12, 13, marzo, 1462

12 DE MARZO.

Ocupáronse solo, en este día, de ciertas sustituciones y de votar la admisión o no admisión de algunos oficiales.

13 DE MARZO.

Se hizo lectura, en esta sesión, de las siguientes cartas que se acababan de recibir.

Als molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Per tant com dilluns de mati prop passat parti correu daçi pera Çaragoça per fer venir aci al Senyor Rey mestre Pedro de la Cabra metge e la letra que anava per lo dit metge no era signada de ma del Rey he pensat que leugerament seran anades de Çaragoça aqui diverses letres que diran com lo Senyor Rey es malalt e que la Senyora Reyna ne aqueix Principat non haga avis cert de la sua indisposicio. Seria causa de star tot hom en perplex e per ço he delliberat fer lo present correu per fer certes les vostres grans reverencies nobleses e magnificencies de la dita indisposicio del Senyor Rey la qual es stada que dimenge passat dapres dinar la sua Altesa se senti alguna indisposicio en sa persona la qual determana en hun poch de fret (frío; fred) ab febra (fiebre; febre) e axi ell stech fins lo diluns demati que fonch trames per lo sobre dit metge e creuse aquell dia restas net (limpio) de febra e burla e rigue en la cambra en hun lit de repos es ver que menga (menjà; comió; va minjá, va minchá) ab molt pocha sabor. En apres dimarç de mati arriba lo dit metge e duptas segons ço que habia vist que no li respongues a terçana (las fiebres tercianas, terciana) e axi hir tot lo dia que fonch lo dia que devia venir la cessio la sua Majestat se ocupa
en musicha e en burles e en rellacions de casses (cazas, cacerías) e per gracia de Deu passa tot lo dia que nos senti res ne crech Deu aydant (aydar, ajudar, ayudar, ajudant, ajudán, ayudante) se senta pus res e perque en aquests dies lo dit Senyor no es exit de la cambra ni ses levat del lit sino per metres en lo lit de repos ne ha res signat ne negociat he (e) han vist aci alguns dies les portes del palau tanchades e fehies per que mossos (estos son los mozos de cuadra, no els mossus d'esquadra) ni besties no fessen remor en lo pati. Alguns de aci mateix han cregut que fos major la sua indisposicio pero yo certament noy he vist pus e crech la Senyora Reyna no sera mes a ple informada per la letra que la sua Majestat li fa. Sper en Deu (hay un Sperendeu Cardona, Sperans in Deo) que dema ho laltre cavalcara per vila e hira (hirà; irá; anirà; anirá) a cassa al acostumat. E mananme vostres reverencies nobleses e magnificencies lo que plasent los sia. Feta en Tudela dimecres a X de març Mil CCCCLXII. - Qui es prest als manaments de vostres grans reverencies nobleses e magnificencies Johan Ferrer.

Als molt reverends egregis nobles honorables e magnifichs senyors los deputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles honorables e magnifichs senyors. Vuy apres hora de vespres havem rebuda una letra den Baltasar Saula procurador de mossen Berenguer Dolius en la baronia de Santa Pau ab la qual avise de alguna congregacio dels pagesos de remença demanant a nosaltres socors lo qual per lo present per no desemparar aquesta ciutat no li podem fer. Tramatem translat de la dita letra a vostres reverencies e grans magnificencies dintre la present a fi que certificades per aquelles se puixa condecentment provehir als cassos e de hora en hora ho continuarem de lo ques seguira en aquestes parts. E per semblant ne consultam a la Senyora Reyna. La Santa Trinitat mantinga vostres grans reverencies e magnifiques providencies. Scrita en Gerona dijous hora de completa XI de març del any Mil CCCCLXII. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als molt magnifichs e molt honorables e savis mossenyors veguer e jurats de Gerona.
Molt magnifichs e molt honorables e molt savis mossenyors. Per quant sus ara son avisat per home cert que los pagesos son ajustats e encara se ajusten en moltes parts axi Dosona Dempurda e daltres parts on han trames e aço per venir me combatre dients que açi per que sic troben En Montagut En Peguera En Bertran de Farnes (Farners) e altres gentils homens deuen e poden exequutar lur proposit no bo. Son cert seran molta gent ens tribularan molt. En tanta necessitat cove a mi recorrer a vosaltres pregant vos molt afectuosament per vosaltres siam prestament acorreguts axi com de vosaltres confiam. E placiaus aço no haver en dupte car per home lur son avisat e encara la experiencia o (ho) mostrara. Placiaus encara comunicarne ab lo honorable capitol lo qual axi mateix de ajude pregam e provehir per Barchinona o lla hon vostres savieses conexeran. Scrita a Santa Pau a XI de març. - Qui a vosaltres molt me recoman Baltasar Saula procurador de Santa Pau.

Als molt reverents egregis nobles honorables e magnifichs senyors los deputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis nobles honorables e magnifichs senyors. Apres que havem scrit a vostres grans providencies dels ajusts dels homens de remença ajustats sobre Castellfollit e apres venguts a Besalu nosaltres trametem hun home en la nit a Besalu per saber los procehiments dels dits homens e per veure si los de la vila havien res manester. E vuy que es dimecres hora de vespres havem cobrat lo dit home ab una letra dels jurats de la dita vila notificant a nosaltres alguna moderacio de la dita congregacio segons es contengut en la dita letra de la qual trametem copia a vostres reverencies e magnificencies. Exortam tota via en aquelles per extirpar inconvenients sia provehit en tal manera que nostre Senyor Deu ne sia loat e aquesta patria sia guardada de sinistres. La Trinitat Sancta sia proteccio de vostres reverencies e grans magnificencies. Scrita en Gerona dimecres en la nit a X de març del any Mil CCCCLX dos. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als molt honorables e savis senyors los jurats de Gerona.
Molt honorables senyors. Responent a les vostres savieses e a la letra per lo portador a nosaltres tramesa esta veritat que quant mossen veguer parti daçi e ell e nosaltres poch cogitavem (pensábamos; cogitare latín, cogito ergo sum) los dits homens deura venir axi prest fins la nova vench eren damunt Castellfollit e apres que havien trenchat lo portal a Castellfollit e eren dins e per ço lo sotveguer e jutge e un de nosaltres anarem alla e segons la relacio del dit mossen sotzveguer tenien acitiada la Senyora al castell feren alla molts desordes cridant a foch a foch e despuys lo sotzveguer hi fou diu vahe ni havia qui volien ab biga trencar portes de homens de la vila de Castellfollit dient querien (querían; volien, volíen) menjar. A fi sens altre dan del dessus dit lo lexaren Castellfollit venint vers aquesta vila e sabent nosaltres venien a que ells segons se dehia publicament ques jactaven que ells no pendrien partit que no pasassen per aquesta vila e per que nosaltres poguessem dar la raho ques pertany de aquesta vila fonch per nosaltres delliberat no permetre intrassen en nombre excessiu dins la dita vila per via alguna. E per quant a la murada que tenim en aquesta vila a fornir per guardar aquella eren dins molt pocha gent e sens armes e ignoraven los dits homens quants serien havem stats congoixats poder guardar be la vila. E per ço scrivim a vosaltres e apres trematem home lo qual creem haureu vist lo qual daqui en fora va a Barchinona ab consulta a la Senyora Reyna e a diputats e consellers e partit lo dit home los dits homens de remença son venguts fins apres de la murada de aquesta vila mes luny un poch de tret de balesta circa de CCCL homens segons arbitravem pero ells dehien que eren en gir de e alla feren lur empavasada venint ab trompeta fluviol (fabriol) e tembor que tochaven ab molts grans crits lensant les lançes en alt e aquelles reprenent nosaltres lo millor que podiem ens eren mesos en lo millor orde que podien per guardar aquesta dita vila e haviem instruida nostra gent no lus fos res dit per molt que haguessen a dir si nons excitaven e apres hagem vista dita gent de temor dells fom desluirats per quant lur poder aquesta jornada nous parech molt uns puyessen noure axi los dits homens prestarem pasciencia solament de XV fins en XVIII intrassen a la vila per una comparicio que sinch o VI dells havien a fer ço es los comparents a les fermançes e los altres los speraren defora en lo dit loch on primer se posaren cridant com dit es e fahent moltes alimares e per home de aquesta vila may no lus fou res dit. E axi aquells qui entraren dins la vila feren lur comparicio e aquella feta ja fou nit e traguerenlos de fora preseren algunes vitualles e aquelles pagaren. Apres calques CXXX vel circa dels dits homens han passat lo pont creem sen tornen en lurs cases los altres sen tornen amont vers don eren venguts. Empero ells dehien mentre stavan ajustats que passarien a Banyoles per fer restituir penyores al abat que havia fetes fer penyorar (pignorar). Crehem sera vent e veus molt honorables senyors lo fet com es passat. Segons lur parlar stam ab suspicio tornar nos veure en dites congoixes si la cort fa exequucio de censos alguns als dits homens si la Senyora Reyna noy fa qualque provisio saludable e aquesta terra es perduda. Recitar los parlars dels dits homens son infinits dels quals ja crehem vostres savieses son informades. E sia molt honorables senyors la Santa Trinitat vostra guarda. Ordonant de nosaltres ab fiança de complir. De Besalu a X de març any Mil CCCC sexanta dos. - A les savieses de vosaltres honorables mossenyors tots prests los jurats de Besalu.

Al molt magnifichs e de gran saviesa senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Senyors molt magnifichs. Precedents recomendacions certificam vostres savieses com per causa de la pobresa e miserabilitat en la qual aquesta vila es vuy possada e no basta pagar les annuals pensions als quals es obligada era stat mogut partit entre nosaltres e los dits tresedors de fer alguna concordia la qual mitgansant ells fossen pagats de lurs censals e la vila sa pogues sustentar lo qual fins açi jatsia diverses vegades sen haja pratichat no es pogut venir a deguda conclusio perque abans de venir a infracta e la dita vila a total destruccio havem delliberat trametra aqui lo senyor En Pere Selva portador de la present per denunciar a la Senyora Reyna e a vostres savieses les nostres miseries e manifestar los carrechs los quals daquiavant no podem soportar si per algun remedi no hi sera provehit al qual exhibidor sius plaura donarets (occitano; daréis; donaréu, donareu, dareu, daréu) fe e creença en les coses que de part nostra vos explicara ajudant e endressant lo en tot lo que a vosaltres sera possible por conservacio de aquesta miserable vida. E farets (occitano; haréis; fareu, faréu) cosa a vosaltres pertenyent e haureu ne de Deu merit e tots vos ne restarem obligats. E sia la Trinitat indivisa vostra proteccio e guarda. Scrita en Copliura (Colliure, donde está enterrado Antonio Machado) a III de març lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLX dos. - Apparellats a tot vostra servici e honor los consols de Cobliura. (la p y b es normal que se intercambien.)

20 DE OCTUBRE.

20 DE OCTUBRE.

No hubo sesión, por estar ocupados en otros negocios de la Generalidad.
El mismo día se recibieron dos cartas, que siguen, a saber, una de los Embajadores y otra de los paheres de la ciudad de Lérida.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Açi es En Bertran Crexells mercader de aqueix Principat qui ha cert negoci ab la Majestat del Senyor Rey en lo qual ha demanada e demana la nostra intercessio lo que no ses pogut fer obstant la restriccio que tenim es de complanyer del dit home attesa la fortuna en que ses vist. Si a les reverencies nobleses e magnificencies vostres plaura puxam per son fet intercedir e suplicar estimam sera obra de caritat. La qual solament en aço nos mou e haureu ne de Deu premi e nosaltres vos ho haurem a plaer. Placiaus rescriurens de vostra voluntat ordenant de nosaltres lo queus placia. Scrita en Calathayu a XVII de octubre any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los deputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
Lo darrer dia de agost prop passat scrivim a vostres reverencies e magnificencies com haviem revocat del sindicat ab nota lo honorable micer Anthoni Riquer sindich de aquesta ciutat et alias segons en dita letra es mencionat. E com per alguns bons respectes aquesta ciutat hage restituit et reintregat al dit micer Anthoni Riquer en lo primer stat que ere ans de la dita revocacio e privacio per ço dites coses a vostres reverencies nobleses e magnificencies ab la present notificam. E sia molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la divina Majestat vostra custodia. Dada en Leyda a XIIII de octubre any M. CCCCLXl. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Apres la expedicio del derrer correu partit lo dia passat a les V hores apres mig jorn per lo qual vos havem axi stesament scrit com hauran vist les reverencies nobleses e magnificencies vostres. Vuy de mati a punta del dia es aci ates lo vostre e per aquell havem reebudes dues letres a nosaltres dreçades e dues a la Majestat del Senyor Rey una als LXXII representants la cort de aquest regne altra al Justicia del dit regne e altre als jurats de Çaragoça. De les dues letres a nosaltres dirigides la una la qual es sots data de XI del present conte forma a nosaltres donada de continuar les supplicacions a la reyal Majestat sobre la presta expedicio e tramesa del lllustrissimo Senyor Primogenit en aqueix Principat e de regraciar a la dita reyal Majestat lo per aquella dit sobre la ordinacio e disposicio del consell del dit lllustre Senyor Primogenit oficials seus e ministres etc. ço es que procehiria a consell vostre ab entreveniment de aqueixa ciutat. E sobre aquell article de intervencio dels altres seus regnes dehim com en los fets de Cathalunya altres que cathalans no han participi en consellar juxta forma de la capitulacio a la qual esser prejudicat no tollerarieu. Venint apres ab la dita letra al fet de la anada de la Illustrissima Senyora Reyna e commemorant lo sentiment donat per lo Senyor Rey segons vos havem scrit de voler attendre a la disposicio e a les coses que concorrien e fer lo que la disposicio de aquell importaria e li consellaria veniu a narrar la oppinio en lo vulgo edificada e per continua demostracio dels miracles que nuncha cessen radicada.
Ço es que la mort del lllustrissimo don Carles de sancta recordacio fill primogenit del dit Senyor Rey no naturalment serie seguida de que se dien moltes paraules. Per tant volen e disponen per nosaltres circa lo dit article esser continuades les supplicacions acostumades ab narracio de les causes dessus dites les quals vos impellexen les dites suplicacions fer per nostre descarrech. E del amor e devocio ab lo qual lo dit lllustrissimo Senyor Primogenit es sperat e de la integerrima fidelitat dels cathalans e del repos e assossech que succehiran anant al present lo dit Illustre Primogenit sens la dita Serenissima Senyora mare sua volen en lo nostre suplicar persuasio esser feta e de altres molts fruyts e beneficis que seran e succehiran essent la cosa en axi disposta esser pres motiu segons mes largament se conte en la dita letra. Laltra es de dos del dit corrent mes e ve sobre lo fet de don Jofre de Castro e ab copia quens enviau de una de les dites letres dirigides al dit Senyor Rey sobre aquesta materia volen per nosaltres esser feta suplicacio al dit Senyor Rey juxta lo seny de la copia dessus dita les quals letres legides decontinent apres la missa del dit Senyor Rey som stats ab la sua Majestat e haguda de aquella audiencia li es stat per nosaltres ab tota reverencia e humilitat e ab la millor pertinencia de paraules que als negocis nos es stada vista acomoda e fructuosa e al vostre scriure conforme feta devota suplicacio e suplicacions de e per totes les coses en vostres letres contengudes e li son stades donades les letres a sa Majestat dirigides. Per la qual nos es stada feta la seguent resposta. Primerament en lo fet de la tramesa del dit lllustre Senyor Primogenit ha dit que en la expedicio sua se enten continuament e no si pert una ora de temps. E la present matinada en la qual la sua Excellencia havie rebudes pilloles (píldores; píldoras) per alguna reuma sua no havie per axo cessat ne cessava de dispondre e tractar de les coses necessaries a la dita expedicio la qual prestament se deduhirie en efecte e obra e al desig vot e devocio dels cathalans amplament satisfaria. En apres al que ere dit de la disposicio del consell e familia sua etc. dix lo dit Senyor Rey no esser stada james ne esser intencio sua en axo ne en altre deviar de la capitulacio abans se volia conformar ab aquella e no res cogitar ne fer en prejudici o derogacio de la capitulacio dessus dita. En lo fet de la anada de la dita Serenissima Senyora Reyna nos ha dit que la sua Excellencia no dificultava de trametre sol lo dit lllustre Primogenit per alguna difidencia que hagues de la amor devocio e fidelitat dels cathalans abans de aquells e de la dita amor devocio e fidelitat tant confiava que no solament a les reverencies nobleses e magnificencies vostres qui eren persones de tanta aprobacio e gravitat abans encara a qualsevol persona cathalana per la ferma fiança que de quiscuns naturalment se pot e deu haver ab total repos del animo seu e sens algun redupte o rezel liberament lo acomanava. Lo empero que en aço fa attendre e que la Excellencia sua fahia star redubtant era que lo apartament del dit Illustre Primogenit de la dita Serenissima mare sua en una tant tendra edat de aquell e anant entre persones ab les quals encara no havia ne ha noticia o privadesa no importas a aquell anyorament o no li causas alteracio alguna que pogues portar nocument a la salut de sa persona. E aço sol era lo que la Majestat sua fahia star en perplex e ansiosa. Venint apres al fet del dit don Jofre de Castro abans queus narrem la resposta del dit Senyor Rey nous volem obmetre dir que havem sentit que la Excellencia sua ensemps ab la cort de aquest regne en aquests dies ha entes e entenen en pacificacio e repos de aquell debat e lo vespre passat essent ja gran hora de nit lo dit Senyor Rey trames demanar lo notari nostre e per aquell nos significa com la sua Majestat e la dita cort trametren certes persones per treballar en lo dit negoci e que havien sentiment que axi don Phelip com mossen Rebolledo foren de bon acord de pau e de treua axi empero que lo dit don Jofre en aço intervingues e fermas e per tant lo dit Senyor Rey per benefici del negoci pregava e encarregava a nosaltres tots ensemps e a mi vezcomte Dilla privadament per aquell acostament e deute que sab yo he ab lo dit don Jofre que sobre aço li scrivissem e axi es stat fet per nostres letres de prechs afectuosos. Presuposat aço direm la resposta del dit Senyor Rey. La sua Majestat nos ha narrat la diligencia e cura que ha en pacificar lo dit fet dient sta en ubert a causa del dit don Jofre e que ha tres anys que mossen Rebolledo e mossen Cerdan contra lo costum de cavallers e homens de honor per mija del prior de Roda trameteren demanar pau per sola reverencia de Deu es fora conduida si lo dit don Jofre hagues volgut qui la donchs tramete un procurador qui no hague poder e axi passa o resta la cosa.
En apres han stat e stan en guerra uberta que no cal dir haje principi ne prengue occasio de algunes coses noves car originariament devalla de la mort de mossen Pero Martinez de Marilla (Muriello más abajo). E no deu esser a algu admiracio nis deu fer querella de les coses ques fan en guerra uberta. Veritat es que en dies passats ha haguda certa paraula entre lo dit mossen Rebolledo e don Phelip en la qual empero no ere entrevengut lo dit don Jofre. Durant la dita paraula per servidors de de don Phelip fonch e es stada feta certa novitat contra lo dit mossen Rebolledo e coses sues en la qual empero lo dit don Felip ha dit no haver sentit abans esser prest tornar a loch lo greuge. Semblantment es stat fet per homens del dit mossen Rebolledo e sobre allo per Pallafolls son fill es stada feta semblant oferta. Quant empero al que tocha al dit don Jofre si res hi ha seguit e ques que sia es de guerra uberta com dit es en la qual voluntariament ha stat e sta e de la qual provenen les novitats e scandils ques segueixen sens altra causa que no hi cal aplicar. Ne com dit es se deu ne pot deduir en greuge per haverse recors en aqueixa ne altra semblant plaça. De totes aquestes coses lo dit Senyor Rey nos ha dit vos scriu per ses letres a les quals nos referim. Les altres quens haveu trameses son stades dades per lo scriva nostre ço es la dels LXXII en mans de mossen de Teraçona qui es hu de aquells la del justicia en ses mans la dels jurats de Çaragoça a don Lorenç de Algas hu dels dits jurats qui es en aquesta vila. De totes les dites coses vos es fet lo present avis juxta la ordinacio vostra. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua e de nosaltres ordenau lo que plasent vos sia. Feta en Calatayu a XVI de octubre any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Apres feta la present ha covengut detenir lo correu a pregaries del Senyor Rey sperant les sues letres fins vuy disapte gran ora de nit. E volem vos significar lo que apres de la partida del altre correu ha succehit ço es que la Senyora Reyna qui encara no es partida partex dema e no va a Taraçona sino al loch de Aranda (de Moncayo) qui es de aci luny tant solament V letgues e aço per los afers que vos havem significat per laltra. En aquest interim los LXXII representants la cort o alguns dels principals e lo justicia Darago son stats solicitats de resposta si respondre volien la qual fins aci nons han donada. Closa a XVII del dit mes.

Se recibieron en este día las siguientes cartas del Señor Rey.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e consell Iur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ magnifichs amats e feels nostres. Ir divendres per vostres ambaixadors nos fonch donada una letra vostra feta a dos del present e aquella vista som stats molt maravellats de la informacio que dien esser stada reebuda e per aquella constar lo noble don Jofre de Castro esser stat damnificat per haver adherit als cathalans en los actes seguits per causa de la liberacio de la persona del lllustrissimo don Carlos nostre molt car e molt amat fill Primogenit de bona memoria com siam vertaderament informats los homenys robatoris e altres molts dans ques son seguits esser venguts e fets per occassio de la bandositat antiquada de don Phelip e don Jofre de Castro de una part e de mossen Joan Cerda e mossen Rebolledo gendre seu del altra per causa de la mort perpetrada per lo dit mossen Cerda en persona de mossen Pero Martinez de Muriello sogre del dit don Jofre per la qual bandositat de vint e cinch anys en ça o mes que fou perpetrada la mort del dit mossen Pero Martinez se son seguides moltes e diverses morts nafres invasions incendis robaries e altres molts mals entre abdues les dites parts tenint los dits mossen Cerda e mossen Rebolledo per principal e per cap contra ells lo dit don Jofre com a marit de la filla unica hereva e successora en la casa e bens del dit mossen Pero Martínez de Muriello e veritat es que creem la guerra es stada feta en gran part desaforada en la dita bandositat e la havem hauda e havem per molt mal feta e reprobada pero obstant los furs e libertats de aquest regne no si es pogut provehir ne remediar axi com sera stat mester ab tot que ara per nostre poder treballam que en aquesta cort que celebram als aragonesos hi sia feta provisio opportuna. E es cert que aquesta manera de guerrejar no solament es stada praticada en aquest regne en la dita bandositat mas encara en les bandositats antigues de la casa de Castro e dels Bardaxins e axi mateix dels de Gurrea ab los Urriesos (Urrea y Urriés) entrevenint hi com a valador ab la una de les parts don Joan Dixer lo qual per lo semblant ab gens sues ne ha usat en la preda o robatori que fonch fet en la vila de Casp. Totavia empero per totes les vies quens son stades possibles per nos es stat treballat en la pacificacio e repos de la dita bandositat e haviem conduits los dits mossen Cerda e mossen Rebolledo a atorgar pau final los quals foren contents que per aquesta raho anas mossen Anthoni Porquet prior de Roda persona afectada als dits don Jofre e don Phelip abans que passas la paraula per ells donada fins per tot lo mes de juliol prop passat per los quals dits don Jofre e don Felip no fou donat loch a la dita pau. Es ver que oferiren treua a cert temps e perque lo dit mossen Rebolledo volia pau final e los altres no sino treua passat lo temps del dit sobreseyment diuse que per homens dels dits don Jofre e don Felip fonch feta e comesa certa robaria e violencia en vassalls del abadiat de sant Victoria qui es de hun fill del dit mossen Rebolledo per reconvencio de les quals coses se diu quels de mossen Rebolledo feren ço ques diu per lo dit don Jofre esser stat fet contra ell e sos vassalls e bens de aquells lochs que te en Ribagorça axi com se afirma que homens dels dits don Jofre e don Felip fet ho havien contra amichs e benivolents dels dits mossen Cerda e mossen Rebolledo que no havien feta part alguna en la dita bandositat. No es donchs de dir ne creure lo dit don Jofre esser stat damnificat per haver adherit als cathalans sots la forma demunt dita com abans que james se penses de tals fets per tanta distancia de temps haguessen procehit tants anfractes morts robaries e altres casos sinistres insurgits de la bandositat damunt dita. Ab tot aço empero vista la dita vostra letra decontinent per nos es stat comes e manat al regent lofici de la governacio de aquest regne qui per aquesta raho de nostre manament dies ha es anat en aquelles parts que reeba informacio sobre aço que scrit nos haveu. E si per aquella se mostrara legitimament per Blasco de Bardaxi Steve de Agramunt e altres adherents a aquelles haver fet cosa alguna per haver adherit lo dit don Jofre als cathalans per causa de la liberacio del dit Illustrissimo fill Primogenit nostre per nos sera manat procehir rigorosament contra las persones e bens de aquells per tots los remeys oportuns per forma que seran punits e castigats segons lurs culpes e demerits justicia mijançant. Dada en Calatayut a XVII dies de octubre del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Vostra letra feta a onze del present mes de octubre responsiva a altra nostra de vintesis del passat havem reebuda e obmeses les coses a que no fretura respondre satisfarem a aquella part en la qual es feta mencio com havieu reebuda una altra letra nostra dada lo primer del present dins la qual era copia de una altra per nos tramesa als oficials criats e servidors del lllustrissimo don Carlos molt car e molt amat fill primogenit de bona memoria per alguns dels quals vos seria stat significat com la dita nostra letra seria vist esser limitada en quant ab aquella dehim voler los tractar ab tota humanitat clemencia e benignitat juxta forma de la capitulacio haudes per oblidades totes les coses passades etc. La veritat es que per la dita letra nostra als dits oficials criats e servidors del dit lllustrissimo fill nostre tramesa assats clarament pot esser stada compressa nostra bona e sana intencio. Encara empero poreu haver vist com en laltra letra nostra a nosaltres tramesa fonch feta mencio que no solament enteniem usar vers ells de aquella clemencia humanitat e mansuetut quels scriviem mes encara vers totes altres persones de aqueix Principat e altres qui en los animos seus tinguessen alguna suspicio o per qualque occasio nos tinguessen per segurs de nos per haver aderit al dit lllustrissimo Primogenit fill nostre oferint vos que si alguns ni hauria que de aço nos tinguessen per contents ab bona voluntat per nos serien donades a aquells totes altres seguretats que per medi vostre de nos volguesseu a corroboracio de la dita capitulacio. E en aquell mateix proposit perseveram ço es quens plau e som molt contents de donar als damunt dits totes aquelles seguretats que a nos se sguarden e puixam donar per repos e assossech dels animos de aquells e inviolable observacio de la nostra paraula. Dada en la ciutat de Calatayud a deset de octubre del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.

El mismo día, mandaros expedir los señores Diputados las siguientes cartas.

Als molt honorables los veguer e sotsveguer de Vich e o a lurs lochtinents.
Molt honorables e savis senyors. Ab gran querela per part del molt noble senyor vezcomte Dilla e de Canet es stat a nosaltres exposat que vosaltres instant e requerint En Pere Pruners notari de aqueixa ciutat feu exequcio en la sua baronia de Luça e o vassalls de aquella per virtut de cert censal no obstant lo sobressehiment e altres provisions per lo Senyor Primogenit lochtinent de sancta recordacio al dit senyor vezcomte atorgats ne encara lo carrech que te de la embaxada de aquest Principat supplicant sobre aço volguessem degudament provehir per manera que al dit senyor vezcomte e o vassalls seus ne a bens lurs vexacio no sia feta. On nosaltres considerants lo dit senyor vezcomte ensemps ab altres esser embaxador de aquest Principat destinat a la Majestat del Senyor Rey per la qual raho et alias com a treballant per la cosa publica en persona e bens es guiat e ha moltes prerrogatives les quals vosaltres no ignorau. Per tant ans de entrar en altres procehiments havem deliberat fervos la present pregants e exortants vos per los sguards dessus dits cesseu de la dita exequcio contra lo dit vezcomte e bens seus sobressehint a aquella fins tant lo dit senyor vezcomte sia retornat de la dita embaxada e si res haureu fet o exequtat durant la dita embaxada ab lo correu al primer e degut stat. En altra manera convindria a nosaltres per nostre descarrech e per conservacio de les prerrogatives de que se alegren semblants embaxadors per benefici e bon stament de la cosa publica del dit Principat ferhi provisio deguda. Data en Barchinona a XX de octubre del any M.CCCCLXI. - Los diputats del General del Principat de Cathalunya.

Al honorable senyer En Joan Molins diputat local en la ciutat e vegueria de Vich.
Honorable senyer. Entes havem que vos a requesta de Pere Pruners notari de aqueixa ciutat haveu instat e instau exequcio esser feta per lo veguer e sotsveguer daquexa ciutat en la baronia de Luça (Lluçà) qui es del molt noble senyor vezcomte Dilla e o en vassalls seus e bens lurs per raho de cert censal. E com lo dit senyor vezcomte sia hu dels embaxadors destinats a la Majestat del Senyor Rey per part de aquest Principat per la qual raho ell e sos bens se alegren de guiatge e de altres prerrogatives. Per tant vos dehim e manam cesseu de la dita instancia fins lo dit senyor vezcomte sia retornat de la dita embaixada. Data en Barçelona a XX de octubre del any Mil CCCC sexanta hu. - Los diputats etc.

5 DE OCTUBRE.

5 DE OCTUBRE.

En este día, por los magníficos y venerables señores Canónigos de la Seo y los Concelleres de la ciudad, fue sacado de la sala grande del palacio real el cuerpo del Ilustrísimo y gloriosísimo señor D. Cárlos, en cuyo local, tan luego como espiró, había sido depositado, con grande aparato y veneración, pues lo cubría una preciosa vestidura hasta los pies, llevando en la cabeza una carmeyola violada, y teniendo encima del pecho una cruz de oro y una rica espada. Sobresalía en el túmulo el difunto, ostentando su preciosa cara, y con las manos sueltas, de manera que parecía como si estuviese vivo, y era tanta la multitud de uno y otro sexo y de todas condiciones que acudía para contemplarle, bendecirle, glorificarle y besarle las manos, que apenas podía caber en la referida sala, como que fue preciso establecer un orden para que los entrantes no impidiesen el paso a los salientes, lo que duró por espacio de muchos días, sucediendo en ellos, que a la menor expresión de cualquiera de los asistentes, se movían las manos y los brazos del cadáver de una manera admirable, y como si obrara en vida. Dios Omnipotente, colocando entre sus elegidos al glorioso Primogénito, y no queriendo, después de su muerte, ocultar la gloria que le cupo, por su intercesión, súplicas y méritos, devolvió repentinamente el habla y el oído a varios mudos y sordos de nacimiento, como también la vista a los ciegos y la salud perdida a muchos jorobados, cojos, lisiados, y a otros enfermos que no tenían ya esperanza de que Ies curasen los hombres, dejando no menos libres de sus cadenas y de todo miedo y peligro a algunos cautivos que gemían en las cárceles.
Del lugar referido fue el propio cuerpo santo, puesto en un ataúd y con el mismo aparato, trasladado solemnemente a la Seo de la presente ciudad, por los nobles, militares y generosos que lo llevaban, con grande iluminación y formando una solemne procesión de clérigos y religiosos de todos los monasterios, a la que precedían muchas de aquellas personas que, por su intercesión, habían alcanzado la salud. Seguían después los fámulos y servidores del Príncipe vestidos con sacos, obispos y prelados junto con los señores Diputados, individuos del Consejo, ciudadanos y otras personas, especialmente del sexo femenino, todos en gran multitud, imposible de describir, derramando lágrimas, exhalando suspiros y con inmenso llanto, marchando tras del féretro, el cual, al llegar a la Seo, fue colocado en un solemne catafalco, sobre las gradas de la capilla de Santa Eulalia y delante del altar mayor, donde continuó, por la virtud divina, haciendo milagros, que redundaron en gran alabanza y gloria de Dios Omnipotente y en devoción especial del mismo Primogénito, cuya fama se ha extendido por todo el universo, que invoca su nombre como santo y elegido de Dios, a quien plazca interceder por nosotros. Amen.
El mismo día, recibieron los señores Diputados las siguientes cartas.

Als venerables pares en Christ nobles e magnifichs amats o feels nostres los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Per donar algun confort als oficials criats e servidors del Illustre Princep don Karlos nostre molt car e molt amat fill primogenit de bona memoria nos havem scrit a aquells sots la forma contenguda en la copia aci inclusa e no solament entenem usar vers ells de aquella clemencia humanitat e mansuetut quels scrivim mes encara vers totes altres persones de aqueix Principat e altres que en los animos seus tinguessen alguna suspicio o per qualque occasio nos tinguessen per segurs de nos per haver adherit al dit lllustrissimo Primogenit fill nostre e perque creem que de aço haureu plaer vos ho havem volgut significar oferints vos que si alguns ni haura qui de aço nos tinguen per contents ab bona voluntat per nos seran donades a aquells totes altres seguretats que per medi vostre de nos voldran a corroboracio de la capitulacio per la lllustrissima Reyna nostra molt cara e molt amada muller en la vila de Vilafrancha atorgada e per nos apres en propria persona confirmada e de nou fermada e jurada en aquesta ciutat presents los reverends egregis nobles magnifichs amats e feels nostres los embaixadors per part de aqueix Principat a nos tramesos. (página 93 con error en el pdf; puede haber errores en el texto) Dada en la ciutat de Calatayud lo primer jorn de octubre del any Mil CCCCLX hu. - Rex Joannes.

Lo Rey.

Venerable religios nobles magnifichs amats e feels nostres. Be conexem que ab molta causa e raho deveu esser constituits en gran congoixa angustia e contristacio per la mort corporal del lllustrissim Princep don Karlos nostre molt car e molt amat fill primogenit per la devocio e amor que havieu a sa persona e per lo acort que cascu de vosaltres segons son gran stat e condicio tenia en la casa sua perque arbitram esser una de les principals dolors de aquest mon als bons oficials criats e servidors haver perdut lo Senyor quils havia criats e del qual reportaven honors beneficis gracies e merces empero axi nos principalment qui per esser pare e per conseguent tant *afix al vincle que ab nos tenia havem havi e harem (haurem, tindrem) molta afliccio e sentiment de la humanal separacio sua e apres tots vosaltres e quants lo amaven en aquest mon deuen fer gracies a nostre Senyor Deu que li ha fet fer * de catolich christia es pot haver dell ferma confiança qui es collocat ab los sants benaventurats en la gloria eterna de tant com a vosaltres sesguarda va axi que podem sens tot recel e sospita viure segurs e reposats axi en aqueixa ciutat tant com en aquella star volreu com tornant e stant en vostres cases com en altres qualsevol parts de nostres (página 90, 94 del pdf) regnes e terres com la intencio nostra e ferm proposit sia de observar e guardar ab efecte la capitulacio atorgada e fermada en la vila de Vilafranca de Penedes per la lllustrissima Reyna nostra molt cara e molt amada muller e despuix per nos en propia persona en aquesta ciutat confermada e de nou atorgada fermada e jurada e de tractar vos ab tota humanitat clemencia e benignitat juxta forma de la dita capitulacio haudes per preterides e obligades totes les coses passades si algunes ni ha que poguessen causar alguna suspicio o reçel en los animos de vosaltres o de algu de vosaltres com no tingam en la pensa nostra altres sinistres conceptes que a aço poguessen en res obviar o obstar ans retent vers nos lo deute que devem e som tenguts com a subdits e naturals nostres segons confiam que ho fareu vos haurem per specialment recomanats eus prosseguirem de gracies e merces a cascu segons son stat.
Dada en la ciutat de Calatayu lo derrer dia de setembre del any M.CCCCLXI.
- Rex Joannes.

Als molt magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt magnifichs mossenyors e de gran providencia.
Pochs jorns ha passats rebi un plech on havia XII letres remetent aquesta ciutat e algunes altres viles e de singulars les quals per persones de fiança son stades ben donades ab prou afany com sens despeses ses haut a fer sou per que a nostre Senyor Deu ha plagut appellar en son regne lo Senyor Primogenit don Karlos placiali receptar nos gracia ab la divina potencia repos a les animes e als cossos. En apres huy que tenim XXX de setembre per lo pabordre Miquel fill de mossen Narcis Miquel ne rebut altre plech lo qual crech ses errat com van a Leyda e a persones que aturen de aquella part e per aquesta via no porien haver lo recapte degut ni tant prest com daqui. Vos torn trametre lo dit plech ab la present manantme a la voluntat de vosaltres mossenyors tot lo que plasent vos sia. De Gerona a XXX de setembre any Mil CCCCLXI. - A la ordinacio de vosaltres mossenyors prest. - F. Bellver.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Hir que era dimecres derrer dia del mes passat a les sis hores de mati rebem per correu dues letres vostres sotz una mateixa dada ço es de XXVI del dessus dit. La una de les quals conte dels molts miracles per la potencia Divinal aqui demostrats e fets per merits del lllustrissimo Senyor don Charles fill primogenit de nostre Rey e Senyor e per miga del cos seu los quals per consolacio del dit Senyor Rey es vostra ordinacio esserli manifestats ab lectura de la dita letra. E mes ab la matexa letra som encarregats supplicar la Majestat del dit Senyor Rey de la tramesa del lllustrissimo Senyor don Ferrando primogenit juxta forma de la capitulacio. E que los que seran deputats a son consell e encara tots oficials e ministres e altres de sa casa sien mesos a nominacio voluntat e contentacio de aqueix Principat ab intervencio de la ciutat de Barchinona. Laltra letra en lo seu primer contexte ha lo matex tenor de les dites demostracions e miracles e apres subseguentment conte avis a nosaltres que cautament investigassem si la Majestat del dit Senyor Rey delliberaria que la Serenissima Senyora Reyna anas ab lo dit lllustre Senyor don Ferrando. E si aço sabiem en tal cas supplicassem lo dit Senyor Rey que per gran servici de sa Majestat e de la dita Senyora Reyna e del dit Senyor Primogenit e repos de aqueix Principat li plagues axi ordenar e dispondre que lo dit lllustre Primogenit anas sens la dita Senyora Reyna confiant de la amor e devocio dels cathalans etc. E per semblant ne supplicassem la dita Senyora Reyna e si vehiem la venguda del dit Senyor Primogenit dilatarse nos ne vinguessem provehit en nostra partida de testificacio de document e carta publica com seria satisfet a la oferta de la embaxada etc. Segons aquestes coses en les dites letres a les quals nos referim son contengudes stesament. Les quals per nosaltres lestes de continent nos disponguem ab tota promptitut a les coses ab aquelles a nosaltres injungides. E venints a la presencia del dit Senyor Rey e per sa Majestat donada audiencia en lo primer loch li significam tot lo en la primera letra contengut referints nos encara a la textura de la letra la qual diguem esser aqui en prompte si a sa Majestat plahia aquella hoir. El suplicam de la presta tramesa del dit lllustre Primogenit e de la disposicio o ordinacio de son consell oficials ministres e altres de la casa sua tot en axi com en la dita primera letra es contengut. E puys apres com per relacio o report de alguns domestichs e familiars del dit Senyor Rey fos vengut a noticia nostra que la dita Serenissima Senyora Reyna ensemps ab lo dit lllustre Primogenit devia anar en aqueix Principat e no afreturava de aço mes investigar per tant seguints la ordinacio vostra suplicam la Majestat del dit Senyor Rey fos de sa merce altrament dispondre e ordenar deduhint sobre aço totes les rahons de les quals en vostre scriure es feta mencio. E en aquest loch encara repetim les acostumades supplicacions de la promossio dels oficials de aqueix Principat. Apres les quals suplicacions e tot nostre parlar lo dit Illustrissimo Senyor Rey responent en aquella primera part dels dits miracles e demostracions dix e significa haver de aquelles molta consolacio e volent hoir vostra letra apres la lectura de aquella referir gracies a Deu Omnipotent qui tanta beatitud e gracia haja volguda comunicar a fill e cosa sua de la sua Altesa ha causa de restar molt
aconsolat. A la segona part de la tramesa del dit Illustre Primogenit ha dit e respost lo dit Senyor Rey que tal es la sua ferma intencio e proposit ço es satisfer en tot a la concordada capitulacio la qual axi ho dispon e la qual molt desija complir tenir e servar e que la dita tramesa se deduhira a exequcio prestament de la forma empero e manera com lo trameta dix lo dit Senyor Rey star en delliberacio la qual nos referiria prestament. Al fet de la ordinacio e disposicio del consell del dit Senyor Primogenit e oficials e ministres etc. dix lo dit Senyor Rey esser sa voluntad ordenarne a consell vostre ab entreveniment de la ciutat de Barchinona e dels altres seus regnes. E derrerament nos dix que la provisio o provisions dels oficis serien prestament fetes les quals ya no restaren per fer sino fos lo cas subseguit de la mort del dit Illustre Senyor don Charles per lo qual la sua Altesa havia haguda contristacio e conturbacio que no hi havia pogut entendre. Finit en aço lo parlar del dit Senyor Rey per nosaltres foren encara repetides les suplicacions de la presta expedicio de les dites coses e que sa merce nous volgues dilatar de respondreus sobre la deliberacio en que stava de la forma e modo de la tramesa del dit lllustre Primogenit. La qual resposta lo dit Senyor Rey nos oferi donar en la matexa jornada. En la vesprada del qual dia com ya nosaltres nos disponguessem per anar al dit Senyor Rey per la dita resposta per sa Majestat nos fonch trames dir sperassem fins al seguent dia lo qual es vuy e per lo mateix no havem fallit esser ab la Majestat sua e feta suplicacio per la dita delliberacio e resposta. Lo dit Senyor Rey dix haverla posada en scrits la qual volgue e mana esser legida aqui en sa presencia e davant nosaltres per lo seu prothonotari e apres la lectura de aquella mana esser nos donada. E jatsia a nosaltres no sia stat oblit lo que per vosaltres nos es stat significat de no demanar pendre ne donar en scrits algunes coses pero per quant havem vist que ho ha fet ab entreveniment de son prothonotari e per aquell creem ne sia levat acte stimam mes valer pendre la dita cedula per veure e be attendre a tot lo contengut en aquella que si no la rebessem. Mes encara que denegar bonament nou podiem car de una privada persona nos pot scusar si volra fer alguna presentacio quant mes de son Rey e Senyor ab lo qual se han anar ab molta attencio e reverencia e bonament no pot esser repudiat ne denegat lo que ordona en semblant cosa. Per les dites rahons donchs nos es stat vist pertinent e necessari pendre la dita cedula copia de la qual dins la present vos es tramesa. E com apres la obligacio de aquella romanints nosaltres en deliberacio sobre lo que fer haguessem e partits per aquella hora de la presencia del dit Senyor Rey e lesta e ruminada la resposta e cedula dessus dita com per lo tenor de aquella encara no veessem lo dit Senyor Rey al supplicat clarament respondre ço es de ordenar que la lllustre Senyora Reyna se abstingua per lo present de anar en aqueix Principat e dix nos sobre aço apartament la deliberacio sua deliberam venir a la Majestat del dit Senyor Rey altra vegada e axi realment hi som venguts en aquesta hora que es la intrada del vespre e feta per aço nostra suplicacio lo dit Senyor Rey nos ha respost que sta en veritat que attesa la tendra edat del dit lllustre Primogenit sa Majestat havia hagut pensament no esser cosa covinent altrament esser trames ne anar que ab la dita Illustre Reyna mare sua pero que vista la disposicio del temps e les coses que concorrien la Majestat sua se adonaria al temps e faria ço que la disposicio de aquell importaria o li consellaria (falta punto) E sots aquesta generalitat nos ha satisfet en aquesta part e no en altra manera. Ab tal resposta partim de sa Majestat e anam a la lllustre Senyora Reyna de la qual lo dia passat quant erem stats al palau per esser hora molt mati e per semblant lo dia present no haviem poguda haver audiencia e de present li es stada feta per nosaltres la supplicacio per vosaltres ordenada la qual ab molta benignitat e humanitat ha respost voler esser molt attenta a totes coses que redunden a benefici tranquillitat e repos de aqueix Principat e fer per aço tota intercessio e obra. E quant a la part de no anar ab lo dit lllustre fill seu ha respost que jatsia de vosaltres haja plena confiança quel tractareu ab tota devocio e amor com bons e fidelissimos vassalls pero que attesa la tendra edat de aquell li aparria molt conferir a la comoditat e necessitat de la sua persona que nos lunyas dell la Excellencia sua. E lo contrari succehiria a ella com a mare qui molt lo ama a molt entrenyor ab tot que de aço la Excellencia sua conferira ab la Majestat del Senyor Rey e sera disposta en seguir e obeir la sua ordinacio. Aquesta es la gesta per orde de les coses que derrerament nos haveu injungides. E jatsia hajam legit e attes lo scriure vostre ya dessus commemorat ço es lo quens dehiu que si la anada del dit lllustre Primogenit se dilatava nosaltres partissem ens hen anassem nos ha paregut atteses les coses per lo Senyor Rey davant posades les quals en lo vostre scriure no podien esser previstes deureus esser feta la present consulta. La qual creem vos sera mes accepta que si altrament fahiem la nostra partida. Sobre la qual e altres coses dessus toquades les reverencies e nobleses e magnificencies vostres previstes en totes les coses que occorren poran fer bona deliberacio a tota honor e benifici vostre e del Principat. La qual axi com nos significareu sera per nosaltres a exequcio deduhida. Les letres de la ciutat de Barchinona son stades al Senyor Rey e a la Senyora Reyna presentades. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vos haja en sa guarda. Scrita en Calatayu lo primer jorn de octobre any Mil CCCCLXl. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Traslat de la resposta del Senyor Rey.
A la instancia e suplicacio feta ir dimecres prop passat a la Majestat del Senyor Rey per part dels diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya per los reverends egregis nobles e magnifichs embaxadors de aquell diu e respon la prefata Majestat que tant com se sguarda a la tramesa del lllustre Infant don Ferrando Darago e de Sicilia duch de Montblanch fill seu primogenit molt car e molt amat en lo dit Principat juxta forma de la capitulacio en la vila de Vilafrancha per la lllustrissima Senyora Reyna atorgada e fermada e per la prefata Majestat en propria persona aci confirmada e de nou fermada e jurada. Ya en aquests prop passats dies fonch dit e respost per aquella als dits embaxadors e scrit als dits diputats e consell que la prefata Majestat era molt contenta e plahia donar oide ab bona voluntat de fer e deduir ho a exequcio plahent a nostre Senyor Deu lo pus prest que fos possible juxta forma de la dita capitulacio. E aquella mateixa es ara la sua intencio e voluntat. Es veritat que puys la sort ha portat que la cort general del regne de Arago se troba de present congregada e justada en aquesta ciutat de Calatayut la prefata Majestat ha deliberat e per los del regne es stat demanat e suplicat que lo dit Illustre Infant don Ferrando sia jurat en aquella per Primogenit e succesor universal seu apres los seus lonchs e benaventurats dies. Attenent que segons Ios furs privilegis e libertats del dit regne de Arago lo dit jurament no deu ne pot esser fet ne prestat sino en la cort general. E si lo dit Illustre Primogenit se trobas en lo dit Principat o en altra qualsevol part fora lo dit regne de Arago la raho volrie quey vingues per causa de la prestacio del dit jurament qui es acte de tanta importancia car sperant la dita cort no haurie loch la prestacio del dit jurament e no seria sens molt gran fatiga treballs e despeses si la dita cort altra volta sols per aquesta causa se hagues a convocar e ajustar. Daltra part alguns dels que deuen intervenir en la prestacio del dit jurament e assenyaladament dels de les universitats son absents e per ferse los actes legitimament e en forma deguda e pertinent conve que sien convocats axi com ja la prefata Majestat per letres sues los ha manat convocar e si speren prestament. Tota hora que lo jurament sia prestat e aparellades les coses necessaries a la anada del dit lllustre Primogenit la prefata Majestat sera contentissima de trametrel en lo dit Principat car per be que segons forma de la dita capitulacio lo dit lllustre Infant don Ferrando degues anar en Cathalunya pero no se pensava que axi prest degues succehir lo cas en forma que es vengut. E no es menys que en hun modo podia anar com a Infant fill de la prefata Majestat segons forma de la dita capitulacio que ara essent e anant pera regir com a fill primogenit e loctinent general en lo dit Principat se requeren altres degudes e oportunes circunstancies no prejudicants en res a la dita capitulacio. Tota via la prefata Majestat sera molt contenta e grahira als dits embaxadors els prega e encarrega tant com pot ques detenguen e aturen per esser presents a la prestacio del dit jurament e apres anar ab lo dit lllustre Primogenit e acompanyar aquell en la sua anada al dit Principat. Tant com es a la provisio dels oficis del dit Principat per semblant la prefata Majestat es molt contenta donarhi recapte e molt prestament Deu ajudant per aquella seran provehides dels dits oficis tals persones quals li sera vist que sia a gloria de nostre Senyor Deu honor e servey de la prefata Majestat e bon regiment de la cosa publica del dit Principat axi en universal com en particular.

15, 16 de mayo, 1461

15 DE MAYO. 

Ocupáronse de la contención habida entre el síndico y el veguer de Gerona, y del castigo que se les había de aplicar; habiéndose antes leído la carta enviada por la Señora Reina.
En otra sesión del mismo día, por la tarde, se tomaron varios acuerdos, entre otros, que el arzobispo rogase a los embajadores de Valencia aguardasen la contestación de la
reina a la que le enviaban los Diputados; y que se nombrasen ocho personas para responder al obispo de Elna.
Además, los señores Diputados mandaron escribir la carta que sigue.

Al molt e magnifich e de gran saviesa mossen Arnau Guillem Pastor cavaller regent la vegueria de Barchinona president en lo exercit del Principat de Cathalunya.
Mossen molt magnifich e de gran saviesa. E mes havem que mossen Foixa hauria leixat lestandart de Sant Jordi de que havia carrech. E per quant havem bona relacio den Johan Bonet de Tortosa qui es cathala e per intercessio de alguns aqui no volem fallir volem eus encarregam que si axi es que lo dit mossen Foixa hauria leixat lo dit standart aquell acomaneu al dit Johan Bonet en la manera que lo dit mossen Foixa lo tenia e en aço no haja falla com axi vullam se fassa per los dits sguards. Dada en Barchinona a XV del mes de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

16 DE MAYO.

Se dio cuenta de varias cartas que se habían recibido, a saber, de Francisco Lobets enviado a Perpiñan, de los cónsules de esta villa, del diputado local de Puigcerdá, del Señor Rey, de Juan Brujó, y de los embajadores enviados a Cerdeña y Sicilia; se acordó escribir a la referida villa de Perpiñan para que se prendiese a algunos perturbadores, y hacer una carta a la Señora Reina, nombrando embajadores para llevársela a mosen Vilademany, al prior de Cataluña y a mossen Jaime Ros, con las instrucciones convenientes, cuya última resolución fue aprobada por el Concejo de la ciudad; el contenido de todo lo cual se halla a continuación.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors los diputats del General e consell lurs representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors. Vuy hora tarda so entrat a Perpenya e los consols man tremes hun home al Partus (puerto Pertús) ab una letra
pregant me prestament jo entras que ells me speraven ab lur consell tenien apleguat e nos desaplegarien fins jo fos vengut e tentost entri e fuy ab ells a la casa del consolat e lo perquem volien era En Noves de Vola que tracta e maneja coses nocives al benavenir de la terra e tals que mareix esser pres lo qual es vuy en aquesta vila e per que han los oficials qui no son prou fets a lur plaer volien que lo vostre diputat local lo fes pendre e ell han recusat dient que lo seu poder no basta a tant e pensaven ja hagues poder de fer lo pendre e per lo semblant los he dit que no he aqueix poder ne axi poch de consellar ho al dit diputat local e per ço han acordat que passada la mitga nit lo honorable En Johan Ramon partescha per anar aqui per informar largament les reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres al qual men refir queus placia provehir que lo dit diputat local haja poder de pendre e totes coses necessaries a fi los afers segons occorreran se puixen expidir. Jo no he po da dar als dits consols vostra letra de creença ne explicarlos res per lur occupacions mes dema o tota hora quem doneran loch ho fare e apres vos certificare del ques seguira. A nit passada fiu aplegar a Figueres los jurats e consell lur els doni vostra letra de creença els expliqui lo contengut en vostres instruccions trobils molt mal contents dient haveu hagut en la embaxada dels XXXXV Busalu e ells no qui han tan bona voluntat en servir la gran contentacio que vosaltres senyors haveu dells e que tots temps hauran res mester los tractareu com a fills e son romasos ben contents dient que no senten nengu qui contrarieix en lo que manejam e entre ells noy ha sino pagesos e son tots de bon voler a estar a la voluntat de vosaltres senyors. Ir vos tremis per En Cauta de aquesta vila tot lo que ses fet per mi a Gerona e es be mester vos placia provehir e prests e remediar lur gran discordia. De Perpenya dimecres a X hores de nit a Xlll de maig any Mil CCCC sexanta hu. - Mossenyors prest a tota ordinacio Francesch Lobet.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Rebuda de vostres molt grans reverencies magnificencies nobleses e honorables providencies una letra de creença per lo honorable En Johan Ramon de nou del mes present e ell hoyt a ple sobre lo contengut en dita letra lo havem stesament informat de nostra intencio e del consell e a ell e altres sos conembaxadors havem donat carrech per nostres instruccions aquella expliquen a vostres molt grans providencies. Placieus darlos fe e creença com a nosaltres si presents les explicavem a vostres molt grans reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies de les quals la Trinitat increada sia continua proteccio. Scrita en Perpenya a XIII de maig del any Mil CCCCLXI. - Los consols de la vila de Perpenya a vostra honor apparellats.

Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e de molt gran saviesa mossenyors. Una vostra letra he rebuda vuy que es dimecres a XII hores de mig jorn per lo correu portador de la present en quem fets mencio que si aço passava en G. Vola de Perpenya fos detengut en que mossenyors vos avis que lo dit G. fo aci diluns pus prop passat tirant la via de Perpenya e parti deci ir que era dimars. No pus per aquesta mas si de algunes altres coses molt reverend honorables mossenyors vos seran plasents que jo faça manatsmen. Scrita en Puigcerda a VI de maig lany Mil CCCCLXI. - Prest a tots vostres manaments quis comana en vostra gracia Bernat Jover diputat local de la vila de Puigcerda.

Als reverend e venerables pares en Christ spectables magnifichs nobles amats e feels nostres los diputats e consell del Principat de Cathalunya residents en la ciutat de Barchinona.
Lo Rey.
Reverend e venerables pares en Christ spectables magnifichs nobles amats e feels nostres. Nous maravelleu si algun tant es stada diferida tro aci la anada de la Illustrissima Reyna nostra molt cara e molt amada muller car a aquesta dilacio ha donada causa esser los afers de tanta gravitat e importancia e encara per les varies fluctuacions que han occorregut per la venguda del Rey de Castella a les fronteres de aquests nostres regnes de Arago e de Navarra e altres moltes occupacions que han sobrevengut en les quals la presencia de la dita Illustrissima Reyna nostra muller era molt necessaria e senyaladament perque haviem deliberat anar en propia persona per resistir al dit Rey de Castella e lexar lo carrech de aquest regne a la dita Illustrissima Reyna nostra muller com hajam hauda nova certa que lo dit Rey de Castella contra los capitols de la pau perpetua e de altres pactes intelligencies e confederacions entre nosaltres e nostres regnes e terres ferandes e ab molta solemnitat de juraments vots homenatges e penes sperituals e temporals roborades es ja arribat ab gran exercit de gent de cavall e de peu a la ciutat de Santo Domingo de la Calçada fent la via de Logronyo ens tenim per dits que a la hora de ara sera junt camp e siti que les altres gents sues tenen sobre la vila nostra de Viana. E daltra part havem sabut com Carles Dartieda contra lo jurament e homenatge de fidelitat que novament nos havia prestat e oblidant ab molta ingratitut los beneficis e gracies que de nos ha rebut no sens gran nota de la sua honor e fama se es alçat e rebellat ab la vila nostra de Lumbrera es ver que mossen Leon de Garro e Johan de Garro son fill qui havien per nos carrech de la custodia de aquella ab los altres feels subdits nostres qui ab ell eren se son recollits e receptat en certa fortalesa qui nos havien manada fer en la dita vila. Ab tot aço empero per lo singular desig que havem al repos de la cosa nostra assossech e tranquillitat de tots nostres regnes e terres precipuament de aqueix nostre Principat per nos es stat donat orde que leixats apart los dits negocis e altres en los quals la intervencio sua seria stada molt util e fructuosa la dita lllustrissima Reyna nostra muller parta de aci vuy Deu ajudant e continuara son cami ab la deliberacio que per nos es stada feta sobre los negocis per ell ab vosaltres practicats e per los quals era venguda a nos segons que per ella mateixa amplament sereu informats. Es axi empero que per quant les novitats per lo dit Rey de Castella voluntariament e sens alguna legitima causa attentades sens molt gran carrech de la nostra honor e reputacio comportar no tollerar nos porien. Es la intencio nostra de resistir al dit Rey de Castella per totes les forçes e vies a nos possibles e perque en aquest cas de tanta e tan urgent necessitat fem specíal compte de la ajuda e subvencio de aqueix Principat com aquell que per la sua naturalesa e innata fidelitat sempre ha entes ab molta virtut e animositat en la conservacio de la honor de son Rey Princep e Senyor. Pregamvos per tant e exortom axi afectuosament e estreta com podem que per expellir lo dit rey de Castella del dit nostre regne de Navarra e conservacio de la nostra honor e reputacio com a feels subdits e naturals nostres nos vullau subvenir e ajudar de aquell nombre de gent darmes e ballesters que vist vos sera per modo e forma que tal carrech nous sia donat per lo dit Rey de Castella confiant en nostro Senyor Deu que mitjançant la virtut ajuda e subvencio del dit Principat e dels altres subdits e vassalls nostres per nos sera donat tal orde quel dit Rey de Castella sen tornara ab gran confusio e vergonya de que reportareu inmortal renom e fama e nos vos en restarem perpetualment obligats. Dada en Çaragoça a XIII de maig del any Mil CCCCLXI. - Rey Joannes.

Als molt reverends molt honorables e molt savis senyors los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends molt honorables e molt savis senyors. Lo dia present festa de la Assensio a les vuyt hores avans de mig jorn junt aci poch apres ço es avans de les deu me son presentat a la Senyora Reyna la qual per sa clemencia jatsia encara no fos abillada hoyt que era demanada per home trames per vostres reverencies e honorables savieses stant en gonella de carmesi ab beatilla emborraçada me dona entrada e prima fas trobantla ab altres dones e donzelles no diferenciada ni ab apparat reyal envides la conegui sino que ella per sa clemencia apartansa de les altres me crida e jo aginollantme li demani venia de no haverla coneguda. La qual ab hun clement gest e rialles modestes dix que no era maravella atesa la forma en que elles trobave. Empero hoit per ella yo venir de part vostra per molta consolacio sperança en saber noves de vosaltres havia post posada tota triga jo aginollat li spliqui com vosaltres e lo consell ab molta reverencia e subjeccio besant ses mans les quals altra vegada jo en persona de vosaltres li besi vos recomenavets en sa gracia e merce. La dita Senyora al modo reyal abrassant me dix havia molt per acceptes vostres recomendacions e trobava singular consolacio en ma venguda e yo procehint en mes (meues; meves; mis) paraules li digui com vosaltres desijants summament la conclusio e fi dels capitols entre la Excellencia sua e lo Principat concordats fermadors per lo Senyor Rey com aquells qui han sguard a molta lahor de nostre Senyor Deu al servey del Senyor Rey e en gran repos de la persona e stament de sa Majestat e del Senyor Rey Infant don Ferrando fill seu haviets trames a mi jatsia indigna a sa Majestat sol a dos fins que li presentas vostra. La qual besada li doni e per suplicar la de la resposta per vosaltres tant desijada. Ajustant hi com me era stat per vosaltres dat en carrech cascun jorn presentarme a sa Majestat e reduir a sa reyal memoria les dites coses fins de sa clemencia hagues obtenguda dita resposta dihent de vostra part que jatsia de vosaltres e lo Principat haguessets obtengudes de sa clemencia innumerables gracies e beneficis en sperats haver en lo sdevenidor molt majors empero que non podiets obtenir alguna mes singular ni mes accepta de aquesta. E per semblant doni a la dita Senyora la letra dels honorables consellers de aqueixa ciutat precedents degudes recomendacioos e suplicant la de resposta (falta el punto) La dita Senyora acceptant les dites letres ab clara fas e al parer meu molt contenta torna altra vegada dir com ella havia gran consolacio de ma venguda ajustanthi esser desijosa de tota endreça e complacencia pusques dar aqueix Principat vosaltres com aquells que coneixia erets promptes al servey del Senyor Rey e aximateix per lo util e repos que a ella e a les coses sues ab molta voluntat procuravets dihent que ella summament desijava vosaltres poguessets sentir com ella sent la bona opinio e molta voluntat que lo Senyor Rey ha vers aqueix Principat e tots vosaltres car certament dix coneixeriau que
es vana la opinio dels dients lo contrari. Mes dix la Senyora que ella des que es junta aci continuadament ha treballat en los afers de la desijada concordia e segons dix jaus ha scrit ella devia partir ir empero per fets del Senyor Rey havia diferit fins vuy e que jatsia la festa sia molt gran ella altres hores partira e dix sen porta tals coses que vosaltres serets contents e axi ella mateixa faria la resposta per mi demanada. Jo replicant digui a sa Majestat com era cert vosaltres haurets gran consolacio de sa venguda eus seria mes accepta que qualsevol altra cosa que a present poguesseu hoir e que de aquestes coses encontinent faria correu e si era plasent a sa Majestat scriureusen seria anticipar la consolacio de sa venguda ella respos ab algunes modestes rialles que no desempatxas lo correu fins a la hora de ça partida car ella vos havia fet hun correu sobre la sua partida e nos era seguit segons vos havia certificats e per ço li paria valer mes que lo meu correu parlas en ferm e de sa partida ja feta que si parlava de la fasedora qui pot pendre molts contraris e ella avans de la partida darmi e ses letres ab les quals vos certificaria de les dites coses. Per mi lifou respost quen staria als manament e ordinacio seus en prengui sa licencia.
Lo dia matex a tres hores apres mig jorn que la dita Senyora hague dormit jo fiu davant sa Majestat demanantli si la sua partida seria certa e que hagues a memoria manar fer les letres responsives de aquelles que jo de vostres reverencies e honorables savieses li havia portades ella respos que jatsia ella stigues en congoixa per la partida que lo Senyor Rey volia fer tirant la via de Navarra per causa del Rey de Castella qui aquell se volia occupar e ja era a les fronteres ab gran gent darmes e cert castell la qual me anomena qui si secors no havia stava per retres a les gent darmes qui ab certs capitants del dit Rey de Castella lo tenien asitiat. Empero per les dites causes ella no
staria de partir e tirar la via de Cathalunya e jas matia a punt de les letres dix no les podia fer fins fos a Vilamajor ahont aquella nit volia anar jaura solament per dar principi a la partida. Quant seria en la dita vila dix encontinent me desempatxaria. E jo per tant que no pardes temps delliberi conduhir hun correu e manarlomen en dita vila perque della en fora lo desempatxas. E de fet a les sis hores del mateix dia la dita Senyora parti e tira vers la dita vila qui es a dues leugues de Çaragoça e jo ab lo correu en sa companyia per lo cami me attensi a sa Excellencia reduhintli a memoria com jo la seguia per quem desempatxas. Ella per sa clemencia dix que hi trobava singular plaer e que encontinent que seria en dita vila me desempatxaria e queus volia scriura de les congoixes en que stava axi sobre los fets de Navarra e de la exida del Senyor Rey com altres. Com fou a Vilamajor jom presenti davant ella e encontinent me crida escusantse a mi que encara lo seu secretari no era vengut e que no hi prengues anug que encontinent seria vengut me desempatxaria. Demanam de moltes coses tocants lo negoci quis maneja e encara altres. A la qual fou respost a les mes coses per via de esser ignorades de mi qui en res no havia cabut servant la ley a mi donada de curta lengua e amples orelles. Essent de molt vespre e lo secretari no arribant la dita Senyora dellibera fer scriura al mestre de Montesa les letres les quals ab les presents vos seran portades.
Los afers e la partida de la dita Senyora me han tolt que no he pogut entendre en saber novitats de neguns afers sino ab generalitats be so certificat que en los afers de Cathalunya acompanyats ab los del Rey de Castella dels quals molts e dels principals a pales dien tots surten de una font hic donen moltes congoixes fins a no saber remeys. Crech daquestes coses e altres son vostres gran reverencia e honorables savieses ja certificades. Desempatxat lo present correu aci en Vilamajor he a tornar en Çaragoça per certa indisposicio. Parlare ab moltes persones qui mostren ne han molt desig e sentire lo que pore callant lo que coneixire fa a callar e tantost sere davant vostres grans reverencies e favorables savieses.
Las letres de la dita Senyora per esser absent lo dit secretari e sa Excelencia no tenir segell son stades segellades ab lo segell de una de ses donzelles e per error son stades meses sots plech del lochtinent de tresorer. Per esser tant vespre e no trigar en desfer lo plech lo mestre de Montesa dix a mi scrisgues a vostres reverencies e honorables savieses queus fesseu venir lo dit lochtinent e que desclogues devant vosaltres lo plech e queus donas vostres letres e aquelles dels consellers.
En Vilamajor ab dues leugues de Çaragoça dijous a les dotze hores de nit.
De vostres grans reverencies e honorables savieses humil servidor. - Johan Brujo notari.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molta providencia mossenyors los diputats de Cathalunya e consell lur en virtut de la comissio de la cort assignat residents en Barchinona
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors. A XXVIII del passat stant en Caller scrivim una de la tenor seguent. Trobantnos demecres jorn de nostra dona que comptavem XXV del present mes de març en vista de Cerdenya al cap de Taulats ab vents prospero en nostra via per tirar de punta la via de Sicilia nos fou fet senyal per una nau de Andria Bacallar demanant socors per causa de hun cosari corço per nom Vicentillo lo qual es soldat de Genovesos e fa la guerra per ells qui ab una galea dues galiotes e un ballaner tot molt en orde segons som imformats donava caça a la dita nau qui per temporal fou romasa en lo golf ab tot fos partida dos jorns abans que nosaltres per la qual raho vehent lo patro e tots nosaltres que fora gran inhumanitat e carrech no subvenir la dita nau aquella speram ens metem en armes en ajuda de aquella e lo cossari se mes prop terra ab dites fustes e perque aquesta nau no rebes dan en aquesta nit per lo cossari attes que no podia entrar en lo port per la indisposicio del temps la companya fins davant Caller hon surgim per aquella nit. E apres lo dia seguent considerant nosaltres que fora cosa molt impertinent e de admiracio en aquests illa que fossem stats tant prop e que res nols haguessem dit requirim lo patro que vulgues aturar lo qual ab tot li vingues mal per sguard del contracte del forment que dins cert temps ha haver portat dins la ciutat e metentli al davant lo benefici e servey de la terra fou content aturar e per quant no sabiem en quina disposicio stava la illa fou donat orde lo patro isque en terra e de aqui cautelosament se segui a lur propi motiu demanats ab letres del visrey e consellers fom pregats que puix tant prop erem nos fos plassent primer venir en Caller que tirar en Sicilia. E axi donam vostres letres e explicam lo carrech a nosaltres comes ab tota aquella millor pertinença que havem pogut juxta la forma de les instruccions axi al visrey com al governador e apres als consellers e consell de Caller de la qual cosa jatsia lo visrey prima faç se mostras molt congoxat pero hoides totes les coses que per orde segons se son seguides com pus acomodament nostre ingeni ha pogut les son stades recitades mostren esserromasos molt confortats e consolats sperant ab molta afeccio veure la fi e lo derrer repos de aquesta faena e lo benefici universal dels poblats en les terres del Senyor Rey lo qual per nosaltres migançant lo divinal auxili de que aquesta illa mostra huy star en molt repos sguart de la nostra venguda segons per lurs lotres a les vostres responsives pus largament segons crehem poreu veure car per algunes vies havem sentit que en lo consell se es dit que aquest castell se reputa carrer de Barchinona e membre de aquella. E que no seria degut los membres se ssperassen (seperassen, separassen; separasen) del cors. No obmetent mossenyors para nosaltres Deu havent permes siam aci primer arribats nos haja feta una singular gracia e molt benefici als afers car lo berganti o laut qui aqui se dehie era per lo Senyor Rey desempachat a Valencia pera les illes (punto alto) Poc apres que fonc exida la bandera es arribat en aquestes mars poch apres de nosaltres. E vist lu cosari qui nos parteix de aquesta costa dona la proa en terra e lo patro ab les letres que portava del Senyor Rey metes en lo bosch e axi fugitiu e destrossat es arribat al visrey la hora que nosaltres creem en lo consell per explicar nostra embaixada de que lo visrey apres que nosaltres som fora lo consell segons hauriem sentiment hauria dites algunes coses de part del Senyor Rey volent molt justificar lu seu proces dient que lo dit Senyor era molt content en lo seu consell se vehes la justicia e axi ho havia ofert e bons calans (de castell de Caller; catalans : catlans : castellans de un castell)
nou han volgut sperar a la qual cosa ja per nostra relacio era stat plenament satisfet e apres replicat. En manera crehem que sens algun dupte la veritat es prou coneguda e les coses aqui fetes son hagudes per tot los ajuts tant justificades e sanctament fetes a tot repos de tots los vassalls del Senyor Rey que mes dir nos pot. Crehem huy esser desempachats Deu volent e del que sera per anant avisarem vostres grans providencies e treslat de la present per moltes vies trametrem a fi lo avis sia aqui lo pus prest que fer se pogue. Per semblant ab nostres letres havem trames treslat de les instruccions per part del Principat a Cater e Alquer (Alguer, Alguero) e al marques de Oristany al besconte de Sant Luri e aço per contentar e aconsolar tots los poblats en aquesta illa juxta forma de nostres instruccions e carrech a nosaltres donat e ordenen vostres grans providencies de nosaltres a tota lur voluntat a les quals tots temps nos recomanam. E sia en proteccio de tots la Sancta Trinitat vostra guardia. De Calleri et cetera. Per la qual restaveu avisats de tot ço que fet haviem fins a la jornada pero per quant duptam sia pervenguda a nostra noticia per la incertitut dels passatges havem la volguda repetir perque sen certes vostres grans providencies de tot quant haurem procehit en los afers seguint tots temps vostres ordinacions. Avisant vostres grans reverencies senyories e magnificencies com lo dia seguent apres feta la demunt incerta (inserta; insertada; insertar) que comptavem XXVIIII de dit mes de març diumenge de rams hoida per nosaltres misa gran mati e feta la benediccio del ram en nostra misa per que Deus mills nos endreças decontinent nos recullim e lo dilluns ab la hajuda de Deu fom davant Palerm e per quant era hora tarda e lo vent de terra nos era contrari per aquella nit no poguem pendra terra mas lo dimarts seguent ab prou dificultat en lora tarda surgim davant Palerm haguda nova de la terra que stava ab tot repos per lo patro qui fou exit primer lo qual molt virilment e ab molta afeccio se es hagut a tota honor e servici de aqueix Principat. Lo dimecres apres dinar exim en terra hahon fom rebuts axi per molts cathalans qui si troben com per los de la terra ço es miser Cristofol de Bendicto e lo egregi comte de Calatabelota (Calata: catala, por metátesis) mossen Sancta Pau e molts daltres. E axi a cavall anam a la possada del visrey al qual donada la letra de creença prenguerem hora per al jorn seguent apres dinar per quant era digous sanct per explicar nostra creença la qual lo dia seguent davant ell e son consell e hon eren los reverents archebisbes de Palerm e de Monreal mossen Bernat de Requesens micer Cristofol e miser Geraldo Leta prothonotari e micer Jacobo de Bonanno mestre racional micer Nicolo de Septimo loctinent de nostre justicier lo compte de Calatabelota (o catala bellota) mossen Martorell mestre portola lo conservador mossen Perot Mercader miser Federico Patela pretor de aquesta ciutat micer Petro Speciali mestre racional lo tresorer e alguns altres de consell appellats per lo visrey e mossen Johan Lull mossen Ribelles e alguns de la nacio qui entraren ab nosaltres fou explicada la causa de nostra venguda e acompanyada de aquelles coses que a semblant rahonament nos paregueren comodas e a major cautela legides per nosaltres les instruccions per que paregue molt esser condecent per lo visrey nos fou respost ere molt content e contentissimo e aconsolatissimo de havernos hoits e saber lo negoci com se ere subseguit e tornant molt replicar de paraula ques vulla tingues en lo seu animo que era molt aconsolat de nostro rahonament nos dix haver rebuda una letra del Senyor Rey feta a XII de febrer per la qual sua Majestat li donava carrech confortas e reposas los poblats en aquests regnes e justificant tant com podie lo seu proces segons damunt es dit en la letra de Caller a les quals coses per nosaltres es stada dada tanta raho attes que lo Senyor Rey no here possible la hora que scrivi esser informat de la veritat e de la justificacio del proces fet per la terra que los homens romanen informats de la veritat. Apres per major expedicio dels afers e per que pus prestament juxta forma de vostres instruccions donassem compliment al carrech queus es comes e sabuda la voluntat del visrey explicam nostre embaxada al consell de la ciutat de Palerm disapte sanct apres dinar hon foren legides per major lur contentacio les instruccions de que romangueren molt aconsolats e publicaments apart e a pales prehicant que les coses aqui fetes eren de molta comendacio e laor e universalment per tot hom axi de poca condicio com de gran molt comendats exceptat alguns dels oficials reals los quals apart e no pas que a nosaltres ne diguen res se sforçen maldir la sancta e valerosa provisio feta per los cathalans per deluirar (deliurar; delliurar; liberar) la persona del dit Primogenit fill de la Majestat real mes la comuna veu opinio e voluntat es que tots los actes son fets molt justificadament e ab molta necessitat ab gran virtut e en molta honor e renom eternal de la nacio catalana sens lesio alguna de la acustumada e integra fidelitat. E per ço seguint la ordinacio de vostres instruccions les quals de presta tornada nos solliciten ab voluntat del visrey deliberarien anar tantost passada la segona festa de Pascua a Mecina (Messina) Cathania Çaragoça Trapena segons per vosaltres fou ordenat pero apres lo visrey tengut consell ab tots los dits descutida la materia e possades moltes rahons

finalment han deliberat convocar parlament a XX del present metentnos entre les altres coses al devant que per fer major honor al Principat era pus pertinent que lo parlament fos aci tot justat que si haguessen particularment discorrer per la terra ab tot que la openio nostra sie e de tots los cathalans que no es aquexa la raho mas alguna voluntaria suspicio causada erroneament en son coratge pero qualsevulla sia la cosa pus congregacio de parlament nos es ofert e ja ab letres deduyda en execucio la convocacio de aquell deliberam sperar lo dit parlament attes que les instruccions nos donen forma que si parlament bonament se pot ajustar que en aquell proposen nostra embaxada. E axi ho entenem a fer Deus volent speram si axi prest es ajustat lo parlament com per lo visrey nos es ofert tornar ab la nau matexa den Melchior sino per aquella sereu avisats del que fins en aquella jornada haurem procehit. Aci es mossen Bernat de Requesens lo qual segons som informats axi en lo consell del visrey com en altres parts se fa martir e defenedor de la nacio cathalana ab aquells pochs impugnadors que la asagen de mor de los quals creu hom ho fassen mes per escusar la inexcusable negligencia de lur nacio adormida en tant benefici e tant universal que per altra bona raho de aquestes coses e moltes daltres com a Deus placia siam aqui hoireu les quals nous poriem bonament totes scriure. Una sola cosa nous volem obmetre que la tramesa en aquest regne era de molta necessitat e per cert los animos de molts qui havien haguda la nova ab confusio per una barchia qui era venguda dos jorns ans de nosaltres staven molt turbats majorment que per via de Napols se sabie que los cathalans havien levada bandera del Princep e altres follies les quals coses rotes han hagut silenci e repos per causa de nostra venguda e confortar molt los animos del poble Sicilia (Siciliano; sicilià, siciliá, la à en catalán inventado por Pompeyo podría ser á, pero entonces se parecería demasiado a la á castellana moderna.) e considerades les voluntats tots temps al ben obrar en servici de Deu e de la real corona. E ordenen vostres gracias de nosaltres a totes lurs voluntat a les quals tots temps nos recornanam. E sia en proteccio de tots la Sancta Trinitat. De Palerm a XXV de abril any Mil CCCCLXI.
- Copia de la present havem trames per via de Napols ab comissio que fos fet algun avantatge al correu per que vostres grans providencies fossen prest avisades. Apres no ha occorregut altre que fretur de avis sino que lo parlament se comença ha ajustar e ir ha ja venguts molts barons e prelats. Alguns diuse que les universitats e senyaladament Mecina per algunes diferencies que de lonch temps en ça corren contra aquella ciutat e aquesta de Palerm no volen trametre negu al dit parlament. Diluns o dimarts prop vinent ne deuen saber la certenitat e segons que veurem adeherint nos tots temps a nostres instruccions farem segons lo temps e lo negoci requerra. E del que
sera farem certes vostres grans providencies tots temps nos forçarem puix les fahenes non valguen menys tornar molt prest e si possible ab dita nau den Melchior la qual creem quens sperara de deu en dotze jorns. - Mossenyors molt reverends. - A tota vostra ordinacio promptes los vostres embaixadors de Sicilia e Cerdenya.

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas.

Al molt honorable lo senyer En Gabriel Giral (Girau en textos anteriores) diputat local en la vila de Perpenya.
Molt honorable senyer. Per certes causes utilitat e benavenir de la republica de aquest Principat concernents precedents matura delliberacio del consell en virtut de la comissio de la cort elegit vos dehim e manam que vista la present requirau aquell oficial o oficials de aquexa vila queus sera vist en virtut de la seguretat que han prestada o fer e prestar son tenguts de obtemperar nostres requestes o deputat local que encontinent tota dilacio e excusacio cessants prenguen e meten en la preso comuna de aquexa vila En Guillem Vola burgues e En Dalmau den Tixador (Tejedor; Teixidor, Teixidò, Teixidó) e separats lo hun del altre e en forma que no hajen manera de parlar ab micer Azamar e alli stiguen tant fins de nosaltres hajau altra manament en contrari. Donau hi cauta e breu expedicio segons de vos confiam. Dada en Barchinona a XVI de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Apres feta la letra ha occorregut esser necessari e axi volem se faça que presos los dessus dits tantost aneu a lurs cases e preneu los totes letres e scriptures que hi trobareu. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Francesch de Sant Celoni diputat local en la ciutat e vegaria de Gerona.
Honorable senyer. Trematem vos una crida la qual volem façau fer en aqueixa ciutat lo primer dia de mercat. Que sia vista la present trameteu les altres crides queus enviam per los lochs en quiscuna de les dites crides contengudes scrivint als batles dels dits lochs que facen fer e publicar la dita crida lo primer dia de mercat que vindra apres que la hauran rebuda. E axi lo misatge (el mensajero; missatger) qui les portava lexant la crida e hun loch tirara ab les altres crides als altres lochs. Feu hi la diligencia ques pertany. Dada en Barchinona a XVI del mes de maig any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Bajo igual forma se escribió también a los Diputados locales de Camprodon, Vich, Perpiñan, Puigcerdá, Castellon de Ampurias, Villafranca de Conflent y Manresa, incluyéndoles el pregón a que alude la carta que antecede y cuyo contenido es como sigue.

Ara hojats queus fan a saber a tots los senyors dels pagesos qui volgarment son dits de remençes axi ecclesiastichs com seculars a requesta dels reverend e magnifichs diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona que com a ells e als de lur consell elegit en virtut de la comissio a ells feta per la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda per insistir la liberacio de la persona del Illustrissimo Senyor don Charles princep de Viana e primogenit de Arago e de Sicilia la donchs detenguda per lo Serenissimo Senyor Rey son pare e encara per insistir lo repos e tranquille stat del Principat de Cathalunya e poblats en aquell ara novament gran part dels dits pagesos hagen tramesos certs sindichs per la questio qui es entre ells e los dits senyors sobre los mals usos ab poder e facultat bastant de contractar comunicar e finar sobre la dita questio de mals usos per ço los dits diputats e consell representants lo dit Principat segons es dit volent ab summa diligencia entendre en lo repos e tranquille stat del dit Principat lo qual gran part sta en Ia concordia de la questio que es entre los dits senyors de una part e los dits pagesos de la part altra e sedar e tolre aquella. Per ço los dits senyors diputats e consell qui representen lo dit Principat segons es dit notificant als dits senyors les dites coses molt stretament los preguen e encarreguen quels placia ajustarse a dos dies del prop vinent mes de juny en la ciutat de Gerona hon seran persona tramesa per los dits diputats e consell per comunicar e parlar ab ells sobre los dits afers per concordia tractadora sobre la dita questio en tal manera que sera servey de Deu Omnipotent de la Majestat del Senyor Rey e benavenir e repos pacifich e tranquille stat del dit Principat e poblats en aquell.