per aquell creem ne sia levat acte stimam mes valer pendre la dita cedula per veure e be attendre a tot lo contengut en aquella que si no la rebessem. Mes encara que denegar bonament nou podiem car de una privada persona nos pot scusar si volra fer alguna presentacio quant mes de son Rey e Senyor ab lo qual se han anar ab molta attencio e reverencia e bonament no pot esser repudiat ne denegat lo que ordona en semblant cosa. Per les dites rahons donchs nos es stat vist pertinent e necessari pendre la dita cedula copia de la qual dins la present vos es tramesa. E com apres la obligacio de aquella romanints nosaltres en deliberacio sobre lo que fer haguessem e partits per aquella hora de la presencia del dit Senyor Rey e lesta e ruminada la resposta e cedula dessus dita com per lo tenor de aquella encara no veessem lo dit Senyor Rey al supplicat clarament respondre ço es de ordenar que la lllustre Senyora Reyna se abstingua per lo present de anar en aqueix Principat e dix nos sobre aço apartament la deliberacio sua deliberam venir a la Majestat del dit Senyor Rey altra vegada e axi realment hi som venguts en aquesta hora que es la intrada del vespre e feta per aço nostra suplicacio lo dit Senyor Rey nos ha respost que sta en veritat que attesa la tendra edat del dit lllustre Primogenit sa Majestat havia hagut pensament no esser cosa covinent altrament esser trames ne anar que ab la dita Illustre Reyna mare sua pero que vista la disposicio del temps e les coses que concorrien la Majestat sua se adonaria al temps e faria ço que la disposicio de aquell importaria o li consellaria (falta punto) E sots aquesta generalitat nos ha satisfet en aquesta part e no en altra manera. Ab tal resposta partim de sa Majestat e anam a la lllustre Senyora Reyna de la qual lo dia passat quant erem stats al palau per esser hora molt mati e per semblant lo dia present no haviem poguda haver audiencia e de present li es stada feta per nosaltres la supplicacio per vosaltres ordenada la qual ab molta benignitat e humanitat ha respost voler esser molt attenta a totes coses que redunden a benefici tranquillitat e repos de aqueix Principat e fer per aço tota intercessio e obra. E quant a la part de no anar ab lo dit lllustre fill seu ha respost que jatsia de vosaltres haja plena confiança quel tractareu ab tota devocio e amor com bons e fidelissimos vassalls pero que attesa la tendra edat de aquell li aparria molt conferir a la comoditat e necessitat de la sua persona que nos lunyas dell la Excellencia sua. E lo contrari succehiria a ella com a mare qui molt lo ama a molt entrenyor ab tot que de aço la Excellencia sua conferira ab la Majestat del Senyor Rey e sera disposta en seguir e obeir la sua ordinacio. Aquesta es la gesta per orde de les coses que derrerament nos haveu injungides. E jatsia hajam legit e attes lo scriure vostre ya dessus commemorat ço es lo quens dehiu que si la anada del dit lllustre Primogenit se dilatava nosaltres partissem ens hen anassem nos ha paregut atteses les coses per lo Senyor Rey davant posades les quals en lo vostre scriure no podien esser previstes deureus esser feta la present consulta. La qual creem vos sera mes accepta que si altrament fahiem la nostra partida. Sobre la qual e altres coses dessus toquades les reverencies e nobleses e magnificencies vostres previstes en totes les coses que occorren poran fer bona deliberacio a tota honor e benifici vostre e del Principat. La qual axi com nos significareu sera per nosaltres a exequcio deduhida. Les letres de la ciutat de Barchinona son stades al Senyor Rey e a la Senyora Reyna presentades. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vos haja en sa guarda. Scrita en Calatayu lo primer jorn de octobre any Mil CCCCLXl. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Traslat de la resposta del Senyor Rey.
A la instancia e suplicacio feta ir dimecres prop passat a la Majestat del Senyor Rey per part dels diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya per los reverends egregis nobles e magnifichs embaxadors de aquell diu e respon la prefata Majestat que tant com se sguarda a la tramesa del lllustre Infant don Ferrando Darago e de Sicilia duch de Montblanch fill seu primogenit molt car e molt amat en lo dit Principat juxta forma de la capitulacio en la vila de Vilafrancha per la lllustrissima Senyora Reyna atorgada e fermada e per la prefata Majestat en propria persona aci confirmada e de nou fermada e jurada. Ya en aquests prop passats dies fonch dit e respost per aquella als dits embaxadors e scrit als dits diputats e consell que la prefata Majestat era molt contenta e plahia donar oide ab bona voluntat de fer e deduir ho a exequcio plahent a nostre Senyor Deu lo pus prest que fos possible juxta forma de la dita capitulacio. E aquella mateixa es ara la sua intencio e voluntat. Es veritat que puys la sort ha portat que la cort general del regne de Arago se troba de present congregada e justada en aquesta ciutat de Calatayut la prefata Majestat ha deliberat e per los del regne es stat demanat e suplicat que lo dit Illustre Infant don Ferrando sia jurat en aquella per Primogenit e succesor universal seu apres los seus lonchs e benaventurats dies. Attenent que segons Ios furs privilegis e libertats del dit regne de Arago lo dit jurament no deu ne pot esser fet ne prestat sino en la cort general. E si lo dit Illustre Primogenit se trobas en lo dit Principat o en altra qualsevol part fora lo dit regne de Arago la raho volrie quey vingues per causa de la prestacio del dit jurament qui es acte de tanta importancia car sperant la dita cort no haurie loch la prestacio del dit jurament e no seria sens molt gran fatiga treballs e despeses si la dita cort altra volta sols per aquesta causa se hagues a convocar e ajustar. Daltra part alguns dels que deuen intervenir en la prestacio del dit jurament e assenyaladament dels de les universitats son absents e per ferse los actes legitimament e en forma deguda e pertinent conve que sien convocats axi com ja la prefata Majestat per letres sues los ha manat convocar e si speren prestament. Tota hora que lo jurament sia prestat e aparellades les coses necessaries a la anada del dit lllustre Primogenit la prefata Majestat sera contentissima de trametrel en lo dit Principat car per be que segons forma de la dita capitulacio lo dit lllustre Infant don Ferrando degues anar en Cathalunya pero no se pensava que axi prest degues succehir lo cas en forma que es vengut. E no es menys que en hun modo podia anar com a Infant fill de la prefata Majestat segons forma de la dita capitulacio que ara essent e anant pera regir com a fill primogenit e loctinent general en lo dit Principat se requeren altres degudes e oportunes circunstancies no prejudicants en res a la dita capitulacio. Tota via la prefata Majestat sera molt contenta e grahira als dits embaxadors els prega e encarrega tant com pot ques detenguen e aturen per esser presents a la prestacio del dit jurament e apres anar ab lo dit lllustre Primogenit e acompanyar aquell en la sua anada al dit Principat. Tant com es a la provisio dels oficis del dit Principat per semblant la prefata Majestat es molt contenta donarhi recapte e molt prestament Deu ajudant per aquella seran provehides dels dits oficis tals persones quals li sera vist que sia a gloria de nostre Senyor Deu honor e servey de la prefata Majestat e bon regiment de la cosa publica del dit Principat axi en universal com en particular.

Del Apothecari.

Del Apothecari.

Qualsque coses per manera de medicina o de menjar per nos prenedores o devant nos posadores sesdevendra presentar deguda cosa es no per no coneguda persona mas per feel et provada sien confites et contrastades per la qual ço es assaber mes nedeament et honesta sien confites per tal que alguna nos pusca aqui notar suspicio ne alguna occasio no sia donada a algun estrany de mesclar aqui alguna cosa nociva et no nedea. E axi ordenam que en la nostra cort sia tots temps un bo et feel apothecari principal lo qual qualsque quals confits per la persona nostra ell personalment confesca: e si per alcuna necessitat de nostra persona freturavem dalscuns letouaris et de axarops o de qualsque altres medicines lo dit apothecari aquelles personalment faça et secretament et tast daquelles faça si son coses tastables abans que a nos prenedores o per altra qualque manera sien presentades. Encara provehir deura lapothecari que ell confesca et faça o de alloure procur confits o especies per les altres persones e aquelles als nostres camarlenchs o als escuders de la cambra deja liurar e encara de illuminaris de cera tortes et tortices et de candeles serva ordenacio nostra la qual sobre aço havem feta et la qual ordinacio haja en escrit per tal que aquella mils sens violacio guart et observar haja et aquelles als rebosters do et liure. Guartse encara lo dit apothecari a la cura del qual specialment aço pertanyer sapia que de les damunt dites confeccions et luminaris algun defalliment en nostra cort no sia. En apres con caminan en alcun loch irem deura lapothecari lo coadjutor seu davant trametre per tal que en lo loch don partirem ne en lo loch destinat al qual irem de confits et illuminaris fretura et defalliment no sia trobat: ne encara volem que aquestes coses o altres les quals a son offici pertanyen cometa a altres sino a aquell qui sera reebut a ell coadjutor. En apres ordenam quel principal apothecari o son coadjutor tots temps en la casa nostra jague apparellats si alcun cas sesdevenia de son offici en totes coses exercir. En apres deura obehir lapothecari als meges en aquelles coses que per ell seran faedores concernents medecina mas sera sotsmes als camarlenchs: empero daquelles coses que aministrara compran o distribuen al mayordom o al escriva de racio de la nostra cort sia tengut de retre rahon e del tresorer con mester hi sera reebre moneda per les damunt dites coses necessaria. Sagrament empero e homenatge a nos faça axi com larmador: ajustat que si per raho de son offici enfermetat secreta en nostra persona sabia aquella a negun no revelara. En apres volem quel apothecari un coadjutor haja per nos elegidor en loffici de la sua apothecaria intelligent o en alcuna manera scient qui a ell en confegir si necessari sera o altres coses faen ajut al qual encara en la sua absencia cometa aquelles coses que a son offici son incumbents o comeses: lo qual coadjutor deja ajudar als altres officials con en son offici propri ell entendre no caldra: e aquest coadjutor jurara et homenatge fara als camarlenchs e a ells obeyra axi con lo dit apothecari fer e obeir es estret.

Dels rebosters majors

6 DE MARZO.

6 DE MARZO. 

De acuerdo con los concelleres y consejo de Ciento de la ciudad de Barcelona, se resolvió enviar a la reina una embajada, con el objeto que expresan la credencial y las instrucciones que aqui se trasladan; y luego se dio cuenta de los demás papeles que siguen:

Molt alta e molt excellent Senyora.
Sobre alguns afers concernents servici de nostre Senyor Deu servey e honor del Senyor Rey e de la Excellencia vostra e benefici e repos de la cosa publica de aquest Principat e dels altres regnes e dominis de la real corona son per nosaltres tramesos a la excelencia vostra los magnifichs mossen Nicholau Pujades ardiacha de la Mar mossen Arnau de Vilademany e de Blanes En Francesch del Bosch ciutada e sindich de la ciutat de Leyda stesament informats de algunes coses que a vostra dita Excellencia explicaran.
A la qual humilment supplicam los placia donar fe e creença en tot quant per part explicaran axi com si per nosaltres dit era. La Sancta Trinitat molt alta e molt excellent Senyora tinga en proteccio sua vostra Illustrissima senyoria. La qual a nosaltres man tot ço que de sa merce sia. Scrita en Barchinona a VI de març del any Mil CCCCLXI. - De vostra alta Senyoria. - Humils vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella humilment re (se) recomanen. - Los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya congregat en Barchinona.
Instruccions dels molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables deputats e consell en virtut de la comissio de la cort elegit lo Principat de Cathalunya representants fetes e donades als magnifichs micer Nicholau Pujades ardiacha de la mar e canonge de Barchinona mossen Arnau de Vilademany e de Blanes cavaller e En Francesch del Bosch sindich de la ciutat de Leyda embaxadors per lo dit Principat a la lllustrissima e molt excellent senyora la Senyora Reyna tramesos.
Primerament los dits tres embaxadors ab aquella mayor cuyta que poran ensemps ab los embaxadors per la ciutat de Barchinona elegits faran llur via e cami vers la lllustrissima Senyora Reyna la qual ab lo Senyor Primogenit ve de Morella per lo cami e via de Tortosa. E faran tot lo possible en tal forma arreglar lo temps que prop Vilafrancha o en tal part façen la exposicio de les coses dejusscrites per manera que la dita Senyora elegis en Vilafrancha romandre o aturar. E en aquell loch o temps que pus acomodadament poran en tal forma e manera que nos puixa haver suspicio que comunicat hajen ab lo lllustre Senyor Primogenit. Los dits embaxadors se presentaran a la dita lllustrissima Senyora Reyna apart o separada del dit Senyor Primogenit si axi trobaran la sua Excellencia sino en presencia del dit Senyor Primogenit e de tots los qui si trobaran segons la facultat se los oferra faran la exposicio seguent a la Altesa de la dita Senyora.
Ço es feta reverencia besada la ma e donada la letra de creença a la dita Senyora de continent sens divertir a altres actes explicaran a la sua Excellencia com sentida per lo dit Principat la venguda del Illustre Senyor Primogenit han grandissima alegria per aquella e regracien a Deus omnipotent a qui talment ha plagut ordonar que la liberacio del Illustre Primogenit efectualment seguesque ab complit benefici e repos del dit Principat e encara regracie a la sua Excellencia qui lo dit Primogenit ha menat e restituhit en Cathalunya e es stada lo mitga de la tal divina ordinacio.
E mes li diran com per gran servey e honor de la Majestat del Senyor Rey e de la sua Excellencia e per donar complidament perfeccio a la liberacio del dit lllustre Primogenit e per repos e benavenir de la cosa publica es vist al dit Principat la dita lllustrissima Senyora deure plaure ordonar e esser contenta que lo dit Senyor Primogenit venga en la ciutat de Barchinona sens la sua Altesa e alguna altra companyera la qual fos vist o en manera alguna dir se pogues lo dit Senyor Primogenit no esser constituit en plenissima libertad. E per tant supplicaran a la sua Excellencia placia abstenir de entrar en la dita ciutat e fer romandre los qui en sa companyia venen.
E si la dita Senyora plaura esser tantost contenta pora restar a Vilafrancha o en aquell loch que millor elegis ab los qui venen del consell del Senyor Rey. Hon per ventura la sua Altesa mostras no contentarse com es dit ordenar lo sobre dit los dits embaxadors ab aquella reverencia e pertinencia que mereix deduhiran a la dita Senyora les causes e motius urgents per los quals lo dit Principat es mogut en fer dita supplicacio dels quals es feta larga informacio als dits embaxadors e veura la dita lllustrissima Senyora quant lo dit Principat zela lo honor e servey de la dita Majestat e de la sua Excellencia. E per tant la supplicaran esser contenta ordonar com dit es car en altre loch donar seria desservey de la dita Majestat e de la sua Altesa e perillos de dans e inconvenients al Principat de Cathalunya los quals desservey e perills cessaran plahent a la sua Senyoria com dit es abstenirse de entrar en la dita ciutat. E axi ab afecte faran e procuraran los dits embaxadors placia a la dita Senyoria abstenir e encara provehir que los del consell del Senyor Rey contra los quals es lo proces del sometent se abstenguen entrar en la dita
ciutat.
O si en presencia del Senyor Primogenit se hauran explicar les sobre dites coses besada la ma a la dita Senyora la besaran al dit Senyor Primogenit e feta en totas maneras la conclusio sobredita faran companyia al Senyor Primogenit e dell nos partiran nel permetran en altra part anar sino venir en la ciutat de Barchinona.

Datum Barchinone VI° marcii anno a nativitate Domini Millessimo CCCC sexagesimo primo. - A. P. abat de Montserrat.

Als reverend e venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats XXVII^na e altres del Principat de Cathalunya congregats en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend e venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Ara pus derrerament de Morella vos havem scrit e certificat per nostres letres de la causa de nostra venguda alli e de la exequucio de aquella ço es que haviem tret del castell la persona del lllustre Princep nostre molt car e molt amat fill ensemps ab lo qual enteniem a partir pera aqueixa ciutat. E axi deduhintho en exequucio per la present vos certificam com en lo dia de ayr partim de Morella ensemps ab lo dit lllustre Princep e venguem a Trayguera e vuy som partits de alli e entrats en la present ciutat ahon vehent lo dit lllustre Princep un poch ujat e que continuar cami sens entrevall no li fos fatiga perque repos hun poch havem delliberat restar e reposar aci dema tot dia. E lo divendres subseguent Deus mediant partrem de aci e per nostres jornades continuarem lo cami sens detenir dreta via pera aqueixa ciutat. E axi per vostra consolacio havem delliberat fervos la present. Data en Tortosa a lIll de març del any Mil CCCCLXI. - La Reyna. - Serena secretarius.

Als reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs ben amats e verdaders amichs nostres los deputats del Principat de Cathalunya e altres congregats en la ciutat de Barchinona per entendre en nostra liberacio e per la instauracio de les libertats.
Lo Princep e primogenit.
Reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs e verdaders amichs nostres. Per major augment de vostra consolacio vos significam com huy ensemps ab la lllstrissima e molt virtuosa senyora la Senyora Reyna nostra carisima mare e ab total nostra libertat ya hora tarda som entrats en aquesta vila de Trahiguera de hon Deu volent dema partirem e irem a dormir a Tortosa e de alli successivament continuarem nostre cami ensemps ab la dita Senyora fins aqui siam junts perque ab compliment de vostres bons e leals desigs hajau lo perque tant haveu treballat e de nos visiblament comprengau quant som desijosos retribuirvos sino la que devem saltem la que porem condigna satisfaccio. Som per gracia de nostre Senyor en bona valitut e disposicio de nostra persona de la qual desijam fruir vosaltres e tot aqueix Principat. Dada en Trahiguera a tres dies de març Mil CCCC sexanta hu. - Charles. - R. Vitalis prothonotarius.

Als reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs ben amats e verdaders amichs nostres los diputats del Principat de Cathalunya e altres congregats en la ciutat de Barchinona per entendre en nostra libertat per la instauracio de les libertats.
Lo Princep e Primogenit et cetera.
Reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs be amats e verdaders amichs nostres. Hir passat scrivim de Trayguera significantsvos nostra juncta alli e com deviem continuar nostre cami per esser en aqueixa ciutat de nos tant desijada.
La causa de la present es sols per fervos certs com huy som entrats en aquesta ciutat de Tortosa hon som stats reebuts ab molta expectacio e gloria. Gracies sien fetes de tot a Deu omnipotent. Dema la Senyora Reyna e nos reposarem aci e apres continuarem nostre cami fins mijançant la gracia divina siam aqui nos ab la dita Senyora. Dada en la ciutat de Tortosa a quatre dies de març Mil CCCC sexanta hu. - Charles. - R. Vitalis prothonotarius.
Al egregio caro e bien amado mio el conde de Modica.
Conde caro e bien amado mio. Recebi vuestra letra con Semenat agora en ste punto. Por vuestro plazer e de don Johan Dixer vuestro sobrino vos certifico so en mi pura libertat hi cras la Senyora Reyna e yo himos a Trahiguera e lotro dia a Tortosa. Rogo vos que las novidades cessen que todo ira bien con la de nostre Senyor. De priça en Morella a dos de marzo.
Don Johan Dixer haja la presente por suya. - El Principe qui vuestro bien desea Carles.

Als molt reverends nobles e magnifichs senyors los diputats vintesetena e altres del Principat de Cathalunya congregats en la ciutat de Barchinona.
Molt reverends nobles e magnifichs senyors. En cars que fins aci de diverses e moltes letres queus havem fetes no hajam cobrat resposta considerat quant va en aquests afers havem delliberat fervos la present avisant vostres reverencies providencies e magnificencies com apres que de Morella ultimament vos haguem scrit la Senyora Reyna e lo lllustrissimo Senyor Princep ir vengueren a dormir a Trayguera e huy a posta de sol volentse fer nit ab una gran e bona recepcio son entrats en aquesta ciutat hon la dita Senyora a instancia e peticio del dit lllustrissimo Senyor dient ques sentia algun tant cançat ba delliberat aturar aci dema tot lo dia. Divendres plahent a Deu partrem prosseguint nostre bon viatge. Crech sera la dinada e dormir al Perello o al Spitalet si alli e a Miramar nos porem aleujar e sino sera de necessitat aturar en lo dit loch del Perello e a nostres jornades prosseguirem nostre cami e tota vegada serem sollicits en avisarvos en cas com dessus es dit de vostres reverencies providencies e magnificencies no hajam cobrat resposta alguna les quals poden ordenar lo quels placia. En Tortosa a IIII de març any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio prests lo Mestre de Muntesa.
Senyors la present no ha pogut sotscriure lo Visrey per esserse mes a dormir. Prech les reverencies providencies e magnificencies vostres la hajan per sua manu propria ut in litteris.

Als molt reverents magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents e magnifichs e honorables senyors.
Acabant de scriure la letra que va ab la present trames han per mi los pahers de aquesta ciutat los quals he trobat en consell e hanme dit com han nova certa de les plegues que lo Senyor Rey fa. E com certament dissapte primer vinent totes les gents se deuen aplegar o deuen esser en un loch prop Muntço del qual ells vos scriuen dien encara que lo Senyor Rey deu esser alli e que deu venir sobre aquesta ciutat e sobre Fraga pero ells crehen que pus tost aci. E si Is nova es vera segons ells la han per vera qui dihen que ho saben cert jo crech que pus tost vendra sobre Fraga perque ha mes raho e susara ne fet correu al capita avisantlo e fahentli record que seria bo fahes tirar lenya a quantes besties ha en Fraga per provisio de la vila e que pens si seria expedient trametra per la gent de Tortosa qui alla no fa res quels fassa venir passant per aci per Leyda e jo dema provehire ans que men pertesque pera Fraga en ferhi portar farina civada e palla almenys que hajam forniment pera XV dies e encara que ans que pertescha per lo mati no puscha dar compliment. Lo Senyer En Pi resta aci qui dara compliment al que restara a fer car fins aci be hi ha retut son deute yatzia mossenyors que yo haje letra vostra de no despendre res en monicio de Fraga pero semblem que aquest fet no dege esser compres en vostra letra ates lo gran dan perill e carrech ques poria seguir per no provehir e aço he volgut fer de consell dels pahers de la present ciutat e si axi es senyors que lo Senyor Rey hage delliberat de emprarse de tot Arago en una jornada serie expedient tenir preparades les osts de Cathalunya per resistir als aragonesos sins volien ultrajar. Bem part fort cosa que essent la Senyora Reyna en Cathalunya aquests assaigs se fassen pero possible es que restituit lo Senyor Princep dins Cathalunya ella sen torn tantost. Jo he sabut per homens poch parcials al Rey qui dreta via venen de Saragoça que lo dit Senyor vuy en die te alli sobre CCL rocins e ha be manera de fer be compliment a D gent de peu encara que no la puga fer tal com la nostra pur ab aquestes ampres generals e particulars e ab las junctes major nombre de gent pot fer que no la nostra dich de la soldejada que si a ampres se ha venir be serem a un dells Xllll. Ell crech se coneix sobergaria en la gent de cavall e pus lo terreny es pla crech li sembla que neguna desaventatge de gent de peu se dega a comparar al avantatge de gent de cavall. Placia a Deu que li meta en cor e voler be tractarnos com a vassalls puys nosaltres lo volem tenir com a Rey e Senyor. De aquestes noves mossenyors jo noy sce pus sino les conjectures e sospites que per altres letres vos he scrites e ço que ara dich dich sol per dit dels dits peyers (pahers, paheres) de Leyda qui dien ne son mes que certs com dit vos he. Si de aqui vostres reverencies e honorables savieses coneixen que aquest fet se hage gens emburlar vos certifich que aquesta gent de peu desige molt una cinquantena de spingardes e polvora de spingarda de que son aci molt freturos e encara en lo camp hauria mester qualque bon bombarder e qualque perell de serpentines que fossen bones ques poguessen prest gornir e desgornir dels ceps a fi que fossen pus adornes de aportar. Lo present correu fas sols per aquesta nova instat per los pahers de aquesta ciutat e per la nova quem semble ho meresque be fer lan pagar vostres reverencies e honorables saviesas segons que servira. Aci ha molt mal forniment de correus e de besties. Seria bo ferna hun mot an Alicsen. Feta en Leyda a XI hores ans de mija nit dijous a V de març any Mil CCCCLXI.
Don Johan Dixer a nit passada es passat per aci la via de Tarregona per exir al encontre al Primogenit la via de Tarragona.
Lo Senyor Rey ha fet cridar lo acordament seu a Çaragoça pero lo sou nos pague per gran diferencia que ha ab los de la cort car la cort qui era en Fraga ses mudada a Çaragoça e alli es stat dat poder larch e bastant a deu persones per provehir lo fet de la present guerra. Los LXXIl de la cort elets en Fraga dien que nos pot fer que en ells tota la cort e que la cort no pot fer eleccio de persones algunes per altres actes. EsIos dit que fahessen ells LXXIl ço que los X devien fer e que donen al Rey aquells diners que li debien dar car sobre aço es tota la questio. Dien molts dels LXXIl que pus la cort ses fiada en ells volien primer consultar tots sos principals e axi la cosa sta emburlada. Crech aço sols baste per dar prou torb al dit Senyor Rey en la sobredita empresa. - Lo quim recoman en gracia e merce de vostres reverencies e honorables saviesas Johan Ferrer.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. La present sera per avisar vostres reverencies nobleses e magnificencies com susara dada de la present tenint consell ajustat son stats a mi los jurats prohomens e sindichs de aquesta vila los quals han supplicat e request en scrits a mossen lo veguer e a mi segons en lo translat de aquells lo qual dins la present interclus veure poreu les quals supplicacio e requesta a nosaltres feta los son stats demenats aquells tres jorns qui per semblants actes esser demanat es stilat e acustumat requerintlos que durant aquells carta alguna no concloguessen fahent delliberacio en mon consell de les dites coses per correu volant fosseu avisats perque placiaus spatxadament trametrai la resposta fahent la present. Son attesos quatre o cinch gentils homens del Senyor Primogenit quim han dit a bocha com le Senyor Rey requer convoca e acorda quanta gent darmes pot axi de peu com de cavall axi dins la ciutat de Çaragoça com per tot lo regne de Arago e com ja ans dels dits homens per publica fama se digues en aquesta vila stava en delliberar de trametre sploradors a la dita ciutat es stat dit com derrerament per vosaltres es stat scrit an Johan Ferrer que res no bestregues per tals actes e axi placiaus volerhi provehir. E ab tant la Trinitat Sancta vos tinga en sa proteccio e guarda. De Fraga a V de març any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest En Johan de Cabrera comte de Modica.
Huy he respost a la embaxada de la ciutat de Çaragoça juxta la forma e orde ab vostres letres per vosaltres a mi donats. Perque siaus avis.

Per causa de la detencion del Illustre Senyor Princep fillo del Serenissimo Senyor Rey nuestro Senyor vos muy egregio Senyor comte de Modica capitan general del exercito e armada del Principado de Cathalunya et vos muy magnifico mossen Arnau Guillem Pastor regent la vegueria de la ciudat de Barchinona pretendeys haver entrado en el regno de Aragon e demandando passatge a la villa de Fraga haveys entrado en aquella e occupado el castillo e aquella con el dito castillo teneys e guardays ocho dias e mas ha passados coentra voluntat del Senyor Rey e contra los privilegios e libertades del regno de Aragon e en gran danyo e prejudicio de la dicha villa. E por quanto a vos Senyor capitan e regent la dita vegueria e a vuestro consello e exercito assi por letras patentes como en otra manera sea notorio e manifesto el dicho lllustre Senyor Princep no seyer detenido ante seyer liberado de la dicha detencion e estar en su plena libera e francha libertat e facultat de fazer de si lo que quiere e faze su via a la dicha ciudat de Barchinona e hoy jueves que se conta cinco del present mes de março del anyo Mil CCCCLXI el dito illustre Senyor Princep seyer en el dito Principado de Cathalunya et por consiguent et alias vos dichos Senyores capitan e regent la vegueria con el dito exercito e armada no dever aturar ni star en la dicha villa de Fraga ni detener el castiello de aquella. Por tanto Johan Vallsiguer sindico e procurador de los justicia jurados concello e universidat de la dicha villa de Fraga supplica e requiere a vos dichos Senyores capitan e regent la dita vegueria e a los de vuestro consello e a todos aquellos a qui las cosas suso ditas e infra scriptas toquan e toquar pueden que de continent e sin dilacion alguna relexedes la dita villa e castiello liberos e expeditos a servicio del Senyor Rey de quien son e vos vayades de aquellos e con todo vuestro exercito e armada vos tornedes al dito Principado de Cathalunya sin fazer danyo ni perjudicio a la dicha villa e habitadores de aquella e pagando e satisfaziendo las vitualles e otras cosas a que soes tenidos segunt que por actos publicos et alias lo haveys ofrecido. En otra manera el dito sindico e procurador con aquella debida reverencia que conviene protiesta contra vos e cade uno de vos del crebamiento de las libertades fueros e privilegios del dicho regno de Arago expensas damnatges e interesses e de toto su dreyto plenario e de todas e cade unas otras cosas de las quales los ditos sus principales puedan e devan requerir e protestar requiriendo a vos Arnau Carni notario desto seyer fetcha carta publica.
Sig+num mei Arnaldi Carni notarii publici et habitatoris ville Frage Regiaque auctoritate generalis per totam terram et dominacionem lllustrissimi domini Regis Aragonum qui hujusmodi copiam a suo originali requisicionis cedula per me recepta et testificata mea propria manu extraxi et cum eadem bene veridice fideliter et prout melius potui comprobavi et ut fides plenaria ab omnibus impendatur hic meum solitum ut supra pono signum.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor et cetera.
Honorable senyer. Algunes vostres letres havem reebudes e responentvos a diverses coses en aquelles contengudes vos dehim primerament en lo fet del desorde quens significau es en lo exercit de fersi furts e altres coses desordenades a nosaltres es cosa molt greu e desijam e volem que tals coses sien reprimides e castigades. E per aço scrivim al capita. Vos feuli lo que possible vos sia pera tals scandels obviar. E si sabut sera per qui tals coses fetes seran parnos que en lo soccorriment e emprestança que fareu per XV jorns per la qual vos havem tramesos diners queus aturasseu de les persones de peu quis mostre aço haver fet tant del sou quant sia la stima o valor del furt que fet hauran. Aço sia remes a vos que fassats segons sostinga la possibilitat. De les provisions del camp vos pregam que hajau molta cura e per ço vos agrahim molt que vos siau romas en Fraga car som certs quey feu gran benefici e fruyt. E com dehiu que no gosau fer provisio sino de dia en dia crehent per les noves que havem de la liberacio del Senyor Primogenit que aço no puixa ne dega durar vos dehim que es veritat la dita liberacio esser en cert car sabem la Senyora Reyna ab lo dit Senyor Primogenit entraren dimecres proppassat en Tortosa pero per quant se ha de moltes coses a tractar no es encara delliberat lo dit exercit partir de Fraga fins vejam algun bon assossech dels afers. E per ço encara que façats provisio per XII o XV jorns nons es vist que si puixa perdre res del fet de les armes quens dehiu si les tornareu o jaquireu a Leyda. Segons la disposicio del temps que occorrera sereu avisat en lo pagament dels homens darmes quius porten albarans nostres. Sobreceeu fins per nosaltres vos sia scrit. En lo soccorriment que ara fareu a la gent de peu deveu pendre mostra de aquella. Jaus havem scrit no donasseu res als capitans. E scriviunos qui son los capitans qui no han gents de llurs capitanies e quants son capitans e capitanies que han compliment. Del home a qui haurieu a comanar
carrech de despendre en lo exercit si partieu feune axi com a vos sera ben vist. Del fet del capita que faça res per si nos par desorde car tots los actes deuen procehir de manament del veguer e tals son les instruccions e manament que lo dit capita te e axi lin scrivim stretament. Molt vos encarregam scrivau a Çaragoça ab les gents que hi teniu sapien e senten que fa lo Senyor Rey e sis diu dega venir en Cathalunya e de altres circunstancies e de totes noves que si diguen e siam de aquellas certificats. E provehiu que lo exercit stiga axi be en orde e ab ses bones guaytes e scoltes e tant attent com fins aci haje fet e encara mes car per alguns ayres que hom sent es vist necessari axi star. Dada en Barchinona a VI de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Teniu spies continuament en Çaragoça quius avisen de tots los afers del Senyor Rey e pagau be les dites spies axi aquestes com les altres que hajen treballat per aquest fet.
- Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt noble e molt magnifich baro lo vezcomte de Rochaberti capita de la gent de peu del exercit de Cathalunya.
Molt noble e molt magnifich senyor. Fins aci la senyora vostra muller no es attesa. Quant que vinga sera haguda per recomada en sa justicia com scrit vos havem. Del soccorriment de la gent de peu de que nos haveu scrit nosaltres havem scrit provehit los sia fet soccorriment per XV jorns e tramesa aqui la quantitat an Johan Ferrer. Vos Senyor mostrau haverlos en bona recomendacio e feu lo degut per haver cura de les coses que haveu carrech. Del Senyor Primogenit havem nova en cert que dimecres passat intra ab la Senyora Reyna en Tortosa el haurem aci prestament. Apres se entendra en algunes coses necessaries per lo benefici e repos de la terra. Lo exercit no partira encara de aqui fins altrament scrit vos sia. En lo mig es necessari les gents del exercit stiguen axi preparades e attentes com lo primer dia. E de aço vos encarre-gam que ab molta diligencia hi vullau attendre. La Sancta Trinitat vos tinga molt noble e molt magnifich baro en guarda sua. E rescriviunos tot ço queus placia. Dada en Barchinona a VI de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general et cetera.
Senyor molt egregi e strenuu baro. Per relacio de moltes persones qui vendrien de aqueix exercit e en altra manera havem compres que per les gents del dit exercit se farien furts e altres coses desordenades la qual cosa es a nosaltres molt enujosa de hoir car redunde en carrech e infamia del Principat. Perqueus pregam e requirim vullau girar la cara en fer sobre aço deguda provisio ço es que façats ab diligencia inquirir dels dits furts e aquells per lo veguer a instancia vostra sien ben castigats e reprimits en manera que cesse tal inconvenient e scandel e de fervos venir los caps de cinquantenes e desenganarlos que pagaran de bens llurs los furts e dans ques faran per gents de llurs capitanies. E sobre aço vos trametem una crida ordenada la qual volem se fassa per manament e part del dit veguer e per instancia vostra e en tal manera e sots tal orde volem se fassen tots los actes en lo exercit ço es per manament del veguer e a instancia vostra e no en altra manera com altrament nos poden nes deuen fer juxta forma del proces del so metent. E aço Senyor nos diu en derogacio vostra mas per quant lorde del dit proces ha esser tal e lo contrari serie gran error e exir dels termens del proces. E per ço Senyor deuen entendre a les instruccions a vos donades les quals axi son posades e aquelles vos placia servar e tenir segons haveu promes e jurat car lo contrari tollerar nos poria. Perque vos hi placia be attendre. Del Senyor Primogenit havem bona nova e en cert que dimecres passat la Senyora Reyna e ell ensemps entraren en Tortosa. Prestament haurem aci lo dit Senyor Primogenit e apres de dia en dia entendrem en les coses que convinga per lo benefici de la terra. En lo mig Senyor e tota hora vos ab lo exercit stau aqui segons scrit vos havem. E provehiu que lo exercit stiga axi preparat e attent com fins aci haja fet e mils si millor se pot fer car per alguns ayres que hom ha es vist esser axi necessari feu exir algunes vegades la gent en camp que tant be stan ociosos e cavalcar la gent de cavall e feulos scriure e trametre aci treslat de la nomina. De la venguda del magnifich don Johan Dixer nos plau be per quant sera util conferir ab ell de algunes coses. A alguna altra persona de peu ne de cavall no sie donada licencia e si sens aquella partra algu scriviunosne per fersi la provisio deguda. Vengut don Johan e conferit ab ell vos scriurem de totes coses segons la occorrencia del temps. Ab la present vos trametem la resposta que volem sia feta a la requesta que per part del sindich de Arago vos es presentada. En totes Ies altres coses sguardants la honor del Principat vos placia fer segons de vostra senyoria se fia. De noves que sapiau del Senyor Rey e del regne de Arago vos placia certificarnos. Ab tant la Sancta Trinitat vos tinga molt egregi senyor en custodia sua. Dada en Barchinona a VI de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Ara hojats tot hom generalment de part del molt honorable mossen Arnau Guillem Pastor cavaller regent la vegueria de Barchinona de Agualada e de Valles de Moya e de Moyanes a instancia e requesta del molt egregi comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya assistent al dit honorable regent la dita vegueria en la prossequucio del proces de so metent mes per la recuperacio e liberacio de la persona del Illustre Senyor don Charles primogenit de Arago e de Sicilia et cetera observancia de les libertats de la patria benefici tranquillitat e repos de la cosa publica del dit Principat que no sia algu del dit exercit tant temerari que gos o presumescha furtar ne dampnejar alguns del regne de Arago o Principat demunt dit en persones ni en bens ans paguen e satisfaçen tot quant de aquells hauran necessari. E si lo contrari sera fet los contrafahents muyren sens merçe alguna. E los caps de cinquanta de aquells qui contrafaran de llurs propris bens sien tenguts smenar tot lo dampnatge fet sens merce alguna.

Responent lo dit regent la vegueria de Barchinona e lo dit capita al dit honorable regent assistent a la pretesa requesta per lo dit Johan assert sindich feta la qual comença Per causa de la detencion et cetera. (Est supra in quinto foleo inserta.) Dien que si lo dit assert requirent atten a la requisicio a sos principals eo intimacio per lo dit regent feta la qual començe Jatsia et cetera a la qual se refer lo so metent eo proces per causa de aquell iniciat per occasio de la detencio feta de la persona del lllustrissimo Primogenit no solament es stat per la liberacio del dit Serenissimo Primogenit mas encara per haver los qui han tractat e malament aconsellat seduhint la Majestat del Senyor Rey per fer la dita detencio. E encara los dits mals consellants han comesos altres gravissimos delictes en
gran dan de la reyal corona e de tots sos regnes e terres los quals delictes han comesos en lo Principat de Cathalunya P per conseguent et alias jatsie la dita liberacio del dit lllustrissimo Primogenit se diga esser feta empero lo dit proces e so metent no ha son degut compliment lo qual proces no es stat ni es fet ni la exequucio de aquell en prejudici dels furs e libertats dels regnes de Arago ne lo star en la dita vila de Fraga e dit castell es a efecte de perjudicar en res la Majestat reyal e libertats o furs del dit regne ans es
per poder obviar a qualsevol turbadors o qui empatxament donar volrien a la exequucio del dit proces de so metent per virtut del qual proces es acustumat entrar en lo regne de Arago e per conseguent deneguades totes e sengles coses en la dita asserta requesta contengudes. Los dits regent la vegueria e capita assistencia com dit es fahent donen la present requirint sie continuada al peu de la dita asserta requesta per vos notari et cetera.

Del moseu.

Del Moseu.

Sobre totes coses a us nostre e ornament necessaries cura e diligent custodia a certes persones esser comesa havem ordonat: necessaria cosa esser esguardan e consonant a raho que sobre les coses per nostre menjar e vitayla comprades a algun fael la custodia daquelles cometre dejam. E axi ordonam e volem que algun hom bo e leyal que sia nomenat museu per nos elegidor sia deputat qui la clau del
reservatori de la nostra museria tenga e port et encara cascun dia les carns qui comprades o portades a la
cuyna per comprador e sotscomprador seran abans del trancament daquelles presents lo majordom e lo comprador o sotscomprador repesar faelmen no oblit: les quals axi repesades facen certes peces e tayll e trench diligentment aquelles e encara el peix trencar sia tengut et aquelles que per nostra persona seran comprades e trencades als cochs per menjar a la dita nostra persona appareyladores e les altres carns comprades e trencades a obs de nostres domestichs als cochs aquelles appareyladores deputats liure ordonadament. Les dites empero carns per a nos apart e no sino los davant nomenats presents repes e trench perque freytura de suspicio de mesclar coses nocives hi sia: e als dits cochs de les coses en lo
dit reservatori estants segons que als dits menjars appareyladors necessari sera ministre sens triga. E con los dits menjars seran appareylats e nostres domestichs seran a taula anats al palau ensemps ab lo manucier qui les carns els peis portaran tro al dreçador entrar procur sens triga.
Aquelles coses empero que en les cuynes cuytes apres lo nostre menjar e de nostres domestichs sobraran a la almoyna o als servidors daquella cur de liurar sens frau: decernents e volents que continuament en
lo dit reservatori de les coses dejus escrites copia sia atrobada ço es de sucre de gingebre e daltres especies picades de mel doli de carn salada de fromatges de peis salats de vinagre de sagins e daltres coses semblants menjadores als dits menjars pertanyents qui sens dubte de cotidiana distribucio se poran e han acostumat de reservar. E si alcuna cosa daquestes defallir veura encontinent sollicit los damunt dits comprador e sotscomprador que allo compren e en la dita despensa o reservatori reposen ab acabament. E aquestes coses totes lo dit museu en sa diligent e feel custodia haja e tenga e a nos sagrament e homenatge axi con los cochs a nostres menjars appareyladors destinats fer sia estret. Los nostres sobrecochs apres los majordomens en les coses tocans son offici a ell davant esser regonega.

dels argenters de la cuyna comuna

Del Sartre et sos coadjutors.

Del Sartre et sos coadjutors. 

En bellea et composicio de vestidures es esguardadora condicio de persones ço es los vestiments a quines persones convenguen cor preciositat en vestidures les quals en persones humils ergullosa seria reputada et vana per auctoritat de la dignitat en altres convinent et honesta es: cor cuberta de cors et comportaments denuncien hom savi segons que aloure lo savi ho testifica. E per tal que vestidures pertanyents a nostre estament tots temps con ops et temps sera sien apparellades: ordenam que en la cort nostra sia un sartre sufficient qui dins la nostra casa faça totes les vestidures a us de nostre cors deputadores. Et guartse que alcuna persona no coneguda o per qualque altra manera sospitosa aquelles vestedures no contracte e encara que en publich esguardament de gents aquelles no faça mas en qualque loch separat de comu entrament per tal que de cascuna part perill et tota estranya suspicio sia remoguda. En apres encara volem aquest sartre tota diligencia haver que algun defalliment no sia perque les vestidures noves en los altres temps et en les festes per nos ordenades no hajam. E sobre aço et sobre les altres coses necessaries compradores a aço sollicit los camerlenchs et els altres als quals pertanyer haura vist e encara si necessari sera ell mateix ho compre: en altra manera si ell en colpa sera que les vestidures no hajam en temps per nos lavors ordenats privat ell esser volem de la meytat de la quitacio de dos meses la qual de nostra casa reebra: manants certament a ell per tal que no pusca ignorancia daquella ordinacio allegar que aquella en escrit haja et observe. En apres disposam que lo sartre reta raho de les reebudes et despeses les quals a fer ha per raho de son offici al scriva de racio e encara sapia si esser sotsmes als camerlenchs: faça encara a nos sagrament et homenatge axi con larmador. En apres ordenam que dos altres jovens per nos sien elegits qui ell absent o en altra manera rahonablement occupat lo pus antich en loffici en fer les vestidures nostres supplesca les sues veus: los quals encara al dit sartre ajuden en cosir si opportu sera et en mundan et espalman con ops hi sera les nostres vestedures e semblants coses en alcun loch net et secret a aço apte. Aquests pero volem donar honor al sartre per raho de son offici: empero seran sotsmeses als camerlenchs et faran sagrament et homenatge a ells axi con lo sartre a nos fer es estret.

De la custurera et de la coadjutora

XCIV. Reg. 1898, fol. 116. 24 octubre 1390. Arbucio, Arbucias, Arbúcies

XCIV. Reg. 1898, fol. 116. 24 octubre 1390.

Nos Jahannes (Johannes) Dei gratia rex Aragonum etc. considerantes nos in minoribus constitutos vobis juratis et probis hominibus ville de Arbucio fecisse concessionem et gratiam sub forma sequenti:
- Nos infans Johannes serenissimi domini regis primogenitus ejusque regnorum et terrarum generalis gubernator dux Gerunde et comes Cervarie ne inter singulares et habitatores ville de Arbucio seu aliquos eorundem in congregando consilium nec super modo solvendi in tallis peytis et aliis exaccionibus seu oneribus dicte ville dissensio seu lis modo aliquo oriatur et ut sopiatur ab inde omnis dissensionis materia que occasione premissorum posset contingere inter eos ac etiam ut solide amicicie fedus inter eos dante Domino perseveret: tenore presentis privilegii concedimus vobis juratis et probis hominibus ville jamdicte quod quotienscumque contingat convocari teneri seu celebrari consilium generale quatuor jurati qui quolibet anno eliguntur ad regimen dicte ville cum triginta consiliariis possint consilium celebrare: qui siquidem jurati et consiliarii mutentur de anno in annum servando formam subscriptam videlicet quod prima die januarii in festo circuncisionis Domini proxime venturo et deinde quolibet anno in loco seu locis in quo seu quibus moris est consilium celebrari et congregari per consiliarios qui ibi erunt eligantur duc bone persone et electe secundum Deum et justiciam ac eorum bonam conscienciam advocent cum eis sex personas dicti consilii et omnes octo ad partem congregate in posse notarii dicte ville ac in presencia bajuli ut est fieri assuetum jurent et jurare habeant ad sancta Dei quatuor evangelia quod ipsi ad eleccionem futuram juratorum quatuor procedent omnibus amore et timore semotis et precibus seu precio non eligent aliquem in juratum sed secundum eorum puram conscienciam videlicet quod sint homines boni justi et legales ipsi quatuor jurati eligendi in quantum ipsi cognoscent seu facere poterunt. Et notarius dicte ville juret similiter in posse aliorum duorum qui primo eligentur quod ipse non faciet nec dicet aliquid prefatis octo electoribus seu qui tunc electi fuerint ad eligendum quatuor juratos quod non eligendus eligatur seu eligendus non eligatur immo in eorum libero arbitrio esse sint et si potest dare bonam informacionem de aliquo quod eam dabit et quod in aliquo non impediet ipsos octo quominus quatuor bone persone eligantur in juratos illius anni. Et incontinenti illis peractu dicti octo trahant se ad partem et Christi nomine invocato de eleccione futurorum juratorum tractare incipiant: et cum concordaverint omnes insimul seu major pars de ipsis quatuor juratis advocent notarium qui secundum quod per ipsos octo seu per illum cui fuerit comissum per alios nominabuntur per ordinem scribat et scriptis omnes insimul octo cum notario accedant ad alios consiliarios et ibi in pleno consilio nomina dictorum quatuor juratorum publicent seu publicari faciant per notarium qui nomina ipsorum tenebit in scriptis. Et illi sic electi et nominati pro juratis illius anni habeantur. Jurati vero electi illa hora si presentes erunt sin autem in crastinum si erunt in villa vel extra cum venerint jurent et jurare habenut in posse bajuli ad sancta Dei quatuor evangelia se bene et legaliter illo anno habere in dicto officio et non recipere servicium ab aliquo illo anno ratione dicti officii: et quod non eligent aliquem in consiliarium propter consanguinitatem vel afinitatem seu amiciciam sed solum ad comodum rei publice et credunt illum talem esse bonum hominem et zelatorem pro bono publico dicte ville. Quo juramento prestito prefati quatuor noviter electi cum aliis quatuor juratis precedentis anni accedant ad domum consilii seu ad locum in quo consueverint congregari et cum notario ville scribant nomina illorum triginta consiliariorum pro anno illo videlicet in hunc modum quod decem persone de melioribus et majoribus dicte ville scilicet de personis ville qui in dicta vilia vocantur homines de platea qui illo anno in consiliarios eligentur intrent consilium illo anno et decem de manu mediocri ville predicte et residui decem de manu minori ville supradicte et isti triginta numero sic electi sint consiliarii illo anno dicte ville. Caveant tamen sibi et cum diligenda attendant etiam sub virtute per eos prestiti juramenti quod eligant bonas personas et non eligant aliquem infamem nec male condicionis aut modice reputationis sed de quolibet officio eligant meliores et maturiores in consiliis et aliis peragendis cum illi qui ad regimen aliorum eliguntur ceteros precellere debeant discrecionis virtute et comendabili gravitate. Et illi triginta sic electi in consiliarios jurent et jurare habeant in posse notarii dicte ville venire ad consilium illo anno et dare bonum consilium et legale secundum eorum bonam conscienciam et tenere secretum prout negociorum qualitas id exposcet et alia etiam que consiliarii consueverunt jurare et possint officia si que sint eligere et facere prout poterant et debebant alii in majori numero ante concessionem et ordinacionem presentem: providendo tamen quod bajulus dicte ville die circuncisionis Domini dum dictum consilium celebrabitur pro mutandis juratis circum circa locum illum esse habeat cum suis sagionibus ad finem ne malum inde vel scandalum possit inibi suscitari et ut jurati cum fuerint electi possint in posse suo jurare. Et quod factum seu decisum in dicto consilio fuerit per dictos juratos cum illis triginta vel cum majori parte eorum habeat et teneat tantam roboris firmitatem quantam et qualem haberet si factum esset concorditer per omnes triginta vel etiam per totum consilium dicte ville generaliter convocatum: ad quod quidem consilium nullus alius preterquam dicti consiliarii venire audeat seu presumat nisi forsan per illos consiliarios causa aliqua racionabili exposcente citatus fuerit et non alias et hoc sub pena centum morabatinorum auri a contrafacientibus irremisibiliter exigenda et nostro erario applicanda. Nos enim dictis juratis et consiliariis celebrandi consilia et in eis expediendi quecumque expedienda fuerint pro quibusvis negociis dictam universitatem tangentibus plenam per presentem facultatem et licenciam impertimur eaque robur et firmitatem obtinere volumus ac si per generale consilium tocius universitatis dicte ville esset factum. Intelligimus tamen quod illi qui in eo officio jurarie dicte ville electi et eodem usi fuerint ad officium ipsum per triennium se inmisceri nequeant ullo modo sic quod duo anni sint de tori finito dicto jurarie officio ad futuram eorum eleccionem: revocantes expressius et penitus anullantes ad voluntatem dicti domini genitoris nostri omnes ordinaciones et concessiones ac privilegia seu cartas ad imperpetuum vel ad tempus seu beneplacitum facta et factas super consiliis celebrandis in villa ipsa sive sint de seu super consilio secreto tenendo sive alias cum presentem ordinacionem ad quevis tenenda et celebranda consilia in villa ipsa et ejus negocia pertractanda sufficientem et utilem reputemus. Mandantes serie presentis gerenti vices nostras in Cathalonia necnon bajulo et universis et singulis hominibus dicte ville ac aliis officialibus domini regis atque nostris vel eorum locatenentibus presentibus et futuris quatenus predicta omnia et singula teneant firmiter et observent et faciant ab eis tenaciter observari et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione cum hec fieri volumus dum de nostro processerit beneplacito voluntatis. In cujus rei testimonium presentem fieri et sigillo nostro pendenti jussimus comuniri.
Data Barchinone decima die augusti anno a nativitate Domini millessimo trecentesimo sexagessimo octavo. - Vidit de Ponte. - Sig+num infantis Johannis serenissimi domini regis primogeniti ejusque regnorum et terrarum generalis gubernatoris ducis Gerunde et comitis Cervarie. - Testes sunt nobilis Berengarius de Apilia majordomus Luppus de Gorrea camerlengus Ombertus de Fonollario alguatsirius Rodericus Sancii de Calatajubio et Bernardus de Fuxio milites. - Sig+num Bertrandi de Pinos etc. - Tenore presentis cartam preinsertam omniaque et singula in eadem plenissime enarrata laudamus approbamus ratifficamus et confirmamus prout superius plenius continetur: hoc addito et expresse retento quod infallibiliter presenti currente concessione seu etiam perdurante quam suas vires volumus extendero dum de nostre processerit beneplacito voluntatis et non ultra teneri mandamus et etiam observari ut eleccione futura de dictis triginta consiliariis modo et forma predictis facta ex tunc amodo dicti triginta consiliarii eligendi ad dictum consilium modo predicto minime eligantur ex illis qui jam anno transacto electi fuerunt sic quod consiliarii qui uno anno fuerunt alio subsequenti ad consiliarios non eligantur imo eos eligi et minus ad officium dicti consiliariatus admitti prohibemus ut omnis fraudis suspicio que exinde sequi vel exoriri posset penitus sopiatur. Mandantes per eandem universis et singulis officialibus nostris presentibus et futuris et eorum locatenentibus quatenus has confirmacionem concessionem et declaracionem vobis dictis juratis et probis hominibus dicte ville teneant firmiter et observent tenerique et observari faciant et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione dum de nostre processerit beneplacito voluntatis. In cujus rei testimonium hanc fieri et sigillo nostro appendicio jussimus comuniri.
Data in villa de Arbucio XXIIII die octobris anno a nativitate Domini millessimo trecentessimo nonagesimo regnique nostri quarto. - Petrus ça Calm. - Dominus rex presente thesaurario mandavit michi Jacobo Quinta.

4, 5 de enero

4 DE ENERO.

Se resolvió convocar una junta de letrados, que informase de qué medios podría echarse mano, y qué razones podrían alegarse, para reclamar por la vía judicial la libertad del Príncipe.

5 DE ENERO.

Se propuso por algunos de los diputados y consejeros el acuerdo que sigue, del cual disintieron Jaime Taranan, Gregorio Molgosa, Juan Dusay, Andrés Solzina y Juan Andreu, presentando los votos particulares que también se copian a continuación.
Quod supplicent domino Regi verbo quod observet guidaticum seu guidatica pro observatione usaticorum Barchinone Quoniam per iniquum Statuerunt etiam Auctoritate et rogatu et pratice eorundem et sich Liberet illico dominum Principem filium suum non obstantibus quibusvis in contrarium forte dictis que asserant de jure aut de facto non obstare et dictum Principem non fore culpabilem. Et si fortasse dominus Rex non annuat dictis supplicationibus verbo factis dicendo quod post guidatica dictus Princeps delinquerit vel alias contradixerit dicant quod non credunt quod delinquerit et sic eum placeat liberare. Et si dominus Rex persistat in denegacione observacionis pedictorum tunc supplicetur quod pro predictis examinandis eundem Principem restituat in Principatu Cathalonie et civitate Illerde in qua ipsum cepit et ex quibus Principatu et civitate eum extraxit et secum duxit contra constituciones et libertates Cathalonie per ejus Majestatem juratas supplicando in omnibus predictis dictum dominum Regem in vim contractus et juramenti per eum prestitorum ad quorum observanciam precise astrictus est cum usatica et constituciones sint leges paccionate et jurate et vim contractus habentes et nullum subeant judicium directe vel indirecte sed pro clara observancia et alias supplicent adaptando melius quo potuerint verba et fiat sine scriptis.

Sia suppplicat al Senyor Rey que com per la detencio que ell ha feta de la persona del Senyor Princep fill seu haja derogat e contravengut a molts usatges de Barchinona ço es al usatge quoniam per iniquum per quant lavia guiat e al usatge auctoritate et rogatu et cum temporibus per quant havia trames per ell e al usatge statuerunt etiam per quant en aquell mateix dia havia besat e mes per traure lo dit Senyor Princep de la ciutat e vegueria de Leyda e del Principat de Cathalunya haja derogat e contravengut a moltes constitucions de Cathalunya e privilegis de la dita ciutat de Leyda e assignantment a la constitucio del Rey En Pere segon en la 2a cort de Barchinona capitulo XI° que comença Item quod omnes *cause que sint de Cathalania et cetera e a la constitucio del mateix Rey En Pere en la dita cort capitulo XII° que comença Item quod *cause vicarie e a la constitucio del Rey En Jaume segon in III curia Barchinone capitulo VIII° que comença Item ordinamus e a la constitucio de la Reyna dona Maria en la cort de Barchinona capitulo II° que comença Volents les constitucions et cetera Item als privilegis de la dita ciutat de Leyda que volen que negu qui alli sia pres puga esser tret de la dita ciutat que sia sa merçe per reparacio del greuge fet al dit Principat e ciutat de Leyda e per observancia de les dites constitucions e privilegis vulla de continent tornat lo dit illustre Princep en lo dit Principat de Cathalunya vegueria e ciutat de Leyda. E apres per observancia dels dits usatges li placia tornar lo dit ilustre Princep en ça libertat com sia stat pres e detengut contra forma dels dits usatges et cetera. - Johannes Dusay.
Andreas Solzina doctor decretorum est intencionis quod verbo et non in scriptis suplicetur Regie Majestati quod attento quod Illustrissimus Princeps filius suus fuit per suam Serenitatem detentus in civitate Illerde Principatus Cathalonie et demum illum secum duxit extra dictam civitatem et Principatum ex quo fuerunt lese constituciones generales Cathalonie disponentes quod cause vegarie infra vegariam et cause Cathalonie infra Cathaloniam et cetera quod placeat sue clemencie dictas leges patrie per suam Majestatem juratas et paccionatas inter ipsum et dictum Principatum illesas intactasque servare ac tenere prout ipse suique predecessores recordacionis inmortalis est ac fuerunt optime soliti et ita quod placeat ejusdem illustrissime dominacioni dictum Principem infra dictum Principatum et vegariam reducere. Et si per suam Majestatem respondetur quod dictus Princeps comissit crimen lese magestatis et cetera poterit responderi quod si et ubi ita esset quod minime creditur dictus Princeps erat et est quidatus per vulgatos usaticos deductos et allegatos propter quos venit omnino relexandus. Verum quia in Regno Aragonie non est locus disputacioni de dictis meritis per dictas constituciones que etiam locum habent in asserto crimine lese Majestatis et in primo capite cum generaliter loquantur et generaliter sunt intelligende etsi sua Majestas pretendit non habere locum dictas constituciones in dicto pretenso crimine istud est interpretari dictas constituciones quod crimine fieri potest per suam Serenitatem solam obstante alia generali constitutione Cathalonie et sic si ipse vult istud pretendere ut sup-
(salta de la 123 a la 126)
devant ell haurie procehir a castigar aqueix Principat e nosaltres. Et dit aço mana al prothonotari legir primo hun memorial en paper que dix lo dit Senyor ere stat trobat en poder del secretari del Senyor Princep lo qual segons se diu li fou trames per hun juriste de açi continent en efecte que per furs alli mencionats e practiques daquests Regne pus los primogenits dels Reys passen XIIII anys poden es deuen dir primogenits e exercir lo ofici de Gobernador general. Item una letra segons dix feta per lo Rey de Castella a don Johan de Beamunt la qual solament en dos linees conte creença al portador. Item altra letra que mossen Diego de Ribera cavaller castella fahie al dit don Johan per raho del matrimoni ques tractave de Castella ab lo dit Princep. E quascuna de les dites letres al parer nostre son molt apartades de culpa impingidora al Senyor Princep. Es ver lo Senyor Rey ne trau cert seny per presumpcio. Item altra letra tramesa per lo dit don Johan de Beamunt a son frare conestable de Navarra certificantlo de coses familiars entre ells e a la fi parle alguns mots del Senyor Princep molt bons honests e tals que ans li succeexen al parer nostre a lahor qua a culpa. Item altra letra que la vezcomtessa de Biota fahie al al dit Princep en la qual ha moltes paraules impertinents e no ben dites avisant lo dit Princep de la poca voluntat que los Senyor Rey e Reyna han en ferlo jurar per primogenit e en fer lo matrimoni de Castella e jatsia hi haja moltes indegudes paraules pero a nostre parer no fan res al Princep car lo carrech de la dita vezcomtessa. Apres feu legir hun paper lo qual se aferme esser la deposicio de don Johan de Beamunt la qual tota es feta e composta en molta lahor del Senyor Princep e a nostre parer no mostre fer en res contra lo dit Princep car lo mes que diu es que ell dit don Johan e lo doctor de Butia havien pensat pero no deliberat que lo Senyor Princep de Leyda tornas en Barchinona e que de alli tremetes al Senyor Rey tres missatgers per dir a sa Majestat quel fes jurar per primogenit e ques fes lo matrimoni de Castella e com fossen partits los missatgers que tentost lo Princep partis e anas a Mallorcha es fes assegurar del Governador e si alli stave segur sino que tiras en Sicilia e si li parie no esser expedient anar en Sicilia que anas a Cartagenia e que fes lo matrimoni ab lo Rey de Castella pero no diu que lo dit Princep sabes res en aço ne hagues res fet ne dit que ofena la Majestat del Senyor Rey. Legides totes les dites coses lo dit Senyor Rey torna parlar dressant les paraules a nosaltres dient ja veeu com ço que jo vos havie dit del Princep passe axi perque daci avant vos ne podeu tornar e nom provoqueu mes a ira car no ho pendria a paciencia ans haurie procehir contra vosaltres e lo meu Principat allegantnos una ley que diu es en Castella qui sapelle ley de Spanya la qual dispon que si lo Rey es supplicat e per una o dos vegades denegue admetre la supplicacio dalli avant lo qui mes supplique cau en pena de menos valer que vol dir quasi infidelitat dient que ell seria forçat procehir en castigar juxta la dita ley si mes avant era enujat per nosaltres. Hoc mes dient que lo Rey En Pere per sola suspicio de certs actes que son frare fahie feu matar aquell e lo rey de Mallorcha per sola sospita que contra ell se hague fou destrouit e pres axi que nous meravellasseu del que ell fahie contra lo Princep com ja fos practicat per los dits Reys per sola presumpcio quant mes ell per les causes dessus dites. Les quals coses per nosaltres oides molt humilment responguem que tant com toque lo interes del Senyor Princep ne en scusarlo al present no curavem dir res mas que la sua Senyoria volgues tolre als cathalans la via de supplicar era metrelos en desesperacio e que nuncha per los Reys passats de gloriosa memoria fou prohibit lo supplicar e axi que plagues a la sua Altesa no pendre en enug nostres supplicacions e instancies majorment que axi nos era forçat juxta la comissio per vosaltres senyors a nosaltres feta. Quant es a la ley de menos valer responguem ab paraules pertinents que les orelles dels cathalans no acustumen ne poden oir res quels toch a lur innata e incorrupta fidelitat e que de la sua Altesa era pres humilment mas que algun altre fora la sua persona no satrevis a tal cosa dir car no porie passar sens deguda resposta. E lo dit Senyor Rey inflamat en ira e colera replica que ell estave e perseverave en lo que dit havie. E axi partintnos de la sua Senyoria molt torbats e contristats anam a la posada de mi archabisbe e fem venir los missatgers de Barchinona Leyda Perpinya e Tortosa als quals recitam totes les dites coses demanantslos sobre aço de consell. Los de Barchinona dixeren que encara no havien explicada lur embaxada al Senyor Rey e que fins haguessen amplament parlat ab sa Majestat no porien res dir significants que ells portaven tals coses que crehien fer tot be. E nosaltres veents lur resposta nols volguem pus anujar e axi sen anaren. Los altres missatgers restaren e tots ensemps deliberam que per la honor del Principat covenie e era molt necessari tornar parlar ab lo Senyor Rey present son consell per satisfer als dos caps qui toquen a la pupilla del ull dels cathalans ço es al prohibir les supplicacions e al carrech de infidelitat e que al cap de Spanya per mi comte de Prades es certa forma e manera per tots nosaltres composta. E de fet ir que era dissabte fom ab sa Majestat e present lo consell dessus dit tota humil e subjecta reverencia de sa Altesa precedent satisfem molt prolixament als dos articles (caps) dessus dits ab copia de paraules forçades e ab aquell gest de homenia que los cathalans acustumen parlar per la honor del Principat e lur en tals casos acompanyantho de motius gestes conquestes e altres coses fetes ab scampament de sanch e perdicio de bens per los cathalans. E quant al article de la ley de Spanya fon dit que los cathalans ja tenen lurs leys e pratiques molt apartades de les leys e pratiques de Castella França e Anglaterra dient a la fi que apartada la sua clement e reyal persona si algu de son consell o altres qualsevol persones tacha alguna de infidelitat volien impingir a aqueix Principat ne a nosaltres que tots deliberavem perdre les persones animes e bens ultra que lo Principat hi provehirie talment que la honor sua seria salva. Lo dit Senyor Rey oides totes les dites coses molt attentament e lo seu consell constituit en gran silenci respos molt humanament que no placia a Deu ell haja haguda intencio de denedar expressament les dites supplicacions quant es en respecte de nosaltres ne del seu Principat de Cathalunya pero que ere ver quant en respecte dels altres vassalls dels miradors circumvehins qui comprenien altre de aquest modo de supplicar ell haguere a gran servey que cessassem pus sabiem sa intencio. E mes dix de la ley de Spanya era sa intencio haverho dit per exempli e no que sa Majestat entenes que en sos regnes e terres ell judicas ne exequutas res sino ab les leys municipals de aquelles e drets comuns e segons los Reys passats han acustumat ne plagues a Deu que la sua intencio fos de haver res pensat de infidelitat ans te lo Principat e los cathalans per fidelissimos vassalls e que en consell ne fora may oy dir lo contrari certificantnos que on lo opposit sentis ell hi exposarie la persona en defensio lur axi com sa Majestat creu los cathalans han expostes e exposarien les persones a mort per la defensio exaltacio e honor de sa reyal corona segons han tostemps acustumat. Feta la resposta dessus dita nosaltres a qui la tristicia e passio que teniem fou en goig reduida regraciam aquella molt a la sua Altesa e lin besam la ma. Apres lo matex instant per bocha de mestre Johan Ferrando com a predicador en aquesta part foren dites a la sua Senyoria algunes coses molt appropriades a la materia dessus dita e signantment mostrant gran admiracio e alguna resta de passio de aquelles paraules proferides per sa Majestat nol provocassem mes a ira com sia missatge de la mort assenyalant les nostres persones e allargantse lo dit mestre Ferrando en dir algunes auctoritats de la sacrada Scriptura e altres coses molt dignes de venir en orelles de hun Rey e senyor tal com ell es. E lo dit Senyor prenent benignament lo parlar de mestre Ferrando dix veritat esser que ell havie proferides les dites paraules pero no les entenie haver dites contra nosaltres ne contra algu del Principat mas lo seu concepte es que la nostra representacio e instancia cause tants pensaments en les gents que venen en detraccio de la sua reyal Majestat que allo lo encen e provoque en gran ira quil porte en insuportabla congoixa per la qual remediar si no cessam sera forçat a exequutar la persona del Senyor Princep qui es causa de aço. Nosaltres responguem que pus lo Principat de clemencia e misericordia lo supplicave fos de sa merçe aço no nogues lo Senyor Princep e axi nos partim alegrament de sa presencia e deliberam de tot avisar vostres reverencia nobleses magnificencies e honorables savieses a fi que vejau e sentiau tot lo proces del negoci e millor puixau deliberar lo que sia a bona conduccio de aquell. Certificantvos que are oym agre are dolç per moltes vies e bonament en res nons podem fermar per fer pronostich. Nostre Senyor Deu sie tots temps director. Sabut havem e es cert que lo Senyor Rey tramet a vosaltres e a Gerona e Perpinya e altres parts del Principat mossen Guillem Ramon Darill e mossen Luis de Vich veureu mossenyors que diran e provehireu segons de vosaltres se spere. Aximateix tramet en Valencia lo scriva de racio per la matexa fahena. Tot vos sie avis. Nosaltres ab gran diligencia e voluntat continuament vaccam circa lo negoci sperant sempre ab desig vostres deliberacions e conclusions. Lo dit Senyor Rey segons se diu sta e persevere en portar lo Princep en Morella. Vuy mati a les set hores ja ordenada la present es arribat Manxo servidor segons diu de vos mossenyors de Montserrat ab una letra en la qual veem vos meravellaveu com nous haviem scrit fins aquella hora e significau haver dubte que los correus no fossen presos. Ja vos havem scrit e dada raho del lagui de nostre scriure e per dos correus derrerament spatxats la hu a XXX del passat laltre lo jorn de Ninou (any nou, cap d´any) pensam havervos explicada prou materia. Creeu mossenyors que no folgam nit ne dia e nons porieu mes cuytar que som cuytats en dar recapte al que tenim entre mans. Dels correus no hajau suspita car fins açi no sabem que algu ne sie stat pres ne detengut. E ordenen vostres reverencias nobleses magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sia. Scrita en Çaragossa a IIII de janer any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Reunidos otra vez por la tarde los diputados y consejeros, acordaron también enviar copia de la carta que precede a las universidades de Gerona, Perpiñan, Lérida, Cervera y Tortosa, acompañándola con la circular que sigue:

Als molt honorables e savis senyors los jurats de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e molt savis senyors. Per altra pochs dies ha vos havem scrit queus plagues elegir una persona la qual fos açi al XII jorn del present mes per les rahons en la dita letra contengudes. E ara perque havem rebuda una letra dels embaxadors de aquest Principat e vejau que si conte e los afers en quin punt son vos ne enviam copia interclusa en la present. E jatsia cregam hajats elegida persona per venir açi segons es dit encara vos pregam que la fassau cuytar que no manch a la jornada car ja vehets los afers si ho requeren. E sia molt honorables e savis senyors la Santa Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a VII de janer any Mil CCCCLXI. - A. P. abbat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

También se aprobó la contestación que debía darse a los embajadores, en los siguientes términos.

Als molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e honorables senyors. Gran aleujament e consolacio ha donat a nostres inexplicables congoxes la animosa virtut per vosaltres usada e exercida segons per vostra letra de quatre del present vuy rebuda som diligentment avisats. E no solament vostra letra aço explica mas moltes particulars singularissima e virtuosa fama a vosaltres attribuex. E jatsia la sperança de aquest Principat e de nosaltres aquell representants en vosaltres tal fos com per experiencia loablament comprovam encara som molt alegres e confortats sentir e saber axi virtuosament lo honor de aquest Principat en lo qual tant compreneu hajau defes a comu descarrech de tots de que infinidament vos regraciam. Pregantvos continuament que ab summa virtut e sforç aquest negoci prosseguiau de queus restara perpetua gloria e fama car stimat es per los miradors e es opinio certa que en lo prospero exit de aquest negoci sta la felicitat e prostracio de aquest Principat. E femvos certs que en aquesta materia es tanta la unio dels coratges dels cathalans que discrepancia alguna no recau entre majors mijans e populars. Con tanta unitat es e perseverancia de aquella facil cosa es virtuosament obrar de que se aconsegueix inextimable premi. Aço no dihem perque james de vosaltres se haja sperat altre del que sentim mas sols ho scrivim per nostra contentacio e confort a vostra virtut.
E encara que per vosaltres axi virtuosament sia stat satisfet a la Majestat del Senyor Rey com scriviu havem delliberat scriureus nostre parer lo qual vos pregam sia a la dita Majestat en presencia de son consell si possible es en tal orde e forma explicat que comprenga vosaltres havernos certificats de tot lo que dit e rahonat era stat. E jatsia vosaltres aquest Principat representats promptament haguesseu satisfet pero nosaltres loant e aprovant la satisfaccio vostra encara havem delliberat heus havem scrit esser ampliada la dita resposta e satisfaccio e axi juxta les coses dejuscrites sera vostre parlament deduhit. Crehem aquest tal orde conduhira la dita Majestat esser certa que no solament lo que vosaltres dehiu parlau de vosaltres mateix mas que molt mes encara que no li explicau vos es en comissio donat. E venint respondre e satisfer particularment a tots los caps en dita vostra letra contenguts juxta lo orde en que son en aquella posats vos dehim com havem gran plaher e a bon senyal que la Majestat del Senyor Rey en presencia dels quens scriviu fahents son consell vos haja volgut parlar e respondre car no havem dupte molts dells en aquella porcio que podra cascu ajudaran aquesta materia e la dirigiran a bon fi. E hon nou facen podran esser certs que de Deus omnipotent qui mal algu no jaquex impunit e encara de gents podrien haver tal premi com se merexerie de tan enorme crim com serie torbar tant benefici e repos de la cosa publica de aquest Principat lo qual ha per constant e ferm que pot e deu extirpar los qui mal aconsellen a la Majestat real. Ens plaura molt totes vegades ques puixa davant lo dit consell sien nostras instancies fetes. E encara hauriem a bo comunament sius era vist o particular fossen los del dit consell pregats convidats e incitats a ben obrar e consellar en aquest negoci. E si lo contrari faran ço que no creu aquest Principat degen sperar condigna satisfaccio. En lo queus scrivin havervos dit la dita Majestat esser enujada de vostras supplicacions e que no pendria a paciencia pus continuasseu e que procehiria contra vosaltres e aquest seu Principat e que no fos pus a ira provocat allegant la ley de Castella (ley de Spanya pone antes) de menos valer et cetera e los procehiments del Rey En Pere et cetera vos responem deliberadament e consulta que ab tot per vosaltres virtuosament hi sie stat satisfet perque la sua Majestat be planament conega aquest parlar en Cathalunya no esser sentit sens grandissima congoxa e que algu altre no seria tollerat encara desijam esserli replicat e satisfet. (Menos mal que estos no vieron lo que pasó con sus fueros y otras leyes con Felipe V de Bourbon, Borbón, les hubiera dado un jamacuco) Primerament que havem a gran admiracio la sua Majestat digua esser enujada de supplicacions com ab la sua clemencia parlant tals paraules no sien pertinents a la sua corona reyal car lo ver Rey deu resemblar al Rey dels Reys Deus omnipotent lo qual no solament no pren enuig en esser supplicat mas expressament mana quel demanem el suppliquem el importunem e ab ferma fi demanat de qualsevol ab plaer ha oides e exaudides les supplicacions. Deduhir a vosaltres actes ne exemplars de aço serie superfluu e demasiat enujantse donchs la sua serenitat de supplicacions se lunya a Deus resemblar e de tanta perfeccio. E si als cathalans es obtruncada la via de supplicar quin cami los resta lurs libertats conservar sino via tal que seria e molt enujosa e molt damnosa als Reys e a la cosa publica car lurs libertats conservar deliberat han e defendre virtuosarnent e deguda com la vida. E no plau als cathalans ne comportar entenen esser regits ne governats per leys de Castella ne encara que en lo gobern o regiment dells exemplar sen prenga car ells tenen ja ses leys e privilegis paccionats conformes a drets divinals e humanals en los quals han viscut e volen morir.
E la dita ley de menos valer per supplicar es dissona e diforme a la ley de Deus omnipotent e a la humana raho perque no deuria esser per la prudentissima Serenitat reyal allegada e menys en fet deduhida. Los actes del Rey En Pere commemorats nos deurien traure en exemplar car no han conformitat alguna ab los presents per moltes rahons no ignorades com les culpes imposades a la persona del Senyor Princep no sien tals que algu de poca condicio que fos no serie per aço en preso tres jorns detengut ans si la dita Majestat era degudament informada e rectament sens passio li plahia contemplar son honor gloria e fama la qual aquest Principat desija mes que aquells qui li consellen los enantaments que fa conexeria aquest Principat en haver tramesa tal embaxada e tals supplicacions continuar fer gran servey e honor a la sua corona e repos a la sua senectut e per aquest mija la sua Majestat esser exempta e relevada del nom e sinistra opinio en que comença recaure de que molt nos dolem ens congoxam e ab molta rectitut de intencio e ab innata e incorrupta fidelitat havem procehit e no havem res comes perque siam dignes sino de molt premi e remuneracio. En tals fets no ha loch castich ne cominacio de aquell e encara que tals coses sien stades cominades nos creu e exequucio de aquelles se procehis per la sua savia e ordenada senyoria com sia Rey natural e no pas tira. E si nosaltres fem tal instancia cercam per defensio de libertats les quals jatsia justes sien encara son estades ab scampament de sanch adquirides e si desemparar les haviem no volriem pus viure car aquestes libertats han axi feta gran e ampliada la corona Darago la qual serie anichilada aquelles perdudes. Nostres passats virtuosament les han adquirides e aquells actes commemoram e seria ben pertinent la sua Majestat prengues exemplar dels actes del sant Rey En Jacme e altres Reys virtuosos e del glorios Rey don Fernando son pare qui podent deseretar lo rey don Johan lo defene virtuosament el feu adorar Rey en Castella don viura perpetuament en glories nom e fama e meresque per Deus esser premiat en la corona Darago. Molt havem que dir e podriem en aquesta materia lo queus obmetem per evitar prolixitat e sabent parlar a vosaltres de tantes virtuts be fornits e acompanyats. Vosaltres hi haveu ja egregiament satisfet e encara per vostre confort e satisfaccio nosaltres quant pus breu podem vos ne splicam nostre proposit. Venints a la resposta feta per la dita Majestat al replicat de mestre Johan Ferrando qui axi virtuosament e sforçada parla havem gran admiracio e grandissima congoxa la dita Majestat interpretant les paraules dites de provocacio a ira sia poguda inclinar en dir que per remediar si no cessareu li seria forçat exequutar la persona del Senyor Princep et cetera. O dures paraules e incredibles que per causa aliena e stranya pare exequutas tal fill. No volriem per algunes gents fos sentit dita Majestat haver tals paraules proferides car no serien per son servey e honor. Es aximateix de grandissima congoxa en aquest Principat oyr ne sentir lo Senyor Princep deure haver no solament exequucio personal mas minima congoxa per causa de aquest Principat lo qual en benefici e repos del pare e fill tracta e treballe e james cessara fins obtengut haja lo degut. E jatsia aquest pas sia de grandissima importancia breument volem sia dit a la Majestat en lo consell que los cathalans no crehen tal cosa. Pero pus dita es si en la persona del Senyor Princep se segueix exequucio alguna hauran per cert los cathalans sera feta per causa dells car sabud es lo Princep no haver culpa digna de exequucio e pus injustament sera exequutat la divina vindicta volra e ordenara ques seguiran coses les quals no aportaran lo repos que lo Senyor Rey recite e pense ans seguiran tants inconvenients que portarien molt majors congoxes a la sua Serenitat e als poblats en aquest Principat qui no serien axi reparables com son de present. E perque hora es aquest negoci strenyerse e no pus palparlo (com una mamella) ne per dilacions portar havem deliberat la persona del Senyor Princep sia demanada esser restituhida en Leyda hon es stat pres car de justicia per libertats e privilegis de la patria axi se deu fer. E pus lo Senyor Rey se enuge de supplicacions si nous sera vist usar de termens suplicatius usau de altres scilicet que aço demaneu de justicia e en virtut del jurament per la sua Majestat prestat. Sobre aquest article havem haguda gran congregacio de juristes los quals concordament la materia disputada han conclos per los drets de la patria lo Princep deure e haver tornar en Leyda segons veureu en lo altre scrit sobre la justicia qui va ab la present. Apres que lo dit Senyor Princep sera en Leyda se tractara de les altres coses e merits de liberacio. En cars de proces de heretgia qui es major e egual al de lesa Majestat fon tornat mestre Johan lo metge moro de Perpenya en Barchinona on era stat pres e tret daqui. Molt mes se deuen sostenir e forçar aquestes constitucions concernents tant lo interes publich en lo Senyor Princep que en lo metge moro. E si la dita Majestat ab gloses e interpretacions les quals fer no deu volra dilatar o les dites constitucions qui a la letra han esser enteses no volra observar oblidantse del prestat jurament lo que no crehem seria portar los poblats en aquest Principat en desesperacio vehentse privats de les libertats en que son nodrits. Fins aci ab molta humilitat e reverencia haviem volgut en soles supplicacions insistir per mes demostrar a la sua Majestat voler humilment e subjecta aquesta instancia fer e crehent pus facilment obtenir lo que demanavem axi com degut era. Pero pus la sua Serenitat vol provar e experimentar lo virtuos sforç dels cathalans forçat es intrar en la materia de justicia e procehir en forma que sera a ell e a nosaltres de molta congoxa. Pero speramne grandissima libertat e repos a la cosa publica. En venguda de mossen Erill e de mossen Luis de Vich trobam plaer car sentiran e veuran aci moltes coses de que podran scriure en que conexera lo Senyor Rey esser molt major lo sforç e unio de aquesta patria que aqui no se stime. Jaus havem scrit nostra deliberacio esser vos placia si lo Senyor Rey parteix de aqui per anar a Morella o en altra part ab lo Senyor Princep tota via lo vullau seguir e no cansarvos de aquesta virtuosa e honrosa empresa. A XII del present que seran aci molts demanats strenyerem totes nostres conclusions e sereu de aquelles amplament certificats. A la Senyora Reyna havem per molt propri sia fet un ben stret rahonament assenyalant sperança de moltes congoxes e encara que les gents no stimen la sua Altesa fer benefici a aquest negoci e recitarli particularment de les coses sobrescrites segons vist vos sera supplicantla per obres e efectes vulla fer mostrar lo benefici que hi fa. E tant frequentadament com puxau vos placia visitar lo Senyor Princep e confortarlo. E sia lo Sant Sperit vostra guarda e direccio dels afers queus son acomanats. Dada en Barchinona a VII de janer any de la Nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta hu.
- A. P. abbat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio elegit e assignat a vostra honor promptes.

Por último, después de haberse acordado que por los letrados consultores se ordenasen por escrito los usages, constituciones y demás leyes que pudiesen creerse infringidas con la prisión del Príncipe, se dispuso que en la carta a los embajadores arriba transcrita se les incluyesen, además de una copia de dichas leyes, las siguientes instrucciones:

Per quant per vosaltres mossenyors son demanats los motius per los quals se diu lo Illustre Princep salva la Reyal clemencia no poder esser detengut son posats axi segons se segueix.
Primo es cosa certa lo Illustre Princep haver obtenguda remissio molt ampla de tot lo passat en tant que de les coses passades nos pot haver fundament algu.
Item que lo dit Illustre Princep es vengut en les terres e senyories del Senyor Rey guiat e assegurat e per conseguent no pot esser en alguna manera pres o inquietat. E tota vegada que lo contrari es fet es violat e infringit lo usatge Quoniam per iniquum lo tenor del qual trames aqui.
Item que lo dit Illustre Princep es stat demanat per lo dit Senyor Rey e per conseguent es guiat e contra ell no pot esser procehit segons lo usatge Auctoritate et rogatu lo tenor del qual sera trames. E si lo contrari es fet lo dit usatge seria violat e lo dit usatge Quoniam per iniquum.
Item que lo dit Illustre Princep poch e paucicimo temps ans de la sua detencio fonch tractat paternalment per lo dit Senyor Rey besant aquell ab molta dileccio e per conseguent juxta disposicio del usatge Statuerunt etiam no pot ni deu esser stada feta la dita detencio. E si lo contrari es fet tal usatge serie violat e infringit trellat del qual sera trames. (Como el beso de Judas y la detención de Jesús : Statuerunt etiam)
Item mes que lo dit Illustre Princep es una de les precipues persones en lo stament militar per esser fill de nostre Rey e Senyor e per conseguent se alegre del militar privilegi lo qual ha que no pot ne deu esser procehit inquirint contra aquell sens instancia de part formada. E jatsia se pogues dir aquest privilegi no esser libertat comuna de tots los braços empero per quant per constitucions de Cathalunya los privilegis particulars per los reys de gloriosa memoria atorgats no poden ne deuen esser infringits si lo contrari era fet les constitucions serien violades en gran dan de tots los poblats en lo Principat.
Item mes lo dit Senyor Rey salva la sua clemencia en e per raho de la dita detencio e extraccio de la persona del dit Illustre Princep fora lo Principat de Cathalunya haura fet contra les constitucions de Cathalunya ço es la constitucio del Senyor Rey En Pere segon en la cort de Barchinona C° II° e del Senyor Rey En Jacme segon en la terça cort de Barchinona C° VIII° treslat de les quals sera trames per les quals constitucions es dispost que les causes de Cathalunya sien e hajen esser tratades en Cathalunya. Com donchs la dita detencio sia stada iniciada en Cathalunya och e lo assert delicte se digue esser comes apres es stat vengut lo dit Illustre Princep en Cathalunya necessariament ha esser dita causa de Cathalunya e sis diu ans era comes la remissio e guiatge ho exclou e stan ferms lo dit guiatge e usatges dessus mencionats.
Item mes avant es stat fet contra les constitucions qui disponen que les causes de la vegueria dins la vegueria deuen esser tractades e son la constitucio del Senyor Rey En Pere segon en la cort de Barchinona C° XII° e del Senyor Rey En Jacme segon en la tercera cort de Barchinona C° VIII° les quals constitucions dessus mencionades e encara la constitucio de la Senyora Reyna Maria que comença Volents han loch axi en causes civils com criminals. En tant que tota vegada que lo contrari es fet es infringir e violar les dites constitucions les quals leys se deuen tractar e entendre planament e al seny litteral e si interpretacio se deu fer ja es donat modo e forma com se deu fer ço es appellats e entrevenints cert nombre de tots los staments del Principat segons es disposat per la constitucio del Senyor Rey En Jacme segon en la segona cort de Barchinona C° XXXI° e en la cort de Gerona C° X°.
Les sobredites coses son deduides solament a efecte que de paraula sien manifestades a la Majestat del Rey fahent de les dites constitucions e usatges occular ostensio no pas que en manera alguna sen deje subir juy com solament la conclusio dege ser que lo dit Senyor Rey per observança de les dites constitucions dege tornar lo dit Illustre Princep en Cathalunya. E sis volie dir que fora lo Principat se conegues de tal alterquacio se deu satisfer de paraula que aço no es cosa que comporten les paraules ne lo pla e literal seny de les dites constitucions. E aço exclou encara que fos opposat crim de lesa Majestat.